|
|
|
Anar a: [ Belt ] [ Ben ] [ Benaix ] [ Benave ] [ Bene ] [ Benes ] Ull per ull i el món acabarà cec. (Mahatma Gandhi) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Beltran, cala
(Llucmajor, Mallorca)
Cala de la costa meridional, a
l'oest de cala Pi. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beltran, Felip Veure> Bertran, Felip. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran, Josep Maria (València, 1827 - s. XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l'activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beltran, Lluís Veure> Bertran, Lluís. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltrán, Mique (Miquel Beltrán i Garcia) (Jaraguas, Venta del Moro, Plana d'Utiel, 1959 - ) Autor de còmics. És considerat un dels més destacats autors de l'anomenada escola valenciana, juntament amb D. Torres, Micharmut i Sento. Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground, i posteriorment a "Cairo" i "1984". Dels seus àlbums publicats destaquen, com a il·lustrador, La pirámide de cristal (1984), Macao (1987), i Marco Antonio (1991), entre d'altres, i com a guionista Livingston contra Fumake (1987), il·lustrat per Keko, i Mujeres fatales (1990), amb dibuixos de Max. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran, Pau (País Valencià, s. XVI – Benifassà, Baix Maestrat, s. XVII) Darrer abat triennal de Benifassà. Fou elegit el 1611 i reelegit el 1617. Del seu temps fou l'entrada del monestir a la Congregació de comunitats cistercenques de la Confederació, i l'adopció del termini abacial general de quatre anys. Obtingué l'exempció de tributs que el monestir pagava habitualment a la Cúria de Roma. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Beltran, Pere (Llucmajor, Mallorca, s. XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran i Bàguena, Manuel (València, 1895 – 1966) Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València; ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l'envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya. Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran i Besante, Lluís (València, 1788 – 1843) Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l'Institut Mèdic Valencià, del qual fou president. Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran i Bigorra, Francesc (Nules, Plana Baixa, 1886 – 1962) Botànic. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid. Fou catedràtic de mineralogia i botànica (1914), i més tard, de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic. Publicà un estudi de la vegetació de la serra d'Espadà (1911) i diversos treballs sobre muscínies de Castelló. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran i Grimal, Vicent (Sueca, Ribera Baixa, 1896 – València, 1963) Escultor. Estudià a València i a Roma. A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l'Acadèmia de Sant Carles, i sobresortí en l'ensenyament. Entre les seves obres, d'un gust classicista, figuren l'estàtua del mestre Serrano, el monument alçat a Sueca en honor del compositor, i el gran relleu al·legòric de l'Ateneu Mercantil de València. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran i Ibáñez, Adolf (Calamocha, Aragó, 1860 – València, 1929) Polític. Pertanyia a una família de vinaters acomodats, radicada a València. Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit. Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València. Ocupà també la presidència de l'Ateneu Mercantil de València. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltran i Manrique, E. (País Valencià, s. XIX - s. XX) Erudit. Especialitzat en temes castellonencs. És autor dels llibres: La Plana de Castellón (1919) i Almazora. El Mijares (1958). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beltran i Massés,
Frederic-Armand (Güira de
Melana, Cuba, 1885 – Barcelona, 1949) Pintor.
Establert de jove a Barcelona, on estudià a
l'Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l'Índia.
Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l'aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del
color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beltran i Rózpide, Ricard (Barcelona, 1852 – Madrid, 1928) Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic. Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes. El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l'Equador i el Perú. Publicà diverses obres de geografia i història. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beltrán Villagrasa, Pío (Bujaraloz, Aragó, 1889 – València, 1971) Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l'institut de segon ensenyament a València. Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d'epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt. Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesente vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beltrú, Joan (Reus, Baix Camp, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII) XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich. Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla. 21 CATALUNYA - POLÍTICA BEN Sigla del Bloc Escolar Nacionalista. 22 CATALUNYA - LITERATURA Ben Plantada, La (Catalunya, 1911) Obra de Xènius (Eugeni d'Ors). Apareguda en successius lliuraments al "Glosari" que l'autor firmava a "La Veu de Catalunya" i aplegada l'any 1912 en un volum. En la novel·la, al·legòrica, l'acció és sacrificada a la descripció física i moral d'una dona, Teresa, idealitzada com a personificació de la Catalunya postulada pel Noucentisme. Així, Teresa és bella, elegant, culta, sensible, de posició acomodada i tot i la seva joventut, amant de la tradició i del classicisme. Representa una reacció contra el Modernisme i el Romanticisme. 23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bena (Enveig, Alta Cerdanya) Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta). El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA B 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benacantil, el (Alacant, Alacantí) Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d'un poblat de la cultura del bronze valencià i d'un posterior poblat ibèric. L'Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Benach, Antoni (Vilafranca de Conflent, Conflent, s. XVI – Montserrat, Bages, 1555) Frare benedictí. Professà al monestir de Sant Martí del Canigó, del qual passà al de Montserrat (1527). Fou notable poeta en llatí. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benach, Joan Anton (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 - ) Crític teatral. S'inicià com a crític de teatre en "El Correo Catalán" (1966-79), tasca que continua, d'ençà del 1985, en "La Vanguardia" amb rigor i agudesa. Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l'ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista "Barcelona Metròpoli Mediterrània". 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benadressa (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, a la vora esquerra de la rambla de la Viuda. El 1788 Salvador Català, actiu comercial i industrial castellonenc, demanà l'establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d'un petita caseria (dita modernament del Mercader), bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benadressa, pantà de (Castelló de la Plana, Plana Alta) Pantà de la conca del Millars (o de Maria Cristina), al curs baix de la rambla de la Viuda. Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal. Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l'estat. Té una capacitat de 27,2 milions de m3. i una presa de 38 m d'altura màxima per 322 de longitud. Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4.500 ha, les filtracions i l'acumulació de sediments no han permés que això fos aconseguit completament. 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benagéber (Benaixeve, Serrans) Nom castellà del municipi. 34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benàger (Picanya, Horta) Despoblat de la comarca (o Bennàger), a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la sèquia de Benàger i Faitanar, derivada de la sèquia de Quart, però organitzada autònomament; té un síndic al consell de les sèquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, administrat per una comunitat de regants pròpia. Amb tot, en època d'estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benagiar, comtat de (País Valencià) Títol atorgat el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago. El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O'Neill (1847). 37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benagualit (Llucena, Alcalatén) Despoblat, un dels llocs de l'antiga tinença d'Alcalatén. Poblat de moriscs, es despoblà amb l'expulsió d'aquests el 1609. 38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benaiach, Ramon (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Mestre possiblement hebreu. Jaume II li confià l'educació, a la primeria del s. XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benaiges i Pujol, Josep Maria (Reus, Baix Camp, 1855 - Madrid ?, s. XX) Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l'escola normal i del col·legi de sords-muts. Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d'una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc. 41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benaixeve, pantà de (Benaixeve, Serrans) Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s'acabà el 1953. Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l'antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm3, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals. Els seus objectius principals són els d'ampliar els regadius de l'Horta, proveir d'aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s'esdevingueren aigües avall. 43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benalfaquí (Planes de la Baronia, Comtat) Forma antiga de Benialfaquí. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benalí (Ènguera, Canal de Navarrés) Caseriu, a l'extrem nord-oest del terme, a 18 km de la vila i a la capçalera del riu Grande. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benalua (Alacant, Alacantí) Barri popular, situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l'enderrocament de les muralles. Durant la seva construcció foren trobades nombroses restes de la ciutat romana (s I al V), especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum. Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis. El 1893 fou inaugurat el tramvia que l'unia al nucli d'Alacant. L'església primitiva (Sant Joan Baptista) fou edificada a partir del 1889; el 1931 i el 1936 fou totalment destruïda, i l'actual és posterior al 1939. Fou erigida en parròquia el 1915. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Benante (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà) Llogaret (970 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Cardós; format per unes cases escampades i un petit nucli prop del de l'església de Sant Lliser. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benarrosa (els Poblets, Marina Alta) Antre nom del poble de Mira-rosa. 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
50 FRANJA PONENT - MUNICIPI
51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Benasc, hospital de (Benasc, Alta Ribagorça) Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l'Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge. Era un antic hospital de caminants creat vers el s. XII per l'orde de l'Hospital. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Benasc, port de (Alta Ribagorça) Depressió (2.444 m alt) de la comarca, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre la vall de Benasc i la de la Pica (Comenge). 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Benasc, vall de (Alta Ribagorça) Capçalera de l'Éssera amb els seus afluents, fins al congost de Ventamillo al sud. El clima és de muntanya, amb pluges i nevades considerables, amb boscos de pins i avets i pastures abundants. L'agricultura hi té escassa importància (patates i cereals). La riquesa bàsica n'és la ramaderia i també l'explotació forestal. Turisme i esports d'hivern. Nombrosos salts d'aigua, aprofitats per produir energia hidroelèctrica. El centre comarcal és la vila de Benasc, però el mercat és a Castilló de Sos, que depèn comercialment de Graus. 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benasquer (Altea, Marina Baixa) Despoblat, esmentat com a alqueria el 1249. 124 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benasqués (Bell-lloc del Pla, Plana Alta) Despoblat (299 m alt), al marge dret del barranc de Benasqués, a la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu. 56 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benàsser, Agustí (Catalunya, s. XVI – Tarragona, 1615) Escultor. Documentat a Tarragona el primer quart del s. XVII. Treballà a la seu d'aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l'arquebisbe i virrei Joan Terrés (1613). 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Benasser, Pere (Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1694) Teòleg. El 1691 dedicà al rei Carles II una història de Ramon Llull. És autor d'altres obres d'estudis lul·lians. 59 FRANJA PONENT - MUNICIPI
60 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Benavent, Bernat de (Ribagorça, s. XII - s. XIII) Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller. El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d'Anglaterra. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benavent, Enric (Reus, Baix Camp, 1837 - Madrid, 1901) Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l'ensenyament. És autor de diverses obres didàctiques i d'una novel·la en castellà. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benavent, Francesc Josep de (Tragó de Noguera, Noguera, 1850 - Barcelona ?, s. XX) Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d'iniciativa en qüestions assistencials. Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions. 64 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Benavent, Gombau de (Ribagorça, s. XII - d 1180) Noble. Amb el seu parent Pere de Benavent i els llinatges de Tamarit i de Fons era el principal representant de la part pròpiament catalana de la noblesa d'Aragó del seu temps. Fou un dels signants dels convenis de pau i treva acordats en 1164 a Saragossa, sota la presidència del rei infant Alfons I. Actuà com a promotor de les primeres campanyes contra territoris valencians. En 1174, a Saragossa, assistí al casament d'Alfons I amb Sança de Castella. Era senyor de Biel. Apareix documentat encara en 1180. 65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Benavent, Gombau de (Ribagorça, s. XIII) Noble. Era veguer de Barcelona el 1280, any en que arribaren prop de la ciutat alguns dels nobles revoltats contra Pere II el Gran, manats pel vescomte Ramon Folc VI de Cardona. Benavent contraatacà al front de les tropes barcelonines, els rebutjà amb força dany i els quals perseguí fins al Llobregat. El 1283 era un dels cavallers que havien de lluitar al desafiament de Bordeus. El mateix any, a les corts de Tarassona, cedí en garantia el seu castell de Sèlgua (Aragó), de cara al compliment dels convenis de concòrdia amb la noblesa aragonesa, i es distinguí el 1284 a les corts celebrades a Zuera. El 1285 compartí amb Bernat Guillem d'Entença la guarnició de Magallón de vigilància de la frontera pel temor d'una invasió, i el 1288 fou un dels que vigilaven la frontera de l'Empordà per evitar una invasió de Jaume II de Mallorca. El 1291 assistí, a Saragossa, a la coronació del rei Jaume II de Catalunya-Aragó. 66 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - HISTÒRIA Benavent, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1702 a Martí de Sabater i Sanz de Latrús-Agullana, capità de la Coronela de Barcelona, senyor de Benavent de Segrià. Passà als Riquer i als Sentmenat. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benavent de Barberà i Abelló, Pere (Barcelona, 1899 – Reus, Baix Camp, 1974) Arquitecte i escriptor. Noucentista influït pel Modernisme, és autor de la cripta del convent de Pompeia i del convent de la comunitat caputxina de Sarrià. Teòric de l'arquitectura, publicà L'home i l'alegria de l'ofici (1934), L'arquitecte i l'home inseparables (1936) i Com he de construir (1934). Poeta, amb gust per la forma i la metàfora, publicà, entre d'altres, els reculls Flors d'ametller (1918), La rosa i el cristall (1938), Llibre del caminant (1949) i Sobretaula acadèmica (1956). També escriví alguns assaigs, com Homes, homenets i homenassos (1935). 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Benavent de la Conca (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Poble i antic municipi: 21,55 km2, 1.004 m alt, agregat el 1970 a l'actual (o de Tremp), situat a l'extrem sud-est de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, al peu d'una gran cinglera de conglomerats rogencs que el sobrepassen més de 200 m. Hi passa la carretera d'Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà i al límit del municipi, travessa la important collada de Comiols, a 1.102 m alt. El castell de Benavent és documentat el 1055. Dins l'antic terme hi ha el poble de Biscarri, la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc. 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benavent i Lostach, Marià (Barcelona, 1893 - Catalunya, s. XX) Pintor. Ha excel·lit com a figurista i retratista. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benavent i Rocamora, Gaietà (Reus, Baix Camp, 1834 – Barcelona, 1910) Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benavent i Santandreu, Joan (Barcelona, 1903 - ) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista i obtingué nombrosos premis. 75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benavit (Morella, Ports) Despoblat (des del s. XV), al cim de la serra de Benavit, on hi ha al seu lloc l'ermita de Sant Marc. 76 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benavites, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1628 a Pere Eixarc de Bellvís Martorell i d'Íxar; amb aquesta concessió restà suprimit el comtat de Benavites, que havia estat concedit el 1624, amb jurisdicció damunt el lloc de Benavites (Camp de Morvedre). El títol ha passat als Melgar, marquesos de San Juan de Piedrasalbas, i als Narváez, marquesos d'Espeja. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - EMPRESA Bendibérica (Pamplona/Barcelona, 1966 - ) Empresa del sector auxiliar de l'automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona. Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya -Granollers i Parets-. El seu capital és controlat per l'empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bendicho, Jaume (Alacant, s. XVII) Genealogista i ciutadà honrat d'Alacant. Al servei del duc de Gandia, fou batlle (1650) de les baronies de Murla, Orba i Laguar. Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada. Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bendicho, Vicent (Alacant, s. XVII) Historiador. Degà de la col·legiata d'Alacant. Escriví, a base d'uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bendinat (Calvià, Mallorca Occidental) Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana. De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d'Europa. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benedito, Vicent (València, 1884 – 1955) Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l'Escola d'Arts i Oficis de València. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benedito i Calzada, Manuel (Vila-real, Plana Baixa, 1817 – València, 1879) Advocat i polític. Afiliat al partit d'Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876). Destacà en l'exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d'Advocats de València. Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benedito i Vives, Manuel (València, 1875 – Madrid, 1963) Pintor. Germà de Lluís i de Rafael. Deixeble de Sorolla. Acadèmic de San Fernando el 1924, i de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Premi March el 1959. Conreà el retrat realista, amb maestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benedito i Vives, Rafael (València, 1888 – Madrid, 1963) Compositor i director. El 1916 fundà a Madrid la orquestra que portava el seu nom, i al cap de dos anys el primer gran cor mixt de Madrid. Fou un gran pedagog musical. Publicà La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música, i nombroses col·leccions de cants folklòrics. 88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benedrís (Bicorb, Canal de Navarrés) Despoblat (o Benedrix), al sud del poble, a l'esquerra del riu d'Escalona (o riu de Benedrís). Era lloc de moriscs, habitat per 15 famílies el 1563. 89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benedrís, baronia de (Bicorb, Canal de Navarrés) Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Benedris, la qual, prèvia facultat reial, restà vinculada des del 1302 a Lluís de Castellar de Vilanova i a la seva muller, Francesca Joana Carròs. Passà als Castellví i als Muguiro, comtes de Muguiro. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beneito, Aureli (Morella, Ports, 1713 - 1775) Eclesiàstic. Excel·lí en l'ensenyament i en diversos càrrecs eclesiàstics. Dirigí l'edició de diversos llibres antics de caràcter religiós. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beneixida, baronia de (Beneixida, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida, la qual, al llarg d'enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d'Albalat. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benejam, Pere (Barcelona, s. XV – 1524) Escriptor i religiós. Fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (Barcelona), ja en temps de Carles V. És autor del breviari jeronimià amb el títol d'Enchiridion (1515) i Speculum sapientiae presbyteri. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Benejam i Ferrer, Marí (Ciutadella, Menorca, 1890 – Barcelona, 1975) Dibuixant. Com a il·lustrador d'historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari "TBO", amb què reflecteix l'ambient petit burgès de la postguerra. 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Benejam
i Vives, Joan (Ciutadella, Menorca, 1846
- 1922)
Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a
Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912. Defensor de l'ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a
Menorca l'ensenyament graduat. Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de
Barcelona (1888), publicà les revistes "La Alegría de la Escuela", "Alma de Maestro" i la infantil "El Buen Amigo" (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de
Catalunya i Menorca. Publicà "El Tío Camero", periòdic humorístic
barceloní (1867), i els diaris "El Blanense", "Diario de Ciudadela" i "El País". Escriguè
Ciutadella vella (1910), llibre de 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Benés (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.249 m alt) i antic municipi (62,44 km2) de l'Alta Ribagorça (ant: el Batlliu de Sas), annexat el 1972 a l'actual. Ocupava les valls de Manyanet i d'Avellanos (a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprenia una part de la vall del riu d'Erta (a la conca de la Noguera Ribagorçana). El terme, molt muntanyós, era obert cap al sud. La vegetació és molt pobra, especialment arbòria. El poble, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas. L'ajuntament es reunia a les cases de la Mola d'Amunt. Escampats pel terme hi havia diversos pobles i llogarets. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benes, Pere (Catalunya, s. XV – Girona, s. XV) Arquitecte i orfebre. Per a la seu de Girona, construí el magnífic tabernacle d'argent i pedres precioses, i féu també el projecte de l'altar major. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benessat, Francesc de P. (Sabadell, Vallès Occidental, s. XIX – Barcelona, 1910) Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes. Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benessat i Folch, Frederic (Sabadell, Vallès Occidental, 1848 - Catalunya, s. XX) Químic. Realitzà investigacions importants relacionades amb la indústria tèxtil, sobretot de referents al desengreix per sulfur de carboni i l'eliminació de les impureses dels teixits de llana. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benet XIII (Pero Martines de Luna) (Illueca, Aragó, 1328 - Peníscola, Baix Maestrat, 1422) Papa (1394-1417), considerat antipapa, fou anomenat el Papa Luna. Fou prebost de València, consagrat bisbe i nomenat cardenal per Gregori XI (1375), prengué part en l'elecció del seu successor, Urbà VI; però, considerant nul·la l'elecció, s'uní a Anagni als cardenals dissidents que elegiren papa Climent VII, el qual s'instal·là a Avinyó (Cisma d'Occident, 1378), a la mort del qual (1394), els mateixos cardenals dissidents elegiren a Benet XIII. La Corona catalano-aragonesa li fou sempre fidel, puix que Martí l'Humà li jurà acatament el 1396 i li donà ajut militar quan França li havia retirat l'obediència i assetjava Avinyó. Després de ser deposat pel Concili de Pisa (1409), seguí considerant-se l'únic papa legítim i, malgrat veure's abandonat de tothom, es refugià a Peníscola amb quatre cardenals que li romanien fidels, i des d'allí envià diverses excomunions. Vinculat als interessos castellans, féu costat decisivament a la candidatura de Ferran d'Antequera en el compromís de Casp (1412), a través dels seus agents sant Vicent Ferrer i B. de Bardaxí. Posteriorment arribà a concedir indulgència plenària als qui morien combatent els partidaris de Jaume d'Urgell. Així i tot, un cop dominada la situació, Ferran I no dubtà d'abandonar-lo, que, tot i ésser declarat cismàtic en el concili de Constança (1417), no renuncià mai a les seves reclamacions sobre el pontificat. 107 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Benet, Cebrià (Albelda, Llitera, 1460 - Franja de Ponent ?, v. 1530) Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma. Fou autor d'un discurs contra Luter i d'un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515). 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benet, Mateu Vicent (País Valencià ?, s. XVII – XVIII) Bandoler. Destacat cap de quadrilla. Acusat d'haver comés personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols i tornà a València com a capità, fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats. Carles Ros, amb el pseudònim Gabriel Suárez, el féu l'heroi de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin (València, 1769). 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Benet Labre (Rosselló, ? ) Sant. L'església en celebra la diada el 15 d'abril. 115 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beneyto, Miquel (València, 1560/65 – 1599) Escriptor en castellà. Fou poeta de l'Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Sosiego. De família noble, ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat. L'única obra seva coneguda, El hijo obediente, de mòduls arcaics i poc afortunada, fou publicada a València dins Doce comedias famosas (1608). 117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beneyto i Cunyat, Maria (València, 14/mai/1925 - ) Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l'aire, 1956, etc). És autora també de contes (La gent que viu al món, 1966) i de novel·les, com El río viene crecido (1959), La dona forta (1967) i Antigua patria (1968). El 1956 obtingué el premi de poesia Calvina Terzaroli i el 1992, el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana. 118 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beneyto i Pérez, Joan (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1907 – Madrid, 1994) Jurista i escriptor polític. Doctorat en dret a la universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d'història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l'estudi del nostre dret (1932), El diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc. Demostrà simpaties pel feixisme en diverses obres: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968). És autor també d'unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d'informació. Ocupà càrrecs polítics després del 1939. 119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beneyto i Rios, Josep (País Valencià, s. XVIII – València, s. XVIII) Relligador. Fou l'inventor de la denominada pasta valenciana, que ha estat molt utilitzada posteriorment en l'art del relligat. 120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
121 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
122 CATALUNYA - BIOGRAFIA
123 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar
a: [ Belt ] [
Ben ] [ Benaix ]
[ Benave ] [ Bene ]
[ Benes ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Benafer
(
Benasc
Benejam
i Arguimbau, Pilar (
Benet
i Morell, Josep
