1

2

1

Civil, cova del  Cova del mun. de Tírig (Alt Maestrat)

V

G

2

Civil i Castellví, Aleix Ildefons  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)  Músic i monjo

C

B

3

Civil i Castellví, Francesc  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1895 - )  Compositor

C

B

4

Civil i Castellví, Josep  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 - Etampes, Illa de França, 1956)  Músic

C

B

5

Civil i Costa, Pau  (Teià, Maresme, 1899 – Barcelona, 1988)  Tenor

C

B

6

Civil i Picarín, Josep  (Barcelona, 1878 – 1959)  Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l'Acadèmia Baixas. La seva primera exposició individual la féu l'any 1923, després d'haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d'aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual. Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors. Una malaltia l'impedí de continuar treballant més enllà de 1945.

C

B

7

Civís  Antic municipi de l'Alt Urgell: 1.511 m alt, 63,52 km2, des del 1970 forma part del nou d'Anserall

C

G

8

Civit  Poble del mun. de Talavera (Segarra)

C

G

9

Civitas  (Barcelona, 1911 – 1924)  Órgan d'expressió

C

R

10

Cladells de Vallors  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Cladells (Selva)

C

G

11

Cladells, Sant Miquel de  Veure> Sant Miquel de Cladells (Selva)

C

G

12

Cladera i Company, Cristòfor Josep  (sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)  Erudit

B

B

13

Clairà  Municipi del Rosselló: 8 m alt, 19,3 km2, 2.625 hab (1999)

N

M

14

Clapa, pic de la  Cim (1.652 m alt) entre les comarques del Ripollès i del Vallespir

C

G

15

Claper, punta del  Pomontori costaner del massís de l'Albera, a la comarca de l'Alt Empordà, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l'extrem meridional de la badia de Portbou.

C

G

16

Clapera, Josep  (Barcelona, 1897 – 1961)  Actor

C

B

17

Clapera, la  Raval del mun. de Prats de Molló (Vallespir)

N

G

18

Clapera i Argelaguer, Pere  (Sant Fruitós de Bages, 1906 - )  Pintor

C

B

19

Claperols, gradera de  Volcà del grup de Begudà, a la comarca de la Garrotxa

C

G

20

Claperós, Antoni  ( ? , s. XIV – Barcelona, v. 1460)  Escultor

C

B

21

Claperós, Antoni  (Catalunya, s. XV)  Escultor

C

B

22

Claperós, Joan  ( ? , s. XV – Barcelona, 1467)  Escultor

C

B

23

Clapers, els  Antiga quadra del mun. de Santa Maria d'Oló (Bages)

C

G

24

Clapés i González, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - )  Escultor

C

B

25

Clapés i González, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 - )  Pintor

C

B

26

Clapés i Puig, Aleix  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1850 – Barcelona, 1920)  Pintor

C

B

27

Clapissa, mola de la  Cim (1.224 m alt) dels ports de Morella, als mun. de Morella i Vallibona (Ports)

V

G

28

Clarà  Poble del mun. de Castellar de la Ribera (Solsonès)

C

G

29

Clarà  Poble del mun. de Torredembarra (Tarragonès)

C

G

30

Clarà  Veure> Clerà (Conflent)

N

G

31

Clarà  Veïnat del mun. d'Argentona (Maresme)

C

G

32

Clarà  Despoblat del mun. de la Nou de Berguedà (Berguedà)

C

G

33

Clarà  Antic castell del mun. de Moià (Bages)

C

G

34

Clarà  Antiga quadra del mun. de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

35

Clarà  Antiga quadra del mun. d'Avià (Berguedà)

C

G

36

Clarà, Antoni  (Catalunya, s. XIX)  Matemàtic

C

B

37

Clarà, Joan  (Rosselló, s. XIII - Bosa, Sardenya, 1340)  Bisbe de Bosa

N

B

38

Clarà, monestir de  Priorat benedictí del mun. d'Argentona (Maresme)

C

G

39

Clara, Peric de Na  ( ? , s. XIII - Grècia ?, s. XIII)  Almogàver

C

B

40

Clarà i Ayats, Joan  (Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 1958)  Escultor

C

B

41

Clarà i Ayats, Josep  (Olot, Garrotxa, 1878 – Barcelona, 1958)  Escultor

C

B

42

Clara i Sardó, Sebastià  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1894 - )  Dirigent sindicalista

C

B

43

Clarabons, Joan Baptista  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Trompeta d'ordres del tinent mariscal Antoni de Villarroel, el cap suprem de les forces catalanes el 1713-14. L'acompanyà fidelment a les ocasions de major perill. Caigué mort al costat de Villarroel, ferit en aquella ocasió, durant el contraatac català al Pla d'En Llull, durant la terrible batalla de l'Onze de Setembre que precedí la capitulació de Barcelona davant les forces de Felip V.

C

B

44

Claramunt  Poble del mun. de Fígols de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

45

Claramunt  Castell del mun. de la Pobla de Claramunt (Anoia)

C

G

46

Claramunt  Despoblat del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

47

Claramunt, Artau de  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

48

Claramunt, Asbert de  (Catalunya, s. XV – Lleó, Castella, 6/ago/1434)  Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d'armes del pont de l'Ërbigo (Lleó), conegut pel "Paso Honroso", que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones. Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l'elm i el matà. Fou l'únic accident mortal que es produí als encontres del "Paso Honroso". El bisbe d'Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat.

C

B

49

Claramunt, Bernat Amat de  ( ? , s. XI – v. 1090)  Senyor

C

B

50

Claramunt, Bernat Amat de  ( ? , s. XII – 1151)  Vescomte

C

B

51

Claramunt, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

52

Claramunt, comtat de  Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708 a Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt

C

H

53

Claramunt, Deodat Bernat de  ( ? , s. XI – v. 1098)  Senyor

C

B

54

Claramunt, Deudonat de  (Catalunya, s. XI)  Magnat

C

B

55

Claramunt, Felip  (Lleida, 1840 – Itàlia, s. XIX)  Monjo benedictí

C

B

56

Claramunt, Francesc Martí  (Xàtiva, Costera, s. XVI – França, s. XVI)  Militar

V

B

57

Claramunt, Guillem de  ( ? , s. XII – Illes Balears, 1230)  Cavaller

C

B

58

Claramunt, Guillem de  (Catalunya, s. XI – s. XII)  Noble

C

B

59

Claramunt, Guillem de  (Catalunya, s. XII)  Noble

C

B

60

Claramunt, Jeroni  (Catalunya, s. XVI - Barcelona ?, s. XVI)  Argenter

C

B

61

Claramunt, Pere de  (Rosselló ?, s. XIII)  Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses. La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d'assessinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

N

B

62

Claramunt, Teresa  (Sabadell, Vallès Occidental., 1862 – Barcelona, 1931)  Dirigent anarco-sindicalista

C

B

63

Claramunt i López, Ferran  (Alacant, 1929 - )  Metge

V

B

64

Claramunt i Martínez, Agustí  (Barcelona, 1848 – 1905)  Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós. S'especialitzà en pintura sobre porcel·lana. Produí obres remarcables.

C

B

65

Claramunt i Mesa, Jaume  (l'Havana, Cuba, 1867 – 1949)  Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a "La República Cubana" fou empresonat (1896). Fundador i director de "Cuba en Europa" i, posteriorment, director del diari barceloní "El Diluvio". Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d'articles contra A. Lerroux. (SC)

M

B

66

Claramunt i Quer, Joan  (Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)  Actor

C

B

67

Claramunt i Quer, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 1947)  Actor i director teatral. Germà de Joan. Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l'editorial Nereida.

C

B

68

Claramunt i Rodríguez, Salvador  (Barcelona, 1943 - )  Historiador

C

B

69

Clarasó, fàbrica d'en  Colònia tèxtil del mun. de Monistrol de Calders (Bages)

C

G

70

Clarasó i Daudí, Enric  (Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 1857 – Barcelona, 1941)  Escultor

C

B

71

Clarasó i Serrat, Noel  (Barcelona, 1899 – 1985)  Escriptor

C

B

72

Claravalls  Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2) de l'Urgell: 337 m alt, 20,27 km2, agregat el 1969 al de Tàrrega. El poble és situat a l'est del tossal de l'Espígol. Es conserven les restes de l'antic castell de Claravalls, obra del s. XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l'extrem occidental de la marca de Berga. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. (GEC)

C

G

73

Claravalls  Poble del mun. d'Areny de Noguera (Alta Ribagorça)

F

G

74

Claravalls, Guillem de  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Cavaller

C

B

75

Claresvalls, Pere  Pseudònim de l'escriptor Antoni Rovira i Virgili

C

B

76

Claresvalls i de Miquel, Jeroni de  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona. El 10/ago/1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s'adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l'assalt immediat, que es produí l'endemà. Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s'havien enfilat a aquest baluard. Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació. L'Onze de Setembre morí lluitant aferrissadament als combats de Sant Pere i del Portal Nou. (DBA)

C

B

77

Claresvalls i de Miquel, Lluís de  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

78

Claret  Llogaret (533 m alt) del mun. d'Oliola (Noguera), aturonat, a la partió d'aigües entre el Llobregós i el Sió.

C

G

79

Claret  Poble del mun. de Tremp (Pallars Jussà)

C

G

80

Claret  Despoblat del mun. de les Pallargues (Segarra)

C

G

81

Claret, coll d'en  Coll de la serra de Tramuntana, a les Illes Balears

B

G

82

Claret, Editorial  (Barcelona, 1926 - )  Editorial

C

N

83

Claret, Joan  (Barcelona, s. XVI)  Mercader

C

B

84

Claret, Sebastià  (Barcelona, s. XVII)  Fuster artístic

C

B

85

Claret de Figuerola  Poble del mun. de Torà de Riubregós (Segarra)

C

G

86

Claret de Santpedor  Llogaret del mun. de Santpedor (Bages)

C

G

87

Claret dels Cavallers  Llogaret del mun. de Sant Mateu de Bages (Bages)

C

G

88

Claret i Barrera, Francesc  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1877)  Matemàtic

C

B

89

Claret i Casadessús, Andreu  (Súria, Bages, 1908 - Barcelona, 4/gen/2005)  Empresari i polític. Membre d'Esquerra Republicana durant la guerra civil de 1936-39 tingué un paper destacat en l'organització de l'evacuació dels ferits de guerra cap a França des del seu càrrec de comissari polític dels hospitals de l'exèrcit de la República. Acabada la guerra, s'exilià a França, on dugué a terme nombroses activitats d'ajuda a d'altres exiliats i on, a la Segona Guerra Mundial, participà en la Resistència. El 1949 es traslladà a Andorra, on endegà diversos comerços i inicià diverses empreses dedicades a l'obertura i desblocatge d'algunes rutes de muntanya, la més coneguda de les quals és l'obertura del port d'Envalira al trànsit automobilístic. Fou, així mateix, un dels màxims impulsors del Túnel del Cadí, del qual féu els primers plànols ja el 1966. Fou pare dels músics Lluís i Gerard Claret. (GEC)

C

B

90

Claret i Clarà, Antoni Maria  (Sallent, Bages, 23/des/1807 - Fontfreda, Llenguadoc, França, 23/oct/1870)  Eclesiàstic i sant. Conegut popularment per pare Claret. Fill d'un teixidor, després de fer estudis a l'escola de Llotja, i els eclesiàstics, a Vic, on fou ordenat sacerdot (1825), fou rector durant uns quants anys. Passà a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús. Decantat, però, per la vocació missionera, tornà a Catalunya i recorregué a peu tot el país predicant missions populars. Fomentà la predicació i les edicions religioses en llengua catalana (fundà l'editorial Llibreria Religiosa, que publicà obres seves). A Vic, fundà la congregació de fills de l'Immaculat Cor de Maria (1849). Arquebisbe de Santiago de Cuba (1851-60), hi exercí una gran obra pastoral i social (creació d'entitats benèfiques, caixes d'estalvi, etc). Cridat el 1857 a Madrid, fou confessor d'Isabel II, fet que li reportà crítiques. Al concili Vaticà I (1869) defensà el dogma de l'Assumpció de Maria. Morí exiliat, peró la seva despulla fou duta a Vic, a la casa mare de la congregació fundada per ell. Fou canonitzat el 1950. (EUC)

C

B

91

Claret i Corominas, Joan  (Barcelona, 1929 - )  Pintor. Estudià dibuix a l'Acadèmia Baixas. La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic. Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d'Europa, d'Àsia i d'Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix. (SC)

C

B

92

Claret i Dalmau, Gabriel  (Sabadell, Vallès Occidental, s. XIX – Barcelona, 1904)  Professor mercantil

C

B

93

Claret i Rubira, Josep Maria  (Girona, 1908 - 1988)  Arquitecte

C

B

94