1

2

1

Barcelona  Municipi i capital del Barcelonès i de Catalunya: 97,6 km2, 4 m alt, 1.578.546 hab (2004)

C

M

2

Barcelona  Possessió del mun. de Bunyola (Mallorca Occidental)

B

G

3

Barcelona, Antoni de  (Catalunya ?, s. XII – Montserrat, Osona, s. XII)  Compositor benedictí

C

B

4

Barcelona, Antoni de  (Catalunya, s. XVII – XVIII)  Frare caputxí

C

B

5

Barcelona, Antoni Maria de  (Barcelona, 1889 – 1953)  Frare caputxí i escriptor

C

B

6

Barcelona, Antoni Maria de  Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí Josep Maria Galdàcano i Melià

C

B

7

Barcelona, àrea metropolitana de  Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d'actuació definit en el Pla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia. És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya. (EUC)

C

G

8

Barcelona, àrees olímpiques  (Barcelona, 1992)  Conjunt d'obres per a instal·lacions esportives

C

G

9

Barcelona, arquebisbat de  Demarcació de l'església catòlica de Catalunya

C

G

10

Barcelona, arxidiòcesi de  Circumscripció de l'Església catòlica a Catalunya

C

H

11

Barcelona, Atanasi de  (Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)  Frare caputxí

C

B

12

Barcelona, Bonaventura Gran de  (Riudoms, Baix Camp, 1620 - Roma ?, Itàlia, 1684)  Franciscà

C

B

13

Barcelona, Casal de  (Catalunya, s. IX – s. XV)  Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d'Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa. Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona-Besalú per Lluís el Tartamut. Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l'autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-. Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d'Aragó. El seu fill Alfons I esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d'Aragó per renúncia de la seva mare (1163). El llinatge s'extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya i Aragó, dit l'Humà. (EUC)

C

B

15

Barcelona, catedral de  Temple de la ciutat de Barcelona

C

G

16

Barcelona, Club de Futbol  Veure> Futbol Club Barcelona

C

E

17

Barcelona, Club de Natació  Veure> Club de Natació Barcelona

C

E

18

Barcelona, Club de Tennis  Veure> Club de Tennis Barcelona  

C

E

19

Barcelona, comanda de  (Catalunya, 1150/60 – 1796)  Antiga comanda de l'Hospital  

C

H

20

Barcelona, comtat de  Territori històric que comprenia l'actual Barcelonès i altres llocs de Catalunya

C

H

21

Barcelona, comte de  Títol concedit l’any 1941 al fill d'Alfons XIII

C

H

22

Barcelona, conferència de  Conferència internacional (Barcelona, 1921)

C

P

23

Barcelona, Corporació Metropolitana de (CMB)  (Barcelona, 1974 - 1987)  Òrgan

24

Barcelona, corregiment de  (Catalunya, 1716 – 1833)  Demarcació administrativa

C

H

25

Barcelona, corregiment de  Demarcació administrativa de Catalunya (6/mar/1810 – 1812), creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic. Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833. Perdurà fins a l'anexió de Catalunya a l'imperi francès (1812). (GEC)

C

H

26

Barcelona, Escola d'Arqueologia de  (Barcelona, d 1915 - )  Grup

C

C

27

Barcelona, Escola de  (Barcelona, 1966 – 1969)  Grup de realitzadors cinematogràfics  

C

C

28

Barcelona, Escola de  (Barcelona, s. XIX – 1939)  Conjunt de pensadors  

C

C

29

Barcelona, Feliu de  (Barcelona, 1624 – 1662)  Frare caputxí  

C

B

30

Barcelona, Feliu de  (Barcelona, 1691 – 1771)  Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà.

C

B

31

Barcelona, Futbol Club  (Barcelona, 1899 - )  Entitat esportiva  

C

E

32

Barcelona, Jordi de  Nom de religió de l'escriptor i religiós caputxí Jordi Llimona i Barret

C

B

33

Barcelona, Josep de  (Barcelona, 1528 – 1584)  Frare caputxí  

C

B

34

Barcelona, Josep Maria de  (Barcelona, 1670 – s. XVIII)  Frare caputxí  

C

B

35

Barcelona, missa de  (Barcelona, s. XIV)  Conjunt de peces polifòniques

C

C

36

Barcelona, Oleguer de  (Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)  Frare caputxí  

C

B

37

Barcelona, pau de  Tractat de reconciliació entre Carles V i el papa Climent VII (29/jun/1529), signat a la catedral de Barcelona. Les claúsules del conveni foren redactades a Barcelona pel nunci  papal Girolamo Bencucci, conjuntament amb Mercurino Gattinara, De Praet i el cardenal Granvelle, en representació de Carles V; l'emperador es comprometia a restituir Ravenna, Cervio, Mòdica, Reggio i Rubiera al papa, i aquest reconeixia a Carles V la investidura del regne de Nàpols, li prometia de coronar-lo emperador del Sacre Imperi i el comprometia a convocar un concili ecumènic per tal de posar fi al cisme; ambdós signataris es comprometien a una aliança militar contra els turcs i els luterans. Restava pendent la qüestió de Milà. La pau de Barcelona inaugurà un període de col·laboració entre Carles V i Climent VII, que havia de traduir-se en la solemne coronació de Carles V a Bolonya, aspiració del cercle erasmista del gran canceller imperial Mercurino Gattinara, del qual Miquel Mai formava part. (GEC)

C

H

38

Barcelona, pla de  Nom amb el qual també és coneguda la comarca del Barcelonés

C

G

39

Barcelona, prefectura de  Demarcació prevista per la divisió administrativa d'Espanya decretada per Josep I

C

H

40

Barcelona, província de  Demarcació administrativa de Catalunya (1833)  

C

G

41

Barcelona, regió de  Regió del Principat que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima

C

G

42

Barcelona, setge de  Nom amb el qual és conegut en la historiografia internacional especialment el setge de la ciutat dels anys 1713-14, que culminà l'Onze de Setembre

C

H

43

Barcelona, Silvestre de  (Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)  Frare caputxí  

C

B

44

Barcelona, territori de  Territori del Barcelonès, sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona

C

G

45

Barcelona, tractat de (1493)  Tractat d'aliança entre Ferran II de Catalunya-Aragó, Isabel I de Castella (que el signaren a Barcelona el 19/gen/1493) i Carles VIII de França (que el signà a Tours el 18/gen/1493). Segons el qual el rei francès tornà a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya, sense que li pagués les 200.000 dobles que li devia la corona d'Aragó des de temps de Joan II. A canvi d'aixó s'assegurava la seva neutralitat davant les operacions que preparava a Itàlia, llevat del cas que el papa fos atacat. Aquesta darrera clàusula permeté posteriorment la intervenció espanyola. (SC)

C

H

46

Barcelona, tractat de (1529) 

C

H

47

Barcelona, Trio de  (Barcelona, 1981 - )  Formació instrumental  

C

C

48

Barcelona, Universitat de  Veure> Universitat de Barcelona

C

C

49

Barcelona, vegueria de  Demarcació administrativa de Catalunya: 56.655 h (1718)

C

H

50

Barcelona, vescomtat de  Jurisdicció de l'antic comtat de Barcelona 

C

H

51

Barcelona, Vila Olímpica de  (Barcelona, 1992)  Barri residencial  

C

G

52

Barcelona Atlètic  (Barcelona, 1964 - )  Club de futbol  

C

E

53

Barcelona Centre de Disseny (BCD)  (Barcelona, 1974 - )  Entitat

C

C

54

Barcelona Divulgación Histórica  (Barcelona, 1945 – 1951)  Publicació en vuit volums

C

L

55

Barcelona Dragons  (Barcelona, 1991 - )  Equip de futbol americà

C

E

56

Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited  (Toronto, Canadà, 1911 - )  Societat  

C

N

57

Barcelona Televisió (Barcelona, 3/nov/1994 - )  Emissora de televisió local. La gestió és a càrrec de l'empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona.

C

N

58

Barcelonès, Club Muntanyenc  Veure> Club Muntanyenc Barcelonès

C

E

59

Barcelonès, el  Comarca de Catalunya: 143,2 km2, 2.114.697 hab (1999), cap: Barcelona

C

O

60

Barceloneta  Nom posat a la ciutat de l'Alguer l’any 1354  

L

G

61

Barceloneta  Nom d’una població de Sardenya (Itàlia) l’any 1326  

U

H

62

Barceloneta, Club de Natació  Veure> Club Natació Barceloneta

C

E

63

Barceloneta, la  Barri de Barcelona, entre el port, la platja i l'estació de França. Fou creat a conseqüència de l'enderrocament de part del barri de la Ribera, amb motiu del setge per les tropes de Felip V (1715), i bastir-hi la Ciutadella. Fou projectat l'any 1719 per P. Von Verboom sobre els terrenys anomenats de Marvella, i en començá la construcció el 1753, sota la direcció de Francesc de Paredes. Es caracteritza per la urbanització de tipus engraellat i per les cases baixes. Antic barri de pescadors i gent de mar té una considerable activitat comercial. La remodelació urbanística de 1992 enderrocà els característics restaurants d'especialitats marineres, a més d'ampliar el passeig marítim i soterrar el ferrocarril. (SC)

C

G

64

Barceloneta, la  Veïnat de Gualba (Vallès Oriental)  

C

G

65

Barceloneta, la  Barri de Begues (Baix Llobregat)

C

G

66

Barceloneta, la  Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines (la Pobla de Lillet, Berguedà).

C

G

67

Barceloneta, la  Veïnat de la Vansa (Alt Urgell)  

C

G

68

Barceloneta, la  Veïnat de Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

69

Barceloneta, la  Veïnat de Vallcebre (Berguedà)  

C

G

70

Barceloneta, la  Veïnat de Sils (Selva)  

C

G

71

Barceloneta, la  Veïnat de Fornells de la Selva (Gironès)  

C

G

72

Barceloneta, la  Barri de Vacarisses (Vallès Occidental)  

C

G

73

Barceloneta, la  Veïnat (580 m alt) el més enlairat de Prenafeta (Montblanc, Conca de Barberà).

C

G

74

Bàrcino  Ciutat romana (capital de la Laietània) que correspon a l’actual Barcelona

C

H

75

Barcino, Editorial  (Barcelona, 1924 - )  Empresa editorial

C

N

76

Barcinógrafo  (Barcelona, 1913 – 1919)  Productora cinematogràfica

C

N

77

Barcinona  Nom llatí de la ciutat de Barcelona, posterior a Bàrcino

C

H

78

Barçola i Cardona, Miquel  (Alaior, Menorca, s. XVI – 9/jul/1644)  Batlle d'Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors. Reeixí a repelir-los, però morí després de la contesa.

B

B

79

Bardagí i Moras, Bartomeu  (Barcelona, 1915 - )  Tenor  

C

B

80

Bardaixí  (Catalunya, s. XIV)  Família de cavallers  

C

B

81

Bardaixí, Abraham ben  (Catalunya ?, s. XIII)  Jurista hebreu

C

B

82

Bardaixí, Anton de  (Barcelona, s. XV - ? , s. XV)  Prohom

C

B

83

Bardaixí, Antoni de  (Lleida, s. XV - ? , s. XV)  Legista

C

B

84

Bardaixí, Antoni de  (Catalunya, s. XVI – 1609)  Procurador general de Ribagorça  

C

B

85

Bardaixí, Antoni de  ( ? , s. XIV - ? , d 1434)  Fill de Bernat  

C

B

86

Bardaixí, Arnau de  ( ? , s. XIV)  Comanador de l'orde de l'Hospital a Saragossa (1364)

C

B

87

Bardaixí, Arnau de  (Aragó, ?, s. XIV – s. XV)  Noble. Participà al Parlament aragonès d'Alcanyís, durant l'interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d'elecció del nou monarca que calia designar. (DBA)

C

B

88

Bardaixí, Balasc de  ( ? , ? )  Oncle de Berenguer

C

B

89

Bardaixí, Berenguer de  (Benasc, Alta Ribagorça, v. 1365 – Barcelona, 1432)  Cavaller

F

B

90

Bardaixí, Bernat de  ( ? , ? )  Oncle de Berenguer  

C

B

91

Bardaixí, Francesc Joan  (València, s. XVI)  Catedràtic de gramàtica

V

B

92

Bardaixí, Galeot de  ( ? , s. XV)  Noble

C

B

93