|
|
|
Anar a: [ Ris ] [ Riu d ] [ Riud ] [ Riudor ] [ Rius ] [ Riusec ] La persona comença en realitat a envellir quan ja no té il·lusions. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rison, Joan Nolasc (València, 1635 – 1700) Frare mercenari. Professà el 1658. Estudià a les universitats de Salamanca i València. Fou catedràtic de metafísica de la darrera. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde, entre ells el de provincial. Deixà sermons notables i d'altres escrits. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rispa i Perpinyà, Francesc (Camp de Tarragona, s XIX) Militar republicà. Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l'oct/1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d'"El Combate" (1870 i 1872). El 1873 fou el vice-president del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme. És autor de Cincuenta años de conspirador (Memoriaspolítico-revolucionarias) 1805-1903 (1932), una de les fonts importants per a l'estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec (Bordils, Gironès) Veïnat, al nord-est del poble, prop de la riba dreta del Ter. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec (Cruïlles, Baix Empordà) Veïnat de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura, situat al sector nord del terme, prop del Rissec. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec, el (Baix Empordà / Gironès) Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt); és termenal de Quart d'Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l'Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec, el (Alt Empordà) Curs d'aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d'Avinyonet de Puigventós. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ritort, el (Ripollès) Riu de la comarca, afluent esquerrà del Ter, al qual s'uneix a Camprodon. Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort (o deus d'en Sitjar), dins el terme de Molló, i passa per Espinabell i Molló. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu (Montagut i Oix, Garrotxa) Poble, de l'antic terme d'Oix, situat al vessant nord-occidental de l'encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol; la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes. Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont. A llevant, a la divisòria d'aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu (Tordera, Maresme) Veure> Sant Pere de Riu. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu, fàbrica del (Berga, Berguedà) Veure> Rosal, colònia. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu, Pere (Tarragona, 1300/10 - Catalunya ?, d 1379) Teòleg carmelità. Conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d'aquesta vila. Professà a la universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358. Mantingué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri. El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma. Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu, torre de (Alp, Baixa Cerdanya) Veure> Torre de Riu. 15 ANDORRA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - MUNICIPI
16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Riu de la Carrera (la Pobla de Roda, Ribagorça) Caseria. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu de Santa Maria (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l'esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent el riu de Santa Maria. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Cabanes, Ramon (Catalunya, s XIX – la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 27/des/1901) Prelat. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 17/abr/1901, com a successor del cardenal Casañas, traslladat a Barcelona. Prengué possessió el 10/set i morí al cap de tres mesos. Li succeí J. Laguarda i Fonollera. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Dòria, Ramon (Barcelona, 1874 – 1907) Pintor. Concorregué amb Efecte de pluja a l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic. Es formà a Llotja (1889-1895), on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions. El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista. Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell. La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona (1903). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Periquet, Daniel (Sort, Pallars Sobirà, 1880 - Madrid, s XX) Advocat. Membre del partit liberal -secundà Santiago Alba-, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916. Assistí a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l'any següent fou nomenat director general de duanes. El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer. El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes immuebles, on, per a fomentar la imposició sobre la plus-vàlua dels terrenys, es basà en les xifres dels increments de valor de sòl a diverses grans ciutats europees, com Barcelona. Publicà tàmbé La liquidación de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de política financiera (1935). Dirigí a Madrid l'"Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios" (1916) i "Revista de Economía y Hacienda" (1898). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Riu, Manuel (Manresa, Bages, 1929 - ) Historiador. Catedràtic d'història medieval a la Universitat de Barcelona des del 1970 i director d'"Índice Histórico Español" des del 1971. S'ha especialitzat en l'estudi de la història religiosa i econòmica de l'edat mitjana, i és un dels capdavanters de l'arqueologia medieval a Catalunya. Ha publicat, entre d'altres: Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel. Siglos VIII al XVI (1961), Problemas arqueológicos de transición al mundo medieval (1963), Revisión del problema adopcionista en la diócesis de Urgel (1964), Activitats d'un notari de muntanya al segle XV (1971), Aspectes sòcio-econòmics de la història monàstica (1972), Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya (1982) i Arqueologia medieval a Catalunya (1989). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Serra, Julià (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1921 - Barcelona, 4/feb/2006) Escultor. Es formà a l'Escola Massana de Barcelona (1937-38), on fou després professor de 1963 a 1985. Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d'Octubre, a l'Exposició d'Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d'Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme. Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l'Institut Francès (1952). En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d'escultor, al gravat, la xilografia i la il·lustració. Destacà, en aquest àmbit, la col·laboració en publicacions infantils i juvenils com ara "Cavall Fort" i "Tretzevents", en les quals col·laborà també com a narradora la seva dona Maria Rosa Barrera i Giralt (Barcelona 1924 – 2006), de qui il·lustrà contes amb la signatura Flum. La seva escultura mostra una estilització arcaïtzant propera a l'abstracció, i és representada sobretot en obres concebudes per als espais públics urbans, sobretot a Barcelona, com ara l'estela en commemoració del papa Pius XII, l'escultura d'una guineu al parc de la Guineueta, el Rellotge de sol, al castell de Montjuïc, la decoració de Serveis Funeraris, i el conjunt d'esgrafiats de Via Augusta- Muntaner. Fora d'aquesta ciutat és autor d'un monument als enginyers forestals (Berga), entre altres. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riubregós, el (Catalunya) Veure> Llobregós, el. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Riuclar, sèquia de (Tarragona, Tarragonès) Antiga sèquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura; desguassa a la platja de Riuclar, a l'oest del port de Tarragona. Les hortes regades per la sèquia han esdevingut terrenys industrials (polígon industrial del Francolí, instal·lacions de la CAMPSA, etc). 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riucorb, el (Catalunya) Veure> Corb, riu. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riucós, barranc de (Pallars Jussà) Curs d'aigua (o riu Cós, o Ricós), que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca; limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - MUNICIPI
93 CATALUNYA - MUNICIPI
32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riudavets i Tudurí, Pere (Maó, Menorca, 1804 – 1891) Marí i historiador. Inicià la carrera militar com a guardamarina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo (1860) i Derrotero de la costa septentrional de España (1860-61), a més de traduccions de manuals de marina. Retirat a Maó (1872) amb la graduació de capità de navili, es dedicà a l'estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca (1882) i Historia de la isla de Menorca, la seva obra més important (1886-88). Fou fundador i col·laborador de la "Revista de Menorca". 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Riudebitlles (Alt Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudebitlles, el (Mediona, Alt Penedès) Veure> Bitlles, riu de. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudefoix (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Casa, església i molí (o la Baronia de Riudefoix), a la dreta del riu de Foix, a poca distància del poble. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudeperes (Calldetenes, Osona) Antiga domus o casa forta de l'antic poble de Sant Martí de Riudeperes, situada a la dreta de la riera de Sant Julià (dita antigament riu de Peres, nom derivat de riva Petrarum), prop de la canongia de Sant Tomàs de Riudeperes. El llinatge Riudeperes s'extinguí el s. XV. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - HISTÒRIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudor, el (Bages) Veure> Or, riu d'. 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Riudor de Bages (Bages) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudovelles (Tàrrega, Urgell) Poble (405 m alt), (fins al 1969 del terme de la Figuerosa), situat al sud-est del terme, als altiplans que separen les riberes de Cervera i de Sió. Formà, el s XIX, un municipi amb Altet. 48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Riueno, barranc de (Montanui, Alta Ribagorça) Curs d'aigua, afluent, per la dreta, del riu de Salenques, que és emissari dels estanys d'Angles. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riuferrer, Sant Pere de (Arles, Vallespir) Veure> Sant Pere de Riuferrer. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riufred (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà) Veure> Rifred. 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riufred, Sant Pere de (Planes / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya) Veure> Sant Pere de Riufred. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riunoguers (Morellàs i les Illes, Vallespir) Poble (320 m alt), situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l'església parroquial (Sant Miquel), dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes (s X). Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos (Mas Llong i Mas Miró). 55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Riupedrós (Vilaller, Alta Ribagorça) Santuari de la Mare de Déu de Riupedrós, a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, vora l'aiguabarreig amb el barranc de Riupedrós. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Riuprimer (Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riuràs (la Pera, Baix Empordà) Veïnat, al nord-oest del terme. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rius (Salardú, Vall d'Aran) Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l'Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m). Al capdamunt hi ha l'estany Tòrt de Rius i l'estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d'Aran i l'estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l'emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties. És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1814 - s XIX) Compositor. És autor de cançons amb acompanyament de piano i de moltes obres de música sacra. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Joan (Catalunya, s XIV - Grècia ?, s XIV) Prelat i religiós agustí. Fou nomenat arquebisbe de Neopàtria el 1381, succeint a Mateu. El 1384 anà a Catalunya i Aragó. Tornava a ser a Grècia el 1387 o ja abans. Fou sens dubte el darrer arquebisbe català en aquelles terres. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Josep (Mataró, Maresme, 1785 – 1857) Escriptor. És autor d'una obra teatral en català, titulada La glòria d'Iluro. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Josep (Balaguer, Noguera, s XVIII - Catalunya, s XIX) Frare franciscà. Fou definidor general de l'orde. Durant algun temps fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Gaudí de bon prestigi. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Camps, Josep (Esparreguera, Baix Llobregat, 1933 - ) Patròleg. Ordenat de prevere el 1957, ha estat professor a la facultat catòlica de teologia de Münster, i al Pontifici Institut Oriental, de Roma, i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció sant Pacià) i director de la "Revista Catalana de Teologia". Especialitzat en Orígenes (El dinamismo trinitario de la divinización de los seres racionales según Orígenes, 1970), estudià després les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme (Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación, 1976), i l'obra d'Ignasi d'Antioquia (The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr, 1980). Membre del grup Lectura del Nuevo Testamento, ha col·laborat en el treball d'equip: El Comentario a Juan (1979). Es un dels autors d'una nova versió del Nou Testament (1978). Darrerament ha centrat els seus estudis en la doble obra de Lluc, sobre el qual ha publicat El camino de Pablo a la misión de los paganos (1984), De Jerusalén a Antioquia. Génesis de la Iglesia cristiana (1989), L'èxode de l'home lliure (1989), Comentari als Fets dels apòstols vol. I (1991). Té en curs de publicació la traducció catalana de l'epistolari d'Ignasi d'Antioquia. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Camps, Maria (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1938 - ) Il·lustradora. Es formà a Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, on es llicencià en dibuix i pintura. Cursà estudis de grafisme i dibuix a Münster i a Berna. Ha estat fundadora i presidenta (1982-84) de l'Associació Professional d'Il·lustradors. Especialitzada en il·lustració de llibre infantil, fou confundadora del Consell Català del Llibre per a Infants, i des del 1962 fou professora a l'Escola Professional per a la Dona (Barcelona). Ha il·lustrat més de cent cinquanta llibres, alguns dels quals han estat publicats a l'estranger. Entre els títols publicats, cal destacar L'Avet valent, Guaraçú, Kalyndi i Macbeth. Li han estat atorgats els premis Lazarillo (1968) i de la Generalitat de Catalunya (1983), entre d'altres. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i de Falguera, Ignasi de (Barcelona, s XVII – s XVIII) Jurista. Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer. Fou oïdor de l'Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i de Falguera, Josep de (Barcelona, 1675 - Conca, Castella, 1739) Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l'Acadèmia dels Desconfiats. S'allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d'un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l'Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Garrich, Claudi (Barcelona, 1892 - s XX) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. S'especialitzà en imatgeria religiosa. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Miró, Antoni (Reus, Baix Camp, 1890 – Madrid, 1973) Químic. Fou catedràtic a Santander. És notable la seva Introducción a la electroquímica. Excel·lí en aquesta branca científica. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Ortigosa, Josep Maria (Barcelona, 1954 - ) Dibuixant. Conegut pel nom artístic de Joma. Es formà a l'Escola d'Arts i Oficis, es llicencià en periodisme i es diplomà en història a Barcelona. Els seus dibuixos reflecteixen el vessant insòlit dels objectes, dels ambients urbans i de les situacions quotidianes. Col·labora regularment en diaris ("Tele-exprés", "Diari de Barcelona"), revistes ("Serra d'Or", "Oriflama", "El Jueves", etc) i en diverses editorials. Entre els nombrosos llibres que ha il·lustrat -la major part dels quals són també escrits per ell- cal destacar L'últim pirata, Una roda curiosa, Fira de Tresors i la sèrie El Gegant-més-alt. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Rius, Manuel (Barcelona, 1883 – 1971) Polític. Fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola. S'inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista. Fou alcalde de Barcelona (1916-17) i, més tard, un dels inspiradors de la Unión Monárquica Nacional. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Serra, Josep (Vic, Osona, 1891 – 1966) Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1919-21). L'historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens (1924-27). El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus (1930) i fixà la residència a Roma. Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic (1941), protonotari apostòlic (1961), canonge d'Astorga (1930) i canonge de Vic (1961). És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l'edició del cartulari de Sant Cugat del Vallès (1945-47), les Rationes 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Vidal, Antoni (Catalunya, s XIX – s XX) Escriptor. Escriví, gairebé sempre en col·laboració, diverses obres per al teatre, com les titulades L'avi del Parque (1898), Lo gall de Nadal, Un Tenòrio i un Mejia, Lo senyor Mauri, La llum del geni (1899) i El ball de la Candelera. També és autor d'un Novíssim diccionari català-francès i francès-català (1932). 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riusec, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I en la conquesta de València (1238), on hi rebé algunes cases com a recompensa. Més tard li foren concedides altres donacions per la part de Gandia. Així s'originà l'establiment a terres valencianes d'aquest llinatge. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Arnau de (País Valencià, s XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya, el 1323, amb la gran expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Bernat de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l'expedició que havia de reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Gabriel (País Valencià, s XV) Jurista. Féu la transcripció dels furs de València sobre els manuscrits conservats a l'arxiu municipal de la ciutat. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Galceran de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. En 1392, com un Bernat de la mateixa família, anà a Sicília amb l'expedició per posar-hi al tron Martí el Jove i la reina Maria. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramon de Veure> Centelles i de Riu-sec, Ramon de (baró de Nules i d'Oliva). 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramonet de (País Valencià, 1352 - a 1391) Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d'Eiximèn Peres d'Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se. Adquirí vers el 1382 la vila d'Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut. A la seva mort, la seva germana Ramoneta heretà Riba-roja. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramoneta de (País Valencià, s XIV) Filla de Ramon de Riu-sec i germana de Ramonet, a la mort del qual heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec. 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riutés (la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Llogaret (1.283 m alt), a l'esquerra del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit. Prop del poble hi ha la presa del canal de Puigcerdà. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Riutort (Sabadell, Vallès Occidental, 1956 – 1965) Revista mensual. Publicada a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català, juntament amb d'altres en castellà. En diverses ocasions publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves (1960). Hi col·laboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i M. Crusafont i Peiró. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riutort (la Pobla de Lillet, Berguedà) Veure> Santa Cecília de Riutort. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riutort, Pere (Catalunya, s XIX) Actor. Treballà molt a Amèrica. Dirigí diverses companyies. El 1890-91, al Romea de Barcelona, interpretà Barba-roja i La rondalla de l'infern de Pitarra. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riutort i Mestre, Pere (Petra, Mallorca, 1935 - ) Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l'escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València. Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l'Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l'ensenyament del català al País Valencià i a les Illes. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l'adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.
Anar a: [ Ris ] [ Riu d ] [ Riud ] [ Riudor ] [ Rius ] [ Riusec ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Riudaura
Riudecanyes
Rius i Taulet, Francesc de Paula