|
|
|
Anar a: [ Barcelona ] [ Barcelona, co ] [ Barcelona, p ] [ Barcelones ] [ Barci ] [ Bardaixi, M ] Riu i el món riurà amb tu; plora i ploraràs sol. (Ella W. Wilcox) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Barcelona (Bunyola, Mallorca Occidental) Possessió. 117 CATALUNYA - ART Barcelona,
Ajuntament de Veure> Casa
de la Ciutat de Barcelona. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Antoni
de (Catalunya ?, s. XII –
Montserrat, Bages, s. XII) Compositor
benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat. Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Antoni Maria de Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí Josep Maria Galdàcano i Melià. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, àrea metropolitana de (Catalunya) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d'actuació definit en el Pla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia. És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya. 8 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, àrees
olímpiques de (Barcelona, 1992) Conjunt
d'obres per a instal·lacions esportives i d'allotjament construïdes en quatre zones de la ciutat amb vista las jocs de la
XXV Olimpiada. Les quatre àrees inclouen l'Anell Olímpica de Montjuïc, que comprèn l'estadi, el
Palau Sant Jordi i les piscines Picornell; la
Vila Olímpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes; la zona de la
Diagonal, entorn de les instal·lacions ja existents del
Futbol Club Barcelona i del Club de
Polo; i finalment la Vall d'Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d'Horta. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, arquebisbat de (Catalunya, s. IV - ) Demarcació de l'església catòlica. Amb seu episcopal a Barcelona, elevada el 1964 a arxidiòcesi (arquebisbat) sense sufragànies, amb subjecció directa a la Seu Apostòlica. Bé que els primers indicis del cristianisme a la Barcino romana són del final del s. III i començament del IV (ho constaten el martiri de sant Cugat -v 304- i altres, segons la tradició local -santa Eulàlia, sant Sever, sant Medir, etc-), els primers bisbes barcelonins coneguts documentalment són Pretextat (v 343) i l'il·lustre escriptor sant Pacià (360-390). Entorn del 450, Nundinari, bisbe de Barcelona, creà una nova seu episcopal a Egara (Terrassa),... Segueix... 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, arxidiòcesi de (Catalunya) Veure> Barcelona, arquebisbat de. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona,
Bonaventura Gran de
(Riudoms,
Baix Camp, 1620 - Roma ?, Itàlia, 1684) Frare
franciscà. Ingressà al convent d'Escornalbou. Passà després a Roma, on fundà el convent de Sant Miquel Arcàngel i altres establiments de l'orde. Fou molt estimat per les seves virtuts i els seus coneixements teològics. Fou beatificat el 1906. La seva diada és l'11 de
setembre. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Casal de (Catalunya, 878 - 1410) Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d'Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa. Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona-Besalú per Lluís el Tartamut. Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l'autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-. Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d'Aragó. El seu fill Alfons I esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d'Aragó per renúncia de la seva mare (1163). El llinatge s'extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya i Aragó, dit l'Humà. 15 CATALUNYA - ART
16 CATALUNYA - ESPORT
17 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Natació Veure> Club de Natació Barcelona. 116 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Polo Veure> Club de Polo Barcelona. 18 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Tennis Veure> Club de Tennis Barcelona. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, comanda de (Catalunya, 1150/60 – 1796) Antiga comanda de l'orde de l'Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, comtat
de (Catalunya, 985 - 1714) Territori històric que
arribà a aglutinar quasi tota Catalunya, així com d'altres
jurisdiccions senyorials del vessant mediterrani. Regit per un comte i després també marquès, a causa de la condició fronterera d'aquest espai. El comtat de Barcelona incloïa així les terres del
Vallès, el Maresme i el
Penedès. Amb el temps, els comtes de Barcelona s'anaren annexant els comtats de
Girona, Besalú, Cerdanya,
Urgell, Rosselló,
Empúries, Pallars i part de la
Ribagorça, i també foren, en determinats períodes, comtes de la Provença i senyors del Bearn, la Bigorra i altres territoris del Llenguadoc...
