|
|
|
Anar a: [ Ris ] [ Riu d ] [ Riud ] [ Riudor ] [ Rius ] [ Riusec ] La persona comença en realitat a envellir quan ja no té il·lusions. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rison, Joan Nolasc (València, 1635 – 1700) Frare mercenari 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rispa i Perpinyà, Francesc (Camp de Tarragona, s. XIX) Militar republicà 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Risques Trillas, Manuel (Salamanca, Castella, 1886 – Barcelona, 1949) Aquarel·lista i dibuixant 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec (Bordils, Gironès) Veïnat, al nord-est del poble, prop de la riba dreta del Ter. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec, el (Baix Empordà / Gironès) Afluent esquerrà del Daró, entre les dues comarques 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rissec, el (Alt Empordà) Curs d'aigua, afluent del riu Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m alt) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d'Avinyonet de Puigventós. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ritort, el (Ripollès) Riu de la comarca, afluent esquerrà del Ter, al qual s'uneix a Camprodon. Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort (o deus d'en Sitjar), dins el terme de Molló, i passa per Espinabell i Molló. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ritort i Fons, Salvador (Castellciutat, Alt Urgell, 1888 – Tarragona, 1955) Músic 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu (Montagut de Flúvia, Garrotxa) Poble, de l'antic terme d'Oix, situat al vessant nord-occidental de l'encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol; la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes. Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont. A llevant, a la divisòria d'aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu (Tordera, Maresme) Veure> Sant Pere de Riu. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu, fàbrica del (Berga, Berguedà) Veure> Rosal, colònia. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu, Pere (Tarragona, 1300/10 - ? , d 1379) Teòleg carmelità 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
15 ANDORRA - GEOGRAFIA Riu, vall de (Canillo, Andorra) Veure> Vall-de-riu. 16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Riu de la Carrera (la Pobla de Roda, Ribagorça) Caseria. 17 CATALUNYA - MUNICIPI
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riu de Santa Maria (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.010 m alt), situat a la plana regada de l'esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent el riu de Santa Maria. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Cabanes, Ramon ( ? , s. XIX – s. XX) Prelat 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Dalmau, Fidel (Sallent de Llobregat, Bages, 1895 - Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1981) Escriptor. La seva lírica recull el més noble dels Jocs Florals i la tècnica del noucentisme, més aviat carnerià. És autor d'El cant geòrgic (1918), La veu subtil (1920), Terra amorosa (1927), Terra daurada (1950), Flors palpitants (1951), Fruita (1952), La terra i el temps (1958), Llumb en la sang (1960) i les proses Avui (1954). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Periquet, Daniel (Sort, Pallars Sobirà, 1880 - Madrid, s XX) Advocat. Membre del partit liberal -secundà Santiago Alba-, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916. Assistí a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l'any següent fou nomenat director general de duanes. El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer. El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes immuebles, on, per a fomentar la imposició sobre la plus-vàlua dels terrenys, es basà en les xifres dels increments de valor de sòl a diverses grans ciutats europees, com Barcelona. Publicà tàmbé La liquidación de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de política financiera (1935). Dirigí a Madrid l'"Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios" (1916) i "Revista de Economía y Hacienda" (1898). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Periquet, Emili (Sort, Pallars Sobirà, 1871 – Madrid, 1928) Empresari i publicista. Fou redactor en cap del "Diario Mercantil", on s'especialitzà en qüestions financeres, econòmiques i aranzelàries. Fundà la "Revista de Economía y Hacienda", on també col·laborà i fou director des del 1906 el seu germà Daniel, i la "Revista Nacional de Economía". Contribuí a la transformació industrial de Catalunya mitjançant estudis i projectes sobre aprofitaments hidràulics a la vall d'Aran i a tota la regió pirinenca; també són remarcables les empreses elèctriques que fundà. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts. Canalejas el nomenà secretari de Finances, càrrec que abandonà en no estar d'acord amb els plans econòmics del ministre. Estudià les relacions del Tresor amb la Banca i l'estat, i la circulació fiduciària. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riu i Riu, Manuel (Manresa, Bages, 1929 - ) Historiador. Catedràtic d'història medieval a la Universitat de Barcelona des del 1970 i director d'"Índice Histórico Español" des del 1971. S'ha especialitzat en l'estudi de la història religiosa i econòmica de l'edat mitjana, i és un dels capdavanters de l'arqueologia medieval a Catalunya. Ha publicat, entre d'altres: Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel. Siglos VIII al XVI (1961), Problemas arqueológicos de transición al mundo medieval (1963), Revisión del problema adopcionista en la diócesis de Urgel (1964), Activitats d'un notari de muntanya al segle XV (1971), Aspectes sòcio-econòmics de la història monàstica (1972), Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya (1982) i Arqueologia medieval a Catalunya (1989). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Riu i Tord, Honorat (Sant Hipòlit de la Salanca, Rosselló, 1586 – Perpinyà, 1644) Predicador i escriptor 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riubregós, el (Catalunya) Veure> Llobregós, el. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Riuclar, sèquia de (Tarragona, Tarragonès) Antiga sèquia de la dreta del Francolí 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riucorb, el (Catalunya) Veure> Corb, riu. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riucós, barranc de (Pallars Jussà) Curs d'aigua (o riu Cós, o Ricós), que neix al sud de la roca Mola, dins el terme de Fígols de la Conca; limita, després, els termes de Gurp i de Claret, travessa el de Talarn i aflueix a la Noguera Pallaresa, per la dreta, prop de Tremp. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudabella (Vimbodí, Conca de Barberà) Masia i antiga granja de Poblet, a l'oest del monestir, a l'esquerra del barranc del Tillar, al mig d'una extensa plana conreada. A la dreta del riu hi ha la Mata, gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja. És trobava en els dominis inicials de Poblet, donats per Ramon Berenguer IV i fou una de les seves primeres granjes i és esmentada ja el 1168. Fou explotada directament i no cedida en arrendament. El propietari que l'adquirí després de la desamortització la reféu i la transformà en un gran casal d'aspecte medievalitzant. 31 CATALUNYA - MUNICIPI
93 CATALUNYA - MUNICIPI
32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riudavets i Monjo, Josep Maria (Maó, Menorca, 1840 – Madrid, 1902) Cosmògraf de la marina de guerra 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riudavets i Tudurí, Pere (Maó, Menorca, 1804 – 1891) Marí i historiador 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Riudebitlles (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudebitlles, el (Mediona, Alt Penedès) Veure> Bitlles, riu de. 36 CATALUNYA - MUNICIPI Riudecanyes (Baix Camp) Municipi: 16,54 km2, 195 m alt, 664 hab (1999) 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudecanyes, pantà de (Riudecanyes, Baix Camp) Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l'Argentera i el turó d'Escornalbou. Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2. Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l'any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d'un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp i el Priorat. És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus. 38 CATALUNYA - MUNICIPI Riudecols (Baix Camp) Municipi: 19,37 km2, 299 m alt, 1.010 hab (1999) 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudellots de la Creu (Palol de Revardit, Pla de l'Estany) Poble 41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudeperes (Calldetenes, Osona) Antiga domus o casa forta de l'antic poble de Sant Martí de Riudeperes, situada a la dreta de la riera de Sant Julià (dita antigament riu de Peres, nom derivat de riva Petrarum), prop de la canongia de Sant Tomàs de Riudeperes. El llinatge Riudeperes s'extinguí el s. XV. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Riudoms, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1910 al senador Juan Nepomuceno Pérez-Seoane y Roca de Togores, en record de la senyoria dels Roca de Togores sobre Riudoms. Continua en la mateixa família. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - HISTÒRIA Riudor de Bages (Sant Fruitós de Bages, Bages) Nom adoptat el 1937 per al municipi 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riudovelles (Tàrrega, Urgell) Poble (405 m alt), (fins al 1969 del terme de la Figuerosa), situat al sud-est del terme, als altiplans que separen les riberes de Cervera i de Sió. Formà, el s. XIX, un municipi amb Altet. 48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Riueno, barranc de (Montanui, Alta Ribagorça) Curs d'aigua, afluent, per la dreta, del riu de Salenques, que és emissari dels estanys d'Angles. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riuferrer, Sant Pere de (Arles, Vallespir) Veure> Sant Pere de Riuferrer. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riufred (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà) Veure> Rifred. 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riufred, Sant Pere de (Planes / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya) Veure> Sant Pere de Riufred. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riunoguers (Morellàs i les Illes, Vallespir) Poble (320 m alt), situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l'església parroquial (Sant Miquel), dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes (s X). Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos (Mas Llong i Mas Miró). 55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Riupedrós (Vilaller, Alta Ribagorça) Santuari 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Riuprimer (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riuràs (la Pera, Baix Empordà) Veïnat, al nord-oest del terme. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Riurau (Rafelguaraf, Ribera Alta) Llogaret, al nord-est del poble. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1814 - s. XIX) Compositor. És autor de cançons amb acompanyament de piano i de moltes obres de música sacra. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Joan ( ? , s. XIV) Prelat i religiós agustí 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Josep (Mataró, Maresme, 1785 – 1857) Escriptor. És autor d'una obra teatral en català, titulada La glòria d'Iluro. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Josep (Balaguer, Noguera, s. XVIII - Catalunya, s. XIX) Frare franciscà. Fou definidor general de l'orde. Durant algun temps fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Gaudí de bon prestigi. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius, Pere de (Catalunya, s. XIV) Trobador 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Camps, Josep (Esparreguera, Baix Llobregat, 1933 - ) Patròleg. Ordenat de prevere el 1957, ha estat professor a la facultat catòlica de teologia de Münster, i al Pontifici Institut Oriental, de Roma, i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció sant Pacià) i director de la "Revista Catalana de Teologia". Especialitzat en Orígenes (El dinamismo trinitario de la divinización de los seres racionales según Orígenes, 1970), estudià després les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme (Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación, 1976), i l'obra d'Ignasi d'Antioquia (The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr, 1980). Membre del grup Lectura del Nuevo Testamento, ha col·laborat en el treball d'equip: El Comentario a Juan (1979). Es un dels autors d'una nova versió del Nou Testament (1978). Darrerament ha centrat els seus estudis en la doble obra de Lluc, sobre el qual ha publicat El camino de Pablo a la misión de los paganos (1984), De Jerusalén a Antioquia. Génesis de la Iglesia cristiana (1989), L'èxode de l'home lliure (1989), Comentari als Fets dels apòstols vol. I (1991). Té en curs de publicació la traducció catalana de l'epistolari d'Ignasi d'Antioquia. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i de Bruniquer, Francesc de (Barcelona, 1644 – s. XVII) Jurista i ciutadà 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i de Falguera, Ignasi de (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Jurista. Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer. Fou oïdor de l'Audiència de Barcelona reconstituïda pels borbònics el 1716 entre la gent que els era addicta. Temps a venir seria degà del mateix organisme. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i de Falguera, Josep de (Barcelona, 1675 - Conca, Castella, 1739) Eclesiàstic i erudit. El 1710 era canonge de Barcelona. Pertanyia a l'Acadèmia dels Desconfiats. S'allunyà de la política durant la guerra de Successió, malgrat que restà a Catalunya. Fou rector de la Universitat de Barcelona abans que fos dissolta per Felip V. El 1713 participà, com a procurador d'un dels seus col·legues de capítol, a la Junta de Braços de Barcelona. Disconforme amb la decisió de resistència singular catalana contra els borbònics, abandonà Barcelona i es retirà a Vic. El 1720 fou nomenat tresorer de la seu barcelonina; el 1729 adreçà a Felip V un memorial defensant les immunitats de l'Església enfront del poder civil. Poc abans de la seva mort havia estat nomenat inquisidor de Conca. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Garrich, Claudi (Barcelona, 1892 - ) Escultor 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Montaner, Marià (Tarragona, 1838 - Escaladei, Priorat, 1894) Polític. Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga (1864). Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya. El 1870 anà a Torí per acompanyar al nou rei Amadeu I a la península Ibèrica. Aquest li concedí el comtat de Rius (1871), que, a través de la seva única filla, passà més tard als Querol. En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Ortigosa, Josep Maria “Joma” (Barcelona, 1954 - ) Dibuixant 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Rius, Manuel (Barcelona, 1883 – 1971) Polític 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Serra, Josep (Vic, Osona, 1891 – 1966) Eclesiàstic i historiador 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Taulet, Francesc de Paula (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Alt Penedès, 1889) Polític 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rius i Vidal, Antoni (Catalunya, s. XIX – s. XX) Escriptor. Escriví, gairebé sempre en col·laboració, diverses obres per al teatre, com les titulades L'avi del Parque (1898), Lo gall de Nadal, Un Tenòrio i un Mejia, Lo senyor Mauri, La llum del geni (1899) i El ball de la Candelera. També és autor d'un Novíssim diccionari català-francès i francès-català (1932). 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riusec, Arnau de ( ? , s. XIII) Cavaller 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Arnau de (País Valencià, s. XIV) Cavaller 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Bernat de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l'expedició que havia de reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Gabriel (País Valencià, s. XV) Jurista 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riusec, Galceran de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Cavaller 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramon de Veure> Centelles i de Riu-sec, Ramon de (baró de Nules i d'Oliva). 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramon de (País Valencià, s. XIV - ? , 1354) Noble 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramonet de (País Valencià, 1352 - a 1391) Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d'Eiximèn Peres d'Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se. Adquirí vers el 1382 la vila d'Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut. A la seva mort, la seva germana Ramoneta heretà Riba-roja. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Riu-sec, Ramoneta de ( ? , ? ) Senyora de Riba-roja 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Riutort (Puigbalador, Capcir) Poble (1.540 m alt), situat en una vall lateral que aflueix, per l'esquerra, al riu de Galba. 89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Riutort (Sabadell, Vallès Occidental, 1956 – 1965) Revista mensual 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riutort (la Pobla de Lillet, Berguedà) Veure> Santa Cecília de Riutort. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riutort, Pere ( ? , s. XIX) Actor 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riutort i Mestre, Pere (Petra, Mallorca 1935 - ) Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista
Anar
a: [ Ris ]
[ Riu d ] [ Riud ]
[ Riudor ] [ Rius ]
[ Riusec ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Riudaura
