A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Fin ]    [ Finestres, F ]    [ Fiol i ]    [ Fita ]    [ Fitor ]    [ Flaça ]

Benvinguts els meus imitadors, perquè d'ells seran els meus defectes. (Bertrand Russell)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fin, J.  Pseudònim del pintor Josep Vilató i Ruiz.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Finat, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert. Continua en la mateixa família.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fines, Jaume  (Perpinyà, 1829 – 1904)  Metge. Fou cap de l'hospital civil de Perpinyà i president de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals (1863); instal·là estacions meteorològiques a diversos punts de la regió i el 1879 organitzà l'Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí. Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon (1883).

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFinestra, serra de la  (Plana Baixa)  Sector de la serra d'Espadà, dins de la comarca

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaFinestrat  (Marina Baixa Municipi: 238 m alt, 42,2 km2, 1.954 hab (1999). Situat al vessant oriental de la serralada prebètica valenciana, al peu de la serra del Puigcampana (1.046 m alt), s'estén fins a la costa. El terreny és accidentat i dues terceres parts del terme són incultes, amb garriga, pastures i alzinar o pinar. A l'agricultura hi predomina el secà (garrofers, ametllers i cereals) sobre el regadiu (productes d'horta i cítrics), que aprofita l'aigua d'algunes fonts. Però la base de l'economia local és avui el turisme (per irradiació de les ciutats veïnes de la Vila Joiosa i Benidorm), que ha deturat el descens demogràfic. La vila, d'origen islàmic, és als contraforts del Puigcampana, sota l'enderrocat castell del Baró. Dins el terme hi ha el caseriu de Benienso i el despoblat de Cota. Àrea comercial d'Alacant.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Finestrat, baronia de  (País Valencià Títol senyorial, vinculat el 1691, prèvia facultat reial, per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia. El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pubil, i el 1929, als de la Guardia.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Finestrelles  (Barcelona, Barcelonès)  Extrem septentrional de la ciutat

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Finestrelles  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès)  Barri de la ciutat

9 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFinestrelles, pic de  (Alta Cerdanya / Ripollès)  Cim (2.829 m alt) entre les dues comarques

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Finestres  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Poble

11 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Finestres  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Despoblat, a l'antic terme de Fet, al vessant meridional de la serra de Savinós. L'església parroquial depenia de l'arxiprestat d'Àger. El s. XIX formava un municipi.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Finestres  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres, Francesc de  (Barcelona, s. XIV)  Ciutadà especialment entès en coses de mar. En 1345 acompanyà Pere III a l'expedició per emparar-se de Mallorca. Amb Gilabert de Corbera s'acostà a la platja per saber de viva veu si els homes d'armes que els esperaven volien defensar l'illa contra ells. En 1351, amb Guillem Morei, s'embarcà com a assessor a l'estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval de Pera.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFinestres, serra de  (Garrotxa)  Relleu de la comarca

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Daniel  (Barcelona, 1702 ? – Cervera, Segarra, 1744)  Religiós premonstratenc

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Francesc  ( ? , 1689 – 1762)  Professor de dret canònic

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Ignasi  ( ? , 1701 – s. XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Jaume  (Barcelona, 1691 - Poblet, Conca de Barberà, 1769)  Historiador

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Josep  (Barcelona, 1688 – Cervera, Segarra, 1777)  Jurista

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Marià  ( ? , 1694 – 1759)  Monjo de Poblet

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Pere Joan  ( ? , 1690 – 1769)  Professor de dret canònic

24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Finestret  (Conflent Municipi: 320 m alt, 8,4 km2, 135 hab (1999)

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFiol  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Poble

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Cristòfol  (Manacor, Mallorca, s. XVI - ? , 1629)  Frare dominicà

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Cristòfor  (Palma de Mallorca, s XVII – 1702)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general. Publicà, amb la finalitat expressa d'igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa... (1684, segona edició 1697), a més d'unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l'any 1643 al 1702.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Joan  ( ? , s. XVII - Palma de Mallorca, 1652)  Religiós observant

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Pere  (Palma de Mallorca, s. XVI)  Religiós jesuïta

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Cantallops, Sebastià  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1752)  Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica. Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Estada, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1725 – 1790)  Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d'Advocats de Palma de Mallorca (1779). És autor d'un extens dietari en català, publicat per Antoni Pous, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d'aquella època.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFiol i Jaume, Bernat  (Porreres, Mallorca, 1778 - Palma de Mallorca, 1818)  Metge frenòleg. Es doctorà a Barcelona el 1806. A Palma de Mallorca es relacionà amb el comte d'Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc. Publicà a "El Europeo" (1824) fragments de la seva obra Tratado de anatomía, que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Móra, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 12/nov/1933 - )  Poeta. Estudià ciències polítiques a la universitat de Madrid. Ha publicat els reculls de poemes L'últim (1955), Contribució de Bàrbar (1956) i el més extens Calalos cans (1966).

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Pujol, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1831 – 1895)  Advocat i polític

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Tomàs, Ignasi  (Palma de Mallorca, 1619 – Catarubén, Veneçuela, 1684)  Jesuïta i missioner

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fira, Genís  (València, v 1450 – 1514)  Poeta

37 CATALUNYA - EMPRESA

Fira de Barcelona  (Barcelona, s. XX - )  Nom de l'indret on té lloc les fires de la ciutat

38 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFira de Teatre al Carrer de Tàrrega  (Tàrrega, Urgell, 1981 - )  Certamen anual

39 CATALUNYA - CULTURA

Fira Festival de Circ Trapezi  (Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 - )  Mostra anual de circ

40 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Fira Mostrari Internacional de València  (València, 1917 – )  Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d'Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals. El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional. El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura. El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2.

41 CATALUNYA - EMPRESA

Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona  (Barcelona, 21-31/oct/1920 - )  Fira de mostres que se celebra cada any durant el mes de juny. Es poden distinguir tres etapes en la seva història. La primera va des de la inauguració, el 1920 al palau de Belles Arts (parc de la Ciutadella) fins a l'any 1925. Els primers organitzadors foren l'ajuntament, el Foment del Treball i l'Associació de Fabricants de Joguines. El 1933 començà una segona etapa, instal·lada als palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia (Montjuïc) i que durà fins al començament de la guerra civil. La tercera s'inicià l'any 1942. A partir del 1959 s'incrementà considerablement la participació estrangera. En els últims anys ha perdut el seu caràcter popular per convertir-se en una fira dedicada fonamentalment a les transaccions comercials. La importància de certs grups de productes ha portat a celebrar salons o fires monogràfics. D'altra banda, arran de la projecció internacional que va adquirir la ciutat amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, es va plantejar la conveniència de traslladar el recinte de la fira a una superfície més gran situada fora Barcelona.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFisas i Armengol, Vicenç  (Barcelona, 1952 - )  Sociòleg

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fisas i Planas, Antoni  (Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)  Arquitecte. Ha palesat la influència de models renaixentistes. Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puig d'Olena, prop de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental).

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fisel, castell  (Fenollet, Fenolleda)  Veure> Castellfisel

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita, Agustí  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita, Felip  ( ? , s. XVII)  Músic i frare benedictí

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fita, Pasqual  (València, 1752 – 1826)  Eclesiàstic

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fita del Ram, sa  (Esporles / Puigpunyent, Mallorca Occidental)  Cim de la serra de Tramuntana (820 m alt), al sud de la mola de Planícia, termenal dels dos municipis

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFita i Colomer, Fidel  (Arenys de Mar, Maresme, 1836 – Madrid, 1917)  Historiador i eclesiàstic. Jesuïta, s'especialitzà en història eclesiàstica i epigrafia. Va publicar La epigrafia romana de la ciudad de León (1868) i Tablettes historiques de la Haute Loire (1870), entre altres obres.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita i Molat, Domènec  (Girona, 1927 - )  Escultor

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita i Rovira, Magí  (Barcelona, 1850 – s. XIX)  Ceramista

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fité de Goula, Dionísia  (Barcelona, 1847 – Madrid, 1873)  Cantatriu

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fité i Sala, Enric  (Mataró, Maresme, 1906 - Barcelona, 1988)  Director de cinema amateur

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Família de mestres de cases

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Antoni  ( ? , ? )  Mestre d'obres

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFiter, Francesc  ( ? , ? )  Mestre de cases

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Joan  (Barcelona, s. XVII - s. XVIII)  Mestre de cases. Continuà (des del 1705) la construcció de l'església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l'església de Sant Sever a Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Josep  ( ? , ? )  Mestre de cases

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Miquel  ( ? , ? )  Mestre de cases

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter i Cava, Lluís Ignasi  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1852 – Barcelona, 1902)  Jesuïta i erudit. Publicà algunes obres piadoses i moltes col·laboracions periodístiques.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter i Inglès, Josep  (Barcelona, 1857 – 1915)  Escriptor, brodador, puntaire i excursionista

62 ANDORRA - BIOGRAFIA

Fiter i Rossell, Antoni  (Ordino, Andorra, 1706 - ? , s. XVIII)  Doctor en dret

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFitor  (Vulpellac, Baix Empordà)  Poble de l'antic mun. de la Fonteta

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fitor, castell del  (Seva, Osona Veure> Esparreguera.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fius i Palà, Maurici  (Manresa, Bages, 1864 – 1920)  Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d'Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902). Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L'incendi de Manresa i Vida nova.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fivaller i Bria, Joan Antoni  (Illes Balears, s. XIX – 1874)  Militar. De molt jove féu la guerra contra les forces napoleòniques. Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fivaller i de Vélez, Josep Maria de  (Catalunya, s XIX – 1876)  Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Bernat  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II. L'11/gen/1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Joan  (Barcelona, s. XIV – s. XV)  Ciutadà de Barcelona

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFiveller, Miquel  (Barcelona, s. XVII)  Cavaller

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Ramon  (Barcelona, s. XIV - d 1422)  Ciutadà de Barcelona

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Ramon  (Barcelona, s. XV)  Polític

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller de Clasquerí i de Bru, Joan Antoni de  (Barcelona, 1758 - Teià, Maresme, 1856)  Noble i il·listrat. Fou membre, des del 1786, de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i, des del 1826, presidí l'Acadèmia de Bones Lletres. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1806-08, 1814-20 i 1824-33). El 1829 fou nomenat duc d'Almenara Alta.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller de Clasquerí i de Torres, Carles de  (Barcelona, 1662 - Catalunya ?, d 1724)  Cavaller d'Almenara Alta. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V; a partir del 1713 fou un dels més aferrisats partidaris de resistir a ultrança el setge de Barcelona. En l'assalt final de l'11/set fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia. Li foren confiscats els béns per Felip V.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Flaçà  (Gironès Municipi: 34 m alt, 6,7 km2, 844 hab (1999)

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaFlaçà  (Serdinyà, Conflent Poble, en un coster, damunt la riba dreta de la Tet. L'església parroquial (Sant Marcel) és romànica.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Flaca, La  (Barcelona, 27/mar/1869 - 3/mar/1876)  Setmanari satíric en castellà. Suspès per l'autoritat governativa en diverses ocasions, a causa de la seva oposició a Prim, va aparèixer amb diferents títols. Tingué una orientació política marcadament liberal.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaccus, Caius Calpurnus  (Tarraco, s III)  Retòric de l'època romana. Era curador del temple d'August i prefecte de les muralles. És autor d'unes Declamationes. Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida.

79 CATALUNYA - EMPRESA

Flaix FM  (Catalunya, jun/1999 - )  Nom en català que adoptà l'emissora Flash FM. Aquest canvi també afectà el segon canal de l'emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac. Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l'expansió cap a les altres terres de parla catalana, especialment Andorra i Mallorca.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flama  Pseudònim de l'escriptor Joaquim Folch i Torres.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flames, Josep  (València, s. XVIII)  Frare carmelità. Prengué l'hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d'Alacant. Publicà bon nombre d'obres piadoses.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFlamicell, el  (Pallars Jussà Riu (34 km), afluent dretà de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur. Neix als contraforts de la serra dels Encantats, a uns 2.500 m alt. Corre en direcció nord-sud, i, després de travessar la serra de Sant Gervàs pel congost d'Erinyà, tomba lleugerament cap al sud-est, i s'uneix al seu col·lector. En el seu curt recorregut salva un desnivell de quasi 2.000 m. El seu cabal és notable gràcies a l'abundància de precipitacions a la capçalera i molt regular interanualment; les crescudes són de primavera com a conseqüència de la importància del factor nival. Les seves aigües són aprofitades per al regatge, especialment al seu tram final, i sobretot per a la producció d'energia elèctrica degut a les diverses centrals que hi ha al llarg del seu recorregut.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaqué, Jordi  (Barcelona, 1944 - )  Nedador. Campió d'Espanya de 200 m braça (1960) i rècord d'aquesta especialitat. Campió d'Espanya de 4x100 m relleus estil els anys 1961 i 1962.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaquer i Fàbregas, Joan  (Maó, Menorca, 1877 – Madrid, 1963)  Arqueòleg i numismàtic. Llicenciat en dret, es dedicà especialment a l'arquelogia i a la numismàtica de l'illa de Menorca. Fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana. Col·laborà en la "Revista de Menorca" i publicà treballs relatius als temes esmentats, després d'una participació directa en les tasques arqueològiques. Publicà també una Bibliografía numismática menorquina (1923).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaquer i Fraisse, Josep  (Barcelona, 1832 – 1889)  Escriptor i jurista

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlaquer i Padrines, Marià  (Torredembarra, Tarragonès, s. XIX – Barcelona, 1855/60)  Comerciant

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaquer i Vilardebó, Lluís  (Mataró, Maresme, 16/jul/1946 - )  Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l'Institut d'Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d'East Anglia (Anglaterra). Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l'àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social. Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades. Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o privada (1996) i, juntament amb S. Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).

88 CATALUNYA - EMPRESA

Flash FM  (Catalunya, 1/jun/1992 – jun/1999)  Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní. És la primera emissora privada dedicada a la radiofòrmula que emet íntegrament en català. El 9/set/1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català. El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM.

89 CATALUNYA - POLÍTICA

flassada, dret de  (Catalunya, s. XIII – s. XV)  Tribut del senyor sobre els seus vassalls

90 CATALUNYA - POLÍTICA

flassades, dret de  (Barcelona, 1330 - )  Tribut de l'ajuntament

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaugier, Josep Bernat  (Lo Martegue, Provença, França, 1757 – Barcelona, 1813)  Pintor

Anar a:    Fin ]    [ Finestres, F ]    [ Fiol i ]    [ Fita ]    [ Fitor ]    [ Flaça ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans