A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Feliu ]    [ Feliu i C ]    [ Fene ]    [ Fenollet ]    [ Fenollet, O ]    [ Fenollet i de S ]

Tots els sants tenen un passat, tots els pecadors un futur. (Oscar Wilde)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Feliu  (Xixona, Alacantí Districte rural, al sud de la ciutat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu  (Cesarea de Mauritània, s. III – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 303)  Sant i màrtir cristià de Girona de suposat origen africà. Prudenci el cantà vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte. La seva vida és coneguda per una Passió tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llençat a la mar. Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d'on hauria estat llançat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia. És molt popular a Catalunya i a la Narbonesa, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom. Festa: 1 d'agost.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu  ( ? , s. VIII – s. IX)  Prelat

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu, Bonaventura  ( ? , s. XVIII)  Compositor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu, Francesc  (Camprodon, Ripollès, s. XIV - Cervera, Segarra, s. XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d'obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Feliu, Gaspar  (Illes Balears, ? - ? , ? )  Jurista

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Feliu, Joan  (Benissa, Marina Baixa, 1833 – València, 1908)  Polític

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu, Josep  (Catalunya, s. XVII - Nàpols ?, Itàlia, s. XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Feliu, Nadal  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu, Narcís  (Barcelona, s. XVII)  Mercader

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu, Ramon  (Catalunya ?, s. XVIII - Madrid ?, s. XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d'ultramar, del govern constitucional de Ferran VII; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya, Francesc  ( ? , s. XVII)  Prohom

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya, Salvador  (Barcelona, 1674 – 1717)  Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís. Partidari de l'arxiduc Carles, durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit. Ve retré la ciutat a Patiño (11/set/1714).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya i Farell, Narcís  (Barcelona, s XVII – 1709/13)  Advocat, publicista i historiador. Procedia d'una família pagesa de Mataró. Assolí el grau de doctor en lleis. Fou l'home que centrà la recuperació econòmica catalana durant el darrer quart del s XVII i el primer del XVIII, fins al 1714. Tant en el camp de l'acció pràctica com en els seus escrits intentà d'introduir a Catalunya el marcantilisme comercial dels grans ports europeus. Portaveu dels gremis, aviat es convertí en l'home més important del grup actiu i progressista de la burgesia, que, d'ençà del 1680, començà a plantejar-se la recuperació del floriment de l'antic comerç català. Membre destacat de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1681 va publicar Político discurso en defensa de comercio y las artes de Cataluña, a petició dels gremis tèxtils barcelonins. Va publicar també Fénix de Cataluña. Compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas (1683), l'obra més representativa del moment històric i de l'ideari de Feliu i del seu col·laborador Martí Piles. El 1691 féu publicar, sota el nom de Phesio Mayo, un Ramellet de tintures. El 1709 publicà Anales de Cataluña y epílogo de los hechos de la Nación catalana desde la primera población de España hasta el presente año (3 volums). Les seves obres són escrites en castellà, bé que declara fer-ho per raons de propaganda. Defensor de les pretensions dinàstiques de Carles d'Àustria, va ésser perseguit i empresonat per les autoritats borbòniques durant el període 1704-05. Després va ésser advocat del rei Carles III, que li va concedir l'hàbit de l'orde de Sant Jaume.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya i Farell, Salvador  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Religiós mercenari

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya i Feu, Josep  ( ? , ? )  Noble

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu de la Penya i Vila, Francesc  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851)  Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya. Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra. El 1837 publicà a Sevilla una novel·la antiromàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic "El Fénix". És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856).

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Feliu de San Pedro, Benito  (Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801)  Escolapi il·lustrat

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Centeno, Antoni  (Barcelona, s. XVIII)  Prelat

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Codina, Antoni  (Barcelona, 1846 – 1917)  Periodista i polític

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Codina, Joan  (Barcelona, 1848 - ? , s. XIX)  Escriptor

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Feliu i CodinaFeliu i Codina, Josep  (Barcelona, mai/1845 – Madrid, 2/mai/1897)  Dramaturg i periodista. Germà d'Antoni i de Joan. Estudià dret a Barcelona, on es llicencia el 1867; afiliat al partit liberal dinàstic, fou secretari dels governs civils de Conca i Barcelona. Col·laborador de la premsa catalana, fundà "La Pubilla" (1867) i "Lo Nunci" (1877). Autor sentimental i ruralista, el 1866 estrenà la seva primera comèdia (Un mosquit d'arbre) i col·laborà sovint amb Frederic Soler amb el pseudònim de Josep Serra. Algunes altres de les seves obres són: La dida (1867), Els fadrins externs (1871), El rector de Vallfogona (1876), El rabadà (1878), El mestre de minyons (1878), El Bruc (1880), El mas perdut (1881), El gra de mesc (1883) i El nuvi (estrenada pòstumament). També és autor d'una Memòria biogràfica del fundador del Teatre Català, Frederic Soler. És traslladà a Madrid, on escriví obres en castellà, per exemple, La Dolores (1892), que, musicada per Bretón, es convertí en una sarsuela d'èxit popular, i esdevingué una de les figures més prestigioses del teatre castellà.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu i de Lemus, Manuel  (Barcelona, 1865 – París, França, 1922)  Pintor

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Nicolau, Jordi  (Barcelona, 1926 - )  Guionista i director cinematogràfic

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Romero, Núria  (Barcelona, 1941 - )  Cantant. És va iniciar a l'Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu. Després passà a treballar amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó. Ha enregistrat nombrosos discos i ha muntat espectacles de boleros i cuplets. També ha treballat en cinema.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Utset, Jacint  (Mataró, Maresme, 1787 – Barcelona, 1867)  Escolapi i matemàtic

27 ILLES BALEARS - LITERATURA

Félix  (Illes BalearsAltre nom del Llibre de Meravelles, obra de Ramon Llull.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fèlix d'Urgell  (Catalunya, s VIII - Lió, França, 811)  Bisbe d'Urgell, documentat des del 781. Sembla que procedent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i mestre de Claudi de Torí. Partidari convençut i membre destacat de l'adopcionisme -que rebé el nom d'heretgia feliciana a l'imperi franc-, és veié obligat a retractar-se en diverses ocasions en els concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Roma (798) i Aquisgrà (798-800), sínodes en què la seva doctrina fou condemnada. Amb tot, l'emperador Carlemany no li permeté de retornar a la seu d'Urgell, i va confinar-lo a Lió sota la vigilància del bisbe d'aquella ciutat.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fellines  (Viladàsens, Gironès)  Poble

30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Inici páginaFelluns  (Fenolleda)  Municipi: 376 m alt, 6,6 km2, 57 hab (1999)

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Femades  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fembre Morta, collada de  (Ripollès Coll (1.710 m alt) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon, entre les puigs Sistra i Moscós.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Femenia, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1690 - ? , s. XVIII)  Pintor

34 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Feminal  (Barcelona, 28/abr/1907 - 20/des/1917)  Publicació mensual en català apareguda com a suplement d'"Il·lustració Catalana". Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturalització de la dona; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals. Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Canyelles i Isabel Serra, entre altres.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Femosa, la  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme. El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l'aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l'Urgell i la Conca de Barberà (les comes de Vinaixa i el barranc del Turull), després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFenals, platja de  (Lloret de Mar, Selva)  Platja

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fenals d'Amunt  (Castell-Platja d'Aro, Baix Empordà Veïnat, a llevant del poble. Correspon al primitiu nucli de Fenals d'Aro.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fenals d'Aro  (Castell-Platja d'Aro, Baix Empordà Poble

39 ANDORRA - HISTÒRIA

Fener, el  (Andorra la Vella, Andorra)  Antiga caseria de la parròquia

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Feners  (Enveig, Alta Cerdanya)  Llogaret, dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feners  (Anserall, Alt Urgell Veïnat i antic terme, dins la parròquia de Calbinyà, a l'extrem oriental del terme, en un coster, damunt la riba dreta del Segre.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feners  (Saldes, Berguedà)  Caseria

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaFenerui, coma de  (Vilaller, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Barravès

44 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Fénix, El  (València, 8/jun/1844 - 18/nov/1849)  Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats. Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones. Entre la tercera i la quarta etapa s'hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la "Revista Edetana" (3/set/1848 - 8/abr/1849). Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l'època.

45 CATALUNYA - LITERATURA

Fénix de Cataluña  (Catalunya, 1683)  Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles, que descriu l'evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del model holandès, principalment la constitució d'una gran companyia de comerç de caràcter oficial sota la protecció de la Santa Creu, de la ciutat de Barcelona i de la generalitat. L'obra va ésser dedicada a Carles II i repartida -com el Político discurso- entre la cort i els cercles governamentals. Sembla que el Fénix, més que reflectir el pensament original de Feliu, fou el portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenoll, Joan Esteve  (Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)  Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic. Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona. Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat. El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d'Aragó.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenoll, Llorenç  (Novelda ?, Vinalopó Mitjà, s. XIX - ? , s. XX)  Escriptor. Conreà la novel·la i l'assaig. És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenoll i Felices, Carles  (Oriola, Baix Segura, 1912 - )  Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d'intel·lectuals oriolans, amb els Sijé i Miguel Hernàndez. La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a "Actualidad" i "Voluntad" d'Oriola. Durant els últims anys ha deixat totalment de publicar.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenoll i Follana, Daniel  (Elx, Baix Vinalopó, 1887 – 1945)  Escriptor. Era advocat i secretari judicial. Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollar, Bernat  (Penàguila, Alcoià, v 1438 – València, 1516)  Eclesiàstic i poeta

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollar, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Conseller reial i diplomàtic

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollar, Humbert de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III. El 1365 era capità de la guarnició d'Alzira.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fenollar de Sant Boi, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Antiga quadra

55 CATALUNYA NORD - COMARCA

Inici páginaFenolleda, la  (Catalunya Nord Comarca: 599,1 km2, 8.190 hab (1999), cap: Sant Pau de Fenollet

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenolleda i Marquet, Arnau  (Barcelona, 1394 – 1475)  Secretari reial d'Alfons IV el Magnànim, amb el qual s'establí a Itàlia. El 1446 fou batlle general de Catalunya. Posseí una gran fortuna gràcies al comerç del blat i ajudà financerament Joan II durant la guerra civil, malgrat formar part de la Biga. Home culte, tingué relació amb els escriptors italians de l'època humanista.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollera i Ibáñez, Josep Maria  (València, v 1850 - d 1903)  Pintor. Estudià a Roma i a París, pensionat per la Diputació valenciana. Fou professor a l'Escola de Belles Arts de València. Pintà temes històrics i de gènere.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollera i Roca, Miquel  (València, 1880 – 1941)  Pedagog

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFenolleres, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a les darreres operacions per expulsar els sarraïns del Principat, culminades amb l'expugnació de Siurana (1153).

59 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaFenollet  (Fenolleda Municipi: 490 m alt, 18,75 km2, 66 hab (1999) (occ: Fenolhet). Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d'Arquières, a través de la qual la vall s'obre pas cap a la Bolzana, tributària de l'Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al s XI; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del s XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet. Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament de Fenollet (en francès)

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fenollet  (Costera Veure> Llocnou d'En Fenollet.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet  ( ? , s. XIII – 1808)  Llinatge feudal

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Ademar de  (Rosselló, s. XIV)  Noble

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Antoni Vicent  (Sogorb, Alt Palància, s. XVII – València, 1664)  Frare dominicà. És autor d'un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Arnau de  (Rosselló, s. XIII)  Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343.

118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Arnau Guillem (I) de  (Catalunya Nord, s XI)  Vescomte de Fenollet. Segurament fill de Pere (II) de Fenollet i de Bel·lissenda. Les relacions amb els comtes de Besalú sembla que no eren del tot bones, car el 1086 el comte Bernat II infeudà directament el castell de Fenollet a Bernat Torró, senyor de Maurí, i poc després infeudà el vescomtat de Fenollet (amb el de Castellnou) a un tal Guillem Bernat, fill d'Arsenda, potser del llinatge dels Montesquiu. Es casà amb Amaltruda, i foren segurament fills seus Arnau Guillem (II) i Guillem Pere (I) de Fenollet, els quals el succeïren al vescomtat.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Ava de  ( ? , s. XIII)  Muller de Jaspert (V) de Castellnou

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Noble

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Constança de  (Rosselló, s. XIV)  Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa, i d'Esclaramonda de Canet; d'acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fenollet, el  (Fenolleda Altre nom de la comarca.

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Esclaramonda de  (Rosselló, s. XV - Catalunya ?, s. XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau de Rocabertí. Els fills d'aquest no ho foren, segurament, d'aquest matrimoni.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Esclarmunda de  ( ? , s. XIV)  Muller de Felip Dalmau (I) de Rocabertí

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesc de  Altre nom de Francesc de Perellós i de Rocabertí.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesc de  ( ? , s. XV)  Vescomte d'Illa i de Canet

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesc de  ( ? , s. XV – 1500)  Vescomte de Roda i de Perellós

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Francesc Ponç de  ( ? , s. XIV)  Lloctinent del governador de València

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesca de  ( ? , s. XIV - v 1375)  Muller de Roderic-Gil de Borja

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesca de  (Rosselló, s. XV - Catalunya ?, s. XV)  Dama. Era filla de Francesc de Perellós i de Rocabertí. Es casà amb Pere Torrelles. El seu pare morí el 1466, deixant arruïnat el patrimoni.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Guillem de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Guillem Pere de  ( ? , s. XI – s. XII)  Noble

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Hug (I) de  ( ? , s. XIII)  Vescomte de Fenollet

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Lluís de  ( ? , s. XV)  Senyor d'Annauir

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Onofre  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Filòleg. És autor d'unes Institutiones linguae hebraica (1605).

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere (V) de  ( ? , s. XII - el Masdeu, Rosselló, 1243)  Vescomte de Fenollet

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere (III) de  (Catalunya Nord, s XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d'Uldalgar II de Fenollet i germà d'Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere Ponç de  (València, s. XIV)  Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Ponç de  ( ? , s. XIV)  Noble

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollet, Ponç de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Ramon Ponç de  ( ? , s. XIV)  Veí de Xàtiva

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Udalguer de  (Rosselló, s. XII)  Magnat. Fill de Guillem Pere, amb el qual prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells de Fenollet i de Sant Esteve. A la mort del seu pare fou vescomte de Fenollet.

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Fenollet, vescomtat de  (Catalunya Nord)  Jurisdicció, creada l'any 990 a l'antic comtat de Besalú

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Violant de  (Rosselló, s. XIV)  Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere, vescomte d'Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet  (Fenolleda, 1017 – 1500)  Llinatge feudal

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Bertran de  ( ? , s. XIV)  Noble

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet i de Canet, Galceran de  ( ? , s. XIV - 1356/57)  Comanador de l'orde de Sant Joan

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Hug de  ( ? , s. XIV – València, 1356)  Bisbe de Vic i de València

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Pere (VII) de  (Rosselló, s XIV – 1353)  Segon vescomte d'Illa. Fill i hereu de Pere de Fenollet i d'Urtx i germà de Galceran, d'Hug i de Ponç. El 1329 es casà amb Marquesa de Saportella, que li aportà les baronies de Lluçà i la Portella. Fou lloctinent del rei Sanç I de Mallorca des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III de Mallorca durant més de quinze anys, el qual el cobrí de favors; es passà però a Pere III el Cerimoniós i fou empresonat pel rei (1342) al castell de Bellver. El Cerimoniós l'alliberà el 1343 en apoderar-se de Mallorca. Durant el procés instruït al rei de Mallorca fou un testimoni implacable contra aquest. Figurà després al Consell Reial del Cerimoniós i dirigí en gran part la campanya d'ocupació del Rosselló (1344). El 1345 Jaume III posà setge al seu castell de Corbera. L'any 1347 impedí una temptativa de Jaume III per apoderar-se del Conflent. Vers el 1350 estigué a Perpinyà per estudiar la possible unió amb Venècia contra Gènova. El mateix any anà a París per negociar amb Felip VI la venda de la senyoria de Montpeller, interrompuda per la mort del francès. Ver el 1350 heretà, del seu cosí germà Ramon (IV) de Canet, el vescomtat de Canet.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Ponç de  (Catalunya ?, s. XIV)  Canonge de Vic. Era fill de Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa, i d'Esclaramonda de Canet.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Timbor de  (Catalunya, s. XIV)  Muller del vescomte Bernat (II) de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús. Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d'Osona.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet i de Centelles, Francesc de  (Xàtiva, Costera, s. XVI - ? , d 1548)  Poeta i noble

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Malferit, Francesc de  (País Valencià, s XV)  Senyor de Guadasséquies. Fill de Lluís de Fenollet i de Torres i germà de Joan i de Lluís. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Pare de Cosme i de Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Malferit, Joan de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Senyor d'Annauir

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Malferit, Lluís de  (Xàtiva, Costera, s. XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d'Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d'Alexandre, impresa a Barcelona el 1481.

102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Narbona, Pere (VIII) de  (Rosselló, s XIV – 1423)  Quart vescomte d'Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d'Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d'Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda. El 1389 lluità contra la invasió dels Armanyacs, i el 1392 passà a Sicília, on rebé de Martí el Jove el títol de vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria, que el rei sicilià tractava de recuperar. Posteriorment figurà molt en la política catalana, sobresortí a les Corts i es declarà partidari de Lluís d'Anjou, duc de Calàbria, durant l'interregne produït a la mort de Martí l'Humà (1410-12). Participà, però, a les primeres Corts, convocades pel rei Ferran I a Barcelona. El 1415 hostatjà l'emperador Segimon a Canet. Fou l'últim del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d'Amunt i d'Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda, la reina vídua Margarida de Prades (que les vengué el 1426 a Ramon de Perellós); els vescomtats d'Illa i de Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet i de Saportella, Andreu de  ( ? , s. XIV - 1386/87)  Tercer vescomte d'Illa

104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Saportella, Marquesa de  ( ? , s. XIV)  Muller de Pere Galceran (II) de Pinós

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Torregrossa, Bernat Guillem de  ( ? , s. XV)  Aví de Lluís

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Torres, Lluís de  ( ? , s. XV)  Senyor d'Annauir

107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i d'Urtx, Blanca de  (Catalunya Nord, s XIII)  Filla d'Hug (I) de Fenollet i germana de Pere (VI). Fou la segona muller del vescomte Dalmau de Rocabertí, l'hereu en els béns patrimonials del llinatge.

108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i d'Urtx, Pere de  ( ? , s. XIII – 1315)  Primer vescomte d'Illa

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de  ( ? , s. XVI)  Batlle de Xàtiva

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet i Girgós, Guillem Ponç de  (Xàtiva, Costera, s. XV – Osca, Aragó, 1465)  Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial. Fou bisbe d'Osca. Amb aquest càrrec assistí a les Corts de Fraga de 1460. Fou membre de la comissió de tractadors d'aquesta assemblea.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Sanç de Castellverd, Cosme de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Senyor de Guadassèquies. Fill de Francesc de Fenollet i de Malferit i germà de Guerau.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Sanç de Castellverd, Guerau de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Senyor del Genovès

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Sanç, Lluís de  (País Valencià, s. XV - Sardenya ?, Itàlia, s. XV)  Bisbe d'Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet-Cabanyelles i Casanova, Cristòfor de  (València, s. XVII - ? , s. XVII)  Militar

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollosa i Peris, Amàlia  (Castelló de la Plana, 1825 – 1857)  Poetessa

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenosa i Florensa, Apel·les  (Barcelona, 1899 – París, França, 1988)  Escultor

117 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fentina  (Algemesí, Ribera Alta)  Despoblat i partida

Anar a:    Feliu ]    [ Feliu i C ]    [ Fene ]    [ Fenollet ]    [ Fenollet, O ]    [ Fenollet i de S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans