|
|
|
Anar a: [ Marto ] [ Martorell i P ] [ Maru ] [ Mas, D ] [ Mas de B ] [ Mas de M ] Sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure; o sigui, perillosament. (Mercè Rodoreda i Gurguí) 2 CATALUNYA - MUNICIPI Martorell (Baix Llobregat) Municipi: 12,90 km2, 56 m alt, 19.969 hab (1999) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Martorell (Gandia, Safor) Caseria (o Alquerieta d'Oriola), prop de la ciutat. Antiga alqueria islàmica i després lloc de moriscs (14 focs el 1609), depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Josep de Gandia. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Andreu (Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885) Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat. És autor de diversos escrits de caràcter religiós. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Bernat (Sant Celoni, Vallès Oriental, s. XIV – Barcelona, 1452) Pintor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Fèlix Maria de (Martorell, Baix Llobregat, 1725 – Barcelona, 1785) Frare caputxí 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martorell, Joanot (Gandia, Safor, 1413/15 – 1468) Cavaller i escriptor. Pertanyent a una família valenciana d'estament militar, cunyat d'Ausiàs March, portà una vida plena d'intriga i aventura. Autor de Tirant lo Blanc, la novel·la més important de la literatura catalana, que gaudí d'un èxit impressionant en l'època en què fou escrita. És tracta d'una obra pòstuma, reelaborada en alguns passatges i editada el 1490 pel marmessor de J. Martorell, Martí Joan de Galba, dedicada a l'infant Ferran de Portugal, considerat possible successor del seu cosí germà Pere el Conestable, que havia estat proclamat rei de Catalunya per alguns catalans. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Martorell, Josep (Illes Balears, s. XVIII) Pintor. És autor de bon nombre de teles d'inspiració religiosa, de mides grans, per a l'església de Santa Maria del Camí, així com per a la capella de Sant Ramon de l'església de la Mercè, de Palma, on fou enterrat. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Martorell, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell. Passà als Álvarez de Toledo. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Simó (Barcelona, s. XIV – s. XV) Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d'Empúries diverses obres. La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d'Igualada, contractada el 1399 i que s'encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l'església barcelonina de Sant Miquel. Restà actiu fins als primer anys del s. XV. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Bisbal, Artur (Barcelona, 1894 – 1967) Pedagog 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Codina, Josep Maria (Barcelona, 1925 - ) Arquitecte. Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb O. Bohigues i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra. El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Codina, Oriol (Barcelona, 1927 – 1996) Director musical i pedagog. Fundador i director de la Coral Sant Jordi i catedràtic d'història de la música a la Universitat de Barcelona (1983), també va ser diputat al Parlament de Catalunya. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Codina de Cornudella, Montserrat (Catalunya, s XX - ) Cantatriu. Germana de Josep Maria i d'Oriol. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Lluïsa Torra i Concepció Callao, i, més tard, a Siena. Amb un repertori molt ampli que comprèn melodies medievals, àries clàssiques, lieder i oratoris, així com les tendències musicals més d'avançades. Ha actuat ací i a diversos països europeus. Ha efectuat diverses gravacions, amb una de les quals, Cançons tradicionals dels Països Catalans, ha aconseguit, el 1967, el premi d'Interpretació al Gran Premi del Disc Català de Lloret de Mar. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i de Luna, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII) Historiador. Escriví una història de Tortosa, d'un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926). L'any següent fou canviada la portada i el títol pel d'Historia de la antigua Hiberia. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Guinjoan, Aleix (Reus, Baix Camp, 1861 - Cartagena, Múrcia, 1906) Enginyer naval. Fou catedràtic de l'Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d'armament naval del seu temps. Estigué destinat per un temps a les illes Filipines. Escriví diversos treballs de la seva especialitat. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Montells, Joan (Barcelona, 1833 – 1906) Mestre d'obres i arquitecte. Profund coneixedor de l'art gòtic, orientà gairebé tota la seva producció cap aquell estil, dins el moviment neogoticista característic del s. XIX i segons les teories de Viollet-le-Duc. Entre les seves primeres construccions cal esmentar les esglésies de Portbou i de Sant Esteve de Castellar, ambdués d'estil goticista. Una obra típica d'aquesta trajectòria és l'església convent de les Saleses, al passeig de Sant Joan de Barcelona. És també l'autor del projecte i la realització del desmuntatge i la nova construcció de la Rambla de Catalunya, de Barcelona, de l'església quatrecentista de Montsió. Juntament amb Antoni Gaudí, que fou deixeble seu, i d'altres, fou un dels impulsors del Cercle Artístic de Sant Lluc. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Oller, Salvador (la Canonja, Tarragonès, 1895 – Tarragona, 1968) Escultor. Es formà a Tarragona i a Barcelona (Llotja) i fou pensionat a França. El seu estil té alguns punts de contacte amb l'art grec arcaic, així com certa influència d'A. Maillol. Obtingué la medalla d'Or a l'Exposició d'Arts Decoratives de París (1925) i a la Internacional de Barcelona de 1929. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Otzet, Ferran (Barcelona, 1906 – 1984) Metge 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Peña, Francesc (Barcelona, 1822 – 1878) Arqueòleg i naturalista. Després d'haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li'n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l'Helix martorelli i la Linnaea martorelli. Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que du el seu nom, al Parc de la Ciutadella. Instituí el premi Martorell, que s'atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia. La selecció dels seus escrits s'ha publicat amb el títol d'Apuntes arqueológicos (1879). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Peña, Manuel ( ? , s. XIX – Barcelona, 1890) Naturalista 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Portas, Vicenç (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1879 – Barcelona, 1956) Enginyer militar 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Puig, Bernardí (Barcelona, 1870 – 1937) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902, la seva arquitectura s'inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Gaudí i Domènech i Montaner. Entre les seves obres hi ha el convent de Valdonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d'Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Trabal, Francesc (Barcelona, 1887 – 1935) Historiador 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martorell i Trilles, Antoni (València, 1845 – 1930) Arquitecte. Deixeble de Monleón. Fou arquitecte municipal de València i acadèmic corresponent de Sant Carles. Entre les seves obres destaquen el Museu d'Història Natural de València i la façana de la Universitat de València. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Vidal, Miquel (Barcelona, v 1650 – 1706) Pintor. Treballà per al palau de la Generalitat almenys durant els anys 1680-88. És l'autor del Sant Jordi exhibit a la Sala Daurada. 31 CATALUNYA - MUNICIPI
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martorelles de Baix (Vallès Oriental) Veure> Martorelles. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martorelles de Dalt (Vallès Oriental) Veure> Santa Maria de Martorelles. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martori i Bassets, Ramon (Barcelona, 1893 – 1971) Actor i escriptor. S'inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre readiofònic. Entre les obres teatrals que va esciure destaca El crit de la terra (1961). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martra, Joan (Barcelona, 1828 – 1894) Religiós escolapi 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martras, Antoni (Barcelona, s. XVIII) Botànic 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martrus i Malagelada, Josep (Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 1927) Periodista i escriptor. Fundà a Manresa "El Cordoner" (1876), "La Montaña" (1880), "Revista Catalana" (1881) i "Diario de Manresa". Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martrus i Riera, Jaume (Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966) Escultor 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marturi, el (Baix Ebre) Contrafort sud-occidental del Caro, dins de la comarca 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Marty, Andreu (Perpinyà, 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 1956) Polític 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marull i Savalls, Francesc d'Assís (Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933) Escriptor 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marvà i Màyer, Josep (Alacant, 1846 – Madrid, 1936) Enginyer, militar i polític. Ingressà a l'Acadèmia Especial d'Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l'alçament republicà de València. El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Organitzà el Laboratori Central d'Enginyers. Fou president de l'Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marvella, platja de (Barcelona, Barcelonès) Platja del pla de la ciutat 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marwän ibn 'Abd Alläh (Sahara, v 1112 – Marràqueix, 1182) Cadí de València (1142) 47 CATALUNYA - POLÍTICA Marxa de la Llibertat (Catalunya, estiu 1976) Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l'Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marxalenes (València, Horta) Barri de la ciutat 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Marxanda (Montesquiu de Besora / Sant Quirze de Besora, Osona) Antiga quadra i terme, entre els dos municipis. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marxuac, Alfons (Catalunya, s XIX) Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i Una primada (1889). 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marzà (Pedret i Marzà, Alt Empordà) Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d'aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament. El lloc és esmentat ja el 1060. El castell de Marzà fou adquirit l'any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzal i Bartomeu, Miquel (Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915) Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar. Guanyà la càtedra d'anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona. És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Andreu (València, 1620 – 1673) Pintor. Deixeble de Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa. Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l'església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l'any 1663). 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Urbà (València, s. XVII) Pintor. Era germà d'Andreu. S'inclinà, com ell, pels temes religiosos. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Vicent (València, 1763 – 1829) Arquitecte. Fou deixeble d'Ignasi Vergara i de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué professor de matemàtiques i director general (1812). Les seves obres principals són a València: altar major de la basílica dels Desemparats i de la seu, palau del comte de Parcent, banys de l'Hospital General. També construí la capella i el retaule major, avui destruït, del beateri de Sant Miquel, a Llíria. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo i Pardo, Antoni (València, 1802 – 1867) Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l'escultura monumental i la imatgeria. Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L'oració a l'hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Antoni (Catalunya, s XVIII - s XIX) Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater. Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals. Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició. Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Bartomeu ( ? , s. XV – Barcelona, 1497) Arquitecte 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Bernat (Manresa, Bages, s. XVI - Barcelona ?, s. XVII) Metge. Exercia la seva carrera a Manresa. És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas, el (Terrades, Alt Empordà) Barri, al sud del poble. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Francesc ( ? , s. XVIII) Monjo cistercenc 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Francesc Joan (Vila-real, Plana Baixa, s. XVI) Catedràtic de gramàtica 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Guillem de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller o donzell. Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l'expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l'illa. El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume d'Urgell per prendre-la. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Jaume (Tarragona, s. XVII – Vic, Osona, 1684) Bisbe de Vic (1674-84) 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mas, Joan (Pollença, Mallorca, s. XVI) Ciutadà 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Joaquim (Llosa de Ranes, Costera, s. XVIII – 1818) Eclesiàstic 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas (de Roda), Josep (Roda de Ter, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII) Polític 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Julià (l'Alcora, Alcalatén, 1720 – s. XVIII) Pintor i gravador 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Lluís Vicent (València, 1698 – 1772) Frare dominicà 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas (de Roda), Miquel ( ? , s. XVII – s. XVIII) Polític 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Sinibald de (Torredembarra, Tarragonès, 1736 – Barcelona, 1806) Marí. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d'altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l'orde dels redemptors, passà a Barcelona. Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l'Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intantà d'oposar-se, anys més tard, a l'uniformisme imposat per Madrid als plans d'estudi de nàutica. Vers l'any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l'Escola. Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas Blanc, el (les Useres, Alcalatén) Caseria 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas Blanc, el (Celrà, Gironès) Veïnat, al sud del poble 122 CATALUNYA- HISTÒRIA Mas Carbó, castell de (Sant Hiari Sacalm, Selva) Antiga domus de la Rovira, documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera. És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó. En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926. 121 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas Cases, el (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas Castellar, jaciment del (Pontós, Alt Empordà) Assentament ibèric 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas d'Agustí, el (Casinos, Camp de Túria) Caseria, al nord del municipi 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'Avall (Tortosa, Baix Ebre) Caseria 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas d'Avall, el (Costur, Alcalatén) Barri, 1 km al nord del poble 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Balust, el (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) Llogaret (725 m alt) 85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Bec, el (Bordils, Gironès) Barri, al nord-est del poble 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Bondia, el (Montornès de Segarra, Segarra) Poble 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Cervera (Calles, Serrans) Caseria deshabitada 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de Flix, el (Flix, Ribera d'Ebre) Despoblat 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Flors, el (Sant Joan de Moró, Plana Alta) Caseria, situada al sud-oest de la vila, al pla de Flors, a la dreta de la rambla de la Viuda. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Guillem, el (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria de l'antic terme de Sant Salvador de Toló 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Jacinto (Castellfabib, Racó) Llogaret 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de la Pansa, el (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Caseria 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de la Pea, el (Vilamarxant, Camp de Túria) Caseria, a la dreta del Túria, en la confluència amb la rambla Castellarda. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de l'Abat (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Antic lloc i terme; havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Mas de l'Ametlla (Calaceit, Matarranya) Antic terme. 99 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Mas de les Garrigues, el (Rosselló) Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc). Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals. Fou priorat del s XIII al s XV. El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de l'Hereu, el (Mur, Pallars Jussà) Caseria 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de l'Obra (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Antic terme 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Mollet, el (Vilafamès, Plana Alta) Caseria, situada al sud de la vila, al vessant oriental del tossal de Mollet. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de Moretó, el (Tarragona, Tarragonès) Antic terme 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Solduga, el (Llimiana, Pallars Jussà) Caseria 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas del Bisbe (Cambrils de Mar, Baix Camp) Antic terme. Havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc. 107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mas del Frare, el (Llíria, Camp de Túria) Despoblat, actualment conjunt d'edificacions destinades al conreu. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas del Gras (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseria, fins al 1968 del terme de Viu de Llevata, a l'esquerra del riuet del Viu i vora la creu de Perves. 109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Jutge, el (Torrent de l'Horta, Horta) Poble, 5 km a l'oest de la vila, a l'altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana. 110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mas del Llaurador, el (Valljunquera, Matarranya) Poble, en procés de despoblament, situat al nord-est del cap del municipi. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Olmo (Ademús, Racó) Llogaret 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Poll, el (Llíria, Camp de Túria) Caseria 114 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc (Aiguamúrcia, Alt Camp) Veïnat, al nord-est de les Pobles. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc (Vila-rodona, Alt Camp) Caseria, situada a l'extrem oriental del terme. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc, el (Cambrils de Mar, Baix Camp) Veïnat 117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc, el (Berga, Berguedà) Veïnat 118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Gall, el (Esparreguera, Baix Llobregat) Veïnat (302 m alt) 119 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'Estadella, el (Vilagrassa, Urgell) Caseria, a l'extrem meridional del terme. 120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas d'Estellers, el (Baix Maestrat) Antic nom de Sant Jordi del Maestrat.
Anar
a: [ Marto ]
[ Martorell i P ] [ Maru ]
[ Mas, D ] [ Mas de
B ] [ Mas de M ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Mas
de Barberans
