Led - Liz

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

BLOC DE DADES CAT   CONTACTE

Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

Anterior INICI Primària Següent

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Led ]    [ Let ]    [ Li ]    [ Lie ]    [ Lin ]    [ Lio ]

Des de  Lede, marquès de  fins a  Lizon i Gadea, Adolf 

78 EUR BIO Lede, marquès de (Jan Frans van Bette)  (França, s. XVII – s. XVIII)  Militar flamenc. Lluità al costat de Felip V en la guerra de Successió, en la qual conquerí Tarragona (1713), d'on fou governador militar, càrrec que ocupà a Barcelona l'any següent. Aprovà la construcció de la Ciutadella de Barcelona. Fou capità general de Mallorca (1715-17) i de Sardenya (1717-18), i conseller de Lluís I d'Espanya (1724).

1 VAL BIO Ledesma, Miquel Jeroni  Veure> Lledesma, Miquel Jeroni.

2 CAT LIT Legió d'Honor, La  (Catalunya, 1930)  Opereta amb text de V. Móra

77 EST BIO Leidrat de Lió  (Nòric, Baviera, s. VIII - Saint-Médard de Soissons, França, 817)  Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió. Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Félix (799), la segona per integrar aquest bisbat d'Urgell a l'església franca, com ja havia fet amb l'església de la Septimània (800).

3 CAT BIO Leita i Graell, Pilar  (Aiguafreda, Vallès Oriental, 1923 - )  Pintora

Inici página4 VAL GEO Lel  (el Pinós de Monóver, Valls del Vinalopó)  Caseria

5 NOR GEO Lentillà, riu de  (Conflent Afluent esquerrà de la Tet. Neix al vessant oriental de la pica del Canigó (2.785 m alt), dins el terme de Vallmanya, on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció sud-nord; travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s'uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa.

6 COR HIS Lentini, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, atorgada el 1575

7 VAL BIO León, Antoni de  (Nàpols ?, Itàlia, s. XVIII – València, s. XVIII)  Il·lustrat

8 VAL BIO Leon, Carles  (País Valencià, s. XVIII)  Escriptor

9 VAL BIO León i Roca, Josep Lluís  (València, 1916 - 20/jun/2007)  Escriptor i editor

10 CAT BIO León y Román, Ricardo  (Barcelona, 1877 – Madrid, 1943)  Escriptor

11 CAT BIO Leonardo i Esteve, Tomàs  Veure> Esteve, Tomàs Lleonard

12 CAT ART Lepant, Sant Crist de  (Barcelona, s. XV)  Talla de fusta

13 EST BIO Lerma, duc de (Francisco de Sandoval y Rojas)  ( ? , 1553 – Tordesillas, Castella, 1623)  Polític

14 VAL BIO Lerma i Blasco, Joan  (València, 1951 - )  Polític. Secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (1980), fou el primer president de la Generalitat Valenciana (1982) fins al maig de 1995, després de la derrota socialista a les eleccions autonòmiques. El 30 de juny del mateix any fou nomenat ministre de les Administracions Públiques.

15 EST BIO Lerroux García, Alejandro  (La Rambla, Andalusia, 1864 – Madrid, 1949)  Polític

16 VAL BIO Lersundi y Ormaechea, Francisco Alejandro  (València, 1817 – Baiona, País Basc, 1874)  Militar

17 CAT MUN Lés  (Vall d'Aran Municipi: 23,29 km2, 631 m alt, 692 hab (1999)

Inici página18 CAT HIS Lés, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, creada el 1478

19 CAT BIO Lés, Gaspar de  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Baró de Lés. El seu pare havia estat governador de la Vall d'Aran per Felip V i, en fugir-ne després de l'alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707). Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies. En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, d'on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l'oposició popular.

20 EUR BIO Lesseps, Ferdinand Marie, vescomte de  (Versalles, França, 1805 - La Chênaie, França, 1894)  Diplomàtic i enginyer

21 CAT BIO Letamendi, Agustí de  (Barcelona, 1793 – s. XIX)  Diplomàtic, escriptor i periodista

22 CAT BIO Letamendi i de Manjarrés, Josep de  (Barcelona, 1828 – Madrid, 1897)  Metge, filòsof, músic, pintor i poeta

23 CAT GEO Letassi, pic de  (Gausac, Vall d'Aran)  Cim (2.173 m alt) del massís del Montcorbisson

24 BAL BIO Lete i Triay, Manuel de  (Palma de Mallorca, 1889 – Barcelona, 1963)  Escriptor i caputxí

25 CAT BIO Letgarda de Roergue  (Rodés, França, s. X – Barcelona, 977/80)  Comtessa de Barcelona

76 NOR HIS Leucata, campanya de  (Catalunya Nord, estiu 1637 - 27/set/1637)  Operació militar durant la guerra dels Trenta Anys. Plantejada pel comte-duc d'Olivares amb la finalitat de fer intervenir els catalans a la guerra, atacant el primer nucli francès de la frontera catalana. Abans que els catalans hi arribessin, el setge hagué d'aixecar-se.

26 VAL PUB Levante  (València, 15/abr/1939 - )  Diari matutí. Continuador d'"Avance", fou fundat per FET y de las JONS i pertany a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d'"El Mercantil Valenciano", i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià. El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana.

27 CAT BIO Leveroni i Valls, Rosa  (Barcelona, 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 1985)  Poetessa

28 NOR BIO Leví ben Abraham ben Hayyim  (Vilafranca del Conflent, Conflent, 1245 - Besiers, Llenguadoc, França, 1315)  Filòsof jueu

29 NOR BIO Leví ben Gersom  (Perpinyà, 1288 – 1344)  Metge, matemàtic, estrònom, filòsof i exageta

Inici página30 CAT HIS Levites, avalot de les  (Barcelona, 21/jul/1840)  Manifestació de l'alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a les reines Maria Cristina i Isabel II i la repulsa als progressistes. El nom prové de la indumentària, elegant, dels manifestants. Al pla de Palau foren escomesos pels progressistes, i l'endemà hi hagué més incidents, amb l'assassinat de l'advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d'"El Guardia Nacional".

31 CAT BIO Ley Fancelli, Pablo  (Barcelona, 1961 - )  Dramaturg i crític teatral. Autor d'obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus. Desenvolupà l'exercici de la crítica tant a l'"ABC" (1990-92) com, des del 1995, a "El País". Fou redactor de premsa de l'IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de "La Revista del Mercat" (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral "El Apuntador" del canal cultural de Vía Digital.

32 CAT BIO Ley Gracia, Adolfo  (Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 1908 – Barcelona, 1975)  Neurocirurgià. Cap del Servei de Neurocirurgia a l'hospital Clínic de Barcelona. Fou membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l'especialitat. És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales.

33 CAT GEO Liat, rasos de  (Bagergue / Canejan / Vilac, Vall d'Aran)  Altiplà entre els tres municipis

34 CAT LIT Liber Dotaliorum Ecclesiae Urgellensis  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XIII – s. XVIII)  Cartulari conservat a l'arxiu capitular. Recull donacions i privilegis a favor de l'església de Santa Maria d'Urgell i a la seva canònica. Consta de dos volums i conté 1.230 documents.

35 CAT LIT Liber Dotationum Antiquarum  (Vic, Osona, 1215)  Cartulari de l'arxiu capitular

36 NOR LIT Liber Feudorum Ceritaniae  (Cerdanya, 1172 – 1176)  Cartulari

37 CAT LIT Liber Feudorum Maior  (Catalunya, 1192)  Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona

38 COR BIO Liberal, el  Sobrenom del rei Alfons II de Catalunya-Aragó.

Inici página39 CAT BIO Liberti, Climent  (Catalunya, s. XVII)  Escriptor. És autor d'una Historia de los movimientos y reparación de Cataluña en tiempo de Inocencio X, obra reeditada repetidament.

40 VAL BIO Libià, Bernat de  ( ? , ? - País Valencià, ? )  Batlle general del regne de València

41 CAT LIT Libre Jutge  (Catalunya, 1180 – 1190)  Versió catalana antiga de les lleis godes

42 CAT LIT Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis  (Barcelona, s. XIII)  Cartulari de la catedral

43 COR BIO Liçana, Roderic de  (Aragó, v 1210 - Somontano, Osca, Aragó, 1251)  Noble

44 CAT HIS Liceu, atemptat del (o bomba del)  (Barcelona, 7/nov/1893)  Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l'execució de Paulí Pallàs. Salvador llançà dues bombes "orsini" a la platea del Liceu durant la representació del segon acte de Guglielmo Tell, que inaugurava la temporada. N'esclatà una, que va provocar 20 morts i nombrosos ferits. Salvador era un farsant il·luminat sense militància, però l'atemptat incrementà la repressió indiscriminada iniciada feia ja mesos. Ultra les nombroses detencions, foren executats sis obrers a més del mateix Salvador. L'atemptat inicià un debat entre l'anarquisme internacional sobre la validesa de la violència, i fou rebutjat pel mateix Kropotkin.

45 CAT CUL Liceu, Conservatori del  (Barcelona, 1838 - )  Escola oficial d'estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans. Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmonicodramàtic. L'any 1848 s'instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu. És reconegut com a conservatori superior estatal.

Gran Teatre del Liceu (Barcelona)46 CAT CUL Liceu, Gran Teatre del  (Barcelona, 1844 - )  Sala d'espectacles. Situat a la Rambla, creat per la societat cultural Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, amb aportacions de la burgesia barcelonina, que constituí una societat de propietaris amb dret a l'ús de les millors llotges i butaques. Sobre els terrenys de l'antic convent de trinitaris i construït segons projecte de J.O. Mestres i M. Garriga i Roca, fou inaugurat el 1847, amb una capacitat de més de 3.000 espectadors, cinc pisos i platea, i una luxosa decoració pròpia dels grans teatres d'òpera europeus. La primera òpera representada fou Ana Bolena de Donizetti. Rivalitzà amb l'antic Teatre de la Santa Creu -aleshores anomenat Teatre Principal- i els respectius partidaris eren coneguts per "liceistes" i "cruzados". Incorporà el drama romàntic italià i també la grand opéra francesa i l'òpera alemanya. El 1861 sofrí un incendi devastador, però fou reconstruït en un any. La funció social que en fou característica, com a lloc de reunió de l'emergent burgesia industrial i financera, el posà en el punt de mira dels grups anarquistes i sofrí un greu atemptat el 1893 ("bomba del Liceu"), amb un balanç de vint morts. Wagner hi arribà els darrers anys del s. XIX. Al s. XX incorporà -amb el repertori tradicional, sempre estimat pels afeccionats, i l'òpera russa- els grans compositors contemporanis. Hi han passat les millors veus de tots els temps i les temporades de ballet hi han assolit també un gran prestigi. El darrer empresari delegat pels propietaris fou J.A. Pàmias, però les dificultats de finançament portaren a crear el Consorci del Gran Teatre del Liceu (1980), amb suport autonòmic i local, que preparà un pla de reforma i millora de les infrastructures. Un terrible incendi (1994) destruí de nou el teatre, el qual fou reconstruït sota plans d'I. Solà-Morales.Inici página

47 VAL CUL Liceu de València, El  (València, 1836 – 1863)  Institució cultural

48 CAT CUL Liceu Escolar de Lleida  (Lleida, 1906 – 1938)  Organisme docent

49 CAT CUL Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès  (Barcelona, 1837 - )  Societat cultural

50 CAT BIO Li-Chang (Joan Forns i Jordana)  (Badalona, Barcelonès, 1916 – Barcelona, 1998)  Il·lusionista

51 CAT BIO Licinià  ( ? , s. V – s. VI)  Sant

52 CAT BIO Lienas i Massot, Gemma  (Barcelona, 16/gen/1951 - )  Escriptora. Després d'estar vinculada al món editorial i de l'ensenyament, es dedicà a escriure. La seva obra va destinada al públic infantil, com La lluna en un cove (1987), El gust del cafè (premi Francesc Puig i Llensa 1987), etc; i al juvenil: Dos cavalls (2 CV) (premi Ramon Muntaner 1987), Vol nocturn (premi Andròmina 1987), Bitllet d'anada i tornada (premi l'Odissea 1998), etc. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes.

53 VAL BIO Liern i Cerach, Rafael Maria  (València, 1833 – Madrid, 1897)  Autor teatral

54 FRA GEO Lierp, vall de  (Ribagorça)  Veure> Vall de Lierp, la

55 CAT GEO Lilla  (Montblanc, Conca de Barberà)  Poble (483 m alt)

56 CAT GEO Lillet, monestir de  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Veure> Santa Maria de Lillet

57 CAT GEO Lillet, vall de  (Berguedà)  Vall de l'alt Berguedà

58 CAT GEO Límits, els  (la Jonquera, Alt Empordà Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola, que forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general. Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat.

Inici página59 CAT GEO Lin, artiga de  (les Bordes, Vall d'Aran Veure> Artiga de Lin, l'.

60 VAL BIO Liñán i Morelló, Marià  (el Grau de València, Horta, 1769 – Madrid, 1844)  Eclesiàstic

61 VAL BIO Linares, Francesc  (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)  Arquitecte. Ingressà com a llec a l'orde franciscà. Escriví una obra sobre el convent franciscà d'Albacete.

62 VAL BIO Linares, Francesc Vicent  (País Valencià, s. XV)  Fuster artístic

63 VAL BIO Linares, Genís  (País Valencià, s. XVI)  Fuster artístic

64 VAL BIO Linares, Pere  (País Valencià, s. XVI)  Fuster artístic

65 CAT GEO Linya  (Navès, Solsonès Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. Fou possessió dels ducs de Cardona.

66 CAT GEO Linya, pui de  (Espot, Pallars Sobirà)  Cim (2.869 m alt)

67 CAT BIO Linyan i Serra, Maria Teresa  (Barcelona, 1944 - )  Pintora

Situació de la comarca del Pla d'Urgell68 CAT MUN Linyola  (Pla d'Urgell Municipi: 28,76 km2, 247 m alt, 2.397 hab (1999). Al límit amb la Noguera, regat pel canal d'Urgell i travessat pel riu Corb, al vell mig de la plana d'Urgell. Llacunes endorreiques. Agricultura, bàsicament de regadiu, gràcies al canal auxiliar d'Urgell, que rega el terme; s'hi conreen cereals (blat, blat de moro), farratge (alfalfs) i arbres fruiters (pomeres i pereres). Ramaderia (porcí, oví, aviram i conills). Hi ha una cooperativa agrícola que ha impulsat la mecanització del camp i també la comercialització dels productes. Petites indústries de materials per a la construcció i de confecció tèxtil. Nucli important en l'època musulmana, és dominada per l'església parroquial de Santa Maria.

Inici página69 CAT HIS Linyola, baronia de  (Linyola, Pla d'Urgell)  Jurisdicció senyorial centrat a la vila, creat el s. XV

70 CAT GEO Lió  (Banyoles, Pla de l'Estany) Veïnat

71 CAT BIO Liost, Guerau de  Pseudònim literari de l'escriptor Jaume Bofill i Mates.

72 VAL BIO Lisamós, Miquel  (València, 1537 – 1605)  Cantor i compositor

73 EST BIO Líster Forján, Enrique  (Ameneiro, Galícia, 21/abr/1907 - Madrid, 8/des/1994)  Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l'ofensiva de la batalla de l'Ebre i dirigí la retirada de l'exèrcit republicà fins a la frontera francesa.

74 CAT BIO Lizarán i Merlos, Anna  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1944 - )  Actriu de teatre

75 VAL BIO Lizon i Gadea, Adolf  (Oriola, Baix Segura, 1919 - )  Escriptor

Des de  Lede, marquès de  fins a  Lizon i Gadea, Adolf 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Led ]    [ Let ]    [ Li ]    [ Lie ]    [ Lin ]    [ Lio ]

Anterior INICI Primària SegüentInici página

INICI Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

BLOC DE DADES CAT  CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

EL DIRECTORI DELS PAÏSOS CATALANS

©2006-2009 - Creació i actualització: Ramon Piera i Andreu

Suport i manteniment: Associació Sense Límits

Creative Commons License per a Ramon Piera i Andreu