|
|
|
Anar a: [ Unio ] [ Unio E ] [ Unio R ] [ Univ ] [ Universitat de P ] [ Universitat L ] És un gran privilegi haver viscut una vida difícil. (Indira Gandhi) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Unió, Guerra de la (País Valencià i Aragó, 1347 – 1348) Conflicte intern 2 CATALUNYA - CULTURA Unió Baptista de Catalunya (Catalunya, ? - ) Agrupació 3 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Catalanista (Barcelona, 1891 – 1936) Entitat política 4 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Unió d'Aragó (Aragó, 1283 – 1348) Lliga dels nobles aragonesos 5 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Centre de Catalunya (UCC) (Catalunya, 1978 - 1981) Partit polític de caràcter centrista, successor del Centre Català en fusionar-se aquest amb diferents grups, com ara la Lliga de Catalunya. Amb coalició amb Centristes de Catalunya-UCD, aconseguí dos diputats en les eleccions de 1979, i sota la direcció de J. Molins i Amat passà a integrar-se dins de Convergència Democràtica de Catalunya. 6 CATALUNYA - CULTURA
7 CATALUNYA - ESPORTS Unió de Federacions Esportives Catalanes (Catalunya, 1933 - ) Entitat 8 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (Illes Balears, 1955 - ) Corporació nobiliària 9 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unió de Llauradors i Ramaders-COAG (País Valencià, 1976 - ) Organització agrària 10 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Pagesos (UP) (Penyafort, Alt Penedès, 1974 - ) Sindicat agrícola 11 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (Catalunya, 1922 – 1939) Sindicat de camperols. Sorgida amb motiu de la qüestió rabassaire. Impulsada per Lluís Companys i Amadeu Aragay, el seu primer president fou Francesc Riera. La defensa de la possibilitat de redempció de la terra a instàncies de l'arrendatari li permeté d'arrelar fortament durant la II República, quan presentà la polèmica Llei de Contractes de Conreu. Molt vinculada a Esquerra Republicana, a partir del 1934 s'aproximà a la Unió Socialista de Catalunya i durant la guerra civil al PSUC. El seu òrgan de premsa fou "La Terra". 12 CATALUNYA - POLÍTICA
13 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Sindicats Lliures (Barcelona, oct/1919 - 1931) Organització sindical. Constituida a l'Ateneu Legitimista. Sota la direcció del requeté Ramon Sales, comptà amb el suport de la patronal, que el novembre d'aquell any havia declarat el locaut, i dels governadors civils de Catalunya comte de Salvatierra i Martínez Anido. Pretengué acabar amb la preponderància de la CNT mitjançant l'organització d'atemptats contra els seus principals líders. Tingué un desenvolupament en produir-se la Dictadura de Primo de Rivera, que li donà suport, la caiguda de la qual significà el desmantellament dels Sindicats Lliures. Quan es proclamà la República, Ramon Sales i altres dirigents fugiren. Publicà "Unión Obrera". 14 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Treballadors Cristians de Catalunya (UTCC) (Barcelona, 26/oct/1934 - Catalunya, 1936) Organització sindical catòlica. Aplegà entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d'Enric Escamilla i Pich, sibstituït més tard per Audaç Gallego. De filiació demòcrata-cristiana, defensava la doctrina social de l'església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya, mantenint també relacions amb l'obrerisme catòlic europeu. Desenrotllà una considerable activitat, i el 1935 comptava amb 3.000 afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç. Creà l'Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe "Defensa Obrera" (22/des/1934 - 18/jul/1936), dirigit per Arcadi de Larrea i Palacín. 15 CATALUNYA - POLÍTICA
16 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unió de València (País Valencià, 1347 - ) Lliga dels nobles 17 CATALUNYA - POLÍTICA Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UCDCC) (Catalunya, 1977 - ) Coalició 18 CATALUNYA - POLÍTICA
19 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) (País Valencià, 1962 - ) Partit polític 20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 CATALUNYA - ESPORT Unió Esportiva de Sants Veure> Sants, Unió Esportiva de. 22 CATALUNYA NORD - ESPORT Unió Esportiva i Arlequins Perpinyanesos (Perpinyà, 1933 - ) Club de rugby. Sorgit de la fusió entre la Unió Esportiva Perpinyanesa, fundat el 1902 i campions de l'estat francès en 1914, 1921 i 1925, i l'Arlequins Club. Ha estat campió de l'estat francès i guanyador de la Challenge Du-Manoir durant diversos anys, a més de bastants sots-campionats en ambdues competicions. 23 CATALUNYA - ESPORT Unió Esportiva Santboiana (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1936 - ) Entitat esportiva 24 CATALUNYA - ESPORT Unió Excursionista de Catalunya (UEC) (Barcelona, 1933 - ) Entitat excursionista 25 CATALUNYA - ESPORT Unió Excursionista de Sabadell (UES) (Sabadell, Vallès Occidental, 1970 - ) Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l'Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926). Promou nombroses activitats relacionades amb l'excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990. 26 CATALUNYA - POLÍTICA
27 CATALUNYA - POLÍTICA Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC) (Barcelona, 29/jul/1934 - 1936) Central sindical. Creada per escissió d'una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal. Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya, en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19.429 afiliats, sota la presidència de Joan Fronjosa. La seva principal força es trobava en els sectors d'empleats de banca (l'Associació de Treballadors de Banca i Borsa de Barcelona), tècnics, administratius i obrers qualificats (el sindicat L'Obrer Fabril). Participà, durant la primera meitat de 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d'Unitat Sindical i el CADCI; el 21/jul/1936, davant les excepcionals circumstàncies provocades per l'aixecament militar, s'integrà dins de la UGT, simultàniament a la fusió de l'USC dins el nou Partit Socialista Unificat de Catalunya. 28 CATALUNYA - POLÍTICA Unió General de Treballadors (UGT) (Barcelona, 12/ago/1888 - ) Central sindical 29 CATALUNYA - ESPORT
30 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Unió i Solidaritat, pactes d' (Països Catalans, 1886 – 1887) Pactes de cooperació signats per un sector de la Federació de Treballadros de la Regió Espanyola amb grups anarquistes independents de Barcelona i València. 31 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Mallorquina (UM) (Palma de Mallorca, 1982 - ) Partit polític. D'ideologia liberal i nacionalista, ha participat des de la seva creació en diversos òrgans de govern de l'illa i donà suport al govern autonòmic del PP des del 1987 al 1995. Després de les eleccions del 1999 s'integrà en una coalició de partits que prenia el govern als populars després de 16 anys, i donà suport a l'elecció del socialista Francesc Antich com a president balear. La presidenta del partit, Maria Antònia Munar, presidí des del 1999 el Consell Insular de Mallorca. 32 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Manufacturera (o Unió dels Obrers Manufacturers de la Regió Espanyola) (Barcelona, nov/1871 - Catalunya, d 1882) Sindicat creat com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l'objectiu d'aplegar tots els obrers relacionats amb la indústria tèxtil. Tenia per òrgan "La Revista Social", i assolí aviat una gran importància numèrica. Dividida en diverses tendències -moderats pro-republicans, autoritaris i bakunistes-, desaparegué després del 1874. Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s'adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882), i l'organització romangué minoritària. 33 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Unió Musical de Llíria (Llíria, Camp de Túria, meitat del s. XIX - ) Banda musical 34 ILLES BALEARS - POLÍTICA
35 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Unió per una Regió Catalana (Catalunya Nord, 1981 - ) Associació cívica 36 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Protectora Mercantil (Palma de Mallorca, 1889 - ) Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s'incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure's mai a cap central sindical. Publicà "Unión Protectora Mercantil" (1900-12), revista quinzenal. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Provincial Agrària (Lleida, feb/1932 - 1936) Federació de sindicats agrícoles de les terres de Lleida. Controlada pel Bloc Obrer i Camperol; constituïa, amb l'Acció Social Agrària de Girona, la base de l'organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d'aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l'Urgell. Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí la xifra de 8.000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals. L'estiu de 1933 dirigí i protagonitzà l'agitació agrària a la zona del canal d'Urgell, enfrontant-se amb les autoritats de l'Esquerra; l'any següent, s'adherí a l'Aliança Obrera, i el 1936 s'integrà en el POUM. Publicà un butlletí periòdic i, des del jun/1936, la revista "Unió Agrària". 38 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Regionalista (Barcelona, 1899 - ) Grup polític 39 CATALUNYA - POLÍTICA
40 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Socialista de Catalunya (USC) (Barcelona, 8/jul/1923 – 1936) Partit polític. Format per Serra i Moret, Campalans, Alomar i altres. De caràcter intel·lectual, sorgí com a reacció a les posicions anticatalanistes del PSOE, i intentà la defensa del socialisme i de l'autonomia de Catalunya. Durant la República s'alià amb l'Esquerra Republicana i així, malgrat d'ésser minoritària, envià representants a les Corts de la República, al Parlament Català i al govern de la Generalitat. L'any 1934 va constituir la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya. La influència de Joan Comorera inclinà el partit cap a posicions més marxistes, i el 22/jul/1936 fou un dels grups integrants del PSUC. El seu òrgan de premsa fou "Justícia Social". 41 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Socialista Menorquina (Menorca, mar/1930 - 1932) Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay. Comptà amb grups a diverses ciutats de l'illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s'hi integrà. 42 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Tipogràfica Balear (Palma de Mallorca, 1897 - ) Societat dels obrers tipògrafs 93 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unió valenciana (País Valencià, 1283 - 1348) Junta de nobles i representants municipals valencians per limitar el poder reial. Va nèixer quan es formà la Unió Aragonesa, i Pere el Gran va haver de concedir el privilegi General. La crisi de les Unions s'agreujà en el regnat de Pere III. Les humoliacions que el Cerimoniós rebé de la Unió Valenciana acabaren després d'innombrables lluites entre els unionistes i els exèrcits reials, integrats en gran part per catalans, a la batalla de Mislata, prop de València, després de la qual el monarca assetjà la ciutat, que aviat es lliurà. Per perdonar la ciutat Pere III imposà determinades condicions, entre les quals la de decidir quins dels antics privilegis serien suprimits i quins seguirien vigents. 43 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
44 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unió Valencianista Regional (València, 1918 - 1936) Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d'estat de Primo de Rivera, un sector fundà l'Acció Valenciana (nov/1923). Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta a l'inici de la guerra civil. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Unión, comte de La Veure> Carvajal i Vargas, Luis Fermín de. 45 CATALUNYA - EMPRESA Unión Industrial Bancaria (Bankunion) (Barcelona, 1963 - ) Entitat bancària. Constituïda per a la promoció de tot tipus de societats industrials o agrícoles. El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers. 46 CATALUNYA - POLÍTICA Unión Monárquica Nacional (Barcelona, feb/1919 - 1932) Partit polític. Fundat per iniciativa i sota la presidència d'Alfons Sala i Argemí (després comte d'Egara), diputat i càcic del districte de Terrassa. Aplegava l'ala més unitarista i dretana del monarquisme català, per contrast amb el sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d'ésser una reunió de notables, sense base organitzada. Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de l'UMN la convertí en el suport polític més ferm del règim de Primo de Rivera a Catalunya, i Alfons Sala fou nomenat president de la Mancomunitat dictatorial (1924-25). Fugaçment ressuscitat el 1930, el partit desaparegué de fet amb la República, i els seus homes s'integraren en les organitzacions de l'extrema dreta alfonsina, com ara la Peña Blanca. 47 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Unión Obrera (Barcelona, mar/1921 – abr/1924) Revista quinzenal. Òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors - Unió de Sindicats Lliures. En fou director Joan Llaguia i Lliteres. Com a portaveu del Sindicat Lliure, ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l'exemple dels sindicats cristians europeus. Excepcionalment inclogué algun número solt en català. 48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
49 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Unión Republicana, La (Palma de Mallorca, 1/ago/1896 – 1904) Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí. Substituí, de fet, "Las Baleares", i fou l'òrgan del Partit d'Unió Republicana. 50 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unitat del Poble Valencià (UPV) (País Valencià, 1983 - ) Organització política 51 CATALUNYA - EMPRESA Unitat Hermètica SA (Sabadell, Vallès Occidental, 1962 - ) Empresa industrial. Fabrica moto-compressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració. Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana i després de la Hitachi japonesa. El 1986 era la primera empresa industrial de Sabadell amb 1.715 treballadors. 52 CATALUNYA - LITERATURA Univers, Biblioteca (Barcelona, 1929 – 1936) Col·lecció literària 53 CATALUNYA - ESPORT Universitari Barcelona Club (Barcelona, 1931 – 1939) Entitat esportiva 54 CATALUNYA - CULTURA
55 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Cardenal Herrera (Montcada i Alfara del Patriarca, Horta, 1999 - ) Universitat 56 CATALUNYA NORD - CULTURA Universitat Catalana d'Estiu (UCE) (Prada, Conflent, 1969 - ) Jornades d'estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada. Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d'universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat. Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord. 57 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat d'Alacant (Alacant, 1979 - ) Institució d'ensenyament superior. És constituïda per alguns centres que havien estat dependents de la Universitat de València i altres de nova creació, tots ubicats a Sant Vicent del Raspeig i a Sant Joan. Els tres centres d'Elx conformaren el 1997 la nova Universitat Miguel Hernández. Acull l'Institut Marítim Internacional. 58 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Barcelona (Barcelona, 1401 - ) Institució d'ensenyament superior 59 CATALUNYA - CULTURA
60 ILLES BALEARS - CULTURA Universitat de Ciutat de Mallorca (Palma de Mallorca, 1978 - ) Institució universitària, ampliada el 1979. Comprèn diverses facultats i escoles universitàries que ja existien com a dependents de la Universitat de Barcelona o de la Universitat Autònoma de Barcelona. 61 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat de Gandia (Gandia, Safor, 1547 - 1772) Institució d'ensenyament superior. Creada per petició de Francesc de Borja i d'Aragó i que el 1548 passà a ser controlada per la Companyia de Jesús, i esdevingué el primer centre universitari de l'orde. De gran esplendor al s. XVIII, va patir les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes de l'estat espanyol, i fou suprimida. 62 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Girona (UdG) (Girona, 1572 - ) Institució d'ensenyament superior. Tot i que el 1446 la ciutat de Girona ja havia rebut un privilegi reial per a la creació d'un estudi general, no funcionà com a tal fins al 1572. Suprimida el 1717, no va ser restablerta fins al 1869, en una nova etapa, però, que durà molt poc. El 1969 entrà en funcionament el Col·legi Universitari de Girona que va dependre de la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1991, any en que esdevingué Universitat de Girona, institució que agrupava tant els centres que havien estat dependents tant de la Universitat Autònoma com de la Universitat Politècnica de Catalunya. 63 ILLES BALEARS - CULTURA Universitat de les Illes Balears (UIB) (Palma de Mallorca, 1978 - ) Institució d'ensenyament superior. Creada a partir dels centres que depenien de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el nom inicial de Universitat de Palma de Mallorca, el 1985 adoptà la denominació actual. El 1992 tots els seus estudis, abans en edificis repartits per tota la ciutat, es traslladaren al nou campus creat a la carretera de Valldemossa. 64 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Lleida Veure> Estudi General de Lleida. 65 CATALUNYA - CULTURA
66 ILLES BALEARS - CULTURA Universitat de Mallorca Veure> Estudi General Lul·lià. 67 CATALUNYA NORD - CULTURA Universitat de Perpinyà (Perpinyà, 1350 - ) Institució d'ensenyament superior 68 CATALUNYA - POLÍTICA Universitat de Prohoms de Ribera (Barcelona, 1258 - ? ) Corporació. Creada per Jaume I, agrupava els homes de mar residents a la Ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc. Aquesta universitat redactà el mateix any de la seva creació unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l'esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns d'ells referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar. 69 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Solsona (Solsona, Solsonès, 1620 - 1717) Institució d'ensenyament superior. Creada per una butlla del papa Pau V i que convertia el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de la ciutat, creat el 1615 pels dominicans, en universitat literària. Fou regentada pels dominicans, i podien conferir graus que valien al Principat i a Mallorca. S'hi formaven inicialment els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846. Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida pel decret de l'11/mai/1717 de Felip V, que l'agregava a Cervera. Continuà, però, com a col·legi fins a l'exclaustració dels dominicans el 1835. 70 CATALUNYA - CULTURA
71 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Tortosa (Tortosa, Baix Ebre, 1645 - 1717) Institució d'ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec. Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari. 72 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat de València (València, 1499 - ) Institució d'ensenyament superior 73 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Vic (Vic, Osona, 1997 - ) Institució d'ensenyament superior, de caire privat, però inscrita en l'oferta universitària pública. Integra tots aquells centres dependents d'altres universitats catalanes que el 1977 havien constituït els Estudis Universitaris de Vic. 74 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat d'Oriola (Oriola, Baix Segura, 1569 - ) Institució d'ensenyament superior 75 ILLES BALEARS - POLÍTICA Universitat i Consell General de Menorca (Menorca, ? - ? ) Organisme 76 CATALUNYA - CULTURA Universitat Industrial Altre nom amb què també fou coneguda l'Escola Industrial de Barcelona. 77 CATALUNYA - CULTURA
78 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Jaume I (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1991 - ) Centre d'ensenyament superior. Disposa de tres campus: el de la Penyeta Roja, el de Riu Sec i un situat al centre de la ciutat. És la seu de l'Institut Universitari Lluís Vives. 79 CATALUNYA - CULTURA Universitat Literària de Vic (Vic, Osona, 1599 - ? ) Institució docent 80 CATALUNYA - CULTURA Universitat Lliure de Catalunya (Barcelona, 1997 - ) Institució universitària privada 81 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Miguel Hernández (Elx, Baix Vinalopó, 1997 - ) Centre d'estudis superiors públic 82 CATALUNYA - CULTURA Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (Catalunya, 1995 - ) Universitat a distància privada 83 CATALUNYA - CULTURA
84 CATALUNYA - CULTURA Universitat Politècnica de Catalunya (Catalunya, s. XX - ) Institució d'ensenyament superior 85 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Politècnica de València (València, 11/mar/1971 - ) Entitat docent. Té els seus antecedents en l'Institut Politècnic Superior de València (1968), l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona). Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l'estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports. A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s'estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d'escultura a l'aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi. 86 CATALUNYA - CULTURA Universitat Pompeu Fabra (UPF) (Barcelona, 1990 - ) Institució d'ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya. Està orientada principalment cap a les ciències socials, humanitats, traducció i interpretació, dret, periodisme i ciències econòmiques i empresarials, entre d'altres. Els seus centres estan repartits per diverses parts del centre de Barcelona i el parc de la Ciutadella. Compta amb un important institut d'estudis històrics i un institut de cultura. 87 CATALUNYA - CULTURA Universitat Ramon Llull (Barcelona, 1991 - ) Institució d'ensenyament superior 88 CATALUNYA - CULTURA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Unya (Salardú, Vall d'Aran) Poble (1.280 m alt) 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Unyòla, l' (Vall d'Aran) Riu, afluent dretà de la Garona 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Unzeta, Martín (Biscaia, Euscadi, s. XVI – Alacant, 1630) Arquitecte 92 CATALUNYA - CULTURA UOC Sigla de la Universitat Oberta de Catalunya. 95 CATALUNYA - CULTURA UPF Sigla de la Universitat Pompeu Fabra.
Anar
a: [ Unio ]
[ Unio E ] [ Unio
R ]
[ Univ ] [ Universitat
de P ]
[ Universitat L ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Unió
Democràtica de Catalunya (UDC)