A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Fa ]    [ Fabra i ]    [ Fabrega ]    [ Fabregas i F ]    [ Fabregues ]    [ Fad ]

Ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on hom vagi... (Francesc Pujols)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faber, Will  (Alemanya, 1901 – Barcelona, 1987)  Pintor. Format inicialment dins l'expressionisme de Paul Klee. Des del 1932 residí a Barcelona. La seva obra anà evolucionant cap a una abstracció que sempre té com a fonament els elements del món concret, especialment del de la tècnica. Ultra la pintura, conreà el gravat i el cartró per a tapissos i catifes, i projectà vidrieres emplomades (vitralls de la capella de les Llars Mundet). Va fer pintures murals per a indrets i institucions públiques (premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat), especialment a Barcelona. També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fabert  (Molló, Ripollès Veïnat (1.250 m alt), situat en un coster, damunt la ribera de Fabert, que aflueix per l'esquerra del Ritort.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabià, Joan Antoni  ( ? , s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabiani, Josep  (Alacant, 1712 - Itàlia, s. XVIII)  Jesuïta. Escriví una memòria que defensava l'autenticitat de la relíquia de la Verònica (1764), que provocà diverses polèmiques. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada la Companyia de Jesús per Carles III.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFabra, barranc d'en  (Amposta, Montsià)  Assentament neolític

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Gaspar  (País Valencià, s. XV)  Cavaller. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l'any 1476, juntament amb la conquesta d'Almansa i altres places. Per compte de l'infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Guerau  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Jeroni  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Joan  (València, s XV – 1462)  Cavaller. El 1415 formà part de l'ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d'Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l'Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra, Joan  (Catalunya, s. XIV - França ?, s. XIV)  Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d'Esteve. Publicà una constitució d'interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Terrer, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona. Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra, Joan  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23/gen, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguia les operacions cap al sector d'Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peris Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra, Lluís  ( ? , s. XVI)  Doctor en medicina

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra, Miquel de  (Catalunya, s. XIII - 1250)  Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I a la conquesta de Mallorca. Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d'exercir una considerable influència moral sobre l'esperit combatiu de les forces.

14 CATALUNYA - CULTURA

Fabra, Observatori  (BarcelonaVeure> Observatori Fabra.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Pere  (País Valencià, s. XV)  Cavaller. Germà de Joan. En unió d'aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d'armes dit Paso Honroso, a Lleó.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra i Calduch, Rafael  (Castelló de la Plana, 1867 – 1918)  Periodista

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i de Monteys, Alfons  ( ? , ? )  Industrial

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra i de Monteys, Camil  ( ? , ? )  Fill de Romà

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Deàs, Nil Maria  (Blanes, Selva, 1843 – Madrid, 1903)  Periodista i escriptor. Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897), fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del "Diari de Barcelona" a Madrid i en diferents fronts bèl·lics.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Floreta, Joan  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 - Madrid ?, s. XIX)  Polític. Fou diputat a les Corts espanyoles en diverses ocasions, pel partit fusionista. Ocupà alts càrrecs públics a Madrid.

21 MÓN - BIOGRAFIA

Fabra i Foignet, Albert  (Buenos Aires, Argentina, 1920 - )  Pintor i gravador

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Fontanills, Camil  (Barcelona, 1833 – 1902)  Industrial i polític

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra i Gil, Victori  (Llucena, Alcalatén, 1818 - Castelló de la Plana, 1893)  Polític

24 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra i Herrero, Nil  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pompeu Fabra i PochFabra i Poch, Pompeu  (Gràcia, Barcelona, 20/feb/1868 - Prada, Conflent, 25/des/1948)  Gramàtic i lexicògraf. Enginyer industrial i catedràtic de química a Bilbao, es va dedicar des de jove a l'estudi de les llengües romàniques, especialment el català. Des del focus literari i intel·lectual de "L'Avenç", va impulsar la reforma ortogràfica de la llengua catalana i va crear les bases per a fixar-ne una sistematització literària i d'ús. Autor d'un Ensayo de gramática del catalán moderno (1891), del Tractat d'ortografia catalana (1904) i de la Gramática de la lengua catalana (1912), clara descripció de la realitat literària i dels usos de la llengua. Sota l'impuls d'Enric Prat de la Riba, arran de la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, va ingressar a la Secció Filològica (1911), des d'on va dirigir la redacció de les Normes ortogràfiques (1913) i del Diccionari ortogràfic (1917), precedents de la seva obra posterior. El 1918 publicà la Gramàtica catalana, considerada des d'aleshores normativa.  Segueix... 

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Puig, Ferran  (Barcelona, 1866 – 1944)  Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d'Alella. Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l'alcaldia de Barcelona fins al cop d'estat de Primo de Rivera (1923). Continuà l'activitat industrial del seu pare i féu donació de l'Observatori Fabra a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Puig, Romà  (Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, 1948)  Marquès del Masnou

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra i Ribas, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1879 - Cambrils, Baix Camp, 1958)  Dirigent socialista

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Soldevila, Francesc  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1778 – Madrid, 1839)  Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l'Academia de Ciencias (1855). Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya. Era de l'opinió que l'educació progressiva havia d'ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fabraquer  (el Campello, Alacantí Llogaret, al sud del poble, al sector septentrional de la platja de Sant Joan. La seva església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d'Alacant.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabre, Climent  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Barcelona, 1657)  Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat. Autor d'una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fabre, Jaume  (Illes Balears ?, s. XIII – s. XIV)  Mestre d'obres

33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fabre, Josep  (Perpinyà, s. XVIII – París, França, s. XVIII)  Advocat

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFabré i Oliver, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1868 – Barcelona, 1951)  Dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. És autor d'un àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament. Destacà també com a crític d'art i col·leccionista.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbrega, Antoni  ( ? , s. XVIII)  Frare agustí

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fàbrega, la  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)  Veïnat i colònia industrial

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbrega, Ponç  (la Pinya, Garrotxa, s. XIX - ? , 1891)  Eclesiàstic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbrega i Grau, Àngel  (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1921 - )  Liturgista i hagiògraf crític

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fabregada  (Vilanova de Meià, Noguera)  Despoblat

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fabregada  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l'oest del poble.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregas, Felicià  ( ? , s. XIX – 1862)  Compositor i mestre de música

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Joan P.  Veure> Porqueras i Fàbregas, Joan.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Lluís  ( ? , 1780 – 1854)  Religiós carmelità

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Maria  (Reus, Baix Camp, s XIX - Catalunya ?, s XX)  Mezzosoprano. Ha cantat nombroses òperes i a ofert molts recitals. Ha sovintejat les seves actuacions a l'estranger, principalment a Amèrica. És remarcable l'extensió de la seva veu.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Marta  (Barcelona, 1920 - )  Autora de teatre

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Ballús, Emili  (Barcelona, 1921 - )  Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments. Conreà també el dibuix i l'aquarel·la.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Barri, Esteve  (Lloret de Mar, Selva, 9/set/1910 – 1999)  Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l'àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970). Ha escrit també una biografia del pintor Josep de Togores (1970).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregas i Berenguer, Emili  (Barcelona, 1896 – 1979)  Actor i humorista. S'inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona. Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Capell, Josep  (Gironella, Berguedà, 1915 - )  Escriptor. Ha escrit per al teatre bon nombre d'obres, de les quals han estat publicades Esforç inútil (1958) i No hi ha homes dolents (1960).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Caputo, Joaquim  (Tarragona, s XVIII - Catalunya ?, s XIX)  Militar. Distingit a la guerra napoleònica. Excel·lí, com a oficial de les milícies, al setge de Tarragona (1811). Hi fou ferit i fet presoner. Passà captiveri a França.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Dachs, Julià  (Vic, Osona, 1886 – 1966)  Escultor

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Dalmau, Camil  (Moià, Bages, 1906 - )  Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l'Escola de Llotja i després viatjà a París, on conegué Despiau. Establert a Sabadell, ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d'estil figuratiu.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Fàbregas, Ricard  (Barcelona, 1906 – 1947)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregas i Falgueras, Joaquim  (Catalunya, s. XIX - Barcelona, s. XIX)  Argenter. Establert a Barcelona. Fou premiat a l'exposició de París de 1855.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Ferrando, Josep Maria  (Barcelona, 1909 - )  Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat. Ha excel·lit com a aquarel·lista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona i al de Figueres.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Jacas, Eulàlia  (Barcelona, 1906 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1992)  Escultora. Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres. Publicà poemes en castellà. Fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Marimon, Josep  ( ? , ? )  Frare agustí

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Pàmies, Evarist  (Reus, Baix Camp, 1868 – Barcelona, 1938)  Empresari

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Rosal, Anton Maria  (Barcelona, 1861 – 1902)  Escriptor

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregas i Surroca, Xavier  (Montcada i Reixac, Vallès Oriental, 1931 - Palerm, Sicília, Itàlia, 1985)  Escriptor

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Vehil, Francesc  (Barcelona, 1901 - l'Havana, Cuba, 1983)  Arquitecte i urbanista

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Vilardebó, Jaume  ( ? , s. XIX - Buenos Aires, Argentina, 1868)  Cantant

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat, Cristòfor  (Benassal, Alt Maestrat, s. XVIII – València, 1809)  Metge. El seu Tratado sobre asfixia li donà una gran notorietat.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat, Domènec  (Torreblanca, Plana Alta, 1736 - Palma de Mallorca, 1812)  Frare mercenari

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat, Josep Joaquim  (Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)  Gravador

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabregat i Armengol, Rosa  (Cervera, Segarra, 3/feb/1933 - )  Escriptora. Doctora en farmàcia, ha conreat una poesia de caire intimista, reunida el 1994 a Ancorada en la boira: obra poètica (1953-1993), que continuen Cartes descloses (1998) i Rèquiem per un poeta (1999). Com a narradora, ha provat diversos registres, des de l'autobiogràfic -Laberints de seda (1981)- fins a la ciència-ficció -Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i Pel camí de l'arbre de la vida (1985)-, passant per la novel·la -La capellana (1988), La dama dels glaç (1997)-.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFabregat i Arrufat, Ramon  (les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985)  Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol. S'exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes "Pont Blau" (1952-63) i "Xaloc" (des del 1964). Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat i Manyes, Amadeu  (Torreblanca, Plana Alta, 1948 - )  Escriptor i periodista. Dirigí la secció literària de la revista "Gorg" i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d'aproximació a falles folles fetes foc (1974). L'any 1974 publicà l'antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a diversos diaris i revistes i fou director de publicacions del setmanari "Valencia Semanal". També ha publicat: Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978).

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fàbregues, castell de  (Pruit / Rupit, Osona / Susqueda, Selva)  Antic castell, entre els tres municipis

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues, Jacint  (Barcelona, s. XVII – 1651)  Polític i advocat

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fàbregues, Joan  (Maó, Menorca, 1787 – 1857)  Frare agustí. Excel·lí en l'ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues, Joan Antoni de  (Tortosa, Baix Ebre, 1780 – Còrdova, Andalusia, 1844)  Militar

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregues i Sintes, Bernat  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Germà de Pau Fàbregues i Sintes. Propietari dels diaris "El Menorquín" (1869-74) i "El Pueblo" (1892-94) i dels setmanaris "La Locomotora" (1871-72) i "El Volcán" (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Joan  ( ? , 1878 – 1909)  Autor teatral

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Pau  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Salvador  ( ? , s. XIX – 1913)  Gramàtic

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabrés i Costa, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 1854 – Roma, Itàlia, 1938)  Pintor i escultor

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fabresse, Andreu  (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)  Músic i compositor

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fàbrica, la  (Flix, Ribera d'Ebre)  Colònia industrial, situada vora l'Ebre, fora del meandre. Hi ha una capella dedicada a sant Jaume.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFàbrica d'en Giner, la  (Morella, Ports)  Dena i caseria

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabuel, Gil  (Xulella, Serrans, s XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)  Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d'ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Facerias, el  Veure> Lluís i Facerias, Josep.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Faci, Antoni  (País Valencià, 1795 – 1857)  Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d'altres obres.

83 EUROPA - BIOGRAFIA

Facio, Bartolomeo  (Spezia, Ligúria, Itàlia, v 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457)  Historiador i humanista (o Fazio). Ambaixador de Gènova prop d'Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d'aquest i historiador reial. És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae. Hom l'ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Factor i Estanya, Pere Nicolau  (València, 1520 – 1583)  Pintor i escriptor místic. Pertanyé a l'orde franciscà. Possiblement fou deixeble de Joan de Joanes. Conreà un estil impregnat d'art rafaelista, però exempt de vigor, malgrat el seu domini del dibuix. És autor d'una Mare de Déu de la Llet i d'uns frescos del convent de Jesús a València. Excel·lí en la il·luminació de llibres de cor (Diürn, de Ll. Bertran). De la seva obra d'escriptor es coneixen el seu epistolari espiritual i alguns poemes en llatí i castellà.

85 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFacultat de Teologia de Barcelona  (Barcelona, 1968 – 1986)  Institució eclesiàstica

86 CATALUNYA - CULTURA

Facultat de Teologia de Catalunya  (Catalunya, 1986 - )  Institució

87 CATALUNYA - CULTURA

Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya  (Catalunya, 1988 - )  Institució eclesiàstica

88 CATALUNYA - ART

FAD  Sigla del Foment de les Arts Decoratives

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fades, les  (Bissaürri, Alta Ribagorça Casa i antiga quadra, al vessant oriental del coll de Fades (1.475 m alt), obert al sud de la serra d'Urruella, entre les valls de l'Éssera i de l'Isàvena.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fadra  (Sant Joan de l'Énova, Ribera Alta)  Partida

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFadrell  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida i antic lloc

92 PAÍS VALENCIÀ - ART

Fadrí, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Campanar de la catedral

93 CATALUNYA - POLÍTICA

FAGC  (Catalunya)  Sigla del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatFageca  (Comtat Municipi: 769 m alt, 10,2 km2, 123 hab (1999). (cast: Facheca) Situat a la vall del riu Seta, afluent del riu d'Alcoi, al sector septentrional de la Serrella, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra d'Alfaro, al nord-est d'Alcoi. L'agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) ocupa només una quarta part del terme; la resta és aprofitada per al pasturatge. Ramaderia ovina i cabrum. La població, ja des de mitjan s. XIX, tendeix a disminuir. El poble es troba prop de la carretera d'Alcoi a Dénia, i on s'agrupa tota la població del municipi, s'enfila per un turó; s'hi destaca l'església parroquial de l'Esperit Sant. Fou de la demarcació dels marquesos de Guadalest. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament de Fageca

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fageda, Josep  (Vic, Osona, s. XVII - 1.874)  Frare jerònim

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fageda i Aubert, Joan  (Olot, Garrotxa, 1937 - )  Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978. Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fagella, Josep  ( ? , ? )  Cap de voluntaris

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFages, bosc de les  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el torrent de Fontviva. Abans de l'annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km2.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fages, les  (Santa Pau, Garrotxa Veïnat, al sud-oest de la vila.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages, Pere  (Guissona, Segarra, 1730 – Mèxic, 1796)  Militar

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Climent, Carles  (Figueres, Alt Empordà, 1902 – 1968)  Escriptor

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Climent, Ignasi  (Figueres, Alt Empordà, 1875 - ? , s. XX)  Advocat

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Climent, Xavier  (Figueres, Alt Empordà, 1871 - Catalunya, s XX)  Advocat. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d'alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFages i de Perramon, Carles  ( ? , s. XIX )  Fill de Narcís

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Romà, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, 1813 – 1884)  Jurisconsult i agrònom

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Sabater, Marià  (Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872)  Polític i jurisconsult. Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat. Col·laborà assíduament al diari "La Corona". El 1865 va publicar els seus discursos polítics.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i Padern, Jacint  (Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)  Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i Virgili, Joan  (Tarragona, v 1863 – Madrid, 1912)  Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra. El 1903 guanyà la càtedra d'anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d'aquella ciutat. El 1909 ingressà a l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid. Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Anar a:    Fa ]    [ Fabra i ]    [ Fabrega ]    [ Fabregas i F ]    [ Fabregues ]    [ Fad ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans