1

2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

C

G

18

Corberà  Poble del mun. de Roglà i Corberà (Costera)

V

G

19

Corbera, Arnau de  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. Jaume I li premià els seus serveis amb la donació d'algunes cases i un corral.

C

B

20

Corbera, Arnau de  (Rosselló ?, s. XIV - ? , a 1350)  Noble

N

B

21

Corbera, baronia de  Jurisdicció centrada a Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), del s. XVI

C

H

22

Corbera, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

23

Corbera, Bernat de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

24

Corbera, Esteve de  (Barcelona, 1563 ? – 1631)  Historiador

C

B

25

Corbera, Francesc  (València, s. XVI - ? , s. XVI)  Musicòleg

V

B

26

Corbera, Gilabert de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

27

Corbera, Hug de  ( ? , s. XIV – Sardenya, Itàlia, 1349)  Cavaller

C

B

28

Corbera, Hug de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

29

Corbera, Joan B.  (València, s. XV - s. XVI)  Escultor i eclesiàstic. El 1506 fou pedrapiquer oficial de València. Projectà les finestres del palau de la Generalitat del seu temps, més tard convertit en edifici de l'Audiència Territorial.

V

B

30

Corbera, Joan de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Virrei de Sardenya

C

B

31

Corbera, Ramon de  ( ? , s. XIV - Sardenya ?, Itàlia, s. XIV)  Cavaller

C

B

32

Corbera, Riambau de  (Barcelona, s. XIV - l'Alguer, 1354)  Governador de Sardenya

C

B

33

Corbera, Riambau de  (Catalunya, s. XV)  Cavaller errant

C

B

34

Corbera, Romeu de  (Barcelona, s. XIV – València, 1445)  Almirall

C

B

35

Corbera, Romeu de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

36

Corbera, Sant Ponç de  Veure> Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat)

C

G

37

Corbera, serra de  Alineació entre les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Safor

V

G

38

Corbera de Baix  Altre nom de les Cases d'en Roig, cap del municipi de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

39

Corbera de Dalt  Nucli antic de la ciutat de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

40

Corbera de la Ribera  Municipi de la Ribera Baixa: 17 m alt, 20,3 km2, 3.078 hab (1999)

V

M

41

Corbera de les Cabanes  Municipi del Rosselló: 152 m alt, 4,1 km2, 844 hab (1999)

N

M

42

Corbera de Llobregat  Municipi del Baix Llobregat: 342 m alt, 18,5 km2, 8.708 hab (1999)

C

M

43

Corbera d'Ebre  Municipi de la Terra Alta: 337 m alt, 52,9 km2, 1.062 hab (1999) (o Corbera de Terra Alta). Situat a la zona de transició entre la serra de Cavalls i la plana de l'Ebre, a la vall alta del riu Sec. La superfície muntanyosa és coberta en bona part de pinedes i pasturatges. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, bàsicament de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers). Aviram. La vila, d'origen islàmic, conserva una església d'estil gòtic tardà destruïda parcialment el 1938 durant la batalla de l'Ebre, que també va destruir bona part del nucli antic de la població. Àrea comercial de Móra d'Ebre. (EUC) (SC)

C

M

44

Corbera del Castell  Municipi del Rosselló: 292 m alt, 7,3 km2, 543 hab (1999). Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal. Els recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura, són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan s. XIX. El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d'un turó on hi ha l'antic poble, dit de Corbera d'Amunt. Dalt del turó s'aixeca l'antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L'església parroquial de Santa Maria, del s. XVII, ocupa el lloc de l'antiga capella del castell. Al poble destaca també l'antiga església de Sant Pere del Bosc.

N

M

45

Corbera i de Cartellà, Riambau de  ( ? , s. XIV , s. XV)  Governador de Catalunya

C

B

46

Corbera i Palau, Pau  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Ciutadà honrat

C

B

47

Corberana, na  Illot del mun. de ses Salines de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

48

Corberes, les  Conjunt orogràfic de la comarca de la Fenolleda, que limita amb el Llenguadoc

N

G

49

Corberes, vi de les  Vi del Rosselló (1977 - ), amb denominació d'origen protegida

N

V

50

Corberó  (Lleida, 1877 - )  Família d'artistes

C

B

51

Corberó i Casals, Pere  (Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)  Bronzista i repussador

C

B

52

Corberó i Olivella, Xavier  (Barcelona, 1935 - )  Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S'inicià en l'aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l'Escola Massana, de Barcelona. Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l'obra d'Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d'una gran importància en la seva formació. Conreà de bon principi l'informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l'objecte en l'espai, respectivament). Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines. Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees.

C

B

53

Corberó i Trepat, Valeri  (Barcelona, 1908 - )  Pintor i decorador

C

B

54

Corberó i Trepat, Xavier  (Barcelona, 1901 – 1981)  Bronzista i repussador

C

B

55

Corbes de Rius, malls d'Es  Veure> malls de Rius (Arties, Vall d'Aran)

C

G

56

Corbi i Torregosa, Pere  (Sabadell, 1877 - )  Escultor

C

B

57

Corbia, Salvador  (l'Alguer, 1829 – 1907)  Poeta

L

B

58

Corbiac, monestir de  Antic priorat dels mun. de Molig i de Mosset (Conflent)

N

G

59

Corbins  Municipi del Segrià: 211 m alt, 21,3 km2, 1.037 hab (1999)

C

M

60

Corbins, batalla de  (Corbins, Segrià, 1126)  Fet d'armes entre Ramon Berenguer III i forces musulmanes

C

H

61

Corbmarí, punta des  Cap de la costa meridional de l'illa d'Eivissa

B

G

62

Corbó  Antic castell del mun. de Benassal (Alt Maestrat)

V

G

63

Corbó, cabeç de  Cim (1.202 m alt) del mun. d'Ibi (Alcoià)

V

G

64

Corbons  Veure> Corbó (Benassal, Alt Maestrat).

V

G

65

Corbós  Masia i antic castell del mun. de Sornià (Fenolleda)

N

G

66

Corbs, els  Antic santuari del mun. de Bassegoda (Garrotxa)

C

G

67

Corbs, pic dels  Contrafort (241 m alt) meridional de la serra d'Espadà, al mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)

V

G

68

Corçà  Municipi del Baix Empordà: 43 m alt, 15,9 km2, 1.122 hab (1999)

C

M

69

Corçà  Poble del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

70

Corcelles  (França, s. XVIII - )  Llinatge d'escultors

U

B

71

Corcelles, Bonaventura  ( ? , ? )  Escultor

C

B

72

Corcelles, Felip  ( ? , ? )  Escultor

C

B

73

Corcelles, Francesc  ( ? , ? )  Pessebrista

C

B

74

Corcelles, Manuel  ( ? , ? )  Escultor

C

B

75

Corcelles, Manuel  ( ? , ? )  Entallador

C

B

76

Corcelles, Ramon  (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor

C

B

77

Corcelles, Rossend  ( ? , ? )  Escultor

C

B

78

Corcelles i Saurí, Manuel  ( ? , ? )  Escultor

C

B

79

Corces, riu de les  Nom de la capçalera del riu Cérvol (Baix Maestrat)

V

G

80

Corchero, Andrés  (Puertollano, Castella, 1957 - )  Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s'ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno. Establert a Barcelona, on hi ha presentat diversos muntatges.

E

B

81

Corcó, Santa Maria de  Veure> Santa Maria de Corcó (l'Esquirol, Osona)

C

G

82

Corcolilla  Poble del mun. d'Alpont (Serrans)

V

G

83

Corda, hostal de la  Antic hostal del mun. d'Olot (Garrotxa)

C

G

84

Corda, morro de sa  Cap del mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

85

Corda de Gardeny, la  Partida de l'horta de Lleida (Segrià), al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny.

C

G

86

Cordelles, Col·legi de  (Barcelona, 1593 - )  Col·legi

C

C

87

Cordelles, Francesc de  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

88

Cordelles, Guillem  (Barcelona, s. XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà

C

B

89

Cordelles, Jaume de  ( ? , s. XVI – Barcelona, 1577)  Eclesiàstic

C

B

90

Cordelles, Joan de  (Barcelona, s. XVI)  Cavaller

C

B

91

Cordelles, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit el 1795 a Vicent Antoni de Figuerola i de Villana

V

H

92

Cordelles, Miquel de  (Barcelona, s. XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya.

C

B

93

Cordelles i Ramanyer, Felicià de  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Senyor de Mur

C

B

94

Cordelles i Ramanyer, Jaume de  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

95

Cordero i Oliver, Joan Martí  (València, 1531 - Moixent, Costera, v. 1600)  Humanista

V

B

96

Cordeses, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1518 – Sevilla, Andalusia, 1601)  Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l'orde a Roma (1558). El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d'Aragó, i després de la de Toledo. Escriví diversos tractats d'espiritualitat. (SC)

C

B

97

Córdoba i Miguel, Bonaventura  (Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854)  Advocat i historiador

C

B