descripció

Argany, Gabriel  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Compositor

C

B

Argelaguer  Municipi de la Garrotxa: 12,73 km2, 183 m alt, 368 hab (1999)

C

M

Argelers  Municipi del Rosselló: 58,67 km2, 10 m alt, 9.069 hab (1999)

N

M

Argelers, camp d'  Camp de concentració, creat el feb/1939 a Argelers (Rosselló), instal·lat després de la guerra civil espanyola, a la zona de la platja, on arribà una gran massa de refugiats procedents de l'exèrcit de la República Espanyola (s'hi arribà a aplegar una població de 70.000 presoners de guerra). Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats, en gran part al camp del Barcarès (Rosselló).

N

H

Argeleta  Municipi de l’Alt Millars: 15,36 km2, 311 m alt, 121 hab (1999)

V

M

Argeleta, marquesat d'  Títol senyorial del País Valencià, creat el 1885  

V

H

Argemí, Francesc  (Badalona, Barcelonès, 1822 – 1887)  Compositor  

C

B

Argemí i Fontanet, Josep Maria  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 – Barcelona, 1960)  Enginyer tèxtil, productor i director de cinema. El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d'interès per llur contingut social. El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions. (GEC)

C

B

Argemí i Roca, Aurelí  (Sabadell, 1936 - )  Dinamitzador cultural i polític  

C

B

Argemir i Creixell, Oleguer  (Barcelona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Ciutadà honrat  

C

B

Argemir i Mitjà, Miquel  Pseudònim del religiós trinitari Miquel dels Sants

C

B

Argençola  Municipi d’Anoia: 47,10 km2, 768 m alt, 209 hab (2004). Situat al sector occidental de la comarca, a la zona de transició amb la Segarra. Hi abunden els boscos de pins i d'alzines. L'economia del municipi es basa en l'agricultura, principalment de secà, complementada per la ramaderia. Hi ha també algunes pedreres i jaciments de lignit. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant la segona meitat del s. XX. Al poble, situat al peu de les ruïnes de l'antic castell d'Argençola, hi destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica. El terme comprèn els pobles de Clariana, amb ruïnes de l'antic castell, Contrast, Rocamora d'Argençola, Carbasí, Albarells i Porquerisses. (EUC)

C

M

Argençola  Llogaret: 38 h (1960), 400 m alt, del mun. de Castellnou de Bages (Bages)  

C

G

Argençola, marquesat d'  Títol senyorial de Catalunya, atorgat el 1702  

C

H

Argenté i Artigal, Joan  (Badalona, Barcelonès, 21/jun/1931 - )  Poeta. Publicà obres seves dins la segona Antologia poètica universitària (1950). Ha publicat El temps de tants dits (1960, premi Joan Salvat-Papasseit 1959), Cicle, bicicle, tricicle (1966), poesia experimental, Seminocturn, semidiurn (premi Carles Riba, 1975), Moviment peristàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa (1976). Com a autor de teatre se li ha representat la pantomima Volem vi'. També ha adaptat cançons de Jacques Brel al català. (SC)

C

B

C

B

Argentera  Poble: 20 h (1960), del mun. de Vilanova de Meià (Noguera)  

C

G

Argentera, l'  Municipi del Baix Camp: 9,83 km2, 344 m alt, 146 hab (1999)

C

M

Argentera, marquesat de l'  Títol català concedit a Eduard Maristany i Gibert, el 1918  

C

H

Argentera, plana de s'  Zona del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)  

B

G

Argenteria, l'  Roca del mun. de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)  

C

G

Argentona  Municipi del Maresme: 25,22 km2, 88 m alt, 9.213 hab (1999)

C

M

Argentona, Guillem d'  ( ? , s. XIV - Manresa ?, Bages, s. XIV)  Cavaller  

C

B

Argentona, Joan d'  ( ? , s. XV)  Cavaller  

C

B

Argentona, riera d'  Curs d'aigua temporal del Maresme  

C

G

Argeric, Benet  (Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 1764)  Abat de Montserrat

C

B

Argerich, Cosme  (Buenos Aires, Argentina, 1756 – 1820)  Metge  

C

B

Argestues  Llogaret: 20 h (1960), 1.025 m alt del mun. de Noves de Segre (Alt Urgell)  

C

G

Argila i Móra, Joan d'  (Vilamajor, Vallès Oriental, s. XVIII – Tarragona, 28/jun/1811)  Militar. Destacà a la guerra del Francès. Obtingué el grau de tinent. En 1811 formava part de la guarnició de Tarragona quan aquesta ciutat fou assetjada pels francesos. Hi morí durant l'assalt final, després d'haver barrat per bona estona, ell tot sol, la bretxa de la Muralleta, contra les forces que l'escalaven. Aquesta mort heroica fou destacada amb admiració fins pels seus adversaris.

C

B

Argilaga, l'  Poble: 207 h agl (1960), 170 m alt del mun. de la Secuita (Tarragonès)  

C

G

Argimon  Santuari del mun. de Riudarenes (Selva)  

C

G

Argimon i Granell, Daniel  (Barcelona, 1929 - 1996)  Pintor

C

B

Argolell  Poble: 49 h agl i 24 diss (1960), 1.125 m alt, del mun. de Civís (Alt Urgell)  

C

G

Argudo i Lloret, Albert  (Barcelona, 1945 - )  Director d'orquestra  

C

B

Arguells  Masia i antic terme del mun. d’Oliola (Noguera)  

C

G

Arguenyà, l'  Caseriu: 51 h diss (1960) del mun. de Biar (Alcoià)  

V

G

Arguimbau, Joan  (Ciutadilla, Menorca, 1641 - Palma de Mallorca, 1707)  Frare franciscà  

B

B

Arguimbau i Mercadal, Llorenç  (Maó, Menorca, 1783 – 1854)  Militar  

B

B

Àrguines  Antic monestir mercenari de Santa Maria d'Àrguines situat prop d'Algar (Camp de Morvedre), pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres. Es troba al pla d'Àrguines a l'esquerra de la rambla d'Àrguines, al límit amb l'Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, a l'indret on convergeixen els termes de Sogorb, Alfara de la Baronia, Algar i Algímia de la Baronia, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d'aquests dos darrers municipis. Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d'Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d'Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l'orde. A conseqüència d'haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.

V

G

C

B

Argullol i Serra, Josep  (Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 1886)  Novel·lista i publicista  

C

B

Ariant  Antiga possessió i caseriu del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)  

B

G

Ariany  Municipi de Mallorca Oriental: 119 m alt, 23,1 km2, 774 hab (1999)

B

M

Ariany, marquesat d'  Títol donat a les Balears a Marc Antoni de Cotoner i de Sureda  

B

H

Arias y Fernández, Dionisio  (Logronyo, la Rioja, 1838 - Palma de Mallorca, 1873)  Arxiver de Mallorca

B

B

Aribau i Farriols, Bonaventura Carles  (Barcelona, 4/nov/1798 - 27/set/1862)  Escriptor, economista, taquígraf i polític. Iniciador del Romanticisme en català i de la Renaixença amb l'oda La Pàtria (1833). D'idees revolucionàries i innovadores, prengué part en el periodisme, formà part de la Sociedad Filosófica (1817), col·laborà a la revolució liberal i fou un dels fundadors d'"El Europeo" (1823), revista que pretenia difondre les idees romàntiques a l'Estat espanyol. A poc a poc, anà evolucionant cap a una ideologia política més moderada, el 1826 passà a Madrid a treballar amb el banquer català Gaspar Remisa, a qui dedicà La Pàtria, i posteriorment es dedicà als negocis privats i al periodisme i ocupà importants càrrecs oficials en l'economia pública mentre defensava els interessos dels industrials catalans. Amb l'editor Rivadeneyra inicià la col·lecció Biblioteca de Autores Españoles. Escriví -en català i en castellà- poemes, assaigs, crítica literària i estudis d'economia.

C

B

Arides  Despoblat del mun. d’Escaló (Pallars Sobirà)  

C

G

Ariel  (Barcelona, 1946 – 1951)  Revista literària i artística  

C

R

Ariel, Edicions  (Barcelona, 1941 – 1974)  Editorial  

C

N

Ariet, castell d'  Antic castell de la Noguera, situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d'Ariet i de Santa Maria de Meià. Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d'Ariet, que baixa del coll d'Orenga i desguassa al riu Boix sota Clua de Meià.

C

G

Arija, l'  Riu del Pre-pirineu entre les comarques del Berguedà i del Ripollès  

C

G

Arimany i Coma, Miquel  (Barcelona, 10/set/1920 - 1996)  Escriptor, editor i traductor. Publicà novel·les, llibres de poesia, assaigs i una obra de teatre sobre el mite del comte Arnau (1968). Va traduir, entre altres, Oscar Wilde, Paul Valéry i T.S. Elliot. Autor també d'una dotzena de diccionaris, entre els quals destaca el Diccionari Català General (1966-68), i de diverses obres per a l'aprenentatge de la llengua catalana. Editor, d'ençà del 1942 de "Llibres d'avui i de sempre", obres de lèxic, juvenils, etc, i d'"El Pont" (1956 a 1969, miscel·lània, i, a partir d'aquest any, revista mensual). El recull Poesia (1938-1983) (1985) aplega el conjunt de la seva obra, i unes memòries, Memòries de mi i de molts altres (1993). El 1984 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

C

B

Arimany i Ferrer, Alfons  (Balaguer, Noguera, 1905 – Barcelona, 1936)  Religiós carmelità descalç  

C

B

Arimany S.A., Editorial  (Barcelona, 1947 - )  Empresa editorial  

C

N

Arimon i Marco, Francesc  (Barcelona, 1868 – València, 1934)  Escriptor  

C

B

Ariño i Feliu, Rafael  ( ? , s. XIX)  Pintor  

C

B

Arinsal  Poble: 1.467 m alt de la parròquia de la Maçana (Andorra)  

A

G

Arinsal, riu d'  Riu, afluent principal de la ribera d'Ordino (Andorra)  

A

G

Arinyó, Gaspar d'  (Aragó, s. XV)  Secretari i conseller  

E

B

Arinyó, Joan  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Cap agermanat  

C

B

Ariosto, Filippo  (Itàlia, s. XVI - Barcelona ?, s. XVI)  Pintor  

C

B

Arisba  (Barcelona, s. XIII)  Jurista hebreu  

C

B

Arissal, bac  Vall i obac del mun. d’Angostrina (Alta Cerdanya)  

N

G

Aristot  Antic municipi: 113 h (65), 27'70 km2, 1.223 m alt, des del 1970 al del Pont de Bar (Alt Urgell)  

C

G

Aritzeta i Abad, Margarida  (Valls, Alt Camp, 20/jul/1953 - )  Escriptora. Guanyà el premi Víctor Català el 1980 amb Quan la pedra es torna fang a les mans (1981); posteriorment publicà diverses novel·les. A conreat també la literatura per a infants i la novel·la de gènere negre. Especialitzada en l'obra del Baró de Maldà, ha publicat Viatge a Montserrat i anada a Maldà (1986). Ha continuat l'edició crítica de textos amb Lluís Ferran de Pol. "Rem quatre" (1997) i Opotom el Vell o l'intent de comprendre a Miscel·lània d'homenatge a Tísner (1996). També ha publicat el Diccionari de termes literaris (1996).

C

B

Ariza, marquesat d'  Títol senyorial del País Valencià, creat el 1611  

V

H

Arlandis, Hilari  (País Valencià, 1888 – Figueres, Alt Empordà, 1939)  Sindicalista i polític

V

B

Arlates  Grup de cortals del mun. de Conat (Conflent)  

N

G

Arlegui y Bayones, Miguel  (Castella, 1858 – Madrid, 1924)  Militar  

E

B

Arles  Municipi del Vallespir: 28,82 km2, 277 m alt, 2.700 hab (1999)

N

M

Arles, monestir d'  Antiga abadia benedictina del mun. d'Arles (Vallespir)

N

G

Armadans  (Illes Balears, s. XV)  Família aristocràtica

B

B

Armadans, So N'  Veure> So N'Armadans  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)

B

G

Armàncies, Sant Martí d'  Veure> Sant Martí d'Armàncies  (Campdevànol, Ripollès)

C

G

Armàncies de Ribes  Veïnat: 61 h diss (1960) del mun. de Ribes de Freser (Ripollès)

C

G

Armanello  Caseriu del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

Armanyà i Font, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1718 – Tarragona, 1803)  Eclesiàstic i teòleg

C

B

Armaris, puig dels  Cim (2.570 m alt) entre los comarques del Conflent i del Vallespir

N

G

Armendares i Torrent, Salvador  (Malgrat de Mar, Maresme, 1893 – Mèxic, 1964)  Polític i metge. Des de jove s'adscriví a la Unió Catalanista. Actiu en l'oposició a la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1931 ingressà al partit d'Esquerra Republicana. L'any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya. El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l'exili secundà el moviment d'opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres. A la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953), fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins l'any 1964.

C

B

Armendaris, Bertran d'  (Navarra, s. XV - ? , 1474)  Militar

E

B

Armendáriz, José de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Primer corregidor de Tarragona

C

B

Armengol, Antoni d'  ( ? , s. XVI - Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640)  Militar, patriota i baró de Rocafort

C

B

Armengol, Benet  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 14/ago/1714)  Militar. Era oficial d'infanteria en pujar al tron Felip V. No trigà a ser considerat austròfil. Participà a la guerra de Successió on assolí el grau de sargent major. Fou agregat a les forces de guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14. El 17/jun/1714 era un dels caps de l'heroica defensa del convent de Caputxins, que resultà molt costosa per als assaltants. El 14 d'agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on hi morí.

C

B

Armengol, Bernat  ( ? , s. XIV – Barcelona, 1387)  Teòleg i inquisidor

C

B

Armengol, Eliseu  (València, s. XVII)  Poeta

V

B

Armengol, Guillem d'  (Catalunya, s. XVII)  Cavaller. En 1640 tenia encomanat el castell del Pertús. Complint les ordes rebudes, s'hi tancà amb algunes forces i bloquejà el pas de les tropes espanyoles que es trobaven destacades al Rosselló. Produí així una important dificultat a l'exèrcit de Juan de Garay, el qual es veié impossibilitat, als començos del conflicte entre Felip IV i la Generalitat catalana, d'intervenir com projectava sobre l'Empordà. La maniobra tingué un valor estratègic que influí sobre les fases inicials de la guerra.

C

B

Armengol, Josep  (Palma de Mallorca, 1785 – 1851)  Eclesiàstic

B

B

Armengol, Màrius  (Terrassa, 1910 - )  Dibuixant

C

B

Armengol, Nicolau  Altre nom de l'escriptor Nicolau Llabrés d'Armengol i Ram de Viu

C

B

Armengol, Rafael  (València, 1940 - )  Pintor. El seu estil conté certs elements pop combinats amb herència informal. Juntament amb Boix i Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme dels Països Catalans. Cultiva les imatges seriades i l'incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg. (GEC)

V

B

Armengol, Ramon  ( ? , s. XVIII – València, 1817)  Polític

V