A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Of ]    [ Oix ]    [ Olesa ]    [ Olesa i F ]    [ Olesa i S ]    [ Oli ]

Onsevulga que hi hagi una llengua diferent, existeix una nació que té dret a autogovernar-se. (Johann Gottlieb Fichte)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ofegat  (Tàrrega, Urgell)  Terme i antic poble

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ofegat, Berenguer d'  ( ? , s. XIII)  Cavaller

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ofegat, Pere d'  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. El 1269 el seguí al seu viatge a Toledo, per entrevistar-se amb el seu oncle Alfons X de Castella.

4 CATALUNYA - LITERATURA

Ofèlia Dracs  (Catalunya, s. XX)  Col·lectiu d'escriptors catalans

5 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaOficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional  (Catalunya, 1988 - )  Organisme

6 CATALUNYA - CULTURA

Oficina de Toponímia i Onomàstica  (Catalunya, 1921 – 1936)  Centre de treball. Creat per l'Institut d'Estudis Catalans i dirigit per Josep M. de Casacuberta. Realitzà diversos treballs de camp, establí diversos corpus i edità monografies sobre toponímia i onomàstica catalana. El seu material fou aprofitat i continuat per Joan Coromines en l'elaboració del seu Onomasticon Cataloniae. (SC)

7 CATALUNYA - POLÍTICA

Oficina de Treball de la Generalitat  (Catalunya, gen/1998 - )  Servei dependent de la Generalitat que coordina la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya, en substitució de les antigues oficines de l'INEM (Instituto Nacional de Empleo).

8 CATALUNYA - POLÍTICA

Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris  (Catalunya, 2/oct/1936 - 1939)  Organisme creat per decret de la Generalitat. Formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d'economia per tal d'assegurar el pagament dels salaris a tot el país; ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s'establí la mobilització civil dels traballadors subsidiats.

9 CATALUNYA - CULTURA

Oficina Romànica  de Lingüística i Literatura  (Barcelona, 1927 – 1939)  Centre d'investigació filològica. Reforçà les tasques de la Biblioteca Balmes de Barcelona. Amb membres tan destacats com Francesc de B. Moll, Manuel de Montoliu, Pere Barnils i Antoni Griera, edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura i diversos llibres de divulgació. La seva activitat va ser paralitzada amb la guerra civil.

10 CATALUNYA - CULTURA

Oficines Lexicogràfiques  (Catalunya, oct/1912 – 1939)  Organisme de treball. Dependent de l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra en fou el director. Li fou encomanada la tasca d'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana, la d'un Diccionari d'Autoritats, la publicació dels materials lexicogràfics aplegats per M. Aguiló, la confecció d'un vocabulari ortogràfic, i la d'un Atlas Lingüistic de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i Sardenya. Fou molt important la tasca feta per la secció del Diccionari de la Llengua Catalana en l'enregistrament del lèxic del català vivent en totes les seves varietats dialectals: creà un cos de corresponsals que viatjà per tot l'àmbit català i en recollí la rica gamma de les varietats de l'idioma.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOfra, l'  (Asp, Vinalopó Mitjà)  Caseria

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ofre, puig d'  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Cim (1.090 m alt)

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Ogassa  (Ripollès Municipi: 45,73 km2, 1.320 m alt, 239 hab (1999)

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ogern  (Bassella, Alt Urgell)  Poble (489 m alt)

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oix  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Antic municipi: 55,58 km2, 413 m alt, annexat el 1972

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oix, racó de l'  (Benidorm, Marina Baixa)  Veure> Racó de l'Oix, el

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olano y Loyzaga, José Enrique de  (Liverpool, Anglaterra, 1857 – Barcelona, 1934)  Industrial i enginyer

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olària, Anna Maria  Veure> Garcia Romero i Fernández-Olária, Anna Maria.

19 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Olària i Puyoles, Carme  (Saragossa, Aragó, 1944 - )  Arqueòloga i prehistoriadora

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOlcina i Jiménez, Evarist  (País Valencià, 1938 - )  Advocat i historiador. Col·laborador de les revistes "Tele/Estel" i "Gorg", ha publicat diverses obres d'investigació històrica: La Diputación autónoma de Valencia (1874-1875), Guía política del carlismo (1969), El carlismo y las autonomías regionales (1974) i Carlisme i autonomia al País Valencià (1976).

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olcina i Sempere, Vicent  (Gorga, Comtat, 1731 - ? , d 1800)  Escriptor i jesuïta (1747)

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oleart i Font, Maria  (Barcelona, 29/mai/1929 – 1996)  Poetessa i narradora. Publicà els llibres La mort i altres coses (1965), Enllà (1974), Solitud (premi Caterina Albert 1980), M'empasso pols quan beso la terra (1983), Les onades (1987), Contes estrafets (premi Don-na de narrativa 1989) i Versos a Anaïs (1989). Entre el 1982 i el 1988 presidí l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oleguer  (Barcelona, v 1060 – 1137)  Eclesiàstic i sant. Beatificat en temps i a petició de Pere II el Gran. De molt petit rebé la canongia de la catedral de Barcelona, però no fou ordenat sacerdot fins al 1098. Prior de Sant Adrià de Besòs (v 1099), passà (v 1113) al monestir de Sant Ruf d'Avinyó, del qual també fou prior. El 1115 fou elegit bisbe de Barcelona, dignitat que llavors anava unida a la d'arquebisbe de Tarragona i de la qual fou investit a Roma (1118) pel papa Gelasi. Ramon Berenguer III li féu donació de Tarragona i la seva rodalia, però calia ocupar la ciutat i defensar-la amb les armes contra les escomeses dels sarraïns de Tortosa i de les muntanyes de Prades i Siurana. Fou elegit per a aquesta empresa militar el normand Robert Bordet, al qual Oleguer donà (1129) Tarragona en condició de vassallatge respecte als arquebisbes. Pocs anys després morí Oleguer, acomplerta una important tasca de restauració eclesiàstica i de repoblació.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oleo i Carrió, Francesc  (Ciutadella, Menorca, 1779 - Palma de Mallorca, 1838)  Metge

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oleo i Estade, Miquel  (Palma de Mallorca, s. XIX - 1853)  Metge. És autor d'un Essai sur les sepulcres, publicat a Montpeller el 1825, i d'una História de las enfermedades endémicas de la ciudad de Palma y su término.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOleo i Quadrado, Miquel  (Ciutadella, Menorca, s. XVIII – 1813)  Metge. És autor d'escrits professionals originals i traduïts.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oleo i Quadrado, Rafael  (Ciutadella, Menorca, 1806 – s. XIX)  Botànic

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olèrdola  (Olèrdola, Alt Penedès)  Antiga ciutat i castell (358 m alt)

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Olèrdola  (Alt Penedès Municipi: 29,87 km2, 2.121 hab (1999), cap: la Plana Rodona

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olèrdola, marquès d'  Veure> Rius i Rius, Manuel.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olèrdola, marquesat d'  (Catalunya Títol, concedit el 1888 a Francesc de Paula Rius i Taulet. Passà als Mas de Xavòs.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olèrdola, ruïnes d'  (Olèrdola, Alt Penedès)  Conjunt de jaciments amb ruïnes d'una població preromana, sobre la qual fou bastit l'any 913 un castell, conegut amb el nom de castell de Viladellops, que fou restaurat el 987 pel comte Borrell, i una església dedicada a sant Miquel, d'estil romànic (s XII), que conserva elements mossàrabs del primitiu temple del 992. De l'època preromana es conserven les ruïnes de les fortificacions i els graners oberts dins la roca, que es creu que són d'origen grec. S'hi han trobat monedes ibèriques i restes de ceràmica romana. Hi ha també moltes sepultures antropomòrfiques excavades a les roques i orientades cap a l'est (fet que fa suposar que eren visigòtiques), de difícil datació.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, ? – Illes Balears, ? )  Llinatge de ciutadans honrats

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa, Arnau d'  ( ? , s. XIII)  Noble

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa, Bernat d'  ( ? , s. XIII)  Noble

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOlesa, Bernat d'  (Palma de Mallorca, s XV)  Jurisconsult i escriptor. És autor d'una obra titulada Orationes in laudem Dei, nostri Jesus Christi et Sanctorum Bernardi et Narcisi.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa, Ferrer d'  ( ? , s. XIII)  Noble

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa, Jaume Ballester d'  (Illes Balears, 1625 – 1699)  Fill i hereu de Salvador d'Olesa i Sureda

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa, Jaume d'  (Palma de Mallorca, s. XIV – 1443)  Escriptor

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa, Jaume d'  ( ? , s. XIII)  Procurador de Jaume I

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsOlesa de Bonesvalls  (Alt Penedès Municipi: 30,57 km2, 265 m alt, 1.287 hab (2004), (o Oleseta). Situat al vessant nord-occidental del massís de Garraf, a l'extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat. El terme és drenat per la riera d'Olesa i per la de Begues, que s'uneixen a l'Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània. Terreny molt accidentat, ocupat en gran part per boscs de pins i pastures. Conreus de secà: cereals, vinya, llegums, farratge, hortalisses i fruiters. Hi ha ramaderia (cabrum i bestiar porcí) i avicultura. Indústria alimentària i de materials de la construcció. Hi ha diverses urbanitzacions. El poble és a la dreta de la riera d'Olesa; l'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Dins el terme hi ha, a més, l'hospital de Cervelló (dit també hospital d'Olesa), així com nombroses masies que s'han anat deshabitant. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Olesa de Montserrat  (Baix Llobregat Municipi: 16,75 km2, 124 m alt, 16.750 hab (1999)

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Calbó, Jaume d'  (Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)  Pintor i escriptor

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa i Cerdà, Jaume d'  ( ? , s. XIV)  Procurador de Jaume II

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlesa i de Berga, Caterina d'  ( ? , s. XVI – 1638)  Muller d'Albert de Togores i Dameto

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olesa i de Safortesa, Jaume Joan d'  ( ? , s. XVII)  Governador de Menorca

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i de Safortesa, Mateu d'  (Palma de Mallorca, 1619 – 1662)  Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668).

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i de Safortesa, Salvador d'  (Illes Balears, s. XVII)  Cavaller de Sant Joan. Nét de Jaume d'Olesa i Calbó i germà de Mateu i Jaume Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria).

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Desbrull, Bartomeu d'  (Palma de Mallorca, 1575 – 1619)  Missioner dominicà. Prengué l'hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d'Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l'evangelització i a l'ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Desbrull, Tomàs d'  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Cavaller (1619). Germà de Bartomeu i besnét de Pere Bernat d'Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Descatllar, Jaume Ballester d'  ( ? , 1738 – 1803)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Descatllar, Nicolau d'  ( ? , 1727 – 1792)  Comanador i batlliu de Mallorca

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOlesa i Fuster, Nicolau Ballester d'  (Illes Balears, 1696 – 1742)  Regidor perpetu de Palma

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Galiana, Rafael d'  (Illes Balears, s. XVI)  Jurat (1554)

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Martí, Bernat d'  (Illes Balears, s. XIV)  Doctor en lleis

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Martí, Jaume d'  (Illes Balears, s. XIV)  Militar. Anà de capità (1330) a una expedició contra els genovesos. Fill de Jaume d'Olesa i Cerdà, germà de Bernat i pare de Bernat d'Olesa i Torrebadal.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Pont, Jaume d'  (Illes Balears, s. XV)  Fill de Bernat d'Olesa i Torrebadal, germà de Rafael i pare de Pere Bernat d'Olesa i Rovira.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Pont, Rafael d'  (Illes Balears, s. XV)  Fill de Bernat

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Pont, Rafael d'  (Illes Balears, s. XV)  Jurat (1458 i 1461)

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Rovira, Pere Bernat d'  (Palma de Mallorca, s. XV – València, 1531)  Metge. Estudià a Pàvia, Montpeller i València. És autor del tractat Summa totius philosophiae et medicinae. Un fill seu publicà l'obra a València, el 1532.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOlesa i Sanglada, Domènec d'  (Illes Balears, s. XV – 1517)  Jurat

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Sanglada, Jaume d'  (Palma de Mallorca, s. XV – s. XVI)  Filòsof i poeta en llatí i català

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Sanglada, Jaume d'  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Noble

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Santmartí, Francesc d'  (Palma de Mallorca, v 1480 – 1550)  Preceptista i poeta. Autor de l'Obra del menyspreu del món en cobles (1540), de valor més original que l'Art de trobar (1538), resum i repetició de preceptes gramaticals i poètics de l'escola trobadoresca que posa en evidència la decadència creixent del català al s XVI.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Santmartí, Jaume d'  (Illes Balears, 1533 – 1599)  Mestre racional. Fill de Francesc d'Olesa i Santmartí i germà de Rafael. Fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555. Fundà un fideïcomís que, per mort (1638) de la seva besnéta Caterina d'Olesa i de Berga, passà als seus descendents. Fou l'iniciador de la branca dels Ballester d'Olesa, continuada pel seu fill Jaume d'Olesa i Calbó.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Santmartí, Miquel d'  (Palma de Mallorca, s XV – 1543)  Lul·lista. És autor del llibre De salutis contemplatione. Li són atribuïts uns comentaris a l'obra de Ramon Llull.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Santmartí, Rafael d'  (Illes Balears, s. XVI – 1581)  Senyor de Vinagrella

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Sureda, Maria d'  (Illes Balears, s. XVII – 1713)  Muller de Tomàs Burguès de Safortesa

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Olesa i Sureda, Salvador d'  (Illes Balears, 1601 – 1682)  Jurat en cap (1666)

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaOlesa i Torrebadal, Bernat d'  (Illes Balears, s. XIV – s. XV)  Jurat de Mallorca (1417)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oleseta  (Alt PenedèsVeure> Olesa de Bonesvalls.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olèstria  (Sidamon, Pla d'Urgell Nom adoptat el 1937 per al municipi.

72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Oleta  (Conflent Municipi: 28,95 km2, 613 m alt, 345 hab (1999)

73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Oleta, bastida d'  (Oleta, Conflent)  Antiga residència dels vescomtes d'Évol

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oleza i d'Arredondo, Josep Maria d'  (Palma de Mallorca, 1887 - Cochabamba, Bolívia, 1975)  Escriptor

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oleza i d'España, Jaume d'  (Palma de Mallorca, 1876 – 1949)  Historiador

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olià  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Llogaret (1.080 m alt)

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliac i Serra, Joan  (Barcelona, 1717 – Àvila, Castella, 1780)  Músic

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliag i Carra, Vicent  (València, 1818 – 1893)  Advocat i polític

79 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaOliana  (Alt Urgell Municipi: 31,92 km2, 469 m alt, 1.869 hab (1999)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oliana, pantà d'  (Oliana, Alt Urgell)  Embassament del Segre

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliba  ( ? , v 971 - Cuixà, Conflent, 1046)  Comte de Berga i de Ripoll (988-1002)

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliba  (Catalunya, s XI - d 1065)  Matemàtic, músic i poeta. Monjo de Ripoll, on col·laborà a la seva biblioteca amb el seu homònim que seria famós abat i bisbe. Conreava la poesia en llatí i era molt entés en matemàtiques i astronomia.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Olibà, Antoni  (Porta, Alta Cerdanya, 1534 – Barcelona, 1604)  Doctor en lleis

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oliba, Bernat  (Perpinyà, s. XIV)  Jurista. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l'assamblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oliba de Besora  (Besora, Osona, s X - Elna, Rosselló, 1013)  Bisbe d'Elna (1009-13). Fill d'Ermemir de Besora i germà de Gombau de Besora. el 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona. Nomenat bisbe d'Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona (1009) i d'Urgell (1010), i en l'elecció del bisbe Borrell de Vic (1010).

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oliba I de Cerdanya-Besalú (dit Cabreta)  (Catalunya Nord, v 920 - Montecassino, Itàlia, 990)  Comte de Cerdanya (965-988) i de Besalú (984-988)

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOlibó, Joan  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 1909 - )  Escriptor i polític. El 1939 participà en l'ajut als exiliats republicans de la Península, sobretot els del camp de Sant Cebrià, i després organitzà diverses xarxes d'evasió cap a l'estat espanyol dels membres de la Resistència francesa. Nomenat alcalde de Sant Cebrià de Rosselló el 1956, féu erigir-hi un monument a la memòria de Lluís Companys i dels voluntaris catalans morts per França, i un altra a la dels republicans espanyols concentrats al camp de Sant Cebrià. Ha publicat Bretagne mienne (1951), Roussillon terre des dieux (1952), Saint Cyprien de Desnoyer (1970), Parcours, "Paco", Espagne 1936-1939 (1972), Simples histoires (1974), Mains jointes, France 1940-1945 (1976), Chemins et sentiers (1979) i Confidences (1981).

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olient  (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà)  Antic terme

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliet, Joaquim  (Morella, Ports, 1772 - País Valencia, s. XIX)  Pintor. Deixeble de Josep Vergara i de l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual institució esdevingué acadèmic de mèrit l'any 1803. S'especialitzà en la pintura mural (presbiteri de l'església d'Ibi, cúpula de la capella de Sant Víctor a l'església de Cinctorres, volta de la parròquia d'Algemesí). Obres seves són també els quadres Sant Pere, Sant Roc, La Puríssima i Sant Francesc Xavier.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oliete i Balader, Antoni  (València, 1877 – 1918)  Metge

Anar a:    Of ]    [ Oix ]    [ Olesa ]    [ Olesa i F ]    [ Olesa i S ]    [ Oli ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans