A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Ia ]    [ Ibarra i ]    [ Ibn ]    [ Ibo ]    [ Ida ]    [ Iglesies ]

Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i ens posem a pencar, sóm un país imparable. (Josep Guardiola)

113 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Iammo  (Menorca Nom d'una ciutat d'època romana, citada com una de les dues destacades de l'illa (l'altra és Mago, Maó) i que normalment hom identifica amb Ciutadella.

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolIàtova  (Foia de Bunyol Municipi: 120,30 km2, 438 m alt, 1.987 h ab (1999), (cast: Yátova). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del riu Magre, que el travessa, fortament encaixat, d'oest a est. El terme, molt extens i situat al sector més alt i accidentat de la comarca (serres de Malacara, al nord, i de Martés, al sud), és ocupat en tres quartes parts per vegetació espontània, molt boscat (pinedes i carrascars) i garrigar. Agricultura amb predomini del secà, amb conreus de garrofers, ametllers, oliveres i cereals. Hi ha hortalisses al regadiu, on s'aprofita l'aigua de fonts. Hi ha un corrent emigratori vers València i Bunyol, on treballa una part de la població activa del municipi. El poble està a l'extrem oriental del terme; l'església parroquial dels Sants Reis fou bastida en 1668-72. El municipi comprèn, a més, la caseria de Millars (en part a Bunyol) i de Quinet i el despoblat de Montratón. Àrea comercial de València. Ajuntament d'Iàtova (en castellà)

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez, Bonaventura  (Puçol, Horta, s. XVII – Kuantung, Xina, 1670)  Missioner franciscà

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIbàñez, Casimir Ignasi  (Énguera, Canal de Navarrés, s. XVIII – País Valencià, 1792)  Religiós mercenari. És autor d'obres teològiques.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibáñez, Francisco (Paco Ibáñez)  (València, 1934 - )  Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups. Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta. Debutà el 1968 a Espanya, i des d'aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, M. Hernández, J.A. Goytisolo, etc.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez, Joan  (l'Alcora, Alcalatén, s. XVII - Sogorb, Alt Palància, 1684)  Eclesiàstic

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez, Manuel  (Copons ?, Anoia, v 1800 - ? , s. XIX)  Guerriller

7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ibáñez, Miquel  ( ? , s. XIX)  Actor i escriptor teatral

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibàñez i Escobar, Conxa  (Canet de Mar, Maresme, ? - ? )  Pintora i gravadora

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIbáñez i Escofet, Manuel  (Barcelona, 1917 – 1990)  Periodista

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibáñez i García de Lara, Vicent  (València, 1886 – s XX)  Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla. En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació "Armas y Deportes" del 1924 al 1932). Així mateix, ha estat il·lustrador d'"El Imparcial" i de "Blanco y Negro", entre altres publicacions. Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez i Garcia, Joaquim  (País Valencià, s. XVIII – Jalapa, Mèxic, 1784)  Arquitecte. Estudià a Roma. És autor d'una església dedicada a sant Tomàs de Vilanova, construïda per suggeriment de l'erudit Pérez Baier. Als seus darrers temps emigrà a Amèrica.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez e Ibáñez de Ibero, Carlos  (Barcelona, 1825 – Niça, França, 1891)  Matemàtic i militar

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez i Marín, Josep  (Énguera, Canal de Navarrés, s. XIX - Marroc, 1908)  Militar. Lluità a Cuba i al Marroc, on morí en combat essent tinent coronel. Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez i Neach, Ernest  (Lleida, 1920 - )  Pintor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez i Talavera, Francesc  (Barcelona, 1936 - )  Autor de còmics. La seva activitat s'ha desenvolupat particularment a l'Editorial Bruguera. el dibuix dels seus còmics és molt simple, les seves característiques principals són el dinamisme i l'abundància d'accions violentes, amb un sentit de l'humor comercial i basat en la successió de gags. Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda o El botones Sacarino són algunes de les seves creacions.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIbáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d'  (Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 1825)  Militar i polític absolutista

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra, Josep Vicent  (País Valencià, s XVIII – 1809)  Eclesiàstic. Publicà obres dogmàtiques i diversos sermons.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra, Pere Pasqual d'  (Alacant, s XVII – València, 1659)  Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibarra i Cous, Antònia  (Cervera, Segarra, 1739 – 1805)  Impressora. Filla de Manuel Ibarra y Marín i de Maria Antonia Cous y Benedicto. A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la universitat de Cervera, fins al 1788.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra i Manzoni, Aurelià  (Elx, Baix Vinalopó, 1834 – 1890)  Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics. Fou oficial de la Milícia Nacional i s'adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d'Isabel II (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d'Elx. Durant l'estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d'Espanya a Itàlia. Escriví diversos estudis d'història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d'Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.

21 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ibarra y Marín, Joaquín  (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785)  Impressor. Germà de Manuel, al qual ajudà com a aprenent, a la impremta de la universitat de Cervera, fins al 1754 en què s'anà a Madrid a fer-se càrrec de l'altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIbarra y Marín, Manuel  (Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 1757)  Impressor

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ibarra i Montís, Mariana d'  (Palma de Mallorca, 1904 - 1990)  Entomòloga. Especialitzada en l'estudi dels macrolepidòpters. Reuní una col·lecció de 20.000 papallones, que es troba exposada al Museu d'Història Natural de Nova York des de 1966. Fou col·laboradora de nombroses publicacions especialitzades.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra i Ruiz, Pere  (Elx, Baix Vinalopó, 1858 – 1934)  Arqueòleg i publicista

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibars i Ibars, Maria  (Dénia, Marina Alta, 1892 – 1965)  Ecriptora

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibars i Meseguer, Gonçal  (Ulldecona, Montsià, 1901 – 1993)  Advocat i polític

27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Ibarz i Roca, Miquel  (Mequinensa, Baix Cinca, 1920 – Barcelona, 1987)  Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet. El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l'espàtula i l'ús de colors vius.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaIbelín, Isabel d'  (Xipre, s. XIII - Mallorca ?, s. XIV)  Filla de Felip d'Ibelín, senescal de Xipre. Fou convingut el seu matrimoni amb Ferran de Mallorca. Per l'oct/1315 foren signats a Nicòsia els capítols matrimonials. Isabel es traslladà tot seguit a Morea on es celebrà el matrimoni. A la mort del seu marit (1316), Isabel en tingué un fill pòstum, dit també Ferran. El rei Sanç de Mallorca el cità en segon lloc de successió (1322).

29 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Iberflora  (València, s. XX - )  Fira d'horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimamet a nivell de l'estat espanyol i és internacional cada quadre anys. Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d'associacions d'horticultura ornamental i jardineria, així com d'institucions científiques i professionals.

30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Iberia  (Barcelona, 10/abr/1915 - 20/abr/1918)  Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès. Hi col·laboraren importants escriptors de l'època. Publicà també poemes d'autors estrangers. Foren remarcables les portades d'Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Iberus  (Catalunya)  Nom del riu Ebre a l'època antiga

32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcoiàIbi  (Alcoià Municipi: 62,5 km2, 816 m alt, 21.180 hab (1999). Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d'Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d'Ibi, drena un sector del terme. El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l'agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). La població del terme va crèixer espectacularment entre le 1960 i el 1980 a causa de la immigració. La vila és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del s. XVI i ampliada posteriorment. Dins el terme hi ha els caserius de Ternoves i de l'Alfàs d'Ibi. Pertany a les àrees comercials d'Alcoi i d'Alacant. Ajuntament d'Ibi (en castellà)

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIbn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Abbär, Muhammad  (València, 1199 – Tunísia, 1260)  Historiador, tradicionista i poeta

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Faradzí  (València, 926 – Còrdova, Andalusia, s. X)  Escriptor àrab

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, s. XI)  Historiador àrab.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn 'Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d'una història de València a l'època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d'ibn 'Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n'inclogueren traduccions parcials.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIbn al-Sayrafï, Abü Bakr Vahyà ibn Muhammad  (Granada, Andalusia, 1074 - Oriola, Baix Segura, v 1162)  Poeta i historiador

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Sïd al-Batalyawsï  (Badajoz, Extremadura, 1052 – València, 1127)  Filòsof i gramàtic andalusí. Per discrepàncies amb 'Abd al-Mälik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d'Ibn Baskuwäl. És autor d'una vintena d'obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidäb fï sarh Adab al-kuttäb, comentari a la Guia dels secretaris d'Ibn Qutayba, i el Kitäb al-Had'iq, obra d'iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a al-Andalus d'harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn 'Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn 'Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Dihya  (València, v 1150 - ? , v 1235)  Poeta, filòleg i tradicionista

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIbn Fathun  (Oriola, Baix Segura, s. XI – 1125)  Historiador àrab.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Gahhäf, Abü Ahmäd Ga'far  (València, s. XI – 1095)  Cadi de València. Era membre d'una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana. Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València (1092) després de la revolta popular que destronà al-Qädir, l'antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Alvar Háñez. Pactà amb el Cid en veure que no podia enfrontar-s'hi victoriosament i ambdós impediren l'entrada dels almoràvits a València (1093), contra els desigs de la part més puritana de la població (encapçalada pels Banü Wägib), partidària de fer cara al Cid amb l'ajuda dels nord-africans. Destituït temporalment del govern de la ciutat (Ibn Wägib), fou elegit novament pel poble i, malgrat que intentà de negociar amb el Cid, que assetjava València, no pogué evitar que aquest hi entrés (1094). El Cid el confirmà en el càrrec de cadí fins que, foragitat el perill almoràvit amb la victòria de Quart de Poblet, el féu executar acusant-lo de la mort d'al-Qädir.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Gubair al-Kinani  (València, 1145 – Alexandria, Egipte, 1217)  Viatger andalusí

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Hafäga, Abü Ishäq Ibrähïm  (Alzira, Ribera Alta, 1058 – 1139)  Poeta andalusí

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Mardanis, Abu Abd Allah Muhammad ibn Sa'd  (Peníscola, Baix Mestrat, 1124 - ? , 1172)  Sobirà musulmà de València i de Múrcia (1147-72)

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaIbn Rasïq, Abü-l-'Abbäs  (Illes Balears ?, s XI)  Governador d'afers civils i col·lector d'imposts a Mallorca durant el regnat de Mugähid de Dénia. Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l'islam balear, que es convertí en refugi d'intel·lectuals peninsulars i orientals (Ibn al-Labbäna, el sicilià Ibn Hamdïs i, especialment, Ibn Hazm).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Rawbas, Muhammad  ( ? , s. XII)  Secretari dels dos amirís de València

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibn Ruburtayr, Abu-l-Hasän 'Alï  ( ? , s. XII - al-'Umra, Tunísia, 1187)  Renegat cristià, fill de Reverter de Barcelona

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Tumlüs, Yüsuf ibn Ahmad  (Alzira, Ribera Alta, v 1164 – 1223)  Metge i filòsof andalusí

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Wägib  ( ? , s. XI)  Alfaquí de València

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ibn Waqqäs Al-lamtï, 'Abd Alläh  (Illes Balears, s. XII – 1185)  Jurista andalusí

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIborra, Joan  (País Valencià, s. XV)  Arquitecte

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iborra i Farré, Joan  (Montblanc, Conca de Barberà, 1907 - )  Escriptor. Fundador i vice-president del Cercle Obrer Intel·lectual de Catalunya, col·laborador de "L'Insurgent" i fundador de la revista "L'Estel". S'exilià a França el 1939, i en retornà el 1960.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iborra i Gil, Vicent  (Alcàsser, Horta, 1898 – València, 1964)  Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d'Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions. També fou president de l'Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iborra i Martínez, Josep  (Benissa, Marina Baixa, 14/oct/1929 - )  Escriptor. Llicenciat en dret i en lletres. Ha treballat per la renovació cultural catalana al País Valencià. Publicà el recull de narracions Paràboles i prou (1955).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibrähïm al-Asqarï, Abü Ishäq  ( ? , s. XIII)  Cabdill sarraí

61 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ibusim  (Eivissa)  Nom cartaginès de l'illa

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icard, Bernat  (Catalunya ?, s. XV)  Compositor

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIcard i de Subirats, Lluís  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Poeta

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart, Francesc  (Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)  Jesuïta

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart, Lluís d'  ( ? , s. XV – s. XVI)  Cavaller

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Icart, Lluís d'  (Rosselló, s XVI)  Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart i Leonila, Joaquim  (Tarragona, 1910 – 1997)  Escriptor

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart i Leonila, Lluís  (Tarragona, 1907 - )  Publicista

69 CATALUNYA - CULTURA

ICESB  Sigla de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.

70 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaICM  Sigla de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació.

71 CATALUNYA - VARIS

Ictíneo  (Catalunya, 1859 – 1864)  Nom donat als dos submarins construïts per Narcís Monturiol. El primer (1859) encara era propulsat manualment, mentre que el segon (1864), que ja va merèixer la consideració de primer submarí mogut per un motor, era dotat d'atmòsfera artificial, però, per falta de suport financer, no arribà a navegar, i fou confiscat i venut com a ferralla (1876).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Idaci (o Idali)  ( ? , s. VII - Barcelona ? , s. VII)  Bisbe de Barcelona (v666-689)

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Idalguer  (Catalunya, s IX - 914)  Bisbe de Vic (899-14). Fou el segon de la diòcesi restaurada, successor de Gomar. Desplegà una gran activitat en la seva organització; consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta. Al concili provincial de Barcelona (906), féu una notable relació de l'obra repobladora que havia dirigit Guifré I el Pilós i obtingué d'exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona. Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Idall  (Catalunya, s VII - v 689)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona devers el 666. El 688 assistí al XV concili de Toledo, on tractà sant Julià. Aquest li dedicaria un ampli record en els seus escrits. Tingué un gran prestigi al seu temps. N'han restat algunes lletres. La tradició barcelonina el considera sant.

75 CATALUNYA - EMPRESA

Ideal  (Barcelona, 1915 - ? )  Model d'automòbil. Construït pels Tallers Hereter, sota la direcció tècnica de Sebastià Nadal.

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Ideal, El  (Palma de Mallorca, abr/1910 – 1913)  Setmanari republicà. Fundat i dirigit per Domènec Móra. Cercà una entesa amb el socialisme, bé que posteriorment passà a defensar el reformisme de Melquíades Álvarez.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaIdeal, L'  (Lleida, 1898 – 1936)  Periòdic republicà

78 CATALUNYA - CULTURA

IEC  Sigla de l'Institut d'Estudis Catalans.

79 CATALUNYA - POLÍTICA

IEMB  Sigla de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransIessa, la  (Serrans Municipi: 84,7 km2, 1.039 m alt, 282 hab (1999), (cast. La Yesa). Situat al peu de la serra de Javalambre, al límit amb l'Aragó, en l'àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat pels torrents afluents del Tòixer. Boscos i pastures. Els conreus, amb predomini del secà (conreus de cereals -blat i ordi- i vinya) i amb molt poc regadiu (hortalisses i blat), hi ocupen només el sector més pla. Té una certa importància el bestiar de llana. El descens de la població ha estat constant, sobretot a partir del 1960, en que ha perdut més de la meitat dels habitants. La vila és d'origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, destruïda pels carlins (1840) i reconstruïda posteriorment. El terme comprèn, a més, la caseria de Cuevarruz Alta. Àrea comercial de València.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Iesso  (Guissona, Segarra)  Ciutat romana, que correspon a l'actual

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaIfac  (Calp, Marina Baixa)  Llogaret

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ifac, parc natural del penyal d'  (Marina Alta)  Espai natural protegit, a la comarca

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ifern, Francesc  (Girona, s. XVIII)  Beneficiat de la seu de Girona

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ifern, Narcís  (Catalunya, s XVII - Girona ?, s XVII)  Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona. És autor d'un Compendi breu de les quatre regles generals de l'aritmètica pràctica.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias, Isidor  (Artesa de Segre, Noguera, 1896 - ? , 1948)  Organista, folklorista i religiós

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias, Valentí  (Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Perú, 1922 ?)  Missioner augustinià

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Iglesias Ambrosio, Emiliano  (Puenteáreas, Galícia, 1878 – Madrid, 1943)  Polític

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIglésias del Marquet i Olomí, Josep  ( ? , s. XX – Barcelona, 1989)  Crític i poeta

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias i España, Joan  (Barcelona, 1806 - )  Metge

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglesias García, Dalmacio  (Santibáñez el Bajo, Extremadura, 1879 – Barcelona, 1933)  Polític i jurista. Residí a Barcelona, on fundà el diari "El Ligitimista Catalán", pretengué separar els tradicionalistes catalans de la Lliga Regionalista. Representà Girona a les Corts (1910-14) i Tarragona al Senat (1918).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias i Pujades, Ignasi  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1871 – Barcelona, 1928)  Dramaturg

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésies, Marc  (Catalunya, s. XV)  Frare agustí. Era prior del convent de Santa Maria de Rocarosa. Devers el 1450 escriví una història d'aquell establiment religiós.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésies i Domènec, Francesc  (Tarragona, s. XIX – s. XX)  Frare franciscà

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIglésies i Fort, Josep  (Reus, Baix Camp, 1902 – Barcelona, 1986)  Historiador, geògraf i escriptor

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésies i Guizard, Josep  (Barcelona, 1873 – 1932)  Escriptor

97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ignasi de Loiola, sant  (Loiola, Guipúscoa, 1491 – Roma, Itàlia, 1556)  Eclesiàstic

98 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Ignorància, La  (Palma de Mallorca, 21/jun/1879 - 18/jul/1883)  Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennasar i Pere d'A. Penya. Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat. Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igual, Manuel Andreu  (Catalunya, s. XVIII - Barcelona ?, s. XIX)  Escriptor

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igual, Ramon  (Barcelona ?, s. XVIII - ? , s. XIX)  Gravador i estampador

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Igual i Ruiz, Enric  (País Valencià, s XIX - s XX)  Pintor. Sobresortí com a paisatgista. Un dels seus triomfs més destacats fou la gran exposició que celebrà al Cercle de Belles Arts de Madrid, el 1924, amb paisatges de Suïssa i del Guadarrama.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIgual i Úbeda, Antoni  (València, 1907 - Alzira, Ribera Alta, 1983)  Novel·lista i historiador

103 CATALUNYA - MUNICIPI

Igualada  (Anoia Municipi i capital de la comarca: 8,7 km2, 312 m alt, 32.526 hab (1999)

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igualada, Agustí d'  (Igualada, Anoia, 1834 – 1897)  Frare caputxí

105 EUROPA - BIOGRAFIA

Igualada, Antoni d'  (Carcassona, Llenguadoc, França, 1692 - ? , s. XVIII)  Frare caputxí

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igualada, Antoni d'  (Igualada, Anoia, ? )  Frare caputxí

107 CATALUNYA - HISTÒRIA

Igualada, sots-vegueria d'  (Catalunya)  Antiga demarcació administrativa, creada el 1233

108 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaIgualada HC  (Igualada, Anoia, 4/mai/1950 - )  Club d'hoquei patins. La temporada 1954-55 aconseguí l'ascens a la primera divisió i, el 1959, es traslladà a la nova pista, l'estadi del Xipreret, envoltat per un velòdrom i amb capacitat per a gairebé un miler d'espectadors. Després d'uns anys fluixos, formà part dels 14 equips que fundaren la divisió d'honor el 1969. Durant els anys setanta tingué una profunda crisi econòmica i esportiva, però la temporada 1983-84 tornà a la divisió d'honor i, al final dels vuitanta, inaugurà el pavelló de les Comes. Guanyà la lliga per primer cop el 1989. Durant els anys noranta, fou el millor equip del continent europeu. Guanyà la copa d'Europa en sis ocasions i aconseguí cinc títols de Lliga, a més, conquerí cinc supercopes d'Europa, dues copes del Rei, una Supercopa d'Espanya i quatre lligues Catalanes.

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Igualadí, L'  (Igualada, Anoia, 1893 – oct/1934)  Setmanari republicà autonomista. Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títul d'"El Igualadino", redactat en castellà. A partir de la tercera època (des/1911 - des/1914) fou escrit totalment en català. Fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí. Amb interrupcions, aparegué fins al 1923. finalment, fou el pertaveu de l'ERC (abr/1933 - oct/1934).

110 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Igualdad, La  (Palma de Mallorca, 1892 – 1936)  Sindicat dels obrers del calçat

111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Igüerri  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Llogaret (1.321 m alt) de l'antic mun. de Llesp, situat damunt Gotarta, de la parròquia del qual depèn l'església de Sant Esteve.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ijar Portugal i Mompalau, Onofre Vicent  (València, s. XVII – 1688)  Escriptor

Anar a:    Ia ]    [ Ibarra i ]    [ Ibn ]    [ Ibo ]    [ Ida ]    [ Iglesies ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans