Sed - Seh

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

BLOC DE DADES CAT   CONTACTE

Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

Anterior INICI Primària Següent

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Sed ]    [ Segal ]    [ Segarra i ]    [ Segre ]    [ Segui ]    [ Segura ]

Des de  Seda de Barcelona SA, La  fins a  Seguró, el 

1 CAT EMP Seda de Barcelona SA, La  (Barcelona, 1925 - )  Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid). El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l'empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk. Era l'empresa tèxtil més important d'Espanya; l'any 1977 comptava amb un volum de vendes d'11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.

2 EST BIO Sedano, Alonso de  (Burgos ?, Castella, s. XV)  Pintor

3 CAT BIO Sedasser, Antoni  (Barcelona, s. XV - v 1460)  Mestre de l'Escola Lul·liana de Barcelona. Clergue, fou rector a Solsona. El 1431 intervingué en la transformació de l'escola lul·liana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, de la qual fou el primer rector. Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l'escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lul·lians.

Inici página4 VAL MUN Sedaví  (Horta del Sud Municipi: 1,93 km2, 9 m alt, 8.287 hab (1999)

5 VAL HIS Sedaví, ducat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1802 a Antoni de Barrades i Baeza

6 CAT CUL SEDEC  Sigla del Servei d'Ensenyament del Català.

7 COR HIS Sèdilo, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol, concedit el s. XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo.

8 CAT GEO Sedó  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (ant: Sadaó; ort trad: Ced), a la dreta del Sió. De la seva església parroquial depenia la de Cardosa. El lloc és esmentat el 1099 en l'acte de consagració de l'església de Guissona. El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera. Fou lloc reial.

9 CAT CUL Sedó, colònia  (Esparreguera, Baix Llobregat)  Antiga colònia tèxtil i actual museu

10 CAT BIO Sedó i Guichard, Lluís A.  (Madrid, 1873 – Barcelona, 1952)  Industrial i polític

11 CAT BIO Sedó i Pàmies, Antoni  (Reus, Baix Camp, s. XIX – Barcelona, 1902)  Industrial i polític

12 CAT BIO Sedó i Peris-Mencheta, Alfred  (Barcelona, 1901 – 1983)  Industrial i polític

13 CAT BIO Sedó i Peris-Mencheta, Joan  (Barcelona, 1908 – 1966)  Industrial i erudit

14 NOR GEO Sedret  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya Veure> Sant Pere de Sedret.

15 CAT GEO Segadell, el  (Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)  Riu dels dos municipis, afluent esquerrà del Freser

16 CAT HIS Segadors, avalot dels  (Barcelona, 12/jun/1636)  Tumult ocorregut en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de 25 homes, a canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer. Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren; llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès -per a salvar-li la vida- i a alliberar els segadors presos. És considerat un precedent de l'avalot del Corpus de Sang del 1640.

Inici página17 CAT CUL Segadors, Els  (Catalunya, 1640)  Cançó popular i himne nacional. El text és originàriament un romanç històric de la guerra dels Segadors. Adquirí caràcter d'himne nacional català cap al final del s. XIX, i la Generalitat de Catalunya l'adoptà com a himne oficial. Hi ha variants diverses, tant del text com de la música. Amb l'harmonització de Lluís Millet s'estengué per tot Catalunya. Les versions més difoses són la publicada el 1903 per Aureli Capmany al Cançoner popular i l'harmonització de Josep Viader, que se cenyeix a la reproduïda al CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) de l'any 1937, a càrrec de Joan Lamote de Grignon. Prohibida totalment la seva interpretació i difusió durant el franquisme (1939-76), amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), es convertí de nou en himne nacional, però no fou declarat himne oficial pel Parlament fins al 1993.

18 CAT HIS Segadors, Guerra dels  (Catalunya, 1640 – 1652)  Aixecament seccessionista

19 CAT BIO Segala i Estalella, Josep  (Barcelona, 1862 – 1934)  Farmacèutic i publicista

20 CAT BIO Segalà i Estalella, Lluís  (Barcelona, 1873 – 1938)  Hel·lenista. Exercí la càtedra d'història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona. Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. D'entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d'Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada.

21 CAT BIO Segalà i Estalella, Manuel  (Barcelona, 1868 – 1932)  Metge. Germà de Josep i Lluís. Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l'Acadèmia d'Higiene de Barcelona. Fou col·laborador de "La Renaixença" i d'un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l'anestèsia 1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc.

22 CAT HIS Segalers  (Oristà, Osona)  Antiga masia

23 CAT GEO Segan  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Caseria, fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca, entre la serra de Boumort i el Montpedrós.

24 FRA GEO Seganta  (Estopanyà, Ribagorça)  Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús. La seva església depèn de la parròquia de Natjà.

25 CAT HIS Segarra  (Prats de Rei, Anoia)  Nom d'una ciutat romana, situada dins del municipi

26 VAL GEO Segarra  (Sueca, Ribera Baixa Barri de la ciutat.

Inici página27 CAT BIO Segarra, Adjutori  ( ? , s. XVII)  Militar

28 CAT BIO Segarra, Arnau de  (Barcelona, v 1210 - v 1270)  Frare dominicà, filòsof i inquisidor

29 VAL GEO Segarra, colònia  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Colònia industrial

30 CAT BIO Segarra, Francesc de  (Lleida, s. XVII – Perpinyà, 1688)  Polític

31 CAT BIO Segarra, Jaume  (Reus, Baix Camp, v 1480 – 1543)  Pintor

32 VAL BIO Segarra, Jaume  (Alacant ?, s. XVI – València, 1596)  Professor de medicina

33 CAT COM Segarra, la  (Catalunya)  Comarca: 721,4 km2, 17.732 hab (1999), capital: Cervera

34 CAT GEO Segarra, la  (Catalunya)  Nom tradicional de l'altiplà central

35 VAL GEO Segarra, riu  (Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)  Curs d'aigua intermitent, entre les tres comarques

36 CAT HIS Segarra de Gaià  (Santa Coloma de Queralt,  (Conca de Barberà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

37 CAT BIO Segarra i de Baldric, Josep de  (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784)  Historiador

38 CAT BIO Segarra i Escarraguell, Francesc  (Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)  Mestre d'aixa

39 CAT BIO Segarra i Iracheta, Joan "Juanito"  (Barcelona, 1927 - Taradell, Osona, 3/set/2008)  Futbolista. Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d'ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada; jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l'equip. Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962.

40 CAT BIO Segarra i Malla, Ireneu  (Ivars d'Urgell, Urgell, 1917 - )  Músic

Inici página41 CAT BIO Segarra i Roca, Araceli  (Lleida, 1971 - )  Alpinista

42 VAL BIO Segarra i Vergés, Tomàs (Traiguera, Baix Maestrat, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1895) Militar i guerriller carlí

43 FRA GEO Segarres Altes, les  (Lasquarri, Ribagorça)  Poble, al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església.

44 FRA GEO Segarres Baixes, les  (Tolba, Ribagorça)  Poble (780 m alt)

45 VAL HIS Segàrria  (Benimeli, Marina Alta)  Antic castell i terme

46 VAL GEO Segarró, el  (Albocàsser, Alt Maestrat)  Masia i hostal

47 VAL MUN Segart  (Camp de Morvedre Municipi: 6,62 km2, 265 m alt, 210 hab (1999)

48 VAL GEO Segili  (Benidoleig, Marina Alta Caseria, al nord del puig de Segili (410 m alt), termenal dels municipis de Benidoleig, Orba i Alcanalí.

49 CAT BIO Segimon i Cisa, Pere  (Barcelona, 1904 – 1976)  Pintor

50 VAL GEO Segó, vall de  (Camp de Morvedre)  Sector de la comarca

51 VAL HIS Segona Germania  (País Valencià, 1693)  Revolta pagesa

52 VAL GEO Segorb  (Alt Palància Veure> Sogorb.

53 VAL GEO Segorb  (Xixona, Alacantí)  Districte, al sud de la ciutat.

54 CAT BIO Segovia, Rosita (Rosa Balcells i Font)  (Barcelona, 1926 - )  Ballarina

55 CAT HIS Segre, departament del  (Catalunya, 1812 – 1814)  Un dels quatre departaments

Inici página56 PAI GEO Segre, el  (Països Catalans)  Riu que neix al circ de la Culassa (Llo, Alta Cerdanya) fins a Mequinensa (Baix Cinca)

57 VAL BIO Segrelles i Albert, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, 1885 – 1969)  Il·lustrador i pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Excel·lí sobretot en la il·lustració a l'aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

59 CAT BIO Segrià  ( ? , s. XIII – Lleida, 1259)  Frare franciscà

60 CAT COM Segrià, el  (Catalunya)  Comarca: 1.395,2 km2, 164.760 hab (1999), capital: Lleida

61 CAT BIO Segú i Marcé, Domènec  (Barcelona, 1911 - )  Oboista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, amb Louis Bleuzet, a París. Actuà com a solista a Alemanya i Suïssa. En tornar a Barcelona entrà com a professor al Conservatori Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, i ha estat solista de les orquestres barcelonines.

62 AND GEO Segudet  (Ordino, Andorra)  Veure> Cegudet

63 VAL HIS Seguer  (Cirat, Alt Millars)  Despoblat

64 CAT GEO Seguer  (Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà)  Llogaret, al sud del terme

65 VAL BIO Seguer, Marià  (València, v 1698 – 1759)  Metge

66 VAL HIS Seguereny  (Algemesí, Ribera Alta)  Despoblat

67 CAT GEO Segueró  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  Veure> Agaró, s'

68 CAT GEO Segueró  (Beuda, Garrotxa Poble, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l'esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers). És centrat per l'església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada (s. XV), i modificada a l'interior (conserva una notable imatge d'alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s. XVI de Pere Mates). El lloc és esmentat el 1011; Bernat Tallaferro el cedí a l'efímer bisbat de Besalú. Dins l'antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró.

69 CAT GEO Seguers de Sant Pere  (els Prats de Rei, Anoia)  Poble i antiga quadra

Inici página70 CAT BIO Seguí, Arnau  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

71 CAT BIO Seguí, Berenguer  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

72 CAT BIO Seguí, Berenguer  (Catalunya, s. XIV)  Militar. Fill de Bernat. Sembla que és ell i no l'oncle homònim el Berenguer que apareix, en 1326-30, com a alcaid principal de cristians a tot el Marroc.

73 BAL BIO Seguí, Bernat  (Illes Balears, s. XIV - ? , v 1420)  Mercader

74 BAL BIO Seguí, Gaietà Ignasi  (Palma de Mallorca, 1800 - ? , s. XIX)  Jesuïta

75 CAT BIO Seguí, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

76 BAL BIO Seguí, Joan  (Illes Balears, s. XVI)  Teòleg lul·lista

77 BAL BIO Seguí, Joan  (Menorca, s. XVII)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de l'església parroquial de Maó. El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria.

78 CAT BIO Seguí, Josep  (Camprodon, Ripollès, 1773 - Manila, Filipines, 1845)  Frare agustinià i missioner

79 CAT BIO Seguí, Pere  (Catalunya, s. XVI)  Numismàtic. Era doctor en filosofia. Fou rector dels estudis de Tortosa. És autor de les obres Notulae seu classificatorium, de caràcter filològic, i Selecta numismata antiqua, aquesta publicada a París el 1684.

80 BAL BIO Seguí i Palou, Bartomeu  (Pollença, Mallorca Septentrional, 1886 – 1976)  Pintor

81 VAL BIO Seguí i Rico, Josep Lluís  (València, 27/mar/1945 - )  Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual. Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d'un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc. Ha conreat també el gènere policíac, com entre d'altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu Rosa Vermell. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha escrit també teatre i assaig sobre cinema.

Inici página82 CAT BIO Seguí i Riera, Miquel  (Barcelona, 1858 – 1923)  Editor i gravador

83 CAT BIO Seguí i Rubinat, Salvador "el Noi del Sucre"  (Tornabous, Urgell, 1886 – Barcelona, 1923)  Dirigent obrer

84 BAL BIO Seguí i Seguí, Tomàs  (Esporles, Mallorca Occidental, s. XX - )  Socialista

85 VAL BIO Seguí i Valls, Josep  (Alcoi, Alcoià, s. XIX)  Dirigent obrer internacionalista

86 CAT GEO Segur  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Puig de Segur, el.

87 CAT GEO Segur  (Veciana, Anoia)  Poble

88 CAT HIS Segur, baronia de  (Veciana, Anoia, s. XIII)  Jursidicció senyorial que pertanyia als Calders

89 CAT GEO Segur de Calafell  (Calafell, Baix Penedès)  Caseria i nucli turístic, situat a la costa, al límit amb el municipi de Cunit. L'atracció de la platja, llarga i sorrenca, l'ha convertit en un centre d'estiueig i de segones residències, que no només segueix la línia de la costa sinó que s'endinsa cap a l'interior.

90 CAT GEO Segura  (Savallà del Comtat, Conca de Barberà Poble (784 m alt), a l'oest del terme, aturonat entre els torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El castell de Segura, del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123. El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa.

91 CAT HIS Segura  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Antic lloc de la vall d'Àneu, a l'antic mun. de València d'Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars).

92 VAL BIO Segura, Antoni  (Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)  Baríton. Emprà el nom artístic d'Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia. El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d'Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc. El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s'establí a València.

93 CAT HIS Segura, castell de  (Ribes de Freser, Ripollès Antic castell, a la vall de Ribes, en un coster, a la dreta del Freser, a l'entrada de la vall de Núria. És esmentat el 1207.

111 VAL GEO Segura, el  (País Valencià)  Riu (325 km)

Inici página94 CAT BIO Segura, Francesc  (País Valencià, s. XVII)  Metge. Fou catedràtic de prima a la facultat de València. El 1666 era jubilat. És autor de diversos escrits professionals i docents, que restaren inèdits.

95 VAL BIO Segura, Jacint  (Alacant, 1668 - València ?, 1751)  Erudit

96 VAL BIO Segura, Robert  (Benimàmet, Horta, 1849 – València, 1907)  Músic. Escolà de la capella del Corpus Christi de València, estudià de més gran als conservatoris de Madrid i de París. Compongué peces per a piano, obres didàctiques i sarsueles. Ensenyà piano al Conservatori de València.

97 CAT BIO Segura i Burgués, Santiago  (Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – València, 1918)  Marxant i promotor artístic. Fundà les Galeries Laietanes i d'altres sales d'art i antiguitats a Barcelona. Promotor de diverses revistes, com "La Cantonada", "Revista Nova" i "Vell i Nou". Fou un dels principals impulsors del noucentisme.

98 VAL BIO Segura i de Lago, Joan Pere  (Algemesí, 1911 – València, 1972)  Arquitecte (1940) i erudit

99 CAT BIO Segura i Mas, Antoni  (Barcelona, 1952 - )  Historiador

100 CAT BIO Segura i Monforte, Francesc Rafael  (Barcelona, 1875 – 1954)  Dibuixant i pintor

101 CAT BIO Segura i Tallien, Josep  (Barcelona, 1880 - Nervi, Itàlia, 1927)  Baríton. Fou cantant molt aplaudit a Europa i Amèrica. Figurà entre els animadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona.

102 CAT BIO Segura i Valls, Joan  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1844 – 1909)  Historiador i eclesiàstic. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, i és autor de diverses obres d'erudició: Història d'Igualada (1907-08), Aplec de documents curiosos i inèdits jaents per la història de les costums de Catalunya (1885), Etimologia de noms de postes de la Cerdanya Catalana, Estudi de toponomàstica de Catalunya, Repàs per a un manual notarial del temps del rei don Jaume I, etc.

103 CAT BIO Segura i Yàñez, Pere  (Barcelona, 1887 - ? )  Cantant

Inici página104 CAT BIO Segurañes i Redorta, Joan  (Vic, Osona, 1932 - )  Escultor

105 CAT POL Seguretat Interior, Conselleria de  Altre nom de la Conselleria de Governació (Catalunya).

106 VAL CUL Seguridad Social  (València, 1982 - )  Grup de música rock. Des de la seva fundació ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l'ska, el reggae, el blues o la rumba. La seva música és fruit d'un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d'altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock. Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i ha editat diversos treballs de gran èxit.

107 CAT GEO Seguries  (Ripollès Veure> Sant Pau de Seguries.

108 CAT HIS Seguries de Ter  (Sant Pau de SeguriesRipollès Nom adoptat el 1937 per al municipi.

109 CAT BIO Seguro, Antoni  (Palafrugell, Baix Empordà, s. XIX - Catalunya, s. XX)  Compositor. És autor de sardanes. Les més conegudes són: Toc d'alba, Recordant, La cantaire, Prop de la costa i Tardor.

110 VAL GEO Seguró, el  (Alcoleja, Comtat)  Caseria i església

Des de  Seda de Barcelona SA, La  fins a  Seguró, el 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Sed ]    [ Segal ]    [ Segarra i ]    [ Segre ]    [ Segui ]    [ Segura ]

Anterior INICI Primària SegüentInici página

INICI Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

BLOC DE DADES CAT  CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

EL DIRECTORI DELS PAÏSOS CATALANS

©2006-2009 - Creació i actualització: Ramon Piera i Andreu

Suport i manteniment: Associació Sense Límits

Creative Commons License per a Ramon Piera i Andreu