|
|
|
Anar a: [ Cani ] [ Canor ] [ Cantallops, s ] [ Cantona ] [ Canv ] [ Canyar ] Hi ha una infinitat de coses que només es fan bé quan es fan per necessitat. (Joseph Joubert) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canibell i Masbernat, Eudald Veure> Canivell i Masbernat, Eudald. 2 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA
3 CATALUNYA - LITERATURA
4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Canigó (Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, mar/1983) Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l'oct/1971 passà a setmanari sota la direcció d'Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona. Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes. Deixà de publicar-se per raons econòmiques. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canigó, Jordi Pseudònim que ha fet servir sovint Salvador Bonavia i Panyella a les seves obres teatrals. 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
8 ANDORRA - MUNICIPI
9 CATALUNYA - HISTÒRIA Canís, el (Rosselló de Segrià, Segrià) Antic terme i colònia tèxtil, al nord del poble, a l'esquerra del canal de Pinyana. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canisis, els (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) Caseriu, al vessant meridional de la serra dels Bertrans. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canivell i de Vila, Francesc (Barcelona, 1721 – 1797) Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l'Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l'Armada (1771). Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia. Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cannes, Francesc (València, s XVIII – Madrid, 1775) Frare franciscà. Visquè setze anys a Damasc com a missioner. D'aquesta estada provenia el seu notable coneixement de la llengua àrab, que acredità publicant una gramàtica en aquest idioma, així com un diccionari àrab-castellà i encara un altre d'aquests introduint-hi, a més, el llatí. 14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cano, Alonso (Jaén, Andalusia, s. XVI - ? , s. XVII) Historiador. Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d'on fou prior, abat (1617-21, 1629-33) i president fins qie el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català. Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l'abat Sobrarías (mort el 1611). L'obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l'han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise. 15 CATALUNYA NORD -MUNICIPI
16 ANDORRA - GEOGRAFIA Canòlic (Sant Julià de Lòria, Andorra) Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia andorrana, situat en un coster (1.528 m alt), damunt la riba dreta del riu d'Aós, al camí de Bixessarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic. Hom hi celebra anualment un aplec. Al seu voltant hi ha un grup de bordes. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canonge i Francesch, Fruitós (Montbrió del Camp, Baix Camp, 1824 – Barcelona, 1890) Prestidigitador. El 1931 la seva família es traslladà a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat. Assolí grans èxits com a prestigitador. Recorregué les principals ciutats d'Europa i Amèrica. Fou conegut amb el sobrenom d'El Merlín español. Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d'Isabel la Catòlica i de Carles III. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canonja, la (Tarragona, Tarragonès) Poble (60 m alt) i antic municipi: 7,32 km2 (ant: el Mas de la Canonja), incorporat el 1964 a l'actual, situat al sud-oest de la ciutat. L'annexió ha comportat profunds canvis en les estructures econòmiques i demogràfiques de la Canonja; per una banda, hi ha hagut una insospitada plus-vàlua d'àmplies extensions de terres, la major part dedicades a conreus de secà, a causa de la prolongació dels polígons industrials de Tarragona i de la proximitat de Salou; d'altra banda, la formació del nou nucli de Bonavista, que gairebé iguala l'antic cap del municipi. El poble és en un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s'alça e castell i poble de Masricard, nucli primitiu, esmentat ja el 1377. Els segles següents, la població es traslladà al cim del turó, on hi havia el mas de la Canonja. Actualment tots dos pobles, units per la Ravaleta, formen un sol nucli. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. El 1982 es constituí oficialment en entitat local menor pertanyent al municipi actual. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canons, punta dels (Colera, Alt Empordà) Cap de la costa, entre el port de Colera i la badia de cap Ras. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canor (Benissa, Marina Alta) Caseriu, al nord-est de la vila. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Canosa (Oliola, Noguera) Antic terme, entre Coscó i Claret. 23 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Canota, la (Almatret / Seròs, Segrià / Mequinensa, Baix Cinca) Zona lignitífera, entre els tres municipis, a l'esquerra de l'Ebre. L'explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canova, sa (Artà, Mallorca Oriental) Possessió, a l'esquerra del torrent de s'Estanyol. Prop seu hi ha un talaiot. 25 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cánovas del Castillo, Antonio (Màlaga, Andalusia, 1828 - Balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8/ago/1897) Polític i escriptor. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d'Alfons XII, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana. Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell. Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896). 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cànovas i Martínez, Lluís (Torrevella, Baix Segura, 1857 - País Valencià, s. XIX) Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi. Publicà algunes poesies i narracions originals. 27 CATALUNYA - MUNICIPI
28 CATALUNYA - MUNICIPI
29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cansoles, Ferran de (Amusco, Castella, s. XVI – Illes Balears, 1589) Impressor. Nom amb que era conegut Ferran de Villarroel i de Cansoles, instal·lat a Mallorca des del 1540. Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l'emperador i rei don Carlos (1542), el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó (1541) i la gramàtica llatina de Pastrana (1545, 1554). Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu (morta el 1594) tingué dos fills i quatre filles. Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la família Guasp, que començà a imprimir l'any 1583. 30 CATALUNYA - CULTURA cant de la senyera, El (Montserrat, Bages, 1896) Composició musical popular. Himne de l'Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall. Ha suplert en moltes ocasions l'himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després després de la guerra civil fins als anys seixanta. 31 CATALUNYA - CULTURA
32 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Cant esperitual (València, 1539) Poema d'Ausiàs March. En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l'edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada de Càntica espiritual, que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes. És una llarga oració, composta de 224 versos sense rima, on el poeta s'adreça a Déu en segona persona i li expressa les seves temors i la tebiesa de la seva fe i li suplica apassionadament que li transmeti el seu amor. L'accent sincer, la rigor de la construcció i fins i tot la força del pensament i de l'expressió en fan una de les obres cabdals de la poesia catalana. 33 CATALUNYA - LITERATURA Cant espiritual (Catalunya, oct/1909 – feb/1910) Poema de Joan Maragall. Publicat a "Seqüències" (1911), en forma d'oració, summa de la seva obra i el seu pensament. Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica ('La iglésia cremada' i 'La ciutat del perdó'). Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a nèixer a la vida eterna. Potser ha estat l'obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües. 34 EUROPA - BIOGRAFIA Cantacuzè, Helena (Grècia, s XIV) Comtessa de Salona i de Citó (Grècia). Parenta de l'emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d'Aragó. Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit (1382) fins a la conquesta del país per Baiazet I (1394), que les tancà al seu harem. Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III i Joan I de Catalunya-Aragó, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d'Atenes i de Neopàtria. 35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantallops (Llagostera, Gironès) Veïnat, a 1 km de la vila. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantallops (Avinyonet del Penedès / Subirats, Alt Penedès) Poble, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Tarragona, a banda i banda de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, termenal dels dos municipis, als quals pertanyen els sectors oriental i occidental del nucli. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantallops
(Susqueda,
Selva)
Antic nom de Sant Martí Sacalm. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cantallops, serra de (Fanzara, Alt Millars - Suera / Tales, Plana Baixa) Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els tres municipis. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantallops, serra de (Conca de Barberà / Segarra) Elevació muntanyosa (889 m alt), al límit dels altiplans de les dues comarques, entre els torrents de Saladern i de Forès. Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l'Abadiat. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cantallops i Valeri, Lluís (Barcelona, 1934 - ) Arquitecte. Director general d'Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional, ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic. 42 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Canta-rana, la (Rosselló) Afluent esquerrà del Rard, als Aspres, que neix prop de Calmella i, després de rebre, aigua avall de Montoriol, per l'esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al seu col·lector prop de Nils. La seva capçalera rep també el nom de riera de Sant Amanç. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantdelgall, morral del (el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre) Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s'uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis. 45 CATALUNYA NORD - LITERATURA Càntics catalans (Perpinyà, 1820) Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà. Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantó, coll del (Soriguera, Pallars Sobirà - Noves de Segre / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir. Hi passa la carretera de Sort a la Seu d'Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví. El riu del Cantó, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cantó, Jeroni (Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637) Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador. És autor de diverses obres de caracter religiós. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canto i Arroyo, Francesc (Barcelona, 1866 – 1948) Publicista esportiu. Col·laborà a "Stadium", "Mundo Deportivo" i a "La Vanguardia". Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta de Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Canto i Francès, Joan (Alcoi, Alcoià, 1856 – Madrid, 1903) Compositor. Estudià amb el seu pare Francesc Cantó i Botella (1811-1886). El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d'harmonia del conservatori. Autor d'un Poema sinfónico (1892), de diverses misses, obres per a piano i per a banda (el popurri El pardalot, 1886). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cantó i Vilaplana, Gonçal (Alcoi, Alcoià, 1859 – Madrid, 1931) Escriptor. Des de ben jove residí a Madrid. Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo (1889). Col·laborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals. És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles: Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d'una òpera: Marcia. 52 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Cantó Valencià (València, 19/jul/1873 - 8/ago/1873) Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles. Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canton, Josep (Milà, Itàlia, s. XVIII – Barcelona, 1808) Usurer. Establert a Barcelona, on durant l'ocupació napoleònica fou funcionari de l'administració de rendes unides. Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l'aquiescència del governador Lechi, per tal d'apropiar-se les joies que posseïa. L'afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau (1810) per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l'estructura de la policia. 54 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Cantón Balear, El (Palma de Mallorca, abr/1873 – gen/1874) Periòdic republicà federal. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa. Tenia la redacció a la societat de socors mutus L'Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven "El Iris del Pueblo". De fora Mallorca hi col·laboraren Roque Barcia, Jose Paul y Angulo i Mina Puccinelli. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cantón i Gutiérrez, Marta (Barcelona, 1965 - ) Gimnasta. Especialista en gimnàstica rítmica, aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l'any 1977. Com a gimnasta de la selecció estatal aconseguí dos títols de campiona d'Espanya absoluta (1982 i 1984), participà en dos campionats d'Europa i en dos del món. L'any 1985 fou guardonada com la millor esportista catalana per la seva trajectòria esportiva i un any més tard, coincidint amb la seva retirada, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l'estat espanyol. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantonigròs (Santa Maria de Corcó, Osona) Poble, format a banda i banda de l'antic camí ral de Vic a Olot. El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros. Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc el Concurs de Poesia de Cantonigròs, més tard substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants. Des del 1983 hi té lloc un Festival Internacional de Música Coral. 58 CATALUNYA - CULTURA Cantonigròs, Concurs de Poesia de (Cantonigrós, Santa Maria de Corcó, Osona, 1944 – 1968) Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra). Se celebrà gràcies a l'empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor. A més del premi de Poesia, se concediren d'altres: de narració, d'assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers. Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. 59 CATALUNYA - CULTURA Cantonigrós, Festival Internacional de Música (Cantonigrós, Santa Maria de Corcó, Osona, 1983 - ) Festival de música tradicional d'arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cantos, Maria Lluïsa (Barcelona, 1942 - ) Pianista. Estudià piano i orgue al Conservatori Superior Municipal de Música. N'obtingué el Premi Extraordinari de piano el 1960. Ha donat nombrosos concerts i ha aconseguit diversos premis. Destaquen entre els darrers el Maria Barrientos i la medalla del Concurs Internacional d'Execució Musical a Ginebra. Ha actuat a França, Suïssa, al III Festival Georges Enesco a Bucarest i als Estats Units. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cantul, Berenguer (Barcelona, s XIV – 1343) Frare mercenari. Era doctor en teologia. Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde. El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d'ésser consagrat. Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cantunis (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat (o Can Tunis), al sud-oest de Montjuïc, entre el mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril. Té l'origen en un barri de pescadors anomenat Fraga, vora l'antic port medieval. El seu nom actual prové de la propietat del mestre d'aixa Manuel Antunis (o Antúnez), mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l'estany de Port, on instal·là unes drassanes. El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807. Però no fou fins al 1883, amb la dessecació definitiva de l'estany feta per una societat agrícola per tal d'instal·lar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona. El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest. El 1913 fou construït el tramvia del Morrot. L'hipòdrom serví de camp d'aviació de Barcelona fins al trasllat d'aquest al Prat. El projecte de crear-hi una zona franca data de la fi del s. XIX. La immigració a Barcelona dels anys 1920 produí el ràpid creixement del barri. El procés d'expropiació de cases i horts iniciat el 1930 pel Consorci de la Zona Franca, que permetia l'assentament provisional a d'altres llocs de la zona, provocà el naixement del barraquisme. La forta immigració dels anys 1950 provocà un nou augment de la població. La progressiva urbanització de la Zona Franca, juntament amb l'ampliació del port de Barcelona (1966), obrí un procés de negociacions per aconseguir la desaparició de les barraques, les quals actualment han desaparegut gairebé del tot. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canturri (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veïnat de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a l'esquerra del riu de Pallerols, aigua amunt del poble. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canturri i Vilamala, Macià (Barcelona, 1868 – 1948) Pintor. Conreà sobretot el paisatge i les marines. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canudas i Busquets, Josep (Barcelona, 1894 – Friburg, Alemanya, 1975) Aviador. L'any 1911 fundà l'Aeri Club de Barcelona. Fou el primer que obtingué el títol de pilot a Catalunya (1917). Professor i director de l'Escola Catalana d'Aviació, fou un dels fundadors de l'Escola d'Aviació Barcelona (1929). Organitzà la línia aèria d'Andorra (1932) i, per encàrrec de la Generalitat, l'aviació catalana (1933). Exiliat a França el 1939, se n'anà després a Amèrica i des del 1963 va residir a Suïssa. Va publicar diversos treballs sobre aviació, entre els quals es destaca Història de l'aviació catalana (1908-1936) (1983). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canudas i Salada, Josep (Barcelona, s. XIX) Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d'específics.També s'ocupà de qüestions relatives als conreus d'alguns tubercles. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canudas i Soler, Joan (Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888) Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús. Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canudas i Ticó, Ramon (Catalunya, s. XIX - Sitges, Garraf, 1892) Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d'Enric Clarasó als anys bohemis de París. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canut i Bartra, Carles (Barcelona, 1944 - ) Actor. Iniciat en el teatre independent dels anys seixanta, després d'una estada professional a Veneçuela, des del 1981 ha alternat les actuacions en català i castellà. Assolí popularitat a Catalunya per les seves aparicions a la televisió. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canutells, es (Maó, Menorca) Cala de la costa meridional de l'illa. Hi ha estat construïda una urbanització, una de les més reeixides de Menorca. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Canvis Nous, bomba dels (Barcelona, 7/jun/1896) Atemptat que tingué lloc a la ciutat. Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus. En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits. La repressió que se'n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Canyà (Serra de Daró, Baix Empordà) Antic nom de Cunyà. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Canyà (Torroella de Fluvià, Alt Empordà) Antic nom del poble i antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, prop del qual hi havia l'estany de Canyà, actualment dessecat, i l'església, desapareguda, de Sant Martí de Canyà, possessió de Sant Pere de Rodes. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canya, la (Sant Joan les Fonts / la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble, a la riba esquerra del Fluvià, dins l'àrea d'influència d'Olot. El nucli és divideix entre la Canya de Baix, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt, en un enclavament (0,85 km2) del municipi de la Vall de Bianya entre els d'Olot i Sant Joan les Fonts. És un nucli industrial (tèxtil). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canyà, Pere (Empordà, s. XV - Catalunya, s. XV) Síndic remença. Partidari de solucions moderades per al problema dels remences; després de la derrota de P.J. Sala a Llerona, juntament amb Verntallat, acordà de trametre síndics per tractar amb Ferran II. Gestionà personalment amb el rei la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que donava fi al conflicte. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canyada, la (Alacant, Alacantí) Partida i caseriu, a la dreta de la rambla de les Ovelles, prop del terme de Sant Vicent del Raspeig. 81 FRANJA PONENT - MUNICIPI
82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canyada de Don Ciro, la (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, a 15 km de la ciutat. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canyada Roja, la (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, a 12 km a l'oest de la ciutat. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyamars (Dosrius, Maresme) Poble (230 m alt), al fons d'una vall, entre les serres del Corredor, de Montalt i de Can Bruguera, a la dreta de la riera de Canyamars (que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d'Argentona). La seva església parroquial (Sant Esteve) és gòtica (s. XIV). El 1485 esdevingué carrer de Barcelona. És un centre d'estiueig. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canyamars, Joan de (Canyamars, Dosrius, Maresme, s. XV – Barcelona, 12/des/1492) Regicida. Pagès. El 7/des/1492 intentà assassinar d'una ganivetada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el Palau Reial de Barcelona. Declarat boig, fou esquarterat viu cinc dies després. El fet provocà un moviment d'adhesió popular al rei. Partidari de solucions radicals enfront del problema dels remences, sembla que la seva acció no responia, tanmateix, a una conjura organitzada. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canyamars, sèquia dels (Xàtiva, Costera) Sèquia de l'horta, que deriva de la sèquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals. 89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canyamel, torre de (Capdepera, Mallorca Oriental) Indret i possessió (ant: Torre d'en Montsó). Antiga torre-castell gòtica, a la costa. A mitjan s. XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del XIX als Font dels Olors. Ha estat restaurada i conté un museu etnològic. A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canyameres i Casals, Jaume (Terrassa, Vallès Occidental, 1928 - ) Pintor. Fill de Ferran Canyameres i Casamada. Visqué a París del 1939 al 1952. Publicà col·laboracions literàries a la premsa francesa. Exposà a París en exhibicions col·lectives. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1952. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canyar, el (Castelló de la Ribera, Ribera Alta) Barri i colònia industrial. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canyar, llacuna del (Xeraco, Safor) Aiguamoll, format per l'afluència d'aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la Valldigna. Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyelles (Mont-ras, Baix Empordà) Veïnat, prop de la costa. 97 CATALUNYA - MUNICIPI
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyelles, cala de (Roses, Alt Empordà) Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus. Hi havia hagut una almadrava fins al s. XIX. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyelles, coll de (Llançà / Vilajuïga, Alt Empordà) Depressió de la serra de Rodes, sota la qual passa el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda a través de la Foradada de Canyelles. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canyelles, Magí (Manresa, Bages, 1622 – 1685) Historiador. Exercí els càrrecs de sotsveguer (1651) i conseller segon de Manresa (1653-62). És autor de diverses obres sobre història local: Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques, i entre les quals sobresurt Descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685 i publicada el 1896. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyelles, Sant Miquel de (Aiguafreda, Vallès Oriental) Veure> Sant Miquel de Canyelles. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canyelles, Vidal de (Barcelona, s. XIII - Osca, Aragó, 1252) Eclesiàstic i jurista. S'educà a l'escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic. Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d'Osca (1236-52) i un dels principals consellers de Jaume I, del qual era parent. Participà en la conquesta de València (1238) i formà part de la comissió encarregada del repartiment dels territoris conquerits. Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l'església de Xàtiva. El 1250 prengué part a les Corts d'Alcanyís, on dictà la concòrdia entre Jaume I i el seu fill Alfons. Fou el principal redactor del Fur de València i el compilador exclusiu del Codi d'Osca, promulgat el 1247. Autor d'una compilació de dret aragonès: Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canyelles i Escardó, Benet (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678 – Illes Balears ?, 1743) Prelat. Fou abat de la comunitat benedictina de Sant Feliu de Guíxols. Posteriorment fou consagrat bisbe de Mallorca. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyeret, el (Lleida, Segrià) Barri de la ciutat, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l'amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrants, fins al punt que el ministeri de l'habitatge (1967) ordenà l'expropieació i l'enderrocament del barri, enllestit el 1971. Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s. XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Canyes i Merí, Francesc (València, 1720 – Madrid, 1795) Arabista. Religiós franciscà descalç (1743). El 1755 se n'anà a Jerusalem com a missioner; el 1757 passà al col·legi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d'àrab. Retornat a València, el 1771 fou destinat al col·legi de Benigànim, i després a Madrid (1775), on fou membre de l'Academia de la Historia. Publicà Gramática arábigo-española (1775) i Diccionario español-latino-arábigo (1787) en tres volums. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyet (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Veïnat, a la costa al voltant de la cala de Canyet, al sud de la muntanya de Sant Baldiri. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyet, el (Badalona, Barcelonès) Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat. Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el s. XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Des de la fi del s. XIX s'hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d'aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d'estiueig. L'església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canyet, el (Castellbisbal, Vallès Occidental) Veïnat (o el Carrer de Santa Rita), a la dreta de la riera de Rubí. 111 CATALUNYA - HISTÒRIA Canyet, el (Barcelona, Barcelonès) Antic nom d'un sector de marina, a l'antic terme de Sant Martí de Provençals. Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA
113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cànyoles, riu (Costera) Afluent dretà del riu d'Albaida (o riu de Montesa), subafluent del Xúquer. Neix dins el terme de la Font de la Figuera, a l'extrem sud-occidental de la serra d'Énguera, al peu del port d'Almansa, prop de la Manxa. Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l'esquerra, el barranc de Boquilla, rega la vall de Montesa, limitada al sud per la serra Grossa. Prop de Canals, rep, per l'equerra, les aigües del riu dels Sants. El curs inferior corre per l'horta de Xàtiva i conflueix a l'esquerra del curs mitjà de l'Albaida després d'un recorregut de 61 km.
Anar
a: [ Cani ]
[ Canor ] [ Cantallops,
s ]
[ Cantona ] [ Canv ]
[ Canyar ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Canigó
Canigó, monestir
del
Canillo
Canyada
de Biar, la
Canyameres
i Casamada, Ferran