Segueix... 21 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA Barcelona, comte de (Espanya, 1941 - ) Títol amb el qual, des de la mort d'Alfons XIII d'Espanya, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg. 22 CATALUNYA - POLÍTICA Barcelona, conferència de (Barcelona, 1921) Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries. 23 CATALUNYA - POLÍTICA
24 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, corregiment de (Catalunya, 1716 – 1810) Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sots-vegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona. Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal. El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar (1718), governador militar de la ciutat; el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d'Ametller i Pescio (1718), i el primer de la civil, Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1718). 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, corregiment de (Catalunya, 6/mar/1810 – 1812) Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic. Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833. Perdurà fins a l'anexió de Catalunya a l'imperi francès (1812). 26 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, Escola d'Arqueologia de (Barcelona, d 1915 - ) Grup de preshistoriador i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera. L'accès d'aquest als càrrecs de director del Servei d'Escavacions de l'Institut d'Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l'origen de l'escola. Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Ll. Pericot, J. Colominas i J. De C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de J. Maluquer de Motes, M. Tarradell i A. Arribas. 27 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, Escola de (Barcelona, 1966 – 1969) Grup de realitzadors cinematogràfics catalans o establerts a Barcelona: Jacint Esteva, Joaquim Jordà, Carles Duran, Vicenç Aranda, Ricard Bofill i, posteriorment, Jordi Grau i José Maria Nunes. Fou propugnada pel crític i cap de producció Ricard Muñoz i Suay, enfront de la generació madrilenya denominada Nuevo Cine Español. A part la intenció propagandística del terme, el nexe, no gaire coherent, entre les seves obres era, juntament amb l'abaratiment de la producció, una ambició renovadora actualitzant i en certs casos contestatària. La temporada 1968-69 el grup desaparegué de fet. 28 CATALUNYA - CULTURA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Feliu de (Barcelona, 1624 – 1662) Frare caputxí. Destacà pel seu saber. Introduí a la província catalana de l'orde l'estudi de les doctrines de sant Bonaventura. És autor d'una Instrucció de predicadors que seria publicada bastants anys després, el 1679, i traduïda al castellà. El seu cognom era Sembesart, i pertanyia a una família barcelonina força coneguda al seu temps. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Feliu de (Barcelona, 1691 – 1771) Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà. 31 CATALUNYA - ESPORT
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Jordi
de Nom de religió de l'escriptor i religiós
caputxí Jordi Llimona
i Barret. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Josep Maria de (Barcelona, 1670 – s. XVIII) Frare caputxí. És autor d'unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712). Fou orador sagrat molt remarcable. 35 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, missa de (Barcelona, s. XIV) Conjunt de peces polifòniques sobre l'Ordinari de la missa. Procedent del repertori de la capella pontificia d'Avinyó, i vinculada a la capella musical catalanoaragonesa, la tècnica d'aquesta missa deriva de la d'Ars Nova francesa. Hi ha peces tropades, un ritme idèntic al llarg de determinats fragments que alterna amb l'hoquetus, procediment rítmic característic d'aquell art musical. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Oleguer de (Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900) Frare caputxí. En produir-se l'exclaustració de 1835 passà a Itàlia. Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona,
pau de (Barcelona, 29/jun/1529)
Tractat de reconciliació entre Carles V
i el papa Climent VII, signat a la catedral
de Barcelona. Les claúsules del conveni foren redactades a Barcelona
pel nunci papal Girolamo Bencucci, conjuntament amb Mercurino
Gattinara, De Praet i el cardenal Granvelle, en representació de Carles
V; l'emperador es comprometia a restituir Ravenna, Cervio, Mòdica,
Reggio i Rubiera al papa, i aquest reconeixia a Carles
V la investidura del regne de Nàpols, li prometia de coronar-lo
emperador del Sacre Imperi i el comprometia a convocar un concili ecumènic
per tal de posar fi al cisme; ambdós signataris es comprometien a una
aliança militar contra els turcs i els luterans. Restava pendent la qüestió
de Milà. La pau de Barcelona inaugurà un període de col·laboració
entre Carles V i Climent VII, que havia de
traduir-se en la solemne coronació de Carles V
a Bolonya, aspiració del cercle erasmista del gran canceller imperial
Mercurino Gattinara, del qual Miquel Mai formava
part. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona, pla de (Barcelonés) Nom amb el qual també és coneguda la comarca. 118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona,
port de Veure> Port
de Barcelona. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, província de (Catalunya, 1833 - ) Demarcació administrativa estatal: 7.733 km2. Una de les quatre del Principat. Paral·lel a la costa: serralada Pre-litoral (Montseny) i Serralada Litoral (Montnegre). La vall del Llobregat uneix aquest sistema a la depressió Central i a la regió pre-pirinenca (Cadí, 2.647 m, Pedraforca, 2.497 m). Economia i contribució al PIB espanyol (14,78%), segon lloc. Sector primari: 2% de la població activa. Regadius al Maresme i les valls i els deltes del Llobregat i el Besòs; vinya. A la depressió Pre-litoral, cereals i hortalisses (Vallès) i vinya (Penedès). A la depressió Central, blat al Lluçanès, el Berguedà i la Plana de Vic. Al nord, en terres de secà, cereals i farratge; a la zona 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona, regió de (Catalunya) Regió que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès, Garraf, el Baix Penedès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Comprèn, a grans trets, el territori de l'antic comtat de Barcelona, tal com era el s. XI (i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina), i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Silvestre de (Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851) Frare caputxí. És autor d'escrits filosòfics en llatí i d'una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816. El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d'Arenys de Mar el 1889. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, territori de (Catalunya) Territori, sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona. Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o comtat de Barcelona, ja a partir del s X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura. Al s XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria dels Sants, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells i Santa Eulàlia de Provençana. En aquest territori, afectat a les franquícies atorgades a la ciutat, no es podien crear jurisdiccions ni drets feudals, i els castells no havien d’ésser termenals (el castell de Port, la força de Provençals, la força de Sarrià), cosa que no sempre fou respectada. Segueix... 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, tractat
de (1493) (Barcelona, 19/gen/1493) Tractat d'aliança entre Ferran II de
Catalunya-Aragó, Isabel I de Castella i 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, tractat de (1529) Veure> Barcelona, pau de. 47 CATALUNYA - CULTURA
48 CATALUNYA - CULTURA Barcelona,
Universitat de Veure> Universitat de Barcelona. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, vegueria de (Catalunya) Demarcació administrativa: 56.655 h (1718), que comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar i el Baix Llobregat. En depenia la sots-vegueria del Vallès, amb la qual sumava 81.658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al s. XIV vegueria de Barcelona i del Vallès. A causa d'haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre les sots-vegueries de Moià i d'Igualada. El 1716 la vegueria de Barcelona, sense la sots-vegueria del Vallès ni la zona del Maresme, formà el corregiment de Barcelona. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, vescomtat de (Catalunya, s IX - s XIII) Jurisdicció senyorial de l'antic comtat de Barcelona. Els primers vescomtes coneguts foren Sunifred (858), Ermenard (v 918) i Otger (v 966). Amb Guitard (m v 985) començà la transmissió hereditària del càrrec vescomtal. El seu fill, Udalard I (m v 1014), que hagué de suportar l'atac d'al-Mansur contra Barcelona (985), fou empresonat a Còrdova. Guislabert I (m 1062), bisbe de Barcelona, exercí el càrrec durant la minoria d'Udalard II (m v 1077). Durant aquest perìode es manifestà una oberta rivalitat amb el 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona, Vila Olímpica de (Barcelona, 1992) Barri residencial, construït al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Destinada, en un principi, a allotjar els participants dels Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar. El projecte urbanístic general anà a càrrec de diversos arquitectes, i les diverses unitats 52 CATALUNYA - ESPORT
53 CATALUNYA - CULTURA Barcelona Centre
de Disseny (BCD)
(Barcelona,
1974 - ) Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l'aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la
fira de Barcelona. Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d'especialistes. Pertany a l'International Council of Societies of Industrial Design i a l'International Council of Graphic Design Association. 54 CATALUNYA - LITERATURA Barcelona Divulgación Histórica (Barcelona, 1945 – 1951) Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l'Institut Municipal d'Història i publicats a càrrec de l'editorial Aymà. De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà. Paral·lelament, l'Institut Municipal d'Història publicà cinc quaderns de "Sumario de Emisiones" (1944-49), amb resums i algun treball original. Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de "Divulgación Histórica de Barcelona", aparegueren quatre volums més, publicats per l'ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general. 55 CATALUNYA - ESPORT Barcelona Dragons (Barcelona, 1991 - ) Equip de futbol americà. Es creà per participar en la primera edició de la Lliga Mundial, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units (NFL) amb equips d'Europa i dels mateixos EUA. Després de dues edicions (1991 i 1992) i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys. El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus. El 1996 els Barcelona Dragons guanyaven la World Bowl, el títol de la competició. La seu dels Barcelona Dragons és l'Estadi Olímpic de Montjuïc. 57 CATALUNYA - EMPRESA Barcelona Televisió (Barcelona, 3/nov/1994 - ) Emissora de televisió local. La gestió és a càrrec de l'empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona. 56 CATALUNYA - EMPRESA
58 CATALUNYA - ESPORT Barcelonès, Club
Muntanyenc Veure> Club Muntanyenc Barcelonès. 59 CATALUNYA - COMARCA
60 ALGUER - HISTÒRIA Barceloneta (l'Alguer, Sardenya) Nom donat tradicionalment a la ciutat després de la conquesta catalana (1354). 61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
62 CATALUNYA - ESPORT Barceloneta, Club
de Natació Veure>
Club
Natació Barceloneta. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Barcelona) Barri, entre el port, la platja i l'estació de França. Fou creat a conseqüència de l'enderrocament de part del barri de la Ribera, amb motiu del setge per les tropes de Felip V (1715), i bastir-hi la Ciutadella. Fou projectat l'any 1719 per P. Von Verboom sobre els terrenys anomenats de Marvella, i en començá la construcció el 1753, sota la direcció de Francesc de Paredes. Es caracteritza per la urbanització de tipus engraellat i per les cases baixes. Antic barri de pescadors i gent de mar té una considerable activitat comercial. La remodelació urbanística de 1992 enderrocà els característics restaurants d'especialitats marineres, a més d'ampliar el passeig marítim i soterrar el ferrocarril. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d'un quilòmetre a l'oest del poble. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d'Empordà. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Sils, Selva) Veïnat. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Bàrcino
(Barcelona)
Ciutat romana (Colonia Iulia Faventia Paterna Barcino)
que fou la capital de la Laietània i correspon a l'actual
ciutat de Barcelona. 75 CATALUNYA - EMPRESA Barcino, Editorial
(Barcelona, 1924 - ) Empresa
editorial. Fundada pel filòleg i erudit Josep Maria de
Casacuberta. Inicià les publicacions amb la col·lecció "Els nostres clàssics" (més de 100 volums publicats), a la qual seguiren "Enciclopèdia de Catalunya" i la
"Col·lecció Popular Barcino" (més de 200 volums). Altres col·leccions d'aquesta editorial:
"Publicacions de la Revista", "Biblioteca
Verdagueriana", "Biblioteca Renaixença", "Biblioteca Folklòrica Barcino", "Tramuntana" i "Biblioteca Algueresa". Anteriors al 1936 i no represes després de la
guerra civil són les col·leccions "Els clàssics del món", "Col·lecció Sant Jordi" i "Antologia". Des del 1972, la
Fundació Jaume I va fer-se càrrec dels projectes de l'editorial. 76 CATALUNYA - EMPRESA
77 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcinona (Barcelona) (ort.ant: Barchinona) Nom llatí de la ciutat, posterior a Bàrcino Utilitzat també en texts oficials catalans fins a mitjan s. XVI. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barçola i Cardona, Miquel (Alaior, Menorca, s. XVI – 9/jul/1644) Batlle d'Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors. Reeixí a repelir-los, però morí després de la contesa. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardagí i Moras, Bartomeu (Barcelona, 1915 - ) Tenor. Ha interpretat òpera i concerts. S'ha dedicat amb preferència als darrers. Han estat notables les seves intervencions a les Passions de Bach, la Missa de la Coronació i el Rèquiem de Mozart, la Novena Simfonia de 80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí (Catalunya, s. XIV - s. XVIII) Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s'incorporaren des de mitjan s. XIV a la política i a l'administració de Ribagorça i d'Aragó. El més antic és Arnau de Bardaixí. Diversos membres d'aquesta família tingueren una actuació destacada durant l'interregne dels anys 1410-12. La seva adhesió a la causa de Ferran d'Antequera determinà l'ascensió fulgurant dels Bardaixí i l'ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d'Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Anton de (Barcelona, s XV - Catalunya, s XV) Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat. Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se'n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada. El 1487, poc abans d'entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d'una mort certa tan bon punt s'obrissin els primers processos. El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Antoni de (Ribagorça, s. XIV - Catalunya, d 1434) Fill de Bernat. Iniciador de la línia dels senyors d'Albesa (Noguera). Algutzir i conseller reial, i defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d'Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d'Urgell. La seva successió passá als Torquemada. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Antoni
de (Lleida, s. XV -
Nàpols, Itàlia, s. XV)
Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486). Doctor en drets civil i canònic, Bardixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l'inquisidor (1487). Tanmateix, preferí d'escapar-se cap a França. Posteriorment s'establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i
Ferran II de Catalunya-Aragó. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Antoni de (Catalunya, s. XVI – 1609) Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de Cristòfor de Bardaixí i Servet. 86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Arnau
de (Aragó, s. XIV)
Comanador de l'orde de l'Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de
Morella durant la guerra amb
Castella. 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
88 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Balasc de (Ribagorça, s. XIV) Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons. 89 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Berenguer de (Benasc, Ribagorça, v. 1365 – Barcelona, 1432) Cavaller, jurista i funcionari reial d'origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts. Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran d'Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume d'Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa. Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d'Aragó. 90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Bernat de (Ribagorça, s. XIV) Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bardaixí, Francesc Joan (València, s. XVI) Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566). 92 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Galeot
de (Ribagorça, s.
XV - Nàpols ?, Itàlia, s. XV)
Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d'armes. Serví
Alfons el Magnànim a Itàlia. S'establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna. El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei
Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de
Joan II. 93 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Joan de (Catalunya, s. XIV - Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430) Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d'Antoni de Bardaixí. Camarlenc d'Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat. Serví a la flota de l'infant Pere fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429. 95 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Joan de (Ribagorça, s. XVI – v 1588) Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Jordi de (Aragó ?, s XV) Prelat. Fill de Berenguer de Bardaixí i germà de Joan. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d'Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d'Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d'ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460. 97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Maria de (Aragó, s. XV) Dama. Germana de Jordi de Bardaixí i filla, per tant, de Berenguer de Bardaixí i d'Isabel Ram. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d'Urrea. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i Almenara, Joan de (Ribagorça, s. XVI – Saragossa, Aragó, 1586) Jurista. Fou catedràtic de prima de cànons a Saragossa. És autor de Tractatus de officio gubernationis seu procurationis generalis regni Aragonensis i de Suma de los fueros y ordenanzas del Reino de Aragón. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i d'Alagó-Espés, Berenguer de (Saragossa, Aragó, 1546 – 1615) Bisbe d'Osca (1608-15). Era rebesnét de Berenguer de Bardaixí i de Pinós. 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i d'Arpaion, Pere Cristòfor de (Ribagorça, s. XVII - 1727) Nebot de Pere de Bardaixí i d'Ascon. Lluità per la causa borbònica durant la guerra de Successió. 102 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí i d'Ascon, Pere de (Benasc, Alta Ribagorça, 1611 - Ribagorça, d 1677) Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i de Pinós, Berenguer de (Ribagorça, s. XV - País Valencià, s. XV) Fill petit de Joan de Bardaixí i Ram. Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià). 104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i Ram, Berenguer de (Aragó ?, s. XIV – s. XV) Fill petit de Berenguer. Fou l'iniciador de la línia dels senyors d'Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d'Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga. 105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
106 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí i Servet, Cristòfor de (Ribagorça, s. XVII) Fill d'Antoni de Bardaixí. Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou pare de Pere de Bardaixí i d'Ascon. 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bardají i Balanzat, Pere (Eivissa, v. 1810 – Madrid, 1853) Militar i polític. Fou sots-tinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils. A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l'any 1840, per la qual cosa fou destituït. El nou govern moderat (1843) el nomenà alcalde-corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d'altres ciutats. Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears (1844, 1845 i 1846). 108 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Bardamina, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets; al centre hi ha l'estany de Bardamina (2.354 m), l'emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d'Estós per la dreta. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardem i Faust, Conxita (Barcelona, 1918 - ) Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid. Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de J. Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri. Darrerament ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardés i Huguet, Josep Maria (Barcelona, 1914 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1996) Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia. Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d'Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats. Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d'Estudis Francesc Aiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista "Concili Avui", de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l'abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a "Qüestions de Vida Cristiana". Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d'espiritualitat, de doctrina social i d'història eclesiàstica recent de Catalunya. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardolet i Pujol, Sebastià (Torelló, Osona, 1934 - ) Abat de Montserrat. Ordenat sacerdot el 1957, estudià tres anys al Pontificio Instituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l'escolania durant nou anys. Posteriorment va ser secretari particular de l'abat Cassià Just (1977), que el nomenà prior del monestir (1978), càrrec que exercí fins el 1989, en que, per resignació de l'abat Just a l'abadiat, fou elegit pels monjos abat del monestir. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardoll, Guillem (Castellserà, Urgell, s. XIII) Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir a l'Urgell els drets de l'hereva legítima del comtat, Aurembiaix. Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.
Anar
a: [ Barcelona ] [
Barcelona, co ] [ Barcelona,
p ] [ Barcelones ] [
Barci ] [ Bardaixi,
M ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Barcelona
Barcelona,
catedral de
Barcelona, Futbol
Club
Bardina
i Castarà, Joan