A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Vilan ]    [ Vilano ]    [ Vilanova, P ]    [ Vilanova de C ]    [ Vilanova de P ]    [ Vilanova de V ]

Qui podent dir alguna cosa amb deu paraules n'usa vint, és capaç de qualsevol altra mala acció. (Aldo Cammarota)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilana, Felip de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilana, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1708 pel rei-arxiduc Carles III al coronel Josep de Vilana-Peguera i de Millars, únic titular.

3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Vilana, marquesat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol, concedit el 1750 a Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana. El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810. Passà als De las Infantas, cognomenats Millars.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilana, torre  (Barcelona, Barcelonès)  Antic nom de la torre de Sarrià

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilana, Vidal de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilana i Júdice, Antoni de  (Catalunya ?, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14. Manava la Companyia de Mestres de Cases i Molers, que era la cinquena del primer batalló.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilana i Millàs, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilana i Vilamala, Antoni  (Barcelona, s. XVII – Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental, s. XVIII)  Cavaller. Germà de Francesc. El 1705 prestà obediència a Carles d'Àustria, al campament aliat davant de Barcelona. L'any següent defensà la capital, durant el setge establert per Felip V, com a capità de la Coronela. Assistí a la Junta de Braços de 1713. Disconforme amb la votació final de resistència a ultrança, i malgrat l'actitud combativa del germà, se n'anà de la capital abans del setge borbònic i es retirà a Sant Miquel del Fai.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilana i Vilamala, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilana-Perles i Camarasa, Ramon de  (Barcelona, s. XVII - Viena ?, Àustria, s. XVIII)  Notari

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVilanant  (Alt Empordà)  Municipi: 12,14 km2, 98 m alt, 327 hab (2004). Situat a l'oest de Figueres, a l'esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terma juntament amb els seus afluents, per l'esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d'alzines i pins. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l'avicultura i les activitats industrials derivades de l'agricultura, complementen l'economia. El poble és al sector oriental del terme; l'església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus. El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l'església de Sant Jaume dels Solers. Àrea comercial de Figueres.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanant, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca. Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vilancòs  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Llogaret (1.376 m alt) de l'antic mun. de Benés, dins l'antic terme d'Avellanos, a ponent d'aquest poble.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilandeny  (Navès, Solsonès)  Llogaret i antiga quadra

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanega  (Llavorsí, Pallars Sobirà Veure> Vellanega.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanera  (l'Escala, Alt Empordà)  Antic monestir de monges benedictines

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanesa  (Horta Veure> Vinalesa.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanna  (Bescanó, Gironès)  Poble

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova  (València, Horta)  Nova ciutat

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Petita part del terme, a la dreta de l'Ebre, davant l'antic lloc de Banyoles. Era una illa, dita Algira.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova  (Benaixeve, Serrans)  Llogaret

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Veure> Vilanoveta.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Albert de  ( ? , s. XIV)  Militar

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Àngel de  (València, s XV - ? , s XVI)  Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat (1516) per Carles I. Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d'extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Arnau de  ( ? , s. 1238/40 ? - Gènova, Itàlia, 1311)  Metge, reformador i escriptor

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Bernat  (Navarra, s. XV – s. XVI)  Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l'ensenyament del llatí amb exemples en català. Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Bernat de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Fou un dels distingits al costat de Jaume I el Conqueridor, a la campanya de Múrcia del 1266.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Bertran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Gaudia de l'estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant, casada amb Alfons X de Castella.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Climent de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. Assistí al Parlament valencià de l'interregne. El 1411 fou missatger d'aquella assemblea davant el Parlament del Principat, reunit a Tortosa.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1719 a Josep de Vilanova i de Guitard

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova, comtat de la  (País Valencià)  Títol, concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara. Passà als Castellví, marquesos de Làcon. La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l'avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Francesc de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Galceran de  (Catalunya ?, s. XIV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1415)  Eclesiàstic i polític. El 1388 fou elegit bisbe d'Urgell, com a successor de Berenguer d'Erill. El 1396, en unió del seu germà Francesc, alçà gent armada i fou un dels qui més cooperaren a la defensa del país quan aquest fou envaït pel comte de Foix. Durant l'interregne que seguí a la mort de Martí l'Humà sostingué lluites contra el comte Arnau Roger de Pallars, malgrat els esforços pacificadors del Parlament de Catalunya. Era membre de la comissió elegida pel desembre de 1411 com a òrgan executiu del Parlament. Fou embaixador d'aquest el 1412, amb Guillem de Montcada, prop del comte Jaume d'Urgell, per tal de persuadir aquest d'acceptar de bon grat la sentència de Casp. Fou succeït per Francisco de Tovía.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Galceran de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d'Alfons II el Franc.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Galceran de  (País Valencià, s. XIV - Sardenya ?. Itàlia, s. XIV)  Cavaller. Germà de Ramon. Serví amb les armes a Castella bastant de temps. Hi tenia terres. En 1383 fou injuriat en plena cort pel jove Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Pere III, malgrat el seu encegament pels Fortià, reconvingué Bernat i lamentà profundament l'incident, que fou escandalós. En 1386 fou nomenat castellà de les fortaleses catalanes d'Atenes i Neopàtria, i havia d'anar a Grècia amb un contingent de reforç. En 1391 era governador del Logudor, a Sardenya.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova, la  (Sogorb, Alt Palància)  Antic barri morisc de la ciutat. El 1609 hi havia 350 famílies morisques.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Manuel de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Germà de Galceran. Serví Castella a les ordres d'Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa dels seus serveis.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Marc  (Catalunya, s. XIV)  Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s'hi conserva.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova, monestir de  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Veure> Lavaix, monestir de.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Pere de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Perot de  (Lleida, s. XVI)  Cronista. Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets (1555); fou professor a la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562. Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564. Escriví unes Memòries per a sempre, inèdites, molt interessants per les dades personals, sobre el sistema d'estudis i principalment la seva visió sobre les corts i la rivalitat entre Francesc de Montcada, comte d'Aitona (al servei del lloctinent García Álvarez de Toledo), considerat traïdor pels catalans, i l'almirall de Nàpols, el refinat i culte admirador d'Ausiàs Marc Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, estimat de tots. La crònica arriba fins el 1573.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova, plana de  (Balaguer, Noguera)  Antic nom de la plana de l'esquerra del Segre, davant de la ciutat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Noble

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Ramon de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova, Ramon de  ( ? , s. XV)  Cavaller

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilanova, Romeu de  (Lleida, s. XII – s. XIII)  Noble

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Tomàs de  (València, s. XVI – 1608)  Poeta en castellà

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova, vescomtat de  (País Valencià)  Denominació actual del vescomtat de Xelva, que li fou donada des de la fi del s XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa. Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Vidal de  ( ? , s. XIV - v 1353)  Cavaller

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Vidal de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilanova, Vidal de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1412, amb el jurista Domènec Mascó, fou missatger del Parlament de València, reunit a Morella, davant del del Principat, aplegat a Tortosa, poques setmanes abans del compromís de Casp.

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova d'Albera  (Rosselló Veure> Montesquiu d'Albera

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vilanova d'Alcolea  (Plana Alta)  Municipi: 68,4 km2, 348 m alt, 649 hab (1999)

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova d'Almassà  (Maella, Terra Alta)  Poble

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova d'Alpicat  (Segrià)  Antic municipi: 70,63 km2, 345 m alt

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova d'Anna  (Anna, Canal de Navarrès)  Antic raval de la vila

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Banat  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble (1.240 m alt)

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilanova de Bellpuig  (Pla d'Urgell)  Municipi: 13,75 km2, 290 m alt, 1.159 hab (1999)

60 EUROPA - HISTÒRIA

Vilanova de Cabanyes, vescomtat de  (Portugal, 1892)  Títol concedit a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova de Castelló  (Ribera Alta Veure> Castelló de la Ribera.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de Castellpagès  (Segrià Veure> Vilanova de la Barca.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova de Cubelles  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Antic nucli

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova de Formiguera  (Formiguera, Alta Cerdanya)  Poble

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilanova de la Barca  (Segrià)  Municipi: 21,15 km2, 195 m alt, 907 hab (1999)

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraVilanova de l'Aguda  (Noguera)  Municipi: 53,48 km2, 409 m alt, 248 hab (2004). Situat a la vall del Llobregós i drenat també, al sector del nord, pel torrent de Vilanova o de Valldàries, que davalla de les serres del Pubill i del Bancal, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell, el Solsonès i la Segarra. El territori és ondulat i ocupat en bona part per boscs de pins, roures i alzines i pasturatges. L'agricultura és tota de secà, destinada als cereals, mentre la vinya i l'olivera han quasi desaparegut. Ramaderia de llana i porcina; aviram. El poble és a la dreta del torrent de Valldàries, al sector septentrional del terme; església parroquial de la Mare de Déu del Roser. El municipi comprèn, a més, l'església i antic castell de l'Aguda, l'antic terme i església de Sant Miquel de Valldàries, l'església rural de Santa Perpètua i els pobles de Ribelles, l'Alzina de Ribelles, Vilalta i Guardiola. Àrea comercial de Ponts.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de la Muga  (Peralada, Alt Empordà)  Antic municipi (15 m alt), agregat el 1975 a l'actual

67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaVilanova de la Reina  (Alt Millars)  Municipi: 6,08 km2, 891 m alt, 80 hab (1999)

68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vilanova de la Ribera  (Rosselló)  Municipi: 4,38 km2, 55 m alt, 1.052 hab (1999)

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de la Roca  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Poble

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de la Sal  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera Veure> Vilanova de les Avellanes.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de les Avellanes  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Poble (603 m alt)

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova de les Escaldes  (Alta Cerdanya)  Antic municipi: 3,43 km2, 1.305 m alt

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de l'Horta  (Lleida, Segrià Veure> Vilanoveta.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraVilanova de Meià  (Noguera)  Municipi: 73,88 km2, 633 m alt, 433 hab (2004). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Pallars Jussà. Força accidentat pels vessants de la serra del Montsec. Agricultura; els conreus més estesos són els de cereals i d'oliveres, als sectors de secà, i el de patates i cereals a les àrees regades. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La vila és a la dreta del riu Boix; l'església parroquial de Sant Salvador és un notable edifici gòtic. La primitiva població era dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, la capella del qual esdevingué santuari del Puig de Meià, romànic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de la Baronia de Lavansa (agregat abans del 1930), el poble i antic priorat de Santa Maria de Meià, els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tórrec, Boada i Argentera, l'antic castell d'Orenga, els antics llocs i quadres de Collderenga, Montnar, Coscollera, Solanelles, Rocaspana, Vallfarines, Fabregada i Cabrera i les esglésies de Sant Pere d'Obac i de Sant Alís. Àrea comercial d'Artesa de Segre. Ajuntament de Vilanova de Meià - Amics de Vilanova de Meià

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova de Palafolls  (Maresme Veure> Malgrat de Mar.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilanova de Pallars  (Palau de Noguera, Pallars Jussà)  Antic nom del municipi

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàVilanova de Prades  (Conca de Barberà)  Municipi: 21,14 km2, 889 m alt, 150 hab (1999). Situat als vessants meridionals de serra la Llena, on neix el riu de Milans, i a les ribes del Montsant i del Francolí, comprèn l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Hi predominen els conreus de secà (castanyers, vinya, avellaners i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates); té especial interès la recol·lecció de tòfones. Ramaderia ovina i avicultura. Mines de barita i de plom, actualment inactives. El poble és sota la punta de Curull (1.023 m alt), la cota màxima de serra la Llena; església de Sant Salvador, del s XVIII; algunes cases conserven bells portals adovellats, del s XVI. Tocant al poble hi ha l'ermita de Sant Antoni. Depèn simultàniament de l'àrea comercial de Montblanc i de la de Reus. Ajuntament de Vilanova de Prades

79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vilanova de Raó  (Rosselló)  Municipi: 11,40 km2, 58 m alt, 3.625 hab (1999)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova de Remolins  (Lleida, Segrià Veure> Remolins.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilanova de Rosselló, Ramon de  Veure> Rosselló i Donato, Ramon de.

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilanova de Roter  (Rosselló Veure> Vilanova de la Ribera.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de Sant Antolí  (Santa Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble, sota el tossal que presideix l'església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La jurisdicció pertanyia al comte d'Erill.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova de Sant Cugat  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga quadra, esmentada encara el s XVIII.

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilanova de Sau  (Osona)  Municipi: 58,13 km2, 559 m alt, 317 hab (1999)

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova de Segarra  (Sant Antolí i VilanovaSegarra)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilanova de Segrià  (Segrià)  Municipi: 8,48 km2, 255 m alt, 762 hab (1999)

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova de València  (València, Horta)  Antic raval de la ciutat, esmentat ja el s. XI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona). Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinat a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita. Durant la Guerra de les Germanies, un avalot popular (1521) obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l'advocació de Sant Miquel; de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova de Vilamajor  (Vallès Oriental Veure> Sant Antoni de Vilamajor.

90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova de Xàtiva  (Xàtiva, Costera)  Antic barri morisc de la ciutat, habitat per 380 famílies el 1609. Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova del Bisbe  (Lleida, Segrià Veure> Sant Salvador, raval de.

92 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaVilanova del Camí  (Anoia)  Municipi: 10,54 km2, 302 m alt, 11.121 hab (2004) (o Vilanoveta del Camí). Situat a les ribes de l'Anoia i al centre de la conca d'Òdena. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses); les explotacions agràries són generalment petites. Avicultura. Indústria de fabricació de materials per a la construcció, del metall, tèxtils, de l'alimentació i de la fusta. Població en ascens. El poble és a la dreta de l'Anoia, i forma pràcticament un continu urbà amb Igualada; església parroquial de Sant Hilari, bastida a partir del 1805; Museu de l'Aigua (1967). El municipi comprèn, a més, la caseria dels Moletons i el poblat ibèric del Vilar de Cal Met, descobert el 1935. Àrea comercial d'Igualada. El lloc sorgí a la vora del camí ral de Barcelona a Lleida, a la quadra de Vilanova. Ajuntament de Vilanova del Camí - Club Futbol Vilanova del Camí

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilanova del Grau  (València, Horta Nom que adoptà l'antic municipi del Grau de València (o de la Mar), creat el 1816 amb l'antic barri marítim de la ciutat, unit de nou al municipi de València el 1897.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilanova del Pla  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Església romànica de la fi del s. XI (o Sant Jaume de Vilanova), tocant al mas Vilanova, a la dreta de la riera d'Oló (640 m alt). És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula. La primera menció històrica és del 1175; el mas és documentat el 1093.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilanova del Vallès  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilanova del Vallès  (Vallès Oriental)  Municipi creat el 1983: 15,2 km2, 2.224 hab (1999)

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilanova d'En Domènec  (Plana Alta Veure> Vilanova d'Alcolea.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampVilanova d'Escornalbou  (Baix Camp)  Municipi: 17,50 km2, 226 m alt, 469 hab (2004). Situat al centre de la comarca, accidentat per la serra de l'Argentera, al peu del turó d'Escornalbou (649 m alt), drenat pel barranc de Rifà i per la riera de Vilanova i de l'Olivera, que s'ajunten al terme de Mont-roig i desguassen a la mar. Hi ha boscs de pins. A l'agricultura alternen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses i fruiters). Avicultura. Petita indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli). Antigues mines sense explotar. El poble és a l'esquerra del barranc de l'Hort dels Frares; església parroquial de Sant Joan. Es formà a redós del monestir d'Escornalbou. El municipi comprèn, a més, els antics termes de l'Arbocet i de Masmunter. Àrea comercial de Reus. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova d'Espoia  (la Torre de Claramunt, Anoia)  Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d'Espoia. L'església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967.

100 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Vilanova d'Éssera  (Alta Ribagorça)  Municipi: 7,10 km2, 982 m alt, 132 hab (1999)

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilanova d'Isanta  (Lladurs, Solsonès)  Masia i església

Anar a:    Vilan ]    [ Vilano ]    [ Vilanova, P ]    [ Vilanova de C ]    [ Vilanova de P ]    [ Vilanova de V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans