|
|
|
Anar a: [ Hosta ] [ Hostalets de P ] [ Hosto ] [ Hug ] [ Hugo ] [ Hui ] M'estimo més els carrers plens de català fet malbé que totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua. (Joan Solà i Cortassa) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostafrancs (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostafrancs (Plans de Sió, Segarra) Poble de l'antic terme de l'Aranyó, a la dreta del Sió, al sector nord del terme. De l'església parroquial (Sant Bartomeu) depenen les de l'Aranyó i Muller. Pertangué al capítol d'Urgell. 3 CATALUNYA - LITERATURA Hostal de la Glòria, L' (Catalunya) Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea el 7/oct/1931 per la companyia Maria Vila-Pius Daví. L'obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l'època més brillant del Sagarra dramaturg. Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostal dels Alls, l' (l'Aldea, Baix Ebre) Barri del poble, situat al llarg de la carretera de Barcelona a València, a 1 km i mig de Paitrossos. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostal Nou, l' (Riudellots de la Selva, Selva) Veïnat, prop de la carretera de Barcelona a Girona. Rep el nom d'un hostal, prop del qual hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei (gòtica). 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Hostalet, l' (Montoriol, Rosselló) Veïnat 7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Hostalets, els (Prats de Molló, Vallespir) Veure> Sant Salvador. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets, els (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Caseria, a la dreta del riu de Foix. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets, els (la Nou de Gaià, Tarragonès) Raval, vora el poble. 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hostalets, ets (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat (o Son (o Çon) Canals, o s'Hostalet d'En Canyelles), al sector de llevant de l'eixample. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets de Capsacosta, els (Sant Salvador de Bianya, Garrotxa) Caseria 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets de Cervera, els (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (o de la Ribera), a l'esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets de Comiols, els (Artesa de Segre, Noguera) Caseria que, fins al 1965, pertanyia al terme d'Anya. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets de Llers, els (Llers, Alt Empordà) Caseria, a la carretera de Figueres a Perpinyà. 16 CATALUNYA - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hostalets de Puçol, els (Puçol, Horta) Barri (o els Hostals de Puçol), al llarg de la carretera de Barcelona. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalets d'En Bas, els (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa) Poble 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalnou (Llobera de Solsonès, Solsonès) Caseria al sector central. 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hostalnou (Morella, Ports) Caseria i dena, al sud de la ciutat, a la dreta del Bergantes, vora la carretera de Vinaròs a Morella. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalnou de Bianya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veïnat 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostalnou de Llierca (Argelaguer, Garrotxa) Veïnat 24 CATALUNYA - MUNICIPI Hostalric (Selva) Municipi: 3,39 km2, 169 m alt, 2.894 hab (1999) 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hostalric, Berenguer d' ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hostalric, Guillem d' ( ? , s. XIII – s. XIV) Frare del Temple 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hostalric, Pere d' (Catalunya, s. XIV) Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hostalric, Ramon d' ( ? , ? ) XV Abat perpetu de Poblet 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hostalric-Sabastida i Llull, Joan d' (Barcelona ?, s. XV - a 1524) Funcionari reial. Fill del veguer de Barcelona i vice-almirall de Catalunya Joan d'Hostalric i Sabastida. Fou alcaid del palau reial de Palerm (1510) i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1512-20). Obtingué el privilegi de noblesa el 1513. Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d'Història de Barcelona. La seva filla Guiomar es casà (1527) amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostals de Gualba, els (Vallès Oriental) Veure> Gualba. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostals de Montardit, els (Sort, Pallars Sobirà) Veure> Ribera de Montardit. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Hostoles (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Hostoles, castell d' (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Antic castell 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hostoles, Miró d' ( ? , s. X – s. XI) Noble 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hostoles, vall d' (Catalunya) Vall tectònica de la serralada Transversal, seguint la direcció nord-oest - sud-est, paral·lela a la vall de la Llémena, corresponent a la fossa que ha esfonsat el horst septentrional format per les serres del Corb, Finestres i Rocacorba; per la banda meridional limita amb els cingles d'Aiats i i el Collsacabra. És solcada pel riu Brugent, afluent del Ter, que segueix la falla endinsat en el corrent basàltic que cobreix el fons de la vall, i vora el qual s'estenen els conreus de secà (cereals i farratge). 38 CATALUNYA - HISTÒRIA
39 CATALUNYA - CULTURA Hot Club de Barcelona (Barcelona, 1936 - ) Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical. Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona. 41 ILLES BALEARS - EMPRESA Hotels Mallorquins Associats SA (Cadena Sol) (Palma de Mallorca, s. XX - ) Empresa del sector hoteler, de les principals de l'estat i una de les primeres d'Europa. El 1984 comprà la xarxa hotelera de Rumasa (32 establiments) i el 1986 dos d'Entursa. El 1985 el seu volum d'ingressos fou de 35.000 milions de ptes, amb una plantilla de 8.200 empleats. El seu president fou Gabriel Escarrer. 40 CATALUNYA - EMPRESA Hotels Units SA (HUSA) (Barcelona, 1978 - ) Cadena hotelera. Els seus origens es remunten al 1930 quan l'empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l'Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels. El grup, sota el nom d'Hotels Lihsa, gaudí d'una forta expansió durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l'empresa actual. El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc. Té activitats a l'estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l'estat espanyol. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hoyos i Ayala, Claudi (l'Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905) Pintor 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hoz, barranc de La (Xulella, Serrans) Afluent del Túria, que neix al municipi i va encaixat al massís del salt de Xulella. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hubert, Erwin (Viena, Àustria, 1883 - Palma de Mallorca, 1963) Pintor 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Huelga General, La (Barcelona, 15/nov/1901 – 1903) Periòdic d'aparició irregular (desenal i quinzenal), fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigit per Ignasi Clarià. De caràcter llibertari i sindicalista, defensà la teoria de la vaga general. Hi col·laborà Ferrer i Guàrdia -amb el pseudònim de Cero-, M. Castellote i A. Lorenzo. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Huerta y Catarela, Trinidad (Oriola, Baix Segura, 1804 – París, França, 1875) Guitarrista i tenor. Actuà de primer com a cantant i després com a guitarrista a Amèrica del Nord i a Europa. S'establí a París, on es dedicà a l'ensenyament. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Huerta Martínez, Gaspar de la (Sogorb, Alt Palància, 1645 – València, 1714) Pintor. Conreà de preferència els temes religiosos. Repartí els seus béns entre els necessitats. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huertas i Claveria, Josep Maria (Barcelona, 24/nov/1939 - 3/mar/2007) Periodista i escriptor. S'ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes "Atalaya del Guinardó", "Oriflama" i "Quatre Cantons", i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997). Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug ( ? , ? ) Segon abat de Valldaura 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug ( ? , ? ) VI abat perpetu de Poblet 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug d'Empúries ( ? , ? ) Vescomte de Bas i comte d'Esquilacce 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug d'Empúries (Catalunya, s. XIII – 1309) Fill primogènit de Ponç Hug IV i de Marquesa de Cabrera. Per causes no aclarides fou assassinat. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug d'Empúries ( ? , s. XIV) Cavaller 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug I d'Empúries (Catalunya, s. X – 1040) Comte d'Empúries i de Peralada (991-1040). Fill de Gausfred I. A la mort del seu germà Guislabert (1014) intentà prendre el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà amb l'ajut del comte Bernat I de Besalú i l'abat Oliba de Ripoll (1020). Prengué l'alou d'Ullastret al comte Berenguer Ramon I de Barcelona, però una assemblea judicial promoguda per la comtessa Ermessenda l'obligà a restituir-lo. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug III d'Empúries (Catalunya, s. XII – 1173) Comte d'Empúries (1153/54-1173) 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug IV d'Empúries (Catalunya, s. XII – Illes Balears, 1230) Comte d'Empúries (1200-30) 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug V d'Empúries (Catalunya, s. XIII – 1277) Comte d'Empúries (1269-77). Fill de Ponç IV. Ajudà Jaume I en la submissió dels sarraïns de Múrcia (1265-66), però el 1274 entrà en el moviment nobiliari contrari al rei que encapçalava Ferran Sanxis de Castro. Mort el capitost (1275), les tropes reial el sotmeteren. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug VI d'Empúries ( ? , v 1305 – 1334) Comte d'Empúries (1322-25) 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug I de Pallars ( ? , a 1274 – 1328) Comte de Pallars Sobirà (1297-1328) 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug Roger II de Pallars (Catalunya, 1350 – 1416) Comte de Pallars Sobirà (1369-1416). Fill d'Hug Roger I. Es casà amb Blanca de Foix i va ésser camarlenc i conseller de l'infant Joan. Quan aquest heretà la corona, el va servir en la campanya contra els invasors armanyacs (1389-90), els quals va vèncer al coll de Panissars. Al començament del regnat de Martí l'Humà, ajudà la reina Maria de Luna contra el pretendent Mateu de Foix. En l'interregne va ajudar Lluís d'Anjou, però després de la sentència de Casp pretà obediència a Ferran d'Antequera i col·laborà a reprimir la revolta de Jaume d'Urgell (1412-13). Els seus successors van esdevenir caps del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l'autoritarisme de la monarquia. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hug Roger III de Pallars (Catalunya, v 1430 – Xàtiva, 1503) Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91) 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hugas, Emili (Catalunya ?, s. XIX - Barcelona, s. XIX) Anarquista. Resident a Barcelona. Tipògraf de professió, ingressà al federalisme republicà. Participà en el congrés obrer català del des/1868, i en el del jun/1870 col·laborà amb els bakuninistes. Director de "La Federación" (1871). S'integrà al corrent anarcocomunista, dirigí "La Justícia Humana" (1888), amb Martí Borràs, i "Tierra y Libertad" (1888-89), i s'oposà al corrent anarcocol·lectivista. Publicà El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hugó ( ? , s. XIII) Frare 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet ( ? , s. XIX) Guerriller 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet, Francesc ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cap de voluntaris 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet, Jaume (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, v 1547 – Barcelona, d 1606) Pintor 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet, Pere (Valls, Alt Camp, s XV - d 1450) Pintor. Assumí la responsabilitat d'educar el seu nebot, el qui fou gran pintor Jaume Huguet. El primer aprenentatge d'aquest degué fer-se al costat de Pere. Treballà uns anys a Tarragona. Col·laborà amb Mateu Ortoneda. En 1424 cobrava amb poders d'aquest el retaule que tots dos havien pintat per a l'església de Cabra del Camp. Visqué a Barcelona almenys del 1434 al 1448. Tingué aleshores el taller al carrer de Regomir, al costat del que posseïa el famós Bernat Martorell. Fou quasi sempre pintor de decoracions menors. Pintà per a l'església de Sant Pere, de Reus, i per a les de Sant Sever, Sant Benet, el Sant Esperit, catedral i del Pi, a Barcelona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet del Villar Nom amb el qual fou conegut Emili Huguet i Serratacó. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet i Campaña, Pere (Sarrià, Barcelona, 1849 – Barcelona, s XIX) Escriptor i advocat. Publicà l'obra de consulta pràctica El abogado popular, molt divulgada. També és autor d'altres escrits de caràcter jurídic i històric. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet i Ferré, Oleguer (Vilaplana, Baix Camp, 30/gen/1914 - ) Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d'una empresa. La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d'argila (1965), Amb l'arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet i Muixí, Enric (Barcelona, 1928 - ) Grafista, il·lustrador i cartellista. Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística. Després, des del 1955, s'introduí totalment en el món el disseny gràfic. Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són molt comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet i Pedrol, Jaume (Valls, Alt Camp, 1415 – Barcelona, 1492) Pintor. Deixeble del seu oncle Pere Huguet, amb el qual va formar taller a Barcelona (1434). Va ésser actiu a Saragossa de 1435 a 1445, i passà després a Tarragona, on va rebre la influència flamenca de Lluís Dalmau. De nou a Barcelona, va fer una obra més madura, amb influències italianitzants. De la seva producció es destaquen el retaule de Sant Antoni Abat (1455-57), el de Sant Miquel (1455-60), el de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa (1460), el de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi de la catedral de Barcelona (1462-70), el del convent barceloní de Sant Agustí (1463-86) i el retaule del Conestable de la capella del Palau Reial Major de Barcelona (1464-65). El seu estil va ésser seguit per nombrosos pintors catalans de final del s XV. 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Huguet i Rotger, Joan (Ferreries, Menorca, 1954 - ) Polític 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Huguet i Rotger, Llorenç (Ferreries, Menorca, 1953 - ) Matemàtic i informàtic 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet i Salat, Josefina (Barcelona, 1871 – 1950) Soprano. Es presentà al públic al Liceu amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896. Obtingué grans èxits a diversos escenaris d'Europa i Amèrica fins a l'any 1915. Gravà nombroses òperes. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Huguet i Segarra, Gaietà (Castelló de la Plana, 1882 – 1959) Polític 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huguet i Serratacó, Emili (Granollers, Vallès Oriental, 1871 – Rabat, Marroc, 1951) Geògraf, botànic i edafòleg 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Huici Miranda, Ambrosio (Huarte, Navarra, 1880 – València, 1973) Historiador 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Huïre, Sant Pere d' (Campdevànol, Ripollès) Veure> Sant Pere d’Auïra 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Huix i Miralpeix, Silvi (Santa Coloma de Farners, Selva, 1877 – Lleida, 1936) Prelat. Nascut a la masia de Can Huix. El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcessi d'Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida. Hi morí víctima dels desordres de l'any següent, en començar la guerra. 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Humà, l' Sobrenom del rei Martí I de Catalunya-Aragó. 90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Humanitat, La (Barcelona, 9/nov/1931- 24/gen/1939) Diari afí a ERC. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit. S'inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià "L'Opinió", també òrgan d'ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L'Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d'ERC. Diari eminentment informatiu i polític, d'entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància. Arran dels fets del Sis d'Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, "La Ciutat", que havia estat la d'un diari del 1931 lligat a Acció Catalana. Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l'exili o a l'interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d'ERC. 91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Humaydï, Abü 'Abd-Alläh Muhammad (Illes Balears, v 1029 - Bagdad, Pèrsia, 1095) Escriptor andalusí. Fou deixeble d'Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca. Establert a Bagdad (1056), escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d'una introducció històrica que arriba al 1058. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Humbert i Esteve, Manuel (Barcelona, 1890 – 1975) Pintor i dibuixant. Estudià a Llotja i a l'Acadèmia A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de "Les Arts i els Artistes" (1916); tornà a París del 1917 al 1927. La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes. És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets. El 1934 fou distingit amb el premi Nonell. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Humet i Climent, Joan Baptista (Navarrés, Canal de Navarrés, 1950 - Barcelona, 30/nov/2008) Cantant, músic i autor de cançons 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Humfrid ( ? , ? ) Comte franc de Barcelona 95 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Huracán, El (Palma de Mallorca, 24/jun/1881 – 1883) Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d'arribar als obrers. Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hurtado, Francesc (València, 1767 - d 1829) Religiós agustí 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hurtado i Martí, Odó (Barcelona, 1902 – 1965) Escriptor 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hurtado i Miró, Amadeu (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1875 – Barcelona, 1950) Advocat i polític 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hurtuna i Giralt, Josep (Barcelona, 1913 – 1978) Pintor i gravador
Anar
a: [ Hosta ]
[ Hostalets de P ] [ Hosto ]
[ Hug ] [ Hugo ]
[ Hui ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Hostalets
de Pierola, els