|
|
|
Anar a: [ Pallars ] [ Pallars, L ] [ Pallars J ] [ Paller ] [ Palma ] [ Palma de M ] La persona de bé exigeix tot de si mateix, la persona mediocre espera tot dels altres. (Confuci) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars (Catalunya, s XIV - s XVI) Llinatge feudal sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artur Roger de Pallars. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Arnau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Arnau de (Catalunya, s XIV) Frare santjoanista que apareix documentat el 1371. Podria ser identificat amb l'homònim. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Arnau Roger de (Catalunya, 1408 – 1461) Bisbe d'Urgell (1436-61). Fill de comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I. Com a bisbe intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d'Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma (1455), patriarca d'Alexandria (1457). Tingué un paper important en l'acord entre Ferran I de Nàpols i Carles de Viana (1458) i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II (1460). El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l'afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Artau Roger de (Catalunya, s. XIV) Noble 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Beatriu de (Catalunya, s. XIV) Dama. Era filla de Ramon de Pallars, el més gran dels bastards del comte pallarès Arnau Roger II. Casada amb Guillem IV d'Anglesola. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Bernat de (Catalunya, s. XIV) Eclesiàstic. Apareix documentat el 1345. Podria ser un bord de Pallars esmentat ja anys enrera i possible fill natural d'Hug de Mataplana. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Bertran de (Catalunya, s. XIV) Frare santjoanista. La seva situació genealògica dins la família no ha estat aclarida. Tingué un fill bastard homònim. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Bertran de ( ? , s. XIV) Cavaller 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, bisbat de (Catalunya, 888 – 920) Bisbat efímer. Creat amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d'Urgell) pel bisbe intrús d'Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça. El primer bisbe fou Adolf. Esclua es proposava així d'erigir una metròpoli catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l'extinció del bisbat a la mort d'Adolf (el 920 el bisbat havia retornat ja al d'Urgell). El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrarb tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon II; probablement la seva elecció fou fruit d'una maniobra desconeguda del seu pare. A la mort d'Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d'Urgell. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, comtat de (Catalunya, - 1491) Territori medieval 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Pallars, el (Pallars Jussà / Pallars Sobirà) Regió natural i històrica de Catalunya, dividit entre les dues comarques 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Elvira de (Catalunya, s. XIV - XV) Filla de Jaume Roger de Pallars 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Ermengol I de (Catalunya, s X - v 1010) Comte de Pallars. Fill gran de Borrell I de Pallars, de qui heretà les funcions comtals (que compartí amb el seu oncle Sunyer I), però ocupà una posició secundària i degué morir potser sense descendència. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Guillem I de (Catalunya, s. X – 950) Fill d'Isarn I de Pallars. Corregent del comtat ja amb el pare. Morí probablement sense fills. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Isarn I de (Pallars, s. X – v 948) Comte de Pallars (a904-v948). Fill gran de Ramon II de Pallars-Ribagorça. Associat al govern ja en vida del pare. Morí deixant dos fills, Guillem i Ermengarda, que fou abadessa de Burgal. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallars, Jaume de (País Valencià, s. XV) Noble 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallars, Lluís de (País Valencià, s. XV) Cavaller. Fill de Jaume de Pallars. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l'infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1491 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, pic de (Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera) Cim (1.677 m alt) de la serra de Montsec de Rúbies, termenal dels dos municipis. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, port de (Pallars Sobira i Vall d'Aran) Veure> Bonaigua, port de la. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Ramon de ( ? , s. XIV) Cavaller 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Ramon III de (Catalunya, s. X) Comte de Pallars 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, Sant Cristòfol de (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Veure> Sant Cristòfol de Pallars. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars, Sant Jaume de (Tremp, Pallars Jussà) Veure> Sant Jaume de Pallars. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars, Sunyer I de Veure> Sunyer I de Pallars. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, vegueria de (Catalunya, s XIII – 1716) Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l'Alta Ribagorça a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. El s XIII figurava com a vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart. El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars, vescomtat de (Catalunya, s. XI) Jurisdicció de l'antic comtat de Pallars 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Pallars i Faro, Francesc (Benavarri, Ribagorça, 1706 - Ki-chien, Xina, 1778) Missioner 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars i Fernández de Vergua, Jaume Roger de (Catalunya, s. XIV - 1377/1420) Noble 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallars i Penya-roia, Francesc (València, 1590 - Valldecrist, Alt Palància, 1656) Cartoixà. Estudià drets a Salamanca. Sacerdot, ingressà primer a l'orde caputxí i el 1626 a la cartoixa de Valldecrist. Fou vicari de la de Viaceli (Baix Segura) i prior de la d'Aracristi (Horta) (1642-45). Deixà inèdites nombroses obres religioses. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars Jussà, comtat de (Catalunya, s. X - a 1192) Territori medieval (o Baix Pallars) 39 CATALUNYA - COMARCA Pallars Jussà, el (Catalunya) Comarca: 1.290,2 km2, 12.452 hab (1999), capital: Tremp 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallars Jussà, el (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Nom oficial del nou municipi. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars-Jussà, Ramon IV de (Catalunya, s X – s XI) Noble. Originà la dinastia del Pallars Jussà. Fill d'Ermengol I de Pallars. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallars-Ribagorça, Ramon II de (Catalunya, 872 - v 920) Comte de Pallars 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallars Sobirà, comtat de (Catalunya, s. XI – s. XV) Territori medieval 44 CATALUNYA - COMARCA Pallars Sobirà, el (Catalunya) Comarca: 1.355,2 km2, 5.952 hab (1999), capital: Sort 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallàs, Antoni (Tarragona, s. XVIII) Escultor actiu a Tarragona. És autor del retaule de Sant Miquel per a la seu tarragonina (1770), la imatge principal del qual esculpí Lluís Bonifàs. També obrà el retaule major de l'església parroquial de Vallmoll, projectat per Bonifàs l'any 1776, i altres retaules per a aquest mateix temple (Nostra Senyora del Roser, Sant Miquel, Sant Nom de Jesús). 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallàs, Antoni (València, 1663 – 1780) Escriptor 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallàs i Arissa, Camil (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1918 - Roda de Ter, Osona, 1982) Arquitecte. Obtingué el títol professional en 1945. Ha realitzat notables treballs de recerca i restauració d'obres artístiques, al front dels serveis tècnics de la diputació de Barcelona. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pallàs i Peñarroja, Francesc (València, 1591 - 1656/59) Religiós cartoixà 50 CATALUNYA - CULTURA Pallassos Sense Fronteres (Barcelona, 1993 - ) Organització no governamental 51 CATALUNYA - MUNICIPI Pallejà (Baix Llobregat) Municipi: 8,41 km2, 48 m alt, 7.128 hab (1999) 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palleja, Onofre (País Valencià, s. XVI – s. XVII) Astrònom i eclesiàstic. Fou catedràtic d'astronomia a la universitat de València. És autor de les obres Discurso de la naturaleza, causas y efectos de los cometas (1619), Tablas astronòmicas y argolísticas i Libro segundo del juicio de las natividades, inèdit. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Famada, Gaietà de (Barcelona, s. XVIII) Noble. Fill d'Honorat de Pallejà i Riera. Tinent de regidor perpetu de l'ajuntament de Barcelona (1747 i 1767), batlle dels cóps (1749) i cònsol de la Llotja, i capità del regiment de Barcelona, traduí al castellà el Llibre del Consolat de Mar (1732). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Riera, Honorat de (Barcelona, s. XVII – 1720) Polític 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallejà i Vendrell, Ramon (Reus, Baix Camp, 1864 - ? , s. XX) Republicà 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paller (Bagà, Berguedà) Santuari 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Palleroa (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de Palleroa), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1.129 m alt), estesa de nord-oest a sud-est, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana. 59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pallerol (Sopeira, Ribagorça) Poble, fins al 1970 de l'antic municipi de Sant Orenç, al vessant septentrional del Talló d'Aulet. L'església parroquial (Sant Pere) depèn de la d'Aulet. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallerola i Munné, Domènec Nom de l'escriptor Domènec de Bellmunt. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols (la Sènia, Montsià) Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim d'un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l'Ebre, al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat). 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Pallerols (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Antiga parròquia 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols (Garrotxa) Veure> Sant Feliu de Pallerols. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pallerols del Cantó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Antic municipi: 27,32 km2, 1.248 m alt, annexat el 1972 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pallés i Llordés-Bertran, Josep (Vilagrassa, Urgell, 1846 – Barcelona, d 1905) Escriptor i periodista 68 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Palleter, El (València, 1882 – 1919) Periòdic en català. Publicat en sis èpoques i amb numeracions distintes. Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts. Es mantingué en una línia d'oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils. Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Palma (Mallorca) Ciutat romana de l'illa 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palma, badia de (Mallorca) Badia de la costa sud de l'illa 72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Palma, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creat el s XV. Centrada en el castell de Palma, prop de Gandia. Comprenia també el terme d'Ador. Pertangué als Pròixida. A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes, i després marquesos, d'Aitona, que la uniren a llurs estats. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palma, Felip Veure> Ventós i Cullell, Palmira. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palma, Josepa (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1897) Actriu. Era casada amb l'actor Florenci Romea. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palma, la (Cubelles, Garraf) Caseria, a la vora del riu de Foix, aigua amunt de la vila. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palma, la (Cabanelles, Alt Empordà) Veïnat, a la dreta del Fluvià, enfront d'Espinavessa, poble del qual depenia. Formava part de la baronia de Navata. 78 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Palma, La (Palma de Mallorca, 4/oct/1840 - 25/abr/1841) Setmanari d'història i literatura. Aparegueren un total de 30 números. Redactat per Josep M. Quadrado -ànima de la revista-, Tomàs Aguiló i Antoni Montis. Primera mostra del romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intel·lectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d'història de Mallorca. També la literatura de creació, girava entorn de la mateixa temàtica. Inclogué també articles de crítica literària i costumistes, traduccions de poetes estrangers, etc. El 1890 es publicà un número extraordinari de commemoració. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Palma, marquesat de la (Catalunya) Títol concedit el s. XIX a Joaquim de Freixa i Fuster 80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palma, pic de la (Alta Cerdanya) Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Palma de Gandia (Safor) Municipi: 13,82 km2, 78 m alt, 1.523 hab (1999) 84 ILLES BALEARS - MUNICIPI Palma de Mallorca (Mallorca) Municipi i capital de l'illa i de les Balears: 33 m alt, 208,62 km2, 326.993 h (1999) 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palma de Mallorca, Andreu de Nom de religió del caputxí Manuel de Lete i Triay. 86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palma i de Fontes, Cosme (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVI) Eclesiàstic 88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palma Nova (Calvià, Mallorca Occidental) Urbanització i nucli turístic 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmada i Teixidor, Rossend (Banyoles, el Pla de l'Estany, 1893 - Barcelona, 1988) Músic. Deixeble del seu pare Joaquim Palmada i Butinyà. Escriví l'any 1909 les seves primeres sardanes, amb una producció de més de seixanta, de les quals destaquen Gener, Muntanyes de Ceret, Vilanova de la Muga i Núvols d'or. 91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palmanill (Targasona, Alta Cerdanya) Masia i antic lloc, al sud del poble. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palmanova (Calvià, Mallorca) Urbanització, al nord de la punta de sa Porrassa. Indústria turística i dels serveis, amb nombrosos hotels i allotjament. El 30/jul/2009 ETA hi portà a terme un atemptat que causà la mort de dos guàrdies civils. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmar, el (València, Horta) Poble 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmarola i Romeu, Ramon (Barcelona, 1877 – s. XX) Pintor. Es dedicà especialment a la pintura de gènere (Mort d'un pastor) i als retrats. Residí uns quants anys a París i, en tornar a Catalunya, pintà retrats de la família reial i de personalitats de l'època (Malats, Granados, R. Romeu, S. Pisaca, etc). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmars, els (Dènia, Marina Alta) Caseria, a llevant del riu de Girona. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palmart, Lambert (Alemanya, s. XV - València ?, s. XV) Tipògraf 97 ALGUER - POLÍTICA Palmavera, La (l'Alguer, 1906 – 1915) Agrupació catalanista fundada per Josep Frank, precursor, Joan Pais, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F. Liperi, J.S. Corbia, C. Cipriani, etc. Diverses circumstàncies -en especial el canvi de residència d'alguns socis- en motivaren la decadència. Funcionava encara el 1915 i n'era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança, musicada per Pais, himne de l'entitat.
Anar
a: [ Pallars ]
[ Pallars, L ] [ Pallars
J ]
[ Paller ] [ Palma ]
[ Palma de M ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Palma
de Cervelló, la
Palma
d'Ebre, la