l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Caldes ]    [ Caldo ]    [ Call ]    [ Calm ]    [ Calp ]    [ Calvi ]

Des de  Caldes, Bernat de  fins a  Calze, Sant 

1 CAT BIO Caldes, Bernat de  (Catalunya, s. XII – 1190)  Escrivà d'Alfons I el Cast, un dels més destacats de la seva conselleria. A la seva mort fou substituït a l'ofici prop del monarca pel seu col·lega Colom.

2 AND GEO Caldes, collet de  (Andorra la Vella, Andorra)  Pas de la parròquia, a la vall de la Valira d'Encamp, 1 km a l'est de les Escaldes.

3 CAT BIO Caldes, Dolça de  ( ? , s. XIII)  Amistançada d'Alfons II

4 CAT BIO Caldes, Guillem Peris de  (Catalunya, s. XIII – Grècia ?, s. XIV)  Cavaller. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient. A la darreria de mai/1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d'Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, ell fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de les ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner a la direcció de la defensa. Després de la captura d'Entença, participà al consell de guerra de Gal·lípoli on fou decidit de restar a Orient i de venjar els companys caiguts. Li fou confiada la senyera catalana a la decisiva batalla de l'istme d'Hexamílion, el 5/jun/1305.

5 CAT BIO Caldes, Pere  (Catalunya, s. XIII)  Religiós mercenari. Fou teòleg de fama i autor de diversos escrits.

6 NOR BIO Caldes, Pere de  ( ? , s. XIII - Perpinyà ?, s. XIII)  Escrivà

7 CAT BIO Caldes, Ramon de  (Catalunya, s. XII – 1199)  Jurista i degà de la seu de Barcelona (1162-99). Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l'arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior. El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l'ordenació intel·ligent de les gairebé mil escriptures que aplegà.

8 CAT BIO Caldes, Ramon de  (Catalunya, s. XVI)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant (1572), lliurada contra la flota turca.

9 CAT GEO Caldes, riera de  (Vallès Occidental / Vallès Oriental)  Curs d'aigua, afluent del Besòs per la dreta. És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l'estret de les Elies. Deixa Caldes de Montbui a l'esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu col·lector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d'un recorregut de 22 km. Vora Mollet del Vallès ha estat projectat un important centre urbà anomenat Santa Maria de Gàllecs (o Riera de Caldes).

10 FRA GEO Caldes de Boí  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri. Les termes són d'origen romà. A l'edat mitjana s'hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al s. XVIII un centre de beneficència. Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició. Aigüa avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània.

11 CAT MUN Caldes de Malavella  (Selva)  Municipi: 84 m alt, 57,19 km², 4.925 hab (2004), (ant. Caules de Malavella). Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l'est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d'urbanitzacions. El terme abunda en fonts termals (a 59-60 ºC) d'aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d'aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L'agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d'estabulació, complementen l'oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d'estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats). Al poble destaca l'església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l'antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l'ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella. Àrea comercial de Girona. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d'internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

12 CAT MUN Caldes de Montbui  (Vallès Occidental)  Municipi: 203 m alt, 37,92 km², 15.096 hab (2004). Al límit amb el Vallès Oriental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superficies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d'aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d'aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui). L'economia es reparteix entre l'agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granjes avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d'estiueig, amb diversos establiments balnearis. A la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l'església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del s. XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d'aigües termals, d'estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques. Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del s. XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades. Àrea comercial de Granollers. La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V (s. XVIII) i sofrí l'ocupació de les tropes napoleòniques (s. XIX). L'arxiu municipal conserva documentació des del s. XV.

13 CAT HIS Caldes de Montbui, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l'historiador Carles Sanllehy i Girona. Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui.

14 CAT GEO Caldes de Músser  (Lles, Baixa Cerdanya)  Antic balneari d'aigua sulfurosa, dins el terme de Músser, a la dreta del riu d'Arànser, prop del balneari de Senillers. L'aigua surt a 24ºC.

15 CAT GEO Caldes d'Estrac  (Caldetes, Maresme)  Nom oficial i menys conegut del municipi.

16 CAT BIO Caldés i Arús, Vicenç  Veure> Calders i Arús, Vicenç.

17 VAL CUL Caldesa  (País Valencià, s. XV)  Personatge femení. Tema d'algunes obres de Joan Roís de Corella. Sembla que fou una de les diverses amants de l'escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat. Tant la narració Tragèdia de Caldesa, de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traició de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l'amor decebut del poeta en termes lírics. En dos altres poemes, de datació probablement posterior (A Caldesa i Debat ab Caldesa), la infidelitat de la dona és objecte d'injúries i de violents sarcasmes. S'han perdut dues cartes d'amor de Corella a Caldesa.

18 CAT MUN Caldetes  (Maresme)  Municipi: 33 m alt, 0,74 km², 2.448 hab (2004), (o Caldes d'Estrac). Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes. Tradicional centre d'estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d'estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. A la vila, que té l'origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l'església parroquial del Remei, del s. XIX, i dues torres de defensa del s. XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l'església del Carme, també del s. XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. Àrea comercial de Mataró. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d'Estrac.

19 CAT BIO Caldoliver, Jaume  (Barcelona, s. XVI)  Escultor. És autor d'algunes imatges de Crist crucificat que han restat ben documentades.

20 EUR BIO Caldora, Antonio  (Nàpols, Itàlia, s. XIV - s. XV)  Militar. duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare, Giacomo Caldora, contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d'Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.

21 EUR BIO Caldora, Giacomo  (Nàpols, Itàlia, v. 1370 - Circello, Campània, Itàlia, 1439)  Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols. Morta aquesta (1436), lluità a favor d'Elisabet, muller de Renat d'Anjou, i intentà de deturar els catalans a l'Abruç. Sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.

22 VAL BIO Calduch i Almela, Manuel  (Vila-real, Plana Baixa, 1901 - Castelló de la Plana, 1981)  Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.

23 CAT MUN Calella  (Maresme)  Municipi: 5 m alt, 7,90 km², 16.008 hab (2004). Situat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l'actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella. El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l'agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d'horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al s. XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria. La ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l'església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan s. XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del s. XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del s. XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat. Dins el terme hi ha un convent augustinià del s. XVII. És centre d'àrea comercial, dependent de Barcelona.

24 CAT GEO Calella de Palafrugell  (Palafrugell, Baix Empordà)  Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del s. XIX centre de pesca i d'estiueig. L'església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors. Des del 1967 hom hi celebra un festival de cant d'havaneres.

25 CAT PUB Calendari Català  (Catalunya, 1865 – 1882)  Publicació anual. Fundada i dirigida per Francesc Pelagí Briz. Fou una de les més reexides i representatives de les inquietuts del moviment de la Renaixença. Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records, sobre la vida literària de l'any transcorregut. La resta eren col·laboracions literàries en vers i en prosa. Hi col·laboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Orts.

26 CAT PUB Calendari del Pagès  (Catalunya, 1856 - )  Publicació anual. Editada per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Tingué gran influència perquè durant molts anys fou gairebé l'única revista catalana que arribava a la pagesia i que, per tant, ajudà a conservar, al camp, el costum de llegir en català. D'ençà de l'any 1940 es publicà en castellà. En els seus números informa, mes per mes, dels treballs i de les noves tècniques agrícoles, i recull les dades d'interès per al treball del camp, les disposicions legals que l'afecten i textos literaris de tema rural.

27 VAL ART Calendura  (Elx, Baix Vinalopó)  Figura construïda el 1573 que toca les hores en el rellotge de la Torre del Consell.

28 VAL ART Calendureta  (Elx, Baix Vinalopó)  Figura construïda el 1573 que toca els quarts en el rellotge de la Torre del Consell

29 BAL GEO Calescoves  (Alaior, Menorca)  Cala de la costa meridional de l'illa, a llevant de la cala en Porter. Hi ha un important grup d'habitatges troglodítics i recintes funeraris d'època prehistòrica excavats a la roca del litoral (prop d'un centenar) i inscripcions rupestres d'època romana.

30 BAL HIS Caleta, sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Assentament fenici arcaic, a la costa meridional de l'illa. S'hi establí entre la primera meitat del s. VII i el començament del s. VI aC. Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d'un port. Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular. S'hi han reconegut instal·lacions metal·lúrgiques destinades a l'obtenció de ferro i de plata. Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon i Torres.

31 BAL GEO Caletes, port de ses  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Cala de la costa septentrional, a l'oest des Racó de sa Talaia.

32 CAT BIO Caletrus  Sobrenom del guerriller carlí Miquel Vila.

33 CAT BIO Caliban  Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol, usat principalment a "La Veu de Catalunya" des del 1914 fins al 1918, tret d'un personatge de La Tempesta de Shakespeare.

34 BAL GEO Calicant  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental)  Possessió, al vessant de la muntanya de Calicant (474 m alt), al sector meridional de les serres de Llevant.

35 CAT BIO Calicó i Rebull, Francesc Xavier  (Barcelona, 1907 – 1983)  Numismàtic. Dirigí les revistes "Numisma" i "Gaceta Numismática". Fou fundador i president de la International Association of Professional Numismatists.

36 VAL MUN Càlig  (Baix Maestrat)  Municipi: 122 m alt, 27,45 km², 1.742 hab (1999). Situat al pre-litoral, a la conca baixa de la rambla de Cervera, al nord-oest de Benicarló. Gairebé tota la superfície del terme, suaument accidentat (coll de Càlig, de 171 m alt), és ocupada per conreus, amb gran predomini del secà i basada en els cultius mediterranis: garrofers, vinya, oliveres, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar oví. Complementen la vida econòmica local l'explotació de pedreres de marbre i algunes activitats industrials. La vila és dalt d'un turó, a la dreta de la rambla de Cervera, al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç (1785); la casa de la vila és l'antic palau dels Vallterra. Dins el terme es troba l'ermita de la Mare de Déu dels Socors, del s. XVIII. Àrea comercial de Vinaròs.

37 VAL BIO Calixt III “Alfons de Borja”  (la Torre de Canals, Costera, 1378 – Roma, Itàlia, 1458)  Papa (1455-58)

38 COR HIS Call, avalot del  (Països Catalans, 9/jul/1391 - 17/ago/1391)  Revolta popular que tingué lloc a diverses ciutats. Promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases del jueus i assassinar-los. Els avalots, iniciats a València, s'extengueren als d'altres ciutats. El més important fou el de Barcelona (5 d'agost), on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d'alguns burgesos davant l'extensió del tumult popular. Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l'execució d'una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció.

39 CAT BIO Call i Franquesa, Domènec  (Barcelona, 1834 – 1894)  Advocat i polític. Fou membre de l'Associació per a la Reforma Penitenciària i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona. Publicà una sèrie d'articles al "Diario de Barcelona", reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).

40 FRA GEO Call i Morros, Domènec  (Barcelona, 1862 - Catalunya, s. XIX)  Enginyer agrònom. Estudià a Madrid i a Lovaina. Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, publicà Memorándum sobre el pasado, el presente y el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel (1887), Crisi agrícola: remeis (1888), Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne (1883) i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela (1888).

41 FRA GEO Calladrons  (Benavarri, Ribagorça)  Poble (625 m alt) i antic municipi (22,78 km²), agregat a l'actual. Està situat en un tossal a l'esquerra del riu Guart. L'antic terme comprenia també els pobles de Siscar i d'Entença.

42 CAT BIO Callao, Concepció  (Barcelona, 1895 – 1959)  Contralt. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on més tard fou professora de cant. Debutà a 16 anys. Excel·lí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa. Cantà lieder i col·laborà en concerts simfònics i oratoris.

43 CAT BIO Callao i Oliva, Francesca  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1934 – Barcelona, 1981)  Soprano. Estudià cant al Conservatori del Liceu i el 1956 debutà amb La favorita. Entre les seves interpretacions es destaquen òperes de Mozart, l'Orfeo, de Gluck, i El giravolt de maig, de Toldrà. També conreà el lied, sobretot en català, la sarsuela i la cançó catalana.

44 NOR GEO Callastre  (Estavar, Alta Cerdanya)  Caseria (1.320 m alt), als contraforts meridionals del pla de la Perxa. El canal de Callastre, que pren l'aigua del riu de Saldes, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajande.

45 NOR GEO Callau, riera de  (Conflent)  Afluent esquerrà de la Tet, format a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d'Orbanyà. Desguassa prop de Prada.

46 CAT MUN Calldetenes  (Osona)  Municipi: 489 m alt, 5,80 km², 2.143 hab (2004). Situat a la plana de Vic, al peu de les Guilleries, al centre de la comarca, a l'est de la ciutat de Vic i a la dreta del riu Gurri. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria d'embotits, molt lligada a la ciutat de Vic. Al poble hi destaca l'església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Fins al 1965 el cap del municipi va ser Sant Martí de Riudeperes, on hi ha una església del s. XI, modificada el s. XVIII. Dins el terme es troben també el raval del Serrat de Calldetenes, l'antic convent de Sant Tomàs de Riudeperes, amb claustre renaixentista, la casa forta d'Alta-riba i diversos masos. Àrea comercial de Vic.

47 VAL BIO Calleja del Rey, Félix Maria  (Medina del Campo, Castella, 1759 – València, 1828)  Militar. Virrei de Mèxic (1813-16). Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València.

121 COR HIS Càller, cap de  (Sardenya, Itàlia)  Una de les dues demarcacions administratives de l'illa, creades (1354) durant l'època catalana, que comprenia les províncies de Càller, Arborea, Barbaja i Gal·lura. Tenia un governador, amb residència a Càller.

48 COR HIS Càller, domini català de  (Sardenya, Itàlia, 1324 - 1717)  Ciutat molt important durant l'ocupació catalana de l'illa. L'infant Alfons (futur Alfons III el Benigne), assetjà Càller (1324) i ocupa el Castell (1326), on, des de llavors, només habitaren catalans. Fou introduida l'administració catalana, amb un governador i diversos oficials; el municipi fou organitzat segons les institucions del de Barcelona. Els jutges d'Arborea l'assetjaren el 1375, però fou alliberada per l'estol català. Al seu port es reuniren les flotes de les expedicions a Tunis d'Alfons el Magnànim (1432) i de Carles V (1535) i la dels sards que participaren a la batalla de Lepant (1571). Durant la guerra de Successió, Càller, partidària de Felip V, passà al bàndol austriacista després d'un bombardeig de l'esquadra anglesa (1708). Després del tractat d'Utrecht (1713) s'organitzà una expedició que assetjà la ciutat, la qual es rendí a Felip V el 1717, després d'una heroica defensa dirigida pel coronel català Jaume mauseleu barroc (1675-86) del rei Martí el Jove (mort el 1409). La llengua catalana hi fou oficial fins ben entrat el s. XVII. Les armes de la ciutat, fins al 1766, foren les barres catalanes.

49 VAL MUN Calles  (Serrans)  Municipi: 351 m alt, 64,5 km², 425 hab (1999). Situat entre el Túria i el seu afluent, el Xelva, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat; hi abunden els pasturatges, els boscos de pins i sureda i la brolla i l'espartar. Els conreus, limitats per les característiques del territori, són dominats pel secà, amb conreus de blat, vinya, garrofers i olivera. La ramaderia ovina completa l'oferta econòmica del municipi. El poble és a la dreta del riu de Xelva; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, obra del 1673. El terme comprén les caseries de Las Alcotas, Mas del Pinar i Mas de Cervera, que formen tres petits enclavaments dins el terme veí de Xelva. Àrea comercial de València.

50 CAT BIO Callicó i Botella, Ferran  (Barcelona, 1902 - Neronde, França, 1968)  Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres. Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933). Defensor del classicisme, s'oposà a tota mena d'avantguardisme i d'art compromès (L'art i la revolució social, 1936). El 1939 s'exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.

51 CAT BIO Callicó i Rebull, Xavier  (Barcelona, 1909 - )  Numismàtic

52 CAT HIS Cal·lípolis  (Catalunya)  Antiga ciutat

53 CAT BIO Callís, Jaume  (Vic, Osona, v 1370 – Barcelona, 1434)  Jurista i advocat. Juntament amb Bonanat de Pere i Narcís de Sant Dionís fou encarregat de traduir al català els Usatges' (1413). Si bé era de família burgesa, fou nomenat pel rei Ferran d'Antequera fiscal del reial consell i fou elegit diputat pel braç noble per a les Corts de Sant Cugat del Vallès (1419). Fou un convençut teòric de l'autoritat monàrquica i del seu poder absolut, en la qual cosa es manifesta una marcada influència romanista. Tanmateix, hi oposà una sèrie d'objeccions derivades dels pretesos interessos generals del poble, que eren, en realitat, els de la burgesia urbana. Entre les seves obres: Directorium pacis et treguae (1400), el comentari Super usaticos Cathaloniae (1401), Elucidarium Soni emissi (1406), que tracta del sometent, Viridarium militae (1407), De prerrogativa militari (1415), el petit tractat sobre dret constitucional i parlamentari Extravagatorium curiarum (1423) i el De moneta tractatus (1429).

54 VAL HIS Callosa, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció territorial, vinculada el 1458 per Guerau Bou, baró d'Alfar i de Mislata, senyor de la vall de Tàrbena. Passà als Aragall, als Gualbes, als Brondo i als Crespí de Valldaura.

55 VAL GEO Callosa, serra de  (Callosa de Segura / Coix / Redovà, Baix Segura)  Elevació muntanyosa (568 m alt), de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l'esquerra del riu. Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura. El seu cim és termenal dels tres municipis, els nuclis urbans dels quals s'estenen al llarg del raiguer.

56 VAL MUN Callosa de Segura  (Baix Segura)  Municipi: 19 m alt, 24,8 km², 15.291 hab (1999). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l'aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d'Oriola. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l'aigua del Segura; al secà s'hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l'agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l'oferta econòmica. La ciutat, d'origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d'un antic castell, on s'han trobat restes de l'edat del bronze; hi destaca l'església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat. El terme comprén a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà. Àrea comercial d'Oriola.

57 VAL MUN Callosa d'En Sarrià  (Marina Baixa)  Municipi: 247 m alt, 34,7 km², 6.365 hab (1999). Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l'Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d'Aitana. La base de l'economia local és l'agricultura, lès sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l'agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions. La vila s'enfila pel coster meridional del tossal d'Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l'església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del s. XVIII, i l'antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d'octubre. Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.

58 VAL GEO Callosilla  (Callosa de Segura, Baix Segura)  Caseriu, situat a l'enclavament del camp de Callosilla, al nord de la serra de Callosa i separat del sector principal pel terme de Redovà.

59 CAT BIO Calls, Benet  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Pintor i escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs. Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.

60 CAT MUN Callús  (Bages)  Municipi: 260 m alt, 12,08 km², 1.427 hab (2004), (o Catllús). Situat al nor-oest del pla de Bages, a la conca del Cardener. La zona muntanyosa és coberta de bosc i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura, tant de regadiu (cultius hortícoles a la vora del riu) com de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La indústria tèxtil (filats i teixits de cotó), de gran tradició al municipi, és en decadència. El poble és a la riba esquerra del Cardener, al peu de l'antic castell de Callús, anomenat castell Gotmar; resta, abandonada, l'antiga església parroquial de Sant Sadurní, del s. XII. El municipi comprèn, a més, la caseria de Viladelleva, amb una petita església pre-romànica, les colònies d'Antius, el Cortès i can Cavaller, i el barri Manxons. Àrea comercial de Manresa.

61 CAT HIS Callús, marquesat de  (Catalunya) Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d'Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial. Passà als Despujol, marquesos de Palmerola.

62 CAT GEO Calm, la  (Ripollès)  Altre nom del santuari de la Cau.

63 NOR GEO Calm, roc de la  (Alta Cerdanya)  Cim (2.204 m alt) del massís montanyós limitat per les valls de la Tet i d'Angostrina i que, separat del Carlit, per aquesta vall, davalla vers el pla de la Perxa pel sud-est. Al vessant meridional hi ha l'estació d'esports d'hivern de Font-romeu.

64 CAT GEO Calma, pla de la  (Selva / Vallès Oriental)  Planell que s'estén des de Collformic fins al Tagamanent formant una de les tres parts constitutives del massís del Montseny. És una superfície d'erosió herciniana, fossilitzada per les invasions marines del trias i exhumada en època quaternària per l'erosió. Els rius s'han encaixat en els vessants buscant el nivell de base del col·lector. El clima, fred i força humit, provoca la formació d'un sòl profund, amb abundància d'humus. La població és molt escassa.

65 NOR/CAT GEO Calm-agra, pla de  (Mentet, Conflent / Setcases, Ripollès)  Calma residual de la superfície d'erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l'oest, i els pics de la Llosa (2.503 m alt) i de roca Colom (2.502 m), a l'est. Forma part de la línia de crestes que separa l'alta vall del Ter de la vall de la Tet. És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera.

66 CAT GEO Calmatges  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)  Veïnat.

67 CAT BIO Calmell, Llorenç  (Besalú, Garrotxa, s. XVI - Rosselló ?, s. XVII)  Jove bruixot. Pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes. Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d'arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d'ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats.

68 CAT BIO Calmell i Vitores, Josep  (Barcelona, 1873 – 1937)  Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l'aquarel·la i l'escenografia.

69 NOR MUN Calmella  (Rosselló)  Municipi: 469 m alt, 13,22 km², 42 hab (1999). Situat entre el coll de Prunet, al nord, i el coll d'Orris, al sud, al límit amb la zona muntanyosa dels Aspres. Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a una agricultura precària (vinya, arbres fruiters), han estat la causa de la lenta però constant devallada demogràfica experimentada des de mitjan s. XIX. Explotació forestal. El poble és a la capçalera de la riera de Canta-rana; l'església parroquial de Sant Feliu, romànica (segona meitat del s. XII), amb l'absis decorat amb arcuacions, columnes i capitells, conserva una imatge de la Mare de Déu i una pila baptismal decorada, ambdués també romàniques. Dins el terme es troba el santuari de la Mare de Déu del Coll.

70 NOR BIO Calmette, Josep  (Perpinyà, 1873 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1952)  Historiador. Dedicà la major part de les seves obres a l'estudi de la història medieval dels Països Catalans. Fou professor de les Universitats de Montpeller (1903) i de Dijon (1905), catedràtic de la Facultat de Lletres de Tolosa (1910) i membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid, de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1905) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1945). Entre els seus treballs d'història general sobresurten La société féodale (1923), Histoire du Roussillon (1923), en col·laboració amb P. Vidal, i L'Effondrement d'un Empire et la naissance d'une Europe, IXº-XIº siècles (1941). S'especialitzà en l'estudi de l'època carolíngia i del s. XV: Les origines de la première Maison comtal de Barcelona (1900), Louis XI, Jean II et la révolution catalane (1461-1473) (1903), La question des Pyrénées et la Marche d'Espagne au Moyen Age (1947), etc.

71 BAL GEO Caló, es  (Formentera, Eivissa i Formentera)  Caseriu de l'illa, a la costa septentrional, a la franja baixa que uneix les dues zones més altes de l'illa. A llevant hi ha la cala del racó des Caló, al peu de la Mola.

72 BAL GEO Calobra, sa  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Llogaret, situat al fons d'una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s'obre entre els dos morros de ses Felles i de sa Vaca; a l'extrem oriental hi ha la desembocadura de l'engorjat torrent de Parets, i al centre, la torre de sa Calobra (o des Bosc, o de Penya Roja), edificada el 1596. Hi ha l'església de Sant Llorenç de Sa Calobra (s. XIII), al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia.

73 BAL GEO Calonge  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Poble, al límit nord-est del terme. S'originà per la parcel·lació d'una antiga possessió (s. XVIII). Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l'illa. L'església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al s. XIX, fou feta segons pla d'Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.

74 CAT MUN Calonge  (Baix Empordà)  Municipi: 36 m alt, 33,55 km², 8.757 hab (2004), (o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres). Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l'interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes. Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s'han vist superades pel turisme i el comerç. La vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del s. XII, i l'església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell. El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l'antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l'antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l'hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts. Àrea comercial de Girona.

75 CAT HIS Calonge, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció territorial, concedida el 1474 a Martí Guerau de Cruïlles, baró de Llagostera i senyor de Calonge (des del 1463, tot i que no arribà mai a possessionar-la), conseller reial. Fou tornada a conferir, il·legalment (1488), a Galceran de Requesens, després comte de Palamós. Passà als Cardona, ducs de Somma (cognominats Fernández de Córdoba), als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira i als Casanova, comtes de Cabra.

76 CAT MUN Calonge de Segarra  (Anoia)  Municipi: 643 m alt, 37,28 km², 200 hab (2004). Situat al nord de la comarca, a la calma de Calaf, drenat pels torrents de la Roca i de Sant Pesselaç. El terme, poc conreat, abunda en vegetació natural. La superfície conreada és dominada pel secà (cereals, vinya i oliveres), base de l'economia local, amb el complement de la ramaderia (procina, ovina i bovina). També hi ha mines de lignit, pedreres calcàries i bòbiles. Fabricació de materials per a la construcció (ciment). Al centre del poble es troben les ruïnes de l'antic castell de Calonge, arruïnat, amb restes d'una torre cilíndrica, i l'església parroquial de la Santa Fe, amb elements romànics. Dins el terme hi ha els pobles d'Aleny, Sant Pesselaç, Durfort i Mirambell, les caseries del Soler i de les Quadres i l'antic castell i masia de Castelltort. Àrea comercial de Manresa.

77 EST BIO Calonge i Fenollet, Eusebi de  (Vitòria, País Basc, 1814 – Madrid, 1874)  Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848). Fou ministre d'estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d'Amadeu I, fou separat de l'exèrcit.

78 CAT BIO Calort  (Catalunya, s. VIII – s. IX)  Abat de Sant Serní de Tavèrnoles, després de la solució del conflicte adopcionista provocat per Fèlix d'Urgell. Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols.

79 VAL MUN Calp  (Marina Alta)  Municipi: 59 m alt, 23,64 km², 15.605 hab (1999), (cast: Calpe). Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d'Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d'Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural. Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l'agricultura, principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s'han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l'augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s'exploten les salines de l'estany residual darrera d'Ifac. La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars. El penyal d'Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi. Àrea comercial d'Alacant.

80 VAL BIO Calpena i Àvila, Lluís  (Biar, Alt Vinalopó, 1860 – Madrid, 1921)  Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d'Oriola i, posteriorment, fundà un centre d'ensenyament a Novelda. El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.

81 VAL GEO Calpes, Los  (la Pobla d'Arenós, Alt Millars)  Caseriu, al sud del poble.

82 CAT BIO Calsamiglia i Vives, Josep Maria  (Barcelona, 1913 – 1982)  Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l'Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d'on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista. El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel. Des del 1969 exercí com a professor d'història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

83 CAT BIO Calsina i Baró, Ramon  (Poblenou, Barcelona, 1901 - Barcelona, 1992)  Pintor i dibuixant. Es formà a l'Acadèmia Baixas (1912) i amb Feliu Mestres a l'Escola de Llotja (1920). Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1930), i a París el 1930 i el 1931. Realitzà el disseny dels figurins i la decoració de l'obra de Xavier Benguerel El casament de la Xela (1938). Col·laborà a la revista alemanya "Der Querschnitt" (1931-33) i il·lustrà el Quixot, les obres d'Edgar Allan Poe, etc. El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l'autor. Sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966. Premi de dibuix Ynglada Guillot (1964). El seu estil és una espècie de realisme màgic, precís i estilitzat, sovint irònic i sobtat per algun detall insòlit o fantàstic.

122 COR HIS Caltabellotta, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial, concedit a Guillem de Peralta (mort el 1348), passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).

84 COR HIS Caltabellotta, pau de  (Caltabellotta, Sicília, Itàlia, 31/ago/1302)  Tractat signat entre Carles II de Nàpols, Carles de Valois i Frederic II de Sicília, per la possessió del regne de Sicília. Signada després de vint anys de lluites (1283) entre el papat, els angevins i la dinastia catalana. Fou el primer pas decisiu per a la possessió catalana de Sicília. Segons els termes del tractat, Frederic II restavà senyor de l'illa amb el títol de rei de Trinàcria, però només en règim vitalici; a la seva mort, l'illa havia de passar als angevins. Vint anys després, però, Frederic II féu jurar als sicilians el seu fill Pere com a successor (1322), amb la qual cosa restà completat el domini de la dinastia catalana a Sicília. Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l'Imperi Bizanti a les ordres de Roger de Flor.

85 CAT BIO Calva, Joan  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor i eclesiàstic. Pertanyia a les Acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Escriví una història del port de la capital.

86 BAL GEO Calvari, el  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del s. XIII. Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del s, XVIII. Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament.

123 COR HIS Calvaruso, principat de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció senyorial, concedida el 1628 a Cèsar de Montcada i Saccano, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada, barons de Tortorici.

87 CAT BIO Calveras i Santacana, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1890 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1964)  Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'"Anuari" de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català. Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928). Després del 1939 publicà a la revista "Manresa", de la qual fou director, importants treballs d'erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l'edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció "Monumenta Historica Societatis Jesu".

88 CAT BIO Calveria, Joan  ( ? , s. XVII - Barcelona ?, s. XVIII)  Militar

124 EUR BIO Calverley, Hugh  (Cheshire, Anglaterra, s. XIV - Anglaterra, s. XIV)  Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d'Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel. Formà part d'algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d'evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l'exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d'Elda, al Vinalopó. Es casà amb Constança d'Aragó, filla del magnat sicília Bonifaci Frederic d'Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys.

89 CAT BIO Calvet, Ezequiel  (Barcelona, 1780 – 1851)  Capità de fragata i director de l'Escola de Nàutica de Barcelona (1835). En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.

90 CAT BIO Calvet, Jaume  (Catalunya, s. XIII)  Jurista. És autor d'unes glosses als Usatges.

91 CAT BIO Calvet i de Budalles, Damas  (Figueres, Alt Empordà, 1836 – Barcelona, 1891)  Poeta i dramaturg. Catedràtic de dibuix a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Prengué part de manera activa en el moviment renaixentista de Rubió i Ors. Va intervenir en la campanya de restauració dels Jocs Florals, i hi col·laborà el mateix any de la restauració (1850) amb Són ells!, poema dins el corrent romàntic, com Els aires de la pàtria (1863) i Embarcament de l'exèrcit català per la conquista de Mallorca (1878), premiats en els Jocs Florals. L'any 1861 assistí a les de "Feligrige" a Tarascó, fet que permeté per primera vegada establir relacions entre els escriptors catalans de la Renaixença i els oocitans. Posteriorment publicà el recull de les seves poesies esparses, amb el títol de Vidrims (1881), i el seu millor poema, Mallorca cristiana (1886), que narra la conquesta de Mallorca per Jaume I. La seva obra dramàtica oscil·la entre el quadre de costums, com La romeria de Requesens (1864), i el drama de tipus històric, com La campana de la Unió (1866) i Sibil·la de Fortià (1900). Col·laborà sovint a "La Renaixença", "Lo Gai Saber", "La Corona de Aragón" i "Diario de Barcelona".

92 CAT BIO Calvet i d'Estrella, Joan Cristòfol  (Sabadell ?, Vallès Occidental, s. XVI - Salamanca, Castella, s. XVI)  Humanista. Estudià a Alcalà i el 1548 acompanyà el príncep Felip (després Felip II) a Flandes. Escriví, per encàrrec, elogis poètics en llatí (com el del duc d'Alba, en reivindicació de la seva campanya repressiva als Països Baixos) al servei dels interessos del rei. El 1587 fou nomenat cronista reial. És autor de De Aphrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (Anvers, 1551), El felicísimo viaje del (...) Principe Don Felipe desde España a sus tierras de la Baja Alemania (Anvers, 1552) i d'unes cròniques en llatí sobre la conquesta del Perú (editades el 1950), entre d'altres publicacions, sobretot composicions poètiques.

93 BAL BIO Calvet i Girona, Bernat  (Eivissa, Eivissa, 1864 - Palma de Mallorca, 1941)  Enginyer de camins, canals i ports. El 1901 redactà el Projecte d'eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte de Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca. Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d'obres públiques.

94 CAT BIO Calvet i Mata, Rossend  (Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 1986)  Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d'Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa "Jean Bouin" (1920). Fou fundador de la Federació Catalana d'Atletisme i de la secció d'atletisme del FC Barcelona. Promogué i elaborà l'actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol. Ha estat cinquanta anys directiu del FC Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.

95 CAT BIO Calvet i Móra, Josep  (Argentona, Maresme, 1896 – Bogotà, Colòmbia, 1950)  Polític. Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC). Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d'agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31/jul/1936 fins al 1939), s'oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos. Col·laborà a "La Terra" (1921-36) i a "Terra Lliure" (1937). En acabar la guerra civil, s'exilià a Colòmbia.

96 CAT BIO Calvet i Pascual, Agustí "Gaziel"  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 7/oct/1887 – Barcelona, 1964)  Periodista i escriptor

97 CAT BIO Calvet i Pascual, Enric  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1884 – Barcelona, 1976)  Químic i publicista. Germà d'Agustí "Gaziel". Es doctorà en farmàcia el 1906 i es llicencià en dret. Fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40) i en fou separat el 1940. Un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910). Introduí la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya, i director tècnic de l'emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13). És autor de Química general aplicada a la industria... (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), a més de nombroses traduccions d'obres científiques franceses i alemanyes.

98 CAT BIO Calvet i Pintó, Eduard  (Barcelona, 1875 – 1917)  Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva. Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d'administració d'"El Poble Català" i l'Assocació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.

99 CAT BIO Calvet i Prats, Ferran  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1903 – Barcelona, 1988)  Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d'un període d'investigació a Estocolm i Nova York. Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d'aquesta especialitat el 1962.

100 CAT BIO Calvet i Rubalcaba, Francesc  (Girona, 1766 – Barcelona, 1841 ?)  Advocat i polític. Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera (1789). Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis (1810) i magistrat a l'audiència de Mallorca (1821) i de Barcelona (1838). Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada, i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).

101 CAT BIO Calvet i Taulé, Joan  (Barcelona, 1832 – 1863)  Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona. Escriví música d'església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.

102 NOR BIO Calveyrach, Just  (Perpinyà, 1900 - )  Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l'Àfrica negra i a Amèrica. Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià. Ha dirigit les revistes "La Lyre" i "L'Éveil Catalan".

103 BAL MUN Calvià  (Mallorca Occidental)  Municipi: 120 m alt, 145 km², 35.376 hab (1999). Ocupa una gran extensió entre l'extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L'interior és força muntanyós, amb abundància de bosc. El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d'un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l'hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d'urbanitzacions. La vila, en un turó, és al voltant de l'església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del s. XVII. Dins el terme, on s'han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

104 VAL BIO Calvo, Carmen  (València, 1950 - )  Artista plàstica

105 BAL BIO Calvó, Pasqual  (Illes Balears, 1752 - Viena ?, Àustria, 1817)  Pintor i matemàtic. Pintà a Venècia, Viena i Roma. El 1779 s'establí altra vegada a la capital austriaca, on fou nomenat primer pintor de la cort. Enyorat del seu país, el feren viatjar per distreure el seu tarannà excessivament sensible, que oferia mostres de desequilibri. Féu una estada a Amèrica. En tornar-ne fou afectat de paràlisi i hagué de deixar la pintura. Escriví llavors bon nombre d'obres matemàtiques i d'altres matèries científiques, que restaren inèdites.

106 CAT BIO Calvó, Ramon  (Tarragona, 1862 – 1926)  Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca. Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia).

107 VAL BIO Calvo i Acacio, Vicent  (València, 1869 – 1953)  Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari "La Época" i a l'agència Mencheta, i després a "Las Provincias" de València, on sovint exercí la crítica literària. Publicà alguns llibres de narracions en castellà.

108 CAT BIO Calvo i Balaguer, Ferran  (Barcelona, 1904 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a l'Acadèmia Baixas. Passà, essent encara molt jove, set anys a París. De tornada, en 1931, féu a Barcelona la seva primera exposició individual. Conreà la figura i el paisatge. Posteriorment es dedicà a la reproducció de taules gòtiques, usant fustes antigues, amb resultats decoratius molt notables.

109 VAL BIO Calvo i Domènech, Joan  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1892 – Madrid, 1962)  Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud. Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc).

110 CAT BIO Calvó i Gualbes, Francesc  (Barcelona, 1625 - ? , 1690)  Militar

111 CAT BIO Calvo i Morató, Joan  (Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)  Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.

112 CAT BIO Calvó i Puig, Bernat  (Vic, Osona, 1819 – Barcelona, 1880)  Compositor. Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi (1842) i de Santa Maria del Mar (1844) i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè. Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d'església: 67 misses, dos oratoris (La última noche de Babilonia, 1848 i El descenso de la Santísima Virgen en Barcelona, 1862), una òpera (El Solitario), música simfònica, de cambra i per a teclat. És autor d'una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental.

113 VAL BIO Calvo i Rodríguez, Carmel  (València, 1835 – 1905)  Escriptor. Fou secretari de les diputacions provincials d'Àvila (1870-73) i d'Alacant (1873-1905). Autor de poesies en castellà i d'obres teatrals com El asunto de un drama (1888). Publicà també la novel·la Los pobres de espíritu (1889).

114 VAL BIO Calvo i Serer, Rafael  (València, 1916 – Pamplona, Navarra, 1988)  Assagista i polític. Catedràtic d'història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista "Arbor" (1944) i membre destacat de l'Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958). Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari "Madrid", que dirigí (1966-68), l'enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l'estat una indemnització per la destrucció del "Madrid". Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d'altres.

115 VAL BIO Calvo i Verdonces, Josep  (València, 1841 – Barcelona, 1924)  Escenògraf i dibuixant. L'any 1879 s'establí a Barcelona i fou ajudant de F. Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Publicà uns Apuntes sobre perspectiva para uso de los alumnos de Bellas Artes y Oficios (1912).

116 EST BIO Calvo Sotelo, José  (Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13/jul/1936)  Polític. Inicià la carrera política al costat d'Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22). El seu assassinat per uns guàrdies d'assalt precipità l'alçament militar (17/jul).

117 CAT BIO Calzada i Alabedra, Esteve  (Barcelona, 1909 – 1963)  Escriptor. Col·laborà a "Ginesta" (1929). Publicà l'obra de teatre Albada (estrenada el 1949) i l'assaig La mort de l'escolà. Llegenda, història i anècdota (1955).

118 CAT BIO Calzada i Badia, Sebastià  (Barcelona, 1932 - )  Paleontòleg. Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia (1958-61) i es doctorà a Barcelona l'any 1975. Compaginà els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu del Seminari de Barcelona. Especialista en braquiòpodes del Cretaci, i ha publicat una cinquantena de treballs.

119 CAT BIO Calzada i Carbó, Josep  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 - Catalunya, s. XX)  Escriptor. Visqué anys fora de Catalunya. Publicà Poesies, d'estil pre-modernista, les proses La sacra tragèdia, i les obres de teatre Campanel·la (1909) i Plautus (1924).

120 VAL ART Calze, Sant  (València, Horta)  Copa de cornalina translúcida i de forma semisfèrica, amb anses i peu d'orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València. Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb que Jesucrist instituí l'Eucaristia. Pertanyia incialment al monestir de Sant Joan de la Penya (Aragó), els monjos del qual la cediren a Martí l'Humà el 1399, i el 1437 fou donada per Alfons IV el Magnànim a la seu de València, on des d'aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitat propis. En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-la també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals. Sota la seva advocació fou creada la Germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa de València'.

Des de  Caldes, Bernat de  fins a  Calze, Sant 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Caldes ]    [ Caldo ]    [ Call ]    [ Calm ]    [ Calp ]    [ Calvi ]