A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Sed ]    [ Segal ]    [ Segarra i ]    [ Segre ]    [ Segui ]    [ Segura ]

En aquest país, allò que ens falta no és l'adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable. (Joan Solà i Cortassa)

1 CATALUNYA - EMPRESA

Seda de Barcelona SA, La  (Barcelona, 1925 - )  Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid). El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l'empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk. Era l'empresa tèxtil més important d'Espanya; l'any 1977 comptava amb un volum de vendes d'11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.

2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sedano, Alonso de  (Burgos ?, Castella, s. XV)  Pintor. Treballà a Itàlia i a Palma de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià (Museu de la Catedral), d'una sequedat i un ritme constructiu insòlits. La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc. Després treballà a Castella la Vella.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSedasser, Antoni  (Barcelona, s. XV - v 1460)  Mestre de l'Escola Lul·liana de Barcelona. Clergue, fou rector a Solsona. El 1431 intervingué en la transformació de l'escola lul·liana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, de la qual fou el primer rector. Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l'escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lul·lians.

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaSedaví  (Horta del Sud Municipi: 1,93 km2, 9 m alt, 8.287 hab (1999). Situat a la dreta del nou curs del Túria, al sud de la ciutat de València, en un terreny pla i al·luvial. El terme és tot conreat per l'agricultura de regadiu: s'hi utilitzen les aigües del Túria a través de la sèquies de la Favara i de l'Or; s'hi conrea arròs, taronges, blat de moro i hortalisses. Hi ha ramaderia porcina. Important activitat industrial especialitzada en la fabricació de mobles, amb predomini de petites empreses familiars; fàbrica d'electrodomèstics. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. El poble (sedaviencs), d'origen islàmic, forma pràcticament un continu urbà amb Benetússer, Alfafar i Llocnou de la Corona, i quasi ha esdevingut un barri de València, ciutat de la qual, a la fi del s XVIII, encara formava part dels quarters extramurs. L'església parroquial de la Mare de Déu del Roser fou construïda a mitjan s XIX. Àrea comercial de València. Ajuntament de Sedaví

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sedaví, ducat de  (País Valencià Títol concedit el 1802, amb la grandesa d'Espanya, al tinent general Antoni de Barrades i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València. Es troba vacant.

6 CATALUNYA - CULTURA

SEDEC  Sigla del Servei d'Ensenyament del Català.

7 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sèdilo, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol, concedit el s. XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSedó  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (ant: Sadaó; ort trad: Ced), a la dreta del Sió. De la seva església parroquial depenia la de Cardosa. El lloc és esmentat el 1099 en l'acte de consagració de l'església de Guissona. El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera. Fou lloc reial.

9 CATALUNYA - CULTURA

Sedó, colònia  (Esparreguera, Baix Llobregat Antiga colònia tèxtil, situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica. Des del tancament de la factoria tèxtil (1977), ha perdut gran part de la població. Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s'hi inaugurà el Museu de la Colònia Sedó, vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sedó i Guichard, Lluís A.  (Madrid, 1873 – Barcelona, 1952)  Industrial i polític. Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d'Esparreguera (colònia Sedó) i alhora inicià una intensa vida política. El 1899 fou elegit diputat a corts i formà part de la junta que negocià el règim de concert econòmic promogut a Catalunya; el 1901 fou secretari del Foment del Treball Nacional i el 1911 n'ocupà la presidència. També presidí durant tres anys la Comissió Protectora de la Indústria Nacional i fundà la Mútua de Fabricants. Fou senador diversos anys, com a militant de la Lliga Regionalista, assessor econòmic de Canalejas (1912) i participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi de l'autonomia de Catalunya del 1913 i el 1918). Publicà la revista "Comercio y Seguros" i fou governador del Banc d'Espanya essent Cambó ministre d'hisenda (1921-22).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sedó i Pàmies, Antoni  (Reus, Baix Camp, s. XIX – Barcelona, 1902)  Industrial i polític. Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes. Representà a Barcelona els interessos polítics de F. Romero Robledo; fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat (1876-80) i més tard senador vitalici. Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per J. Puig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans. Pertangué al Foment del Treball Nacional. Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito (1868).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sedó i Peris-Mencheta, Alfred  (Barcelona, 1901 – 1983)  Industrial i polític

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sedó i Peris-Mencheta, Joan  (Barcelona, 1908 – 1966)  Industrial i erudit

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSedret  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya Veure> Sant Pere de Sedret.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segadell, el  (Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)  Riu dels dos municipis, afluent esquerrà del Freser

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segadors, avalot dels  (Barcelona, 12/jun/1636)  Tumult ocorregut en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de 25 homes, a canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer. Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren; llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès -per a salvar-li la vida- i a alliberar els segadors presos. És considerat un precedent de l'avalot del Corpus de Sang del 1640.

17 CATALUNYA - CULTURA

Segadors, Els  (Catalunya, 1640)  Cançó popular i himne nacional. El text és originàriament un romanç històric de la guerra dels Segadors. Adquirí caràcter d'himne nacional català cap al final del s. XIX, i la Generalitat de Catalunya l'adoptà com a himne oficial. Hi ha variants diverses, tant del text com de la música. Amb l'harmonització de Lluís Millet s'estengué per tot Catalunya. Les versions més difoses són la publicada el 1903 per Aureli Capmany al Cançoner popular i l'harmonització de Josep Viader, que se cenyeix a la reproduïda al CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) de l'any 1937, a càrrec de Joan Lamote de Grignon. Prohibida totalment la seva interpretació i difusió durant el franquisme (1939-76), amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), es convertí de nou en himne nacional, però no fou declarat himne oficial pel Parlament fins al 1993.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segadors, Guerra dels  (Catalunya, 1640 – 1652)  Aixecament seccessionista

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSegala i Estalella, Josep  (Barcelona, 1862 – 1934)  Farmacèutic i publicista. Membre de l'Acadèmia de Medicina i de Cirurgia, fou president del sindicat de farmacèutics. Fou redactor científic del "Diari Català", "La Renaixensa" i "Gynecologia Catalana", i director del "Noticiero Farmacèutic" i de "Sinonimias Farmacéuticas". És autor d'unes Instruccions per a l'ús i bon regiment del botiquí casolà.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segalà i Estalella, Lluís  (Barcelona, 1873 – 1938)  Hel·lenista. Exercí la càtedra d'història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona. Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. D'entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d'Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segalà i Estalella, Manuel  (Barcelona, 1868 – 1932)  Metge. Germà de Josep i Lluís. Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l'Acadèmia d'Higiene de Barcelona. Fou col·laborador de "La Renaixença" i d'un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l'anestèsia 1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segalers  (Oristà, Osona)  Antiga masia, situada a l'extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers, afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d'Oló. Existia ja el 1131 i era una antiga vil·la rural. Abans donà nom a la capella de Sant Nazari (d'Oristà), situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segan  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Caseria, fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca, entre la serra de Boumort i el Montpedrós.

24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Seganta  (Estopanyà, Ribagorça)  Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús. La seva església depèn de la parròquia de Natjà.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segarra  (Prats de Rei, Anoia)  Nom d'una ciutat romana, situada dins del municipi

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSegarra  (Sueca, Ribera Baixa Barri de la ciutat.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra, Adjutori  ( ? , s. XVII)  Militar

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra, Arnau de  (Barcelona, v 1210 - v 1270)  Frare dominicà, filòsof i inquisidor. Fou confessor del rei Jaume I durant la campanya de Múrcia, el 1266.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Segarra, colònia  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Colònia industrial

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra, Francesc de  (Lleida, s. XVII – Perpinyà, 1688)  Polític

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra, Jaume  (Reus, Baix Camp, v 1480 – 1543)  Pintor. Visqué i treballà a Reus i la seva rodalia. Malgrat viure a cavall dels dos segles, continuà pintant, amb èxit, segons l'estil goticitzant del s XV català. De la seva obra només es conserva el retaule del Naixement de Jesús (1531). També foren obres seves el retaule de Santa Maria, per a l'església parroquial de l'Aleixar (1501), i el retaule de Santa Maria de Jesús, per a l'església dels framenors de Reus (1524).

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Segarra, Jaume  (Alacant ?, s. XVI – València, 1596)  Professor de medicina

33 CATALUNYA - COMARCA

Inici páginaSegarra, la  (Catalunya)  Comarca: 721,4 km2, 17.732 hab (1999), capital: Cervera

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segarra, la  (Catalunya)  Nom tradicional de l'altiplà central

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Segarra, riu  (Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)  Curs d'aigua intermitent, entre les tres comarques

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segarra de Gaià  (Santa Coloma de Queralt,  (Conca de Barberà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra i de Baldric, Josep de  (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784)  Historiador. Fill d'un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol. Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Deixà inèdit un interessant poema català en octaves. Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra i Escarraguell, Francesc  (Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)  Mestre d'aixa

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra i Iracheta, Joan "Juanito"  (Barcelona, 1927 - Taradell, Osona, 3/set/2008)  Futbolista. Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d'ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada; jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l'equip. Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSegarra i Malla, Ireneu  (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 1917 - )  Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, ingressà al monestir. Ha estudiat amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Nadia Boulanger. Des del 1953 fins al 1997 fou mestre de l'Escolania i de la Capella de Montserrat. Amb l'Escolania ha fet molts concerts a diversos països europeus i ha realitzat un centenar d'enregistraments molt notables. Ha creat els Encontres Internacionals de Compositors (1968 i 1973) per impulsar la composició d'obres litúrgiques en la llengua de cada poble. Ha publicat el mètode La voz del niño cantor (1966) i és el creador de l'Escola Musical de Pedagogia. El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segarra i Roca, Araceli  (Lleida, 1971 - )  Alpinista

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Segarra i Vergés, Tomàs (Traiguera, Baix Maestrat, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1895) Militar i guerriller carlí

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Segarres Altes, les  (Lasquarri, Ribagorça)  Poble, al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església.

44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Segarres Baixes, les  (Tolba, Ribagorça Poble (780 m alt), al nord-oest de la vila. Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç.

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Segàrria  (Benimeli, Marina Alta)  Antic castell i terme

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSegarró, el  (Albocàsser, Alt Maestrat)  Masia i hostal

47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Segart  (Camp de Morvedre Municipi: 6,62 km2, 265 m alt, 210 hab (1999)

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Segili  (Benidoleig, Marina Alta Caseria, al nord del puig de Segili (410 m alt), termenal dels municipis de Benidoleig, Orba i Alcanalí.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segimon i Cisa, Pere  (Barcelona, 1904 – 1976)  Pintor

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Segó, vall de  (Camp de Morvedre)  Sector de la comarca

51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Segona Germania  (País Valencià, 1693)  Revolta pagesa

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Segorb  (Alt Palància Veure> Sogorb.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSegorb  (Xixona, Alacantí)  Districte, al sud de la ciutat.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segovia, Rosita (Rosa Balcells i Font)  (Barcelona, 1926 - )  Ballarina

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segre, departament del  (Catalunya, 1812 – 1814)  Un dels quatre departaments

56 PAÏSOS CATALANS - GEOGRAFIA

Segre, el  (Països Catalans)  Riu que neix al circ de la Culassa (Llo, Alta Cerdanya) fins a Mequinensa (Baix Cinca)

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Segrelles i Albert, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, 1885 – 1969)  Il·lustrador i pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Excel·lí sobretot en la il·lustració a l'aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segrià  ( ? , s. XIII – Lleida, 1259)  Frare franciscà

60 CATALUNYA - COMARCA

Segrià, el  (Catalunya)  Comarca: 1.395,2 km2, 164.760 hab (1999), capital: Lleida

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSegú i Marcé, Domènec  (Barcelona, 1911 - )  Oboista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, amb Louis Bleuzet, a París. Actuà com a solista a Alemanya i Suïssa. En tornar a Barcelona entrà com a professor al Conservatori Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, i ha estat solista de les orquestres barcelonines.

62 ANDORRA - GEOGRAFIA

Segudet  (Ordino, Andorra)  Veure> Cegudet

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seguer  (Cirat, Alt Millars)  Despoblat

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seguer  (Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà)  Llogaret, al sud del terme

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seguer, Marià  (València, v 1698 – 1759)  Metge

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seguereny  (Algemesí, Ribera Alta)  Despoblat

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSegueró  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà Veure> Agaró, s'.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segueró  (Beuda, Garrotxa Poble, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l'esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers). És centrat per l'església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada (s. XV), i modificada a l'interior (conserva una notable imatge d'alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s. XVI de Pere Mates). El lloc és esmentat el 1011; Bernat Tallaferro el cedí a l'efímer bisbat de Besalú. Dins l'antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seguers de Sant Pere  (els Prats de Rei, Anoia)  Poble i antiga quadra

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguí, Arnau  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguí, Berenguer  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguí, Berenguer  (Catalunya, s. XIV)  Militar. Fill de Bernat. Sembla que és ell i no l'oncle homònim el Berenguer que apareix, en 1326-30, com a alcaid principal de cristians a tot el Marroc.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSeguí, Bernat  (Illes Balears, s. XIV - ? , v 1420)  Mercader

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Seguí, Gaietà Ignasi  (Palma de Mallorca, 1800 - ? , s. XIX)  Jesuïta

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Seguí, Guillem  (Illes Balears, s XIII – Marroc ?, s XIV)  Militar. Germà d'Arnau, Berenguer i Bernat. De primer fou el principal auxiliar de Bernat, quan aquest fou nomenat alcaid general de cristians del Marroc en 1303. L'any següent, per malaltia de Bernat, fou comandant interí de la milícia catalana al servei d'Abu-Iakub. Degué morir bastant abans que els seus germans, ja que aviat se'n perden les notícies.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Seguí, Joan  (Illes Balears, s. XVI)  Teòleg lul·lista

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Seguí, Joan  (Menorca, s. XVII)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de l'església parroquial de Maó. El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguí, Josep  (Camprodon, Ripollès, 1773 - Manila, Filipines, 1845)  Frare agustinià i missioner

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSeguí, Pere  (Catalunya, s. XVI)  Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa. És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Seguí i Palou, Bartomeu  (Pollença, Mallorca Septentrional, 1886 – 1976)  Pintor

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seguí i Rico, Josep Lluís  (València, 27/mar/1945 - )  Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual. Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d'un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc. Ha conreat també el gènere policíac, com entre d'altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu Rosa Vermell. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha escrit també teatre i assaig sobre cinema.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguí i Riera, Miquel  (Barcelona, 1858 – 1923)  Editor i gravador

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguí i Rubinat, Salvador "el Noi del Sucre"  (Tornabous, Urgell, 1886 – Barcelona, 1923)  Dirigent obrer

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSeguí i Seguí, Tomàs  (Esporles, Mallorca Occidental, s. XX - )  Socialista

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seguí i Valls, Josep  (Alcoi, Alcoià, s. XIX)  Dirigent obrer internacionalista

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segur  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Puig de Segur, el.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segur  (Veciana, Anoia)  Poble, en gran part disseminat, al nord-oest del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l'església parroquial de Santa Maria de Segur. Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Copons) i formaren junts la baronia de Segur. Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur (ara Molí de la Roda), prop de la capçalera de l'Anoia. El 1157 foren unides a l'església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban. Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria de Puig-de-ram, reedificat al s XVII.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segur, baronia de  (Veciana, Anoia, s. XIII)  Jursidicció senyorial que pertanyia als Calders

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segur de Calafell  (Calafell, Baix Penedès)  Caseria i nucli turístic, situat a la costa, al límit amb el municipi de Cunit. L'atracció de la platja, llarga i sorrenca, l'ha convertit en un centre d'estiueig i de segones residències, que no només segueix la línia de la costa sinó que s'endinsa cap a l'interior.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Segura  (Savallà del Comtat, Conca de Barberà Poble (784 m alt), a l'oest del terme, aturonat entre els torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El castell de Segura, del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123. El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSegura  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Antic lloc de la vall d'Àneu, a l'antic mun. de València d'Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars).

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Segura, Antoni  (Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)  Baríton. Emprà el nom artístic d'Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia. El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d'Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc. El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s'establí a València.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Segura, castell de  (Ribes de Freser, Ripollès Antic castell, a la vall de Ribes, en un coster, a la dreta del Freser, a l'entrada de la vall de Núria. És esmentat el 1207.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Segura, el  (País Valencià)  Riu (325 km)

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segura, Francesc  (País Valencià, s. XVII)  Metge. Fou catedràtic de prima a la facultat de València. El 1666 era jubilat. És autor de diversos escrits professionals i docents, que restaren inèdits.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Segura, Jacint  (Alacant, 1668 - València ?, 1751)  Erudit

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSegura, Robert  (Benimàmet, Horta, 1849 – València, 1907)  Músic. Escolà de la capella del Corpus Christi de València, estudià de més gran als conservatoris de Madrid i de París. Compongué peces per a piano, obres didàctiques i sarsueles. Ensenyà piano al Conservatori de València.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segura i Burgués, Santiago  (Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – València, 1918)  Marxant i promotor artístic. Fundà les Galeries Laietanes i d'altres sales d'art i antiguitats a Barcelona. Promotor de diverses revistes, com "La Cantonada", "Revista Nova" i "Vell i Nou". Fou un dels principals impulsors del noucentisme.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Segura i de Lago, Joan Pere  (Algemesí, Ribera Alta, 1911 – València, 1972)  Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l'arxiu central de l'administració de l'estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d'urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc. Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72). Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d'un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segura i Mas, Antoni  (Barcelona, 1952 - )  Historiador

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segura i Monforte, Francesc Rafael  (Barcelona, 1875 – 1954)  Dibuixant i pintor. Estudià a València (Sant Carles) i després a Barcelona (Llotja) i a Madrid (San Fernando). Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta. Residí un quant temps a Madrid. Fou catedràtic de dibuix de l'Institut Balmes de Barcelona i professor de l'Escola Normal. Exposà individualment a Barcelona, al País Basc i a Girona. Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans. Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d'una extraordinària vivacitat. Li adquiriren obres els museus d'artilleria de Madrid i de Saragossa.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSegura i Tallien, Josep  (Barcelona, 1880 - Nervi, Itàlia, 1927)  Baríton. Fou cantant molt aplaudit a Europa i Amèrica. Figurà entre els animadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segura i Valls, Joan  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1844 – 1909)  Historiador i eclesiàstic. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, i és autor de diverses obres d'erudició: Història d'Igualada (1907-08), Aplec de documents curiosos i inèdits jaents per la història de les costums de Catalunya (1885), Etimologia de noms de postes de la Cerdanya Catalana, Estudi de toponomàstica de Catalunya, Repàs per a un manual notarial del temps del rei don Jaume I, etc.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segura i Yàñez, Pere  (Barcelona, 1887 - ? )  Cantant

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Segurañes i Redorta, Joan  (Vic, Osona, 1932 - )  Escultor

105 CATALUNYA - POLÍTICA

Seguretat Interior, Conselleria de  Altre nom de la Conselleria de Governació (Catalunya).

106 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaSeguridad Social  (València, 1982 - )  Grup de música rock. Des de la seva fundació ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l'ska, el reggae, el blues o la rumba. La seva música és fruit d'un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d'altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock. Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i ha editat diversos treballs de gran èxit.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seguries  (Ripollès Veure> Sant Pau de Seguries.

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Seguries de Ter  (Sant Pau de SeguriesRipollès Nom adoptat el 1937 per al municipi.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seguro, Antoni  (Palafrugell, Baix Empordà, s. XIX - Catalunya, s. XX)  Compositor. És autor de sardanes. Les més conegudes són: Toc d'alba, Recordant, La cantaire, Prop de la costa i Tardor.

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Seguró, el  (Alcoleja, Comtat)  Caseria i església, al límit amb el terme de Sella (Marina Baixa), al sud del municipi, al port del Seguró (1.027 m alt), que comunica les dues comarques, entre la serra d'Aitana (1.558 m alt) i el pla del Cirer (1.118 m alt).

Anar a:    Sed ]    [ Segal ]    [ Segarra i ]    [ Segre ]    [ Segui ]    [ Segura ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans