A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Gelpi ]    [ Gener i ]    [ Genes ]    [ Genove ]    [ Gerh ]    [ Gerp ]

Cada llengua que es perd és una visió de l'home i del món que desapareix. (Octavio Paz Lozano)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelpí i Ferro, Gil  (Tossa, Selva, 1822 - l'Havana, Cuba, 1890)  Escriptor

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelpí i Jofre, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)  Metge

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelpí i Vintró, Enric  (Barcelona, 1936 - )  Escultor i gravador

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Geltrú, Jaume de la  (Catalunya, s. XV)  Frare santjoanista. Fou prior de Catalunya. Ocupà el càrrec de lloctinent, a l'illa de Rodes, del famós mestre català de l'orde, Pere Ramon Sacosta (1466).

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Geltrú, la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Sector oriental de la ciutat

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGémenes  (Centelles, Osona)  Veure> Sant Pau de Gémenes

7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gémenes, estanys  (Barruera, Alta Ribagorça)  Circ lacustre

8 CATALUNYA - POLÍTICA

Gendarmes d'en Garriga, els  (Empordà, s XIX)  Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès. Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I al Principat.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gené i Guerrero, Marc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1974 - )  Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3. Posteriorment, guanyà el campionat de superfórmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan. Debutà a la fórmula 1 l'any 1999 amb l'equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l'equip Williams com a pilot de proves.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Guerau  (Barcelona, v 1369 - v 1408/11)  Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà. Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València. L'any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Jaume  (Cabra del Camp ?, Alt Camp, s. XV - ? , s. XVI)  Lul·lista

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Jaume  (Catalunya, s XIII - Santes Creus ?, Alt Camp, s XIII)  Abat perpetu de Santes Creus (1275-?). Havia estat catedràtic a València. En 1285 fou un dels alts personatges de l'Església que assistiren el rei Pere II el Gran en la seva última malaltia.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Joan  ( ? , ? )  Camarlenc del príncep Joan

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGener, Joan Baptista  (Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)  Filòsof i teòleg. jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona. Se n'anà a Itàlia abans de l'expulsió de l'orde. Mantingué correspondència amb Maians i amb Finestres. Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Pere  (Barcelona, s XV)  Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784)  Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Babot, Pompeu  (Barcelona, 1848 – 1920)  Polígraf

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Batet, Josep  (l'Arboç, Baix Penedès, 1831 - ? , 1900)  Industrial

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Bertran, Feliu  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVIII – s. XIX)  Metge. Dirigí l'Academia de Medicina de Barcelona i fou catedràtic a Madrid.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Boïgues, Tomàs  (Calella, Maresme, 1787 – Matanzas, Cuba, 1835)  Polític liberal

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Roca, Antoni  (Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)  Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona. És autor d'un Tratado de gramática castellana.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Roig, Modest  (Reus, Baix Camp, 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 1983)  Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa. Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida. Residia a l'estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l'infant). Guanyà el premi Àfrica d'escultura.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGener i Solanes, Josep  (Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, s XIX)  Polític i economista. D'idees liberals, emigrà a França i s'establí a París, on va estudiar finances. En produir-se la revolta del 1832, va lluitar amb Espronceda i altres emigrats a les barricades de París. Indultat el 1833, va retornar a Espanya. Col·laborà a "El Propagador de la Libertad" (1835-38). Conspirà (1836) per proclamar la Constitució del 1812. Membre de la Unió Liberal, fou diputat a Corts per Reus i director general de la Loteria i de la Casa de la Moneda. És autor de Memorias sobre la reforma del sistema monetario (1861).

24 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Generación Consciente  (Alcoi, Alcoià, jun/1923 – València, 1928)  Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (1923-25) i després a València (1925-28). Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor. Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l'amor lliure. Posteriorment es convertí en "Estudios".

25 CATALUNYA - POLÍTICA

Generalitat de Catalunya  (Catalunya, - )  Institució de govern

26 CATALUNYA - ART

Façana del Palau de la Generalitat de CatalunyaGeneralitat de Catalunya, Palau de la  (Barcelona, s. XV)  Edifici públic. El nucli primitiu estava format per unes construccions de l'antic barri jueu que els diputats ocuparen al començament del s. XV i adaptaren a les noves funcions. Des del 1416 les obres foren dirigides per Marc Safont, que l'any 1418 ja havia acabat la façana gòtica del carrer del Bisbe, decorada amb gòrgoles i un medalló de Sant Jordi de l'escultor Pere Joan. L'any 1425 Safont treballava en la construcció del pati gòtic, i entre el 1432 i el 1434 obrà la capella de Sant Jordi, ampliada posteriorment (1535). Pau Mateu i Tomàs Barsa construiren el pati dels Tarongers (v 1532-47), que Pere Ferrer amplià del 1570 al 1591. La façana principal, projectada per Pere Blai el 1596, és la millor mostra d'arquitectura renaixentista de Barcelona. El saló de Sant Jordi, del mateix arquitecte, fou decorat modernament, amb pintures noucentistes de Torres García (1913-18), cobertes després amb murals pompiers i recuperades posteriorment. L'arc neogòtic que uneix el palau amb les cases veïnes del carrer del Bisbe és obra de Joan Rubió i Bellver (1928).

27 PAÍS VALENCIÀ - ART

Generalitat de València, Palau de la  (València, 1421)  Edifici públic

28 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaGeneralitat Valenciana  (País Valencià, - )  Organisme de govern

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes  (Manresa, Bages, s XVII - s XVIII)  Família de tallistes, iniciada per Joan Generes.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Francesc  ( ? , ? )  Tallista

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Joan  (Manresa, Bages, s XVII – 1684)  Tallista. Realitzà treballs de fusteria artística per a diversos temples manresans.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Josep  (Manresa, Bages, s XVII)  Tallista

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Lluís  (Manresa, Bages, s XVII – Perpinyà, 1710)  Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep. Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tramulles (1656). Esdevingué l'escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents. Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l'Assumpció de Vingrau (1681-82). El seu estil és d'un barroquisme contingut, fruit més d'un retardament estètic que d'una actitud conscient.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genescà i Coromines, Antoni  (Ripoll, Ripollès, 1849 - Sabadell, Vallès Occidental, 1927)  Mecànic

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genescà i Rovira, Llorenç  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1874)  Mecànic. Pare d'Antoni Genescà i Coromines. Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l'estat. Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGenessies  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Masia, al nord de Gavadà, on el 1584 fou construïda la torre de Genessies. És dominada a l'oest per la mola de Genessies (712 m alt), al sud pel coll de Fatxes, termenal dels municipis de Tivissa (Ribera d'Ebre) i Vandellòs.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genevoix, Maurice  (Decize, Borgonya, França, 1890 - Xàbia, Marina Alta, 1980)  Escriptor. Greument ferit a la Primera Guerra Mundial (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra. Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de naturalisme optimista; també és autor d'un cicle animalístic. Ingressà en l'Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu (1958-73).

38 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Genio de la Libertad, El  (Palma de Mallorca, 1/set/1839 - 19/ago/1857)  Periòdic de la tarda. Òrgan del partit liberal progressista de Mallorca, que fou publicat amb diverses interrupcions. Era propietat de Pere Josep Gelabert i Llabrés. Fou succeït pel diari "El Isleño".

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genís i Aguilar, Martí  (Vic, Osona, 21/jun/1847 – 10/des/1932)  Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d'història natural i fisiologia a l'institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l'Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l'amor, la família i la religió: Guspires d'una llar (1919), Estampes de l'Esbart (1933) i l'antologia La garba muntanyesa (1879). Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L'espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX. També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGenís i Bech, Salvador  (la Jonquera, Alt Empordà, 1841 - Pineda, Maresme, 1919)  Mestre i escriptor

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Genó  (Aitona, Segrià)  Poblat del període del bronze final

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gènova  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Poble i nucli residencial, al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat. Es formà en el decurs del s XIX; depengué de la vicaria i santuari de la Bonanova fins al 1860, que fou construïda l'actual església (Sant Salvador), erigida en parròquia el 1911. Prop seu hi ha les coves de Gènova, d'origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Gènova, guerres contra  (Gènova, Itàlia, 1323 – s. XV)  Guerres contra la Corona d'Aragó

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gènova, illa de  (Tortosa, Baix Ebre)  Illa de l'Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries. El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l'ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l'illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L'any següent els genovesos donaren a llur catedral l'altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l'illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l'illa i hi fou creada la parròquia de Gènova. A la fi de l'edat mitjana l'illa restà unida a la vora dreta de l'Ebre.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gènova, pacte de  (Génova, Itàlia, 20/jun/1705)  Tractat entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i d'Aimeric i Domènec Parera, i el plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe. Aquest tractat segellava l'aliança de Catalunya amb Anglaterra pel qual aquesta nació es comprometia a desembarcar tropes per secundar l'alçament català a favor del rei-arxiduc Carles III. Anglaterra es comprometia a fer respectar en tot cas les constitucions i les lleis de Catalunya.

46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Gènova, pedrera de  (Mallorca)  Terme de l'illa

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGenovard, Gregori  (Illes Balears, s XV – 1533)  Lul·lista. Canonge de la seu de Mallorca. Amb Isabel Sifre fundà el col·legi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lul·liana i després rector de l'estudi general de Mallorca. En contacte amb els cercles lul·lians de València i Barcelona, encarregà i finançà l'edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull (1521). Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per qüestions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el 1520, als quals donà una informació detallada de la situació política en totes dues ciutats a l'inici de les guerres de les Germanies.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genovart i Llopis, Jaume  (Barcelona, 1941 - )  Pintor

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genover, Antoni  (Empordà, s. XVII)  Eclesiàstic i gramàtic. Mestre de llatí a Girona. És autor del tractat Sensus Erasmiani... gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l'edició cinccentista de Pau Llorens de la sintaxi d'Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genover, Fèlix  (Vilanant, Alt Empordà, s. XVII - Poblet o Barcelona, v 1748)  Teòleg

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genover i Carreras, Ramon  (Serinyà, Gironès, 1854 – Vic, Osona, 1928)  Religiós

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Genovès, Bartomeu  (Illes Balears, s. XIV)  Visionari. És autor d'un llibre (1376) que fou recollit i cremat per la Inquisició, per ordre de Nicolau Eimeric.

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraGenovés, el  (Costera Municipi: 142 m alt, 15,20 km2, 2.351 hab (1999), (ant: Aigenovés). Situat al pla de Xàtiva, a la dreta del riu d'Albaida, a l'est de Xàtiva. El relleu és accidentat, al sud per la serra de la Creu, contrafort nord de la serra Grossa, amb algunes hectàrees de pins. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu -principalment conreus de taronger, a més d'arròs i d'hortalisses-, alimentat amb aigua del riu d'Albaida a través de la sèquia del Puig; al secà hi ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l'agricultura. Hi es tradicional, a més, la fabricació d'espardenyes. Pedreres de guix. La població tendeix a augmentar. El poble es troba al sector més pla, dominat per l'església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors, barroca. El municipi comprèn també el poble d'Alboi i alguns petits enclavaments dins el terme de Xàtiva. Àrea comercial de Xàtiva.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGenovès, Francesc  (València, 1765 – 1827)  Religiós dominicà

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès, Joan  (València, 1930 - )  Pintor. Format a Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d'or a l'Exposició d'Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica. Després d'una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu. La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d'Art Abstracte de Conca. El 1984 obtingué el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès i Amorós, Vicent  (València, 1909 - )  Historiador

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès i Conejos, Gener  (València, 1846 – 1926)  Escriptor

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès i Olmos, Eduard  (Xàbia, Marina Alta, 1882 - Burjassot, Horta, 1922)  Bibliògraf

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Genseric  ( ? , s. V – 477)  Rei dels vàndals

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gent Nova  (Badalona, Barcelonès, 3/des/1899 - 27/abr/1918)  Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista. Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal. Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc. La col·lecció completa la formen 854 números.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGento, estany de  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca. És d'origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L'aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella. El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.

62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Georgetown  (es Castell, Menorca Nom donat a la població durant l'ocupació anglesa

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaGer  (Baixa Cerdanya Municipi: 1.134 m alt, 32,68 km2, 409 hab (2004). Situat a la solana, entre el puig Pedrós i el Segre, el qual rega la part sud del terme. El nord és muntanyós, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig i prats alpins, on hi ha el llac de Guils. Ramaderia bovina (que aprofita els prats de regadiu), porcina, ovina i equina, complementada darrerament per l'agricultura de regadiu (cereals, farratges, patates i arbres fruiters), gràcies a la sèquia de Cerdanya, i petites indústries manufactureres de la fusta i de l'alimentació. El poble es troba sota un turó, s'hi destaca l'església parroquial de Santa Coloma, d'origen romànic, però molt modificada. Dins el terme hi ha els pobles de Saga i Gréixer, també amb esglésies romàniques d'interès, i alguns despoblats. Àrea comercial de Puigcerdà.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerb  (Os de Balaguer, Noguera)  Poble i antic terme (613 m alt)

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerber, estany  (Pallars Sobirà)  Estany (2.270 m alt) de la comarca

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gerbet, Philippe  (Poligny, Jura, França, 1798 – Perpinyà, 1864)  Bisbe de Perpinyà

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGerhard i Ottenwaelder, Carles  (Valls, Alt Camp, 1899 – Mèxic, 1976)  Polític. Germà de Robert. Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista. El 1939 s'exilià a Mèxic.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robert Gerhard i OttenwaelderGerhard i Ottenwaelder, Robert  (Valls, Alt Camp, 25/set/1896 - Cambridge, Anglaterra, 5/gen/1970)  Músic. Deixeble de Pedrell i de Granados (a Barcelona) i de Schönberg (a Viena i a Berlín), d'aquest aprengué la tècnica atonal dodecafònica, de la qual fou l'introductor i principal representant a Espanya. Interessat en la música hispànica antiga, bé que allunyat del nacionalisme musical, a partir del 1931 fou nomenat professor de música de l'escola normal de la Generalitat catalana. El 1939 s'exilià a Gran Bretanya, on col·laborà en la secció de música del King's College. De la seva producció inicial destaca L'infantament meravellós de Scheherezade (1918), per a veu i piano, i el ballet Ariel (1936), que comptà amb la col·laboració de J.V. Foix i Joan Miró. A la postguerra passà per una etapa d'orientació hispànica, sense renunciar a les novetats tècniques (Don Quijote, 1940; Sinfonía homenaje a Pedrell, 1941; Alegrías, 1942; Seis tonadillas, 1943) i, més tard, es dedicà plenament a la tècnica serial: Concert per a violí i orquestra (1950), Simfonia (1953), Nonet (1957), Hymnody (1963), Gemini (1966), Libra (1968) i Leo (1970). Composà també l'òpera The Duenna (1949) sobre la comèdia de Sheridan i, en el camp experimental, Collage (1961), obra per a orquestra i cinta magnetofònica. Composà també una cantata, La peste (1964), sobre la novel·la d'A. Camus, i música per a adaptacions radiofòniques de peces teatrals. Fou també important la seva activitat com a musicòleg (transcriptor i editor).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Geriberga  ( ? , s. XI)  Germana d'Arnau Mir de Tost

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Geribert  (Barcelona ?, s. X – s. XI)  Vescomte de Barcelona

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Germà i Subirà, Magí  (Bercelona, 1805 – Lleida, 1842)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm, per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaGermana de Foix  ( ? , 1488 - Llíria, Camp de Túria, 1537)  Reina de Catalunya-Aragó

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Germanells, els  (Massamagrell / Rafelbunyol, Horta)  Parell de turons molt pròxims i d'altitud similar, entre els dos termes, que formen part de l'arc de petites elevacions que tanquen per ponent l'horta de València.

74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Germanies, les  (Països Catalans, 1519 – 1523)  Alçament

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Germans, Església dels  (Girona, 1868 - )  Branca de l'Església Evangèlica. Fundada per Marina Gay i Tibau. Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l'ensenyament d'infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui. Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l'Associación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l'evangelització i prestar una atenció particular a l'obra social.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Germes, Joan  (Barcelona, s. XVII)  Religiós. És autor d'alguns escrits de caràcter teològic.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Germinabit  (Montserrat, Bages, mai/1949 – )  Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat. Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d'escriptors importants. Després del número d'ago-set/1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l'equip de redacció es féu càrrec de la nova revista "Serra d'Or".

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Germinal  (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1939)  Setmanari àcrata

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaGerolda  (Sicília, Itàlia, s. XIII - s. XIV)  Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d'Agosta. En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat. El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure's afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III tractarien Napolió més generosament. Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gerona  (Girona, Gironès Nom castellà, utilitzat fins a mitjan s. XX.

81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Geronès, Lo  (Girona, 7/abr/1894 - 16/feb/1909)  Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona. Dirigit primer per Frederic Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó. Hi col·laboraren, entre d'altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerp  (Os de Balaguer, Noguera Veure> Gerb.

83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Gerra, orde de la  (Catalunya, 1413)  Orde (o de l'Assutzena). Instituït per Ferran I de Catalunya-Aragó. La divisa fou una gerra d'assutzenes ressaltada d'un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l'Antiga. Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerri, monestir de  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri), fundada pel prevere Espanell l'any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s'han conservat. L'església, consagrada el 25/set/1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l'església, i el campanar té espadanya de tres pisos. La vida monacal a Gerri, d'una gran vitalitat fins al s XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s'extingí l'any 1835.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGerri, pic de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Cim (2.858 m alt)

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràGerri de la Sal  (Pallars Sobirà Municipi: 591 m alt, 128,8 km2, 372 hab (2004), també conegut amb el nom artificiós de Baix Pallars, creat el 1969 amb l'annexió dels termes de Peramea, Montcortés de Pallars i Baén. Situat en una cubeta, a la vora de la Noguera Pallaresa, al sud de Sort. Té tres unitats geogràfiques diferenciades: la zona de Baén (al marge esquerra del riu), la vall principal de la Noguera Pallaresa i el pla de Corts (enlairat al marge dret del riu). Cultius de cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i ovina. Pedreres de guix. Fins al finals del s. XX fou molt destacada la producció de sal. El sector serveis té força importància, per la gran quantitat d'atractius turístics. El poble s'originà al voltant del monestir benedicti de Gerri. Al terme també hi ha els poblets de Bresca, Useu, Buseu i Ancs. Ajuntament del Baix Pallars

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gerson, Leví ben  (Perpinyà, 1370 – s. XV)  Rabí

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gerson, Salomó ben  (Perpinyà, 1250 – 1290)  Rabí. És autor de l'obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gerunda  (Girona, Gironès)  Ciutat romana corresponent a l'actual

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ges, el  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble (1.153 m alt), damunt un contrafort septentrional del Cadí. Fou de la jurisdicció del capítol d'Urgell.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ges, riu  (Ripollès)  Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt; recull, a Sant Pere de Torelló, per l'esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu col·lector a Torelló.

92 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaGESA  Sigla de Gas i Electricitat SA.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gessa  (Salardú, Vall d'Aran Antic municipi: 1.232 m alt, 17,24 km2, el 1968 entrà a formar part de l'actual

94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gessa, serra de la  (Llitera Alineació subpirinenca de la comarca, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s'estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga. Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d'amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt.

95 CATALUNYA - LITERATURA

Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragonum  (Ripoll, Ripollès, a 1127)  Crónica

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gestalgar  (Serrans Veure> Xestalgar.

97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Getsemaní  (Baells, Llitera Granja, pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, prop de Sorita de Llitera.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Geumar  (Puig-reig, Berguedà Veure> Soler de Geumar, el.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ghilloni i Molera, Alexandre  (Barcelona, 1860 – 1948)  Escultor. Treballà amb Fuixà i Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot. Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya. Ensenyà a Llotja (1915-45).

Anar a:    Gelpi ]    [ Gener i ]    [ Genes ]    [ Genove ]    [ Gerh ]    [ Gerp ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans