|
|
|
Anar a: [ Malg ] [ Mallaf ] [ Mallor ] [ Mallorca, D ] [ Malp ] [ Maluq ] Allò que fou dur de patir, és dolç de recordar. (Sèneca) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malgaulí d'Empúries Altre nom del comte Ponç VI d'Empúries. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malgaulí d'Empúries ( ? , s. XIV) Cavaller 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malgovern (Lleida, Segrià) Partida, al sector de la dreta del Segre, a l'oest de la ciutat. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malgrat (Cervera, Segarra) Poble, dins l'antic terme de la Prenyanosa. Situat a la dreta de la ribera de Sió, davant el cap del municipi. L'església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d'origen romànic, però molt restaurada; és sufragania de la de Sant Miquel de Prenyanosa. Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l'antic castell de Malgrat, esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona. 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - MUNICIPI Malgrat de Mar (Maresme) Municipi: 9,05 km2, 5 m alt, 13.277 hab (1999) 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malgrat de Noves (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble (810 m alt), en procés de despoblament, a l'esquerra del riu de la Guàrdia, dins l'antiga vall d'Aguilar. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malilla (València, Horta) Partida i antiga alqueria 9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mall, Sant Esteve del (la Pobla de Roda, Ribagorça) Veure> Sant Esteve del Mall. 10 CATALUNYA - MUNICIPI Malla (Osona) Municipi: 11,03 km2, 580 m alt, 258 hab (1999) 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malla, Arnau de (Malla, Osona, s. XI - ? , s. XII) Eclesiàstic 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malla, Berenguer de ( ? , s. XIV) Cavaller 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - HISTÒRIA Malla, riera d'en (Barcelona, Barcelonès) Construcció que recollia les aigües del pla de la ciutat, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l'aigua a mar. Donat per concessió reial. Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d'En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malla i Call, Ramon (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 4/set/1922 - ) Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l'ordenació sacerdotal l'any 1948 i l'episcopal el 1968. En l'etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó. Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l'estat espanyol, que l'obligava a tornar a l'Aragó més d'un centenar d'obres d'art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Mallabecs (Noguera) Despoblat de la vall d'Àger, dins de la comarca. Pertangué a la pabordia de Mur, i posteriorment passà a dependre de l'arxiprestat d'Àger. 17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mallades, les (Bétera, Camp de Túria) Antigues instal·lacions ramaderes que, a partir del 1940, foren convertides en casernes militars i posteriorment en centre d'instrucció i de reclutament. 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallafré i Gavaldà, Joaquim (Reus, Baix Camp, 1941 - ) Traductor 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallart i Cutó, Josep (Espolla, Alt Empordà, 1897 – Madrid, 1989) Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín. Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de l'Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic. A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir textos estrangers, alguns d'ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d'altres. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallart i Guimerà, Lluís (Barcelona, 1932 - ) Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968. Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona, i ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mal-lleó, Bernat de ( ? , s. XIII) Cavaller 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Arnau (Catalunya, s. XIV – Itàlia ?, s. XV) Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí el Jove. En 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l'illa. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Berenguer (Barcelona, s. XIII) Navegant i mercader. Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília. Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d'almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat fou atacada l'any 1285 per l'esquadra de Felip III de França. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Bernat (Catalunya, s XIV - Santes Creus, Alt Camp, 1428) Cronista. Monjo de Santes Creus. És autor d'una història de Catalunya, inèdita, referent al s XIII i d'un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus. Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (s XVI). 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mallol, el (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Vila (500 m alt) i cap de l'antic municipi de Sant Privat d'En Bas 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Ferrer (Barcelona, s XIII) Ciutadà. Féu prèstecs importants a l'infant Pere, el futur Pere II. El 1285, regnant ja aquest monarca, fou nomenat titular dels consolats català i sicilià a Tunis. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Llorenç (Catalunya, s XIV) Poeta. Va prendre part en els actes organitzats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa amb el poema titulat Vers figurat, espècie d'al·legoria mística. Més interès té el seu Escondit, composició escrita en 132 versos, que presenta paral·lelismes amb les composicions de Canzionere de Petrarca pel fet que totes dues obres procedeixen dels escondits de la poesia provençal. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Bosch, Macià (Tarragona, 1876 – Barcelona, 1960) Polític. Membre d'Acció Catalana, seguí Rovira i Virgili quan fundà Acció Republicana de Catalunya (1930), per lo qual signà el pacte de Sant Sebastià (1930). Fou governador civil de Tarragona els primers mesos de la República. Anà a l'exili des del 1936 i retornà el 1947. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Casanovas, Ignasi (Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940) Pintor i pedagog. Format en institucions privades d'ensenyament d'art, entre les quals la d'Alexandre Galí, després d'una estada a París s'establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l'escola d'Olot. Amb l'escultor Rebull dirigí més tard una escola d'art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona. El 1939 s'exilià a Colòmbia. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Suazo, Josep Maria (Barcelona, 1910 – 1986) Pintor i dibuixant 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Suazo, Lluís (Barcelona, 1900 – 1968) Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou un dels dibuixants més actius de la revista "En Patufet". S'hi mostrà influït per Junceda. També és autor d'ex-libris notables. Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya. 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malloles (Perpinyà, Rosselló) Antic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el s. X, es despoblà durant el s. XIV, a benefici de Perpinyà. L'església de Santa Maria és documentada el 1155; el s. XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló). La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Nom antic de la ciutat. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mallorca (Illes Balears) Nom popular de tot l'arxipèlag. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mallorca (Illes Balears) La més gran de les illes: 3.640 km2, 658.043 hab (1999), cap: Palma de Mallorca 40 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, batllia de (Illes Balears, 1428 – 1788) Demarcació de l'orde de l'Hospital 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Bernardí de (Palma de Mallorca, s. XVIII) Frare caputxí 42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, bisbat de (Illes Balears) Demarcació de l'església catòlica. Té per capital Palma i que comprèn l'illa de Mallorca i la de Cabrera. Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca; però esdevingué diòcesi independent el 1795. Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca. De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies. Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal. L'origen de la diòcesi és obscur. El 484 n'era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un concili de Cartago. Deuen ésser de la fi del s V les basíliques de Santa Maria del Camí, Son Peretó (Manacor) i sa Carroja (Portocristo), de les quals s'han conservat algunes restes. El 892 el papa Formós i el 897 el papa Romà reberen la petició del bisbe Servusdei de Girona perquè adscrivís les illes de Mallorca i Menorca com a béns de la seu gironina, però en llurs respostes no feren cas d'aquesta pretensió. Segueix... 43 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, capitania general de (Illes Balears) Demarcació militar que comprenia les illes 44 ILLES BALEARS - ART
45 ILLES BALEARS - ESPORT Mallorca, Club Esportiu (Palma de Mallorca, 1916 - ) Entitat esportiva. Creada bàsicament per a la pràctica del futbol. Jugà a l'estadi Lluís Sitjar, conegut a nivell popular per es Fortí, i el 1999 es traslladà al nou estadi olímpic de Son Moix. Després d'algunes temporades a segona, la temporada 1986-87 pujà a primera. Posteriorment, baixà de categoria per recuperar-la el 1997. Situat entre els primers de la taula, disputà el 1999 la final de la Recopa d'Europa. Ha estat en diverses ocasions finalista de la copa del Rei. 46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, conquesta de (Mallorca, 3/set/1229 – 1231) Campanya militar de Jaume I de conquesta de l'illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes. Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l'enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahyè, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas. La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3/set/1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I. El rei anava a la galera de Montpeller, amb un gran acompanyament de cavallers. La tempesta dispersà unes quantes naus, però el 6 i el 7 arribaren davant l'illa. Alguns desembarcaren el 7, a la Palomera, i altres el 10, a Santa Ponça. Els primers foren el comte Nunó de Rosselló i Ramon de Montcada. El gros de l'estol avançà cap a sa Porrassa. El monarca donà ordre d'avançar cap a Portopí. El 14 les galeres entraren al port. El setge de Palma de Mallorca durà tres mesos. El 2/oct hom intentà l'assalt de les muralles, que fracassà. Finalment, el 31/des/1229, els catalans entraren a la ciutat, malgrat la forta resistència, i els musulmans fugiren a les muntanyes o a Menorca ì foren exterminats. L'ocupació i la pacificació de la resta de l'illa s'allargà un parell d'anys. El 1232 fou enllestit el repartiment de l'illa entre els conqueridors. La conquesta de Mallorca fou molt celebrada a tot Europa, i és commemorada anualment a Palma de Mallorca (festa de la Conquista). 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Ferran de ( ? , 1316 - d 1342) Baró d'Omeladès i senyor de Vernet 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Manuel Maria de (Palma de Mallorca, 1761 – 1793) Frare caputxí 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Mercader de Altre nom del poeta Bernat de Palaol. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Pagà de (Illes Balears ?, a 1314 - Llucmajor, Mallorca, 1349) Fill natural de l'infant Ferran de Mallorca i nét del rei Jaume II. Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles. El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d'Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós. El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós; fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat. Participà, portant l'estendart reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí. Enterrat a l'església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca. 52 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, regne de (Illes Balears, 1276 - 1343) Estat català 54 ILLES BALEARS - ESPORT Mallorca, Reial Club Esportiu Veure> Club Esportiu Mallorca. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Roderic de (Illes Balears, s. XIV) Escriptor 53 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, taifa de (Illes Balears, 1076 – 1203) Taifa independent 56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mallorca Nova (Barcelona, 1937 – 1938) Revista ciclostilada quinzenal 58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorques (Mallorca) Antic nom de l'illa i, més sovint, del conjunt de les Balears 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorques, Bernat de (Illes Balears, s XIV - Catalunya, s XIV) Escriptor. Natural de Mallorca, segons creença general. És autor, entre altres obres, d'una cançó que es popularitzà en el seu temps i que arribà a ésser utilitzada en un càntic del Misteri d'Elx. Aquesta composició, que es pot inscriure en el gènere de comiat-maldir, conserva els esquemes de la lírica dels trobadors. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallorques, Pere de (Catalunya, s. XV) Militar. Prengué les armes contra Joan II. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada. El 1465, durant el regnat de Pere de Portugal, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallorquí i Figueroa, Josep (Barcelona, 1913 – Madrid, 1972) Novel·lista en castellà. D'entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües. El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims. Va dedicar-se també al serial radiofònic. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mallorquines, les (Sils, Selva) Caseria 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
109 ILLES BALEARS - POLÍTICA mallorqinisme (Illes Balears, 1899) Moviment polític, propugnador de reconeixement de la personalitat política de Mallorca (o de les Illes) 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Mallorquins, els (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat, esmentat ja el s XIV. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malmercat (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malniu, estany de (Meranges, Baixa Cerdanya) Estany de capçalera de la vall Tova 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malo, riu (Vall d'Aran) Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà). Desapareix al peu de la muntanya de Vaqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d'Et Bó). Aflueix al riu de Ruda per la dreta. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malón de Chaide, Pedro (Cascante, Navarra, v 1530 – Barcelona, 1589) Eclesiàstic 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malonda i Pons, Miquel (Binissalem, Mallorca, s XVII – 1736) Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l'Estudi General lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica. Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d'afecció a Felip V. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l'expedició borbònica que l'ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l'illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malpartit (Torrefarrera, Segrià) Poble i enclavament 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Malpàs (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic municipi: 49,84 km2, 1.090 m alt, agregat el 1968 a l'actual 73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Malpàs (Bompàs, Rosselló) Antic nom, fins que canvià el nom, al s. XIII, amb la construcció d'un pont sobre la Tet. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malpàs, el (Salses, Rosselló) Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalano-occitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l'estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Malpàs, es (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Caseria, situat damunt la costa meridional de la badia de Pollença, entre les puntes de Manresa i de Tacàritx, a la península del cap des Pinar. És un antic nucli d'estiueig sorgit a partir del 1860. 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Malpàs, pic de (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (3.110 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, a la capçalera de la vall de Remunyé. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Malpàs, torrent des (Calvià, Mallorca Occidental) Curs d'aigua intermitent 78 CATALUNYA - CULTURA
79 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malrem, coll de (Camprodon, Ripollès / la Menera, Vallespir) Coll (1.135 m alt), entre els dos municipis 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malretorn (les Alqueries de la Plana, Plana Baixa) Antiga alqueria 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malrubí, riera de (Moià, Bages) Afluent esquerrà de la riera Gavarresa 82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Malta, batalla de (Malta, 3/mai/1283) Fet d'armes naval. La flota catalana afrontà, sota el comandament de Roger de Lloria, les naus de Carles I de Nàpols, que es presentaren amb la pretensió d'assegurar el domini de la casa d'Anjou a Malta. La victòria dels catalans fou total i tingué com a conseqüència el domini complet de l'illa de Malta (fora del castell, que encara resistí durant un quant temps) i de l'illa de Gozzo per part de la corona catalanoaragonesa. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Malta i Gozzo, comtat de (Itàlia) Títol jurisdiccional, atorgat el 1330 84 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Malta i Gozzo, marquesat de (Itàlia) Títol jurisdiccional, atorgat el 1396 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maltes i Beltran, Pere Tomàs (Palma de Mallorca, 1654 – 1732) Erudit i carmelità 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maluenda, Tomàs (Gandia, Safor, 1566 – València, 1628) Teòleg 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer, Concepció G. (Concepció González i Maluquer) (Salàs, Pallars Jussà, 1918 - ) Escriptora 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Aytés, Salvador (Enviny, Pallars Sobirà, 1810 – 1887) Advocat i polític 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Bonet, Jordi (Barcelona, 1935 - ) Escriptor, periodista i crític musical. Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963). Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya. Conseller delegat del diari "Avui", deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer de Motes i Bernet, Jordi (Barcelona, 1946 - ) Historiador 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer de Motes i Nicolau, Joan (Barcelona, 1915 – 1988) Prehistoriador i arqueòleg. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, contribuí notablement a la renovació de la prehistòria peninsular. Fundador de la revista "Pyrenae" (1965). Entre els seus nombrosos treballs de camp cal destacar el jaciment ibèric de Tornabous i els dels poblats ibèrics d'Ullastret. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i de Tirrell, Josep (Balaguer, Noguera, 1833 – Barcelona, 1915) Advocat i polític 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Maluquer, Salvador (Barcelona, 1926 - ) Ornitòleg 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Nicolau, Joaquim (Barcelona, 1892 – 1986) Zoòleg 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Nicolau, Josep (Barcelona, 1883 – 1960) Enginyer i biòleg 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Nicolau, Salvador (Barcelona, 1881 – 1955) Advocat i naturalista 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Rosés, Joan (Barcelona, 1903 – 1963) Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962). 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Salvador, Josep (Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931) Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell. Fou bibliotecari de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l'Instituto Nacional de Previsión. Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Viladot, Joan (Barcelona, 1856 – 1940) Polític i jurisconsult 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Wahl, Joan (Barcelona, 1910 - ) Enginyer i escriptor 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malva-rosa, la (València, Horta) Barri del districte marítim de la ciutat 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malva-rosa, la (Sagunt, Camp de Morvedre) Caseria, situada a la costa, al nord del terme de Canet de Berenguer. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malvehí i Piqué, Benet (Igualada, Anoia, 1837 – Barcelona, 1892) Mestre veler 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malvet (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Caseria, 2 km al nord del cap del municipi. 108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Malvins, es (Eivissa, Eivissa i Formentera) Grup d'illetes, no gaire lluny de la sortida del port d'Eivissa. Són les més grans, amb l'illa de ses Rates, de les d'aquesta zona marítima.
Anar
a: [ Malg ]
[ Mallaf ] [ Mallor ]
[ Mallorca, D ] [ Malp ]
[ Maluq ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
