A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Santac ]    [ Santag ]    [ Santan ]    [ Santapau, P ]    [ Santas ]    [ Santcliment i ]

Un Estat produeix la corrupció i altres inconveniències, però són pitjor les que produeix el fet de no tenir-ne. (Miquel Bauçà)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana, Jacint  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Arquitecte

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana, Jeroni  (Barcelona ?, s. XVI – s. XVII)  Arquitecte

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana, Sebastià  (Catalunya, s. XVI - s. XVII)  Arquitecte. Construí la capella del Roser de l'església parroquial de Mediona (1597-98) i amplià la capella i la sagristia de la Santíssima Trinitat de la Pobla de Claramunt (1612), on també construí la capella del Roser. Juntament amb Antoni Arbell, aixecà el campanar de l'Arboç del Penedès (1622-27).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Armengol, Joan  (el Papiol, Baix Llobregat, 1887 – Madrid, 1983)  Actor

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantacana i Campmany, Francesc  (Igualada, Anoia, 1810 - Martorell, Baix Llobregat, 1896)  Pintor. Fou deixeble de Lorenzale. És autor de quadres d'assumpte religiós, dins la línia dita natzarena. La seva producció és escassa. Resulta important, en canvi, el fet d'haver reunit materials excel·lents, de ceràmica i de decoració arquitectònica, en part provinents de les restes de l'ala renaixentista de la Casa de la Ciutat barcelonina. Amb aquests materials, forma a Martorell, un museu de gran interès, anomenat L'Enrajolada.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Mestre, Joan  (Calafell, Baix Penedès, 1948 - )  Arqueòleg. Fou deixeble de J. Maluquer de Motes i de M. Taradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l'any 1994 i on fou professor de didàctica de les ciències socials. Membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16 i del Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona. És autor de la reconversió en museu de la ciutadella d'Alorda Park (Calafell). Entre les seves publicacions cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L'excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), El jaciment protohistòric d'Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí) i El poblat ibéric d'Alorda Park (1992, amb J. Sanmartí).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacana i Romeu, Francesc  (Martorell, Baix Llobregat, 1883 – 1936)  Metge

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacília  (Catalunya, s. XIV)  Jurista de qui no es coneixen dades biogràfiques, autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d'Ordinacions d'En Santacília.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santacília, Berenguer de  (Illes Balears, s. XIII – s. XIV)  Cavaller. El 1322 fou tramès pel rei Sanç com a ambaixador a Tremissèn.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santacília i Pacs, Arnau de  (Palma de Mallorca, s. XVI – 1615)  Militar. Va ésser mort pel bàndol dels Canavalls, i degut a aixó el seu germà Pere dugué a terme una famosa venjança.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santacília i Pacs, Pere de  (Palma de Mallorca, 1592 – 1668)  Militar

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantacoloma, Francesc Joan de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller i conseller reial

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacruz i Artigues, Francesc  (Barcelona, a 1685 - Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, d 1721)  Escultor barroc. Té obres documentades entre el 1673 i el 1697, si bé consta que l'any 1721 encara vivia. Per la coincidència de nom i cognom amb el seu fill i a causa d'informacions contradictòries, és difícil de dilucidar les obres que pertanyen a l'un o a l'altre. Tanmateix, cal atribuir al pare el retaule de Sant Sever de la seu de Barcelona (1681-83), la part inferior del d'Arenys de Mar, la imatge principal del retaule major dels trinitaris, de Barcelona, i del de sant Benet, al monestir de Sant Cugat. També és autor de la imatge de sant Francesc Xavier i de la porta de l'Infant Jesús, a l'església de Betlem de Barcelona (v 1690). Intervingué en la guerra de Successió al costat de l'arxiduc Carles; l'any 1708 fou nomenat arquitecte civil i militar de l'exèrcit amb el grau de sergent major d'infanteria.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santacruz i Gener, Francesc  (Barcelona, v 1680 - ? , s. XVIII)  Escultor

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santaeugènia, Bernat de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s. XIII – 1269)  Cavaller

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santafé i Llopis, Josep Vicenç  (València, 1934 - )  Paleontòleg

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santagaldana  (Ciutadella, Menorca)  Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l'illa. És un important centre turístic, amb establiments hotelers.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santagustí, Joan de  (Lleida, s. XV – Còrdova, Andalusia, 1476)  Fundador dominicà

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santalínea  (País Valencià, s. XIV - s. XVI)  Família d'orfebres, iniciada per Bernat.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santalínea, Bartomeu  (País Valencià, s XV)  Orfebre. Potser fill de Bernat Santalínea. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d'un Sant Miquel a la catedral de València.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSantalínea, Bernat  (Morella, Ports, v 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d'artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d'argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santalínea, Gaspar  ( ? , s. XVI)  Orfebre

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santallúcia i Claverol, Romuald  (Lleida, 1881 – 1911)  Eclesiàstic. Publicà alguns estudis sobre llengües orientals, així com el llibre Què es el modernisme?.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santaló i Parvorell, Miquel  (Vilaür, Alt Empordà, 1888 - Guadalajara, Mèxic, 1962)  Polític

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santaló i Sors, Lluís Antoni  (Girona, 1911 - )  Matemàtic i investigador

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santamaria i Martínez, Emigdi August  (Elx, Baix Vinalopó, 1829 - Vallecas, Madrid, 1882)  Polític i escriptor

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamaria i Munné, Joan  (Lleida, 1887 – Barcelona, 1955)  Novel·lista

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamaria i Tous, Victorià  (Tarragona, 1850 - el Vendrell, Baix Penedès, 1917)  Jurista

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamaria i Ventura, Joaquima  (Barcelona, 1854 – 1930)  Escriptora

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantamaria i Vinyals, Joan  (Lleida, 1886 – 1956)  Escriptor

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santamarina, Luys (Luis Gutiérrez Santamarina)  (Colindres, Castella, 1898 – Barcelona, 1980)  Escriptor. Es llicencià en dret; fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s'allistà al terç espanyol. Esclatada la guerra civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes. La pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé, aconseguí d'indultar-lo tots dos cops. A la postguerra, fou director de "Solidaridad Nacional". No tragué profits econòmics de la situació i avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Visqué retirat de la política. Fou un prosista clàssic i brillant.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santanach i Prat, Pere F.  (Badalona, Barcelonès, 1946 - )  Geòleg

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santandreu i Artigues, Pere Joan  (Manacor, Mallorca, 1808 - Palma de Mallorca, 1838)  Escultor. Format a Manacor (1821). Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó. La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid. Col·laborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda. Treballà en marbres i presentà obres a l'Academia de San Fernando amb èxit. formà part de l'Ateneo Español. Entre les seves obres hom destaca Mart i Apol·lo i Dafne.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santandreu i Sureda, Jaume  (Manacor, Mallorca, 9/jun/1938 - )  Prevere, escriptor, polític i activista social. Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-59). Exercí de missioner al Perú (1964-69), d'on sorgí la novel·la El denari del profeta (1988). Des del seu retorn a Mallorca s'ha dedicat intensament a la problemàtica derivada de la marginació social. En política milità en partits comunistes i el Partit Socialiste de Mallorca (1981-83), amb el qual es presentà a les eleccions autonòmiques del 1983. Posteriorment participà en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya a Balears, partit del qual fou president a les Illes (1988-92). Ha publicat llibres de poemes: Dos pams d'home (1970) i novel·les: Camí de Coix (premi Ciutat de Palma 1979) i Mamil·la, encara (premi Andròmina 1984).

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSantandria  (Ciutadella, Menorca Caseria i nucli turístic, al fons de la cala de Santandria, que s'obre a la costa occidental de l'illa, al sud de la ciutat.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santàngel  (Catalunya-Aragó, s XV - s XVI)  Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del s XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral. Els fills, però, es feren batejar al començament del s XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Luís Santángel.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santàngel, Lluís de  (País Valencià, s. XV - 1498)  Cavaller. Descendent d'un família de jueus conversos originària de Calataiud, és considerat com un important col·laborador financer de les empreses de Ferran II el Catòlic. Ja el seu pare havia rebut de Joan II l'arrendament de certs drets dels genovesos. Lluís entrà al servei de la casa reial el 1478, i el 1481 el rei Ferran el nomenà escrivà de ració. La seva intervenció durant les negociacions de Santa Fe (1492) entre Colom i Ferran el Catòlic fou determinant, ja que va bestreure una quantitat important de maravedisos que facilità l'empresa colombina d'Amèrica. Fou recompensat pels reis amb els béns procedents de les confiscacions d'heretges i apòstates del regne de València.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santanulla  (Tor-la-ribera, Ribagorça Caseria, prop de Vilacarle, a l'esquerra del torrent de Vilacarle.

38 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSantanyí  (Mallorca Oriental Municipi: 124,9 km2, 85 m alt, 8.467 hab (1999). Situat a l'extrem sud-est de l'illa (cap de ses Salines), a les serres de Llevant, que n'accidenten el litoral, ben articulat (cales de Santanyí, d'Or, Mondragó, Figuera, Llombards i Portopetre i cap des Moro). Hi predominen els conreus de secà (ametllers i cereals) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia (bovina, ovina i porcina). Aviram. Pesca, com més va més important. Pedreres. Indústries alimentàries, de la fusta i de la ceràmica i el vidre. Turisme (cala d'Or, es Llombards, cala Figuera, cala Montdragó, Portopetre, etc). La ciutat durant l'epoca islàmica, era una alqueria. Però realment fou fundada com a tal l'any 1300, pel rei Jaume II de Mallorca, en les terres que havien estat atorgades a Nunyo Sanç a l'època de la conquesta. Església parroquial de Sant Andreu (s. XVIII-XIX). Església gòtica del Roser. El municipi comprèn, a més, els pobles de s'Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSantanyí, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental Veure> Cala Santanyí.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santaolària i Montero, Vicent  (el Cabanyal, València, 1886 - París ?, França, s XX)  Pintor. Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d'Antoni Caba a la Llotja. Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa. Fou pensionat a Llotja (1905-06), a Itàlia, França i Bèlgica. Establert a París, hi exposà i assolí un cert renom.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau  (Catalunya, s XIII - s XV)  Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n'esdevingueren barons. La filiació segura arrenca de Pere (I) de Santapau.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Arnau (I) de  ( ? , s. XII)  Castlà de Finestres

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Camil·la de  ( ? , s. XVI)  Princesa de Palazzuolo

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santapau, Hug (I) de  ( ? , s. XIII - Montesa, Costera, 1277)  Marit de Beatriu de Porqueres

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santapau, Hug de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Marquès de Licodia (1510)

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Pere (I) de  ( ? , s. XII - d 1196)  Castlà de Finestres

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau, Ponç (I) de  ( ? , s. XII)  Castlà de Finestres

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau, Ponç (III) de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Senyor de Santapau i de Finestres

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Santapau, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s. XV)  Baró de Butera i Licodia. Fill de Ponç de Santapau i de Vallgornera i germà d'Hug. President i capità general de Sicília (1485).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Bertomeu, Ermenegild  (la Galera del Pla, Montsià, 1903 - Bombai, Índia, 1970)  Botànic

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Branciforte, Antoni de  (Sicília, Itàlia, s XVI)  Fou creat príncep de Butera el 1563. Fill de Ponç de Santapau i Filingeri, i germà de Francesc i de Maria Antònia. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d'Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Branciforte, Francesc de  ( ? , s. XVI – 1590)  Príncep de Butera

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Branciforte, Maria Antònia de  ( ? , s. XVI)  Muller de Girolamo Pietro Barrese

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Cardona, Ramon de  (Sicília, Itàlia, s. XV – 1475)  Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran de Santapau i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug. En 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau. Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l'illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d'una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantapau i de Centelles, Beatriu de  ( ? , s. XV)  Baronessa de Castellfollit i Mosset

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Ribelles, Galceran Ademar de  ( ? , s. XIV - Sicília, Itàlia, 1438)  Baró de Santa Pau

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Ribelles, Hug Ademar de  ( ? , s. XIV - Sicília ?, Itàlia, 1398)  Baró de Santa Pau

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Saguàrdia, Ponç de  ( ? , s. XIV - Constantinoble, Turquia, 1352)  Senyor de Santa Pau i de Finestres

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Saportella, Hug Ademar de  ( ? , s. XIV - Catània, Itàlia, 1393)  Baró de Santa Pau

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i de Vallgornera, Ponç de  (Catalunya, s XV - Burgos, Castella, 1475)  Baró de Castellfollit. Fill i hereu de Ramon de Santapau i de Cardona. Per a redimir al seu pare serví Ferran II a la guerra de Castella, on morí al setge de Burgos, pocs mesos abans que el seu pare. Foren fills seus Ramon i Hug de Santapau.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i d'Urtx, Hug (II) de  ( ? , s. XIII - Sardenya, Itàlia, d 1323)  Senyor de Santapau

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santapau i Filingeri, Ponç de  ( ? , s. XV – 1542)  Capità general de Sicília (1516)

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santasusagna i Santacreu, Ernest  (Barcelona, 1900 - Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1964)  Pintor

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantasusagna i Vallès, Joaquim  (Reus, Baix Camp, 7/mar/1899 – 19/mar/1982)  Escriptor. Promotor cultural i de l'excursionisme a Reus i mentor de les noves generacions a la postguerra. Escriví a la premsa catalana i a la revista del Centre de Lectura. Entre les seves obres cal destacar: Les serres encantades. Impressions pirinenques (1936), Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya (1959), 1900 (1949), Definició de l'excursionisme (1959), A eixam (1968), Memòries d'un muntanyenc (1969), L'escampall (1971), Paraules d'ahir (1974) i La idea fixa (1980). Col·laborà en la guia del Montsant, de la serra la Llena i de les Muntanyes de Prades (1929), i en la de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment  (Catalunya, s. XIII – 1609)  Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Bernat de  ( ? , s. XV - d 1475)  Paer de Lleida (1467)

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc  (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI)  Mestre d'aritmètica de Barcelona. Publicà el 1482 una Summa de l'art d'aritmètica, la primera obra d'aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  (Lleida, s XV)  Traductor. Frare mendicant. Traduí de l'italià al català el Foire di virtú, versió que fou publicada a Lleida (Flors de virtuts e de costums, 1489, 1490), Barcelona (1495) i Girona (1497). La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l'edició veneciana del 1477.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  ( ? , s. XIV - a 1344)  Ambaixador a Avinyó (1336)

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  ( ? , s. XIV - d 1414)  Serví a Sardenya

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Francesc de  (Barcelona, s XIV)  Primer membre del llinatge que fou membre del Consell de Cent barceloní (1325). Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantcliment, Guillem de  ( ? , s. XV – 1515)  Marit de Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Jaume de  (Barcelona, s XIII)  Escrivà de la batllia de Barcelona. Potser era germà de Pere de Santcliment.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere de  (Lleida, Segrià, s XIV – 1405)  Eclesiàstic. Era canonge de la seu lleidatana. Exercí la cancelleria de l'Estudi General (1387-1403). També fou conseller reial. Morí essent bisbe electe de Lleida i poc abans de prendre possessió.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere de  ( ? , s. XIII)  Escrivà

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere de  ( ? , s. XV)  Cavaller

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Pere Joan de  (Barcelona, s. XV - Catalunya, s. XV)  Noble. Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Era segon comandant de l'estol de Bernat de Vilamarí a la guerra contra Gènova de 1454-58.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment, Tomàs de  (Lleida, s XIII - d 1292)  Senyor del castell d'Alcarràs (Segrià), el qual comprà el 1249 a Guillem de Cardona. Rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d'Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i de Casa-saja, Pere Joan de  (Barcelona, s. XV – 1474)  Mercader

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantcliment i de Centelles, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XVI - Praga, Txequia, 1608)  Comanador de Moratalla (Múrcia) a l'orde de Sant Jaume. Fill de Joan de Requesens, òlim de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida. Es distingí a la batalla de Lepant (1571) i fou ambaixador a Flandes i davant l'emperador.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i de Santcliment, Francesc de  (Catalunya, s XV – 1537)  Cavaller. Fill de Pere Joan de Santcliment i d'Aldonça de Santcliment. Es casà amb Beatriu de Corbera i de Santacoloma, que li aportà la baronia de Llinars, i el castell del Far (llurs descendents, cognominats Corbera o Corbera-Santcliment, adquiriren per enllaç amb els Castellet la baronia d'Altafulla i d'extinguiren a la primeria del s. XVIII, i en recolliren l'herència els Rubí, marquesos de Rubí).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i de Santcliment, Pere Joan de  ( ? , s. XVI)  Noble

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i d'Hostalric-Sabastida, Frederic de  ( ? , s. XV – 1533)  Governador de Menorca

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i Pujades, Frederic de  (Catalunya, s XVI – 1609)  Noble. Nét de Frederic de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida. Darrer membre del llinatge. Mort sense successió.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santcliment i Pujades, Mateu de  ( ? , s. XVI)  Cavaller (1544)

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santdionis, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit pel rei-arxiduc Carles III (1709) al general de batalla Josep Camprodon i Santdionis. El títol passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantdionis, Narcís de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Jurisconsult

88 CATALUNYA - CULTURA

Santes, Missa de les  (Catalunya, 1848)  Missa composta per Manuel Blanch i Puig

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santes, santuari de les  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  Santuari

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santes Creus  (Aiguamúrcia, Alt Camp Poble. Creat l'any 1873 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus. Ha esdevingut un nucli d'estiueig i segona residència i turisme; hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió, a l'antic molí de la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santes Creus  (Talarn, Pallars Jussà Despoblat.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santes Creus, cala de  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre Cala de la costa, a llevant de la punta de Santes Creus, entre la punta de l'Àliga i el port de l'Estany.

93 CATALUNYA - ART

monestir de Santes Creus (Alt Camp)Santes Creus, monestir de  (Aiguamúrcia, Alt Camp Monestir cistercenc (1169). Provinent del primitiu monestir de Valldaura (Vallès Occidental), la comunitat s'assentà definitivament al prat de Santes Creus, a l'esquerra del Gaià. L'estructura de Santes Creus és semblant a la de Poblet, amb tres recintes: el monestir pròpiament dit o clausura fou fortificat a instàncies de Pere el Cerimoniós. L'església, començada el 1174, consta de tres naus i transsepte al qual s'obren cinc capelles, i cimbori. Iniciada en estil romànic, palesa la transició al gòtic en molts elements, per exemple a la façana. Té el claustre a migdia i les dependències coventuals entorn d'ell. A la part posterior, al voltant d'un altre claustre, hi ha el palau abacial, les habitacions del monjos vells, l'infermeria i el celler. El palau reial, el nou refetor i els cellers es troben entorn d'un tercer claustre d'arcades baixes. El primer dels esmentats és molt bell iInici página interessant artísticament; hi treballà l'anglès Reinard des Fonoll, introductor del gòtic flamíger a Catalunya, que l'acabà el 1341; comunica amb l'exterior per la porta reial, construïda per Jaume II i Blanca d'Anjou. Aquests reis, així com Pere el Gran, són enterrats al creuer, i nombroses famílies nobles tenen les tombes al claustre. Alt Camp Informació - La Ruta del Cister 

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santes Creus de Bordell  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Antiga església parroquial, agregada a la parròquia de Madrona, al cim de la serra del Bancal (782 m alt), al límit amb el terme de Vilanova de l'Aguda (Noguera).

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santés i Murgui, Josep  (Llíria, Camp de Túria, 1817 – França, s. XIX)  Guerriller carlí

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santes Masses  (Torrefeta, Segarra)  Santuari i casa.

97 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santes Puelles  (Talteull, Rosselló Antic poble i església.

Anar a:    Santac ]    [ Santag ]    [ Santan ]    [ Santapau, P ]    [ Santas ]    [ Santcliment i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans