A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Fer ]    [ Fernandez de la C ]    [ Ferra ]    [ Ferran, A ]    [ Ferran, P ]    [ Ferran i A ]

Els diccionaris de butxaca, no solament deformen la butxaca. (Josep Carner i Puig-Oriol)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferau i Alsina, Enric  (Barcelona, 1825 – 1887)  Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d'un poble, etc). Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona. Nombroses de les seves aquarel·les d'aspectes urbans de la ciutat comtat es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferles, morro de ses  (Escorca, Mallorca Septentrional Punta de la costa, dominada pel puig d'Estepar (335 m alt), entre la cala de ses Ferles, a l'oest, i la de sa Calobra, a l'est.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

ferma d'espoli forçada  (Catalunya Mal ús o tribut de l'època medieval. Del s XIII al XV, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l'escreix sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi, mitjançant la percepció d'una suma de diner per part del senyor equivalent a la quarta part del valor d'aquella garantia. A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria o forçada. Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fermoses, les  (Castalla, Alcoià Caseria (1.005 m alt), al vessant meridional de la serra de l'Arguenya. L'església (Sant Pere Màrtir) fou construïda el 1675.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFernandes, Henrique  (Portugal, s. XVI – Barcelona, 1546)  Pintor

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández, Antoni  ( ? , s. XIX – s. XX)  Fotògraf

7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Fernàndez, Berenguera  ( ? , ? )  Amistançada

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fernández, Isabel  (Alacant, 1972 - )  Taekwondista

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fernàndez, Miquel  (País Valencià, s. XVIII – 1786)  Arquitecte

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Calderón i de Toledo, Antoni  (Barcelona, 1722 – 1791)  Advocat, filòleg i historiador

11 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernàndez de Castro, Eilo  (Lleó, Castella, s XII - Catalunya, s XIII)  Dama

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Córdoba, Antoni  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1550 – Valladolid, Castella, 1606)  Noble

13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de Córdoba, Fernando  (Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)  Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (set/ a nov/1848) com a capità general de Catalunya.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández de Córdoba, Gonzalo "el Gran Capità"  (Montilla, Andalusia, 1453 – Granada, Andalusia, 1515)  Militar

15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Fernández de Heredia, García  (Munébrega, Aragó, s. XIV - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1411)  Clergue

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Heredia, Gonzalo  (Móra de Rubiols, Aragó, v 1450 - Valls, Alt Camp, 1511)  Eclesiàstic

17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de Heredia, Juan  (Munébrega, Aragó, 1315 – Avinyó, França, 1396)  Diplomàtic

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera, Francisco  (Barcelona, 1619 – Madrid, 1676)  Noble

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo  (Barcelona, 1924 - )  Polític

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez de Lara, Beneta  (Aragó, s. XII - Catalunya, s. XIII)  Dama del casal del poderosos senyors d'Albarrasí. Fou la primera muller del comte Ponç Hug IV d'Empúries. A la seva mort, seria la seva germana, Teresa, la segona muller del comte.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez de Lara, Teresa  (Aragó, s. XIII - Catalunya, s. XIII)  Comtessa d'Empúries. Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major. Fou la segona muller del comte Ponç IV d'Empúries, vidu de la seva germana Beneta Fernández de Lara. Seria doncs neboda de Sança Nunyes de Lara.

103 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández de Portocarrero, Luis Manuel  (Espanya, v 1635 – 1709)  Eclesiàstic i polític. Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip V (1701-03).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto  (Barcelona, 1881 – s. XX)  Família d'artistes i escriptors

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Àngel  (Barcelona, 1882 – 1938)  Bohemi

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Lluís  (Barcelona, 1894 – 1965)  Escultor

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Mateu  (Barcelona, 1881 - Amèrica Central ?, d 1939)  Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández de Soto i Llasat, Wenceslau  (Barcelona, 1889 - Buenos Aires, Argentina, s XX)  Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del s XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina. Fou germà d'Àngel, Lluís i Mateu.

27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio  (Madrid, 1646 - ? , 1716)  Militar

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fernàndez d'Herèdia i Díaz de Calatayud, Joan  (València, 1480 – 1549)  Escriptor i cavaller

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFernàndez i Bremon, Josep  (Girona, s XIX – Madrid, s XIX)  Escriptor. Practicà molt el periodisme. Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernàndez i Carbonell, Joaquim  (Barcelona, 1916 - )  Escriptor. De les seves obres teatrals, han estat publicades les comèdies La tia de Sitges (1959), Magnèsia (1960) i Secretari privat (1961).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i Castañer, Àngel  (Barcelona, 1889 – 1932)  Escenògraf i pintor

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i de Villasante, Juli Moisès  (Tortosa, Baix Ebre, 1890 – Torrelavega, Castella, 1968)  Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració. Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i Díaz, Albert  (Barcelona, 1961 - )  Polític

34 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández i Díaz, Jordi  (Valladolid, Castella, 1950 - )  Polític i enginyer industrial. Ingressà al Centro Democrático y Social i, poc després (1982), a Alianza Popular. Ha estat regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983-84), i diputat al Parlament català (1984-89), i al congrés des del 1989. Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, fou designat secretari d'estat d'Administracions Territorials i, el 1999, secretari d'estat d'Educació.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernández i Domingo, Daniel  (Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1885)  Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tortosa. Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local "La Voz del Progreso". Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).

36 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fernández i Gómez-Pantoja, Jordi  (A Guarda, Pontevedra, Galícia, 1950 - )  Arqueòleg

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFernández i Truyols, Andreu  (Manacor, Mallorca, 1870 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1961)  Biblista

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, Juan  ( ? , s. XVI – Barcelona, 1563)  Noble

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrà i Font, Miquel  (Palma de Mallorca, 1815 ? – 1887)  Mestre d'obres

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís  (Palma de Mallorca, 1893 – 1946)  Pintor, crític d'art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable. Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d'aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca. Publicà crítiques en diveres publicacions de l'illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvaodr de Austria (1948).

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrà i Juan, Miquel Ramon  (Palma de Mallorca, 1885 – 1947)  Poeta i assagista

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrà i Martorell, Miquel  (Sóller, Mallorca Occidental, 24/feb/1940 - )  Narrador. Especialitzat en la narració històrica, és autor d'una abundant producció que, entre altres obres, inclou Memòries secretes de Cristòfor Colom, El xueta, Contes del Call, El misteri del cant Z-506 (premi Ramon Llull 1985), Crònica de Guinea (premi Ciutat de Palma 1988) o Alla Akbar.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrà i Perelló, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1843 – 1924)  Mestre d'obres, escriptor i arqueòleg

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFerradura, la  (Plana Alta Elevació (502 m alt) de la comarca, al nord de les muntanyes del Desert de les Palmes, que limita pel sud-est el pla de Cabanes.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferradura, punta de sa  (Eivissa)  Promontori (21 m alt) de la costa septentrional de l'illa

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferragut i Pou, Josep  (Palma de Mallorca, 1912 – 1968)  Arquitecte

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferragut i Sanguino, Josep  (València, s. XVII – 1732)  Matemàtic

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran  (Tarragona, Tarragonès)  Poble, a l'antic terme de Tamarit

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran  (Estaràs, Segarra Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona. Hi ha restes d'un antic castell.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferran  (Olèrdola, Alt Penedès Llogaret i antiga quadra, dins la parròquia de Sant Pere Molanta, vora la carretera de Barcelona a València. El 1275 és esmentada la torre de Ferran i la seva capella.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Família

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  ( ? , ? )  Fill d'Alfons I

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran  (Catalunya ?, s. XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  (Catalunya, s. XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d'Hongria. Morí a molt tendra edat.

55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  ( ? , ? )  Fill de Pere II

56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran  ( ? , ? )  Fill d'Alfons III

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferran  ( ? , ? )  Fill de Ferran de Mallorca

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferran  (Illes Balears, s XIV - d 1316)  Fill natural de l'infant Ferran de Mallorca. Degué morir de poca edat, per bé que després que el seu pare (1316), ja que no ha deixat més notícia que la de la seva existència.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni  (Barcelona, 1786 – 1857)  Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d'on va ésser professor. A més d'ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert). La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni  (Barcelona, s XVII)  Hoste de correus. Fill de Felip Ferran i Alcate, al qual succeí en el càrrec a la seva mort (1662). Aquell mateix any passà a Jaume Cortada (mort el 1690), de la família Ferran, amb una certa dependència dels Tassis, al qual succeïren la seva muller Teresa Cabanes i llur fill Rafael Cortada. Amb la Nova Planta (1716) el servei de correus fou incorporat a la corona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran, Antoni Joan  (Barcelona, s XVI)  Hoste de correus. Aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni Joan  (Barcelona, s XVI)  Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec d'Antoni Joan. El 1565 Felip II confirmà la successió al seu fill, també anomenat Antoni Joan Ferran.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Antoni Joan  (Barcelona, s XVI)  Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec d'Antoni Joan. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d'en Marcús i malgrat l'hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill Felip Ferran i Alcate.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferran, August  (Illes Balears, 1813 - l'Havana, Cuba, 1879)  Escultor. Possiblement fill d'Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny. Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d'aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina. Vers el 1838, i després d'una estada a París, s'instal·là a Cuba. Fou professor a l'Escola de Belles Arts de l'Havana durant molt de temps. Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Bartomeu  (Barcelona, s. XV - d 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d'altres temples. També fou canoner.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Ignasi Manuel de  (Barcelona, 1839 – 1880)  Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d'economia política i d'estadística a la Universitat d'Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona. Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l'Institut de Foment, i president (1877) de l'Ateneu Barcelonès. Col·laborà a "La Defensa de la Sociedad", "Eco de la Producción", "Revista Agrícola", etc. Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878).

67 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran, Jaume  (Trípoli, Líbia, 1498 – Pamplona, Navarra, 1561)  Escriptor

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Jaume  (Barcelona, s. XVI – 1621)  Jesuïta

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Jaume  (Catalunya, s. XVII)  Eclesiàstic i polític. Fou canonge de la diòcesi d'Urgell i secundà el seu company Pau Claris en els desordres ocorreguts a Vic contra els bisbes centralistes (1634), en la lluita contra el seu bisbe Pau Duran i, finalment, en l'àmbit general de la política catalana. Fou elegit oïdor eclesiàstic de la Generalitat l'any 1640 i tingué una actuació directiva, àdhuc en el camp militar, durant la guerra dels Segadors.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Joan  (Catalunya, s. XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Ciutadà honrat

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Josep  (Barcelona, 1924 - )  Ballarí

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran, Pau  (Barcelona, s. XVII – 1649)  Cavaller

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFerran, Pobla de  (Passanant, Conca de Barberà Veure> Pobla de Ferran, la.

75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran IV de Castella-Lleó  (Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312)  Rei de Castella-Lleó. Es va aliar amb Jaume II de Catalunya-Aragó per repartir-se el regne de Granada. Conseqüència d'aquest fet va ésser la presa de Gibraltar.

76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran I de Catalunya-Aragó "Ferran d'Antequera"  (Medina del Campo, Castella, 1380 – Igualada, Anoia, 1416)  Rei de Catalunya-Aragó (1412-16)

77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran II de Catalunya-Aragó "el Catòlic"  (Sos, Aragó, 10/mai/1452 - Madrigalejo, Càceres, Extremadura, 5/gen/1516)  Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), 

78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran II de Lleó  ( ? , v 1137 – Benavente, Castella, 1188)  Rei de Lleó

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran I de Nàpols  (València ?, 1423 – Nàpols, Itàlia, 1494)  Rei de Nàpols (1458-94)

80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran II de Nàpols  (Nàpols, Itàlia, 1467 – 1496)  Rei de Nàpols

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran III de Nàpols  Veure> Ferran II de Catalunya-Aragó.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran I de Sicília  Veure> Ferran I de Catalunya-Aragó.

83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran II de Sicília  Veure> Ferran II de Catalunya-Aragó.

105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran VI d'Espanya  (Madrid, 1713 - Villaviciosa de Odón, Castella, 1759)  Rei d'Espanya (1746-59)

104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferran VII d'Espanya  (El Escorial, Madrid, 1784 - Madrid, 1833)  Rei d'Espanya (1808 i 1814-33)

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran d'Aragó  (Catalunya ?, a 1194 - d 1242)  Infant d'Aragó. Fill d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella; oncle de Jaume I. Ingressà a l'orde del Císter, del qual arribà a ésser abat de Montaragó. Fou cap d'un dels bàndols de l'aristocràcia aragonesa durant la minoritat del rei Jaume, en contra del regent comte Sanç de Provença. El 1218, a les Corts, es mostrà favorable als procediments de concòrdia, encara que després els dificultà i els ajornà fins a la pau d'Alcalá (1227), en què es decidí a sotmetre's a l'arbitratge de l'arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Lleida i del mestre del Temple. Participà en la conquesta de València. El 1245 ostentava el càrrec de procurador dels regnes.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran d'Aragó  (València, 1329 - Castelló de la Plana, 1363)  Infant d'Aragó

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran d'Aragó  (duc de Calàbria)  (Àndria, Pulla, Itàlia, 1488 – València, 1550)  Príncep hereu de Nàpols. Fill de Frederic III de Nàpols, fou capturat a Tarent (1502) pel Gran Capità i traslladat a Espanya com a ostatge. Obtingué la confiança de Ferran el Catòlic i més tard de Carles I. El 1526 es casà amb Germana de Foix i fou nomenat virrei de València, on creà una cort fastuosa i brillant a l'estil italià.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran de Mallorca (o Ferran de Morea)  (Perpinyà, v 1278 - el camp de la Manolada, Morea, Grècia, 5/jul/1316)  Infant de Mallorca. Tercer fill de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. El 1308 va caure en poder del duc d'Atenes i, ja alliberat, va participar (1309) en l'expedició a Almeria de Jaume II de Catalunya-Aragó. Fou mort i decapitat per Lluís de Borgonya a la batalla de la Manolada, durant l'expedició per conquerir Morea.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Alcate, Felip  ( ? , s. XVII – 1662)  Mestre de correus

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Arolas, Eugeni  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1895)  Compositor. Dirigí l'Escola de Cecs i Sords-Muts de Barcelona. És autor d'una opereta, peces per a piano i altres obres.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Bayona, Manuel  (Barcelona, 1830 – 1896)  Pintor

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Camps, Jaume  (Cervera, Segarra, 13/jul/1928 - )  Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA). Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Clua, Jaume  (Corbera d'Ebre, Terra Alta, 1852 – Barcelona, 1929)  Metge i bacteriòleg. El 1885, amb la col·laboració d'I. Paulí, aconseguí una vacuna contra el còlera. Nomenat director del Laboratori Microbiològic de Barcelona el 1896, creà una vacuna antitífica i una d'antiràbica; finalment, el 1919, trobà la vacuna antialfa contra la tuberculosi.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerran i Coromines, Àngel  (Palafrugell, Baix Empordà, 1892 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)  Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador. Fou redactor de "La Publicidad", "La Publicitat", "El Be Negre", "D'Ací i d'Allà" i "El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses". És autor d'un llibre per a infants: 3 al Pol. Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis. Va col·laborar a "Vida Nova", revista de Montpeller.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i de Pol, Lluís  (Arenys de Mar, Maresme, 17/gen/1911 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1995)  Advocat i escriptor. Visquè a Mèxic, on s'havia exiliat el 1939, i reflectí l'encís d'aquell país en obres com Abans de l'alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956) i Érem quatre (1960). En obres posteriors, Miralls tèrbols (1966), De lluny i de prop (1973) o Sedna (1985) retrata amb gran imaginació i un estil impecable el món català.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i de Rocabruna, Pere Enric de  (Barcelona, 1875 - Brussel·les, Bèlgica, 1919)  Músic

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i de Sacirera, Felip de  (Barcelona, 1658 – Nàpols, Itàlia, 1715)  Austriacista

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Degrie, Antoni  (Barcelona, 1877 - 1947)  Enginyer i químic. Catedràtic de química a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, d'on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d'anàlisi química. Professor a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola del Treball de Barcelona. Autor de llibres de text i d'estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L'ensenyança de la química a l'Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Dumont, Andreu de  (Barcelona, 1816 – 1903)  Escriptor

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Pagès, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1927 - )  Gravador

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferran i Salvador, Vicent  (València, 1898 – 1977)  Erudit

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran i Vallès, Adrià  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 – Barcelona, d 1842)  Escultor. Després d'estudiar a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, vers el 1804 obrí taller en aquesta ciutat. L'any 1809, fugint de l'ocupació francesa, s'instal·là a Palma de Mallorca. En principi es dedicà exclusivament a la imatgeria, però més endavant construí també mobiliari d'una gran qualitat. Malgrat el prestigi que assolí a les Illes, el 1822 era novament a Barcelona, on arribà arruïnat i portà una existència precària fins que va morir foll a l'hospital. Entre les moltes obres que realitzà per a les esglésies mallorquines sobresurten una Pietat, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa i que ara figura a la catedral de Mallorca, també féu un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric. A Barcelona esculpí imatges per al convent de Santa Caterina i un Neptú per a una font pública. Tingué un fill que, en principi, l'ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran.

102 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferran Mateu  (Montsó, Aragó, 18/mar/1389 - Aragó ?, oct/1389)  Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el tercer dels infants haguts pel matrimoni.

Anar a:    Fer ]    [ Fernandez de la C ]    [ Ferra ]    [ Ferran, A ]    [ Ferran, P ]    [ Ferran i A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans