|
|
|
Anar a: [ Ramon ] [ Ramon I ] [ Ramon B ] [ Ramon de S ] [ Ramon J ] [ Ramos ] Per ser feliç cal ser idiota, ser egoista, i tenir bona salut. (Gustave Flaubert) 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramó, Pere (o Ramon) (Catalunya, s XIV) Arquitecte gòtic. Entre el 1388 i el 1392 realitzà la volta del segon cos del campanar de l'església de Sant Feliu de Girona, que havia començat Pere Sacoma el 1368, i que probablement fou acabat per Pere de Santjoan. 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ramon ( ? , s. XII) Abat de Sant Martí del Canigó (1159-68) 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon (Empúries, Alt Empordà, s. XI - Elna, Rosselló, 1087) Bisbe d'Elna (1064-87). Sembla que era fill del comte Hug I d'Empúries. Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062. Reestructurà la canònica d'Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors. Assistí a les treves de Toluges (1065) i al concili reformador de Girona (1077). Consagrà un altar major nou a la catedral d'Elna (1069) i l'església de Santa Maria del Riquer (1073), on establí un petit priorat dependent de Cuixà. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon (Catalunya, s. XI) Fill d'Ermengol III d'Urgell. Morí jove. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon (Catalunya, s. XII - Girona ?, s. XII) Prelat. Era bisbe de Girona. Intervingué en la preparació de l'expedició de Ramon Berenguer III a les Balears, el 1114. És possible que ell mateix hi anés. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon ( ? , s. XII) Prelat 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon ( ? , s. XII – 1202) Bisbe d'Elna 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon (Catalunya, s. XIV) Escultor. Només és coneguda la seva signatura llatinitzada Raimundus magister. És autor del relleu votiu de Santa Pau (1340). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon, Guillem (Catalunya, s. XV - Montserrat, Bages, s. XV) Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. És autor d'alguns escrits. Trameté diverses obres piadoses a la reina governadora Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramon, Guillem (Porreres, Mallorca, 1746 - Palma de Mallorca, 1824) Escriptor i eclesiàstic. Ocupà alguns càrrecs diocesans a Mallorca. És autor d'un catecisme en llatí. Deixà inèdits d'altres escrits. 11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ramon, Josep (Perpinyà, s XVI – s XVII) Jurista. Fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599). Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, ciutat on exercí l'advocacia i fou nomenat ciutadà honrat. Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae (1628). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon, mestre (Catalunya, s. XIV) Escultor. Autor del retaule en alt relleu d'alabastre del cor de la capella de Sant Antoni del castell de Santa Pau (Garrotxa), obra signada i datada el 1340 (Barcelona, col·lecció particular). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon I (Catalunya, s X) Vescomte d'Urgell (d 971 - d 988). Actuava l'any 988 i sembla que el succeí el vescomte Miró I. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon II ( ? , s. XI – 1114) Vescomte d'Urgell (1079-1114) 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ramon II (Catalunya Nord, s XI - 1130/34) Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat II i de Guisla. Fou pare de la vescomtessa Sibil·la I. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon II de Castellbó (Catalunya, s. XII – 1185) Vescomte de Castellbó i de Cerdanya (1151-85). Fill del vescomte Pere I de Castellbó i de Sibil·la I, vescomtessa de Cerdanya. Tingué greus conflictes amb els bisbes d'Urgell a causa sobretot dels castells de Ciutat i de Terrassa. Reconciliat amb l'església el 1171 per mediació del bisbe d'Elna, que actuà d'àrbitre en aquelles diferències, tingué un paper destacat en la concòrdia entre el prelat urgellenc Arnau de Preixens i els homes de la vall d'Andorra del 1176. Mort el primogènit Ramon, fill de la primera muller Porcària de Bellera, el succeí en el vescomtat Arnau I, fill de la segona esposa Ermessenda. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
19 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon I de Pallars Veure> Ramon I de Tolosa. 20 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon I de Pallars-Ribagorça Veure> Ramon I de Tolosa. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon II de Pallars-Ribagorça ( ? , s. IX – 920) Comte de Pallars-Ribagorça (872-v920) 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon III de Pallars ( ? , s. X) Comte de Pallars (v947-v995) 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon V de Pallars Jussà (Pallars, s. XI – 1098) Comte de Pallars Jussà (1047-98). Fill de Ramon IV i d'Ermessenda. Heretà el comtat a la mort del seu pare (1047). El seu govern fou molt conflictiu a causa dels atacs dels seus veïns Artau I de Pallars Sobirà i dels comtes d'Urgell, sobretot Ermengol VI, que cobejava la possessió de la conca de Tremp. Per tal de dur a terme la seva expansió vers la serra de Montsec i la vall d'Àger, Ramon s'alià amb els sarraïns, però no hi reeixí. Tot aprofitant aquesta situació, alguns nobles pallaresos li negaren fidelitat, com el senyor de Vallferrera, Guitard Isarn, i per tal d'imposar la seva autoritat hagué de recórrer de nou a l'ajut sarraí (1070). Es casà (v 1055) amb Valença, filla d'Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger. D'aquest enllaç se'n seguí un intercanvi de possessions territorials: Valença aportava castells i viles de la conca de Tremp i Ramon li cedia els castells en litigi de Mur, Llimiana, Orcau i d'altres. Foren fills seus Pere Ramon, Arnau Ramon i Bernat Ramon. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon VI de Pallars Jussà (Pallars, s XII - v 1177) Comte de Pallars Jussà (1174-77). Fill d'Arnau Mir i d'Òria d'Entença. Es féu càrrec del comtat fent cas omís del testament patern, que el deixà a l'orde de l'Hospital. A la seva mort (1177) deixà el comtat a la filla Valença, i aquesta fou posada sota la protecció d'Alfons I de Catalunya-Aragó. Morta aquesta al cap de pocs anys, el comtat passà a Dolça de So, la qual, al seu torn, en féu donació a Alfons I, que l'incorporà a la corona. 26 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon I de Ribagorça Veure> Ramon I de Tolosa. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Ramon III de Ribagorça ( ? , s. X – 960) Comte de Ribagorça (a954-v960) 29 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon I de Tolosa (França, s. IX – Tolosa, França, 863) Comte de Pallars-Ribagorça, Tolosa i Carcassona (v852-863). Fill de Fulguald i de Senegunda, succeí com a titular del comtat al seu germà Frèdol. Probablement morí en l'ocupació de la ciutat de Tolosa per part d'Humfrid, marquès de Gòtia. El seu fill Bernat, rebé el comtat de Tolosa i de Pallars-Ribagorça, mentre que el comtat de Carcassona-Rases passà a Oliba. 30 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon V de Tolosa ( ? , 1134 – 1194) Comte de Tolosa 31 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon VI de Tolosa "el Vell" (França, 1156 – 1222) Comte de Tolosa (1194-1222) 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ramon Berenguer ( ? , s. XIV) Abat de Sant Martí del Canigó (1360-80) 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer (Catalunya, 1308 – s. XIV) Fill de Jaume II 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer I de Barcelona "el Vell" o "el Corbat" ( ? , v 1023 - Barcelona ?, 1076) Comte de Barcelona (1035-76) 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer III de Barcelona "el Gran" (Rodés, Roergue, França, 1082 – Barcelona, 1131) Comte de Barcelona (1103?-1131) 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer IV de Barcelona "el Sant" ( ? , v 1113 - Borgo San Dalmazzo, Piemont, Itàlia, 1162) Comte de Barcelona (1131-62) 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer I d'Empúries (Tortosa ?, Baix Ebre, 1308 - ? , d 1365) Comte d'Empúries 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer I de Provença Veure> Ramon Berenguer III de Barcelona. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer II de Provença Veure> Ramon Berenguer IV de Barcelona. 41 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer III de Provença ( ? , 1136 ? - Niça, França, 1166) Comte de Provença 42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
43 EUROPA - BIOGRAFIA Ramon Berenguer V de Provença ( ? , 1198 - Ais de Provença, França, 1245) Comte Provença 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Borrell I de Barcelona ( ? , 972 – Barcelona, 1017) Comte de Barcelona, Girona i Osona 45 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Ramon Dalmau ( ? , a 1076 – 1094) Bisbe de Roda de Ribagorça 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon de Bianya ( ? , s. XII – s. XIII) Escultor 47 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ramon de Fitero, sant (Tarassona, Aragó, s. XI - Ciruelos, Aragó ?, 1163) Religiós cistercenc 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon de Sitges (Catalunya, s. XII - v 1214) Notari reial sota Alfons I i Pere I. Era clergue, però es casà. Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial des del 1179 al 1188. D'aquest període es conserva d'ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya. Després es dedicà a còpiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes-reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192. Sembla que morí abans del 1214, en qué les seves tres filles reberen una deixa testamentària. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon de Tàrrega (Tàrrega, Urgell, v 1335 – Barcelona, 1371) Teòleg. De família jueva i batejat als onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera. Estudià en diversos convents de l'orde i hi fou professor de lògica (1357) i de teologia (1365). A causa d'algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l'inquisidor Nicolau Eimeric (1368). Apel·là a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés. Eimeric extractà de les seves obres, que no s'han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramon de València (País Valencià, s. XII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1176) Ermità 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon d'Empúries (Catalunya, s XIII – 1339) Vescomte de Bas (1323-31). Prior de l'orde de l'Hospital a Catalunya. Era fill d'Hug V d'Empúries (1269-77) i de Sibil·la de Pallars. En morir el 1322 el seu nebot Malgaulí (Ponç Hug V), l'últim dels comtes emporitans de llinatge comtal, tingué l'oportunitat d'ésser el successor al comtat, previà renúnciar al priorat de Catalunya, segons el testament del seu germà Ponç Hug IV. No hi va voler renunciar i llavors el comtat passà al vescomte Hug de Cardona (Hug VI d'Empúries). Fou un personatge important a les corts de Jaume II i d'Alfons III. Tingué el senyoriu del vescomtat de Bas, fins que passà al patrimoni reial, després que el monarca li hagués satisfet un deute. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Folc I Veure> Cardona, Ramon Folc I de. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Gaufred (Catalunya, s. XI - Cardona, Bages, 1146) Bisbe de Vic (1109-46). Fou molt amic i col·laborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l'església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat. Amb Oleguer consagrà el monestir de l'Estany (1133) i assistí a sínodes i concilis provincials. Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV. Sovint s'oposà al monestir de Ripoll. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Guifré (Catalunya, s. XI – 1068) Comte de Cerdanya (1035-68). Fill de Guifré II de Cerdanya, el succeí quan aquest entrà en religió al monestir de Sant Martí del Canigó. El seu govern fou marcat pels greus conflictes sostinguts amb el comtat d'Urgell, causats per la introducció com a bisbe urgellenc del germà del mateix comte, Guillem, i per la negació de fidelitat deguda per part del vescomte Ermengol III. Ramon Berenguer I de Barcelona intervingué a favor d'Ermengol III d'Urgell, per la qual cosa Ramon Guifré hagué d'acceptar la pau (1050). Un nou conflicte sorgí amb el bisbe d'Elna arran de les disputes envers el monestir de Cuixà. Hagué de sufocar també una rebel·lió del seu vescomte, Ramon de Cerdanya, que era ajudat pels urgellesos. Cobrà pàries d'alguns reietons musulmans i el 1047 fou present al sínode de pau i treva de Toluges. El succeí el seu fill Guillem Ramon. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Guillem (Catalunya, s. XI – Illes Balears, 1114) Bisbe de Barcelona (1107-14). Fou elegit bisbe com a successor de Berenguer Bernat. L'any següent obtingué del comte barceloní Ramon Berenguer III la transferència a la seu de diverses capellanies de provisió comtal. Participà als preparatius de la conquesta de Mallorca. Sembla que ell mateix hi anà i hi morí (1114). Fou tingut per sant. El seu successor seria sant Oleguer. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon i Amat, Tomàs (Tarragona, 1900 - ) Polític 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon i Magarola, Josep ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cavaller 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon i Samenter, Tomàs (Cerdanya, s. XVII) Eclesiàstic 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon i Soler, Josep (el Vendrell, Baix Penedès, 1857 - Tarragona ?, s. XX) Escriptor. Fundà l'Ateneu de la Classe Obrera de Tarragona i en dirigí el butlletí. Publicà els reculls poètics Morta d'amor i A una nina. Estrenà algunes comèdies humorístiques. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon i Tord, Miquel (Barcelona ?, s. XVII - Viena, Àustria, d 1725) Militar. Membre de la Junta de Guerra de Carles d'Àustria, participà activament en la contraofensiva catalana de la guerra de Successió. El 1713 comandava la cavalleria catalana. Ocupada Barcelona, els seus béns foren confiscats i ell empresonat, fins al 1725, en que recuperà la llibertat. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramon i Torres, Joan (Eivissa, 1956 - ) Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d'Eivissa. Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l'assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d'Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell. Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon i Vilades, Ramon (el Vendrell, Baix Penedès, 1858 – 1916) Autor teatral. Col·laborà, en català, a revistes festives i dirigí "Lo Vendrellenc". Començà des de jove a escriure quadres de costums, publicats a la premsa amb el pseudònim de Ramonet R. Continuant en el gènere de costums, donà a l'escena obres que el popularitzaren per tot Catalunya. Les més celebrades són A on menos es pensa (1901), Lluita de cacics (1902), El carro del vi (1903), una de les més conegudes, El coro dels Benplantats o Aquí ha caigut la grossa (1904), El restaurant de la platja (1910), A cal notari o Uns capítols matrimonials desfets (1911). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Jofre (Catalunya, s. XI) Prelat 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Llombard (Llombardia, França, s. XII) Arquitecte. Actiu a Catalunya. El 1775 es comprometé a tancar la volta de la seu d'Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l'estructura llombarda de l'obra. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Miró (Catalunya, ? - ? ) Vescomte d'Urgell 70 CATALUNYA - CULTURA Ramon Nonat (Catalunya, ? ) Personatge 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Nonat, sant (Solsona, Solsonès, 1204 - Cardona, Bages, 1240) Religios mercedari, d'origen noble. Li fou donat el sobrenom de Nonat (no nascut) pel fet d'haver nascut un cop morta la seva mare. Treballà per la llibertat i la redempció dels esclaus i presoners i per la conversió dels infidels a Àfrica. Gregori IX el nomenà cardenal l'any 1239 i va cridar-lo a Roma com a conseller, però va morir en el viatge. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Roger II de Pallars Sobirà ( ? , s. XIV – 1350) Comte de Pallars Sobirà (1343-50) 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramon Vidal de Besalú Veure> Vidal de Besalú, Ramon. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Ramoneda (Artesa de Segre, Noguera) Despoblat de l'antic terme d'Anya, al nord del poble. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramoneda, Cristòfol ( ? , s. XVI) Eclesiàstic 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramoneda, Ignasi (Terrassa ?, Vallès Occidental, s. XVIII - El Escorial, Madrid, 1781) Compositor 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramoneda, Joan (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Adroguer 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramoneda i Holder, Alfred (Barcelona, 1864 - ? , s. XX) Enginyer 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramoneda i Puiggròs, Francesc (Barcelona, 1905 - ? , 1977) Pintor 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramoneda i Puiggròs, Josep (Rubí, Vallès Occidental, 1898 - Barcelona, s XX) Pintor, cartògraf i urbanista. Germà de Francesc. Resident a Buenos Aires fins vers el 1920, es dedicà a la cartografia i realitzà diversos treballs urbanístics per a la ciutat de Barcelona (zona de la Ciutat Universitària). Com a pintor destacà sobretot en el camp de la miniatura. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ramonet (Aiguamúrcia, Alt Camp) Masia (cal Ramonet), al límit amb el terme de Querol, al peu del turó on s'aixequen les ruïnes de l'antic castell de Ramonet, esmentat el 1229 com a propietat de Ramon Alemany de Cervelló; la seva vídua Gueraula el cedí al monestir de Santes Creus, del qual restà com a propietat. 84 ANDORRA - GEOGRAFIA Ramonet, calm (Sant Julià de Lòria, Andorra) Altiplà de la parròquia, que culmina a 2.603 m alt (pic de calm Ramonet), contrafort septentrional del pic de Claror, que separa les valls de Perafita i Pratprimer, a llevant, de les de Llumeneres, Aixirivall i la Rabassa, a ponent. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramos, Enric (Alacant, 1738 – Madrid, 1801) Militar i escriptor 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramos i Fernández, Rafael (Elx, Baix Vinalopó, 1942 - ) Advocat 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramos i Folqués, Rafael (Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 1964) Advocat i escriptor 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramos i Mollà, Aurèlia (Alacant, 1892 - ) Escriptora 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramos Pérez, Vicente (Elx, Baix Vinalopó, 1919 - ) Poeta, historiador i assagista 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rampins, els (les Masies de Voltregà, Osona) Veïnat 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rampó (Catalunya, s. VIII – s. IX) Comte de Barcelona i Girona (820-825) 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rams, riu de (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Veure> Carreu, riu de 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Randa (Barcelona, 1975 - ) Revista semestral de història i cultura de les Balears 96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Randa (Algaida, Mallorca Oriental) Poble, al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa. Era una alqueria d'origen islàmic que, per parcel·lació, donà lloc a l'actual agrupament, testimoniat ja el s. XV (el 1595 tenia 12 cases). L'església (Sant Ramon Llull) fou construïda en 1765-69 (després d'un intent frustrat en 1699-1702) i erigida en parròquia (Santa Maria) el 1913. 97 ILLES BALEARS - CULTURA Randa, Escola de (Illes Balears, ? - ? ) Estudi lul·lià 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Randa, massís de (Algaida / Llucmajor, Mallorca Oriental) Elevació de l'illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d'uns 200 m d'altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l'era secundària d'un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears. Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Randa. La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars. 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ranes (la Llosa de Ranes, Costera) Antiga alqueria islàmica 100 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ranlo d'Empúries (Empúries, 890 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 961) Abadessa 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ranosind (Catalunya, s. VII - Nimes ?, França, s. VII) Duc visigot de Tarragona que, en la rebel·lió contra Wamba del duc de l'exèrcit Pau (673), instruí aquest per tal que s'erigís com a rei dels visigots orientals. Se suposa que fou capturat a Nimes i empresonat juntament amb els altres rebels. 103 ANDORRA - GEOGRAFIA Ransol (Canillo, Andorra) Llogaret (1.745 m alt) de la parròquia, on hi ha els estanys de Ransol, d'origen glacial, situats al peu dels pics de l'Estanyó i de Serrera, prop de la frontera amb França.
Anar
a: [ Ramon ]
[ Ramon I ] [ Ramon
B ]
[ Ramon de S ] [ Ramon
J ]
[ Ramos ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
