A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Marto ]    [ Martorell i P ]    [ Maru ]    [ Mas, D ]    [ Mas de B ]    [ Mas de M ]

Sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure; o sigui, perillosament. (Mercè Rodoreda i Gurguí)

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Martorell  (Baix Llobregat Municipi: 12,90 km2, 56 m alt, 19.969 hab (1999)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Martorell  (Gandia, Safor)  Caseria (o Alquerieta d'Oriola), prop de la ciutat. Antiga alqueria islàmica i després lloc de moriscs (14 focs el 1609), depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Josep de Gandia.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Andreu  (Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885)  Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Bernat  (Sant Celoni, Vallès Oriental, s. XIV – Barcelona, 1452)  Pintor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell, Bernat  ( ? , s. XV)  Pintor

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Fèlix Maria de  (Martorell, Baix Llobregat, 1725 – Barcelona, 1785)  Frare caputxí

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martorell, Joanot  (Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)  Cavaller i escriptor. Pertanyent a una família valenciana d'estament militar, cunyat d'Ausiàs March, portà una vida plena d'intriga i aventura. Autor de Tirant lo Blanc, la novel·la més important de la literatura catalana, que gaudí d'un èxit impressionant en l'època en què fou escrita. És tracta d'una obra pòstuma, reelaborada en alguns passatges i editada el 1490 pel marmessor de J. Martorell, Martí Joan de Galba, dedicada a l'infant Ferran de Portugal, considerat possible successor del seu cosí germà Pere el Conestable, que havia estat proclamat rei de Catalunya per alguns catalans.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martorell, Josep  (Illes Balears, s. XVIII)  Pintor. És autor de bon nombre de teles d'inspiració religiosa, de mides grans, per a l'església de Santa Maria del Camí, així com per a la capella de Sant Ramon de l'església de la Mercè, de Palma, on fou enterrat.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Martorell, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell. Passà als Álvarez de Toledo.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Simó  (Barcelona, s. XIV – s. XV)  Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d'Empúries diverses obres. La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d'Igualada, contractada el 1399 i que s'encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l'església barcelonina de Sant Miquel. Restà actiu fins als primer anys del s. XV.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMartorell de la Selva  (Maçanet de la Selva, Selva)  Poble

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Bisbal, Artur  (Barcelona, 1894 – 1967)  Pedagog

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Codina, Josep Maria  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte. Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb O. Bohigues i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra. El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Codina, Oriol  (Barcelona, 1927 – 1996)  Director musical i pedagog. Fundador i director de la Coral Sant Jordi i catedràtic d'història de la música a la Universitat de Barcelona (1983), també va ser diputat al Parlament de Catalunya.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Codina de Cornudella, Montserrat  (Catalunya, s XX - )  Cantatriu. Germana de Josep Maria i d'Oriol. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Lluïsa Torra i Concepció Callao, i, més tard, a Siena. Amb un repertori molt ampli que comprèn melodies medievals, àries clàssiques, lieder i oratoris, així com les tendències musicals més d'avançades. Ha actuat ací i a diversos països europeus. Ha efectuat diverses gravacions, amb una de les quals, Cançons tradicionals dels Països Catalans, ha aconseguit, el 1967, el premi d'Interpretació al Gran Premi del Disc Català de Lloret de Mar.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i de Luna, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII)  Historiador. Escriví una història de Tortosa, d'un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926). L'any següent fou canviada la portada i el títol pel d'Historia de la antigua Hiberia.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Fivaller, Josep Maria de  (Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)  Escriptor

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Guinjoan, Aleix  (Reus, Baix Camp, 1861 - Cartagena, Múrcia, 1906)  Enginyer naval. Fou catedràtic de l'Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d'armament naval del seu temps. Estigué destinat per un temps a les illes Filipines. Escriví diversos treballs de la seva especialitat.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Montells, Joan  (Barcelona, 1833 – 1906)  Mestre d'obres i arquitecte. Profund coneixedor de l'art gòtic, orientà gairebé tota la seva producció cap aquell estil, dins el moviment neogoticista característic del s. XIX i segons les teories de Viollet-le-Duc. Entre les seves primeres construccions cal esmentar les esglésies de Portbou i de Sant Esteve de Castellar, ambdués d'estil goticista. Una obra típica d'aquesta trajectòria és l'església convent de les Saleses, al passeig de Sant Joan de Barcelona. És també l'autor del projecte i la realització del desmuntatge i la nova construcció de la Rambla de Catalunya, de Barcelona, de l'església quatrecentista de Montsió. Juntament amb Antoni Gaudí, que fou deixeble seu, i d'altres, fou un dels impulsors del Cercle Artístic de Sant Lluc.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Oller, Salvador  (la Canonja, Tarragonès, 1895 – Tarragona, 1968)  Escultor. Es formà a Tarragona i a Barcelona (Llotja) i fou pensionat a França. El seu estil té alguns punts de contacte amb l'art grec arcaic, així com certa influència d'A. Maillol. Obtingué la medalla d'Or a l'Exposició d'Arts Decoratives de París (1925) i a la Internacional de Barcelona de 1929.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Otzet, Ferran  (Barcelona, 1906 – 1984)  Metge

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Otzet, Vicenç  (Barcelona, 1903 - )  Enginyer militar

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Peña, Francesc  (Barcelona, 1822 – 1878)  Arqueòleg i naturalista. Després d'haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li'n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l'Helix martorelli i la Linnaea martorelli. Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que du el seu nom, al Parc de la Ciutadella. Instituí el premi Martorell, que s'atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia. La selecció dels seus escrits s'ha publicat amb el títol d'Apuntes arqueológicos (1879).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Peña, Manuel  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1890)  Naturalista

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Portas, Vicenç  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1879 – Barcelona, 1956)  Enginyer militar

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Puig, Bernardí  (Barcelona, 1870 – 1937)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902, la seva arquitectura s'inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Gaudí i Domènech i Montaner. Entre les seves obres hi ha el convent de Valdonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d'Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Terrats, Jeroni  (Barcelona, 1877 – 1951)  Arquitecte. Influït inicialment per les tesis ruskinianes, complí la tasca de divulgar-les a través de la revista "Catalunya". Donà a conèixer l'arquitectura neogòtica del secessionisme vienès, principalment de l'arquitecte Otto Wagner. Director del Servei de Conservació de Monuments, càrrec des del qual restaurà i revalorà un gran nombre de monuments, com la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, la Casa del Canonge i la Casa dels Velers, ambdués de Barcelona. És autor de l'edifici de l'Escola Industrial de Sabadell. Entre altres estudis és autor d'un Inventari gràfic de Catalunya (1909) i d'Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Trabal, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1935)  Historiador

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martorell i Trilles, Antoni  (València, 1845 – 1930)  Arquitecte. Deixeble de Monleón. Fou arquitecte municipal de València i acadèmic corresponent de Sant Carles. Entre les seves obres destaquen el Museu d'Història Natural de València i la façana de la Universitat de València.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Vidal, Miquel  (Barcelona, v 1650 – 1706)  Pintor. Treballà per al palau de la Generalitat almenys durant els anys 1680-88. És l'autor del Sant Jordi exhibit a la Sala Daurada.

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalMartorelles  (Vallès Oriental)  Municipi: 3,61 km2, 98 m alt, 4.912 h (2004) (o Martorelles de Baix). Situat al sud de la comarca, a l'esquerra del Besòs, enfront de Mollet del Vallès, amb el qual forma un continu urbà; accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral. L'agricultura, base econòmica tradicional del terme, ha estat substituïda a causa del desenvolupament industrial, especialment del sector metal·lúrgic, i també d'electrònica i de química. El polígon industrial s'estén a la part més baixa del terme, prop del Besòs, tanmateix, la manca d'obres d'infraestructura bàsiques en dificulten la comunicació. La població s'ha quintuplicat d'ençà el 1950 i el creixement fou espectacularment significatiu a partir del 1960, quan començà a integrar-se a l'aglomeració urbana de Mollet. El sector muntanyós del terme ha esdevingut zona residencial, amb diverses urbanitzacions. La vila és a la dretaInici página de la riera de les Canals, prolongada pel barri de Martorelles del Mig. El 1927 se li segregà el sector de Santa Maria de Martorelles com a terme independent. Àrea comercial de Barcelona.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martorelles de Baix  (Vallès OrientalVeure> Martorelles.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martorelles de Dalt  (Vallès Oriental Veure> Santa Maria de Martorelles.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martori i Bassets, Ramon  (Barcelona, 1893 – 1971)  Actor i escriptor. S'inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre readiofònic. Entre les obres teatrals que va esciure destaca El crit de la terra (1961).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martra, Joan  (Barcelona, 1828 – 1894)  Religiós escolapi

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martras, Antoni  (Barcelona, s. XVIII)  Botànic

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMartres, Sant Miquel de  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental Veure> Sant Miquel de Martres.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martrus i Malagelada, Josep  (Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 1927)  Periodista i escriptor. Fundà a Manresa "El Cordoner" (1876), "La Montaña" (1880), "Revista Catalana" (1881) i "Diario de Manresa". Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martrus i Riera, Jaume  (Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)  Escultor

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marturi, el  (Baix Ebre)  Contrafort sud-occidental del Caro, dins de la comarca

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Marty, Andreu  (Perpinyà, 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 1956)  Polític

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marull i Savalls, Francesc d'Assís  (Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933)  Escriptor

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarvà, Jeroni  Veure> Martorell i Bisbal, Artur.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marvà i Màyer, Josep  (Alacant, 1846 – Madrid, 1936)  Enginyer, militar i polític. Ingressà a l'Acadèmia Especial d'Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l'alçament republicà de València. El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Organitzà el Laboratori Central d'Enginyers. Fou president de l'Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marvella, platja de  (Barcelona, Barcelonès)  Platja del pla de la ciutat

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marwän ibn 'Abd Alläh  (Sahara, v 1112 – Marràqueix, 1182)  Cadí de València (1142)

47 CATALUNYA - POLÍTICA

Marxa de la Llibertat  (Catalunya, estiu 1976)  Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l'Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marxalenes  (València, Horta)  Barri de la ciutat

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marxanda  (Montesquiu de Besora / Sant Quirze de Besora, Osona)  Antiga quadra i terme, entre els dos municipis.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marxuac, Alfons  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i Una primada (1889).

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMarxuquera, la  (Ador, Safor)  Veure> Marjuquera, la.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marzà  (Pedret i Marzà, Alt Empordà)  Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d'aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament. El lloc és esmentat ja el 1060. El castell de Marzà fou adquirit l'any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzal i Bartomeu, Miquel  (Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)  Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar. Guanyà la càtedra d'anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona. És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Andreu  (València, 1620 – 1673)  Pintor. Deixeble de Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa. Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l'església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l'any 1663).

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Urbà  (València, s. XVII)  Pintor. Era germà d'Andreu. S'inclinà, com ell, pels temes religiosos.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Vicent  (València, 1763 – 1829)  Arquitecte. Fou deixeble d'Ignasi Vergara i de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué professor de matemàtiques i director general (1812). Les seves obres principals són a València: altar major de la basílica dels Desemparats i de la seu, palau del comte de Parcent, banys de l'Hospital General. També construí la capella i el retaule major, avui destruït, del beateri de Sant Miquel, a Llíria.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarzo, Vicent de  (València, s. XIX – Barcelona, 1884)  Economista. Fou catedràtic d'economia política i vice-director de l'Institut de Barcelona. Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo i Pardo, Antoni  (València, 1802 – 1867)  Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l'escultura monumental i la imatgeria. Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L'oració a l'hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Antoni  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater. Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals. Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició. Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Bartomeu  ( ? , s. XV – Barcelona, 1497)  Arquitecte

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Bernat  (Manresa, Bages, s. XVI - Barcelona ?, s. XVII)  Metge. Exercia la seva carrera a Manresa. És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMas, Dídac  (Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 1608)  Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d'estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València. És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus... (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d'altres.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas, el  (Terrades, Alt Empordà)  Barri, al sud del poble.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Monjo cistercenc

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Francesc Joan  (Vila-real, Plana Baixa, s. XVI)  Catedràtic de gramàtica

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Guillem de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller o donzell. Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l'expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l'illa. El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume d'Urgell per prendre-la.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Jaume  (Tarragona, s. XVII – Vic, Osona, 1684)  Bisbe de Vic (1674-84)

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mas, Joan  (Pollença, Mallorca, s. XVI)  Ciutadà

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas, Joan  (Reus, Baix Camp, 1564 – s. XVI)  Arquitecte

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Joaquim  (Llosa de Ranes, Costera, s. XVIII – 1818)  Eclesiàstic

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas (de Roda), Josep  (Roda de Ter, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Polític

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Julià  (l'Alcora, Alcalatén, 1720 – s. XVIII)  Pintor i gravador

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Lluís Vicent  (València, 1698 – 1772)  Frare dominicà

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas (de Roda), Miquel  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Sinibald de  (Torredembarra, Tarragonès, 1736 – Barcelona, 1806)  Marí. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d'altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l'orde dels redemptors, passà a Barcelona. Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l'Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intantà d'oposar-se, anys més tard, a l'uniformisme imposat per Madrid als plans d'estudi de nàutica. Vers l'any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l'Escola. Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas, Valeri  (Catalunya ?, s. XIX – s. XX)  Anarco-sindicalista

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas Blanc, el  (les Useres, Alcalatén)  Caseria

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Blanc, el  (Celrà, Gironès)  Veïnat, al sud del poble

122 CATALUNYA- HISTÒRIA

Mas Carbó, castell de  (Sant Hiari Sacalm, Selva)  Antiga domus de la Rovira, documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera. És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó. En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926.

121 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Cases, el  (Fornells de la Selva, Gironès)  Veïnat.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas Castellar, jaciment del  (Pontós, Alt Empordà)  Assentament ibèric

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas d'Agustí, el  (Casinos, Camp de Túria)  Caseria, al nord del municipi

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'Avall  (Tortosa, Baix Ebre)  Caseria

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas d'Avall, el  (Costur, Alcalatén)  Barri, 1 km al nord del poble

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de Aliaga  (Xelva, Serrans)  Caseria, al nord de la vila, prop d'Ahillas

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Balust, el  (Salàs de Pallars, Pallars Jussà)  Llogaret (725 m alt)

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàMas de Barberans  (Montsià Municipi: 75,60 km2, 348 m alt, 682 hab (2004). Situat a l'oest d'Amposta, al límit amb el Baix Ebre. El relleu és accidentat pels ports de Beseit (contraforts meridionals del Caro), és drenat per la capçalera del barranc de Lledó. Gran part del terme és ocupat per bosc (alzinars), encara que molt malmés pels incendis. L'economia del municipi es basa en el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli; altres conreus de secà (cereals, vinya, garrofers), una petita porció dedicada al regadiu i la fabricació de cabassos completen l'oferta econòmica. El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i el pla de la Galera, dominat per l'església parroquial de Sant Marc. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament de Mas de Barberans

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Bec, el  (Bordils, Gironès)  Barri, al nord-est del poble

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Bondia, el  (Montornès de Segarra, Segarra)  Poble

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Cervera  (Calles, Serrans)  Caseria deshabitada

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de Colom, el  (Tàrrega, Urgell)  Propietat rural

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de Flix, el  (Flix, Ribera d'Ebre)  Despoblat

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Flors, el  (Sant Joan de Moró, Plana Alta Caseria, situada al sud-oest de la vila, al pla de Flors, a la dreta de la rambla de la Viuda.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Guillem, el  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)  Caseria de l'antic terme de Sant Salvador de Toló

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Jacinto  (Castellfabib, Racó)  Llogaret

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de la Pansa, el  (Castellví de la Marca, Alt Penedès)  Caseria

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de la Pea, el  (Vilamarxant, Camp de Túria Caseria, a la dreta del Túria, en la confluència amb la rambla Castellarda.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de l'Abat  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Antic lloc i terme; havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de l'Alzinet  (Vila-rodona, Alt Camp Caseria, situada al sector nord-oriental del terme.

98 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mas de l'Ametlla  (Calaceit, Matarranya Antic terme.

99 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mas de les Garrigues, el  (Rosselló)  Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc). Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals. Fou priorat del s XIII al s XV. El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de l'Hereu, el  (Mur, Pallars Jussà)  Caseria

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de l'Obra  (Vilallonga del Camp, Tarragonès)  Antic terme

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Mollet, el  (Vilafamès, Plana Alta Caseria, situada al sud de la vila, al vessant oriental del tossal de Mollet.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de Moretó, el  (Tarragona, Tarragonès)  Antic terme

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de Moròder, el  (Montcada de l'Horta, Horta)  Caseria

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Solduga, el  (Llimiana, Pallars Jussà)  Caseria

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas del Bisbe  (Cambrils de Mar, Baix Camp Antic terme. Havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc.

107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mas del Frare, el  (Llíria, Camp de Túria Despoblat, actualment conjunt d'edificacions destinades al conreu.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas del Gras  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Caseria, fins al 1968 del terme de Viu de Llevata, a l'esquerra del riuet del Viu i vora la creu de Perves.

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Jutge, el  (Torrent de l'Horta, Horta Poble, 5 km a l'oest de la vila, a l'altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana.

110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mas del Llaurador, el  (Valljunquera, Matarranya)  Poble, en procés de despoblament, situat al nord-est del cap del municipi. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Olmo  (Ademús, Racó)  Llogaret

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas del Pinar  (Calles, Serrans Caseria deshabitada, que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Poll, el  (Llíria, Camp de Túria)  Caseria

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Veïnat, al nord-est de les Pobles.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc  (Vila-rodona, Alt Camp Caseria, situada a l'extrem oriental del terme.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc, el  (Cambrils de Mar, Baix Camp Veïnat

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc, el  (Berga, Berguedà)  Veïnat

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Gall, el  (Esparreguera, Baix Llobregat)  Veïnat (302 m alt)

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'Estadella, el  (Vilagrassa, Urgell Caseria, a l'extrem meridional del terme.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas d'Estellers, el  (Baix Maestrat)  Antic nom de Sant Jordi del Maestrat.

Anar a:    Marto ]    [ Martorell i P ]    [ Maru ]    [ Mas, D ]    [ Mas de B ]    [ Mas de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans