A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Galo ]    [ Gam ]    [ Gan ]    [ Gao ]    [ Garcia ]    [ Garcia, L ]

Sóc català; res referent als Països Catalans no m'és indiferent. (Ramon Piera vs. Terenci)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galobard, el  (Navarcles, Bages Colònia tèxtil, a l'esquerra del Llobregat, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Calders.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galobardes  (Prats de Lluçanès, Osona)  Masia i molí, al sud del terme, prop de l'església de Santa Llúcia de Quer.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galobardes, Joan Baptista  (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII - s XIX)  Naturalista. Oficial honorari de marina i tinent visitador de boscs dels corregiments de Manresa i de Vic. És autor d'un Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar i cortar toda especie de árboles (1817) i de l'útil manual Cataluña en la mano (1831).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galobardes i Vila, Miquel  (Peralada, Alt Empordà, 1909 – Barcelona, 1971)  Historiador. Catedràtic d'institut, promogué diverses activitats culturals. Director de les edicions del palau de Peralada, és autor d'estudis històrics: El monasterio de Santa María de Vilabertrán (1949). El convento del Carmen de Peralada (1953), El sepulcre de Peralada (1955), Peralada, condado, villa, palacio (1959) i Els remences (1971-73).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalofre i Coma, Josep  (Barcelona, 1819 – 1877)  Pintor

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galofre i Giménez, Baldomer  (Reus, Baix Camp, 1845 – Barcelona, 1902)  Pintor. Deixeble de Martí i Alsina a l'Escola de Llotja. L'any 1874 es traslladà a Roma, on rebé la influència de Fortuny i n'esdevingué seguidor. Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona (1874) tingué una sorollosa acollida: Narcís Oller l'elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d'història. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra. Excel·lí com a aquarel·lista (Els traginers) i com a pintor de paisatges, marines i quadres de costums (La fira, Mercat a Granada, Escena popular andalusa, Posta de sol, Un carrer, Regates a Sorrento).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galofre i Oller, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1865 – Barcelona, 1942)  Pintor. Format a l'Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l'Academia de San Fernando. Exposà des del 1888. Pintor d'història i d'anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d'una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei. Entre les seves pintures murals figuren tres plàfons del Saló de Sant Jordi. És autor d'una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres. Fou un dels fundadors de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, que presidí. Col·laborà com a crític al diari "Las Noticias". Treballà amb el seu fill Francesc Galofre i Surís.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galofre i Surís, Francesc  (Barcelona, 1900 - Borges del Camp, Baix Camp, 1986)  Pintor

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galtanegra, hostal del  (Riner, Solsonès)  Hostal

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Galtero, el  (Agullent, Vall d'Albaida)  Caseria

11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaGaltero, marquesat de  (País Valencià)  Títol senyorial, concedit el 1900 a Eduard de Casanova i de Galtero

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galters, Carles  (Rouen, França, s. XIV – Catalunya, s. XV)  Mestre d'obres

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galtés i Llibre, Pius  (Barcelona, 1844 – Sabadell, Vallès Occidental, 1911)  Naturalista i religiós escolapi, fou ordenat sacerdot el 1868. Va viure diversos anys a Cuba (1870), on dirigí l'Academia Calasancia des del 1877. De nou a Catalunya, fou director dels col·legis escolapis de Morella i de Valls. Novament a Cuba, fou director del col·legi de Guanabacoa (1900-02). Publicà ...Draper ante la recta razón (1879), Nociones de física aplicada a los usos más comunes de la vida (1884), Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias fisiconaturales, para uso de las escuelas elementales (1906).

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galvan i Candela, Josep Maria  (València, 1837 – 1899)  Pintor i gravador

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galvany, Pere  (Catalunya, s. XV)  Poeta

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galvany i Nonell, Joan  (Barcelona, 1660 – 1725)  Compositor. Fou cantor de la seu de Barcelona. Pertanyia a l'Acadèmia Desconfiada. Compongué música religiosa.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGalve, Francesc  (València, s. XVI – Japó, 1623)  Missioner

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gàlvez, Rafael  (Barcelona, 1895 – 1951)  Pianista

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galwey i Garcia, Enric  (Barcelona, 1864 – 1931)  Pintor

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gamba, cala  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Veure> Cala Gamba.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gambes, estany de ses  (ses Salines de Santanyí / Santanyí, Mallorca Oriental Llacuna, entre els dos termes, al sector est de l'illa, de 40 ha d'extensió, a 100 m de la costa. És una àmplia depressió d'origen erosiu marí alimentada per ressurgències. Es separada de la mar per un cordó de dunes.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gamborino, Miquel  (València, 1760 - 1830/34)  Pintor i gravador

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gambús i Ballvé, Francesc Xavier  (Reus, Baix Camp, 1883 - Auch, Gascunya, França, 1970)  Polític

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gamis, Joan  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Escriptor. És autor d'una traducció del llatí, d'Eneas Silvi, que titulà Visión deleitable de la casa de la Fortuna (1611).

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGamisans, Joan  (Eivissa, s. XIX - s. XX)  Compositor i cantant. El 1912 guanyà la plaça de tenor de la Reial Capella. Es distingí en la interpretació de diverses òperes. Compongué algunes obres d'aquest gènere.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gamissà, Joan  (València ?, s. XV - d 1491)  Poeta i notari

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gamissans  (Sagàs, Berguedà)  Masia

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gamot i Llúria, Josep  (Barcelona, v 1860 – 1890)  Escultor

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gamper, Joan  (Winterthur, Suïssa, 1877 – Barcelona, 1930)  Esportista

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gamundí i Penya, Joan  (Deià, Mallorca, 1791 - Palma de Mallorca, 1842)  Doctor en dret

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGandarias i Planzón, Just de  (Barcelona, 1846 – 1920)  Escultor

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaGandesa  (Terra Alta Municipi i capital de la comarca: 368 m alt, 70,78 km2, 2.882 hab (2004). Situat al límit de la depressió de l'Ebre, al centre de la comarca i accidentat, al sud-est, per les serres de Pàndols i de Cavalls. Hi resten algunes hectàrees de bosc i pasturatges. La vida econòmica local és la pròpia de la comarca, basada en el conreu de la vinya (que produeix l'anomenat vi de Gandesa), els cereals, l'olivera i els ametllers, i en les activitats industrials derivades (producció d'oli, vi i alcohol). Hi ha una cooperativa vinícola fundada el 1919. Altres petites activitats industrials i ramaderes (granges de pollastres, conills, gallines, etc) completen l'oferta econòmica. A partir del 1900 la població ha anat disminuint, amb uns mínims els anys 1960 i 1991. La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó, prop de la serra de Pàndols. Hi destaquen l'església arxiprestal de l'Assumpció, de transició romànico-gòtica (s XIII), monument històrico-artístic; la casa de la vila, del s XV...  Segueix... 

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGandesola  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre)  Antic terme

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforGandia  (Safor Municipi i capital comarcal: 22 m alt, 61,46 km2, 58.676 hab (1999). El 1965 hi foren annexats els mun. de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d'Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa. La font de riquesa tradicional del municipi és l'agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l'any, que s'estén per l'anomenada horta de Gandia i s'alimenta de la sèquia reial d'Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l'esquerra). La ramaderia és marginal, només descata l'aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l'agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l'ampla platja de Gandia, al nord del riu d'Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s'ha convertit en una activitat secundària. El creixement de la població, a causa d'un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960. La ciutat, antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del s XVI. Al nucli primitiu destaquen l'església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l'edifici de l'antiga Universitat (s XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria. El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna de Gandia i del Grau de Gandia, les caseries i llogarets de la Marjuquera, el Clot de la Mota i Martorell, i, entre altres, els despoblats d'Alcodar, l'Assoc, Benicanena, Morera, Rafalcait i l'Alqueria d'En Foixet. El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l'exèrcit del lloctinent Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.

35 PAÍS VALENCIÀ - ART

Gandia, col·legiata de  (Gandia, Safor Església major de la ciutat, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria. Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan s XIII; a la segona meitat del s XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet. El 1499 la duquesa Maria Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en col·legiata i féu construir la part de l'edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial (amb el magnífic retaule renaixentista de Paolo di San Leocadio, desaparegut). La comunitat es componia a la fi del s XVI, de catorze dignitats, presidides per un abat, mitrat per privilegi de Pau III, i de trenta-set beneficiats. Amb el concordat del 1851 desaparegué com a col·legiata, però fou restaurada el 1907. Durant la guerra civil de 1936-39 fou parcialment destruïda.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaGandia, ducat de  (País Valencià)  Territori senyorial, concedit el 1399 a Alfons de Gandia i de Foix

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gandia, horta de  (Safor)  Plana regada de la zona costanera de la comarca

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gandia, sèquia comuna de  (País Valencià)  Sèquia, deriva de la sèquia reial d'Alcoi

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gandia i d'Arenós, Alfons de (dit el Jove)  (País Valencià, v 1356 – València, 1424/25)  Noble

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gandia i de Foix, Alfons de  (País Valencià, v 1332 – 1412)  Duc de Gandia

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gandia i Ortega, Emili  (Xàtiva, Costera, 1866 – Barcelona, 1939)  Arqueòleg. Conservador del museus d'art i arqueologia i del palau reial del Parc a Barcelona. Col·laborà a les excavacions d'Empúries amb Puig i Cadafalch i publicà un treball a l'"Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans" (1913-14) sobre aquestes excavacions.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ganduf, cala  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Cala de la costa

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ganduls, bassa dels  (Tortosa, Baix Ebre)  Enclavat

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGanga, coll de la  (Cruïlles, Baix Empordà)  Coll del massís de les Gavarres

45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ganganell, el  (Rosselló)  Curs d'aigua de la plana

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ganiveta, la  (Lliçà d'Avall, Vallès Oriental)  Veïnat

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ganix  (Llagostera, Gironès)  Veïnat

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ganiya, Banu  (Illes Balears, 1126 – 1203)  Família almoràvit

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gansa, la  (Peralta de la Sal, Llitera)  Santuari

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ganxo, el  (Jorba, Anoia)  Antic hostal

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gaos i González-Pola, Dolors (Lola Gaos)  (València, 1924 – Madrid, 1993)  Actriu

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGaos i González-Pola, Vicent  (València, 1919 – 1980)  Poeta i crític

53 CATALUNYA - ESPORT

GAP  Sigla dels Grups de l'Alt Pirineu.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garau, Antoni  Veure> Guerau, Antoni.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garau, Francesc  Veure> Guerau, Francesc.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garau i Canyelles, Pere  (Illes Balears, s. XIX – 1919)  Enginyer d'obres

57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garay, Juan de  (Perpinyà ?, s. XVII - Catalunya Nord, s. XVII)  Militar. Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà (1640). Intentà d'apoderar-se d'Illa, però fracassà. Incorporat a l'exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces. Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc. En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits entre els francesos.

58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Garba  (Barcelona, 18/nov/1905 – 1906)  Setmanari il·lustrat d'art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de "Cu-cut!". Hi col·laboraren importants escriptors de l'època. Canvià d'orientació i de format al número 11 per suplir "Cu-cut!", que era suspès, però fou prohibit pel fet d'assemblar-s'hi massa.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarba, Pere Pau  (Catalunya, s. XVII - Barcelona, s. XVII)  Argenter. Establert a Barcelona, on destacà al primer quart del s. XVII.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garbet  (Colera, Alt Empordà Veïnat, a la costa, davant la platja de Garbet, al fons de la badia de cap Ras. És un nucli turístic.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garbí, el  (Estivella, Camp de Morvedre)  Cim (670 m alt)

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garbí, punta de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Cap de la costa

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcés de Marcilla i Llorens, Pere  (Castelló de la Plana, 1762 - Nimes, França, 1814)  Escriptor

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcés de Marcilla, Joan Baptista  (València, s. XVII)  Cavaller

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcés i Brusés, Jordi  (Barcelona, 1945 - )  Arquitecte

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcés i Miravet, Tomàs  (Barcelona, 9/oct/1901 – 1993)  Escriptor i advocat. Estudià la carrera de dret i la de lletres, però es dedicà al periodisme actiu. Fou col·laborador de "La Publicitat" i de la "Revista de Catalunya", fou director de la revista "Mar Vella" i un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia" (1935). Poeta simbolista i reelaborador de la tradició popular d'una manera personal i culta, ja revelà aquestes facultats en el seu primer llibre, Vint cançons (1922), al qual seguiren L'ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931), El senyal (1935), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d'Octubre (1955), Quaderns de la selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrits a terra (1985). És també autor de proses i crítica: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Llibre de Nadal (1951) i de traduccions. El 1986 va aparèixer la Poesia completa, i entre 1988 i 1991, la Prosa completa. Premi Ciutat de Barcelona el 1985, i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1993.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcés i Ramon, Joan Enric  (València, 1944 - )  Polític i escriptor. Estudià ciències polítiques i dret a les universitats de València i Madrid i amplià estudis a la Sorbona, on es doctorà. Durant el curs 1969-70 donà classes sobre teoria de l'estat a la universitat de Madrid. També fou professor a les universitats de Lovaina, Oxford, Bogotà i Santiago de Xile, on conegué Salvador Allende, de l'equip del qual fou assessor polític mentre Allende detingué la presidència de la República. Coneixedor i testimoni de l'experiència de la Unidad Popular, ha escrit El estado y los problemas tácticos en el gobierno de Allende (1974). També és autor de Cuba: un enfoque de su sistema político (1967).

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreGarcia  (Ribera d'Ebre Municipi: 73 m alt, 51,78 km2, 501 hab (2004). Situat a banda i banda de l'Ebre, a l'aiguabarreig d'aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d'Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo. El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l'elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l'oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l'actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d'aviram. Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del s XIX, i part d'aquesta treballa a la veïna central nuclear d'Ascó. La vila, d'origen islàmic, és en un turó, a l'esquerra de l'Ebre, dominada per l'església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l'altra banda del riu hi ha l'estació de Garcia, al voltant de la qual s'ha format una caseria. Dins el terme hi ha, a més, la caseria de la Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena. Àrea comercial de Móra d'Ebre.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Atanasi  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia, Bernat  (València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800)  Dramaturg

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Carme  ( ? , 1908 – Barcelona, 1964)  Ballarina

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Eliseu  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Ferran  (Girona, s XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Francesc  (València, s. XVI)  Teòleg i dominicà

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia, Francesc  (Dénia, Marina Alta, s XVII - País Valencià, s XVIII)  Procurador i agermanat. Dirigent principal de la Segona Germania, la revolta pagesa que tingué lloc a València (1693) provocada per les condicions exorbitants que els senyors exigien als seus repobladors. Procurador del Ràfol d'Almúnia, al Marquesat, representà legalment els pagesos en les al·legacions que presentaren al virrei de València i al rei Carles II atacant els senyors. El fracàs de la seva gestió i l'empresonament de quaranta-dos persones provocà la formació d'un exèrcit agermanat i el seu nomenament com a síndic (jul/1693), per tal d'alliberar els presos. L'exèrcit fou vençut per les forçes del lloctinent a Setla de Nunyes i Garcia, condemnat a mort el 16/gen/1694. Tanmateix aconseguí fugir, i el 1698 envià encara, infructuosament, tres memorials al rei demanant el perdó, un dels quals constitueix una interessant exposició dels fets per part del protagonista principal. Sembla que fou el mateix que, amb el nom de Francesc Garcia d'Àvila, desembarcà de l'esquadra aliada a Altea el 1705 per fer aixecar els llauradors a favor de Carles III prometent-los de nou la supressió de les imposicions senyorials. Al capdavant d'aquest ajudà el comandant general Joan Baptista Basset a prendre Dénia, i el 1708 intervingué, amb èxit, en el setge d'Alacant, defensada per les tropes del bisbe de Cartagena Lluís de Belluga.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Francesc  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d'escrits religiosos. Morí exiliat.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Gabriel  (Tarragona, s. XV)  Poeta

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Ignasi  (País Valencià, s. XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia, Jaume  (Barcelona, s. XV – 1475)  Arxiver i erudit. Fill del també arxiver de l'arxiu de la Corona d'Aragó Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436. Tots dos procedien de l'escrivania reial i dugueren a terme a l'arxiu la redacció de diversos índexs. Jaume fou amic i col·laborador de l'humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec. És autor d'una Història de Catalunya i d'una Genealogia dels reis de Catalunya-Aragó, a més de moltes notes de caràcter històric. El rei Renat d'Anjou li encarregà la redacció d'un Llibre de les batalles, que no degué arribar a escriure. Morí de pesta.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garcia, Jeroni  (Palma de Mallorca, s. XVI – 1589)  Prelat

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Joan Anton  (Catalunya, s. XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Josep  (Novelda, Valls del Vinalopó, 1760 – València, 1796)  Arquitecte

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Josep  (Sagunt, Camp de Morvedre, s XVII – Madrid, s XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S'establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l'aiguafort.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Josep Lluís  (Catalunya, 1935 - )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l'art abstracte.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia, Lluís  (València, s. XV - a 1515)  Poeta

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Manuel  (Xàtiva, Costera, s. XVII – s. XVIII)  Frare trinitari calçat

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Manuel  (Montferri, Alt Camp, 1715 - Faenza, Itàlia, 1782)  Religiós jesuïta. Residí a l'Argentina molt de temps. En passà bona part a les missions de la Pampa, que foren objecte d'un estudi històric original, publicat com a annex per Charlevoix a la seva història del Paraguai (1757). Escriví també una Descripción de la ciudad y jurisdicción de Santa Fe i traduí de l'italià dues obres religioses.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia, Manuela  (Barcelona, s. XIX)  Ballarina

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Martí  (València ?, s. XV - ? , s. XV)  Escuder i poeta

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia, Maties  (Àgreda, Castella, s. XVII – València, 1691)  Metge

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garcia, Miquel  (Campos, Mallorca, s. XV – s. XVI)  Eclesiàstic i poeta en català. Catedràtic de poesia a la universitat de València (1515). Compongué uns goigs a la Mare de Déu, i el 1511 participà en el certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Miquel  (València, s. XV – s. XVI)  Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València. Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats. Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Miquel  (Torís, Ribera Alta, s. XVIII – Itàlia, s. XVIII)  Religiós jesuïta

Anar a:    Galo ]    [ Gam ]    [ Gan ]    [ Gao ]    [ Garcia ]    [ Garcia, L ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans