A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Guardia ]    [ Guardia C ]    [ Guardia i M ]    [ Guardiola i ]    [ Guas ]    [ Guasp ]

Si volguessin parlar solament d'allò que entenen, les persones amb prou feines parlarien. (Arturo Graf)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Arnau de la  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l'expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Prelat

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Berenguer de la  ( ? , s. XII)  Cavaller

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Bernat  (Girona, s. XIV – s. XV)  Mestre campaner

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia, Bernat de  (Urgell, s. XIII – s. XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d'Urgell. El 1314, a la mort d'aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guàrdia, fort de la  (Prats de Molló, Vallespir)  Gran fortificació

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Gabriel  (Manresa ?, Bages, s. XV – s. XVI)  Pintor

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

9 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (Serdinyà, Conflent)  Masia i antic terme

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Caseria

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (les Masies de Roda, Osona)  Veure> Sant Miquel de la Guàrdia

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (Sant Esteve de Llitera, Llitera Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Pere Jaume de  ( ?, s. XV)  Cavaller

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia, plans de la  (Prades, Baix Camp)  Altiplà (1.141 m alt)

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Ponç de la  ( ? , 1140 – s. XII)  Trobador català

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, puig de la  (Jorba, Anoia)  Tossal (549 m alt)

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Rafael  (Barcelona, 1845 – 1908)  Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d'estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat "Guía musical". Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l'època. Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878). La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d'aquells anys. Edità també moltes obres didàctiques musicals.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Ramon Berenguer de  ( ? , s. XII)  Magnat

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, serra de la  (Begues, Baix Llobregat)  Serra (534 m alt)

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdia, vescomtat de la  (Catalunya)  Denominació de l'antic vescomtat de Barcelona

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdia Catalana, Reial  (Barcelona, 15/nov/1705 – 1714)  Regiment regular d'infanteria creat per l'arxiduc Carles III. Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d'Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla. Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d'Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia d'Ares, la  (Noves de Segre, Alt Urgell Antic municipi: 1.594 m alt, 33,15 km2, agregat el 1972 a l'actual

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Banyeres, la  (Baix Penedès)  Veure> Banyeres del Penedès

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de la Muga, la  (Terrades, Alt Empordà)  Veïnat

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Mafumet, la  (Tarragonès)  Veure> Pobla de Mafumet, la

26 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàGuàrdia de Noguera  (Pallars Jussà)  Municipi: 532 m alt, 63,1 km2, 146 hab (1999), (ant: Guàrdia de Tremp; ofic: Castell de Mur). Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, drenat per la Noguera Pallaresa, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l'annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, capital del municipi, i Mur. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals, vinya, farratges, oliveres i ametllers). Ramaderia porcina i ovina. La vila ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l'antic castell de la Guàrdia, esmentat ja el 1051; destaquen alguns casals de pedra i l'església parroquial de l'Esperit Sant, del s XVIII. El municipi comprèn, a més, el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur (del s. XI), el poble i antic priorat de Cellers, la quadra de l'Espona i nombrosos despoblats. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament de Castell de Mur

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdia de Ripoll, la  (Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)  Antic castell entre els dos municipis

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia de Sagàs, la  (Sagàs, Berguedà)  Poble i santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia) (o Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia). L'antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment). La imatge, talla romànica (s. XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Tremp, la  (Pallars Jussà)  Veure> Guàrdia de Noguera, la

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia del Bruc, la  (el Bruc, Anoia)  Antic castell

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia dels Prats, la  (Montblanc, Conca de Barberà Poble

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia d'Urgell, la  (Tornabous, Urgell)  Poble

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guàrdia i Bagur, Josep Miquel  (Alaior, Menorca, 1830 – París, França, 1897)  Metge i erudit

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i Canela, Josep-Delfí  (Balaguer, Noguera, 1945 - )  Jurista

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia i d'Ardèvol, Melcior de  (Barcelona ?, s. XVIII – Barcelona, s. XIX)  Noble

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i Esturí, Jaume  (Manlleu, Osona, 1875 – Barcelona, 1935)  Pintor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i Mates, Melcior de  (Barcelona, 1733 – 1789)  Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Fill del fabricant d'indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l'Audiència (1733). Administrà la fàbrica d'indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d'agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles. Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l'Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Campmany la redacció de les Memorias.... Adquirí la noblesa el 1774.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i Vial, Francesc  (Barcelona, 1880 – 1940)  Arquitecte. Ere gendre de Domènech i Montaner i formà part del grup d'arquitectes que intervingueren en la construcció del Palau de la Música Catalana. Autor de nombrosos edificis a Barcelona, s'encarregà, amb col·laboració amb altres, de l'obra del Teatre Municipal de Terrassa (1909) i del Mercat Central de València (1928). A partir del 1939 fou el president del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia Lada, la  (Montoliu de Segarra, Segarra Poble (o Guardiolada), situat a l'est del cap del municipi, al peu d'un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera. Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada. De l'església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.

40 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Guardia Nacional, El  (Barcelona, 15/oct/1835 - 28/oct/1841)  Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades. A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia Pilosa, la  (Pujalt, Anoia)  Poble, a l'extrem oriental del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuardialta  (Os de Balaguer, Noguera Muntanya (711 m alt), que domina pel nord la vila.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiola  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Poble

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiola  (Bages Veure> Sant Salvador de Guardiola.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Joan Benet  (Barcelona, s. XVI – Ripoll, 1616)  Nobiliarista

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Joan Pau  (Cervera, Segarra, s. XV – s. XVI)  Pintor

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Ramon  (Valls, Alt Camp, s. XVII – Catalunya, s. XVIII)  Guerriller

49 ANDORRA - GEOGRAFIA

Guardiola, serra de  (Canillo, Andorra)  Alineació muntanyosa de la parròquia

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola, torre de  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Antiga torre que dominava el port dels Alfacs.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuardiola, Unifred de  (Catalunya, s. XI)  Noble. Era senyor del castell d'Espelt, prop d'Òdena (Anoia). En feú donació a l'església.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola de Bages  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Nom atorgat el 1937 per al municipi

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Guardiola de Berguedà  (Berguedà Municipi: 740 m alt, 61,6 km2, 1.002 hab (1999)

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiola de Font-rubí  (Font-rubí, Alt Penedès Poble i cap del municipi

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiola de Segre  (Bassella, Alt Urgell)  Poble

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola del Penedès  (Font-rubí, Alt Penedès)  Nom atorgat el 1937 per al municipi

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Bonet, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1869 – Barcelona, 1950)  Pintor i escultor

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Farrés, Montserrat  (Barcelona, 1936 - )  Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim. Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Hortoneda, Simó de  (l'Aleixar, Baix Camp, 1773 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1851)  Eclesiàstic i polític. Bisbe d'Urgell (1827), dirigí la Junta carlina del Principat i, expulsat d'Espanya, s'establí a la ciutat de Montpeller, de la Junta carlina de la qual formà part.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuardiola i Noguera, Carles-Jordi  (Manresa, Bages, 20/gen/1942 - )  Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 60. Dedicat a tasques editorials, és director de les edicions La Magrana i secretari de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d'editor, on explica la tasca editorial. Dedicat a l'estudi de Carles Riba, ha publicar diversos llibres sobre aquest escriptor, així com el seu epistolari en tres volums.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guardiola i Ortiz, Josep  (Alacant, 1874 – 1946)  Escriptor

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Prim, Lluís  (Vilassar de Mar, Maresme, 1907 - )  Escriptor

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Sala, Josep  (Santpedor, Bages, 1971 - )  Futbolista

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiolada  (Montoliu de Segarra, Segarra Veure> Guàrdia Lada, la.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiolans  (Vilada, Berguedà Veure> Gardilans.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Guardis, na  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental)  Illot

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuarner i Alonso, Josep Lluís  (Barcelona, 1937 – 3/nov/1993)  Escriptor cinematogràfic i guionista. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com "Fotogramas", "El Periódico" o "La Vanguardia". Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l'obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994). A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guarner i Pérez, Lluís  (València, 1902 – 1986)  Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic. Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d'aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948). En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid. Ha preparat les edicions de les obres de V.W. Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guarner i Vivancos, Josep  (Barcelona, 1899 – Mèxic, 1972)  Militar. Germà de Vicenç. Combaté al Marroc (1921-28). Fou desterrat arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. Durant la guerra civil estigué adscrit a la Secretaria General d'Ordre Públic, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant de l'estat major de l'exèrcit de Catalunya al front d'Aragó i a la defensa de les costes. El 1939 s'exilià a França. Després d'estar internat a Argelers, passà a Mèxic.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guarner i Vivancos, Vicenç  (Maó, Menorca, 11/set/1893 – Mèxic, 1981)  Militar

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guarnier, Domènec  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guart, riu  (Ribagorça)  Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasc, Antoni (o Guarc)  (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XIV)  Arquitecte

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasc, Pere Joan  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613)  Filòsof escolàstic. Religiós dominicà, fou mestre de teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la universitat de Tarragona (1607). Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuasch, Anselm  (Tarragona, 1866 – 1932)  Polític

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Impressor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Francesc  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Joan  (Catalunya, s. XVIII – Valls, Alt Camp, s. XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Pere  ( ? , s. XVI – 1587)  Pintor

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Ramon  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Eclesiàstic

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Gómez, Agustí  (Barcelona, 1913 - )  Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment. És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc. Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuasch i Homs, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1923)  Pintor. Format a la Llotja de Barcelona i a l'escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma (1886-89), on conegué la seva futura muller Emília Coranty. Residí un quant temps a París. Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura. Col·laborà com a crític d'art a diverses publicacions. El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l'efímera Societat de Belles Arts de Barcelona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Miró, Joan Maria  (Barcelona, 1878 – 1961)  Poeta

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Mitjans, Juli  (Barcelona, 1942 - )  Orfebre

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Ribera, Joaquim  (Barcelona, 1848 – 1923)  Arqueòleg i escriptor

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Spick, Artur  (Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943)  Editor i escriptor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Toda, Teresa  (Riudecanyes, Baix Camp, 1848 – Barcelona, 1916)  Religiosa

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp  (Palma de Mallorca, s XVI - s XX)  Família de llibreters i impressors. L'iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGuasp, Antoni  (Illes Balears, 1778 - Valldemossa, Mallorca, 1859)  Caputxí. Conegut com a fra Antoni de Mallorca. Publicà una adaptació mallorquina de l'obra de Jaume Ponti Conversa de Isidro amb lo seu sr. Rector, sobre s'origen de reconfesió (1844).

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d'obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp, Jaume  ( ? , s. XVI)  Llibreter i impressor

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Barberí, Felip  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Impressor

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Esplugues, Jaume  ( ? , s. XVII – 1652)  Impressor

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Gelabert, Bartomeu  (Alaró, Mallorca, 1893 - Palma de Mallorca, 1976)  Escriptor

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Miquel, Gabriel  (Palma de Mallorca, s XVI – s XVII)  Impressor. Fill de Jaume Guasp, germà de Pere i pare de Jaume Guasp i Esplugues, tots ells impressors. Actuà d'impressor entre el 1579 i el 1634.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Miquel, Pere  ( ? , s. XVII – 1652)  Impressor

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGuasp i Oliver, Pere  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Impressor

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Pro, Melcior  ( ? , s. XVIII)  Impressor i gravador

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Pujol, Manuel  (Palma de Mallorca, 1849 – 1924)  Polític i advocat

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guastavino i Gallent, Guillem  (València, 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 1977)  Escriptor i bibliotecari

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guastavino i Moreno, Rafael  (València, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, EUA, 1908)  Mestre d'obres i contructor de voltes de rajola prima d'estil català, gràcies a les quals aconseguí una gran nomenada, exercí d'arquitecte a Nova York, on creà la Guastavino Fireproof Construction Company.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guastavino i Robba, Severí  (València, 1879 – 1950)  Periodista i poeta

Anar a:    Guardia ]    [ Guardia C ]    [ Guardia i M ]    [ Guardiola i ]    [ Guas ]    [ Guasp ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans