|
|
|
Anar a: [ Gelpi ] [ Gener i ] [ Genes ] [ Genove ] [ Gerh ] [ Gerp ] Cada llengua que es perd és una visió de l'home i del món que desapareix. (Octavio Paz Lozano) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelpí i Ferro, Gil (Tossa, Selva, 1822 - l'Havana, Cuba, 1890) Escriptor 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelpí i Jofre, Joan (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937) Metge 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelpí i Vintró, Enric (Barcelona, 1936 - ) Escultor i gravador 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Geltrú, Jaume de la (Catalunya, s. XV) Frare santjoanista. Fou prior de Catalunya. Ocupà el càrrec de lloctinent, a l'illa de Rodes, del famós mestre català de l'orde, Pere Ramon Sacosta (1466). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Geltrú, la (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Sector oriental de la ciutat 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gémenes, estanys (Barruera, Alta Ribagorça) Circ lacustre 8 CATALUNYA - POLÍTICA Gendarmes d'en Garriga, els (Empordà, s XIX) Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès. Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I al Principat. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gené i Guerrero, Marc (Sabadell, Vallès Occidental, 1974 - ) Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3. Posteriorment, guanyà el campionat de superfórmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan. Debutà a la fórmula 1 l'any 1999 amb l'equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l'equip Williams com a pilot de proves. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener, Guerau (Barcelona, v 1369 - v 1408/11) Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà. Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València. L'any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener, Jaume (Cabra del Camp ?, Alt Camp, s. XV - ? , s. XVI) Lul·lista 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener, Jaume (Catalunya, s XIII - Santes Creus ?, Alt Camp, s XIII) Abat perpetu de Santes Creus (1275-?). Havia estat catedràtic a València. En 1285 fou un dels alts personatges de l'Església que assistiren el rei Pere II el Gran en la seva última malaltia. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener, Joan ( ? , ? ) Camarlenc del príncep Joan 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener, Pere (Barcelona, s XV) Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener, Pere (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784) Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener i Babot, Pompeu (Barcelona, 1848 – 1920) Polígraf 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener i Batet, Josep (l'Arboç, Baix Penedès, 1831 - ? , 1900) Industrial 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener i Bertran, Feliu (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVIII – s. XIX) Metge. Dirigí l'Academia de Medicina de Barcelona i fou catedràtic a Madrid. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener i Boïgues, Tomàs (Calella, Maresme, 1787 – Matanzas, Cuba, 1835) Polític liberal 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener i Roca, Antoni (Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860) Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona. És autor d'un Tratado de gramática castellana. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gener i Roig, Modest (Reus, Baix Camp, 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 1983) Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa. Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida. Residia a l'estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l'infant). Guanyà el premi Àfrica d'escultura. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Generación Consciente (Alcoi, Alcoià, jun/1923 – València, 1928) Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (1923-25) i després a València (1925-28). Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor. Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l'amor lliure. Posteriorment es convertí en "Estudios". 25 CATALUNYA - POLÍTICA Generalitat de Catalunya (Catalunya, - ) Institució de govern 26 CATALUNYA - ART
27 PAÍS VALENCIÀ - ART Generalitat de València, Palau de la (València, 1421) Edifici públic 28 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Generes (Manresa, Bages, s XVII - s XVIII) Família de tallistes, iniciada per Joan Generes. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Generes, Francesc ( ? , ? ) Tallista 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Generes, Joan (Manresa, Bages, s XVII – 1684) Tallista. Realitzà treballs de fusteria artística per a diversos temples manresans. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Generes, Josep (Manresa, Bages, s XVII) Tallista 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Generes, Lluís (Manresa, Bages, s XVII – Perpinyà, 1710) Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep. Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tramulles (1656). Esdevingué l'escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents. Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l'Assumpció de Vingrau (1681-82). El seu estil és d'un barroquisme contingut, fruit més d'un retardament estètic que d'una actitud conscient. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genescà i Coromines, Antoni (Ripoll, Ripollès, 1849 - Sabadell, Vallès Occidental, 1927) Mecànic 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genescà i Rovira, Llorenç (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1874) Mecànic. Pare d'Antoni Genescà i Coromines. Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l'estat. Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Genevoix, Maurice (Decize, Borgonya, França, 1890 - Xàbia, Marina Alta, 1980) Escriptor. Greument ferit a la Primera Guerra Mundial (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra. Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de naturalisme optimista; també és autor d'un cicle animalístic. Ingressà en l'Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu (1958-73). 38 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Genio de la Libertad, El (Palma de Mallorca, 1/set/1839 - 19/ago/1857) Periòdic de la tarda. Òrgan del partit liberal progressista de Mallorca, que fou publicat amb diverses interrupcions. Era propietat de Pere Josep Gelabert i Llabrés. Fou succeït pel diari "El Isleño". 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genís i Aguilar, Martí (Vic, Osona, 21/jun/1847 – 10/des/1932) Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d'història natural i fisiologia a l'institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l'Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l'amor, la família i la religió: Guspires d'una llar (1919), Estampes de l'Esbart (1933) i l'antologia La garba muntanyesa (1879). Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L'espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX. També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - HISTÒRIA Genó (Aitona, Segrià) Poblat del període del bronze final 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gènova (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Poble i nucli residencial, al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat. Es formà en el decurs del s XIX; depengué de la vicaria i santuari de la Bonanova fins al 1860, que fou construïda l'actual església (Sant Salvador), erigida en parròquia el 1911. Prop seu hi ha les coves de Gènova, d'origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945. 43 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Gènova, guerres contra (Gènova, Itàlia, 1323 – s. XV) Guerres contra la Corona d'Aragó 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Gènova, illa de (Tortosa, Baix Ebre) Illa de l'Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries. El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l'ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l'illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L'any següent els genovesos donaren a llur catedral l'altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l'illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l'illa i hi fou creada la parròquia de Gènova. A la fi de l'edat mitjana l'illa restà unida a la vora dreta de l'Ebre. 45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gènova, pacte de (Génova, Itàlia, 20/jun/1705) Tractat entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i d'Aimeric i Domènec Parera, i el plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe. Aquest tractat segellava l'aliança de Catalunya amb Anglaterra pel qual aquesta nació es comprometia a desembarcar tropes per secundar l'alçament català a favor del rei-arxiduc Carles III. Anglaterra es comprometia a fer respectar en tot cas les constitucions i les lleis de Catalunya. 46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Gènova, pedrera de (Mallorca) Terme de l'illa 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genovart i Llopis, Jaume (Barcelona, 1941 - ) Pintor 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genover, Antoni (Empordà, s. XVII) Eclesiàstic i gramàtic. Mestre de llatí a Girona. És autor del tractat Sensus Erasmiani... gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l'edició cinccentista de Pau Llorens de la sintaxi d'Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genover, Fèlix (Vilanant, Alt Empordà, s. XVII - Poblet o Barcelona, v 1748) Teòleg 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Genover i Carreras, Ramon (Serinyà, Gironès, 1854 – Vic, Osona, 1928) Religiós 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Genovès, Bartomeu (Illes Balears, s. XIV) Visionari. És autor d'un llibre (1376) que fou recollit i cremat per la Inquisició, per ordre de Nicolau Eimeric. 53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Genovès, Joan (València, 1930 - ) Pintor. Format a Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d'or a l'Exposició d'Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica. Després d'una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu. La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d'Art Abstracte de Conca. El 1984 obtingué el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Genovès i Amorós, Vicent (València, 1909 - ) Historiador 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Genovès i Conejos, Gener (València, 1846 – 1926) Escriptor 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Genovès i Olmos, Eduard (Xàbia, Marina Alta, 1882 - Burjassot, Horta, 1922) Bibliògraf 59 EUROPA - BIOGRAFIA Genseric ( ? , s. V – 477) Rei dels vàndals 60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gent Nova (Badalona, Barcelonès, 3/des/1899 - 27/abr/1918) Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista. Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal. Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc. La col·lecció completa la formen 854 números. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Georgetown (es Castell, Menorca) Nom donat a la població durant l'ocupació anglesa 63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gerb (Os de Balaguer, Noguera) Poble i antic terme (613 m alt) 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gerber, estany (Pallars Sobirà) Estany (2.270 m alt) de la comarca 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gerbet, Philippe (Poligny, Jura, França, 1798 – Perpinyà, 1864) Bisbe de Perpinyà 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Geriberga ( ? , s. XI) Germana d'Arnau Mir de Tost 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Geribert (Barcelona ?, s. X – s. XI) Vescomte de Barcelona 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Germà i Subirà, Magí (Bercelona, 1805 – Lleida, 1842) Músic. Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm, per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions. 72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Germanells, els (Massamagrell / Rafelbunyol, Horta) Parell de turons molt pròxims i d'altitud similar, entre els dos termes, que formen part de l'arc de petites elevacions que tanquen per ponent l'horta de València. 74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Germanies, les (Països Catalans, 1519 – 1523) Alçament 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Germans, Església dels (Girona, 1868 - ) Branca de l'Església Evangèlica. Fundada per Marina Gay i Tibau. Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l'ensenyament d'infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui. Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l'Associación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l'evangelització i prestar una atenció particular a l'obra social. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Germes, Joan (Barcelona, s. XVII) Religiós. És autor d'alguns escrits de caràcter teològic. 77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Germinabit (Montserrat, Bages, mai/1949 – ) Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat. Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d'escriptors importants. Després del número d'ago-set/1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l'equip de redacció es féu càrrec de la nova revista "Serra d'Or". 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Germinal (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1939) Setmanari àcrata 79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - HISTÒRIA Gerona (Girona, Gironès) Nom castellà, utilitzat fins a mitjan s. XX. 81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Geronès, Lo (Girona, 7/abr/1894 - 16/feb/1909) Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona. Dirigit primer per Frederic Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó. Hi col·laboraren, entre d'altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gerp (Os de Balaguer, Noguera) Veure> Gerb. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Gerra, orde de la (Catalunya, 1413) Orde (o de l'Assutzena). Instituït per Ferran I de Catalunya-Aragó. La divisa fou una gerra d'assutzenes ressaltada d'un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l'Antiga. Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gerri, monestir de (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri), fundada pel prevere Espanell l'any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s'han conservat. L'església, consagrada el 25/set/1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l'església, i el campanar té espadanya de tres pisos. La vida monacal a Gerri, d'una gran vitalitat fins al s XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s'extingí l'any 1835. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gerson, Leví ben (Perpinyà, 1370 – s. XV) Rabí 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gerson, Salomó ben (Perpinyà, 1250 – 1290) Rabí. És autor de l'obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel). 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Gerunda (Girona, Gironès) Ciutat romana corresponent a l'actual 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ges, el (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Poble (1.153 m alt), damunt un contrafort septentrional del Cadí. Fou de la jurisdicció del capítol d'Urgell. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ges, riu (Ripollès) Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt; recull, a Sant Pere de Torelló, per l'esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu col·lector a Torelló. 92 CATALUNYA - EMPRESA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gessa (Salardú, Vall d'Aran) Antic municipi: 1.232 m alt, 17,24 km2, el 1968 entrà a formar part de l'actual 94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gessa, serra de la (Llitera) Alineació subpirinenca de la comarca, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s'estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga. Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d'amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt. 95 CATALUNYA - LITERATURA Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragonum (Ripoll, Ripollès, a 1127) Crónica 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gestalgar (Serrans) Veure> Xestalgar. 97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Getsemaní (Baells, Llitera) Granja, pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, prop de Sorita de Llitera. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Geumar (Puig-reig, Berguedà) Veure> Soler de Geumar, el. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ghilloni i Molera, Alexandre (Barcelona, 1860 – 1948) Escultor. Treballà amb Fuixà i Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot. Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya. Ensenyà a Llotja (1915-45).
Anar
a: [ Gelpi ]
[ Gener i ] [ Genes ]
[ Genove ] [ Gerh ] [
Gerp ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Generalitat
de Catalunya, Palau de la
Gerhard
i Ottenwaelder, Robert
Gerri
de la Sal
