|
|
|
Anar a: [ Led ] [ Let ] [ Li ] [ Lie ] [ Lin ] [ Lio ] El poder desgasta, especialment a qui no el té. (Giulio Andreotti) 78 EUROPA - BIOGRAFIA Lede, marquès de (Jan Frans van Bette) (França, s. XVII – s. XVIII) Militar flamenc. Lluità al costat de Felip V en la guerra de Successió, en la qual conquerí Tarragona (1713), d'on fou governador militar, càrrec que ocupà a Barcelona l'any següent. Aprovà la construcció de la Ciutadella de Barcelona. Fou capità general de Mallorca (1715-17) i de Sardenya (1717-18), i conseller de Lluís I d'Espanya (1724). 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ledesma, Miquel Jeroni Veure> Lledesma, Miquel Jeroni. 2 CATALUNYA - LITERATURA Legió d'Honor, La (Catalunya, 1930) Opereta amb text de V. Móra 77 EUROPA - BIOGRAFIA Leidrat de Lió (Nòric, Baviera, s. VIII - Saint-Médard de Soissons, França, 817) Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió. Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Félix (799), la segona per integrar aquest bisbat d'Urgell a l'església franca, com ja havia fet amb l'església de la Septimània (800). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lel (el Pinós de Monóver, Valls del Vinalopó) Caseria 5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lentillà, riu de (Conflent) Afluent esquerrà de la Tet. Neix al vessant oriental de la pica del Canigó (2.785 m alt), dins el terme de Vallmanya, on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció sud-nord; travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s'uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa. 6 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Lentini, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, atorgada el 1575 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA León, Antoni de (Nàpols ?, Itàlia, s. XVIII – València, s. XVIII) Il·lustrat 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Leon, Carles (País Valencià, s XVIII) Escriptor. Li són atribuïts diversos romanços populars, de poca qualitat, però dignes d'esment pel fet, tan poc corrent a l'època, de ser escrits en la llengua del país. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA León i Roca, Josep Lluís (València, 1916 - 20/jun/2007) Escriptor i editor 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA León y Román, Ricardo (Barcelona, 1877 – Madrid, 1943) Escriptor 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - ART Lepant, Sant Crist de (Barcelona, s. XV) Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant. Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona. L'especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l'impacte d'una bala de l'esquadra turca. 13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lerma, duc de (Francisco de Sandoval y Rojas) ( ? , 1553 – Tordesillas, Castella, 1623) Polític 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lerma i Blasco, Joan (València, 1951 - ) Polític. Secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (1980), fou el primer president de la Generalitat Valenciana (1982) fins al maig de 1995, després de la derrota socialista a les eleccions autonòmiques. El 30 de juny del mateix any fou nomenat ministre de les Administracions Públiques. 15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lerroux García, Alejandro (La Rambla, Andalusia, 1864 – Madrid, 1949) Polític 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lersundi y Ormaechea, Francisco Alejandro (València, 1817 – Baiona, País Basc, 1874) Militar 17 CATALUNYA - MUNICIPI Lés (Vall d'Aran) Municipi: 23,29 km2, 631 m alt, 692 hab (1999) 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Lés, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, creada el 1478 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 EUROPA - BIOGRAFIA Lesfargues, Bernat (Brageirad, Perigord, Occitània, 1924 - ) Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales. Influït per la literatura catalana -sobretot de J.S. Pons-, la seva obra, que s'inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista. Obres principals: Cap de l'aiga (1952) i Cor prendre (1965). 20 EUROPA - BIOGRAFIA Lesseps, Ferdinand Marie, vescomte de (Versalles, França, 1805 - La Chênaie, França, 1894) Diplomàtic i enginyer 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Letamendi, Agustí de (Barcelona, 1793 – s XIX) Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició. Fundà els periòdics liberals "El Constitucional" i "Minerva Española". Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà. Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Letamendi i de Manjarrés, Josep de (Barcelona, 1828 – Madrid, 1897) Metge, filòsof, músic, pintor i poeta 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Letassi, pic de (Gausac, Vall d'Aran) Cim (2.173 m alt) del massís del Montcorbisson 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Letgarda de Roergue (Rodés, França, s. X – Barcelona, 977/80) Comtessa de Barcelona 76 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Leucata, campanya de (Catalunya Nord, estiu 1637 - 27/set/1637) Operació militar durant la guerra dels Trenta Anys. Plantejada pel comte-duc d'Olivares amb la finalitat de fer intervenir els catalans a la guerra, atacant el primer nucli francès de la frontera catalana. Abans que els catalans hi arribessin, el setge hagué d'aixecar-se. 26 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Levante (València, 15/abr/1939 - ) Diari matutí. Continuador d'"Avance", fou fundat per FET y de las JONS i pertany a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d'"El Mercantil Valenciano", i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià. El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Leveroni i Valls, Rosa (Barcelona, 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 1985) Poetessa 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Leví ben Abraham ben Hayyim (Vilafranca del Conflent, Conflent, 1245 - Besiers, Llenguadoc, França, 1315) Filòsof jueu 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Leví ben Gersom (Perpinyà, 1288 – 1344) Metge, matemàtic, estrònom, filòsof i exageta 30 CATALUNYA - HISTÒRIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ley Fancelli, Pablo (Barcelona, 1961 - ) Dramaturg i crític teatral. Autor d'obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus. Desenvolupà l'exercici de la crítica tant a l'"ABC" (1990-92) com, des del 1995, a "El País". Fou redactor de premsa de l'IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de "La Revista del Mercat" (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral "El Apuntador" del canal cultural de Vía Digital. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ley Gracia, Adolfo (Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 1908 – Barcelona, 1975) Neurocirurgià. Cap del Servei de Neurocirurgia a l'hospital Clínic de Barcelona. Fou membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l'especialitat. És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Liat, rasos de (Bagergue / Canejan / Vilac, Vall d'Aran) Altiplà entre els tres municipis 34 CATALUNYA - LITERATURA Liber Dotaliorum Ecclesiae Urgellensis (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XIII – s. XVIII) Cartulari conservat a l'arxiu capitular. Recull donacions i privilegis a favor de l'església de Santa Maria d'Urgell i a la seva canònica. Consta de dos volums i conté 1.230 documents. 35 CATALUNYA - LITERATURA
36 CATALUNYA NORD - LITERATURA Liber Feudorum Ceritaniae (Cerdanya, 1172 – 1176) Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Conté les escriptures del s XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l'altra banda dels Pirineus. El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior. Consta de 379 folis i 272 escriptures. 37 CATALUNYA - LITERATURA Liber Feudorum Maior (Catalunya, 1192) Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona. Elaborat per Ramon de Caldes, degà de l'església de Barcelona, a instància d'Alfons I el Cast. Hi ha transcrites les escriptures de compravenda, aliances polítiques i matrimonials i juraments de vassalls referents al patrimoni reial. Segons diversos Regesta, constava de 888 folis miniats, dels quals només en resten 88. L'edició moderna de Francesc Miquel i Rossell (1945-47) el reconstrueix gairebé en la seva totalitat. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Liberal, el Sobrenom del rei Alfons II de Catalunya-Aragó. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Liberti, Climent (Catalunya, s. XVII) Escriptor. És autor d'una Historia de los movimientos y reparación de Cataluña en tiempo de Inocencio X, obra reeditada repetidament. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Libià, Bernat de ( ? , ? - País Valencià, ? ) Batlle general del regne de València 41 CATALUNYA - LITERATURA Libre Jutge (Catalunya, 1180 – 1190) Versió catalana antiga de les lleis godes 42 CATALUNYA - LITERATURA
43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Liçana, Roderic de (Aragó, v 1210 - Somontano, Osca, Aragó, 1251) Noble 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Liceu, atemptat del (o bomba del) (Barcelona, 7/nov/1893) Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l'execució de Paulí Pallàs. Salvador llançà dues bombes "orsini" a la platea del Liceu durant la representació del segon acte de Guglielmo Tell, que inaugurava la temporada. N'esclatà una, que va provocar 20 morts i nombrosos ferits. Salvador era un farsant il·luminat sense militància, però l'atemptat incrementà la repressió indiscriminada iniciada feia ja mesos. Ultra les nombroses detencions, foren executats sis obrers a més del mateix Salvador. L'atemptat inicià un debat entre l'anarquisme internacional sobre la validesa de la violència, i fou rebutjat pel mateix Kropotkin. 45 CATALUNYA - CULTURA Liceu, Conservatori del (Barcelona, 1838 - ) Escola oficial d'estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans. Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmonicodramàtic. L'any 1848 s'instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu. És reconegut com a conservatori superior estatal. 46 CATALUNYA - CULTURA
47 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
48 CATALUNYA - CULTURA Liceu Escolar de Lleida (Lleida, 1906 – 1938) Organisme docent 49 CATALUNYA - CULTURA Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès (Barcelona, 1837 - ) Societat cultural 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Li-Chang (Joan Forns i Jordana) (Badalona, Barcelonès, 1916 – Barcelona, 1998) Il·lusionista 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Licini Segon, Luci (Bàrcino ?, s I - s II) Llibert de Luci Licini Sura. (llat: Lucius Licinius Secundae). Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d'inscripcions (cas excepcional), datades poc després de l'any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d'Ausa (Vic) i Iamo (Ciutadella). Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l'arc de Berà, i sèvir augustal de Tàrraco i de Bàrcino. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Licinià ( ? , s. V – s. VI) Sant 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Liern i Cerach, Rafael Maria (València, 1833 – Madrid, 1897) Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern. De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d'un poblet' (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872). Publicà el periòdic satíric "El Saltamartí". L'èxit més gran fou l'obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lierp, vall de (Ribagorça) Veure> Vall de Lierp, la. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lilla (Montblanc, Conca de Barberà) Poble (483 m alt) 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lillet, monestir de (la Pobla de Lillet, Berguedà) Veure> Santa Maria de Lillet. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lillet, vall de (Berguedà) Vall de l'alt Berguedà 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Límits, els (la Jonquera, Alt Empordà) Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola, que forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general. Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Liñán i Morelló, Marià (el Grau de València, Horta, 1769 – Madrid, 1844) Eclesiàstic 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Francesc (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686) Arquitecte. Ingressà com a llec a l'orde franciscà. Escriví una obra sobre el convent franciscà d'Albacete. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Francesc Vicent (País Valencià, s. XV) Fuster artístic 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Genís (País Valencià, s. XVI) Fuster artístic 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Pere (País Valencià, s. XVI) Fuster artístic 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Linya (Navès, Solsonès) Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. Fou possessió dels ducs de Cardona. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Linya, pui de (Espot, Pallars Sobirà) Cim (2.869 m alt) 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - MUNICIPI
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Linyola, baronia de (Linyola, Pla d'Urgell) Jurisdicció senyorial centrat a la vila, creat el s. XV 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lió (Banyoles, Pla de l'Estany) Veïnat 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Liost, Guerau de Pseudònim literari de l'escriptor Jaume Bofill i Mates. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Líster Forján, Enrique (Ameneiro, Galícia, 21/abr/1907 - Madrid, 8/des/1994) Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l'ofensiva de la batalla de l'Ebre i dirigí la retirada de l'exèrcit republicà fins a la frontera francesa. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lizarán i Merlos, Anna (Esparreguera, Baix Llobregat, 1944 - ) Actriu de teatre 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lizon i Gadea, Adolf (Oriola, Baix Segura, 1919 - ) Escriptor
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Liceu, Gran Teatre del
Linyola