A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Xa ]    [ Xan ]    [ Xarr ]    [ Xativa, M ]    [ Xen ]    [ Xert ]

Si no tinguéssim defectes no ens agradaria tant descobrir-los en els altres. (Valéry Larbaud)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaXàbia  (Marina Alta)  Municipi: 68,41 km2, 50 m alt, 25.365 hab (1999). Situat al litoral, en una depressió entre les terminacions orientals del pre-bètic valencià, entre el Montgó i el puig de Benitatxell, a l'ampla i arrecerada badia de Xàbia, on hi ha la illeta del Portitxol. Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos a la caseria marítima de la Duana, on hi ha el parador nacional de turisme. Al sector inculte hi ha pastures, garriga i pinedes. Els conreus més estesos de secà són la vinya (que es dedica fonamentalment a l'obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers; el regadiu és dedica als tarongers i als conreus d'horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d'adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l'agricultura (obtenció de panses i fabricació d'embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s'ha convertit en la primera font de riquesa. Població en ascens. La vila, d'origen islàmic, es concentra en un tossal, a l'esquerra del riu de Gorgos; l'església parroquial de Sant Bartomeu és una construcció gòtica massissa (s XVI); la casa de la vila és del començament del s XVIII. El terme hi ha, a més, l'antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia i les caseries de Fontanella, la Granadella, l'Atzúvia, el Pujol, la Seniola, Tarraula i Vall-de-ros i el santuari del Pòpul. Àrea comercial de Gandia.

2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xacarella  (Baix Segura)  Municipi: 12,37 km2, 23 m alt, 1.540 hab (1999)

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXacarelleta  (Xacarella, Baix Segura)  Despoblat (cast: Jacarilleta), a l'est del terme.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xacó, Pau  ( ? , s. XIX)  Escultor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xalabarder i Puig, Conrad  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1979)  Metge

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xalabarder i Serra, Eduard  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, s XIX - Barcelona, 1922)  Metge. Fou fundador i director del Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi. Dirigí el primer Dispensari Antituberculós de Barcelona.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xalamera  (Benifallet, Baix Ebre)  Caseria i antic lloc, al límit amb el de Xerta, a la dreta de l'Ebre.

8 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsXalans  (Vall de Cofrents)  Municipi: 93,26 km2, 511 m alt, 1.098 hab (1999), (cast: Jalance). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt muntanyós, s'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella (província d'Albacete). Drenat pel Xúquer, que penetra al País Valencià a través d'aquest terme; a l'est del terme hi ha la rambla de Sácaras, afluent del Xúquer per la dreta. Tres quartes parts del terreny no són conreades, i són ocupades en la major part per pinedes. El sector conreat és molt minso: cereals, vinya i oliveres (al secà) i fruiters i hortalisses (al regadiu). Indústria de conserves. La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada a la dreta del Xúquer, al peu de les ruïnes de castell de Xalans, d'origen musulmà, refet el s XIX; l'església parroquial de Sant Miquel, iniciada el 1632, no s'acabà de construir fins al 1736; la casa de la vila és del 1835.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXalma, Pere  ( ? , s. XIX)  Compositor

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xaló  (Marina Alta)  Municipi: 34,56 km2, 189 m alt, 2.001 hab (1999)

11 MÓN - PUBLICACIÓ

Xaloc  (Mèxic, 1964 - 1981)  Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez. Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xam  Pseudònim del dibuixant Pere Quetglas i Ferrer.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xambó, Josep  (Vic ?, Osona, s. XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1708)  Arquitecte

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xambó, Pau  ( ? , s. XVIII - Tortosa, Baix Ebre, 1755)  Arquitecte

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Xamena i Fiol, Pere  (Felanitx, Mallorca, 1918 - )  Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà. Ha escrit un resum d'història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXammar, Benet Gabriel  ( ? , s. XV)  Cavaller

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Polític

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Joan Pau  Veure> Xetmar i de Sala, Joan Pau.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Ramon  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l'interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l'acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d'aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar, Ramon  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xammar i Puigventós, Eugeni  (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973)  Periodista. De jove marxà a l'Argentina i després visqué més de mitja vida fora de Catalunya. Poliglot i bohemi, fou redactor d'"El Poble Català", "La Publicidad", de la revista "Iberia", etc. Exercí com a corresponsal de premsa de molts diaris d'Europa i d'Amèrica. Escriví a "La Veu de Catalunya", "La publicitat" i "El Sol" de Madrid. Fou cap de premsa de l'ambaixada de la República Espanyola a París durant la guerra civil, redactor de l'Associated Press a França i funcionari de les Nacions Unides. Publicà un fullet aliadòfil, Contra la idea d'Imperi (1916), La Société de Nations (1921) i les memòries Seixanta anys d'anar pel món (1974).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xancó i Creixell, Ernest  (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1993)  Violoncel·lista

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaXanguet, Lo  (Barcelona, 1865 – 1874)  Almanac. Redactat per Serafí Pitarra i dibuixat per Tomàs Padró. De caire humoristico-polític, també publicà col·laboracions de Conrad Roure, Eduard Aulés, Eduard Vidal i Valenciano i caricatures de Josep Lluís Pellicer. Fou editat pel llibreter Innocenci López.

24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Xara  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Antiga alqueria, amb un important pou, que donà nom a la porta de Xara (o des Moll), una de les de la ciutat.

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xara, la  (Simat de Valldigna, Safor)  Despoblat, a la Valldigna. Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l'Àfrica del nord, cosa per la qual foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l'abat de Valldigna, senyor d'aquests llocs; la tensió que això originà obligà l'abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali. La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna; l'edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l'època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans (així com inscripcions en àrab).

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xara, la  (Dénia, Marina Alta)  Llogaret (26 m alt), al sud-oest de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer. La seva església és dedicada a sant Mateu.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xarabau  (Maçanet de la Selva, Selva)  Veïnat, situat al sector septentrional del terme, pròxim al de Sils.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xaraco  (Safor)  Veure> Xeraco.

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsXarafull  (Vall de Cofrents)  Municipi: 103,1 km2, 586 m alt, 947 hab (1999). Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d'El Agua (o canyada de Xarafull). Tres quartes parts del terme no es conreen i l'altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques. Vila d'origen islàmic. Al peu de l'antic castell de Xarafull, hi ha l'església parroquial de Santa Caterina, del s. XVII.

30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaXarc  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Una de les cinc parts o termes de l'illa en època musulmana, que correspon al quartó de Santa Eulària.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xarea, la  (València, Horta)  Antic raval de la ciutat

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xargay i Pagès, Emília  (Sarrià de Ter, Gironès, 1927 - )  Pintora i escultora

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xarlet  (Canovelles, Vallès Oriental)  Barri de la població

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarpolar, serra del  (les Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Sector de la serra de l'Albureca, entre els dos municipis.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarquia, la  (Antella, Ribera Alta)  Partida i despoblat. Era una antiga alqueria d'època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava. Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d'Antella.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xarraca  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Ample cala

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaXarracó  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarrant  (Llanera de Ranes, Costera)  Enclavament (4 ha)

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xarrell, el  (Castalla, Alcoià)  Caseria

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarrié, Francesc  (Barcelona, 1792 – 1866)  Teòleg i predicador

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarrié i Mirambell, Domènec  (Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)  Pintor i restaurador

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarrié i Rovira, Josep Maria  (Barcelona, 1943 - )  Restaurador

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xarriera, Antoni  (Banyoles, Gironès, 1785 - ? , s. XIX)  Compositor

44 CATALUNYA - CULTURA

Xarxa Cultural  (Catalunya, abr/1977 - s. XX)  Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc. S'autofinança amb la quota dels seus socis, que els serveix per a l'adquisició de llibres, discos, objectes d'artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana. Convocà el premi Xarxa Cultural d'assaig i edità des del 1987 la revista "Xarxa", de caire mensual.

45 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaXarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP)  (Catalunya, s. XX - )  Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l'Institut Català de la Salut. Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l'assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut. En formen part la majoria d'hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d'ajuntaments o de patronats.

46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Xarxa Teatre  (Vila-real, Plana Baixa, 1983 - )  Grup de teatre

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Xatart, Bartomeu  (Prats de Molló, Vallespir, 1774 – 1846)  Farmacèutic i botànic

48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xàtiva  (Costera)  Municipi i capital comarcal: 77,44 km2, 115 m alt, 21.996 hab (1999)

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xàtiva, bisbat de  (País Valencià, s. VI - )  Antiga diòcesi

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXàtiva, castell de  (Xàtiva, Costera)  Fortalesa

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xàtiva, col·legiata de  (Xàtiva, Costera)  Església principal de la ciutat

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xàtiva, governació de  (País Valencià, s. XIII – 1707)  Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d'origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta. Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs). Fou anomenada també governació dellà Xúquer.

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xàtiva, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa (o de Sant Felip), creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip). Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d'Albaida (excepte l'Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xàtiva, Mestre de  (País Valencià, ? - ? )  Nom d'un pintor

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xàtiva, pla de (Costera)  Sector nord-oriental de la comarca

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXàtiva, província de  (País Valencià, 1822 – 1832)  Demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera. Les serres d'Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d'Alacant, de manera que incloïa la Vall d'Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia. Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xàtiva, regió de  (País Valencià)  Regió costanera, entre les de València i Alacant: 3.493 km2. Comprèn els dos vessants de la serralada Prebètica valenciana, amb les planes adjacents al vessant nord, que centren la Safor (horta de Gandia) i la Costera (pla de Xàtiva). L'agricultura és important a la Safor i la Costera; la indústria, a la Vall d'Albaida i l'Alcoià, i el turisme, a la Safor i la Marina Alta. El comerç, estimulat pel port de Gandia i el nus ferroviari de Xàtiva, se centra als mercants nacionals de Gandia (comarques litorals), Xàtiva (conca del Xúquer, fins i tot a les regions de València i Requena) i Alcoi, sense que cap d'ells s'imposi als altres dos.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaudaró, Cels  (Barcelona, s XIX – 1897)  Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d'alguns escrits tècnics.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaudaró, Ramon  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaudaró i Echauz, Joaquim  (Vigan, Filipines, 1872 – Madrid, 1933)  Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l'obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92. El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a "Blanco y Negro". Il·listrà un bon nombre de llibres. Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a "Blanco y Negro" i "ABC". El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes. La seva obra esdevingué molt popular.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXaudaró i Fàbregas, Ramon  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1837)  Polític i revolucionari

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Xaupí, Josep  (Perpinyà, 1688 - París, França, 1778)  Historiador

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xauxelles  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria, a 2 km del nucli urbà.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xaxu  Veure> Vicens, Josep.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xeldo  (Alt Palància)  Municipi: 0,57 km2, 300 m alt, 690 hab (1999)

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xella  (Canal de Navarrés)  Municipi: 43,65 km2, 279 m alt, 2.528 hab (1999)

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xelles, baronia de  (País Valencià, 1708)  Títol concedit a Guillem Xelles

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaXelva  (Serrans)  Municipi: 190,87 km2, 474 m alt, 2.105 hab (1999)

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xelva, riu de  (Serrans)  Emissari del Túria, a la comarca

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xelva, vescomtat de  (País Valencià, 1390 - ? )  Jurisdicció senyorial

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xemeneies, pic de  (Pallars Sobirà)  Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis. Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s'obre el coll de Xemeneies. Al vessant orietal del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l'estany de Xemeneies.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xènius  Pseudònim que usà l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira a "La Veu de Catalunya", del 1906 al 1920.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xenxa, na  (es Castell, Menorca)  Caseria i zona de conreu, al sud de la vila.

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xera  (Plana d'Utiel)  Municipi: 54,5 km2, 653 m alt, 566 hab (1999)

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaXeraco  (Safor)  Municipi: 20,20 km2, 6 m alt, 4.888 hab (1999)

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xeraco, riu de  (Safor)  Curs d'aigua que drena la Valldigna, a la comarca

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Xerallo  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Antic hostal i caseria (o el Xerallo), de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet. Aigua amunt de l'antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l'any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d'unes 200.000 tones anuals.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xercavins i Rius, Francesc de Paula  (Sabadell, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1937)  Metge psiquiatre

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xercavins i Rius, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1849 - Gandia, Safor, 1917)  Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula. Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles. És autor d'unes Cobles a la Verge de Meritxell i d'alguns escrits en castellà.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforXeresa  (Safor)  Municipi: 16,64 km2, 25 m alt, 1.879 hab (1999). Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l'horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa). Alterna l'agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l'agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del s. XVII. Àrea comercial de Gandia.

81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaXèrica  (Alt Palància)  Municipi: 78,57 km2, 523 m alt, 1.561 hab (1999)

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica  (País Valencià, ? - ? )  Família de l'alta noblesa

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xèrica, comtat de  (País Valencià, 1372)  Títol senyorial concedit a l'infant Martí

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica, Jaume de  ( ? , 1255/57 - 1285 ?)  Baró de Xèrica

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica, Joan Alfons de  ( ? , s. XIV)  Baró de Cocentaina (1364)

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica, Maria Àlvarez de  ( ? , s. XIV)  Dama

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume de  (País Valencià, s XIII – 1321)  Baró de Xèrica i senyor de Xelva, com a herència de la seva mare. Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, nét de Jaume I de Catalunya-Aragó. Es casà el 1296 amb una filla de l'almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria. Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d'Alacant i al setge d'Elx, senyoria de l'infant castellà Joan Manuel. Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s'exercités en el trobar clus trobadoresc. Participà el 1309 en l'expedició contra Almeria. El succeí en la baronia el seu fill Jaume de Xèrica i de Lloria.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaXèrica i d'Arborea, Beatriu de  (País Valencià, s. XIV)  Baronessa de Cocentaina (1366). Germana de Joan Alfons de Xèrica. Cedí la baronia a la seva tia, la senyora de Marchena (1372).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i de Lloria, Beatriu de  (País Valencià, s. XIV)  Dama. Filla de Beatriu de Lloria i Llança i de Jaume de Xèrica. Fou germana d'Alfons Roger, Jaume, Pere, Maria Alvares i Elfa de Xèrica. Es casà amb Pedro Ponce del Castillo, noble castellà. El 1361, ja vídua, aconseguí que li fossin restituïts els seus llocs de Planes i Almudena, que havia perdut potser a causa de la guerra amb Castella.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i de Lloria, Jaume de  ( ? , s. XIII – 1335)  Baró de Xèrica

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xèrica i de Lloria, Pere de  ( ? , s. XIV - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)  Baró de Xèrica

92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xert  (Baix Maestrat)  Municipi: 82,47 km2, 480 m alt, 913 hab (1999)

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSituació de la comarca del Baix EbreXerta  (Baix Ebre)  Municipi: 32,54 km2, 12 m alt, 1.244 hab (2004). Situat a la dreta de l'Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l'assut de Xerta, d'origen islàmic, acabat a mitjan s XIX, que dona origen al canal de la dreta de l'Ebre i bonifica l'horta de Xerta, també hi ha el canal de Xerta. Agricultura amb conreus d'hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s'hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l'Ebre. La vila és a la dreta de l'Ebre, a l'interior d'un pronunciat meandre; església parroquial de l'Assumpció i Sant Martí. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Martí, l'antic terme de la Ram i l'horta de l'Almúnia. Àrea comercial de Tortosa.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xerx  (Guadalest, Marina Baixa)  Caseria.

95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolXest  (Foia de Bunyol)  Municipi: 70,93 km2, 218 m alt, 6.906 hab (1999), (o Xestalcamp, cast: Cheste). Situat al nord-est de la comarca, entre la serra de Xiva i el pla de Quart, drenat pel curs mitja del riu de Xest, a la zona de parla castellana del País Valencià, de transició al català. Hi predominen els conreus de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres i els garrofers. Indústria derivada de l'agricultura; hi ha una cooperativa vinícola; també hi ha indústria tèxtil i de la construcció. La vila és a l'esquerra del riu de Xest; església parroquial de Sant Lluc, construïda en 1731-84; santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 1999 fou inaugurat el circuit permanent de velocitat Ricard Tormo. Fou centre de la baronia de Xestalcamp. El 2/des/1838, durant la primera guerra carlina tingué lloc l'acció de Xest, en la qual els reialistes posaren en fuga als carlins. El 1864 fou trobat l'anomenat tresor de Xest, un conjunt de joies i monedes d'or i d'argent, probablement ibèric. Ajuntament de Xest (en castellà)

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xest, comtat de  (País Valencià, 1864)  Títol concedit a Juan González de la Pozuela y Ceballos

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xest, riu de  (Foia de Bunyol / Horta)  Curs d'aigua intermitent entre les dues comarques

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXestalcamp  (Foia de Bunyol Veure> Xest.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xestalcamp, baronia de  (País Valencià, 1467)  Jurisdicció vinculada a Berenguer Mercader

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xestalgar  (Serrans)  Municipi: 69,7 km2, 205 m alt, 696 hab (1999)

101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xestalgar, comtat de  (País Valencià, 1628)  Títol concedit a Baltasar de Montpalau i Ferrer

102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xeta  (Benicolet, Vall d'Albaida)  Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXetmar, Ramon  (Castellterçol, Vallès Oriental, a 1130 – Tarragona, 1198)  Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic. A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals. Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l'assassinat de l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l'arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xetmar, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s. XIV – s. XV)  Diplomàtic. Cinquè senyor de Naso (a Sicília) el 1401. Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya (1441) i legat d'Alfons IV el Magnànim al Concili de Constança (1416).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xetmar i de Sala, Joan Pau  (Barcelona, s. XVII)  Jurista

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xevi  Pseudònim conegut de l'il·lusionista Xavier Sala i Costa.

107 CATALUNYA - POLÍTICA

XHUP  Sigla de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.

Anar a:    Xa ]    [ Xan ]    [ Xarr ]    [ Xativa, M ]    [ Xen ]    [ Xert ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans