A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Mes ]    [ Mest ]    [ Mestres ]    [ Mestres i M ]    [ Mey ]    [ Mico ]

El fil fa el collaret, no pas les perles. (Gustave Flaubert)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mesalles i Bisbe, Jordi  (Barcelona, 1953 - )  Director de teatre i dramaturg. S'especialitzà en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d'interpretació. Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista "El viejo Topo". Ha dirigit diverses obres, tant d'autors catalans com estrangers, amb algunes de les quals ha obtingut premis.

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mesclant d'Aigües, el  Alta Cerdanya)  Afluent dretà del riu d'Angostrina

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Meseguer i Costa, Josep  (Vallibona, Ports, 1843 – Granada, Andalusia, 1920)  Eclesiàstic. Doctor en teologia i dret, fou professor als seminaris de Tortosa i Tarragona. Secretari de cambra d'Oviedo (1868) i València (1882), el 1889 va ésser nomenat bisbe de Lleida, on establí el nou seminari i fundà el museu diocesà. El 1905 passà d'arquebisbe a Granada. Publicà un catecisme, diverses pastorals i nombrosos articles a la premsa.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mesía de Guzmán-Dávila y Spinola, Gaspar  ( ? , s. XVII - València ?, 1667)  Militar

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMesons  (Castellàs, Pallars Sobirà)  Caseria i, juntament amb Torre, antiga quadra, situada a la dreta del riu de Castellàs, aigua avall de Junyent.

6 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mesquí  (Bellmunt de Mesquí, Matarranya Despoblat.

7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mesquí, riu de  (Bellmunt de Mesquí, Matarranya)  Afluent dretà del Guadalop

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mesquida  (Beniardà, Marina Baixa)  Masia i partida

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mesquida, Lluc  (Santa Maria del Camí, Mallorca, s. XVII - Mallorca, s. XVIII)  Mestre d'obres. Traçà amb nau única, coberta amb volta d'arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí (1714-37), Sóller (1747) i Llucmajor, així com de l'església i el claustre de Sant Antoni de Palma de Mallorca i de la presó d'aquesta ciutat. Hom ha discutit l'atribució a ell de l'església de Sant Gaietà de Palma (1752-59), considerada massa audaç per haver estat feta per un arquitecte retrògrad com ell.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mesquida, sa  (Maó, Menorca Cala i centre d'estiueig, a la costa oriental de l'illa, al nord de la ciutat. En aquesta cala desembarcaren les forces franceses enviades per Richelieu per ocupar l'illa. El duc de Crillon hi féu, igualment, un desembarcament parcial amb les seves forces hispàniques.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMesquida, sa  (Capdepera, Mallorca Oriental)  Urbanització turística

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mesquida i Amengual, Biel  (Castelló de la Plana, Plana Alta, 9/gen/1947 - )  Escriptor. Es donà a conèixer el 1975 en guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'adolescent de sal. Activista dels drets dels homosexuals (El bell país on els homes desitgen els homes, 1985), té una clara voluntat d'agitació cultural: Puta-Marés (1977), Self-Service (1977, amb Quim Monzó), Dol (1990), Excelsior (1998) i Vertígens (1999).

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mesquida i Munar, Guillem  (Palma de Mallorca, 1675 – 1747)  Pintor. Es formà a Roma, a Venècia i a Bolonya. Retornà a Mallorca l'any 1710, però poc després s'establí a Venècia, des d'on passà a Colònia com a pintor de l'elector Climent August i de l'emperador Maximilià II Manuel de Baviera. Pintor famós a la seva època, el seu estil evolucionà des d'un barroc academicista al rococó, d'influència europea. Deixà un nombre important d'obres a l'illa de Mallorca, com ara La Mare de Déu amb els Pares de l'Església, el fris de Les quatre estacions de l'any o la capella de La Puríssima de la seu.

14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mesquita  (Llutxent, Vall d'Albaida Despoblat.

15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mesquita, la  (Artana, Plana Baixa Despoblat, antic lloc de moriscs.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Messa  Pseudònim del pintor Francesc Sempere i Fernàndez de Messa.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMesseguer, Benet  (Catalunya, s. XX – Mèxic, 1982)  Pintor

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Messeguer, Josep  (València, 1894 – 1957)  Pintor

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Messes, sèquia de  (Costera)  Sèquia de la comarca

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mestalla, sèquia de  (València, Horta Sèquia de l'Horta, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València. Deriva les aigües del riu Túria, per l'esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel nord. Disposa de 14 files d'aigua i rega unes 900 ha (1971), progressivament en minva pel creixement urbà. Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mestracà  (Camprodon, Ripollès)  Forma popular de Bestracà.

22 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Mestrança de Cavalleria de València, Reial  (País Valencià, 1690 - )  Cos nobiliari

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestre, Bernat  (Catalunya, s. XVI - a 1602)  Heraldista i eclesiàstic. Domer de l'església de Sant Pere de les Puel·les. Fruit dels seus estudis d'heràldica és el llibre Nobiliari de Catalunya o Armeria catalana.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestre, Francesc  (Catalunya, s XV)  Pintor gòtic. El 1495 contractà amb Pere Alemany el retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, però només en realitzà el bancal, a causa de la seva mort. L'obra fou acabada per Pere Alemany i Rafael Vergós.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mestre, Gabriel  (Felanitx, Mallorca, 1737 - Palma de Mallorca, 1809)  Frare agustí

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMestre, Mateu  (Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà, 1719 - Mataró, Maresme, 1820)  Religiós escolapi. Fou provincial de l'orde i jutge del Sant Ofici. És autor de diversos escrits, entre els quals destaquen els reunits al volum titulat Circulares (1768).

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mestre, Miquel  (Rosselló, s. XVII)  Guerriller

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mestre, Vicent  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Pintor

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mestre del bisbe Galiana  (Illes Balears, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Col·laborà amb Ramon Destorrents en la decoració dels pinacles del retaule de l'Almudaina de Palma de Mallorca, on probablement s'establí. Realitzà un retaule per encàrrec del bisbe Galiana, dedicat a sant Pau, una Crucifixió i una Anunciació. El seu estil revela l'influx de Destorrents i una gran relació amb els mestres de Santa Eulàlia i Montsió.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestre i Artigas, Cristòfol  (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1879 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1969)  Agrònom. Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l'estació enològica de Vilafranca del Penedès, on hi creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de físico-química per a l'anàlisi electroquímica dels vins. També creà les estacions de Jumella (1912), de Felanitx (1913), d'Almendralejo (1916) i de Cariñena (1925). Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestre i Artigas, Ernest  (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 - Felanitx, Mallorca, 1968)  Agrònom

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mestre i Barceló, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1790 - Palma de Mallorca, 1852)  Teòleg

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mestre i Bosch, Joan  (Palma de Mallorca, 1826 – s. XIX)  Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona. Excel·lí en el retrat i en els temes d'inspiració religiosa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMestre i Castellví, Lluís  (Barcelona, 1910 - )  Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l'Hospitalet de Llobregat. Ha pintat temes florals, retrats i marines. L'ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mestre i Mestre, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 15/feb/1914 - )  Metge psiquiatre i escriptor. Director de l'hospital psiquiàtric de les Balears i de l'Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma. Col·laborador de revistes mèdiques, ha estudiat, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull. Ha publicat diversos llibre de versos, alguns dels quals en català, i obres de divulgació científica. Li ha estat concedida la Medalla d'Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestre i Moragas, Albert  (Barcelona, 1891 – 1977)  Dibuixant humorístic i il·lustrador

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestre i Noè, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1866 – 1940)  Escriptor. Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l'Ebre. Fundà els periódics "La Veu de Tortosa" i "La Veu de la Comarca". Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916).

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mestre i Sanchis, Antoni  (Oliva, Safor, 1933 - )  Historiador i sacerdot. Els seus estudis històrics versen principalment sobre la Il·lustració; sobretot tractats de l'obra de Gregori Maians i Siscar. Cal remarcar-ne els treballs Ilustración y Reforma de la Iglesia (1968), Pensamiento político-religioso de don Gregorio Mayans y Siscar (1699-1718) (1968), Despotismo e Ilustración en España (1976) i La Ilustración española (1998). Ha traduït Gregorii Maiansii vita (1974), de J.C. Strodtman, per a la qual féu un estudi preliminar i ha publicat també una edició crítica de la Vida de Cervantes (1972) de Maians.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMestre i Tudela, Joan  (Lleida, s. XIX – 1889)  Dirigent carlí

38 CATALUNYA - LITERATURA

Mestre en Gai Saber  (Barcelona, 1859 - )  Títol honorífic dels Jocs Florals

39 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mestre Tites, Lo  (Barcelona, mai/1868 – 1911)  Nom donat a diversos setmanaris carlins en català. Primer l'utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del mai/1868. Del 20/nov/1868 al 27/abr/1872 aparegué el primer setmanari carlí d'aquest nom -per a combatre liberals i republicans-, substituït, durant una suspensió, per "Lo Entreteniment" (1870). Tornà a sortir del 12/jul/1888 al 23/gen/1890, i encara del 26/jun/1897 al 17/mar/1900. Editat a Manresa del 23/mar al 10/ago/1907, fou un setmanari escolar carlí. Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l'any següent.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres  ( ? , ? )  Família de mestres de cases i arquitectes

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres, Antoni  (Agramunt, Urgell, 1829 - Catalunya, 1866)  Escriptor. Escriví en castellà algunes obres de teatre.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres, Jaume  (Jorba, Anoia, s. XVII - ? , s. XVIII)  Capità de voluntaris

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres, Miquel  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Fou lector de teologia. És autor d'un estudi sobre sant Antoni de Pàdua que fou reeditat diverses vegades.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMestres, Ramon M.  (Barcelona, 1864 - San José, Califòrnia, EUA, 1930)  Eclesiàstic

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres, Salvador  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1879)  Eclesiàstic i filòsof

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Albet, Pere  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1901 – 1975)  Polític

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Borrell, Feliu  (Barcelona, 1872 – 1933)  Pintor

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Brunet, Lluís  (Barcelona, 1899 - )  Pintor i escultor

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Cabanes, Josep  (Manresa, Bages, 1898 – Barcelona, 1990)  Escenògraf i pintor

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Calvet, Joan  (Barcelona, 1871 – 1955)  Empresari teatral

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMestres i Calvet, Salvador  (Barcelona, 1868 – 1950)  Baríton

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Capdevila, Lluís  (Tarragona, 1900 – Mèxic, 1968)  Químic enòleg i polític

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Esplugas, Josep Oriol  (Barcelona, 1815 – 1895)  Arquitecte

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Fossas, Jaume  (Barcelona, 1892 - Vallvidrera, Barcelona, 1981)  Arquitecte

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Gramatxes, Francesc d'A.  ( ? , s. XVIII – 1814)  Arquitecte

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Gramatxes, Josep  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Arquitecte

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Guitart, Francesc d'A.  ( ? , s. XVIII)  Mestre de cases

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Jou, Felip  (Barcelona, 1903 - )  Editor, importador i llibreter

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMestres i Miquel, Josep  (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1868 – 1949)  Polític, metge i agronomista

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Oñós, Apel·les  (Barcelona, 1854 – 1936)  Dibuixant, músic i escriptor

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Oñós, Aristides  (Barcelona, 1850 – 1899)  Escriptor

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Palmeta, Salvador  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1911 – Barcelona, 1975)  Dibuixant

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Puiggibert, Salvador  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1910 - )  Dibuixant

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Quadreny, Josep  (Manresa, Bages, 1929 - )  Músic

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mestres i Ximenes, Josep  ( ? , s. XVIII – 1804)  Mestre de cases

66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMesull, el  (Benés, Alta Ribagorça)  Caseria

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mesullam ben Selomó de Piera (dit En Vides de Girona)  (Catalunya, s. XIII - v 1265)  Dirigent jueu i poeta

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mesura, Deudonat  ( ? , s. XVII)  Religiós agustí

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Metge, Bernat  (Barcelona, 1340/46 – 1413)  Escriptor

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Metge, Guillem  (Catalunya, s. XIV)  Arquitecte gòtic. Mestre major de les obres de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar; probablement en dirigí la realització de les voltes.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Metge, riu de  (Berguedà Veure> Demetge, riu.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Metges, els  (Cruïlles, Baix Empordà Veure> Sant Cebrià de Lledó.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMetras i Mavet, René  (Saint-Étienne, França, 1926 – Barcelona, 1986)  Col·leccionista i marxant d'art. Fill d'una família instal·lada a Catalunya el 1934. Estudià enginyeria tèxtil. Practicà la pintura fins al 1947. Féu amistat amb diversos artistes, amb els quals col·laborà al Club 49 i a Dau al Set, on fou el tresorer. Seduït pel surrealisme màgic, col·leccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos. Edità "El Correo de las Artes" (1958-62), i formà part del Museu d'Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD. Obrí una galeria a Barcelona (1962), on presentà obres d'artistes internacionals. Ha format part de diferents jurats i ha col·laborat en les biennals de Venècia i Säo Paulo.

74 CATALUNYA - CULTURA

Metrònom, sala  (Barcelona, 1980 – 1990)  Fundació

75 CATALUNYA - ART

Metros  (Barcelona, 1985 - )  Companyia de dansa contemporània. Fundada i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives hen estat Nofres (1987) i Sols a soles (1988).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Meüll  (Pallars Jussà)  Poble de l'antic mun. de Mur

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mey, Andreu Aureli  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Impressor i escriptor

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mey, Joan Felip  (País Valencià, s XVI – València, 1612)  Impressor i humanista. Fill de Joan Felip i germà d'Andreu Aureli. Col·laborà amb el seu pare, del qual fou successor. Treballà tanmateix a Sogorb els anys 1612-13. Del 1615 al 1625 apareix amb obrador propi a València.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMey, Sebastià  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Escriptor. És autor del recull Fabularia de qüentos antiguos y nuevos (1613) i de les dues novel·les curtes El emperador y su hijo i El caballero leal a su señor.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mey, vídua de Joan  Veure> Galès, Jerònima.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mezquida i Gené, Lluís Maria  (Tarragona, 1920 - )  Escriptor. Ha publicat un gran nombre d'articles a la premsa de Barcelona i de Madrid, generalment sobre temes tarragonins. És autor dels llibres Guía de Tarragona (1946), Miscel·lània tarraconense de 1885 (1948) i Visió de la Tarragona de 1833 (1949).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mialet i Rabadà, Pere  (Valls, Alt Camp, 1900 – Barcelona, 1968)  Escriptor. Col·laborador de "Catalana", "La Nova Revista", "L'Opinió", "Mirador", "Lluita" (de Valls, 1931-33) i redactor de "La Publicitat" (1928-37) i de "La Humanitat" (1937-39). Novel·lista popular, publicà Cara i creu (1925), L'esparver (1925), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes (1929). També publicà obres teatrals: Error de perspectiva, Melodia discordant i Canvi de ruta (1953); reculls narratius: Pere Mialet presenta... (1929), i comèdies: Pau Canyelles, ex-difunt i La terra em crida.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miami, platja de  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Veure> Platja de Miami, la

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMiana, la  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Poble

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mianes  (Tortosa, Baix Ebre)  Antic poble, al delta de l'Ebre

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miànigues  (Porqueres, Pla de l'Estany Poble (192 m alt), al sud de l'estany de Banyoles. De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Guémol i el veïnat de la Formiga. Lloc esmentat ja el 957.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mias i Codina, Pere  (Lleida, 1880 – Montpeller, França, 1941)  Polític i advocat. Tinent d'alcalde delegat de finances de l'Ajuntament de Lleida (1905-10). Fou diputat a la Mancomunitat per les Borges Blanques i dirigí el Departament d'Agricultura. Elegit, per Lleida, diputat d'ERC al Parlament català (nov/1932), fou president de la Comissió de Pressupostos i director general d'Agricultura i Economia de la Generalitat. El 1939 s'exilià a França.

88 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Micalet, El  (València, 1905 - )  Societat coral

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Micena  (Otos, Vall d'Albaida)  Caseria i antic poble

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Micharmut (Joan Bosch i Quevedo)  (València, 1953 - )  Dibuixant i autor d'historietes

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMichavila i Asensi, Joaquim  (l'Alcora, Alcalatén, 1926 - )  Pintor. El seu nom figurà entre el grup d'El Set i el grup Parpalló. De la figuració ha evolucionat cap a una abstracció constructivista del tipus escultorico-pictòric. Ha participat en mostres d'art internacionals, com la II Biennal d'Alexandria (1960) i la VI Biennal de Sâo Paulo (1961). Membre de l'Acadèmia de Sant Carles, s'ha dedicat també al disseny de vitralls i a l'escenografia.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Micleta  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Despoblat i actual masia, al sud de la vila. Lloc de moriscs (18 focs el 1572), que passaren, el 1584, a Algèria.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Micó, forat  (Sant Pere de Torelló, Osona Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt. Hom hi ha construït una presa.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Micó, Francesc  (Vic, Osona, 1528 – Barcelona, s. XVI)  Botànic

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Micó, Joan  (el Palomar, Vall d'Albaida, 1489 – València, 1555)  Dominicà

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Micó, Josep  ( ? , s. XVI)  Astrònom i teòleg

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMicó, Onofre  (Xàtiva, Costera, v 1637 – València, 1702)  Apologeta i trinitari calçat

98 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Micrent  (Montitxelvo, Vall d'Albaida)  Despoblat

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mier, Alfons  (Barcelona, 1912 - )  Pintor

100 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaMieres  (Garrotxa Municipi: 26,07 km2, 286 m alt, 335 hab (2011). Situat al límit amb el Pla de l'Estany, a la vall del riu Tort. El terme és boscat i accidentat al sud per les serres de Finestres i Rocacorba. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà que produeix ferratges i, sobretot, cereals (blat, blat de moro i mill), complementada per la ramaderia de bestiar boví (producció de llet). La població ha minvat notablement des de la fi del s XIX, sobretot en el període 1960-80. La vila es troba entre la riera de Mieres, afluent del Ser, i el riu Tort, i hi destaca l'església parroquial de Sant Pere, barroca. Dins el terme hi ha el barri de la Cellera (amb l'església de Santa Maria de Romeria), el poble del Freixe, els veïnats de Samuntà i Burgueroles i els antics pobles de Ruïtlles i Pinçac. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament de Mieres - Estadístiques

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mieres, alçament de  (Mieres, Garrotxa, set/1484)  Revolta. Es produí en intentar l'algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d'altres autoritats, d'executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors. En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala. El lloctinent de Catalunya, Enric d'Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tant bon punt hagué tornat a Barcelona els remences s'insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l'anomenada segona guerra dels remences.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMieres, Guillem de  ( ? , s. XIV)  Escultor

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mieres, Tomàs  (Girona, 1400 – Barcelona, 1474)  Jurista. Conseller reial de Joan II i fiscal del Reial Patrimoni. Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents. Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l'Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l'època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis.

104 EUROPA - BIOGRAFIA

Mies van de Rohe, Ludwig  (Alemanya, 1886 – 1969)  Arquitecte. Nacionalitzat nord-americà, fou una de les figures més importants de l'art del s XX. Del 1929 data una de les seves obres mestres, el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona, estructura de muntants lleugers d'acer cromat que sostenia una planxa de formigó i que constituí un exemple de perfecta modulació de l'espai. Al seu interior, sòbriament moblat pel mateix Mies, figurava l'anomenada cadira Barcelona, un dels seus dissenys més cèlebres.

Anar a:    Mes ]    [ Mest ]    [ Mestres ]    [ Mestres i M ]    [ Mey ]    [ Mico ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans