1

2

1

Vilana, Felip de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

2

Vilana, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1708 a Josep de Vilana-Peguera i de Millars

C

H

3

Vilana, marquesat de  Títol de Nàpols (Itàlia), concedit el 1750 a Antoni de Millars

U

H

4

Vilana, torre  Antic nom de la torre de Sarrià (Barcelona, Barcelonès)

C

G

5

Vilana, Vidal de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

6

Vilana i Júdice, Antoni de  (Catalunya ?, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14. Manava la Companyia de Mestres de Cases i Molers, que era la cinquena del primer batalló.

V

B

7

Vilana i Millàs, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

V

B

8

Vilana i Vilamala, Antoni  (Barcelona, s. XVII – Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental, s. XVIII)  Cavaller. Germà de Francesc. El 1705 prestà obediència a Carles d'Àustria, al campament aliat davant de Barcelona. L'any següent defensà la capital, durant el setge establert per Felip V, com a capità de la Coronela. Assistí a la Junta de Braços de 1713. Disconforme amb la votació final de resistència a ultrança, i malgrat l'actitud combativa del germà, se n'anà de la capital abans del setge borbònic i es retirà a Sant Miquel del Fai.

V

B

9

Vilana i Vilamala, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

V

B

10

Vilana-Perles i Camarasa, Ramon de  (Barcelona, s. XVII - Viena ?, Àustria, s. XVIII)  Notari

C

B

11

Vilanant  Municipi de l'Alt Empordà: 12,14 km2, 98 m alt, 297 hab (1999)

C

M

12

Vilanant, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera

C

H

13

Vilancòs  Llogaret del mun. de Benés (Alta Ribagorça)

F

G

14

Vilandeny  Llogaret i antiga quadra del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

15

Vilanega  Veure> Vellanega (Llavorsí, Pallars Sobirà)

C

G

16

Vilanera  Antic monestir de monges benedictines, al mun. de l'Escala (Alt Empordà)

C

G

17

Vilanesa  Veure> Vinalesa (Horta)

V

G

18

Vilanna  Poble del mun. de Bescanó (Gironès)

C

G

19

Vilanova  Nova ciutat del mun. de València (Horta)

V

G

20

Vilanova  Petita part del terme de Tivissa (Ribera d'Ebre)

C

G

21

Vilanova  Llogaret del mun. de Benaixeve (Serrans)

V

G

22

Vilanova  Veure> Vilanoveta (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà)

C

G

23

Vilanova, Albert de  ( ? , s. XIV)  Militar

C

B

24

Vilanova, Àngel de  (València, s. XV - ? , s. XVI)  Polític i militar

V

B

25

Vilanova, Arnau de  ( ? , s. 1238/40 ? - Gènova, Itàlia, 1311)  Metge, reformador i escriptor

C

B

26

Vilanova, Bernat  (Navarra, s. XV – s. XVI)  Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l'ensenyament del llatí amb exemples en català. Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.

E

B

27

Vilanova, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

28

Vilanova, Bertran de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

29

Vilanova, Climent de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Cavaller

V

B

30

Vilanova, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1719 a Josep de Vilanova i de Guitard

C

H

31

Vilanova, comtat de la  Títol del País Valencià, concedit el 1628 a Joan Vallterra Blanes i Ribelles

V

H

32

Vilanova, Francesc de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

V

B

33

Vilanova, Galceran de  (Catalunya ?, s. XIV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1415)  Eclesiàstic i polític. El 1388 fou elegit bisbe d'Urgell, com a successor de Berenguer d'Erill. El 1396, en unió del seu germà Francesc, alçà gent armada i fou un dels qui més cooperaren a la defensa del país quan aquest fou envaït pel comte de Foix. Durant l'interregne que seguí a la mort de Martí l'Humà sostingué lluites contra el comte Arnau Roger de Pallars, malgrat els esforços pacificadors del Parlament de Catalunya. Era membre de la comissió elegida pel desembre de 1411 com a òrgan executiu del Parlament. Fou embaixador d'aquest el 1412, amb Guillem de Montcada, prop del comte Jaume d'Urgell, per tal de persuadir aquest d'acceptar de bon grat la sentència de Casp. Fou succeït per Francisco de Tovía.

C

B

34

Vilanova, Galceran de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cronista

C

B

35

Vilanova, Galceran de  (País Valencià, s. XIV - Sardenya ?. Itàlia, s. XIV)  Cavaller. Germà de Ramon. Serví amb les armes a Castella bastant de temps. Hi tenia terres. En 1383 fou injuriat en plena cort pel jove Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Pere III, malgrat el seu encegament pels Fortià, reconvingué Bernat i lamentà profundament l'incident, que fou escandalós. En 1386 fou nomenat castellà de les fortaleses catalanes d'Atenes i Neopàtria, i havia d'anar a Grècia amb un contingent de reforç. En 1391 era governador del Logudor, a Sardenya.

C

B

36

Vilanova, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

37

Vilanova, la  Antic barri morisc de la ciutat de Sogorb (Alt Palància). El 1609 hi havia 350 famílies morisques.

V

G

38

Vilanova, Manuel de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

39

Vilanova, Marc  ( ? , s. XIV)  Pintor

C

B

40

Vilanova, monestir de  Veure> Lavaix, monestir de (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

C

G

41

Vilanova, Pere de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

42

Vilanova, Perot de  (Lleida, s. XVI)  Cronista

C

B

43

Vilanova, plana de  Antic nom de la plana del davant de la ciutat de Balaguer (Noguera)

C

H

44

Vilanova, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

45

Vilanova, Ramon de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

46

Vilanova, Ramon de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

47

Vilanova, Romeu de  (Lleida, s. XII – s. XIII)  Noble

C

B

48

Vilanova, Tomàs de  (València, s. XVI – 1608)  Poeta en castellà

V

B

49

Vilanova, vescomtat de  (País Valencià, s. XVIII)  Denominació actual del vescomtat de Xelva

V

H

50

Vilanova, Vidal de  ( ? , s. XIV - v 1353)  Cavaller

C

B

51

Vilanova, Vidal de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

52

Vilanova, Vidal de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Cavaller

V

B

53

Vilanova d'Albera  Veure> Montesquiu d'Albera (Rosselló)

N

G

54

Vilanova d'Alcolea  Municipi de la Plana Alta: 68,4 km2, 348 m alt, 649 hab (1999)

V

M

55

Vilanova d'Almassà  Poble del mun. de Maella (Terra Alta)

C

G

56

Vilanova d'Alpicat  Antic municipi del Segrià: 70,63 km2, 345 m alt

C

G

57

Vilanova d'Anna  Antic raval de la vila d'Anna (Canal de Navarrès)

V

G

58

Vilanova de Banat  Poble (1.240 m alt) del mun. d'Alàs i Cerc (Alt Urgell)

C

G

59

Vilanova de Bellpuig  Municipi del Pla d'Urgell: 13,75 km2, 290 m alt, 1.159 hab (1999)

C

M

60

Vilanova de Cabanyes, vescomtat de  (Portugal, 1892)  Títol concedit a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou

U

H

61

Vilanova de Castelló  Veure> Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

V

G

62

Vilanova de Castellpagès  Veure> Vilanova de la Barca (Segrià)

C

G

63

Vilanova de Cubelles  Antic nucli del mun. de Vilanova i la Geltrú (Garraf)

C

G

64

Vilanova de Formiguera  Poble del mun. de Formiguera (Alta Cerdanya)

N

G

65

Vilanova de la Barca  Municipi del Segrià: 21,15 km2, 195 m alt, 907 hab (1999)

C

M

66

Vilanova de la Muga  Antic municipi (15 m alt), agregat el 1975 al de Peralada (Alt Empordà)

C

M

67

Vilanova de la Reina  Municipi de l'Alt Millars: 6,08 km2, 891 m alt, 80 hab (1999)

V

M

68

Vilanova de la Ribera  Municipi del Rosselló: 4,38 km2, 55 m alt, 1.052 hab (1999)

N

M

69

Vilanova de la Roca  Poble del mun. de la Roca del Vallès (Vallès Oriental)

C

G

70

Vilanova de la Sal  Veure> Vilanova de les Avellanes (les Avellanes, Noguera)

C

G

71

Vilanova de l'Aguda  Municipi de la Noguera: 53,48 km2, 409 m alt, 270 hab (1999)

C

M

72

Vilanova de les Avellanes  Poble (603 m alt) del mun. de les Avellanes (Noguera)

C

G

73

Vilanova de les Escaldes  Antic municipi de l'Alta Cerdanya: 3,43 km2, 1.305 m alt

N

G

74

Vilanova de l'Horta  Veure> Vilanoveta (Lleida, Segrià)

C

G

75

Vilanova de Meià  Municipi de la Noguera: 73,88 km2, 633 m alt, 479 hab (1999)

C

M

76

Vilanova de Palafolls  Veure> Malgrat de Mar (Maresme)

V

G

77

Vilanova de Pallars  Antic nom del mun. de Palau de Noguera (Pallars Jussà)

C

G

78

Vilanova de Prades  Municipi de la Conca de Barberà: 21,14 km2, 889 m alt, 150 hab (1999). Situat als vessants meridional de serra la Llena i a les ribes del Montsant i del Francolí, comprèn l'extrem sud-oest de la comarca. Hi predominen els conreus de secà (castanyers, vinya, avellaners i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Avicultura. Depèn simultàniament de l'àrea comercial de Montblanc i de la de Reus.

C

M

79

Vilanova de Raó  Municipi del Rosselló: 11,40 km2, 58 m alt, 3.625 hab (1999)

N

M

80

Vilanova de Remolins  Veure> Remolins (Lleida, Segrià).

C

G

81

Vilanova de Rosselló, Ramon de  Veure> Rosselló i Donato, Ramon de.

C

B

82

Vilanova de Roter  Veure> Vilanova de la Ribera (Rosselló).

N

G

83

Vilanova de Sant Antolí  Poble del mun. de Santa Antolí i Vilanova (Segarra)

C

G

84

Vilanova de Sant Cugat  Antiga quadra del mun. de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

85

Vilanova de Sau  Municipi d'Osona: 58,13 km2, 559 m alt, 317 hab (1999)

C

M

86

Vilanova de Segarra  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Antolí i Vilanova (Segarra).

C

G

87

Vilanova de Segrià  Municipi del Segrià: 8,48 km2, 255 m alt, 762 hab (1999)

C

M

88

Vilanova de València  Antic raval de la ciutat de València (Horta), esmentat ja el s. XI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona). Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinat a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita. Durant la Guerra de les Germanies, un avalot popular (1521) obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l'advocació de Sant Miquel; de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534.

V

G

89

Vilanova de Vilamajor  Veure> Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

C

G

90

Vilanova de Xàtiva  Antic barri morisc de la ciutat de Xàtiva (Costera), habitat per 380 famílies el 1609. Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos.

V

G

91