|
|
|
Anar a: [ Corb ] [ Corbera, B ] [ Corbera i ] [ Corbo ] [ Cord ] [ Corella, J ] Volem viure en un món segur que no para de fabricar material bèl·lic. Quina contradicció!. (Ramon Piera) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Corb, cala (Maó, Menorca) Cala del port, que limita, per l'oest, el nucli urbà d'es Castell. Disposa d'un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l'interior del port. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corb, riu (Conca de Barberà / Urgell / Segrià) Riu (57 km), afluent esquerrà del Segre. Neix a Llorac, a la serralada de Santa Coloma de Queralt i recull les aigúes d'una part de la Segarra i de l'Urgell. Passa per Vallfogona de Riucorb i es perd en els regatges del canal d'Urgell, entre Belianes i Bellpuig d'Urgell. Prop d'aquesta darrera vila, en reapareix el curs, alterat per les aigües del canal, i penetra al Segrià, fins que desemboca, a l'esquerra del Segre, més avall de Vilanova de la Barca. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corb, Sant Miquel del (les Preses, Garrotxa) Veure> Sant Miquel del Corb. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corb, Sant Miquel del (Balaguer, Noguera) Veure> Sant Miquel del Corb. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corb, serra del (Garrotxa) Serralada (933 m alt) de la comarca, situada entre la plana d'Olot (nord) i la vall d'Hostoles (sud). És un horst tectònic, de materials sedimentaris (margues, gres i conglomerats), originat per l'esquarterament del terreny per una sèrie de falles. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbat, el Sobrenom amb què és coneix el comte Ramon Berenguer I de Barcelona. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corbatera (Sora, Osona) Veïnat, vora la riera de Cussons, al vessant septentrional de la muntanya dels Munts. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corbatera, roca (Priorat) Cim (1.166 m alt) de la serra de Montsant, a l'extrem oriental, damunt la vall de l'Argentera. És conegut també com a punta de la serra Major. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbató i Chillida, Josep Domènec (Bell·lloc del Pla, Plana Alta, 1862 – València, 1913) Eclesiàstic. A dotze anys s'incorporà com a voluntari a l'exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent. Professà després en l'orde dominicà. Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari "El Valenciano", i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal. El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal, que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l'expatriació i l'expulsió de l'orde dominicà. Reduït a clergue secular, continuà la seva labor de pamfletista, cada cop més inclinat a l'extremisme dretà. Col·laborà sovint al setmanari carlí de Barcelona "Lo Mestre Titas" (1897). Entorn del 1900 se separà de l'obediència del pretendent Carles VII per estimar que el carlisme oficial esdevenia d'esquerra, i a partir d'aleshores predicà el pròxim esdeveniment d'un Gran Monarca messiànic i creà les Milícies de la Creu, organització místico-política que aconseguí grups d'adeptes al Principat i al País Valencià. A part una vasta producció de temes religiosos en castellà, és obra seva un Ensaig de programa regionalista fonamental (1907). 11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Corbeil, tractat de (Corbeil, Illa de França, 11/mai/1258) Acord signat entre Lluís IX de França i Jaume I de Catalunya-Aragó. Per aquest tractat el rei francès renunciava als seus drets sobre Catalunya (com a successor dels carolingis) i Jaume I els seus drets sobre el Llenguadoc i Provença, amb l'única excepció de Montpeller, l'Omeladès i el Carladès. Paral·lelament va ésser decidit el matrimoni de la princesa Isabel, filla de Jaume I, amb Felip, hereu de Lluís IX. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbella i Corbella, Jacint (Manresa, Bages, 1937 - ) Metge. Catedràtic de medicina legal i toxicologia (1977) a la facultat de medicina de Barcelona. Creà un centre d'informació toxicològica a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del tal·li. Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial. Ha publicat, juntament amb J.M. Calbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83). Membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona (1985). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbella i Pascual, Artur (Tarragona, 1854 – Badalona, Barcelonès, 1923) Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1874) i doctorat a Madrid. Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la universitat de Barcelona i notari a Reus. Estudià temes de dret civil català, i col·laborà a la revista dels "Estudis Universitaris Catalans". Dirigí i fundà la "Revista del Notariado". Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos (1892), El Código civil español comentado y concordado (1890) i Derecho catalán (1906), la seva obra més consultada. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbella i Roig, Joan (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 - ) Metge psiquiatre i escriptor. Des de l'any 1973 compagina la seva tasca d'assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a "La Vanguardia" i l'"Avui". Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà. Ha estat guardonat per l'OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corbera (Castellar del Riu, Berguedà) Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d'Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera. És un edifici del s XVII, que en substituí un d'anterior; la imatge que hom hi venera és romànica. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corberà (Roglà i Corberà, Costera) Poble, al nord de Roglà, amb el qual forma actualment un sol nucli. Antic lloc de moriscs (el 1609 tenia 40 focs), fou repoblat després de l'expulsió. Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida. L'església de Sant Antoni depenia de la de Roglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Arnau de (Catalunya, s. XIII) Noble. Participà a la conquesta de València. Jaume I li premià els seus serveis amb la donació d'algunes cases i un corral. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Corbera, Arnau de (Rosselló ?, s XIV - a 1350) Noble. Senyor de Corbera. Partidari de Pere III el Cerimoniós, fou empresonat amb el seu germà per Jaume III de Mallorca. El primer d'aquests monarques n'exigí la llibertat guardant com a rehens presoners fets a la campanya del Rosselló. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Corbera, baronia de (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) Jurisdicció senyorial del s XVI que comprenia el terme de Corbera, posseïda per la família Corbera. A la fi del s XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al s XVII, als Móra. Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d'Antic i de Móra, a la mort del qual (1796) passà als de Ramon. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Bernat de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels catorze que prengueren en primer lloc l'hàbit de la Mercè, en constituir-se aquest orde a Barcelona. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Esteve de (Barcelona, 1563 ? – 1631) Historiador. Ciutadà honrat de Barcelona, fou desterrat de la ciutat, i posteriorment exercí diversos càrrecs a Milà i a Nàpols. La seva obra principal, inacabada, és Cataluña Ilustrada, publicada a Nàpols el 1678. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corbera, Francesc (València, s XVI) Musicòleg. Dels seus escrits destaca l'obra sobre cant pla publicada el 1592. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Gilabert de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1343 participà a l'expedició de Pere III per reincorporar Mallorca, on hi actuà com a negociador. Des d'allí, amb cinc galeres i algunes forces, anà a sotmetre Menorca, missió que cobrí de forma incruenta. Restà a l'illa com a lloctinent del nou governador posat a Mallorca, Arnau d'Erill. Tenia drets sobre la venda de peix a la ciutat de Barcelona. 128 HISTÒRIA - PAÍS VALENCIÀ Corbera, Honor de (Ribera Alta) Veure> Honor de Corbera. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Hug de (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1349) Cavaller. Germà de Riambau, amb el qual lluità a Sardenya i en fou lloctinent. El 1348 fou nomenat castellà de la fortalesa de Qüirra. Atacà el setge que els Ória havien possat a Sàsser. Després d'una acció favorable però dura, no pogué insistir en els seus esforços per manca d'efectius. Morí lluitant contra els rebels. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corbera, Joan B. (València, s. XV - s. XVI) Escultor i eclesiàstic. El 1506 fou pedrapiquer oficial de València. Projectà les finestres del palau de la Generalitat del seu temps, més tard convertit en edifici de l'Audiència Territorial. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Virrei de Sardenya. El 1393 es traslladà a Sicília, i des del 1401 lluità a Sardenya contra els genovesos i el vescomte de Narbona. Durant l'interregne lluità per tal de mantenir les possessions catalanes de l'illa, i succeí al lloctinent reial Pere de Torrelles (1410), si bé no fou confirmat en el càrrec pel Parlament fins al 1418. El 1420 deixà el càrrec, i posteriorment serví a les ordres d'Alfons el Magnànim. El 1430 fou nomenat novament lloctinent reial de Sardenya. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Ramon de (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. Passà a Sardenya el 1347. Anava amb els reforços que hi portà Hug de Cervelló i que no trigaren a ser delmats a la desastrosa acció dels Aidu di Turdu. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Riambau de (Barcelona, s. XIV - l'Alguer, 1354) Governador interí de Sardenya, nomenat l'any 1347. quan s'hi esdevenia una revolta atiada pels genovesos. Obligà els Oria, dirigents de la rebel·lió anticatalana, a aixecar el setge de Sàsser (1348) i el mateix any fou nomenat governador efectiu de Sardenya i Còrsega. Morí durant el setge a l'Alguer, reducte genovès finalment conquerit pels catalans. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Riambau de (Catalunya, s XV) Cavaller errant. El 1434 prengué part, amb d'altres cavallers de la corona catalano-aragonesa, en el famós Passo Honroso, defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia. Junyint amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé. Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències. Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera, Romeu de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Jaume II. Aquest l'envià d'ambaixador al Marroc el 1323. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corbera, Sant Ponç de (Cervelló, Baix Llobregat) Veure> Sant Ponç de Corbera. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corbera, serra de (Ribera Alta / Ribera Baixa / Safor) Alineació muntanyosa, un dels darrers contraforts del Sistema Ibèric, que separa les tres comarques. Culmina la cim de la Mola (625 m alt). 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corbera de Baix (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbera i Palau, Pau (Barcelona, s XVII – s XVIII) Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V. Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l'equip de Rafael Casanova (30/nov/1713). Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Corberana, na (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Illot de la costa, que limita pel sud cala Galiota. 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Corberes, les (Rosselló) Conjunt orogràfic dels Pirineus, últimes formacions de les serralades pre-pirinenques septentrionals. Estan formades per un conjunt de serres que assoleixen la màxima altitud al sud, al pic de Bugarach (1.231 m), i que van perdent alçada cap al nord, on no sobrepassen els 600 m. Originades per plegaments apareguts des del començament del terciari, en renovar-se el sistema pirinenc, pel sud estan en contacte amb les formacions calcàries de la Fenolleda. Per la banda de llevant s'estenen una sèrie d'altiplans àrids i abruptes, resultat d'una forta erosió, que davallen cap als estanys litorals (estany de Salses). Finalment, al nord, una successió de plecs cretacis, calcaris molt erosionats, divideixen el relleu en una sèrie de depressions que dominen pel nord la vall de l'Aude. Hi ha unes grans superfícies rocalloses, sense vegetació o amb una migrada vegetació de garriga, amb algunes alzines. La població, tradicionalment escassa, es dedica a la ramaderia a les planes de llevant i al conreu de la vinya a les depressions de l'est i del nord-est, cosa que dóna lloc a una elaboració de vi de qualitat (vi de les Corberes). A cavall entre el Llenguadoc i el Rosselló, les Corberes s'inclinaren antigament cap a la plana occitana, però en ésser inclosos dins el departament francès del Pirineus Orientals s'han anat incorporant lentament a la Catalunya Nord; actualment, la major part de l'activitat econòmica i humana resta orientada cap a Perpinyà. 49 CATALUNYA NORD - VARIS
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corberó (Lleida, 1877 - ) Família d'artistes, iniciada per Pere Corberó i Casals. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corberó i Casals, Pere (Lleida, 1877 – Barcelona, 1957) Bronzista i repussador. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram. Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París. Fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corberó i Olivella, Xavier (Barcelona, 1935 - ) Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S'inicià en l'aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l'Escola Massana, de Barcelona. Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l'obra d'Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d'una gran importància en la seva formació. Conreà de bon principi l'informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l'objecte en l'espai, respectivament). Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines. Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corberó i Trepat, Valeri (Barcelona, 1908 - ) Pintor i decorador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Xavier. Es formà a l'Ateneu Polytechnicum amb Francesc d'A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d'Artistes Decoradors Catalans (1936). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corberó i Trepat, Xavier (Barcelona, 1901 – 1981) Bronzista i repussador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Valeri. Estudià a l'Escola del Treball de Barcelona, que dirigí Francesc d'A. Galí. Excel·lí pels seus treballs en metall, tècnica de la qual fou professor a l'Escola Massana de Barcelona. Va exposar a Barcelona i, amb un gran èxit, a Tòquio (1966), on està representat al Museu d'Art Modern. Pare de Xavier Corberó i Olivella. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corbi i Torregosa, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1877 - Catalunya, s XX) Escultor. Residí a Barcelona. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà com a imatger i restaurador d'imatges antigues. 57 ALGUER - BIOGRAFIA Corbia, Salvador (l'Alguer, 1829 – 1907) Poeta. Orb a 51 anys, feia de captaire i compongué versos d'inspiració popular. Era conegut per Txu Terrat. 58 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Corbiac, monestir de (Molig / Mosset, Conflent) Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l'orde dels trinitaris. Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles de Santa Pau, senyor de Mosset, a l'antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre els dos termes, obra del s XII, que havia estat la parroquial de Mosset. El priorat ja s'havia extingit el 1608; un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà. 59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 CATALUNYA - HISTÒRIA
61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Corbmarí, punta des (Eivissa, Eivissa) Cap de la costa meridional de l'illa, al sud de la ciutat, prop del puig des Corbmarí (160 m alt), que domina les salines d'Eivissa. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Corbó (Benassal, Alt Maestrat) Antic castell, al nord-oest de la vila. Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corbó, cabeç de (Ibi, Alcoià) Cim (1.202 m alt) del flanc septentrional de la serra de la Carrasqueta, prop del límit amb el de Xixona (Alacantí). 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corbons (Benassal, Alt Maestrat) Veure> Corbó. 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Corbós (Sornià, Fenolleda) Masia i antic castell, prop del llogaret d'Arçar, al vessant septentrional del roc del Rosselló, al fons de la vall de l'Adasig, a la dreta del riu. Existia ja el s XI. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corbs, els (Albanyà, Alt Empordà) Antic santuari (la Mare de Déu dels Corbs) de l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa), actualment arruïnat, conegut posteriorment amb el nom de Sant Joan de Bossols. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - MUNICIPI
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corçà (Àger, Noguera) Poble, al vessant meridional del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana. La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l'abadia d'Àger. L'església parroquial (Sant Gregori) és obra de mitjan s XIX. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles (França, s XVIII - ) Llinatge d'escultors. D'origen francès, s'establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren Bonaventura i Felip Corcelles. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles, Bonaventura (França, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Escultor. Fou deixeble de Pere Costa, amb el qual treballà a la Manresana (Segarra) (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles, Felip (França, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d'influència acadèmia. Fou fill seu Ramon Corcelles. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles, Manuel (Catalunya, s XIX - s XX) Escultor. Fill de Manuel Corcelles i Saurí i germà de Rossend. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles, Manuel (Catalunya, s XIX - s XX) Entallador. Membre del llinatge d'escultors. Actiu a Barcelona. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles, Ramon (Lleida, 1789 – 1849) Escultor. Fill de Felip Corcelles. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l'escultor Felip Sauri, n'heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles, Rossend (Catalunya, s XIX - s XX) Escultor. Fill de Manuel Corcelles i Saurí i germà de Manuel. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corcelles i Saurí, Manuel (Lleida, s XIX) Escultor. Fill de Ramon Corcelles. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel i de Rossend Corcelles. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Corces, riu de les (Baix Maestrat) Nom de la capçalera del riu Cérvol. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corchero, Andrés (Puertollano, Castella, 1957 - ) Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s'ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno. Establert a Barcelona, on hi ha presentat diversos muntatges. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corcó, Santa Maria de (Osona) Veure> Santa Maria de Corcó. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Corda, hostal de la (Olot, Garrotxa) Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d'En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del s XVII. Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26/mar/1875, hi tingué lloc l'entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Corda, morro de sa (Escorca, Mallorca Septentrional) Cap de la costa, entre cala Tuent i sa Calobra. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corda de Gardeny, la (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny. 86 CATALUNYA - CULTURA Cordelles, Col·legi de (Barcelona, 1593 - 1812) Institució d'ensenyament. Creada amb privilegi de l'emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume Cordelles, que n'havia redactat els estatuts. Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d'estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l'estudi general; tingué càtedres d'història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques. L'expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l'inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat. Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cordelles, Francesc de (Barcelona, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. Abat del monestir de Gerri. Austriacista, fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705. Presidí la junta de braços reunida a Barcelona (del 30/jun al 6/jul/1713) que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA C 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cordelles, Jaume de (Barcelona, s XVI - 1577) Eclesiàstic i protector de l'ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d'Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572. 91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cordelles, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1795 al noble Vicent Antoni de Figuerola i de Villana, baró de Nàquera i senyor de Cordelles. Passà als Arróspide i als Trénor. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cordelles, Miquel de (Barcelona, s. XVI – 1596) Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume Cordelles. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cordelles i Ramanyer, Felicià de (Barcelona, s XVII – s XVIII) Senyor de Mura. Germà de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701. El 1705 s'incorporà a l'exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura. Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona. El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cordelles i Ramanyer, Jaume de (Barcelona, s XVII – s XVIII) Noble. Germà de Felicià. Com a partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco. El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona. Combaté fins el jul/1713, que, malalt, presentà la dimissió. Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
127 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cor-de-Roure (Viver i Serrateix, Berguedà) Masia, prop de l'església de Sant Joan de Montdarn o de Cor-de-roure. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cordeses, Antoni (Olot, Garrotxa, 1518 – Sevilla, Andalusia, 1601) Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l'orde a Roma (1558). El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d'Aragó, i després de la de Toledo. Escriví diversos tractats d'espiritualitat. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Córdoba i Miguel, Bonaventura (Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854) Advocat i historiador. Exercí a Barcelona i a Madrid. Fou diputat en repetides ocasions. Publicà en castellà biografies de Ramon Cabrera i Grinyó i de Jaume Balmes. 98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Córdoba y Mendoza, Martín (Còrdova, Andalusia, s XVI – 1581) Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència i de Còrdova. Assistí al Concili de Trento (1562-63), on fou cap del grup curialista hispànic. Sufragà les obres d'una de les capelles de la catedral de Tortosa. 99 CATALUNYA - HISTÒRIA Còrdova, expedició de (Còrdova, Andalusia, 1010) Campanya militar, empresa per un exèrcit català de 10.000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d'Urgell, per ajudar el califa cordovès Muhammad ibn Hisäm, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymän ibn al-Hakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut. L'exèrcit català triomfà en la batalla d'Akabat al-Bakr, fou vençut prop de Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà. El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues: uns 3.000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d'Urgell. Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans "any dels francs", o sia, dels catalans. Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor (986), només 25 anys abans, i una prova de la recuperació política i militar dels comtats catalans. Encara el 1017 hi hagué una nova expedició catalana contra el califat cordovès. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Cristòfor de (País Valencià, s XV) Noble. Germà de Joan Roís, comte de Concentaina, i de Miquel Roís. Era comanador de Sant Antoni de Nàpols. El 1477 hagué de participar al compromís dels Corella i renunciar a tota violència contra els Centelles. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Eiximèn Peres de Veure> Roís de Corella i de Santacoloma, Eiximèn Peres. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Eiximèn Peris de (País Valencià, s XV – 1477) Fill de Joan Roís, comte de Cocentaina. Col·laborà amb el seu pare, governador de València, a la lluita per expulsar Jaume d'Arenós del ducat de Vilafermosa. Morí en el curs d'aquestes operacions. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Guillem Ramon de (País Valencià, s. XV) Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d'abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477). 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Joan Roís de (País Valencià, s XIV – València, 1348) Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l'amenaça d'una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Joan Roís de (País Valencià, s XIV – s XV) Frare dominicà. Consta que Joan I li concedí una beca d'estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d'un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Joan Roís de (País Valencià, s XV) Noble. Era fill natural de l'homònim, comte de Cocentaina. El 1473 desafià a batalla a ultrança el noble Lluís Cornell. Quatre anys després era un dels Corella que es comprometeren a no usar la violència contra els Centelles. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Joan Roís de Veure> Roís de Corella, Joan. 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Miquel Roís de (País Valencià, s. XV) Noble. Germà de Cristòfor i de Joan Roís, comte de Cocentaina. Fou l'element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles. El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles, fill del comte d'Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II. Miquel Roís fou expulsat de València. Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Pere de (País Valencià, s XV) Noble. Era un dels Corella que, el 1477, hagueren de comprometre's a no usar la violència contra el fill de Joan Rois, comte de Cocentaina. Fou del bàndol dels Centelles. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Roderic de (Navarra, s XIII - País Valencià, s XIII) Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l'alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corella, Sanç Roís de (País Valencià, s XIII) Noble. Prestà sumes de diners importants a l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coret i Peris, Cristòfor (Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760) Eclesiàstic i mestre de llatí. Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de... Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a métido fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750). 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corilla, barranc de (Vall d'Aran) Afluent dretà de la Garona, que neix a la serra d'Arenyo i desemboca al seu col·lector a Gessa. A la seva dreta, al peu de la serra de Corilla (o de Sant Martí), hi ha l'ermita de Sant Martí de Corilla. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corma, Carles K. (Barcelona, 1919 - ) Pianista. Fill d'Ernestina Corma i Centelles i germà de Giocasta. Es féu famós per la seva precocitat extraordinària. Als vint-i-cinc mesos d'edat féu a Barcelona la seva primera actuació pública. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corma, Giocasta K. (Barcelona, 1923 - Mendoza, Argentina, 11/set/1977) Pianista. Filla d'Ernestina Corma i Centelles i germana de Carles K. Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l'Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corma i Centellas, Ernestina (Barcelona, 1896 - Buenos Aires, Argentina, 1960) Pianista. Fundà a Buenos Aires (1943) una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d'Amèrica i ha estat continuada pels seus fills Carles i Giocasta K. Corma. 120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cormana, la (Benafigos, Alcalatén) Caseria, a la dreta del barranc de la Cormana, afluent, per la dreta, de la rambleta de Benafigos. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA
122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cormellas, Sebastià de (Alcala de Henares, Madrid, s XVII – Barcelona, 1654 ?) Impressor. Establer a Barcelona, era fadrí de l'impressor Humberd Gotard, a la mort del qual (1589) es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25.000 lliures. El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l'actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte-duc d'Olivares. D'estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica. Esdevingué l'impressor més important de Barcelona. Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d'ell a les edicions fetes a compte seu. Imprimí obres de tema històric català, modernes, reedicions de texts, com la Crònica de Bernat Desclot (1616) o el Llibre del consolat de mar ((1592, 1645), i les obres més famoses dels escriptors castellans de l'època, i també obres oficials de la universitat o de l'Església. En morir, la impremta fou continuada pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas. La impremta Cormellas potser és la que Cervantes descriví en fer-la visitar pel Quíxot. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cormellas, Teresa de (Barcelona, s XVII) Impressora. Filla de Sebastià i germana de Francesc Sebastià. Succeí la vídua d'aquest en la regència de la impremta familiar, durant molts anys. El seu fill no volgué continuar en el negoci i aquest fou traspassat a la fi de la centúria. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cormellas i Ginefreda, Francesc de (Barcelona, s XVII - s XVIII) Impressor. Fill de Francesc Sebastià de Cormellas. El 1664 heretà la impremta familiar; la seva firma apareix a les edicions a partir del 1688. La casa perdurà encara fins al 1700. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corminas i Güell, Joan (Manlleu, Osona, s XIX – Burgos, Castella, 1854 ?) Historiador. Canonge de Tarragona i de Burgos. Autor del Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (1849), que completà el diccionari de Fèlix Torres i Amat, publicat el 1836. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corminas i Moreu, Enric (Barcelona, 1856 – 1905) Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l'Acadèmia de Medicina. Ideà un mètode d'injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.
Anar
a: [ Corb ]
[ Corbera, B ] [ Corbera
i ]
[ Corbo ] [ Cord ]
[ Corella, J ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Corbera de la
Ribera
Corbera d'Ebre
Corbins
Corçà