|
|
|
Anar a: [ Xa ] [ Xan ] [ Xarr ] [ Xativa, M ] [ Xen ] [ Xert ] Si no tinguéssim defectes no ens agradaria tant descobrir-los en els altres. (Valéry Larbaud) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xacarella (Baix Segura) Municipi: 12,37 km2, 23 m alt, 1.540 hab (1999) 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xacó, Pau ( ? , s. XIX) Escultor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xalabarder i Puig, Conrad (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1979) Metge 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xalabarder i Serra, Eduard (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, s XIX - Barcelona, 1922) Metge. Fou fundador i director del Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi. Dirigí el primer Dispensari Antituberculós de Barcelona. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xalamera (Benifallet, Baix Ebre) Caseria i antic lloc, al límit amb el de Xerta, a la dreta de l'Ebre. 8 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xaló (Marina Alta) Municipi: 34,56 km2, 189 m alt, 2.001 hab (1999) 11 MÓN - PUBLICACIÓ Xaloc (Mèxic, 1964 - 1981) Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez. Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xam Pseudònim del dibuixant Pere Quetglas i Ferrer. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xambó, Josep (Vic ?, Osona, s. XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1708) Arquitecte 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xambó, Pau ( ? , s. XVIII - Tortosa, Baix Ebre, 1755) Arquitecte 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Xamena i Fiol, Pere (Felanitx, Mallorca, 1918 - ) Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà. Ha escrit un resum d'història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Francesc (Barcelona, s. XVII) Polític 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Joan Pau Veure> Xetmar i de Sala, Joan Pau. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Ramon (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l'interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l'acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d'aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar, Ramon ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xammar i Puigventós, Eugeni (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973) Periodista. De jove marxà a l'Argentina i després visqué més de mitja vida fora de Catalunya. Poliglot i bohemi, fou redactor d'"El Poble Català", "La Publicidad", de la revista "Iberia", etc. Exercí com a corresponsal de premsa de molts diaris d'Europa i d'Amèrica. Escriví a "La Veu de Catalunya", "La publicitat" i "El Sol" de Madrid. Fou cap de premsa de l'ambaixada de la República Espanyola a París durant la guerra civil, redactor de l'Associated Press a França i funcionari de les Nacions Unides. Publicà un fullet aliadòfil, Contra la idea d'Imperi (1916), La Société de Nations (1921) i les memòries Seixanta anys d'anar pel món (1974). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xancó i Creixell, Ernest (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1993) Violoncel·lista 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Xara (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Antiga alqueria, amb un important pou, que donà nom a la porta de Xara (o des Moll), una de les de la ciutat. 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xara, la (Simat de Valldigna, Safor) Despoblat, a la Valldigna. Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l'Àfrica del nord, cosa per la qual foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l'abat de Valldigna, senyor d'aquests llocs; la tensió que això originà obligà l'abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali. La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna; l'edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l'època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans (així com inscripcions en àrab). 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xara, la (Dénia, Marina Alta) Llogaret (26 m alt), al sud-oest de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer. La seva església és dedicada a sant Mateu. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xarabau (Maçanet de la Selva, Selva) Veïnat, situat al sector septentrional del terme, pròxim al de Sils. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xarea, la (València, Horta) Antic raval de la ciutat 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xargay i Pagès, Emília (Sarrià de Ter, Gironès, 1927 - ) Pintora i escultora 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xarlet (Canovelles, Vallès Oriental) Barri de la població 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarpolar, serra del (les Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta) Sector de la serra de l'Albureca, entre els dos municipis. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarquia, la (Antella, Ribera Alta) Partida i despoblat. Era una antiga alqueria d'època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava. Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d'Antella. 36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Xarraca (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Ample cala 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarrant (Llanera de Ranes, Costera) Enclavament (4 ha) 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xarrell, el (Castalla, Alcoià) Caseria 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarrié, Francesc (Barcelona, 1792 – 1866) Teòleg i predicador 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarrié i Mirambell, Domènec (Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984) Pintor i restaurador 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarrié i Rovira, Josep Maria (Barcelona, 1943 - ) Restaurador 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xarriera, Antoni (Banyoles, Gironès, 1785 - ? , s. XIX) Compositor 44 CATALUNYA - CULTURA Xarxa Cultural (Catalunya, abr/1977 - s. XX) Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc. S'autofinança amb la quota dels seus socis, que els serveix per a l'adquisició de llibres, discos, objectes d'artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana. Convocà el premi Xarxa Cultural d'assaig i edità des del 1987 la revista "Xarxa", de caire mensual. 45 CATALUNYA - POLÍTICA
46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Xarxa Teatre (Vila-real, Plana Baixa, 1983 - ) Grup de teatre 47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Xatart, Bartomeu (Prats de Molló, Vallespir, 1774 – 1846) Farmacèutic i botànic 48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xàtiva (Costera) Municipi i capital comarcal: 77,44 km2, 115 m alt, 21.996 hab (1999) 49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xàtiva, bisbat de (País Valencià, s. VI - ) Antiga diòcesi 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xàtiva, col·legiata de (Xàtiva, Costera) Església principal de la ciutat 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xàtiva, governació de (País Valencià, s. XIII – 1707) Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d'origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta. Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs). Fou anomenada també governació dellà Xúquer. 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xàtiva, governació de (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa (o de Sant Felip), creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip). Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d'Albaida (excepte l'Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xàtiva, Mestre de (País Valencià, ? - ? ) Nom d'un pintor 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xàtiva, pla de (Costera) Sector nord-oriental de la comarca 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xàtiva, regió de (País Valencià) Regió costanera, entre les de València i Alacant: 3.493 km2. Comprèn els dos vessants de la serralada Prebètica valenciana, amb les planes adjacents al vessant nord, que centren la Safor (horta de Gandia) i la Costera (pla de Xàtiva). L'agricultura és important a la Safor i la Costera; la indústria, a la Vall d'Albaida i l'Alcoià, i el turisme, a la Safor i la Marina Alta. El comerç, estimulat pel port de Gandia i el nus ferroviari de Xàtiva, se centra als mercants nacionals de Gandia (comarques litorals), Xàtiva (conca del Xúquer, fins i tot a les regions de València i Requena) i Alcoi, sense que cap d'ells s'imposi als altres dos. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaudaró, Cels (Barcelona, s XIX – 1897) Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d'alguns escrits tècnics. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaudaró, Ramon (Barcelona, s. XVIII – s. XIX) Escriptor 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaudaró i Echauz, Joaquim (Vigan, Filipines, 1872 – Madrid, 1933) Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l'obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92. El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a "Blanco y Negro". Il·listrà un bon nombre de llibres. Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a "Blanco y Negro" i "ABC". El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes. La seva obra esdevingué molt popular. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Xaupí, Josep (Perpinyà, 1688 - París, França, 1778) Historiador 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xauxelles (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, a 2 km del nucli urbà. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xaxu Veure> Vicens, Josep. 65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xeldo (Alt Palància) Municipi: 0,57 km2, 300 m alt, 690 hab (1999) 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xella (Canal de Navarrés) Municipi: 43,65 km2, 279 m alt, 2.528 hab (1999) 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xelles, baronia de (País Valencià, 1708) Títol concedit a Guillem Xelles 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xelva, riu de (Serrans) Emissari del Túria, a la comarca 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xelva, vescomtat de (País Valencià, 1390 - ? ) Jurisdicció senyorial 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xemeneies, pic de (Pallars Sobirà) Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis. Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s'obre el coll de Xemeneies. Al vessant orietal del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l'estany de Xemeneies. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xènius Pseudònim que usà l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira a "La Veu de Catalunya", del 1906 al 1920. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xenxa, na (es Castell, Menorca) Caseria i zona de conreu, al sud de la vila. 74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xera (Plana d'Utiel) Municipi: 54,5 km2, 653 m alt, 566 hab (1999) 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xeraco, riu de (Safor) Curs d'aigua que drena la Valldigna, a la comarca 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Xerallo (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Antic hostal i caseria (o el Xerallo), de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet. Aigua amunt de l'antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l'any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d'unes 200.000 tones anuals. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xercavins i Rius, Francesc de Paula (Sabadell, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1937) Metge psiquiatre 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xercavins i Rius, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1849 - Gandia, Safor, 1917) Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula. Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles. És autor d'unes Cobles a la Verge de Meritxell i d'alguns escrits en castellà. 80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica (País Valencià, ? - ? ) Família de l'alta noblesa 83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xèrica, comtat de (País Valencià, 1372) Títol senyorial concedit a l'infant Martí 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica, Jaume de ( ? , 1255/57 - 1285 ?) Baró de Xèrica 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica, Joan Alfons de ( ? , s. XIV) Baró de Cocentaina (1364) 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica, Maria Àlvarez de ( ? , s. XIV) Dama 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume de (País Valencià, s XIII – 1321) Baró de Xèrica i senyor de Xelva, com a herència de la seva mare. Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, nét de Jaume I de Catalunya-Aragó. Es casà el 1296 amb una filla de l'almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria. Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d'Alacant i al setge d'Elx, senyoria de l'infant castellà Joan Manuel. Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s'exercités en el trobar clus trobadoresc. Participà el 1309 en l'expedició contra Almeria. El succeí en la baronia el seu fill Jaume de Xèrica i de Lloria. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i de Lloria, Beatriu de (País Valencià, s. XIV) Dama. Filla de Beatriu de Lloria i Llança i de Jaume de Xèrica. Fou germana d'Alfons Roger, Jaume, Pere, Maria Alvares i Elfa de Xèrica. Es casà amb Pedro Ponce del Castillo, noble castellà. El 1361, ja vídua, aconseguí que li fossin restituïts els seus llocs de Planes i Almudena, que havia perdut potser a causa de la guerra amb Castella. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i de Lloria, Jaume de ( ? , s. XIII – 1335) Baró de Xèrica 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Xèrica i de Lloria, Pere de ( ? , s. XIV - Garci Muñoz, Andalusia, 1362) Baró de Xèrica 92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xert (Baix Maestrat) Municipi: 82,47 km2, 480 m alt, 913 hab (1999) 93 CATALUNYA - MUNICIPI
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xerx (Guadalest, Marina Baixa) Caseria. 95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xest, comtat de (País Valencià, 1864) Títol concedit a Juan González de la Pozuela y Ceballos 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xest, riu de (Foia de Bunyol / Horta) Curs d'aigua intermitent entre les dues comarques 98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xestalcamp, baronia de (País Valencià, 1467) Jurisdicció vinculada a Berenguer Mercader 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Xestalgar (Serrans) Municipi: 69,7 km2, 205 m alt, 696 hab (1999) 101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xestalgar, comtat de (País Valencià, 1628) Títol concedit a Baltasar de Montpalau i Ferrer 102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xeta (Benicolet, Vall d'Albaida) Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xetmar, Ramon de (Sicília, Itàlia, s. XIV – s. XV) Diplomàtic. Cinquè senyor de Naso (a Sicília) el 1401. Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya (1441) i legat d'Alfons IV el Magnànim al Concili de Constança (1416). 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xetmar i de Sala, Joan Pau (Barcelona, s. XVII) Jurista 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xevi Pseudònim conegut de l'il·lusionista Xavier Sala i Costa. 107 CATALUNYA - POLÍTICA XHUP Sigla de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.
Anar
a: [ Xa ]
[ Xan ] [ Xarr ] [
Xativa, M ]
[ Xen ] [ Xert ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Xàbia
(
Xeresa
(
Xerta
(
