descripció

Montderm, el  Contrafort (1.530 m alt) meridional del Puigllançada, al límit dels municipis de Castellar de N'Hug i de Guardiola de Berguedà (Berguedà).

C

G

Montdevalls, el  Muntanya (862 m alt) del mun. de Baells (Llitera)

F

G

Montdois  Santuari de la Mare de Déu de Montdois, al mun. de Rupit (Osona), situat a l'extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues. Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268. L'edifici actual és del s. XVIII.

C

G

Montdony, riu de  Riu, afluent dretà del Tec, a la comarca del Vallespir

N

G

Montdragó, cala  Cala de la costa, al mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

Monteagudo, concòrdia de  (Monteagudo, Sòria, 29/nov/1291)  Pacte signat entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella

E

H

Montecateno, principat de  Títol de Sicília, concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca

U

H

Monteia  Veure> Montella  (Sales de Llierca, Garrotxa)

C

G

Monteixo, serra de  Alineació muntanyosa, a Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

Montella  Llogaret del mun. de Sales de Llierca (Garrotxa)

C

G

Montellà  Masia i antic lloc (1.229 m alt) del mun. de Noedes (Conflent)

N

G

Montellà  Bordes, antic terme i església del mun. de Cabó (Alt Urgell)

C

G

Montella, comtat de  Títol de Nàpols (Itàlia), concedit per Felip II

U

H

Montellà, Minyó de  (Catalunya, s. XVI - Arsèguel, Alt Urgell, des/1588)  Bandoler. El seu cop més conegut fou un gran robatori de diners comés prop de Sidamon. En 1587, havent creuat la ratlla d'Aragó, lluità contra la banda de l'anomenat Barber de Binèfar. L'any següent, perseguit de prop, es refugià al castell d'Arsèguel, on fou acollit pel famós Joan Cadell, senyor de la fortalesa, que resistia el setge de les forces reials. Morí defensant el castell.

C

B

Montellà de Cadí  Poble i capital del mun. de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya)

C

Montellà i Martinet  Municipi de la Baixa Cerdanya: 54,7 km2, 1.158 m alt, 502 hab (1999)

C

G

Montells i Nadal, Francesc  (Barcelona, 1813 – 1893)  Químic i metge

C

B

Montenartró  Poble (1.299 m alt) del mun. de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la Ribalera, a l'esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l'Erm. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn l'església de Romadriu.

C

G

Montenartró, Fidel de  (Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 - Olot, Garrotxa, 1897)  Frare caputxí

C

B

Montenegro, comtat de  (Monterillo, Aragó, 1658 - )  Títol senyorial

E

H

Montengon i Paret, Pere  (Alacant, 1745 – Nàpols, Itàlia, 1824)  Escriptor

V

B

Monterde, Jeroni  (Benassal, Alt Maestrat, s. XVII – València, 1705)  Frare mercedari. Professà el 1652. Escriví lletres en llatí al papa i a alguns reis d'Europa perquè fessin una acció conjunta contra els sarraïns. El seu punt de vista es reflecteix a les obres Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano y agareno, y repercusión de los Lugares Santos (1684), i Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana (1686). Publicà d'altres escrits.

V

B

Monterde i Real, Cristòfol Joan  (València, 1564 – s. XVII)  Jurista

V

B

Monteró  Antic lloc i castell del mun. de Camarasa (Noguera)

C

G

Monteró i d'Alòs, Josep Gregori de  (Barcelona, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815)  Erudit

C

B

Montero i Delgado, Joaquim  (València, 1869 - Santiago de Xile, 1942)  Actor i comediògraf

V

B

Montero i Pérez, Adalmir  (Alacant, 1862 – 1912)  Escriptor

V

B

Montero i Pérez, Francesc  (Alacant, 1857 – 1934)  Escriptor

V

B

Monterols  Partida del mun. de Reus (Baix Camp)

C

G

Monterols, turó de  Turó (121 m alt) del pla de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Monterosso, baronia de  Jurisdicció feudal de Siracusa, Sicília, Itàlia, creada el 1408

U

H

Monterroio, el  Cim (2.853 m alt) de les comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà

C

G

Montesa  Municipi de la Costera: 48,1 km2, 298 m alt, 1.240 hab (1999). A la vall de Montesa, entre la serra Plana i la serra Grossa. El terreny és accidentat i en bona part boscat. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l'Alcúdia de Crespins. La vila, d'origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L'església parroquial de Santa Maria és del s. XVIII.

V

M

Montesa  Barri mixt d'habitatges i indústria, a Esplugues de Llobregat (Barcelonès)

C

G

Montesa  (Barcelona, feb/1945 - )  Marca de motocicletes

C

N

Montesa, governació de  Demarcació administrativa del País Valencià (1707 – 1833)

V

H

Montesa, orde de  (Catalunya-Aragó, 1317 - )  Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l'orde del Temple, quan aquest fou suprimit pel concili de Viena. L'orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l'orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció.

P

V

Montesa, vall de  Subcomarca de la Costera

V

G

Montesclado  Poble (1.160 m alt) del mun. de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà)

C

G

Montescot  Municipi del Rosselló: 6,01 km2, 14 m alt, 1.375 hab (1999)

N

M

Montescot, baronia de  Jurisdicció senyorial de la Catalunya Nord, creada el s. XIII

N

H

Montesinos, Los  Municipi del Baix Segura: 15,1 km2, 2.526 hab (1999)

V

Montesinos, Vicent  (València, s. XVII)  Matemàtic

V

B

Montesinos i Ausina, Marian  ( ? , ? )  Pìntora

C

B

Montesinos i Ausina, Rafael  ( ? , ? )  Pìntor

C

B

Montesinos i Millo, Antoni  (Carlet, Ribera Alta, 1748 – València, 1822)  Músic

V

B

Montesinos y Molina, Manuel  (San Roque, Cadis, Andalusia, 1793 – València, 1862)  Militar

V

B

Montesinos i Ramiro, Rafael  (València, 1811 – 1877)  Pintor. Deixeble de Bernardo López a Madrid i de Josep Pérez a València. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà diversos gèneres, però sobretot excel·lí en el paisatge. Pintor de cambra d'Isabel II (1851).

V

B

Montesinos Pérez Martínez i Orumbella, Josep  (Oriola, Baix Segura, 1745 – 1828)  Historiador

V

B

Montesol (Xavier Ballester)  (Barcelona, 1952 - )  Dibuixant

C

B

Montesquiu  Poble (715 m alt) del mun. d'Isona (Pallars Jussà)

C

G

Montesquiu  Despoblat i antiga quadra del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

Montesquiu  Despoblat i antic castell del mun. de Vallbona de les Monges (Urgell)

C

G

Montesquiu  Antic castell del mun. de Pujalt (Anoia)

C

G

Montesquiu  (Montesquiu d'Albera, Vallespir, ? - ? )  Llinatge feudal

N

B

Montesquiu, Bernat Guillem de  ( ? , s. XII)  Magnat

N

B

Montesquiu, Bernat II de  ( ? , s. XII - d 1172)  Senyor dels castells de Sant Cristau

C

B

Montesquiu, Bernat IV de  ( ? , s. XII – 1229)  Senyor del castell de Montesquiu

C

B

Montesquiu, Bernat V de  ( ? , s. XIII – 1291)  Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir

C

B

Montesquiu, Elisenda de  (Rosselló, s. XIII)  Dama

N

B

Montesquiu, Guillem de  ( ? , ? )  Fill il·legítim de Bernat V

C

B

Montesquiu, Guillem I de (o de Sant Cristau)  (Vallespir, s. XI – s. XII)  Fill de Bernat I de Sant Cristau i d'Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou. Guillem es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. Fou pare de Bernat II de Montesquiu.

C

B

Montesquiu, Guillem III de  ( ? , s. XII - d 1217)  Senyor dels castells de Sant Cristau

C

B

Montesquiu, Guillem III de  ( ? , s. XIII – 1261)  Senyor del castell de Sant Esteve del M