A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Bone ]    [ Bonet i A ]    [ Bonet i M ]    [ Bonh ]    [ Bonm ]    [ Bons ]

Mai poden ser lliures els que viuen en una nació esclava. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonell i Chanut, Ramon  (Barcelona, 1889 – 1963)  Professor de trompa. Ensenyà a l'Escola Municipal de Música (1914) i al Liceu (1919) de Barcelona. Formà part de diverses orquestres, entre les quals de l'Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sots-director des del 1943. Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonell i Costa, Esteve  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1942 - )  Arquitecte. Es formà a l'escola de Barcelona, on fou professor de projectes. També ha estat professor invitat a l'escola d'arquitectura de Lausana. Entre les seves obres sobresurten l'edifici Frègoli a Barcelona (1975, premi FAD), un centre d'assistència sanitària a Molins de Rei (1982, en col·laboració amb J.M. Gil) i el velòdrom de Barcelona (1983, en col·laboració amb Francesc Rius; premi FAD).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonells, Jaume  (Barcelona, 1745 - s XIX)  Metge. Membre de les acadèmies de medicina de Barcelona, de Madrid i de París. Publicà treballs sobre els atacs de feridura, les morts sobtades a Barcelona (1781) i l'alletament dels infants (1792), i, en col·laboració amb Ignasi Lacaba, un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (1796-1800), que fou el primer tractat modern d'anatomia publicat a la Península. És un autor important en el ressorgiment de la medicina catalana.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonestarre  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà Poble (1.084 m alt), situat al Vallat d'Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d'Estaon. La seva església del Roser depèn de la parròquia d'Anàs. Formava part de l'antic mun. d'Estaon.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonesvalls, hospital de  (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès Altre nom amb que també és conegut l'hospital de Cervelló.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Essent arxiprest a Belchite (Aragó), Jaume II el Just el féu anar prop del seu fill Joan per completar l'educació d'aquest i orientar-lo en les seves lectures, pocs anys abans que l'infant reial, tot just complerts els divuit anys, assolís l'alta dignitat d'arquebisbe de Toledo. La vasta cultura de Joan sembla un bon exponent de la competència del mestre Bonet.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bonet, Esteve  (Santa Margalida, Mallorca, s XVIII – 1836)  Poeta i notari. Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas (1824). Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet, Jaume  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta. Autor d'una cobla en català on es plany de l'amor i el rebutja, i d'una cançó d'absència conservada parcialment, recopilades al Cançoner Vega-Aguiló.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonet, Joan  (Olot, Garrotxa, 1621 – 1691)  Escriptor. Carmelità descalç a Olot (1636), ocupà diversos càrrecs dins l'orde. Publicà, entre d'altres obres, Jardín del Carmelo (1660) i Elegàncies de Paulo Manucio (1679), traducció catalana de la versió castellana de Llorenç Palmireno.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonet, Josep Esteve  (País Valencià, 1741 – 1802)  Escultor. Col·laborà amb Josep Ginés a la confecció del pessebre monumental per al rei Carles IV. Bonet en realitzà unes dues-centes figures. Aquest conjunt és considerat el més important del món dins el seu gènere. Dirigí l'Acadèmia de Sant Carles de València.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonet, Nicolau  (València, s XVI – 1603)  Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la Valldecrist. Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits.

13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bonet Bonjorn  Nom romànic del jueu de Perpinyà, Ya'aqob ben David ben Yom Tob Ha-po'el.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonet i Alcantarilla, Pere  (València, 1864 - s XX)  Poeta i periodista. Era redactor d'"El Mercantil Valenciano". Fou Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Amigó, Joaquim  (Barcelona, 1852 – 1913)  Metge. Fou professor i catedràtic d'obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Matges. Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d'obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l'exercici de la medicina. El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonet i Amigó, Miquel  (Barcelona, 1855 – s XIX)  Químic. Germà de Joaquim. L'any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Bonet i ArmengolBonet i Armengol, Jordi  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte i dirigent d'escoltisme. Fill de Lluís Bonet i Garí. Titulat a Barcelona (1949). En algunes de les seves construccions: esglésies de Sant Medir, Barcelona (1960), de Vinyoles d'Oris, Osona (1955), i de Fortesa, Anoia (1962) ha adoptat i actualitzat les teories de Gaudí. Posteriorment ha realitzat, entre altres obres, l'auditori Pau Casals, al Vendrell (1981). Fou membre de l'equip La Cantonada i d'Ars Sacra (1962). Ha estat el primer president de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona (1957), secretari general de la Conferència Internacional de l'Escoltisme Catòlic (1977-81), comanador de l'orde de Sant Gregori el Magne (1981) i consultor del Consell Pontifici per als Laics (1985). Així mateix ha estat Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya (1981-84).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Armengol, Narcís  (Barcelona, 1933 - )  Compositor. Fill de Lluís Bonet i Garí. Deixeble dels mestres Joan Massià i Eduard Toldrà, i després de Nadia Boulanger, a París. És l'últim representant del moviment neoclàssic a Catalunya.  Ha estat president de les Joventuts Musicals de Barcelona (1955) i de la Federació Internacional de les Joventuts Musicals (1962). El 1979 prengué la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i després fou director de l'École Normale de Musique de París. D'entre les seves obres destaquen: Misa en Epiphania Domini (1957), Homenatge a Gaudí (1966) o La pell de brau (1967), sobre poemes de S. Espriu.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Ayet, Sebastià  (Barcelona, 1909 - )  Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d'obres remarcables, com l'església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonet i Baltà, Joan  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1906 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6/jul/1997)  Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l'Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona. Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Verdaguer (1949), així com de L'església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer. Fou el fundador i director del Seminari d'Història Contemporània de l'Església a Catalunya.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Bertran, Josep  (Barcelona, 1941 - )  Arquitecte i dissenyador. Estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor (1975-78). Membre fundador del Studio Per. Amb C. Cirici ha realitzat projectes per al sector públic i encàrrecs privats. Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Bonet, Baldomer  (Castellserà, Urgell, 1857 - Catalunya, 1925)  Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899). Féu un estudi per a l'obtenció de l'àcid clorhídric a partir de l'àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d'obtenció del clorur d'antimoni.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Bonfill, Francesc  (Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 1889)  Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres. Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d'altres escrits.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonet i Bonfill, Magí  (Castellserà, Urgell, 1818 – Madrid, 1894)  Químic. Nomenat catedràtic de química a la Universitat d'Oviedo (1847), obtingué una llicència de quatre anys, que aprofità per treballar amb els químics de més renom d'aquell temps: Dumas, Berzelius, Bunsen i Fresenius. En retornar a la Península fou nomenat professor de química del Real Instituto Industrial de Madrid, després passà a la càtedra d'anàlisi química de la Universidad Central. És autor d'un treball sobre la fermentació alcohòlica i d'un altre sobre la composició de les aigües minerals. Fou un dels millors químics analistes de la seva època.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Bonet i CastellanaBonet i Castellana, Antoni  (Barcelona, 20/oct/1913 – 1989)  Arquitecte i urbanista. Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l'estudi de l'habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé. El 1935 col·laborà en l'estudi i la fabricació de mobles estàndard, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona. Com a membre de l'entitat GATCPAC, el 1935 col·laborà en el pla d'urbanització de la ciutat de Barcelona. L'any 1937 treballà amb Le Corbusier, i des del 1938 visqué a l'Argentina: a Buenos Aires fundà el Grupo Austral i la revista del mateix nom i projectà la remodelació d'una vasta zona de la ciutat (1956-57), urbanitzà també Punta Ballena (Uruguai) i Solana del Mar (Argentina). De retorn a Catalunya (1953) realitzà l'obra considerada més important dins la seva producció: la Ricarda (1959-63), al Prat de Llobregat, és tracta de la creació d'espais interiors mitjançant solucions amb daus de volta aplanada que reposen...  Segueix... 

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Cuito, Pere  (Lleida, 1901 – París, França, 1980)  Polític sindicalista. De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una empresa. Fou empresonat arran de la vaga general de l'ago/1917. Fou un dels fundadors de "Lucha Social" (1919) i de "La Batalla" (1922). Afiliat a la Federació Comunista Catalano-balear, fou empresonat quatre anys durant la Dictadura. Pel feb/1929 s'exilià a París. Tornà a Barcelona pel feb/1931 i fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. Membre del grup dirigent de l'Aliança Obrera de Catalunya (1933), el 1935 fou fundador i membre del comitè executiu del POUM. Durant el famós procés contra aquest partit a Barcelona (Fets d'oct/1938), fou condemnat a 15 anysInici página de presó. A la darreria del gen/1939, amb altres presos, s'alliberà a Agullana i entrà a França. A l'exili fou empresonat i tancat en un camp de càstig pel govern de Vichy.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Dalmau, Francesc  (Valls, Alt Camp, s XIX - Catalunya, s XX)  Industrial. Construí un curiós model d'automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonet i de Paredes, Joan  (Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 1710)  Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo. Compongué música d'església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i del Rio, Josep  (Barcelona, 1889 - s XX)  Pintor. Ha destacat com a paisatgista i com a escenògraf. Fou ponent de cultura de l'ajuntament barceloní.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Espasa, Domènec  (Vinaixa, Garrigues, 1841 – 1924)  Guitarrista. Estudià a Barcelona amb Josep Brocà. Professor de l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona (1860-1922) i del Conservatori del Liceu. També conreà la pintura.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Bonet i GaríBonet i Garí, Lluís  (el Cros, Argentona, Maresme, 1893 – Barcelona, 30/gen/1993)  Arquitecte. Titulat a Barcelona (1918). Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d'Antoni Gaudí, l'estil del qual seguí (capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929). Col·laborà en l'Obra de la Masia Catalana fins al 1936. Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme (Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949). Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, delInici página 1941 al 1959, sessions de l'Institut d'Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d'altres activitats culturals. Publicà Les masies del Maresme (1983).

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bonet i Gelabert, Joan  (Palma de Mallorca, 1918 – 28/mai/1991)  Escriptor. Fou un dels fundadors del diari "Baleares". Escriví en català la trilogia humorística Els nins (1951), Els homes (1954) i Les dones (1957) i algunes comèdies. La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodistics, narracions, novel·les i l'autobiografia También en Palma crecen los niños (1968).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Giménez, Xavier  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1897 - Catalunya, s XX)  Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidirieres per a edificis religiosos, algunes d'elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Godó, Jordi  (Barcelona, 1932 - Montreal, Canadà, 1979)  Ceramista i dibuixant. És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec (1961), i a la facultat de ciències de Quebec (1962), i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms: Homenatge a Gaudí (1963). Ha estat influït per Picasso i, en la seva època superrealista, per Dalí i per Gaudí. Des del 1954 residia a Montreal.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albert Bonet i MarrugatBonet i Marrugat, Albert  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1894 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1974)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona; es doctorà en teologia (1917) i en filosofia (1930). Canonge de Barcelona (1948). Va ésser el fundador i impulsor de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931). Durant la guerra civil es traslladà a Roma i després a Pamplona, on tingué greus dificultats. Tanmateix, el 1945 fou secretari de la junta suprema d'Acció Catòlica a Madrid. El 1963 dimití de tots els càrrecs i retornà a Barcelona. Entre altres, ha publicat Doctrina de Suárez sobre la libertad (1927), Un viatge de cara als joves (1931), El que és i espera ésser la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1933), La Acción Católica antes y ahora (1960) i La lleiInici página d'amor universal (1973).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Muixí, Manuel  (Barcelona, 1913 – Roma, Itàlia, 1969)  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona, a la universitat Gregoriana i a l'Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Al Col·legi Màxim de Sàrria es llicencià en teologia. Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Salamanca. El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sots-degà. Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, entre d'altres la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català. Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya, fou mentor de molts sacerdots catalans, fins al punt que, pel gen/1969, en una carta al nunci, 141 sacerdots de Tarragona el demanaren per arquebisbe. Juntament amb altres preveres barcelonins, inicià i promogué, el 1947, la Unió Sacerdotal. Sota el seu guiatge es formalitzà la fundació de les auxiliars diocesanes de Barcelona. Intervingué activament en els treballs del Concili Vaticà II i fou membre de diverses comissions conciliars. A Catalunya fou portaveu de l'esperit del concili i esperança dels qui treballaven per una profunda reforma de l'Església.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonet i Ramon, Francesc  (València, 28/jul/1907 - Madrid, 19/nov/2001)  Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya. Director de la "Revista general de legislación y jurisprudencia" (1970) i membre de l'Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970). És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67).

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Blai Bonet i RigoBonet i Rigo, Blai  (Santanyí, Mallorca Oriental, 10/des/1926 - 21/des/1997)  Poeta i novel·lista. Inicià estudis eclesiàstics que va haver d'abandonar per malaltia. Després d'una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l'escriptor Bernat Vidal i Tomàs i des de llavors s'ha dedicat apassionadament a la literatura amb un estil molt personal amarat de sensualitat. De la seva obra poètica destaquen els llibres Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l'espiga (1952), Cant espiritual (1953), Comèdia (publicat el 1968 però escrit elInici página 1954), L'evangeli segons un de tants (1967), premi Carles Riba 1962, Els fets (1974), Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n'Amat a l'ombra? (1976), El poder i la verdor, Teatre del gran verd (1983), etc. Com a novel·lista ha publicat, entre altres, El mar (1958), premi Joanot Martorell 1957, Haceldama (1959), Judes i la primavera (1963) i Mister Evasió (1969), la més reeixida formalment. Ha conreat la...  Segueix... 

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonet i Rosado, Helena  (València, 1953 - )  Arqueòloga. Alumna de Carme Aranegui, féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l'any 1993. El 1999 fou nomenada sots-directora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d'Investigacions Prehistòriques. El seu treball d'investigació s'ha centrat en l'estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l'arquitectura i les formes d'ocupació del territori. Entre els seus treballs destaquen: Puntal dels Llops (1988, amb C. Mata) i El tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio (1995).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Savé, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)  Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l'ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d'àngels músics a la façana del Naixement. Visqué a París, on treballà a l'obrador de Rodin, i posteriorment s'establí als EUA.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Serrat, Laureà  (Barcelona, 1898 - s XX)  Pintor. Ha destacat especialment com a paisatgista.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Sintes, Romà  (Barcelona, 1886 – 1966)  Dibuixant-caricaturista. Col·laborador en moltes revistes catalanes amb diversos pseudònims (Net, Ali-Bufa, X. Rei, Bon). Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal. Exposà amb èxit a Nova York, fou premiat amb la medalla d'or en el concurs de cartells per anunciar l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonet i Vallverdú, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1830 – Tarragona, 1905)  Organista i compositor. Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona. Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana. Compongué bon nombre d'obres de música d'església, la sarsuela Moisés y Aarón, i d'altres obres, Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maria del Mar Bonet i VerdaguerBonet i Verdaguer, Maria del Mar  (Palma de Mallorca, 27/abr/1947 - )  Autora i intèrpret de cançons. El 1967 entrà a formar part dels Setze Jutges i gravà el primer disc. El 1968 s'integrà al Grup de Folk i intervingué en diverses representacions teatrals. La seva obra es basa en la música popular de les Illes i els corrents contemporanis de música popular internacional, en especial dels pobles del Mediterrani. Cantant de magnífica veu, exquisit gust i acurada tècnica, ha col·laborat amb d'altres cantants i músics del país. Entre els seus nombrosos enregistraments discogràfics cal esmentar: Alenar (1977), Saba de Terrer (1979), Jardí Tancat (1981), Cançons de la Nostra Terra (1982, en col·laboració amb Al Tall), Breviari d'Amor (1982) i Anells d'Aigua (1985). L'any 1984 li fou concedit el Gran Premi Internacional de la Cançó que atorga l'Acadèmia Charlie Cross de París.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonet i Vinyals, Joaquim  (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1822 – Barcelona, 1887)  Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l'Escola de Nàutica de Barcelona. Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l'Escola Industrial de Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866). S'interessà per problemes d'instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat. Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonet i Vinyals, Josep  (Barcelona, 1813 – 1870)  Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l'Escola de Nàutica de Barcelona. És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.

46 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bonet i Zanuy, Constantí  (Tamarit de Llitera, Llitera, 1808 – Tarragona, 1878)  Eclesiàstic. El 1851 fou nomenat canonge penitencier de la seu de Barcelona, més tard, bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78). Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la casa-missió de Banyoles (Pla de l'Estany) i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876). Al Concili Vaticà I defensà la infal·libilitat papal. Excel·lí com a orador sagrat.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boneu i Pi, Josep de  (Barcelona, s XVII – Itàlia, s XVIII)  Militar i polític. Comte de la Coromina. Contribuí a l'organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló (1675). Lluità contra l'ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya; auxilià Girona (1684) i conquerí Morellàs (1692). Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter. Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme (1697). En començar la Guerra de Successió (1705) era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista; un any després, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic. Fou membre del consell de guerra del rei-arxiduc Carles III, que el creà comte de la Coromina, i durant la campanya de Carles III per Castella (1710) formà part del consell de regència i fou ascendit a tinent general. L'any 1713 passà a Mallorca, i, després de la capitulació de l'illa (1715), en fou bandejat i marxà a Gènova.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonfill  (Catalunya, s X)  Diplomàtic i conseller del comte Borrell II de Barcelona, del qual fou ambaixador a Còrdova l'any 971.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonfill  (Catalunya, s X)  Eclesiàstic. Germà del noble Sendred de Gurb. Rebé del bisbe de Vic, Fruja, quatre esglésies pròximes a Gurb, la propietat de les quals havia de produir un llarg plet entre la seva família i el bisbat, que no es resolgué fins a la darreria del primer terç del s XI. Bonfill fou canonge de capítol de Vic.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonfill, Pere  (País Valencià, s XV)  Arquitecte. Construí les torres del Portal de Quart (1441-90), de València, d'un esperit semblant a les contemporànies del Castell Nou (Castel Nuovo) de Nàpols.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonfill, Xavier  (Girona, 1888 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1939)  Escriptor de literatura infantil i juvenil. Utilitzà sovint el pseudònim de Jordi Català. Col·laborà a "La Il·lustració Catalana", "En Patufet", "Virolet", etc. Escriví contes de la Col·lecció En Patufet, novel·les juvenils sentimentals i El meu poble (1948).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonfill March, Ponç  Veure> March, Ponç Bonfill.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonhom  (Vic ?, Osona, s X - Catalunya, d 1024)  Jurista, clergue i cal·lígraf. Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo. Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del s X. Estigué al servei dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari. Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació titulada Liber iudicum popularis, basat gairebé exclussivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants. Ell mateix la copià i il·luminà en dos notables exemplars, datats a Barcelona el 1010 i el 1011, un d'ells per al monestir de Ripoll, que es perdé al s XIX, i l'altra es conserva a El Escorial, regalada pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona a Felip II.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonhom  (Catalunya ?, s X - Barcelona, v 1035)  Prestamista, orfebre i moneder d'origen jueu. establert a Barcelona. Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d'or. En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom (BONHOM), dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i un d'ells com a lloc d'encunyació, Madinat Barsinuna ("ciutat de Barcelona") en caràcters cúfics. Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo.

54 CATALUNYA - CULTURA

Boni i Caroli  (Barcelona, 1982 - )  Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani. Formada per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958). Amb actuacions en teatre, circ, cabaret i al carrer, i amb els espectacles Velodrums (1986) i Side-car (1991), han treballat per Europa, Àsia i Amèrica. Entre altres guardons internacionals, han rebut la medalla d'Or a la Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa (1993).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bònia, Pere de  (Catalunya ?, s XV)  Diplomàtic. Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l'ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d'aliança contra Egipte i d'ajut tècnic qie li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan- a través d'una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d'aquests projectes.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaç, Lluís "el Vell"  (Marsella, França, s XVII - Riudoms, Baix Camp, 1696)  Escultor. Conegut a la seva època per Bonifaci. S'establí a Barcelona amb el seu pare Francesc, pentinador de lli. La seva obra més coneguda, i encara conservada, és la imatge de Sant Pau (1678), al pati de la casa de Convalescència, avui Biblioteca de Catalunya, de l'antic hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau, i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca. El 1696 contractà l'execució de la caixa de l'orgue de la Selva del Camp, la qual no pogué acabar, ja que morí mentre treballava el retauleInici página del Roser de Riudoms. També és autor de la Santa Eulàlia (1686) de la plaça del Pedró de Barcelona, mutilada el 1936, i les imatges per al retaule de Santa Magdalena (1688), a la catedral.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaç i Anglès, Baltasar  (Valls, Alt Camp, 1709 – 1747)  Escultor. Nèt de Lluís Bonifaci i fill de Lluís Bonifaci i Sastre. Sembla que la seva activitat al taller del seu pare fou més administrativa que no pas artística. Hom sap tanmateix que treballà per a l'església de Santa Maria de Lledó al temps de la seva mort, i que el seu fill Lluís hagué de finir-hi les obres. Els seus fills foren Lluís i Francesc Bonifaç i Massó, que canviaren la forma anterior del cognom familiar.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaç i Fort, Pau  (Tarragona, s XVIII – s XIX)  Argenter. Fill de Francesc Bonifaç i Massó.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaç i Massó, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1735 – Tarragona, 1806)  Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui estudià. Després s'establí a Tarragona, on l'any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l'amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors. Executà un gran nombre d'imatges i de retaules, entre d'altres, Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Riucorb (1762), Sant Crist, per al Morell (1766), Ester i Abigall, per al cambril de la Misericòrdia, de Reus (1772), que havia fet el seu germà Lluís; els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí, per a la seu de Lleida (des del 1775 al 1785); i el magnífic retaule major dels carmelitans de Vilanova i la Geltrú (1795). Entre les obres de cronologia incerta, cal citar els retaules de Sant Oleguer i de Sant Agustí, a la seu tarragonina; el de Santa Rosalia, a Torredembarra; d'altres per a la cartoixa d'Escaladei, i la llitera per a la Mare de Déu d'Agost, a Valls. L'any 1771 havia estat nomenat acadèmic de mèrit de l'Academia de San Fernando, de Madrid. El seuInici página art correspon a l'últim període del barroc, influït pels corrents acadèmics.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

obra de Lluís Bonifaç i MassóBonifaç i Massó, Lluís  (Valls, Alt Camp, 5/mai/1730 – 6/nov/1786)  Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui vivia i estudià, i fill de Baltasar Bonifaç i Anglès. Figura cabdal de l'escultura barroca catalana. Començà a actuar a 22 anys; a 33 obtingué el títol d'acadèmic de mèrit a l'Academia de San Fernando, de Madrid, i, fins als 58 anys que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico. Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de sants en fusta d'alzina per a executar amb plata, 2 lliteres, un cor de catedral i altres objectes. Mereixen ésser citats la imatge de Sant Miquel, a la Barceloneta (1755); el cambril de la Misericòrdia de Reus (1756); el retaule de Sant Ignasi, a la Granadella (1762); els de la Victòria (1762), i dels Dolors (1779), a Valls; el retaule major de Cubells (1764), i el cor de la seu de Lleida, l'obra més important del barroc a...  Segueix... 

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaç i Miracle, Simforià  (Valls, Alt Camp, s XVIII – s XIX)  Escultor. Fill de Lluís Bonifaç i Massó. Degué col·laborar amb el seu pare, però sense la vocació i els dots artístics d'aquest. En morir el seu pare es féu càrrec del taller, però pocs anys després el traspassà a Pere Joan Golarons, que havia estat el primer ajudant del mateix. Amb ell s'acabà la important dinastia artística dels Bonifaç, mantinguda durant cinc generacions.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaç i Sastre, Lluís  (Barcelona, 1683 – Valls, Alt Camp, 1765)  Escultor. Fill de Lluís Bonifaç "el Vell", fou deixeble de Llàtzer Tremulles "el Major". El 1705 treballà a Valls. Residí uns anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d'escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre altres retaules, treballà en el de Sant Marc (1720) i en el de la Candela (1722), que executà només en part. El 1721 anà a Escaladei, on féu diverses obres; el 1735 havia fet el retaule de les Ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retauleInici página major de Riudecols. Creà a Valls l'escola d'escultura que després continuà i acredità el seu nét Lluís.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonifaci  Forma del cognom emprada per alguns membres de la família d'escultors Bonifaç.

61 EUROPA - BIOGRAFIA

Bonifaci VIII (Benedetto Gaetani)  (Anagni, Itàlia, 1220 – Roma, Itàlia, 1303)  Papa (1294-1303). Procurà d'aïllar la branca catalano-siciliana en el tractat d'Anagni. D'altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya (1297) i l'animà a la lluita contra Frederic de Sicília. La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs (butlla Redemptor mundi, del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu) fracassà quan aquest optà per no dur endavant la lluita armada contra el seu germà (1297).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonilla i Elias, Maria Teresa  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918 - )  Veterinària. Diplomada en sanitat i en parasitologia, el 1946 guanyà la plaça de veterinari municipal de l'ajuntament de Barcelona. El 1976 passà a exercir com a cap del Servei de Zoonosis Transmissibles. Ha estat la primera dona veterinària de Catalunya.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonilla i Martínez, Josep Maria  (València, 1808 – 1880)  Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l'època. Participà en els esdeveniments polítics de l'època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O'Donnell, jul/1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l'ajuntament de València, i dues vegades s'hagué d'exiliar en produir-se la reacció antiliberal. Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics "El Mole" (1837), "El Desengaño" (1838), "El Cisne" (1839) i "El Gat, la Rana i el Gos" (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics "La Ley" i "El Popular". Després de diverses estades a Castelló deInici página la Plana, a Madrid i a València i de diversos exil·lis, l'any 1877 s'allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós. En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonjuà  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV)  Metge. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonllavi, Joan  (Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, s XV – Barcelona, 1526)  Lul·lista. El seu nom veritable era Joan Malbec. Format a València a l'escola d'Alfons de Proaza -el qual li dedicà l'edició de la Nova logica de Ramon Llull-, ell mateix hi professà retòrica i poètica. Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d'una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista. Documentat a Barcelona des del 1521, hi ensenyà lògica, probablement als Estudis Generals, i doctrina lul·liana. És autor d'una primera obra de Ramon Llull en català Blanquerna, precedida d'un pròleg, única obra original seva coneguda. Llegà a l'escola lul·liana de Barcelona els seus manuscrits lul·lians.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonmatí  (Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)  Colònia industrial tèxtil (119 m alt) i cap del municipi. Situada a l'esquerra del Ter, fou formada al final del s XIX.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonmatí i de Codecido, Francesc  (el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà, 1901 – Madrid, 1965)  Escriptor. Visqué des de la seva joventut a Madrid, d'on seria nomenat cronista oficial el 1942.

71 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonnassie, Pierre  (Rinhac, Llenguadoc, França, 1932 - )  Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l'alta edat mitjana. En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d'une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana. Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l'Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bonnefoy, Lluís de  (Perpinyà, 1816 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1887)  Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès "Le Publicateur", i és autor d'estudis arqueològics i, sobretot, de l'important treball L'epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura. Fou l'ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà. Des del 1869 visqué a Tolosa.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesca Bonnemaison i FarriolsBonnemaison i Farriols, Francesca  (Barcelona, 1/abr/1872 – 12/oct/1949)  Pedagoga. Promotora de l'educació femenina popular. Fou bibliotecària de l'Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional, i d'on sorgí, el 1922, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Fou reina dels Jocs Florals (1892) i l'any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís. Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué una amistat reflectida en un extens epistolari (1907-47), inèdit. El 1932 organitzà la secció femenina de la Lliga Regionalista. Havia col·laborat a "La Veu de Catalunya" amb el pseudònim de Franar. Extensa biografia

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonner  (Gósol, Berguedà)  Llogaret (1.320 m alt) (ort.ant: Butner, Bolner o Monner), situat en un coster, a l'esquerra de l'aigua de Valls, a l'extrem meridional del municipi. La seva església de Santa Eulàlia, romànica, depèn de la parròquia de l'Espà.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBonner, Antoni  (New York, EUA, 1928 - )  Escriptor i naturalista. Es traslladà a Mallorca el 1954, on s'establí i treballà en estret contacte amb la cultura catalana. Cofundador del Grup Ornitològic Balear (GOB) el 1983, del qual fou president des del 1989, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears (1976). Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts. Interessat per la figura i l'obra de Ramon Llull, en publicà diverses antologies comentades, en anglès (1985) i en català (1989). El 1986 rebé el premi Crítica Serra d'Or de catalanística.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bonnín, Josep  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1829)  Argenter. Fou també joier i gravador de mèrit.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonnín i Llinàs, Hermann  (Barcelona, 13/nov/1935 - )  Director escènic i professor d'art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l'Institut del Teatre de Barcelona. Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L'ombra d'un copalta damunt de l'asfalt, en homenatge a l'art escènic d'avantguarda, amb textos de J.V. Foix. Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonnín i Martí, Lluís  (Barcelona, 1873 – Niça, França, 1964)  Dibuixant i joier. Fou un dels dibuixants més importants del modernisme català i participà en la primera exposició d'Els Quatre Gats, així com en diverses publicacions. La seva obra més característica són les il·lustracions per al poema Boires Baixes (1902), de Josep M. Roviralta. El 1900 s'establí a Niça com a joier.

79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaBono  (Montanui, Alta Ribagorça Poble (1.063 m alt) i antic municipi: 77,76 km2, emplaçat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana. S'hi conserva una part de l'església de Sant Pere, d'origen romànic. Formà municipi amb els pobles d'Aneto, Estet i Forcat fins al 1966 que fou annexat a l'actual.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bono, Francesc  (Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740)  Jesuïta. Excel·lí en l'ensenyament i la predicació. Fou provincial de l'orde.

81 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA

Bono, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, 1659 – València, 1725)  Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València. Deixà inèdits diversos tractats, un d'ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bono i Martínez, Emèrit  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1940 - )  Economista i polític. Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid. A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València. L'any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la >Taula de forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica (1975). Diputat pel Partit Comunista de la Comunitat Valenciana a les dues primeres legislatures espanyoles, fou conseller de Transports i Benestar Social amb el primer govern de la Generalitat Valenciana de la democràcia. Després mantingué un distanciament crític respecte a la direcció del PCPV. És coautor de L'estructura econòmica del País Valencià (1971) i de La banca al País Valencià (1973).

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bono i Montsó, Gaspar de  (València, 1530 – 1604)  Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l'orde i entrà al servei de Carles V (1549). El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580). Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBonremei  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Altre nom del poble de Mont-rebei.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bonrepòs  (Gavet de la Conca, Pallars Sobirà)  Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del s XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols. El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l'hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l'hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat. El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al s XVIII per un canonge de Bellpuig. L'antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonrepòs  (la Morera de Montsant, Priorat)  Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera. Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa. Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus. Abans d'esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d'eremites, d'amdós sexes, que intentà d'estabilitzar-se com a fundació regular el 1202. Resten alguns vestigis de l'antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l'actual claustre posterior).

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bonrepòs  (Bonrepòs i Mirambell, Horta)  Poble (27 m alt) i cap del municipi (o ant: Bellrepós), situat al llarg de l'antiga carretera de València a Barcelona, a la dreta del barranc de Carraixet. Actualment és unit al seu agregat de Mirambell en un sol nucli. Era una antiga alqueria islàmica. El 1574 fou erigit en parròquia, deInici página la qual depenen Mirambell i les Cases de Bàrcena.

88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaBonrepòs i Mirambell  (Horta del Nord Municipi: 1,05 km2, 27 m alt, 3.507 hab (2014). Situat a la vora del barranc de Carraixet, al nord de València. Tota la superfície del terme és ocupada per conreus molt diversos de regadiu (patates, blat de moro, tomàquets), alimentats per la sèquia de Montcada. La majoria de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris, i la resta, per parcers i arrendataris. Ramaderia bovina, porcina i equina; granjes avícoles. La vida econòmica del municipi es complementa amb l'activitat d'algunes petites fàbriques i alguns tallers, que s'ha beneficiat de l'expansió industrial de la comarca: paperera, alimentària, metal·lúrgica. La població, molt dispersa en barraques i alqueries, ha mantingut una línia ascendent des del començament del s XX i s'ha estabilitzat darrerament. El poble de Bonrepòs, cap del municipi i antiga alqueria islàmica, es troba actualment unit al nucli del seu agregat Mirambell. Àrea comercial de València. Ajuntament

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonretorn  (l'Albiol, Baix Camp)  Caseriu (445 m alt) en camí de despoblació. Es formà al voltant de la gran masia d'aquest nom. Situada a l'esquerra del torrent de les Voltes.

90 ANDORRA - GEOGRAFIA

Bons, les  (Encamp, Andorra)  Poble (1.336 m alt) (o Sant Romà de les Bons, ant: Labons), situat a la dreta de la Valira d'Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada). L'església de Sant Romà és romànica (s XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d'Art de Catalunya.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonsenyor, Astruc  (Barcelona, s XIII)  Metge pertanyent a la comunitat hebrea barcelonina. Gaudí de la gran estima de Jaume I el Conqueridor. El serví com a escrivà, intèrpret i home de la major confiança personal, almenys en 1265 i 1266, en ocasió del lliurament dels sarraïns d'Elx i de la conquesta de Múrcia. En aquesta avinentesa li foren confiades algunes missions discretes i delicades.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonsenyor, Jafuda  (Barcelona, v 1250 – v 1330)  Metge i erudit. Pertanyia a la comunitat hebrea de Barcelona i fou metge i intèrpret reial de la cort de Jaume II. Aplegà i traduí una col·lecció de 753 sentències antigues d'origen oriental, àrab i hebraic, que titulà Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, del qual ha estat conservat un còdex del 1385. Fou publicat per A. Bofarull amb el títol de Sentències morals.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonsoms, Maria  Pseudònim del periodista i lexicògraf Joaquim Civera i Sormaní.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonsoms i Sicart, Isidre  (Barcelona, 1849 - Valldemossa, Mallorca, 14/nov/1922)  Bibliòfil. Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l'Institut d'Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5.000 exemplars dels s XVI al XIX, i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies i algunes rareses bibliogràfiques. Reuní una col·lecció molt important d'edicions del Quixot i de llibres de cavalleria espanyols (entre els quals cal remarcar un exemplar de Tirant lo Blanc en traducció castellana). En agraïment a aquesta donació, l'IEC creà el premi Isidre Bonsoms, d'estudis cervantins. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà a l'edició d'Iconografía del Quijote (1905).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonull, Pere de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Escultor. Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d'Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d'aquest sepulcre.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonviatge, el  (Sant Joan Despí, Baix Llobregat)  Santuari de la Mare de Déu del Bonviatge, situat davant l'església de Sant Joan, on és conservada la imatge. Esmentat ja el s XI, era situat a la vora del camí ral.

97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBóquer  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Possessió, a l'istme de la península de Formentor, a l'indret de l'antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i el Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer. A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l'oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l'est, anomenat el morro de Bóquer.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Boquera, la  (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, situat a la dreta de la rambla Fonda, al sud del poble.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Boqueres  (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)  Caseriu, al nord de la vila.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boquers, el  (Sant Bartomeu del Grau, Osona)  Llogaret (740 m alt) (o Alboquers), situat al baix Lluçanès. La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent. És dedicada a sant Jaume (abans, a sant Cugat). La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boqués, Pere  Veure> Bouqués, Pere.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Boques de l'Ebre, les  (Catalunya, 1812 - 1814)  Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l'Imperi francès. Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida. Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s'establí totalment l'administració francesa. El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoquet, Pau  (Barcelona, s XVII)  Mercader. El 1632 assistí el conseller Jeroni de Navel quan aquest s'enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l'administració de certs drets del blat. Formà part d'una comissió que s'oposà (1639) a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França. El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boquet, R.  (Catalunya, s XIX - s XX)  Metge. Exercí la seva professió a Artesa de Segre (Noguera). Participà al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, on presentà la seva comunicació Infeccions i esterilitat; regeneració de la raça o nissaga catalana; higiene político-sociològica. Aquesta obra, publicada el 1916, és remarcable com a exponent del ideari demogràfic que s'estenia per Catalunya en aquell temps.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boquica  Sobrenom del bandoler Josep Pujol i Barraca.

Anar a:   Bone ]    [ Bonet i A ]    [ Bonet i M ]    [ Bonh ]    [ Bonm ]    [ Bons ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -