|
|
|
Anar a: [ Dest ] [ Desv ] [ Deu ] [ Dev ] [ Dia ] [ Diari ] No m'agrada quan parlen de xoc de cultures, només poden xocar les incultures... (Najat el Hachmi) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Destino (Burgos, Castella, 1937 – Barcelona, 1980) Setmanari 2 CATALUNYA - EMPRESA Destino, Edicions (Barcelona, 1942 - ) Editorial 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrent (Barcelona, s. XIII - s. XV) Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders. El primer membre conegut és Pere Destorrent. 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Destorrent, Bernat Guillem (Illes Balears, s. XIV - ? , s. XIV) Almirall 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrent, Francesc (Barcelona, s. XV) Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrent i Casa-saja, Jaume (Barcelona, v. 1430 – 1499) Noble i polític. Durant la guerra civil contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes. Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II. Aquest darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l'alçament dels remences de Pere Joan Sala. De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l'organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d'Alfons el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l'oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrent i Casa-saja, Pere (Barcelona, v. 1415 – 1462) Polític 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrent i Sirvent, Pere ( ? , ? ) Fill de Pere 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrents, Bernat (Vic ?, Osona, s. XIV) Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l'inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d'aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrents, Pere (Catalunya, s. XIII - s. XIV) Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d'artistes d'aquest cognom, seria el més antic dels coneguts. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrents, Rafael (Barcelona, 1375 - 1408) Pintor i miniaturista. Conegut amb el nom de Rafael Gregori i fill de Ramon Destorrents. El 1405 fou ordenat sacerdot, i obtingué un benefici al monestir de Pedralbes. És autor de la il·luminació del missal de Santa Eulàlia, considerada una obra mestra de la miniatura catalana de l'època. Li han estat atribuïts dibuixos en tinta del rotlle de pergamí amb les figures (en alguns casos, retrats) dels comtes de Barcelona i dels reis de Catalunya-Aragó fins a Martí l'Humà, que es conserva al monestir de Poblet. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrents, Ramon (Barcelona ? , s. XIV) Pintor de retaules i miniaturista. Successor de Ferrer Bassa com a pintor reial, apareix documentat entre el 1351 i el 1362, i potser és el Raymundus de torrente, illuminator citat el 1385. La seva vida i la seva obra són poc conegudes i aixó dificulta la identificació d'obres seves, sovint atribuïdes a d'altres. L'obra que serví per a identificar-lo és el retaule de la capella del palau de l'Almudaina, a Palma de Mallorca. Tota la seva producció demostra el coneixement de la pintura sienesa. Li han estat atribuïts un tríptic amb la Coronació de la Mare de Déu, el Calvari procedent de Balenyà i el retaule de Sant Vicenç. Possiblement en col·laboració amb Jaume Serra, féu la Passió del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa. Li han estat atribuïdes també el retaule de Santa Marta d'Irivalls i la taula de Santa Marta i Santa Margarida, de la catedral de Barcelona. Com a miniaturista, el 1351, il·luminà un saltiri per a Pere el Cerimoniós. Seves o del seu taller són les miniatures del Missal de Reus (1363), de la Crónica de San Juan de la Peña (1369) i del Llibre Verd (1380). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Destorrents, Ramon (Barcelona, s. XIV) Pintor 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Destres, les (Aiguamúrcia, Alt Camp) Veïnat de l'antiga parròquia de l'Albà 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desvalers, Francesc (Illes Balears, s. XIV) Navegant i viatger 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvall, Bertran ( ? , ? ) Escrivà reial 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvall, Joan (Catalunya, s. XIV – s. XV) Il·luminador. És possible autor, o només copista, d'un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Desvalls (Sant Jordi Desvalls, Gironès) Nom adoptat el 1937 per al municipi 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls, Bertran (Barcelona, s. XVII) Polític 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Desvalls, comtat de (Catalunya) Títol concedit el s XVIII per l'emperador Carles VI com a sobirà dels Països Baixos a Manuel Desvalls i de Vilanova (mort a Viena el 1760), nebot del primer marquès del Poal. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Desvalls, Joan (País Valencià, s. XIV – Sardenya, Itàlia, 1409) Conseller de Martí I de Catalunya-Aragó. Conclogué el matrimoni de Martí el Jove amb Blanca de Navarra (1401). Capità de tres naus de l'armada que anà a Sardenya, prengué part a la batalla de Sanluri i fou un dels tres catalans que entraren amb el seu estendard al castell assetjat; envià una relació dels fets als consellers de Barcelona (1409). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls, Lluís Benet (Catalunya, s. XV) Cavaller. El 1471, poc després de la capitulació de Barcelona davant de Joan II, fou un dels aristòcrates catalans que participaren a l'acte de submissió al rei. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls i d'Alegre, Manuel (Àustria ?, s. XVIII – 1760) Fill d'Antoni Desvalls i de Vergós. Exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor del futur emperador Josep II. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls i d'Ardena, Joan Antoni (Barcelona, 1740 – 1820) Hisendat i científic 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls i de Sarriera, Joaquim (Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883) Noble 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls i de Vergós, Manuel ( ? , 1674 – Viena, Àustria, 1774) Militar i polític austriacista 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvalls i Font de Sant-Maurín, Lluís (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 31/des/1889) Noble. Era alcalde de la ciutat poc abans de la revolució de setembre de 1869. Fou una personalitat ciutadana remarcable. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvilar, Arnau (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvilar, Jaume ( ? , ? ) Germà de Pere 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvilar, Pere ( ? , s. XIII) Marí 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvilar, Ponç ( ? , s. XII) Prelat 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desvilar, Ponç ( ? , s. XIII) Eclesiàstic 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dethorey i Camps, Ernest Maria (Barcelona, 1901 – Estocolm, Suècia, 1992) Periodista 40 CATALUNYA - CULTURA Déu, ballet de (Catalunya) FOLK Dansa popular de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l'ofici. Té nombroses variants i una notable antiguitat. Ha estat anomenat també ballet de quatre, per tal com les parelles s'hi agrupaven de dues en dues. Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Déu, Guillem de
( ? , s. XIII – s. XIV) Cavaller 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Déu, Jordi de
Veure> Joan, Jordi. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Déu, Pere de ( ? , s. XIII) Diplomàtic 45 ILLES BALEARS - CULTURA Deu des Teix, Es (Illes Balears, 1962 - ) Grup artístic 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Déu i Francesc, Josep
(Reus, Baix Camp, 1858 - ? , s. XX)
Escriptor 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Déu i Ros, Joan (Olot, Garrotxa, 1835 – s. XIX) Polític republicà 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deudonat
(Catalunya, s. X - 1028) Bisbe de Barcelona 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Deurer, Joan (Illes Balears, s. XIV) Pintor. Entre la producció que se'n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l'església parroquial d'Inca. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deusdedit Altre nom de Deodat, bisbe de Barcelona. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Devesa, la (Rupit i Pruit, Osona) Veïnat i hostal, a la carretera de Vic a Olot, al sector oriental de l'altiplà de Collsacabra. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Devesa, la (Sant Bartomeu del Grau, Osona) Masia i antiga parròquia (Sant Genís Sadevesa). 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Devesa, la (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Santuari (la Mare de Déu de la Devesa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l'església del veïnat dels Angles. L'edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540; la imatge, també romànica, fou destruïda el 1936. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Devesa, la (Girona, Gironès) Parc de la ciutat 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Devesa de Campoamor, la (Torrevella, Baix Segura) Veure> Campoamor, devesa de. 58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Devesa de Ferrutx, sa (Artà, Mallorca Oriental) Antiga possessió reial, al sud de la colònia de Sant Pere, adquirida per Jaume II de Mallorca el 1302, fou venuda en gran part als propietaris de son Morell el 1350. 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Devesa de l'Albufera, la (València, Horta) Dilatada platja sorrenca 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Deveses, les (la Serra d'En Galceran, Plana Alta) Caseria 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Deville, Gabriel (la Torre de França, Rosselló, 1749 – 1795) Eclesiàstic 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Devotes, pas de les (País Valencià) Congost del Cinca 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dexeus i Trias de Bes, Josep Maria (Barcelona, 1924 - ) Ginecòleg. Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona (1956), dirigí la Maternitat de Barcelona (1961-73) i l'Institut Dexeus des del 1973 fins al 1990, any en què n'ocupà la presidència. Ha publicat obres de ginecologia i obstetricia i és membre de diverses societats d'aquestes disciplines, tant nacionals com internacionals. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dexeus i Trias de Bes, Santiago (Barcelona, 1935 - ) Ginecòleg. Es doctorà en medicina a Madrid i amplià estudis a Anglaterra, França, Itàlia i Suïssa. Dirigí el Departament d'Oncologia de la Maternitat de Barcelona entre 1964 i 1972, i des del 1973 dirigí el Departament d'Obstetrícia de l'Institut Dexeus de Barcelona. En aquest institut, el 1984 dirigí la primera fecundació in vitro realitzada a Espanya, juntament amb P.N. Barri. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dextre, Nummi Emilià (Barcelona ?, s. IV - ? , s. V) Noble romà 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Deyà, Bartomeu (Menorca, s. XVIII) Notari i cirurgià 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
67 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Deza, Diego de (Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523) Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Deza, pau de (o Deça) (Deza, Sòria, Castella, 13/mai/1361 - Terrer, Calataiud, Aragó, 14/mai/1361) Acord entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, gestionat per Bernat de Cabrera, pel qual s'establia una concòrdia general; només en quedaven exlosos els infants Ferran i Enric de Trastàmara, com a vassalls infidels del rei castellà. L'atac de Pere I a Calataiud (1362) féu recomençar, però, la guerra. 69 CATALUNYA - CULTURA Dharma, Elèctrica Veure> Elèctrica Dharma. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dhey
Pseudònim de
l'escriptor Llorenç Villalonga
i Pons. 71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Dia, El (Terrassa, Vallès Occidental, 8/abr/1918 – jul/1936) Diari polític i cultural. Netament nacionalista, defensà, fins al juliol de 1936, primerament la política de la Lliga, i després la d'Acció Catalana. en una segona època, durant la guerra, fou òrgan del PSUC. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Dia, El (Manresa, Bages, 1929 – 1933) Diari republicà d'esquerra publicat en català. 73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
74 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Día, El (Palma de Mallorca, 31/mai/1921 – jul/1939) Diari en castellà. Les seves instal·lacions foren comprades per la Delegación Nacional de Prensa de Falange Española per tal d'editar l'actual "Baleares". Propietat de Joan March i Ordinas, fou primerament representant d'un moderat liberalisme; després, amb la II República, anà passant a defensar postures de major conservadurisme. El primer director fou Joan Estelrich. Publicà nombroses col·laboracions en català i significà dintre del periodisme insular un notable intent de renovació. Tingué destacats col·laboradors. 75 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Dia de Baleares, El (Palma de Mallorca, 1981 - 1998) Diari fundat a partir de l'empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes. El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16.000 exemplars. L'any 1998 fou absorbit pel "Mundo" i passà a anomenar-se "El Mundo-El Día de Baleares". 76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Día Gràfico, El (Barcelona, 1913 – 1939) Diari del matí. Lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon. Fou el primer a Espanya a publicar pàgines en retogravat. Acollí Eugeni d'Ors quan hagué d'abandonar de "La Veu de Catalunya" i hi publicà les glosses de Prometeu encadenat. Durant la guerra europea defensà per motius econòmics els interessos alemanys. Publicà col·laboracions en català i en la seva última etapa fou dirigit per Màrius Aguilar. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Diable, pont del (Martorell, Baix Llobregat) Pont d'origen romà 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - CULTURA Diabolus in Musica (Barcelona, 1965 - ) Conjunt musical. Creat pel seu director, J. Guinjoan i per J. Panyella (sots-director del grup). El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del s XX, des d'estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia). Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals. 80 CATALUNYA - CULTURA Diada de la Sardana (Catalunya, 1960 - ) Festivitat anual organitzada per l'Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i l'esperit de germanor sardanista. Els principals actes tenen lloc a l'anomenada ciutat pubilla, diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d'arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents. 81 ILLES BALEARS - CULTURA Diada de Mallorca (Mallorca, 5/mai/1997 - ) Festivitat celebrada anualment el 12 de setembre 82 CATALUNYA - CULTURA Diada del Llibre (Barcelona, 1923 - ) Festivitat comercial i cultural 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Diago, Francesc (Viver, Alt Palància, v. 1560 – València, 1615) Historiador i eclesiàstic. Professà en l'orde dels dominics (1578) i passà al convent de Santa Caterina de Barcelona com a lector de teologia. El 1602 tornà a València, on fou nomenat prior (1603) del convent de Sant Onofre. L'any 1614 Felip III el designà cronista de la corona catalano-aragonesa. És autor de la Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), de la Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603) i d'uns Anales del reino de Valencia (1613), la seva obra més important, de la qual només fou publicat el primer volum, que arriba fins al regnat de Jaume I. També escriví les biografies de sant Vicent Ferrer i de sant Ramon de Penyafort. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Diagonal, la (Barcelona, Barcelonès) Avinguda de la ciutat 86 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Diàleg (València, feb/1961 – mar/1962) Publicació ciclostilada mensual, editada pels estudiants de la facultat de dret de València, amb text bilingüe, però predominantment català. Tingué la col·laboració de diversos professors. Fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a nova generació d'escriptors valenciana. Pel mar/1963 en fou represa l'edició, gairebé exclussivament en castellà. Els redactors del primitiu "Diàleg" fundaren llavors "Concret". 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Diana (Sant Jordi Desvalls, Gironès) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Diana, afluent, per la dreta, del Ter. L'església és dedicada a sant Feliu. 88 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Diana (València, 1559 ?) Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d'una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno. Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions. 89 MÓN - HISTÒRIA Diana, comtat de la (Cuba) Títol nobiliari, concedit el 1881 a Joan Antoni Soler i Morell. 90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dianium (Dénia, Marina Alta) Ciutat romana corresponen a l'actual. 91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
92 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diari de Balears (Palma de Mallorca, 1/mai/1996 - ) Primer diari publicat a les Balears íntegrament en català des del 1939. Té l'origen en el diari "Baleares". Pertany al grup Serra, que edita també el diari "La Última Hora". Dirigit per Miquel Serra. És un diari d'informació general, i prestà una especial atenció a l'àmbit illenc. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Barcelona
Veure> Diario de Barcelona. 94 ILLES BALEARS - PULICACIÓ Diari de Buja (Palma de Mallorca, 23/ago/1812 - 30/abr/1813) Periòdic publicat pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà. Aparegué de manera irregular. En un mallorquí col·loquial i dialectal, del qual féu l'apologia, s'erigí en defensor de l'absolutisme a les Illes. 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Catalunya (Barcelona, 8/jul/1900 - 13/mar/1901) Títol que va fer servir La Veu de Catalunya. 96 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Catalunya (Barcelona, 15/ago/1937 - 21/gen/1939) Diari del matí. Portaveu d'Estat Català, publicat durant la guerra del 1936-39 en deixar de sortir el "Diario de Barcelona". 97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Girona (Girona, 1888 – 1936) Diari. Fundat amb el títol de "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", fins a l'1/gen/1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclós, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català. Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona. Políticament simpatitzà amb la Lliga i sortí fins a l'esclat de la guerra civil. El 1986, amb la desaparició de "Los Sitios", la capçalera tornà a presidir un periòdic escrit en castellà, que fou catalanitzat una altra vegada el 1991. 98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Mataró (Mataró, Maresme, 5/mar/1923 – 19/jul/1936) Diari catòlic de tarda. Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la postura política d'Acció Catalana. Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps. El 1936 se'n féu càrrec el comitè local de control i sortí fins al 1939 amb el títol de "Llibertat". 100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Mataró i la Comarca (Mataró, Maresme, 1/jun/1895 - 31/mai/1920) Diari del matí. Apareix amb el nom de "Diario de Mataró y su Comarca" i redactat en castellà. El 31/oct/1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari "La Nau". 101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Reus (Reus, Baix Camp, 1/jul/1859 – 1938) Diari. Fundat amb el títol de "Diario de Reus de Avisos y Noticias". L'1/oct/1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat. En 1935 passà a mans d'Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control. 102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 2/ago/1910 – 1935) Diari. Es qualificava d'autonomista i d'avisos i notícies sota la direcció de Manuel Duran i Tortajada. Fou editat per espai de més de 25 anys. Per suspensió governativa fou transformat (1919) en "Diari de Sabadell i sa Comarca", amb nova numeració, parò amb el mateix ideari. 103 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1977 - ) Diari. Inclou articles en català i en castellà. L'any 2000 el tiratge era de 8.000 exemplars. 104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
105 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Tarragona (Tarragona, 1939 - ) Diari. Inicialment en castellà amb el nom de "Diario Español de Tarragona", posteriorment modificà la seva capçalera i inclou articles en català i en castellà. L'any 2000 el tiratge era de 16.000 exemplars. 106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Terrassa (Terrassa, Vallès Occidental, 1977 - ) Diari. Inclou articles en català i en castellà. L'any 2000 el tiratge era d'uns 8.000 exemplars. 107 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari de Vic (Vic, Osona, 1/mai/1930 – 1933) Primer diari de Vic redactat en català. Fou catòlic i conservador. Vetllà pels interessos econòmics i tradicionals de la comarca. 108 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari del Migdia (Barcelona, 14/feb/1931 - 28/feb/1931) Diari de vida efímera, ideat per elements d'Unió Catalanista. 109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari d'En Tarassona Veure> Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico. 110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari Mercantil (Barcelona, 1887 - 5/ago/1933) Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de "Diario Mercantil", fou catalanitzat l'1/feb/1932. En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació. 113 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 5/des/1977 - ) Butlletí. Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya que publica les disposicions oficials del govern. Aparegué el 1931 amb el nom de "Butlletí de la Generalitat de Catalunya" i, de manera, més o menys regular, es publicà fins al gener de 1939. Fou reprès amb el restabliment de la Generalitat, sota la presidència de J. Tarradellas. 112 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 1936-39) Veure> Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
