descripció

Gelpí i Ferro, Gil  (Tossa, Selva, 1822 - l'Havana, Cuba, 1890)  Escriptor

C

B

Gelpí i Jofre, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)  Metge

C

B

Gelpí i Vintró, Enric  (Barcelona, 1936 - )  Escultor i gravador

C

B

Geltrú, Jaume de la  ( ? , s. XV)  Frare santjoanista

C

B

Geltrú, la  Sector oriental de la ciutat de Vilanova i la Geltrú (Garraf)

C

G

Gémenes  Veure> Sant Pau de Gémenes (Centelles, Osona)

C

G

Gémenes, estanys  Circ lacustre del mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

Gendarmes d'en Garriga, els  Escamot que operà a l'Empordà el s. XIX

C

H

Gené i Guerrero, Marc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1974 - )  Pilot automobilístic

C

B

Gener, Grau  (Barcelona, v 1369 - v 1408/11)  Pintor

C

B

Gener, Jaume  (Cabra del Camp ?, Alt Camp, s. XV - ? , s. XVI)  Lul·lista

C

B

Gener, Jaume  ( ? , s. XIII - Santes Creus ?, Alt Camp, s. XIII)  Abat de Santes Creus

C

B

Gener, Joan  ( ? , ? )  Camarlenc del príncep Joan

C

B

Gener, Joan Baptista  (Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)  Filòsof i teòleg

C

B

Gener, Pere  (Barcelona, s. XV)  Marí

C

B

Gener, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784)  Jurisconsult

C

B

Gener i Babot, Pompeu  (Barcelona, 1848 – 1920)  Polígraf

C

B

Gener i Batet, Josep  (l'Arboç, Baix Penedès, 1831 - ? , 1900)  Industrial

C

B

Gener i Bertran, Feliu  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVIII – s. XIX)  Metge

C

B

Gener i Boïgues, Tomàs  (Calella, Maresme, 1787 – Matanzas, Cuba, 1835)  Polític liberal

C

B

Gener i Roca, Antoni  (Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)  Carmelità descalç

C

B

Gener i Roig, Modest  (Reus, Baix Camp, 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 1983)  Escultor

C

B

Gener i Solanes, Josep  (Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, s. XIX)  Polític i economista

C

B

Generación Consciente  (Alcoi, Alcoià, jun/1923 – València, 1928)  Revista mensual

V

R

Generalitat de Catalunya  (Catalunya, - )  Institució de govern

C

P

Generalitat de Catalunya, Palau de la  (Barcelona, s. XV)  Edifici públic. El nucli primitiu estava format per unes construccions de l'antic barri jueu que els diputats ocuparen al començament del s. XV i adaptaren a les noves funcions. Des del 1416 les obres foren dirigides per Marc Safont, que l'any 1418 ja havia acabat la façana gòtica del carrer del Bisbe, decorada amb gòrgoles i un medalló de Sant Jordi de l'escultor Pere Joan. L'any 1425 Safont treballava en la construcció del pati gòtic, i entre el 1432 i el 1434 obrà la capella de Sant Jordi, ampliada posteriorment (1535). Pau Mateu i Tomàs Barsa construiren el pati dels Tarongers (v 1532-47), que Pere Ferrer amplià del 1570 al 1591. La façana principal, projectada per Pere Blai el 1596, és la millor mostra d'arquitectura renaixentista de Barcelona. El saló de Sant Jordi, del mateix arquitecte, fou decorat modernament, amb pintures noucentistes de Torres García (1913-18), cobertes després amb murals pompiers i recuperades posteriorment. L'arc neogòtic que uneix el palau amb les cases veïnes del carrer del Bisbe és obra de Joan Rubió i Bellver (1928).

C

A

Generalitat de València, Palau de la  (València, 1421)  Edifici públic

V

A

Generalitat Valenciana  (País Valencià, 1982 - )  Organisme de govern

V

P

Generes  (Manresa, Bages, s. XVII)  Família de tallistes

C

B

Generes, Francesc  ( ? , ? )  Tallista

C

B

Generes, Joan  (Manresa, Bages, s. XVII – 1684)  Tallista

C

B

Generes, Josep  (Manresa, Bages, s. XVII)  Tallista

C

B

Generes, Lluís  (Manresa, Bages, s. XVII – Perpinyà, 1710)  Tallista

C

B

Genescà i Coromines, Antoni  (Ripoll, Ripollès, 1849 - Sabadell, Vallès Occidental, 1927)  Mecànic

C

B

Genescà i Rovira, Llorenç  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1874)  Mecànic

C

B

Genessies  Masia del mun. de Vandellòs (Baix Camp), al nord de Gavadà, on el 1584 fou construïda la torre de Genessies. És dominada a l'oest per la mola de Genessies (712 m alt), al sud pel coll de Fatxes, termenal dels municipis de Tivissa (Ribera d'Ebre) i Vandellòs.

C

G

Genevoix, Maurice  (Decize, Borgonya, França, 1890 - Xàbia, Marina Alta, 1980)  Escriptor

V

B

Genio de la Libertad, El  (Palma de Mallorca, 1/set/1839 - 19/ago/1857)  Periòdic de la tarda

B

R

Genís i Aguilar, Martí  (Vic, Osona, 21/jun/1847 – 10/des/1932)  Escriptor. Com a poeta romàntic moderat, aplegà part de la seva obra a La garba muntanyesa (1879) i a Guspires de ma llar (191), mentre que de les seves novel·les, molt populars, es destaca sobretot Julita (1874).

C

B

Genís i Bech, Salvador  (la Jonquera, Alt Empordà, 1841 - Pineda, Maresme, 1919)  Mestre i escriptor

C

B

Genó  Poblat del període del bronze final, al mun. d'Aitona (Segrià)

C

H

Gènova  Poble del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Gènova, guerres contra  (Gènova, Itàlia, 1323 – s. XV)  Guerres contra la Corona d'Aragó

U

H

Gènova, illa de  Illa de l'Ebre, al mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

Gènova, pacte de  (Génova, Itàlia, 20/jun/1705)  Tractat entre Catalunya i Anglaterra

U

H

Gènova, pedrera de  Terme de l'illa de Mallorca

B

H

Genovard, Gregori  (Illes Balears, s. XV – 1533)  Lul·lista

B

B

Genovart i Llopis, Jaume  (Barcelona, 1941 - )  Pintor

C

B

Genover, Antoni  (Empordà, s. XVII)  Eclesiàstic i gramàtic

C

B

Genover, Fèlix  (Vilanant, Alt Empordà, s. XVII - Poblet o Barcelona, v 1748)  Teòleg

C

B

Genover i Carreras, Ramon  (Serinyà, Gironès, 1854 – Vic, Osona, 1928)  Religiós

C

B

Genovès, Bartomeu  (Illes Balears, s. XIV)  Visionari

B

B

Genovés, el  Municipi de la Costera: 142 m alt, 15,20 km2, 2.351 hab (1999)

V

M

Genovès, Francesc  (València, 1765 – 1827)  Religiós dominicà

V

B

Genovès, Joan  (València, 1930 - )  Pintor

V

B

Genovès i Amorós, Vicent  (València, 1909 - )  Historiador

V

B

Genovès i Conejos, Gener  (València, 1846 – 1926)  Escriptor

V

B

Genovès i Olmos, Eduard  (Xàbia, Marina Alta, 1882 - Burjassot, Horta, 1922)  Bibliògraf

V

B

Genseric  ( ? , s. V – 477)  Rei dels vàndals

U

B

Gent Nova  (Badalona, Barcelonès, 3/des/1899 - 27/abr/1918)  Periòdic

C

R

Gento, estany de  Estany (2.170 m alt) del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

Georgetown  Nom donat a la població des Castell (Menorca) durant l'ocupació anglesa

B

H

Ger  Municipi de la Baixa Cerdanya: 1.134 m alt, 32,68 km2, 356 hab (1999)

C

M

Gerb  Poble i antic terme (613 m alt) del mun. d'Os de Balaguer (Noguera)

C

G

Gerber, estany  Estany (2.270 m alt) de la comarca del Pallars Sobirà

C

G

Gerbet, Philippe  (Poligny, Jura, França, 1798 – Perpinyà, 1864)  Bisbe de Perpinyà

N

B

Gerhard i Ottenwaelder, Carles  (Valls, Alt Camp, 1899 – Mèxic, 1976)  Polític

C

B

Gerhard i Ottenwaelder, Robert  (Valls, Alt Camp, 1895 - Cambridge, Anglaterra, 1970)  Músic

C

B

Geriberga  ( ? , s. XI)  Germana d'Arnau Mir de Tost

C

B

Geribert  (Barcelona ?, s. X – s. XI)  Vescomte de Barcelona

C

B

Germà i Subirà, Magí  (Bercelona, 1805 – Lleida, 1842)  Músic

C

B

Germana de Foix  ( ? , 1488 - Llíria, Camp de Túria, 1537)  Reina de Catalunya-Aragó

V

B

Germanells, els  Parell de turons, als mun. de Massamagrell i Rafelbunyol (Horta)

V

G

Germanies, les  (Catalunya-Aragó, 1519 – 1523)  Alçament

P

H

Germans, Església dels  (Catalunya, 1868 - )  Branca de l'Església Evangèlica

C

C

Germes, Joan  (Barcelona, s. XVII)  Religiós. És autor d'alguns escrits de caràcter teològic.

C

B

Germinabit  (Montserrat, mai/1949 – set/1959)  Revista

C

R

Germinal  (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1939)  Setmanari àcrata

C

R

Gerolda  (Sicília, Itàlia, ? - ? , ? )  Dama

U

B

Gerona  Nom castellà de Girona (Gironès), utilitzat fins a mitjan s. XX

C

H

Geronès, Lo  (Girona, 1894 - 16/feb/1909)  Setmanari

C

R

Gerp  Veure> Gerb (Os de Balaguer, Noguera)

C

G

Gerra, orde de la  (Catalunya, 1413)  Orde creat per Ferran I de Catalunya-Aragó

C

H

Gerri, monestir de  Abadia benedictina (807) del mun. de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

C

G

Gerri, pic de  Cim (2.858 m alt) del mun. d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

Gerri de la Sal  Municipi del Pallars Sobirà: 591 m alt, 128,8 km2, 372 hab (2004), també conegut amb el nom artificiós de Baix Pallars, creat el 1969 amb l'annexió dels termes de Peramea, Montcortés de Pallars i Baén. Situat en una cubeta, a la vora de la Noguera Pallaresa, al sud de Sort. Té tres unitats geogràfiques diferenciades: la zona de Baén (al marge esquerra del riu), la vall principal de la Noguera Pallaresa i el pla de Corts (enlairat al marge dret del riu). Cultius de cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i ovina. Pedreres de guix. Fins al finals del s. XX fou molt destacada la producció de sal. El sector serveis té força importància, per la gran quantitat d'atractius turístics. El poble s'originà al voltant del monestir benedicti de Gerri. Al terme també hi ha els poblets de Bresca, Useu, Buseu i Ancs. (SC) (CPP)

C

M

Gerson, Leví ben  (Perpinyà, 1370 – s. XV)  Rabí

N