A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Montcal ]    [ Montclar, b ]    [ Montde ]    [ Monten ]    [ Montesa ]    [ Montesq ]

Quan hom toca bona música la gent no escolta, i quan hom toca música dolenta la gent no parla. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcal  (Canet d'Adri, Gironès Poble (177 m alt) (ant: Montcald o Montcalt), situat a llevant del cap del municipi. De la seva parròquia de Santa Cecília depèn l'església de Montbó. Fou lloc reial.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcal, el  (Maià de Montcal, Garrotxa Muntanya (529 m alt), al límit nord-occidental del terme, contrafort meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcalb  (Guixers, Solsonès Poble (1.420 m alt), situat a la serra de Montcalb, contrafort meridional de la serra prepirinenca d'Ensija, separa les conques de l'aigua de Valls i de l'aigua d'Ora.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcalvari  (Arenys de Mar, Maresme Antiga ermita (1584), situada davant el port d'Arenys. El 1892 s'hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d'ésser explotat. Hom hi ha instal·lat les oficines del Club Nàutic d'Arenys de Mar.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontcan, el  (Noves de Segre, Alt Urgell Muntanya (1.797 m alt) de l'antic municipi de la Guàrdia d'Ares, entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia. Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén.

6 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montcapell, el  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Cim (1.194 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre els colls de Pedra Dreta i del Faig.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcaro, el  (Roquetes, Baix Ebre Veure> Caro, el.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcasau, estany de  (Vall d'Aran)  Estany d'origen glacial

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcau, el  (Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona)  Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis, que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d'Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcau, el  (Vallès Occidental)  Cim (1.053 m alt) del massís de Sant Llorenç del Munt

11 ANDORRA - GEOGRAFIA

Montcau, riu de  (Canillo, Andorra)  Riu, afluent esquerrà de la Valira d'Encamp

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcau, turó de  (Gelida / Subirats, Alt Penedès Cim (643 m alt) del massís de Garraf, termenal dels dos municipis.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcaubo, el  (Estaon / Jou / Unarre, Pallars Sobirà)  Cim (2.290 m alt), entre els tres termes

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontcerdà  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya Antic nom de la ciutat.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montclar  (Pontils, Conca de Barberà Església romànica (Sant Miquel) i antic castell (amb restes d'una torre), situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí. El lloc és esmentat ja el s XI.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montclar  (Donzell d'Urgell, Urgell)  Poble (470 m alt)

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montclar, baronia de  (Donzell d'Urgell, Urgell)  Jurisdicció senyorial (s. XIV), centrada en la població

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montclar, Fidel de  (Montclar de Berguedà, Berguedà, 1867 - Arenys de Mar, Maresme, 1934)  Frare caputxí

19 ANDORRA - GEOGRAFIA

Montclar, Sant Vicenç de  (Andorra la Vella, Andorra)  Veure> Sant Vicenç de Montclar

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàMontclar de Berguedà  (Berguedà Municipi: 22,08 km2, 728 m alt, 126 hab (2004). Situat al baix Berguedà, a l'esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s'hi ha desenvolupat l'estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Martí, romànica. Dins el terme, que comprèn també l'enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l'església romànica de la Santa Creu de Montclar, així la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa. Àrea comercial de Berga.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montclús  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Masia, al vessant meridional de la tossa de Montclús (1.456 m alt), contrafort septentrional de la serra de puig Lluent.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montclús  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Antiga quadra, al nord del poble de Santa Linya, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d'Àger. Havia depès d'Oro

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontclús, baronia de  (Vallès Oriental)  Altre nom de la baronia de Montseny

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montcolobrer  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Nom antic del Columbret Gran

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcorb  (Riudarenes, Selva)  Santuari

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montcorb, Bernat de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcorbau  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.222 m alt) de l'antic mun. de Betlan

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcorbison  (Vall d'Aran Massís muntanyós

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montcornat, el  (Jújols / Noedes / Oleta, Conflent)  Cim (2.171 m alt) de la serra que separa les valls d'Évol i de Noedes, termenal dels tres municipis.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montcortès, baronia de  (Plans de Sió, Segarra)  Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcortès, que el s. XV pertanyia als Sacirera. Per enllaços passà als Marc i als Moixó.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontcortès de Pallars  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Poble (1.049 m alt) i antic municipi, situat al pla de Corts, a llevant de l'estany de Montcortès. L'església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui. El lloc havia format part del marquesat de Pallars. Formà municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l'antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montcortès de Segarra  (Plans de Sió, Segarra Poble de l'antic mun. de l'Aranyó, situat a l'est del cap del municipi, prop de la carretera de Cervera a Agramunt. L'església parroquial (Santa Anna) depèn de la de Sedó. Centra el poble el castell de Montcortès, notable edifici del s. XVI.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montdarn, quadra de  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Antiga quadra

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montderm, el  (Castellar de N'Hug / Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Contrafort (1.530 m alt) meridional del Puigllançada, al límit dels dos municipis.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montdevalls, el  (Baells, Llitera Muntanya (862 m alt), al límit amb el terme de Peralta i Calassanç, a la divisòria d'aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montdois  (Rupit, Osona)  Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l'extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues. Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268. L'edifici actual és del s. XVIII.

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMontdony, riu de  (Vallespir)  Riu, afluent dretà del Tec, dins de la comarca

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montdragó, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Cala de la costa

39 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monteagudo, concòrdia de  (Monteagudo, Sòria, 29/nov/1291)  Pacte signat entre Jaume II el Just i Sanç IV de Castella, per tal de posar fi a l'estat de guerra entre ambdós sobirans. Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes (fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans) i la promesa d'ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans (com s'esdevingué més tard a Tarifa). Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.

40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Montecateno, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol, concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monteia  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Veure> Montella.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monteixo, serra de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Alineació muntanyosa

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montella  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Llogaret (o Monteia), situat damunt els cingles de Montella, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró. L'antiga parròquia de Sant Miquel depèn actualment de la de Tortellà.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montellà  (Noedes, Conflent)  Masia i antic lloc (1.229 m alt)

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontellà  (Cabó, Alt Urgell)  Bordes, antic terme i església

46 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Montella, comtat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol, concedit per Felip II

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montellà, Minyó de  (Catalunya, s. XVI - Arsèguel, Alt Urgell, des/1588)  Bandoler. El seu cop més conegut fou un gran robatori de diners comés prop de Sidamon. En 1587, havent creuat la ratlla d'Aragó, lluità contra la banda de l'anomenat Barber de Binèfar. L'any següent, perseguit de prop, es refugià al castell d'Arsèguel, on fou acollit pel famós Joan Cadell, senyor de la fortalesa, que resistia el setge de les forces reials. Morí defensant el castell.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montellà de Cadí  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Poble i capital del municipi

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Montellà i Martinet  (Baixa Cerdanya Municipi: 54,7 km2, 1.158 m alt, 502 hab (1999)

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montells i Nadal, Francesc  (Barcelona, 1813 – 1893)  Químic i metge

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montenartró  (Llavorsí, Pallars Sobirà Poble (1.299 m alt), a la Ribalera, a l'esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l'Erm. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn l'església de Romadriu.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montenartró, Fidel de  (Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 - Olot, Garrotxa, 1897)  Frare caputxí

53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaMontenegro, comtat de  (Monterillo, Aragó, 1658 - )  Títol senyorial

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montengon i Paret, Pere  (Alacant, 1745 – Nàpols, Itàlia, 1824)  Escriptor i jesuïta (1759). Anà a Itàlia quan el seu orde fou expulsat, on fou ordenat. Després de la supressió papal de la Companyia, administrà els béns del duc d'Alcañices. Autor de les Odas de Felópatro (1776-79) i de les obres narratives Antenor (1778), Eusebio (1786-88), que la Inquisicó espanyola condemnà el 1779, Eudoxia (1793) i Mirtilo o los pastores transhumantes (1795). Traduí al castellà tragèdies de Sòfocles i poemes d'Ossian.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monterde, Jeroni  (Benassal, Alt Maestrat, s. XVII – València, 1705)  Frare mercedari. Professà el 1652. Escriví lletres en llatí al papa i a alguns reis d'Europa perquè fessin una acció conjunta contra els sarraïns. El seu punt de vista es reflecteix a les obres Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano y agareno, y repercusión de los Lugares Santos (1684), i Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana (1686). Publicà d'altres escrits.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monterde i Real, Cristòfol Joan  (València, 1564 – s. XVII)  Jurista

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monteró  (Camarasa, Noguera Antic lloc i castell, a l'esquerra del Segre, enfront de Llorenç de Montgai, al cim (579 m alt) d'un turó.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monteró i d'Alòs, Josep Gregori de  (Barcelona, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815)  Erudit

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montero i Delgado, Joaquim  (València, 1869 - Santiago de Xile, 1942)  Actor i comediògraf. Es casà amb l'actiu Maria Xatart i tots dos van recòrrer Espanya del 1888 al 1900. Després partí cap a Amèrica, on va estar-se durant bastants anys, sobretot a Xile. El 1913 tornà a la Península i s'instal·là a Barcelona, on actuà primer al teatre Romea i, al cap de poc, al teatre Novetats. Per a les dues companyies compongué i dirigí obres teatrals. Com a actor excel·lí en la representació d'obres de Pirandello, Lenormand i Vildrac. Dirigí a Barcelona el diari "La Noche". Autor de La boda, Clavé, Per Catalunya, A Barcelona, Montserrat, La revista del Romea, etc. En castellà, Balada de Carnaval, amb música d'Amadeu Vives.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMontero i Pérez, Adalmir  (Alacant, 1862 – 1912)  Escriptor

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montero i Pérez, Francesc  (Alacant, 1857 – 1934)  Escriptor

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monterols  (Reus, Baix Camp)  Partida, al nord-oest de la ciutat, que dóna el nom al seu carrer principal.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monterols, turó de  (Barcelona, Barcelonès)  Turó (121 m alt) del pla de la ciutat

64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monterosso, baronia de  (Siracusa, Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, creada el 1408

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monterroio, el  (Pallars Sobirà / Pallars Jussà)  Cim (2.853 m alt) de les dues comarques

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraMontesa  (Costera Municipi: 48,1 km2, 298 m alt, 1.240 hab (1999). A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclussivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l'Alcúdia de Crespins. La vila, d'origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L'església parroquial de Santa Maria és del s XVIII. Àrea comercial de Xàtiva.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontesa  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès)  Barri mixt d'habitatges i indústria

68 CATALUNYA - EMPRESA

Anagrama de MontesaMontesa  (Barcelona, feb/1945 - )  Marca de motocicletes, creada i fabricada per l'empresa Permanyer SA d'Indústries Mecàniques. El 1962 es traslladà a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Fou la primera marca de motocicletes fabricades en sèrie al país. La producció anual (1974) fou de 30.000 unitats i el 1980 de 17.320. Hom n'exportà a 36 països. Era coneguda arreu del món pels seus èxits en competicions esportives. Amb motiu de la creació del model Impala, el 1962 tres motoristes barcelonins feren el recorregut de la Ciutat del Cap a Catalunya. A finals dels anys 70 del s. XX atravessà una aguda crisi que el 1981 la dugué a plantejar un pla de reestructuració. El 1982 signà un acord amb Honda Motor per a fabricar models d'aquesta firma japonesa.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montesa, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Demarcació administrativa

70 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Montesa, orde de  (Catalunya-Aragó, 1317 - )  Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l'orde del Temple, quan aquest fou suprimit pel concili de Viena. L'orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l'orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montesa, vall de  (Costera)  Subcomarca

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montesclado  (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà)  Poble (1.160 m alt)

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Montescot  (Rosselló Municipi: 6,01 km2, 14 m alt, 1.375 hab (1999)

74 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaMontescot, baronia de  (Catalunya Nord)  Jurisdicció senyorial, creada el s. XIII

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Montesinos, Los  (Baix Segura Municipi: 15,1 km2, 2.526 hab (1999)

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos, Vicent  (València, s. XVII)  Matemàtic

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montesinos i Ausina, Marian  ( ? , ? )  Pìntora

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montesinos i Ausina, Rafael  ( ? , ? )  Pìntor

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos i Millo, Antoni  (Carlet, Ribera Alta, 1748 – València, 1822)  Músic

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos y Molina, Manuel  (San Roque, Cadis, Andalusia, 1793 – València, 1862)  Militar

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos i Ramiro, Rafael  (València, 1811 – 1877)  Pintor. Deixeble de Bernardo López a Madrid i de Josep Pérez a València. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà diversos gèneres, però sobretot excel·lí en el paisatge. Pintor de cambra d'Isabel II (1851).

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montesinos Pérez Martínez i Orumbella, Josep  (Oriola, Baix Segura, 1745 – 1828)  Historiador. Fou catedràtic d'humanitats i llatí a la seva ciutat natal. Deixà escrites dues obres, titulades Historia de Orihuela i Blasones de Orihuela.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontesol (Xavier Ballester)  (Barcelona, 1952 - )  Dibuixant

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montesquiu  (Isona, Pallars Jussà Poble (715 m alt), fins al 1970 del municipi d'Orcau, al nord-oest del terme, al vessant septentrional del coll d'Orcau, dominant el pantà de Talarn. De la seva església parroquial (Sant Serni) depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d'Aramunt. El s XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l'Anell.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montesquiu  (Àger, Noguera)  Despoblat i antiga quadra

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montesquiu  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Despoblat i antic castell

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montesquiu  (Pujalt, Anoia)  Antic castell

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu  (Montesquiu d'Albera, Vallespir, ? - ? )  Llinatge feudal

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat Guillem de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. Figurà alguna vegada al seu consell. Fou un dels signants de la concòrdia entre el comte barceloní i Ponç Hug d'Empúries, el 1138.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat II de  ( ? , s. XII - d 1172)  Senyor dels castells de Sant Cristau

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMontesquiu, Bernat IV de  ( ? , s. XII – 1229)  Senyor del castell de Montesquiu

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Bernat V de  ( ? , s. XIII – 1291)  Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Elisenda de  (Rosselló, s. XIII)  Dama

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem de  ( ? , ? )  Fill il·legítim de Bernat V

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem I de (o de Sant Cristau)  (Vallespir, s. XI – s. XII)  Fill de Bernat I de Sant Cristau i d'Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou. Guillem es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. Fou pare de Bernat II de Montesquiu.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem III de  ( ? , s. XII - d 1217)  Senyor dels castells de Sant Cristau

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Montesquiu, Guillem III de  ( ? , s. XIII – 1261)  Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir

98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMontesquiu d'Albera  (Rosselló Municipi: 17,06 km2, 154 m alt, 824 hab (1999). Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l'Albera (puig de Sant Cristau, l'antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d'alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d'aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l'Albera, s'hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada). El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d'Albera, centre de la baronia deInici página Montesquiu. Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d'Agullons (o dels Agullons).

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Montesquiu de Besora  (Osona Municipi: 4,87 km2, 577 m alt, 849 hab (1999)

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montessor  (Os de Balaguer, Noguera Despoblat (1.039 m alt), damunt la serra de Montessor (1.039 m alt), a la divisòria d'aigües entre el Farfanya i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll d'Alberola. Hi ha l'antiga església (que el 1103 fou donada al monestir d'Àger) i les restes del castell de Montessor, un dels castells del comtat d'Urgell, esmentat als s XII i XIII. Es despoblà al s XIV.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montestruc i Fernández de Ronderos, Pau  (València, s. XVIII - Madrid, 1774)  Jurista

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monteugues, Sant Cristòfol de  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental Veure> Sant Cristòfol de Monteugues.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monteys, Josep  (Catalunya, s. XVII)  Framenor. Destacà com a predicador. El 1699 publicà a Barcelona un llibre piadós titulat Via sacra.

Anar a:    Montcal ]    [ Montclar, b ]    [ Montde ]    [ Monten ]    [ Montesa ]    [ Montesq ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans