A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Hi ]    [ His ]    [ Hita ]    [ Hixar i ]    [ Ho ]    [ Homs ]

L'humor només és una altra defensa contra l'univers. (Mel Brooks)

1 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Hidalgo, Elvira d'  (Vall-de-roures, Matarranya, 1892 - Turquia ?, 1980)  Soprano. Estudià a Barcelona i a Itàlia. Debutà a Nàpols (1908) amb Il barbiere di Siviglia de Rossini. S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rosinni i Donizzeti i enregistrà alguns discs. Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923. Es retirà el 1936. Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas. En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d'Ankara (Turquia).

2 CATALUNYA - EMPRESA

Hidroelèctrica de Catalunya SA  (Barcelona, 1946 - )  Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat. Té centrals hidroelèctriques a les conques de l'Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. Té participacions a les centrals nuclears de Vandellòs. el 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa. El seu mercat és Catalunya i Osca.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Hiepes, Tomàs  (País Valencià, s. XVII – 1674)  Pintor. Destacà en les natures mortes i els temes florals.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Higón i Rossell, Lluís  (València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)  Periodista

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaHigueras  (Alt Palància Nom castellà de Figueres.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Higueruelas  (Serrans)  Nom castellà de Figueroles de Domenyo.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Hijarrubia i Lodares, Guillem  (València, 1893 – 1966)  Historiador. Doctor en teologia i dret canònic. Fou degà de la catedral de València i director del Centre de Cultura Valenciana. Estudiós de l'humanista valencià Joan Baptista Anyes, a qui dedicà diverses obres, i dels himnes litúrgics de la seu valenciana.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hilari d'Arenys de Mar  (Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1976)  Poeta i divulgador. Nom que prengué Josep Puig i Bosch en entrar a l'orde caputxí. Ha publicat, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua (1924), La vall de Núria (1929), Del camp i de la terra (1952), Santa Clara d'Assisi (1956), La vida i el sol (1959), Guia de la Vall Sagrada de Núria (1963), etc.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Hilario i Giner, Frederic (Josep Puig i Bosch)  (Maó, 1939 - )  Ceramista

10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hildesind  ( ? , s. X)  Bisbe d'Elna

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Himeri  ( ? , s. IV)  Arquebisbe de Tarragona

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Himes, Chester Bomar  (Jefferson City, Missouri, EUA, 1907 - Moraira, Marina Baixa, 1984)  Escriptor

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaHinet, corral d'  (Bellreguard, Safor)  Veure> Corral d'Hinet, el

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hinojosa i Lucena, Rafael  ( ? , 1939 - )  Escriptor

15 CATALUNYA - ART

Hipòlit, sarcòfag d'  (a la mar, punta de la Mora, Tarragona, s. III aC)  Sarcòfag romà, de marbre

16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Hisäm I  (Còrdova, Andalusia, 757 – 796)  Emir omeia d'al-Àndalus

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hisäm III de Còrdova  (Còrdova, Andalusia, 975 – Lleida, 1036)  Darrer califa d'al-Andalus (1029-31). Deixà el govern en mans del seu primer ministre Häkam ibn Said, que amb les seves mesures econòmiques sembrà el descontentament entre les grans famílies. Després de l'assassinat del primer ministre, Hisäm III fou destituït i es refugià a Lleida. Amb l'abolició del califat començà l'era dels regnes de taifes.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hisern i Molleras, Joaquim  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1804 – Madrid, 1883)  Metge

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hisop, Josep  (Perpinyà, s. XV)  Poeta hebreu

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Hispà, Benet  (Illes Balears, s. XVI)  Poeta

21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaHispania  (Barcelona, 1899 – 1902)  Revista quinzenal d'art i literatura

22 CATALUNYA - EMPRESA

Hispano-Francesa d'Energia Nuclear SA  (Barcelona, 1966 - )  Empresa

23 CATALUNYA - EMPRESA

Hispano-Olivetti SA  (Barcelona, 1929 - )  Fàbrica de màquines d'escriure

24 CATALUNYA - EMPRESA

Hispano Suïssa, La  (Barcelona, 1899 – 1946)  Fàbrica d'automòbils. Fundada per E. de la Cuadra i M. Birkigt i dirigida des del 1904 per Damià Mateu. Fabricava automòbils de luxe i motors d'aviació. El 1946 va ésser absorbida per l'INI i convertida en l'Empresa Nacional d'Autocamions S.A. (ENASA).

25 CATALUNYA - LITERATURA

Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña  (Catalunya, 1876 – 1878)  Obra d'Antoni de Bofarull i de Brocà, la més important obra historiogràfica de l'autor. És un intent de síntesis del cabal d'investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709), per obra de tres o quatre generacions d'erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l'Arxiu Reial de Barcelona. L'obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important. Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l'estudi de les institucions, els costums i la cultura. N'és continuació en certa manera la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87) i la Historia de la guerra civil de los Siete Años en Cataluña, que romangué inacabada.

26 CATALUNYA - LITERATURA

Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón  (Catalunya, 1860 – 1863)  Obra de Víctor Balaguer

27 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaHistòria de Catalunya  (Catalunya, 1934 – 1935)  Obra de Ferran Soldevila

28 CATALUNYA - LITERATURA

Historia de l'esforçat cavaller Partinobles  (Catalunya, 1588 - 1866)  Versió catalana de Partinopeus de Blois, novel·la de cavalleries d'origen francès (s. XII), feta sobre una anterior traducció castellana. La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 -reproduïda de nou el 1912 per R. Miquel i Planas-. Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda: 22 edicions fins al 1866.

29 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Història de València  (València, 1530 – 1537)  Obra de Pere Antoni Beuter

30 ILLES BALEARS - LITERATURA

Història General del Regne de Mallorca  (Illes Balears, 1601)  Obra de Joan Binimelis i Garcia

31 CATALUNYA - LITERATURA

Història Nacional de Catalunya  (Catalunya, 1922 – 1934)  Obra d'Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats sis volums, que arribaren fins a la mort de Felip III (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del s XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil. En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament. És tracta d'un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l'activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular. La part d'investigació més personal hauria estat la relativa als s XIX i XX, que l'autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la "Revista de Catalunya". L'obra és escrita amb claretat en una límpida prosa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHita i Morros, Felip d'  (Barcelona, 1854 - el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1893)  Escriptor. Publicà un estudi titulat Agricultura en lo Pla del Llobregat, interessant per a l'època i base de posteriors estudis de geografia econòmica.

33 ILLES BALEARS - LITERATURA

Hivern a Mallorca, Un  (París, França, 1841)  Llibre de George Sand (fr: Un hiver à Majorque). Publicat el 1841 a "La Revue de Deux Mondes" de París amb el títol d'Un hiver dans le midi de l'Europe i l'any següent amb el títol definitiu. Recull de memòries sobre l'estada de l'autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del nov/1838 al feb/1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums; provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de J.M. Quadrado, publicada a "La Palma" el mateix 1841. Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hivern i Foguet, Josep  (Catalunya, s. XVIII)  Escriptor

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Hiverna, vall  (Alta Ribagorça Vall, afluent per l'esquerra de l'Éssera, al Pirineu axial, on hi ha els pics de Vallhiverna, situat entre la serra Negra i la de Llauset, al sud del massís de la Maladeta. Assoleixen 3.062 i 3.067 m alt.

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Hix  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya Veure> Ix.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hixa, Abraham ben  (Barcelona, 1070 – 1105)  Geògraf i astrònom

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar  (Aragó, s. XIII)  Família

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Alfons d'  (Aragó, s. XV)  Fill de Joan Ferrandis d'Híxar i de Caterina de Beaumont. El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.

40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaHíxar, ducat d'  (Aragó, 1483 - )  Títol senyorial concedit a Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Jaume d'  (Aragó, s. XV)  Noble. Segurament fill de Joan Ferrandis, comte d'Aliaga. Assistí a les Corts de Calataiud el 1481.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar, Marquesa Ferrandis  (Aragó, s. XIII - Navarra, s. XIV)  Filla de Pere Ferrandis, senyor d'Híxar, i de Cecília d'Anglesola. Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Pere Ferrandis d'  ( ? , 1245/49 – 1297)  Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar, Pere Ferrandis d'  ( ? , ? )  Fill de Pere Ferrandis

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar, Violant d'  ( ? , s. XIV – s. XV)  Dama

46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i d'Alagó, Pere Ferrandis d'  ( ? , v 1329 - d 1384)  Quart baró d'Híxar

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i d'Albero, Pere Jordi Ferrandis d'  (Aragó, s. XVII)  Comte de Belchite (1647). Cunyat i hereu d'Antoni Ferrandis d'Híxar i Sancho ! i pare de Pere Lluís Ferrandis d'Híxar i Ferrandis d'Híxar.

48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaHíxar i d'Anglesola, Alfons Ferrandis d'  ( ? , s. XIII - d 1328)  Tercer baró d'Híxar

49 CATALUNYA-ARAGÇO - BIOGRAFIA

Híxar i de Beaumont, Lluís d'  ( ? , s. XV - d 1519)  Segon duc d'Híxar i de Lécera

50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d'  ( ? , v 1419 - d 1487)  Setè baró d'Híxar

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Híxar i de Castre-Pinós, Isabel Margarida Ferrandis d'  ( ? , s. XVII)  Comtessa de Vallfogona i Guimerà

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Centelles, Joan Ferrandis d'  (Aragó, v 1384 - 1454/58)  Sisè senyor de la baronia d'Híxar. Nét de Pere Ferrandis d'Híxar i d'Alagó. Traí la causa de Jaume d'Urgell (parlament d'Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat. Alfons el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33). Actuà de mitjançer entre Joan II i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite. El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i de Mesía, Alfons (II) Ferrandis d'  ( ? , s. XIV)  Baró d'Híxar

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Navarra, Pere Ferrandis d'  (Aragó, s XIII - d 1323)  Segon senyor de la baronia d'Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d'Híxar. Serví Jaume II en l'ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d'Agreda, on s'acordà la divisió d'aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d'Almeria (1309). Després d'un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d'ambdós estats (1316), ingressà a l'orde de predicadors (1319-20). Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d'Híxar i d'Anglesola.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Enríquez, Joan Ferrandis d'  ( ? , s. XV – 1509)  Fill de Lluís (I) Ferrandis

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaHíxar i Fernández de Herèdia, Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d'  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Escriptor

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Ferrandis d'Híxar, Pere Lluís Ferrandis d'  ( ? , s. XVII)  Comte de Belchite

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Mendoza de la Cerda, Martí Ferrandis d'  ( ? , s. XVII)  Duc d'Híxar i de Lécera

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d'  ( ? , s. XV – s. XVI)  Duc d'Híxar i de Lécera

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d'  ( ? , s. XVII)  Comte de Belchite

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hiyya ben Sélomó Habib  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Talmudista jueu

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hoffmann, Yves  (Maruéjols, Gavaldà, França, 1915 - )  Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d'Indústria dels Pirineus Orientals. És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l'èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d'un ensemble euro-méditarranéen, etc. Ha estat un dels fomentadors de l'obertura vers les empreses del sud de l'Albera per tal d'industrialitzar el Rosselló.

62 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaHogar y la Moda, El  (Barcelona, 1909 – s. XX)  Revista en castellà

63 CATALUNYA - EMPPRESA

Hogarotel  (Barcelona, 1960 - )  Saló i certamen internacional d'hotels

64 PAÏSOS CATALANS - PUBLICACIÓ

Hoja del Lunes  (Països Catalans, 4/gen/1926 - 1993)  Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l'estat espanyol. A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana "Full Oficial del Dilluns de Barcelona". A València s'inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948. Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955). Al feb/1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homar  ( ? , s. XVIII)  Religiós agustí

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homar i Mezquida, Gaspar  (Bunyola, Mallorca, 1870 – Barcelona, 1953)  Moblista i decorador

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homar i Toboso, Lluís  (Barcelona, 1957 - )  Actor de teatre

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hombó  (Barcelona, a 987 - d 1021)  Eclesiàstic de Barcelona. Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès. Excel·lent notari i cal·lígraf, se'n conserven documents originals referents a Sant Cugat. Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d'El Escorial, regalat a Felip II pel bisbe de Vic Joan de Cardona.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHomdedéu, Frederic  (Barcelona, s. XIX – 1908)  Escultor. S'establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l'Escuela Nacional de Bellas Artes.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu, Pere  (Tarragona, s. XV - Catalunya, s.XVI)  Pintor. En 1520 realitzà per a la seu de Lleida un retaule de Sant Joaquim i Santa Anna.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu i Toda, Joan  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller. Germà d'Onofre. Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l'expedició del diputat militar Berenguer, d'agost a octubre de 1713. El 3 d'agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l'heroica defensa del baluard de Santa Clara.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu i Toda, Onofre  (Catalunya, s XVII – Àustria?, s XVIII)  Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V (1713). Quan la primera votació del seu Braç s'inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència. Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló. Durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren tots els béns.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHome, turó de l'  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental)  Pic (1.712 m alt)

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homedes i Ranquini, Joan  (Barcelona, 1896 – 1955)  Farmacèutic (1917) i veterinari (1924). Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l'Escola d'Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946). És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.

75 CATALUNYA - LITERATURA

Homenots  (Catalunya, 1958 – 1962)  Semblances publicades per Josep Pla

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homeres, Bonaventura  ( ? , s. XVII)  Framenor

77 CATALUNYA - LITERATURA

Homilies d'Organyà, les  (Organyà, Alt Urgell, s. XII)  Texts en prosa més antics escrits en català

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs  (Illes BalearsVariant gràfica del cognom Oms (família d'artistes mallorquins).

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs, Joan Antoni  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1748)  Escultor

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs, Manuel  (Catalunya, 1842 – 1886)  Escultor. És autor del monument a Isabel la Catòlica, de Madrid, inaugurat poc després de la seva mort.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaHoms, Marcel  (Ceret, Vallespir, 1910 - )  Escultor. Format a París, va crear a Abidjan (Costa d'Ivori) una escola nacional de belles arts (1960-67). Guardonat amb diversos premis, va passar de l'escultura figurativa a l'art abstracte. Té obres monumentals en diversos punts d'Occitània i a Abidjan.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs, Marcià  (Vic, Osona, ? )  Metge

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs i Batlle, Gaspar  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1750)  Escultor

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs i Bisa, Josep Antoni  (Barcelona, 1897 – Quito, Bolívia, 1969)  Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader's Digest. Com a escultor, formà part de l'anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona. Col·laborà en l'obra escultòrica de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs i Ferrés, Elvira  (Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 1954)  Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta. Practicà amb assiduïtat l'aquarel·la i participà en algunes exposicions de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs i Oller, Eladi  (Valls, Alt Camp, 1886 - Rubí, Vallès Occidental, 1973)  Pedagog

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHoms i Oller, Joaquim  (Barcelona, 21/ago/1906 - 9/set/2003)  Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània. Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc. Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs i Picornell, Gaspar (Illes Balears, ? )  Escultor

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Honor de Corbera, l'  (Ribera Alta Nom que prengué la baronia de Corbera

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hònt Hireda, serra d'  (Viella, Vall d'Aran)  Cresta

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hontanar, El  (Alpont, Serrans)  Llogaret

Anar a:    Hi ]    [ His ]    [ Hita ]    [ Hixar i ]    [ Ho ]    [ Homs ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans