descripció

Fabert  Veïnat (1.250 m alt) del mun. de Molló (Ripollès), situat en un coster, damunt la ribera de Fabert, que aflueix per l'esquerra del Ritort.

C

G

Fabià, Joan Antoni  ( ? , s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

C

B

Fabiani, Josep  (Alacant, 1712 - ? , s. XVIII)  Jesuïta

V

B

Fabra, barranc d'en  Assentament neolític, al mun. d'Amposta (Montsià)

C

H

Fabra, Gaspar  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

Fabra, Guerau  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

Fabra, Jeroni  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Escriptor

V

B

Fabra, Joan  (València, s. XV – 1462)  Cavaller

V

B

Fabra, Joan  (Catalunya, s. XIV - França ?, s. XIV)  Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d'Esteve. Publicà una constitució d'interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Terrer, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona. Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.

C

B

Fabra, Joan  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

Fabra, Lluís  ( ? , s. XVI)  Doctor en medicina

C

B

Fabra, Miquel de  (Catalunya, s. XIII - 1250)  Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I a la conquesta de Mallorca. Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d'exercir una considerable influència moral sobre l'esperit combatiu de les forces.

C

B

Fabra, Observatori  Veure> Observatori Fabra.

C

V

Fabra, Pere  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

Fabra i Calduch, Rafael  (Castelló de la Plana, 1867 – 1918)  Periodista

V

B

Fabra i de Monteys, Alfons  ( ? , ? )  Industrial

C

B

Fabra i de Monteys, Camil  ( ? , ? )  Fill de Romà

C

B

Fabra i Deàs, Nil Maria  (Blanes, Selva, 1843 – Madrid, 1903)  Periodista i escriptor. Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897), fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del "Diari de Barcelona" a Madrid i en diferents fronts bèl·lics.

C

B

Fabra i Floreta, Joan  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 - ? , s. XIX)  Polític

C

B

Fabra i Foignet, Albert  (Buenos Aires, Argentina, 1920 - )  Pintor i gravador

M

B

Fabra i Fontanills, Camil  (Barcelona, 1833 – 1902)  Industrial i polític

C

B

Fabra i Gil, Victori  (Llucena, Alcalatén, 1818 - Castelló de la Plana, 1893)  Polític

V

B

Fabra i Herrero, Nil  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor

E

B

Fabra i Poch, Pompeu  (Gràcia, Barcelona, 20/feb/1868 - Prada, Conflent, 25/des/1948)  Gramàtic i lexicògraf. Enginyer industrial i catedràtic de química a Bilbao, es va dedicar des de jove a l'estudi de les llengües romàniques, especialment el català. Des del focus literari i intel·lectual de "L'Avenç", va impulsar la reforma ortogràfica de la llengua catalana i va crear les bases per a fixar-ne una sistematització literària i d'ús. Autor d'un Ensayo de gramática del catalán moderno (1891), del Tractat d'ortografia catalana (1904) i de la Gramática de la lengua catalana (1912), clara descripció de la realitat literària i dels usos de la llengua. Sota l'impuls d'Enric Prat de la Riba, arran de la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, va ingressar a la Secció Filològica (1911), des d'on va dirigir la redacció de les Normes ortogràfiques (1913) i del Diccionari ortogràfic (1917), precedents de la seva obra posterior. El 1918 publicà la Gramàtica catalana, considerada des d'aleshores normativa. El 1932, amb el mecenatge de Francesc Cambó, edità l'obra de més abast i projecció de totes les que elaborà, el Diccionari general de la llengua catalana -sòlid canemàs del projectat Diccionari de l'Institut-, reconegut com a normatiu durant més de seixanta anys. Professor a la Universitat de Barcelona, va publicar també assaigs de lingüística catalana. Les seves Converses filològiques', aparegudes originalment en forma d'articles de divulgació lingüística a la premsa, foren publicades pòstumament entre 1954 i 1956 i reeditades en part modernament, com també la Gramàtica catalana de 1946 (ed. 1956). Va morir a l'exili. La seva autoritat és unànimament reconeguda i perpetuada amb homenatges i el nom d'una universitat a Barcelona.

C

B

Fabra i Puig, Ferran  (Barcelona, 1866 – 1944)  Enginyer industrial i polític

C

B

Fabra i Puig, Romà  ( ? , s. XIX – 1948)  Marquès del Masnou

C

B

Fabra i Ribas, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1879 - Cambrils, Baix Camp, 1958)  Dirigent socialista

C

B

Fabra i Soldevila, Francesc  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1778 – Madrid, 1839)  Metge, antropòleg i filòsof

C

B

Fabraquer  Llogaret del mun. del Campello (Alacantí)

V

G

Fabre, Climent  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVII – Barcelona, 1657)  Dominicà

C

B

Fabre, Jaume  (Illes Balears ?, s. XIII – s. XIV)  Mestre d'obres

B

B

Fabre, Josep  (Perpinyà, s. XVIII – París, França, s. XVIII)  Advocat

N

B

Fabré i Oliver, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1868 – Barcelona, 1951)  Dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. És autor d'un àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament. Destacà també com a crític d'art i col·leccionista.

C

B

Fàbrega, Antoni  ( ? , s. XVIII)  Frare agustí

C

B

Fàbrega, la  Veïnat i colònia industrial del mun. de les Planes d'Hostoles (Garrotxa)

C

G

Fàbrega, Ponç  (la Pinya, Garrotxa, s. XIX - ? , 1891)  Eclesiàstic

C

B

Fàbrega i Grau, Àngel  (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1921 - )  Liturgista i hagiògraf crític

C

B

Fabregada  Despoblat del mun. de Vilanova de Meià (Noguera)

C

G

Fabregada  Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l'oest del poble.

C

G

Fàbregas, Felicià  ( ? , s. XIX – 1862)  Compositor i mestre de música

C

B

Fàbregas, Joan P.  Veure> Porqueras i Fàbregas, Joan

C

B

Fàbregas, Lluís  ( ? , 1780 – 1854)  Religiós carmelità

C

B

Fàbregas, Maria  (Reus, Baix Camp, s. XIX - ? , s. XIX)  Mezzosoprano

C

B

Fàbregas, Marta  (Barcelona, 1920 - )  Autora de teatre

C

B

Fàbregas i Ballús, Emili  (Barcelona, 1921 - )  Pintor

C

B

Fàbregas i Barri, Esteve  (Lloret de Mar, Selva, 9/set/1910 – 1999)  Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l'àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970). Ha escrit també una biografia del pintor Josep de Togores (1970).

C

B

Fàbregas i Berenguer, Emili  (Barcelona, 1896 – 1979)  Actor i humorista

C

B

Fàbregas i Capell, Josep  (Gironella, Berguedà, 1915 - )  Escriptor

C

B