1

2

1

Martorell  Caseria, prop de la ciutat de Gandia (Safor)

V

G

2

Martorell  Municipi del Baix Llobregat: 12,90 km2, 56 m alt, 19.969 hab (1999)

C

M

3

Martorell, Andreu  (Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885)  Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

C

B

4

Martorell, Bernat  (Sant Celoni, Vallès Oriental, s. XIV – Barcelona, 1452)  Pintor

C

B

5

Martorell, Bernat  ( ? , s. XV)  Pintor

C

B

6

Martorell, Fèlix Maria de  (Martorell, Baix Llobregat, 1725 – Barcelona, 1785)  Frare caputxí

C

B

7

Martorell, Joanot  (Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)  Cavaller i escriptor. Pertanyent a una família valenciana d'estament militar, cunyat d'Ausiàs March, portà una vida plena d'intriga i aventura. Autor de Tirant lo Blanc, la novel·la més important de la literatura catalana, que gaudí d'un èxit impressionant en l'època en què fou escrita. És tracta d'una obra pòstuma, reelaborada en alguns passatges i editada el 1490 pel marmessor de J. Martorell, Martí Joan de Galba, dedicada a l'infant Ferran de Portugal, considerat possible successor del seu cosí germà Pere el Conestable, que havia estat proclamat rei de Catalunya per alguns catalans. (EUC)

V

B

8

Martorell, Josep  (Illes Balears, s. XVIII)  Pintor

B

B

9

Martorell, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1637

C

H

10

Martorell, Simó  ( ? , s. XIV – s. XV)  Argenter

C

B

11

Martorell de la Selva  Poble del mun. de Maçanet de la Selva (Selva)

C

G

12

Martorell i Bisbal, Artur  (Barcelona, 1894 – 1967)  Pedagog

C

B

13

Martorell i Codina de Cornudella, Montserrat  ( ? , s. XX - )  Cantatriu

C

B

14

Martorell i Codina, Josep Maria  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte

C

B

15

Martorell i Codina, Oriol  (Barcelona, 1927 – 1996)  Director musical i pedagog. Fundador i director de la Coral Sant Jordi i catedràtic d'història de la música a la Universitat de Barcelona (1983), també va ser diputat al Parlament de Catalunya.

C

B

16

Martorell i de Luna, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVI – s. XVII)  Historiador

C

B

17

Martorell i Fivaller, Josep Maria de  (Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)  Escriptor

B

B

18

Martorell i Guinjoan, Aleix  (Reus, Baix Camp, 1861 - Cartagena, Múrcia, 1906)  Enginyer naval

C

B

19

Martorell i Montells, Joan  (Barcelona, 1833 – 1906)  Mestre d'obres i arquitecte

C

B

20

Martorell i Oller, Salvador  (la Canonja, Tarragonès, 1895 – Tarragona, 1968)  Escultor

C

B

21

Martorell i Otzet, Ferran  (Barcelona, 1906 – 1984)  Metge

C

B

22

Martorell i Otzet, Vicenç  (Barcelona, 1903 - )  Enginyer militar

C

B

23

Martorell i Peña, Francesc  (Barcelona, 1822 – 1878)  Arqueòleg i naturalista. Després d'haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li'n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l'Helix martorelli i la Linnaea martorelli. Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que du el seu nom, al Parc de la Ciutadella. Instituí el premi Martorell, que s'atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia. La selecció dels seus escrits s'ha publicat amb el títol d'Apuntes arqueológicos (1879).

C

B

24

Martorell i Peña, Manuel  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1890)  Naturalista

C

B

25

Martorell i Portas, Vicenç  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1879 – Barcelona, 1956)  Enginyer militar

C

B

26

Martorell i Puig, Bernardí  (Barcelona, 1870 – 1937)  Arquitecte

C

B

27

Martorell i Terrats, Jeroni  (Barcelona, 1877 – 1951)  Arquitecte

C

B

28

Martorell i Trabal, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1935)  Historiador

C

B

29

Martorell i Trilles, Antoni  (València, 1845 – 1930)  Arquitecte

V

B

30

Martorell i Vidal, Miquel  (Barcelona, v 1650 – 1706)  Pintor

C

B

31

Martorelles  Antic mun. actual Martorelles de Baix i Martorelles de Dalt (Vallès Oriental)

C

G

32

Martorelles de Baix  Municipi del Vallès Oriental: 3,61 km2, 98 m alt, 4.891 hab (1999)

C

M

33

Martorelles de Dalt  Antic municipi del Vallès Oriental: 4,49 km2, 181 m alt

C

G

34

Martori i Bassets, Ramon  (Barcelona, 1893 – 1971)  Actor i escriptor

C

B

35

Martra, Joan  (Barcelona, 1828 – 1894)  Religiós escolapi

C

B

36

Martras, Antoni  (Barcelona, s. XVIII)  Botànic

C

B

37

Martres, Sant Miquel de  Veure> Sant Miquel de Martres (Caldes de Montbui, Vallès Occidental)

C

G

38

Martrus i Malagelada, Josep  (Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 1927)  Periodista i escriptor

C

B

39

Martrus i Riera, Jaume  (Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)  Escultor

C

B

40

Marturi, el  Contrafort sud-occidental del Caro, a la comarca del Baix Ebre

C

G

41

Marty, Andreu  (Perpinyà, 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 1956)  Polític

N

B

42

Marull i Savalls, Francesc d'Assís  (Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933)  Escriptor

C

B

43

Marvà, Jeroni  Veure> Martorell i Bisbal, Artur

C

B

44

Marvà i Màyer, Josep  (Alacant, 1846 – Madrid, 1936)  Militar i polític

V

B

45

Marvella, platja de  Platja del pla de Barcelona (Barcelonès)

C

G

46

Marwän ibn 'Abd Alläh  (Sahara, v 1112 – Marràqueix, 1182)  Cadí de València (1142)

V

B

47

Marxa de la Llibertat  (Catalunya, 1976)  Iniciativa política unitària

C

P

48

Marxalenes  Barri de la ciutat de València (Horta)

V

G

49

Marxanda  Antiga quadra i terme, a Montesquiu de Ripollès i Sant Quirze de Besora (Ripollès)

C

G

50

Marxuac, Alfons  ( ? , s. XIX)  Escriptor

C

B

51

Marxuquera, la  Veure> Marjuquera, la (Ador, Safor)

V

G

52

Marzà  Poble i capital del mun. de Pedret i Marzà (Alt Empordà)

C

G

53

Marzal i Bartomeu, Miquel  (Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)  Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar. Guanyà la càtedra d'anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona. És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.

V

B

54

Marzo, Andreu  (València, 1620 – 1673)  Pintor

V

B

55

Marzo, Urbà  ( ? , ? )  Pintor

C

B

56

Marzo, Vicent  (València, 1763 – 1829)  Arquitecte

V

B

57

Marzo, Vicent de  (València, s. XIX – Barcelona, 1884)  Economista. Fou catedràtic d'economia política i vice-director de l'Institut de Barcelona. Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.

V

B

58

Marzo i Pardo, Antoni  (València, 1802 – 1867)  Escultor

V

B

59

Mas (de Roda), Josep  (Roda de Ter, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Polític

C

B

60

Mas (de Roda), Miquel  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

C

B

61

Mas, Antoni  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

62

Mas, Bartomeu  ( ? , s. XV – Barcelona, 1497)  Arquitecte

C

B

63

Mas, Bernat  (Manresa, Bages, s. XVI - Barcelona ?, s. XVII)  Metge. Exercia la seva carrera a Manresa. És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625.

C

B

64

Mas, Dídac  (Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 1608)  Filòsof

V

B

65

Mas, el  Barri, al sud del poble de Terrades (Alt Empordà)

C

G

66

Mas, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Monjo cistercenc

C

B

67

Mas, Francesc Joan  (Vila-real, Plana Baixa, s. XVI)  Catedràtic de gramàtica

V

B

68

Mas, Guillem de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller o donzell. Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l'expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l'illa. El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume d'Urgell per prendre-la. (DBA)

C

B

69

Mas, Jaume  (Tarragona, s. XVII – Vic, Osona, 1684)  Bisbe de Vic (1674-84)

C

B

70

Mas, Joan  (Pollença, Mallorca, s. XVI)  Ciutadà

B

B

71

Mas, Joan  (Reus, Baix Camp, 1564 – s. XVI)  Arquitecte

C

B

72

Mas, Joaquim  (Llosa de Ranes, Costera, s. XVIII – 1818)  Eclesiàstic

V

B

73

Mas, Julià  (l'Alcora, Alcalatén, 1720 – s. XVIII)  Pintor i gravador

V

B

74

Mas, Lluís Vicent  (València, 1698 – 1772)  Frare dominicà

V

B

75

Mas, Sinibald de  (Torredembarra, Tarragonès, 1736 – Barcelona, 1806)  Marí

C

B

76

Mas, Valeri  (Catalunya ?, s. XIX – s. XX)  Anarco-sindicalista

C

B

77

Mas Blanc, el  Caseria del mun. de les Useres (Alcalatén)

V

G

78

Mas Blanc, el  Veïnat, al sud del poble de Celrà (Gironès)

C

G

79

Mas Castellar, jaciment del  Assentament ibèric, al mun. de Pontós (Alt Empordà)

C

H

80

Mas d'Agustí, el  Caseria, al nord del mun. de Casinos (Camp de Túria)

V

G

81

Mas d'Avall  Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

82

Mas d'Avall, el  Barri, 1 km al nord del poble de Costur (Alcalatén)

V

G

83

Mas de Aliaga  Caseria, al nord de la vila de Xelva (Serrans), prop d'Ahillas

V

G

84

Mas de Balust, el  Llogaret (725 m alt) del mun. de Salàs de Pallars (Pallars Jussà)

C

G

85

Mas de Barberans  Municipi del Montsià: 75,60 km2, 348 m alt, 682 hab (2004). Situat a l'oest d'Amposta, al límit amb el Baix Ebre. El relleu és accidentat pels ports de Beseit (contraforts meridionals del Caro), és drenat per la capçalera del barranc de Lledó. Gran part del terme és ocupat per bosc (alzinars), encara que molt malmés pels incendis. L'economia del municipi es basa en el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli; altres conreus de secà (cereals, vinya, garrofers), una petita porció dedicada al regadiu i la fabricació de cabassos completen l'oferta econòmica. El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i el pla de la Galera, dominat per l'església parroquial de Sant Marc. Àrea comercial de Tortosa.

C

M

86

Mas de Bec, el  Barri, al nord-est del poble de Bordils (Gironès)

C

G

87

Mas de Bondia, el  Poble del mun. de Montornès de Segarra (Segarra)

C

G

88

Mas de Cervera  Caseria deshabitada del mun. de Calles (Serrans)

V

G

89

Mas de Colom, el  Propietat rural del mun. de Tàrrega (Urgell)

C

G

90

Mas de Flix, el  Despoblat del mun. de Flix (Ribera d'Ebre)

C

G

91

Mas de Flors, el  Caseria del mun. de Vilafamés (Plana Alta)

V

G

92

Mas de Guillem, el  Caseria del mun. de Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà)

C

G