1

2

1

Xàbia  Municipi de la Marina Alta: 68,41 km2, 50 m alt, 25.365 hab (1999). Al litoral, entre el Montgó i el puig de Benitatxell. Els conreus més estesos són la vinya (que es dedica fonamentalment a l'obtenció de panses) i els cereals, seguits dels garrofers i els conreus d'horta. Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura i pesca. Pedreres. Indústria d'adobs, fabricació de materials per a la construcció i indústria derivada de la pesca (conserves) i de l'agricultura (obtenció de panses i fabricació d'embalatges). Hi és important el turisme, que, de fet, s'ha convertit en la primera font de riquesa. Població en ascens. La vila és d'origen islàmic; església parroquial de Sant Bartomeu, gòtica. Antic monestir de Sant Jeroni. Àrea comercial de Gandia.

V

M

2

Xacarella  Municipi del Baix Segura: 12,37 km2, 23 m alt, 1.540 hab (1999)

V

M

3

Xacarelleta  Despoblat del mun. de Xacarella (Baix Segura)

V

G

4

Xacó, Pau  ( ? , s. XIX)  Escultor

C

B

5

Xalabarder i Puig, Conrad  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1979)  Metge

C

B

6

Xalabarder i Serra, Eduard  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, s. XIX - ? , 1922)  Metge

C

B

7

Xalamera  Caseria i antic lloc del mun. de Benifallet (Baix Ebre)

C

G

8

Xalans  Municipi de la Vall de Cofrents: 93,26 km2, 511 m alt, 1.098 hab (1999)

V

M

9

Xalma, Pere  ( ? , s. XIX)  Compositor

C

B

10

Xaló  Municipi de la Marina Alta: 34,56 km2, 189 m alt, 2.001 hab (1999)

V

M

11

Xaloc  (Mèxic, 1964 - )  Revista cultural

M

R

12

Xam  Pseudònim del dibuixant Pere Quetglas i Ferrer.

C

B

13

Xambó, Josep  (Vic ?, Osona, s. XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1708)  Arquitecte

C

B

14

Xambó, Pau  ( ? , s. XVIII - Tortosa, Baix Ebre, 1755)  Arquitecte

C

B

15

Xamena i Fiol, Pere  (Felanitx, Mallorca, 1918 - )  Prevere i historiador

B

B

16

Xammar, Benet Gabriel  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

17

Xammar, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Polític

C

B

18

Xammar, Joan Pau  Veure> Xetmar i de Sala, Joan Pau

C

B

19

Xammar, Ramon  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l'interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l'acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d'aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló. (DBA)

C

B

20

Xammar, Ramon  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

21

Xammar i Puigventós, Eugeni  (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973)  Periodista

C

B

22

Xancó i Creixell, Ernest  (Barcelona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1993)  Violoncel·lista

C

B

23

Xanguet, Lo  (Barcelona, 1865 – 1874)  Almanac

C

R

24

Xara  Antiga alqueria del mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

25

Xara, la  Despoblat del mun. de Simat de Valldigna (Safor)

V

G

26

Xara, la  Llogaret (26 m alt) del mun. de Dénia (Marina Alta), al sud-oest de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer. La seva església és dedicada a sant Mateu.

V

G

27

Xarabau  Veïnat del mun. de Maçanet de la Selva (Selva), situat al sector septentrional del terme, pròxim al de Sils.

C

G

28

Xaraco  Veure> Xeraco (Safor).

V

G

29

Xarafull  Municipi de la Vall de Cofrents: 103,1 km2, 586 m alt, 947 hab (1999). Situat al límit amb Castella, a la zona de parla castellana, al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz. Es conrea una petita part del territori (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Vila d'origen islàmic, al peu de l'antic castell hi ha l'església parroquial de Santa Caterina, del s. XVII.

V

M

30

Xarc  Una de les cinc parts o termes de l'illa d'Eivissa en època musulmana, al mun. de Santa Eulària del Riu, que correspon al quartó de Santa Eulària.

B

H

31

Xarea, la  Antic raval de la ciutat de València (Horta)

V

G

32

Xargay i Pagès, Emília  (Sarrià de Ter, Gironès, 1927 - )  Pintora i escultora

C

B

33

Xarlet  Barri de la població de Canovelles (Vallès Oriental)

C

G

34

Xarpolar, serra del  Sector de la serra de l'Albureca, entre els mun. de les Planes de la Baronia (Comtat) i la Vall de Gallinera (Marina Alta).

V

G

35

Xarquia, la  Partida i despoblat del mun. d'Antella (Ribera Alta). Era una antiga alqueria d'època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava. Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d'Antella.

V

G

36

Xarraca  Ample cala del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

37

Xarracó  Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

38

Xarrant  Enclavament (4 ha) del mun. de Llanera de Ranes (Costera)

V

G

39

Xarrell, el  Caseria del mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

40

Xarrié, Francesc  (Barcelona, 1792 – 1866)  Teòleg i predicador

C

B

41

Xarrié i Mirambell, Domènec  (Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)  Pintor i restaurador

C

B

42

Xarrié i Rovira, Josep Maria  (Barcelona, 1943 - )  Restaurador

C

B

43

Xarriera, Antoni  (Banyoles, Gironès, 1785 - ? , s. XIX)  Compositor

C

B

44

Xarxa Cultural  (Catalunya, abr/1977 - )  Entitat

C

C

45

Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP)  (Catalunya, s. XX - )  Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l'Institut Català de la Salut. Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l'assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut. En formen part la majoria d'hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d'ajuntaments o de patronats.

C

P

46

Xarxa Teatre  (Vila-real, Plana Baixa, 1983 - )  Grup de teatre

V

C

47

Xatart, Bartomeu  (Prats de Molló, Vallespir, 1774 – 1846)  Farmacèutic i botànic

N

B

48

Xàtiva  Municipi i capital de la Costera: 77,44 km2, 115 m alt, 21.996 hab (1999)

V

M

49

Xàtiva, bisbat de  (País Valencià, s. VI - )  Antiga diòcesi

V

H

50

Xàtiva, castell de  Fortalesa del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

51

Xàtiva, col·legiata de  Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera)

V

G

52

Xàtiva, governació de  (País Valencià, s. XIII – 1707)  Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d'origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta. Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305. El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs). Fou anomenada també governació dellà Xúquer.

V

H

53

Xàtiva, governació de  (o de Sant Felip) (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip). Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d'Albaida (excepte l'Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

V

H

54

Xàtiva, Mestre de  (País Valencià, ? - ? )  Nom d'un pintor

V

B

55

Xàtiva, pla de  Sector nord-oriental de la comarca de la Costera

V

G

56

Xàtiva, província de  (País Valencià, 1822 – 1832)  Demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera. Les serres d'Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d'Alacant, de manera que incloïa la Vall d'Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia. Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

V

H

57

Xàtiva, regió de  Regió del País Valencià

V

G

58

Xaudaró, Cels  (Barcelona, s. XIX – 1897)  Enginyer

C

B

59

Xaudaró, Ramon  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor

C

B

60

Xaudaró i Echauz, Joaquim  (Vigan, Filipines, 1872 – Madrid, 1933)  Caricaturista. De pares catalans. Des del 1883 vivia a Barcelona. Contrarietats econòmiques l'obligaren a fer-se soldat professional el 1890-92. El 1893 inicià la seva col·laboració a la premsa com a dibuixant humorístic. El 1898 començà a dibuixar per a "Blanco y Negro". Il·listrà un bon nombre de llibres. Visqué bastants anys a París, fins al 1914. Establí aleshores una acadèmia a Lleida. El 1918 tornà a París i, des del 1919, residí a Madrid. Hi dibuixà molt per a "Blanco y Negro" i "ABC". El 1929 fou elegit president de la Unión de Dibujantes. La seva obra esdevingué molt popular.

E

B

61

Xaudaró i Fàbregas, Ramon  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1837)  Polític i revolucionari

C

B

62

Xaupí, Josep  (Perpinyà, 1688 - París, França, 1778)  Historiador

N

B

63

Xauxelles  Caseria del mun. de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

V

G

64

Xaxu  Veure> Vicens, Josep

C

B

65

Xeldo  Municipi de l'Alt Palància: 0,57 km2, 300 m alt, 690 hab (1999)

V

M

66

Xella  Municipi de la Canal de Navarrés: 43,65 km2, 279 m alt, 2.528 hab (1999)

V

M

67

Xelles, baronia de  (País Valencià, 1708)  Títol concedit a Guillem Xelles

V

H

68

Xelva  Municipi dels Serrans: 190,87 km2, 474 m alt, 2.105 hab (1999)

V

M

69

Xelva, riu de  Emissari del Túria, a la comarca dels Serrans

V

G

70

Xelva, vescomtat de  (País Valencià, 1390 - ? )  Jurisdicció senyorial

V

H

71

Xemeneies, pic de  Cim (2.826 m alt) de la comarca del Pallars Sobirà

C

G

72

Xènius  Pseudònim de l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira

C

B

73

Xenxa, na  Caseria i zona de conreu, al sud de la vila des Castell (Menorca)

C

G

74

Xera  Municipi de la Plana d'Utiel: 54,5 km2, 653 m alt, 566 hab (1999)

V

M

75

Xeraco  Municipi de la Safor: 20,20 km2, 6 m alt, 4.888 hab (1999)

V

M

76

Xeraco, riu de  Curs d'aigua que drena la Valldigna, a la comarca de la Safor

V

G

77

Xerallo  (o el Xerallo) Antic hostal i caseria del mun. de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet. Aigua amunt de l'antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l'any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d'unes 200.000 tones anuals. (GEC)

C

G

78

Xercavins i Rius, Francesc de Paula  (Sabadell, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1937)  Metge psiquiatre

C

B

79

Xercavins i Rius, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1849 - Gandia, Safor, 1917)  Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula. Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles. És autor d'unes Cobles a la Verge de Meritxell i d'alguns escrits en castellà. (DBA)

C

B

80

Xeresa  Municipi de la Safor: 16,64 km2, 25 m alt, 1.879 hab (1999). Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l'horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa). Alterna l'agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l'agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del s. XVII. Àrea comercial de Gandia.

V

M

81

Xèrica  Municipi de l'Alt Palància: 78,57 km2, 523 m alt, 1.561 hab (1999)

V

M

82

Xèrica  (País Valencià, ? - ? )  Família de l'alta noblesa

V

B

83

Xèrica, comtat de  (País Valencià, 1372)  Títol senyorial concedit a l'infant Martí

V

H

84

Xèrica, Jaume de  ( ? , 1255/57 - 1285 ?)  Baró de Xèrica

V

B

85

Xèrica, Joan Alfons de  ( ? , s. XIV)  Baró de Cocentaina (1364)

V

B

86

Xèrica, Maria Àlvarez de  ( ? , s. XIV)  Dama

C

B

87

Xèrica i Álvarez de Azagra, Jaume de  ( ? , s. XIII – 1321)  Baró de Xèrica i senyor de Xelva

V