|
|
|
Anar a: [ Sed ] [ Segal ] [ Segarra i ] [ Segre ] [ Segui ] [ Segura ] En aquest país, allò que ens falta no és l'adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable. (Joan Solà i Cortassa) 1 CATALUNYA - EMPRESA Seda de Barcelona SA, La (Barcelona, 1925 - ) Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid). El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l'empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk. Era l'empresa tèxtil més important d'Espanya; l'any 1977 comptava amb un volum de vendes d'11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers. 2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sedano, Alonso de (Burgos ?, Castella, s. XV) Pintor. Treballà a Itàlia i a Palma de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià (Museu de la Catedral), d'una sequedat i un ritme constructiu insòlits. La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc. Després treballà a Castella la Vella. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sedaví, ducat de (País Valencià) Títol concedit el 1802, amb la grandesa d'Espanya, al tinent general Antoni de Barrades i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València. Es troba vacant. 6 CATALUNYA - CULTURA SEDEC Sigla del Servei d'Ensenyament del Català. 7 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sèdilo, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol, concedit el s. XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - CULTURA Sedó, colònia (Esparreguera, Baix Llobregat) Antiga colònia tèxtil, situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica. Des del tancament de la factoria tèxtil (1977), ha perdut gran part de la població. Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s'hi inaugurà el Museu de la Colònia Sedó, vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedó i Guichard, Lluís A. (Madrid, 1873 – Barcelona, 1952) Industrial i polític. Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d'Esparreguera (colònia Sedó) i alhora inicià una intensa vida política. El 1899 fou elegit diputat a corts i formà part de la junta que negocià el règim de concert econòmic promogut a Catalunya; el 1901 fou secretari del Foment del Treball Nacional i el 1911 n'ocupà la presidència. També presidí durant tres anys la Comissió Protectora de la Indústria Nacional i fundà la Mútua de Fabricants. Fou senador diversos anys, com a militant de la Lliga Regionalista, assessor econòmic de Canalejas (1912) i participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi de l'autonomia de Catalunya del 1913 i el 1918). Publicà la revista "Comercio y Seguros" i fou governador del Banc d'Espanya essent Cambó ministre d'hisenda (1921-22). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedó i Pàmies, Antoni (Reus, Baix Camp, s. XIX – Barcelona, 1902) Industrial i polític. Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes. Representà a Barcelona els interessos polítics de F. Romero Robledo; fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat (1876-80) i més tard senador vitalici. Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per J. Puig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans. Pertangué al Foment del Treball Nacional. Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito (1868). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedó i Peris-Mencheta, Alfred (Barcelona, 1901 – 1983) Industrial i polític 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sedó i Peris-Mencheta, Joan (Barcelona, 1908 – 1966) Industrial i erudit 14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segadell, el (Pardines / Ribes de Freser, Ripollès) Riu dels dos municipis, afluent esquerrà del Freser 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Segadors, avalot dels (Barcelona, 12/jun/1636) Tumult ocorregut en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de 25 homes, a canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer. Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren; llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès -per a salvar-li la vida- i a alliberar els segadors presos. És considerat un precedent de l'avalot del Corpus de Sang del 1640. 17 CATALUNYA - CULTURA Segadors, Els (Catalunya, 1640) Cançó popular i himne nacional. El text és originàriament un romanç històric de la guerra dels Segadors. Adquirí caràcter d'himne nacional català cap al final del s. XIX, i la Generalitat de Catalunya l'adoptà com a himne oficial. Hi ha variants diverses, tant del text com de la música. Amb l'harmonització de Lluís Millet s'estengué per tot Catalunya. Les versions més difoses són la publicada el 1903 per Aureli Capmany al Cançoner popular i l'harmonització de Josep Viader, que se cenyeix a la reproduïda al CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) de l'any 1937, a càrrec de Joan Lamote de Grignon. Prohibida totalment la seva interpretació i difusió durant el franquisme (1939-76), amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), es convertí de nou en himne nacional, però no fou declarat himne oficial pel Parlament fins al 1993. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Segadors, Guerra dels (Catalunya, 1640 – 1652) Aixecament seccessionista 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segalà i Estalella, Lluís (Barcelona, 1873 – 1938) Hel·lenista. Exercí la càtedra d'història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona. Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. D'entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d'Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segalà i Estalella, Manuel (Barcelona, 1868 – 1932) Metge. Germà de Josep i Lluís. Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l'Acadèmia d'Higiene de Barcelona. Fou col·laborador de "La Renaixença" i d'un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l'anestèsia 1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Segalers (Oristà, Osona) Antiga masia, situada a l'extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers, afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d'Oló. Existia ja el 1131 i era una antiga vil·la rural. Abans donà nom a la capella de Sant Nazari (d'Oristà), situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segan (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Caseria, fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca, entre la serra de Boumort i el Montpedrós. 24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Seganta (Estopanyà, Ribagorça) Poble, al sud-est del terme, al vessant septentrional del Montferrús. La seva església depèn de la parròquia de Natjà. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Segarra (Prats de Rei, Anoia) Nom d'una ciutat romana, situada dins del municipi 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Adjutori ( ? , s. XVII) Militar 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Arnau de (Barcelona, v 1210 - v 1270) Frare dominicà, filòsof i inquisidor. Fou confessor del rei Jaume I durant la campanya de Múrcia, el 1266. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segarra, colònia (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Colònia industrial 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Francesc de (Lleida, s. XVII – Perpinyà, 1688) Polític 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra, Jaume (Reus, Baix Camp, v 1480 – 1543) Pintor. Visqué i treballà a Reus i la seva rodalia. Malgrat viure a cavall dels dos segles, continuà pintant, amb èxit, segons l'estil goticitzant del s XV català. De la seva obra només es conserva el retaule del Naixement de Jesús (1531). També foren obres seves el retaule de Santa Maria, per a l'església parroquial de l'Aleixar (1501), i el retaule de Santa Maria de Jesús, per a l'església dels framenors de Reus (1524). 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segarra, Jaume (Alacant ?, s. XVI – València, 1596) Professor de medicina 33 CATALUNYA - COMARCA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segarra, la (Catalunya) Nom tradicional de l'altiplà central 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segarra, riu (Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta) Curs d'aigua intermitent, entre les tres comarques 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Segarra de Gaià (Santa Coloma de Queralt, (Conca de Barberà) Nom adoptat el 1937 per al municipi 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra i de Baldric, Josep de (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784) Historiador. Fill d'un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol. Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Deixà inèdit un interessant poema català en octaves. Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra i Escarraguell, Francesc (Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876) Mestre d'aixa 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra i Iracheta, Joan "Juanito" (Barcelona, 1927 - Taradell, Osona, 3/set/2008) Futbolista. Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d'ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada; jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l'equip. Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segarra i Roca, Araceli (Lleida, 1971 - ) Alpinista 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segarra i Vergés, Tomàs (Traiguera, Baix Maestrat, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1895) Militar i guerriller carlí 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Segarres Altes, les (Lasquarri, Ribagorça) Poble, al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església. 44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Segarres Baixes, les (Tolba, Ribagorça) Poble (780 m alt), al nord-oest de la vila. Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç. 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Segàrria (Benimeli, Marina Alta) Antic castell i terme 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Segart (Camp de Morvedre) Municipi: 6,62 km2, 265 m alt, 210 hab (1999) 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segili (Benidoleig, Marina Alta) Caseria, al nord del puig de Segili (410 m alt), termenal dels municipis de Benidoleig, Orba i Alcanalí. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segimon i Cisa, Pere (Barcelona, 1904 – 1976) Pintor 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segó, vall de (Camp de Morvedre) Sector de la comarca 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Segona Germania (País Valencià, 1693) Revolta pagesa 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segorb (Alt Palància) Veure> Sogorb. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segovia, Rosita (Rosa Balcells i Font) (Barcelona, 1926 - ) Ballarina 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Segre, departament del (Catalunya, 1812 – 1814) Un dels quatre departaments 56 PAÏSOS CATALANS - GEOGRAFIA Segre, el (Països Catalans) Riu que neix al circ de la Culassa (Llo, Alta Cerdanya) fins a Mequinensa (Baix Cinca) 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segrelles i Albert, Josep (Albaida, Vall d'Albaida, 1885 – 1969) Il·lustrador i pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Excel·lí sobretot en la il·lustració a l'aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segrià ( ? , s. XIII – Lleida, 1259) Frare franciscà 60 CATALUNYA - COMARCA Segrià, el (Catalunya) Comarca: 1.395,2 km2, 164.760 hab (1999), capital: Lleida 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 ANDORRA - GEOGRAFIA Segudet (Ordino, Andorra) Veure> Cegudet 63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seguer (Cirat, Alt Millars) Despoblat 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seguer (Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà) Llogaret, al sud del terme 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seguer, Marià (València, v 1698 – 1759) Metge 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seguereny (Algemesí, Ribera Alta) Despoblat 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segueró (Beuda, Garrotxa) Poble, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l'esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers). És centrat per l'església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada (s. XV), i modificada a l'interior (conserva una notable imatge d'alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s. XVI de Pere Mates). El lloc és esmentat el 1011; Bernat Tallaferro el cedí a l'efímer bisbat de Besalú. Dins l'antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seguers de Sant Pere (els Prats de Rei, Anoia) Poble i antiga quadra 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Arnau ( ? , s. XIII – s. XIV) Militar 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Berenguer ( ? , s. XIII – s. XIV) Militar 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Berenguer (Catalunya, s. XIV) Militar. Fill de Bernat. Sembla que és ell i no l'oncle homònim el Berenguer que apareix, en 1326-30, com a alcaid principal de cristians a tot el Marroc. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Gaietà Ignasi (Palma de Mallorca, 1800 - ? , s. XIX) Jesuïta 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Guillem (Illes Balears, s XIII – Marroc ?, s XIV) Militar. Germà d'Arnau, Berenguer i Bernat. De primer fou el principal auxiliar de Bernat, quan aquest fou nomenat alcaid general de cristians del Marroc en 1303. L'any següent, per malaltia de Bernat, fou comandant interí de la milícia catalana al servei d'Abu-Iakub. Degué morir bastant abans que els seus germans, ja que aviat se'n perden les notícies. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Joan (Illes Balears, s. XVI) Teòleg lul·lista 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí, Joan (Menorca, s. XVII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de l'església parroquial de Maó. El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí, Josep (Camprodon, Ripollès, 1773 - Manila, Filipines, 1845) Frare agustinià i missioner 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Seguí i Palou, Bartomeu (Pollença, Mallorca Septentrional, 1886 – 1976) Pintor 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seguí i Rico, Josep Lluís (València, 27/mar/1945 - ) Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual. Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d'un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc. Ha conreat també el gènere policíac, com entre d'altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu Rosa Vermell. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha escrit també teatre i assaig sobre cinema. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí i Riera, Miquel (Barcelona, 1858 – 1923) Editor i gravador 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguí i Rubinat, Salvador "el Noi del Sucre" (Tornabous, Urgell, 1886 – Barcelona, 1923) Dirigent obrer 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Seguí i Valls, Josep (Alcoi, Alcoià, s. XIX) Dirigent obrer internacionalista 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segur (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Puig de Segur, el. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segur (Veciana, Anoia) Poble, en gran part disseminat, al nord-oest del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l'església parroquial de Santa Maria de Segur. Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Copons) i formaren junts la baronia de Segur. Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur (ara Molí de la Roda), prop de la capçalera de l'Anoia. El 1157 foren unides a l'església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban. Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria de Puig-de-ram, reedificat al s XVII. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Segur, baronia de (Veciana, Anoia, s. XIII) Jursidicció senyorial que pertanyia als Calders 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segur de Calafell (Calafell, Baix Penedès) Caseria i nucli turístic, situat a la costa, al límit amb el municipi de Cunit. L'atracció de la platja, llarga i sorrenca, l'ha convertit en un centre d'estiueig i de segones residències, que no només segueix la línia de la costa sinó que s'endinsa cap a l'interior. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Segura (Savallà del Comtat, Conca de Barberà) Poble (784 m alt), a l'oest del terme, aturonat entre els torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El castell de Segura, del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123. El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA
92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segura, Antoni (Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926) Baríton. Emprà el nom artístic d'Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia. El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d'Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc. El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s'establí a València. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Segura, castell de (Ribes de Freser, Ripollès) Antic castell, a la vall de Ribes, en un coster, a la dreta del Freser, a l'entrada de la vall de Núria. És esmentat el 1207. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Segura, el (País Valencià) Riu (325 km) 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura, Francesc (País Valencià, s. XVII) Metge. Fou catedràtic de prima a la facultat de València. El 1666 era jubilat. És autor de diversos escrits professionals i docents, que restaren inèdits. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segura, Jacint (Alacant, 1668 - València ?, 1751) Erudit 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Burgués, Santiago (Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – València, 1918) Marxant i promotor artístic. Fundà les Galeries Laietanes i d'altres sales d'art i antiguitats a Barcelona. Promotor de diverses revistes, com "La Cantonada", "Revista Nova" i "Vell i Nou". Fou un dels principals impulsors del noucentisme. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Segura i de Lago, Joan Pere (Algemesí, Ribera Alta, 1911 – València, 1972) Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l'arxiu central de l'administració de l'estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d'urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc. Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72). Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d'un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Mas, Antoni (Barcelona, 1952 - ) Historiador 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Monforte, Francesc Rafael (Barcelona, 1875 – 1954) Dibuixant i pintor. Estudià a València (Sant Carles) i després a Barcelona (Llotja) i a Madrid (San Fernando). Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta. Residí un quant temps a Madrid. Fou catedràtic de dibuix de l'Institut Balmes de Barcelona i professor de l'Escola Normal. Exposà individualment a Barcelona, al País Basc i a Girona. Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans. Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d'una extraordinària vivacitat. Li adquiriren obres els museus d'artilleria de Madrid i de Saragossa. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Valls, Joan (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1844 – 1909) Historiador i eclesiàstic. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, i és autor de diverses obres d'erudició: Història d'Igualada (1907-08), Aplec de documents curiosos i inèdits jaents per la història de les costums de Catalunya (1885), Etimologia de noms de postes de la Cerdanya Catalana, Estudi de toponomàstica de Catalunya, Repàs per a un manual notarial del temps del rei don Jaume I, etc. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segura i Yàñez, Pere (Barcelona, 1887 - ? ) Cantant 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Segurañes i Redorta, Joan (Vic, Osona, 1932 - ) Escultor 105 CATALUNYA - POLÍTICA Seguretat Interior, Conselleria de Altre nom de la Conselleria de Governació (Catalunya). 106 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seguries (Ripollès) Veure> Sant Pau de Seguries. 108 CATALUNYA - HISTÒRIA Seguries de Ter (Sant Pau de Seguries, Ripollès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seguro, Antoni (Palafrugell, Baix Empordà, s. XIX - Catalunya, s. XX) Compositor. És autor de sardanes. Les més conegudes són: Toc d'alba, Recordant, La cantaire, Prop de la costa i Tardor. 110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Seguró, el (Alcoleja, Comtat) Caseria i església, al límit amb el terme de Sella (Marina Baixa), al sud del municipi, al port del Seguró (1.027 m alt), que comunica les dues comarques, entre la serra d'Aitana (1.558 m alt) i el pla del Cirer (1.118 m alt).
Anar
a: [ Sed ]
[ Segal ] [ Segarra
i ]
[ Segre ] [ Segui ]
[ Segura ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Sedaví
