1

2

1

Canibell i Masbernat, Eudald  Veure> Canivell i Masbernat, Eudald

C

B

2

Canigó  Massís del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l'Alt Empordà

P

G

3

Canigó  (Catalunya, 1880)  Poema èpic de Jacint Verdaguer, amb dotze cants i un epíleg

C

L

4

Canigó  (Figueres, Alt Empordà, 1954 – 1983)  Setmanari. Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.

C

R

5

Canigó, Jordi  Pseudònim que ha fet servir sovint Salvador Bonavia i Panyella a les seves obres teatrals

C

B

6

Canigó, monestir del  Abadia del mun. de Castell de Vernet (Conflent) construida entre el 1001 i el 1007

N

G

7

Canigou, Le  (Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)  Setmanari  

N

R

8

Canillo  Parròquia d'Andorra: 1.531 m alt, 121,8 km2, 2.706 hab (1999). Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la vall de la Valira, eix del territori. La vida econòmica local, basada en l'agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l'estació esportiva hivernal de Soldeu. El poble manté en bona part el seu caràcter arcaic; hi destaca l'església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d'art. Pel territori hi ha nombrosos llogarets i punts d'interès diversos, com l'església romànica de Sant Joan de Caselles o el santuari marià de Meritxell.

A

M

9

Canís, el  Antic terme del mun. de Rosselló de Segrià (Segrià)

C

G

10

Canisis, els  Caseriu del mun. de la Romana de Tarafa (Valls del Vinalopó)

V

G

11

Canivell i de Vila, Francesc  (Barcelona, 1721 – 1797)  Metge cirurgià

C

B

12

Canivell i Masbernat, Eudald  (Barcelona, 1858 – 1928)  Tractadista

C

B

13

Cannes, Francesc  (València, XVIII – Madrid, 1775)  Frare franciscà

V

B

14

Cano, Alonso  (Jaén, Andalusia, s. XVI - ? , s. XVII)  Historiador

E

B

15

Cànoes  Municipi del Rosselló: 78 m alt, 8,55 km2, 4.349 hab (1999)

N

M

16

Canòlic  Santuari del mun. de Sant Julià de Lòria (Andorra)  

A

G

17

Canonge i Francesch, Fruitós  (Montbrió del Camp, Baix Camp, 1824 – Barcelona, 1890)  Prestidigitador

C

B

18

Canonja, la  Antic municipi: 7,32 km2, 60 m alt, incorporat el 1964 al de Tarragona (Tarragonès)

C

G

19

Canons, punta dels  Capital del mun. de Colera (Alt Empordà)

C

G

20

Canor  Caseriu del mun. de Benissa (Marina Baixa)

V

G

21

Canós, el  Poble del mun. d'Aranyó (Segarra)

C

G

22

Canosa  Antic terme del mun. d'Oliola (Noguera)

C

G

23

Canota, la  Zona lignitífera, a les comarques del Segrià i del Baix Cinca

C

G

24

Canova, sa  Possessió del mun. d'Artà (Mallorca Oriental)

B

G

25

Cánovas del Castillo, Antonio  (Màlaga, Andalusia, 1828 - Balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 1897)  Polític

E

B

26

Cànovas i Martínez, Lluís  (Torrevella, 1857 - País Valencià, s. XIX)  Escriptor

V

B

27

Canovelles  Municipi del Vallès Oriental: 175 m alt, 6,75 km2, 13.165 hab (1999)

C

M

28

Cànoves i Samalús  Municipi del Vallès Oriental: 346 m alt, 28,48 km2, 1.750 hab (1999)

C

M

29

Cansoles, Ferran de  (Amusco, Castella, s. XVI – Illes Balears, 1589)  Impressor  

B

B

30

cant de la senyera, El  (Montserrat, Bages, 1896)  Composició

C

C

31

cant dels ocells, El  (Catalunya, 1705)  Cançó popular

C

C

32

Cant esperitual  (València, 1539)  Poema d'Ausiàs March

V

L

33

Cant espiritual  (Catalunya, oct/1909 – feb/1910)  Poema de Joan Maragall. Publicat a "Seqüències" (1911), en forma d'oració, summa de la seva obra i el seu pensament. Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a nèixer a la vida eterna. Potser ha estat l'obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües.

C

L

34

Cantacuzè, Helena  ( ? , ? )  Comtessa de Salona i de Citó (Grècia)

U

B

35

Cantallops  Municipi de l'Alt Empordà: 200 m alt, 19,63 km2, 264 hab (1999)

C

M

36

Cantallops  Veïnat del mun. de Llagostera (Gironès)

C

G

37

Cantallops  Poble entre els mun. d'Avinyonet del Penedès i Subirats (Alt Penedès)

C

G

38

Cantallops  Antic nom de Sant Martí Sacalm (Susqueda, Selva).

C

G

39

Cantallops, serra de  Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), entre les comarques de l'Alt Millars i la Plana Baixa, que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els municipis de Fanzara, Suera i Tales.

V

G

40

Cantallops, serra de  Elevació muntanyosa a les comarques de la Conca de Barberà i la Segarra

C

G

41

Cantallops i Valeri, Lluís  (Barcelona, 1934 - )  Arquitecte

C

B

42

Canta-rana, la  Afluent esquerrà del Rard a la comarca del Rosselló

N

G

43

Cantarelles, les  Veïnat del mun. de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

C

G

44

Cantdelgall, morral del  Contrafort, als mun. del Perelló, Tivenys i Tortosa (Baix Ebre)

C

G

45

Càntics catalans  (Perpinyà, 1820)  Recull de càntics

N

L

46

Cantó, coll del  Depressió de les comarques del Pallars Sobirà i de l'Alt Urgell  

C

G

47

Cantó, Jeroni  (Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)  Religiós agustí

V

B

48

Canto i Arroyo, Francesc  (Barcelona, 1866 – 1948)  Publicista esportiu

C

B

49

Canto i Francès, Joan  (Alcoi, Alcoià, 1856 – Madrid, 1903)  Compositor

V

B

50

Cantó i Sala, Ildefons  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Químic

C

B

51

Cantó i Vilaplana, Gonçal  (Alcoi, Alcoià, 1859 – Madrid, 1931)  Escriptor  

V

B

52

Cantó Valencià  (València, 19/jul/1873 - 8/ago/1873)  Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles. Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena.

V

P

53

Canton, Josep  (Milà, Itàlia, s. XVIII – Barcelona, 1808)  Usurer

C

B

54

Cantón Balear, El  (Palma de Mallorca, abr/1873 – gen/1874)  Periòdic. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa. Tenia la redacció a la societat de socors mutus L'Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven "El Iris del Pueblo". Tingué diverses col·laboracions de fora Mallorca.

B

R

55

Cantón i Gutiérrez, Marta  (Barcelona, 1965 - )  Gimnasta

C

B

56

Cantonalista, Insurrecció  Aixecament que tingué lloc al País Valencià del 19/jul al 8/ago/1873, durant la I República, amb la finalitat d'establir un règim federal que concedís autonomia a les regions, províncies i municipis (els cantons). Les Corts no aprovaren el projecte de Constitució federal, Pi i Margall dimití de president de la República i fou substituït per Salmerón. El 19 de juliol esclatà a València, el 20 a Castelló de la Plana (acabdillat pel diputat Gonzàlez Chermà) i una mica més tard a d'altres localitats valencianes. Martínez Campos prengué València (8 d'agost) i només continua resistint Cartagena fins al 13/gen/1874. (GEC)

V

H

57

Cantonigròs  Poble del mun. de l'Esquirol (Osona)

C

G

58

Cantonigròs, Concurs de Poesia de (Cantonigrós, l'Esquirol, Osona, 1944 – 1968)  Festa literària  

C

C

59

Cantonigrós, Festival Internacional de Música  (Cantonigrós, l'Esquirol, Osona, 1983 - )  Festival  

C

C

60

Cantos, Maria Lluïsa  (Barcelona, 1942 - )  Pianista. Estudià piano i orgue al Conservatori Superior Municipal de Música. N'obtingué el Premi Extraordinari de piano el 1960. Ha donat nombrosos concerts i ha aconseguit diversos premis. Destaquen entre els darrers el Maria Barrientos i la medalla del Concurs Internacional d'Execució Musical a Ginebra. Ha actuat a França, Suïssa, al III Festival Georges Enesco a Bucarest i als Estats Units. (DBA)

C

B

61

Cantos i Figuerola, Vicent  (Borriana, Plana Baixa, 1868 – Madrid, 1943)  Polític  

V

B

62

Cantul, Berenguer  (Barcelona, s. XIV – 1343)  Frare mercenari  

C

B

63

Cantunis  Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

64

Canturri  Veïnat de l'antic mun. de Pallerols del Cantó (Alt Urgell), a l'esquerra del riu de Pallerols, aigua amunt del poble.

C

G

65

Canturri i Vilamala, Macià  (Barcelona, 1868 – 1948)  Pintor

C

B

66

Canudas, Jordi  (Vic, Osona, 1963 - )  Artista

C

B

67

Canudas i Busquets, Josep  (Barcelona, 1894 – Friburg, Alemanya, 1975)  Aviador

C

B

68

Canudas i Salada, Josep  (Barcelona, s. XIX)  Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d'específics.També s'ocupà de qüestions relatives als conreus d'alguns tubercles.

C

B

69

Canudas i Soler, Joan  (Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)  Pintor

C

B

70

Canudas i Ticó, Ramon  ( ? , s. XIX - Sitges, Garraf, 1892)  Gravador i pintor

C

B

71

Canut i Bartra, Carles  (Barcelona, 1944 - )  Actor

C

B

72

Canut i Coll, Josep  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1845 – Barcelona, s. XX)  Militar

C

B

73

Canutells, es  Cala del mun. de Maó (Menorca)

B

G

74

Canvis Nous, bomba dels  Atemptat que tingué lloc a Barcelona el 7/jun/1896. Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus. En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits. La repressió que se'n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.

C

H

75

Canyà  Antic nom de Cunyà (la Serra de l'Aró, Baix Empordà)

C

G

76

Canyà  Antic nom del poble i antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià, Alt Empordà), prop del qual hi havia l'estany de Canyà, actualment dessecat, i l'església, desapareguda, de Sant Martí de Canyà, possessió de Sant Pere de Rodes.

C

G

77

Canya, la  Poble entre els mun. de Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

78

Canyà, Pere  (Catalunya, s. XV)  Síndic remença

C

B

79

Canyà i Martí, Llucieta  (la Bisbal d'Empordà, 1907 – Barcelona, 1980)  Escriptora i conferenciant

C

B

80

Canyada, la  Partida i caseriu del mun. d'Alacant (Alacantí), a la dreta de la rambla de les Ovelles, prop del terme de Sant Vicent del Raspeig.

V

G

81

Canyada de Beric, la  Municipi de la Matarranya: 738 m alt, 10,83 km2, 108 hab (1999)

F

M

82

Canyada de Biar, la  Municipi de l'Alt Vinalopó: 558 m alt, 19,3 km2, 1.121 hab (1999). Situat a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d'Alacant. Els recursos econòmics del municipi es basen en l'agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals) s'alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Àrea comercial de Villena.

V

M

83

Canyada de Don Ciro, la  Caseriu del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

84

Canyada dels Pins, la  Barri del mun. de Paterna (Horta)

V

G

85

Canyada Roja, la  Caseriu del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

86

Canyamars  Poble del mun. de Dosrius (Maresme)

C

G

87

Canyamars, Joan de  (Canyamars, Dosrius, Maresme, s. XV – Barcelona, 12/des/1492)  Regicida. Pagès. El 7/des/1492 intentà assassinar d'una ganivetada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el Palau Reial de Barcelona. Declarat boig, fou esquarterat viu cinc dies després. El fet provocà un moviment d'adhesió popular al rei. Partidari de solucions radicals enfront del problema dels remences, sembla que la seva acció no responia, tanmateix, a una conjura organitzada.

C

B

88

Canyamars, sèquia dels  Sèquia del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

89

Canyamel, torre de  Possessió del mun. de Capdepera (Mallorca Oriental)

B

G

90

Canyamelar, el  Barri marítim de la ciutat de València (Horta)

V

G

91

Canyameres i Casals, Jaume  (Terrassa, Vallès Occidental, 1928 - )  Pintor

C

B

92

Canyameres i Casamada, Ferran  (Terrassa, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1964)  Escriptor

C

B

93

Canyar, el  Barri de la ciutat de Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

V

G

94

Canyar, llacuna del  Aiguamoll del mun. de Xeraco (Safor)