1

2

1

C

B

87

Bilistages  (Catalunya, s. II) Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l'any 195 aC.

C

B

2

Billena de Travadell  Altre nom de Billeneta (Comtat)

V

G

3

Billeneta  Municipi del Comtat: 634 m alt, 9,79 km2, 144 hab (1999)

V

M

4

Binaflor  Altre nom del poble de Miraflor (Marina Alta)

V

G

5

Binamussa  Altre nom de la vénda de Benimussa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

B

G

6

Binarràs  Altre nom de la vénda de Benirràs (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)

B

G

7

Bini  Antiga possessió del mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

8

Biniac  Possessió i estació arqueològica del mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

9

Biniagual  Caseriu del mun. de Binissalem (Mallorca Septentrional)

B

G

10

Biniali  Poble del mun. de Sencelles (Mallorca Septentrional)

B

G

11

Biniali  Caseriu del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

12

Biniamar  Poble del mun. de Selva de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

13

Biniancolla  Caseriu del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

14

Biniaraix  Poble del mun. de Sóller (Mallorca Occidental)

B

G

15

Biniarroi  Caseriu del mun. de Mancor (Mallorca Septentrional)

B

G

16

Biniati  Caseriu del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

17

Binibassí  Possessió del mun. de Fornalutx (Mallorca Occidental)

B

G

18

Binibeca  Antiga possessió del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

19

Binibona  Llogaret del mun. de la Selva de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

20

Binicalaf  Caseriu del mun. de Maó (Menorca)

B

G

21

Binicanella  Monestir benedictí del mun. de Son Cervera (Mallorca Oriental)

B

G

22

Binicodrell  Antiga possessió del mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

23

Binidalfà  Possessió del mun. de Ferreries (Menorca)

B

G

24

Binidalí  Antiga possessió del mun. de Maó (Menorca)

B

G

25

Binifadet  Caseriu i antiga companyia del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

26

Binigaus  Antiga possessió del mun. d'es Mercadal (Menorca)

B

G

27

Biniguarda  Antiga possessió del mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

28

Binillautí  Possessió i antiga cavalleria del mun. de Maó, Menorca

B

G

29

Binimaimut  Possessió del mun. de Maó (Menorca)

B

G

30

Binimala  Nom antic de Binibona (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)

B

G

31

Binimelis i Garcia, Joan  (Pollença, Mallorca, 1538 - Palma de Mallorca, 1616)  Historiador

B

B

32

Binimelis i Puig, Joan  (Felanitx, Mallorca, 1756 – 1826)  Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén. Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).

B

B

33

Biniparratx  Antiga possessió del mun. de Sant Lluís (Menorca), subdividida en Biniparratx Gran i Biniparratx Petit, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha la cala de Biniparratx, urbanitzada.

B

G

34

Biniparrell  Caseriu del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

35

Binissafúller  Caseriu del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

36

Binissalem  Municipi de Mallorca Septentrional: 137 m alt, 29,8 km2, 5.097 hab (1999)

B

M

37

Binixems  Possessió i antiga cavalleria del mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

38

Binyent  Caseriu del mun. de Benissa (Marina Baixa)

V

G

39

Biosca  Municipi de la Segarra: 455 m alt, 66,32 km2, 253 hab (1999)

C

M

40

Biosca, Antoni  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1865)  Mestre de dansa

C

B

41

Biosca, baronia de  Jurisdicció feudal corresponent al terme de Biosca (Segarra)

C

H

42

Biosca, Gustau  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1929 - )  Jugador de futbol

C

B

43

Biosca, Joaquim  (Barcelona, 1882 – 1932)  Pintor i dibuixant

C

B

44

Birba i Perramon, Llorenç  (Camprodon, Ripollès, 1912 - )  Escriptor. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962.

C

B

45

Birolà, Jaume  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Capità de voluntaris

C

B

46

Birotteau, Joan  (Perpinyà, 1758 – Bordeus, França, 1793)  Advocat i home polític

N

B

47

Birotteau, Josep  (Perpinyà, 1763 – 1832)  Eclesiàstic

N

B

48

Birulés i Bertran, Anna  (Girona, 1954 - )  Economista i política. Doctora en economia per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé i impartí classes en l'esmentada universitat. Els anys vuitanta treballà al departament d'indústria de la Generalitat de Catalunya, on s'encarregà del Centre de Desenvolupament Empresarial i presidí el Consorci per la Promoció Comercial de Catalunya. L'any 1990 s'incorporà al Banc de Sabadell com a secretària general tècnica. El 1997 fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament (2000) com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per J. M. Aznar.

C

B

49

Bisañes, Antoni  (Illes Balears, s. XIX) Dramaturg

B

B

50

Bisaroques, volcà de les  Antic volcà del mun. d'Olot (Garrotxa)

C

G

51

Bisaura de Ter  Nom adoptat l'any 1937 per al municipi de Sant Quirze de Besora (Osona)

C

H

52

Bisbal, comtat de la  Títol de Catalunya, concedit el 1810 a Enrique O'Donnell y Mareschal

53

Bisbal, Foc de la  Enfrontament federalista que tingué lloc a la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) el 6/oct/1869. Entre les tropes governamentals i les forces republicanes, que acabà amb la derrota dels federalistes després de caure presoner el cap de la Junta Revolucionària, Pere Caimó.

C

H

54

Bisbal, Pere de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

55

Bisbal de Falset, la  Municipi del Priorat: 373 m alt, 14,05 km2, 244 hab (2004). Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre. El relleu és molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra del Montsant, que ocupen gairebé tot el terme i on abunden les pastures i els boscos de pi blanc. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà, circumstància que ha provocat un descens constant de la població durant tot el segle XX. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la ribera dreta del Montsant.

C

M

56

Bisbal del Penedès, la  Municipi del Baix Penedès: 189 m alt, 32,58 km2, 1.812 hab (1999)

C

M

57

Bisbal d'Empordà, la  Municipi i cap del Baix Empordà: 39 m alt, 20,8 km2, 8.182 hab (1999)

C

M

58

Bisbal i Barceló, Llorenç  (Alcúdia de Mallorca, 1876 - Palma de Mallorca, 1935)  Dirigent obrer

B

B

59

Bisbe, plana del  Partida del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

60

Bisbe i Latorre, Aureli  (Barcelona, 1923 - )  Argenter i joier

C

B

61

Bisbe i Vidal, Fructuós  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Poeta i escriptor religiós

C

B

62

Bisbes de Barcelona, baronia dels  Altre nom amb que també era coneuda la baronia d'Andratx (Mallorca).

B

H

63

Bisbilan  Antic nom de Villans (Ebo, Marina Alta)

V

G

64

Biscarbó  Poble del mun. de Castellàs (Pallars Sobirà)

V

G

65

Biscarri  Poble del mun. de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

66

Biscarri i Bossom, Jaume  (Barcelona, 1837 – 1877)  Pianista i compositor

C

B

67

Biscoi  Despoblat del mun. d'Ibi (Alcoià)

V

G

68

Bisquert, Antoni  (València, 1596 – Terol, Aragó, 1646)  Pintor

V

B

69

Bissaürri  Municipi de la Ribagorça: 1.108 m alt, 62,9 km2, 216 hab (1999). Estès per la vall de Benasc, vora el riu de Bissaurri, afluent de capçalera de l'Éssera, a l'eix del Pirineu. El terme és molt muntanyós, amb abundància de prats i boscos. La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). També hi ha una planta embotelladora d'aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades. L'església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor. El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l'antic monestir d'Orema), Arassant, Sant Valeri, Buielgues, Sant Martí d'Estet, Dos, Gavàs, Renanué, La Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de les Fades. (EUC) (GEC)

F

M

70

Bítem  Poble del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

71

Bitla  Despoblat del mun. de Castell de Castells (Marina Alta)

V

G

72

Bitlles, riu de  Riu del mun. de Mediona (Alt Penedès)

C

G

73

Biure, Andreu de  (Catalunya, s. XIV - ? , s. XV)  Cavaller i diplomàtic

C

B

74

Biure, Arnau Ramon de  (Catalunya, s. XIV - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25/des/1350)  Eclesiàstic. L'any 1348 fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. La nit de Nadal fou assassinat, a l'església, per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia fet testament a favor del monestir pensant que el fill era mort.

C

B

75

Biure, Bertran de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Frare del Temple

C

B

76

Biure, Galceran de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Frare del Temple

C

B

77

Biure, Joan Pere de  ( ? , s. XV – 1489)  Cavaller

C

B

78

Biure, Jofre de  (Tarragona, s. XIV - ? , 1334)  Eclesiàstic

C

B

79

Biure de Berguedà  Antiga quadra i parròquia del mun. de Sagàs (Berguedà)

C

G

80

Biure de Gaià  Poble del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà), a 647 m alt

C

G

81

Biure d'Empordà  Municipi de l'Alt Empordà: 81 m alt, 10 km2, 218 hab (1999)

C

M

82

Biure i de Margarit, Josep de  Veure> Margarit i de Biure, Josep de

C

B

83

Biuse  Santuari del mun. de Llavorsí (Pallars Sobirà)

C

G

84

Bivern, Maria Àngela  (Girona, 1787 - Palol d'Onyar, Quart, Gironès, 1845)  Dama

C

B

85

Bixesarri  Llogaret del mun. de Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

86

Bixquert  Despoblat del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G