|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Unio ] [ Unio E ] [ Unio R ] [ Univ ] [ Universitat de P ] [ Universitat L ] Des de Unió, Guerra de la fins a UOC
1 VAL HIS Unió, Guerra de la (País Valencià i Aragó, 1347 – 1348) Conflicte intern 2 CAT CUL Unió Baptista de Catalunya (Catalunya, ? - ) Agrupació 3 CAT POL Unió Catalanista (Barcelona, 1891 – 1936) Entitat política 4 COR POL Unió d'Aragó (Aragó, 1283 – 1348) Lliga dels nobles aragonesos 5 CAT POL Unió de Centre de Catalunya (UCC) (Catalunya, 1978 - 1981) Partit polític de caràcter centrista, successor del Centre Català en fusionar-se aquest amb diferents grups, com ara la Lliga de Catalunya. Amb coalició amb Centristes de Catalunya-UCD, aconseguí dos diputats en les eleccions de 1979, i sota la direcció de J. Molins i Amat passà a integrar-se dins de Convergència Democràtica de Catalunya. 6 CAT CUL Unió de Colles Sardanistes (Barcelona, 1959 - ) Institució
8 BAL POL Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (Illes Balears, 1955 - ) Corporació nobiliària 9 VAL POL Unió de Llauradors i Ramaders-COAG (País Valencià, 1976 - ) Organització agrària 10 CAT POL Unió de Pagesos (UP) (Penyafort, Alt Penedès, 1974 - ) Sindicat agrícola 11 CAT POL Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (Catalunya, 1922 – 1939) Sindicat vitícola 12 CAT POL Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya (USA) (Catalunya, 12/jul/1931 – gen/1937) Poderosa associació de cooperatives agrícoles. El seu òrgan de premsa era "La Pagesia" (ago/1932 - des/1936), i comptava amb diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc. Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d'ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l'augment de la producció agrària; conseqüentment, intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s'atansava més als propietaris que no pas als parcers. El jul/1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé el gen/1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. 13 CAT POL Unió de Sindicats Lliures (Barcelona, oct/1919 - 1931) Organització sindical. Constituida a l'Ateneu Legitimista. Sota la direcció del requeté Ramon Sales, comptà amb el suport de la patronal, que el novembre d'aquell any havia declarat el locaut, i dels governadors civils de Catalunya comte de Salvatierra i Martínez Anido. Pretengué acabar amb la preponderància de la CNT mitjançant l'organització d'atemptats contra els seus principals líders. Tingué un desenvolupament en produir-se la Dictadura de Primo de Rivera, que li donà suport, la caiguda de la qual significà el desmantellament dels Sindicats Lliures. Quan es proclamà la República, Ramon Sales i altres dirigents fugiren. Publicà "Unión Obrera".
15 CAT POL Unió de Treballadors del Camp (Catalunya, 1871 - ? ) Sindicat agrícola 16 VAL POL Unió de València (País Valencià, 1347 - ) Lliga dels nobles 17 CAT POL Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UCDCC) (Catalunya, 1977 - ) Coalició 18 CAT POL Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (Catalunya, 7/nov/1931 - ) Partit polític de caràcter democratacristià. Sota la direcció de M. Carrasco i Formiguera, J.B. Roca i Caball i J. Cirera, aconseguí un diputat (Pau Romeva) al Parlament de Catalunya (1932) i es mantingué fidel a les institucions republicanes durant la guerra civil. A l'època del règim franquista, es reorganitzà clandestinament sota la direcció de M. Coll i Alentorn. En les eleccions de 1977 formà una coalició amb el Centre Català, anomenada Unió del Centre i la Democràcia Cristiana a Catalunya, que obtingué un diputat (A. Cañellas). Després passà a col·laborar amb Convergència Democràtica de Catalunya, amb la qual formà la coalició Convergència i Unió i obtingué la corresponsabilitat del govern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la presidència del Parlament de Catalunya. El partit està regit per un consell nacional i un comitè de govern amb un president executiu. 19 VAL POL Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) (País Valencià, 1962 - ) Partit polític 20 CAT HIS Unió d'Escaladei, la (la Morera de Montsant, Priorat) Veure> Conreria d'Escaladei, la. 21 CAT ESP Unió Esportiva de Sants Veure> Sants, Unió Esportiva de.
23 CAT ESP Unió Esportiva Santboiana (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1936 - ) Entitat esportiva 24 CAT ESP Unió Excursionista de Catalunya (UEC) (Barcelona, 1933 - ) Entitat excursionista 25 CAT ESP Unió Excursionista de Sabadell (UES) (Sabadell, Vallès Occidental, 1970 - ) Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l'Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926). Promou nombroses activitats relacionades amb l'excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990. 26 CAT POL Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (Barcelona, 24/abr/1910 – Catalunya, 1917) Partit polític. Fundat per la fusió dels republicans federals, la Unió Republicana i el Centre Nacionalista Republicà, presidit per Pere Coromines. En fou president Josep M. Vallès i Ribot. Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d'altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes. Obtingué un èxit considerable a les eleccions legislatives del 1910. La mort de Vallès i Ribot refredà l'entusiasme dels federals, mentre que molts dels antics integrants de la Unió Republicana se separaren de la UFNR per a ingressar al Partido Reformista. Aquests afebliments, juntament amb la tàctica de front de dretes emprada per la Lliga, empenyien el partit a cercar una aliança d'esquerres. La firma del pacte electoral de Sant Gervasi amb els radicals anticatalanistes de Lerroux (1914) va provocar el fracàs polític de la UFNR i la seva dissolució. Molts dels seus homes representatius anaven a nodrir les rengles del nou Partit Republicà Català. Tenia per òrgan de premsa "El Poble Català". 27 CAT POL Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC) (Barcelona, 29/jul/1934 - 1936) Central sindical. Creada per escissió d'una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal. Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya, en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19.429 afiliats, sota la presidència de Joan Fronjosa. La seva principal força es trobava en els sectors d'empleats de banca (l'Associació de Treballadors de Banca i Borsa de Barcelona), tècnics, administratius i obrers qualificats (el sindicat L'Obrer Fabril). Participà, durant la primera meitat de 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d'Unitat Sindical i el CADCI; el 21/jul/1936, davant les excepcionals circumstàncies provocades per l'aixecament militar, s'integrà dins de la UGT, simultàniament a la fusió de l'USC dins el nou Partit Socialista Unificat de Catalunya.
29 CAT ESP Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona (Badalona, Barcelonès, 1932 - ) Entitat esportiva 30 PAI POL Unió i Solidaritat, pactes d' (Països Catalans, 1886 – 1887) Pactes de cooperació signats per un sector de la Federació de Treballadros de la Regió Espanyola amb grups anarquistes independents de Barcelona i València. 31 BAL POL Unió Mallorquina (UM) (Palma de Mallorca, 1982 - ) Partit polític 32 CAT POL Unió Manufacturera (o Unió dels Obrers Manufacturers de la Regió Espanyola) (Barcelona, nov/1871 - Catalunya, d 1882) Sindicat creat com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l'objectiu d'aplegar tots els obrers relacionats amb la indústria tèxtil. Tenia per òrgan "La Revista Social", i assolí aviat una gran importància numèrica. Dividida en diverses tendències -moderats pro-republicans, autoritaris i bakunistes-, desaparegué després del 1874. Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s'adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882), i l'organització romangué minoritària. 33 VAL CUL Unió Musical de Llíria (Llíria, Camp de Túria, meitat del s. XIX - ) Banda musical 34 BAL POL Unió Obrera Balear (Palma de Mallorca, 1881 - ? ) Organisme obrer 35 NOR POL Unió per una Regió Catalana (Catalunya Nord, 1981 - ) Associació cívica 36 BAL POL Unió Protectora Mercantil (Palma de Mallorca, 1889 - ) Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s'incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure's mai a cap central sindical. Publicà "Unión Protectora Mercantil" (1900-12), revista quinzenal.
38 CAT POL Unió Regionalista (Barcelona, 1899 - ) Grup polític 39 CAT POL Unió Sacerdotal (Barcelona, 1947 - ) Associació de preveres 40 CAT POL Unió Socialista de Catalunya (USC) (Barcelona, 8/jul/1923 – 1936) Partit polític. Format per Serra i Moret, Campalans, Alomar i altres. De caràcter intel·lectual, sorgí com a reacció a les posicions anticatalanistes del PSOE, i intentà la defensa del socialisme i de l'autonomia de Catalunya. Durant la República s'alià amb l'Esquerra Republicana i així, malgrat d'ésser minoritària, envià representants a les Corts de la República, al Parlament Català i al govern de la Generalitat. L'any 1934 va constituir la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya. La influència de Joan Comorera inclinà el partit cap a posicions més marxistes, i el 22/jul/1936 fou un dels grups integrants del PSUC. El seu òrgan de premsa fou "Justícia Social". 41 BAL POL Unió Socialista Menorquina (Menorca, mar/1930 - 1932) Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay. Comptà amb grups a diverses ciutats de l'illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s'hi integrà. 42 BAL POL Unió Tipogràfica Balear (Palma de Mallorca, 1897 - ) Societat dels obrers tipògrafs 93 VAL POL Unió valenciana (País Valencià, 1283 - 1348) Junta de nobles i representants municipals valencians per limitar el poder reial. Va nèixer quan es formà la Unió Aragonesa, i Pere el Gran va haver de concedir el privilegi General. La crisi de les Unions s'agreujà en el regnat de Pere III. Les humoliacions que el Cerimoniós rebé de la Unió Valenciana acabaren després d'innombrables lluites entre els unionistes i els exèrcits reials, integrats en gran part per catalans, a la batalla de Mislata, prop de València, després de la qual el monarca assetjà la ciutat, que aviat es lliurà. Per perdonar la ciutat Pere III imposà determinades condicions, entre les quals la de decidir quins dels antics privilegis serien suprimits i quins seguirien vigents. 43 VAL POL Unió Valenciana (País Valencià, 1982 - ) Partit polític regionalista 44 VAL POL Unió Valencianista Regional (València, 1918 - 1936) Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d'estat de Primo de Rivera, un sector fundà l'Acció Valenciana (nov/1923). Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta a l'inici de la guerra civil.
46 CAT POL Unión Monárquica Nacional (Barcelona, feb/1919 - 1932) Partit polític. Fundat per iniciativa i sota la presidència d'Alfons Sala i Argemí (després comte d'Egara), diputat i càcic del districte de Terrassa. Aplegava l'ala més unitarista i dretana del monarquisme català, per contrast amb el sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d'ésser una reunió de notables, sense base organitzada. Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de l'UMN la convertí en el suport polític més ferm del règim de Primo de Rivera a Catalunya, i Alfons Sala fou nomenat president de la Mancomunitat dictatorial (1924-25). Fugaçment ressuscitat el 1930, el partit desaparegué de fet amb la República, i els seus homes s'integraren en les organitzacions de l'extrema dreta alfonsina, com ara la Peña Blanca. 47 CAT PUB Unión Obrera (Barcelona, mar/1921 – abr/1924) Revista quinzenal. Òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors - Unió de Sindicats Lliures. En fou director Joan Llaguia i Lliteres. Com a portaveu del Sindicat Lliure, ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l'exemple dels sindicats cristians europeus. Excepcionalment inclogué algun número solt en català. 48 CAT PUB Unión Obrera, La (Barcelona, 16/nov/1889 – 1899) Periòdic socialista. Creat com a òrgan de la Unió General de Treballadors. D'aparició molt irregular -el número 2 sortí el set/1890, el 10 el feb/1896-, possiblement desaparegué amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT. 49 BAL PUB Unión Republicana, La (Palma de Mallorca, 1/ago/1896 – 1904) Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí. Substituí, de fet, "Las Baleares", i fou l'òrgan del Partit d'Unió Republicana. 50 VAL POL Unitat del Poble Valencià (UPV) (País Valencià, 1983 - ) Organització política 51 CAT EMP Unitat Hermètica SA (Sabadell, Vallès Occidental, 1962 - ) Empresa industrial. Fabrica moto-compressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració. Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana i després de la Hitachi japonesa. El 1986 era la primera empresa industrial de Sabadell amb 1.715 treballadors.
53 CAT ESP Universitari Barcelona Club (Barcelona, 1931 – 1939) Entitat esportiva 54 CAT CUL Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (Barcelona, 1968 - ) Institució d'ensenyament superior. Fundada i establerta a la urbanització de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès des del 1971. Símbol d'una certa liberalització en la cultura i l'ensenyament, es va constituir en una de les universitats més importants de Catalunya, especialment en matèria de recerca. El Col·legi Universitari de Girona en va dependre entre 1969 i 1991, any en que es constituí en la Universitat de Girona. 55 VAL CUL Universitat Cardenal Herrera (Montcada i Alfara del Patriarca, Horta, 1999 - ) Universitat 56 NOR CUL Universitat Catalana d'Estiu (UCE) (Prada, Conflent, 1969 - ) Jornades d'estudi 57 VAL CUL Universitat d'Alacant (Alacant, 1979 - ) Institució d'ensenyament superior 58 CAT CUL Universitat de Barcelona (Barcelona, 1401 - ) Institució d'ensenyament superior 59 CAT CUL Universitat de Cervera (Cervera, Segarra, 1717 - ) Institució d'ensenyament superior 60 BAL CUL Universitat de Ciutat de Mallorca (Palma de Mallorca, 1978 - ) Institució universitària, ampliada el 1979. Comprèn diverses facultats i escoles universitàries que ja existien com a dependents de la Universitat de Barcelona o de la Universitat Autònoma de Barcelona. 61 VAL CUL Universitat de Gandia (Gandia, Safor, 1547 - 1772) Institució d'ensenyament superior. Creada per petició de Francesc de Borja i d'Aragó i que el 1548 passà a ser controlada per la Companyia de Jesús, i esdevingué el primer centre universitari de l'orde. De gran esplendor al s. XVIII, va patir les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes de l'estat espanyol, i fou suprimida. 62 CAT CUL Universitat de Girona (Girona, 1446 - ) Institució d'ensenyament superior 63 BAL CUL Universitat de les Illes Balears (UIB) (Palma de Mallorca, 1978 - ) Institució d'ensenyament superior. Creada a partir dels centres que depenien de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el nom inicial de Universitat de Palma de Mallorca, el 1985 adoptà la denominació actual. El 1992 tots els seus estudis, abans en edificis repartits per tota la ciutat, es traslladaren al nou campus creat a la carretera de Valldemossa. 64 CAT CUL Universitat de Lleida Veure> Estudi General de Lleida. 65 CAT CUL Universitat de Lleida (Lleida, 1991 - ) Institució d'ensenyament superior
67 NOR CUL Universitat de Perpinyà (Perpinyà, 1350 - ) Institució d'ensenyament superior 68 CAT POL Universitat de Prohoms de Ribera (Barcelona, 1258 - ? ) Corporació 69 CAT CUL Universitat de Solsona (Solsona, Solsonès, 1620 - ) Institució d'ensenyament superior 70 CAT CUL Universitat de Tarragona (Tarragona, 1572 - ) Institució d'ensenyament superior 71 CAT CUL Universitat de Tortosa (Tortosa, Baix Ebre, 1645 - 1717) Institució d'ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec. Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari. 72 VAL CUL Universitat de València (València, 1499 - ) Institució d'ensenyament superior 73 CAT CUL Universitat de Vic (Vic, Osona, 1997 - ) Institució d'ensenyament superior, de caire privat, però inscrita en l'oferta universitària pública. Integra tots aquells centres dependents d'altres universitats catalanes que el 1977 havien constituït els Estudis Universitaris de Vic. 74 VAL CUL Universitat d'Oriola (Oriola, Baix Segura, 1569 - ) Institució d'ensenyament superior 75 BAL POL Universitat i Consell General de Menorca (Menorca, ? - ? ) Organisme 76 CAT CUL Universitat Industrial Altre nom amb què també fou coneguda l'Escola Industrial de Barcelona. 77 CAT CUL Universitat Internacional de Catalunya (Catalunya, 1997 - ) Universitat privada 78 VAL CUL Universitat Jaume I (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1991 - ) Centre d'ensenyament superior. Disposa de tres campus: el de la Penyeta Roja, el de Riu Sec i un situat al centre de la ciutat. És la seu de l'Institut Universitari Lluís Vives. 79 CAT CUL Universitat Literària de Vic (Vic, Osona, 1599 - ? ) Institució docent 80 CAT CUL Universitat Lliure de Catalunya (Barcelona, 1997 - ) Institució universitària privada 81 VAL CUL Universitat Miguel Hernández (Elx, Baix Vinalopó, 1997 - ) Centre d'estudis superiors públic
83 CAT CUL Universitat Politècnica de Barcelona (Barcelona, 1971 - ) Entitat docent 84 CAT CUL Universitat Politècnica de Catalunya (Catalunya, s. XX - ) Institució d'ensenyament superior 85 VAL CUL Universitat Politècnica de València (València, 11/mar/1971 - ) Entitat docent. Té els seus antecedents en l'Institut Politècnic Superior de València (1968), l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona). Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l'estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports. A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s'estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d'escultura a l'aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi. 86 CAT CUL Universitat Pompeu Fabra (UPF) (Barcelona, 1990 - ) Institució d'ensenyament superior 87 CAT CUL Universitat Ramon Llull (Barcelona, 1991 - ) Institució d'ensenyament superior 88 CAT CUL Universitat Rovira i Virgili (Tarragona, 1991 - ) Institució d'ensenyament superior 89 CAT GEO Unya (Salardú, Vall d'Aran) Poble (1.280 m alt) 90 CAT GEO Unyòla, l' (Vall d'Aran) Riu, afluent dretà de la Garona 91 VAL BIO Unzeta, Martín (Biscaia, Euscadi, s. XVI – Alacant, 1630) Arquitecte 92 CAT CUL UOC Sigla de la Universitat Oberta de Catalunya.
Des de Unió, Guerra de la fins a UOC l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Unio ] [ Unio E ] [ Unio R ] [ Univ ] [ Universitat de P ] [ Universitat L ]
|
|
|
