1

2

1

Grau d'Amposta, el  Raval de la ciutat d'Amposta (Montsià)

C

G

2

Grau de Benicarló, el  Antic nucli marítim de Benicarló (Baix Maestrat)

V

G

3

Grau de Borriana, el  Barri marítim de Borriana (Plana Baixa)

V

G

4

Grau de Castelló, el  Barri marítim i partida de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

5

Grau de Gandia, el  Barri marítim de Gandia (Safor), situat vora la desembocadura del riu d'Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca. El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic.

V

G

6

Grau de Moncofa, el  Poble del mun. de Moncofa (Plana Baixa)

V

G

7

Grau de Morvedre, el  (o el Grau Vell) Antic barri marítim de Sagunt (Camp de Morvedre), entre la gola de Colomer i la de Bernat, dos quilòmetres al sud de l'actual Port de Sagunt, construït al començament del s. XX, el qual desplaçà l'antic grau.

V

G

8

Grau de Nules, el  Raval marítim de Nules (Plana Baixa).

V

G

9

Grau de València, el  Unitat urbana de València (Horta)

V

G

10

Grau i Andreu, Francesc  (Torrent de l'Horta, Horta, 1772 – València, 1834)  Pintor

V

B

11

Grau i Antolí, Isidre  (Sabadell, Vallès Occidental, 7/set/1945 - )  Novel·lista

C

B

12

Grau i Bassas, Joan  (Barcelona, 1819 – s. XIX)  Escriptor

C

B

13

Grau i Casas, Jaume  (Barcelona, 1896 – València, 1950)  Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista "Kataluna Esperantisto", i compilà la Kataluna Antologio. És autor d'obres didàctiques d'aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ('Poemes d'amor', 1924), Novaj amaj poemaj ('Nous poemes d'amor', 1927) i La lasta poemo ('El darrer poema', 1936). Traduí a l'esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig. Deixà també poemes en català.

C

B

14

Grau i Codina, Josep Maria  (Catalunya, s. XIX)  Escriptor

C

B

15

Grau i Collell, Josep  (Fígols d'Organyà, Alt Urgell, 5/gen/1937 - )  Poeta

C

B

16

Grau i Delgado, Jacint  (Barcelona, 1877 - Buenos Aires, Argentina, 1958)  Dramaturg

C

B

17

Grau i Fernández, Ramon  (Barcelona, 1947 - )  Historiador i historiògraf

C

B

18

Grau i Figueras, Alexandre de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1834 – Barcelona, 1896)  Pintor

C

B

19

Grau i Garriga, Josep  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1929 - )  Pintor i tapisser

C

B

20

Grau i Huguet, Agustí  (Alforja, Baix Camp, 1893 - ? , 1964)  Compositor

C

B

21

Grau i Mas, Manuel  (Barcelona, 1890 - )  Pintor

C

B

22

Grau i Masip, Xavier  (Barcelona, 1951 - )  Pintor

C

B

23

Grau i Miró, Joan  (Girona, 1883 – Barcelona, 1918)  Dibuixant humorístic

C

B

24

Grau i Mollà, Joan  (Alcoi, Alcoià, s. XVII - Salses, Rosselló, s. XVII)  Militar

V

B

25

Grau i Sala, Emili  (Barcelona, 1911 – Sitges, Garraf, 1975)  Pintor. De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l'Escola de París. Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells. (EUC)

C

B

26

Grau i Santos, Julià  (Canfranc, Aragó, 1937 - )  Pintor

E

B

27

Grau i Solà, Jordi  (Barcelona, 27/oct/1930 - )  Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma. Acteón (1965), No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, i La punyalada (1989), sobre l'obra homònima de Marià Vayreda. Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. (EUC)

C

B

28

Grau i Torras, Francesc  (Barcelona, s. XIX – 1864)  Filàntrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d'una pensió vitalícia, la donació d'alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.

C

B

29

Grau i Villespinós, Joan Baptista  (Reus, Baix Camp, 1832 - Tábara, Lleó, Castella, 1893)  Eclesiàstic i arqueòleg

C

B

30

Grau Roig, el  Centre d'esquí entre Canillo i Encamp (Andorra)

A

G

31

Grau Vell, el  Veure> Grau de Morvedre, el (Sagunt, Camp de Morvedre)

V

G

32

Graudescales, monestir de  Petit monestir del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

33

Graugés  Llogaret del mun. d'Avià (Berguedà)

C

G

34

Graugés i Camprodon, Felip  (l'Estany, Bages, 1889 – Barcelona, 1973)  Poeta i periodista

C

B

35

Graulera  Veure> Sant Maurici de Graulera (Illa, Rosselló)

N

G

36

Graupera i Lleonart, Fèlix  (Barcelona, 1873 - Arenys de Mar, Maresme, 1936)  Industrial

C

B

37

Graus  Caseria del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

38

Graus  Municipi de l'antic comtat de Ribagorça (Aragó). Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l'aragonès.

E

H

39

Graus de Canavelles, els  Balneari del mun. de Canavelles (Conflent)

N

G

40

Grava, pic de la  Cim (2.397) del massís del Carlit, a la comarca de l'Alta Cerdanya

N

G

41

Gravalosa i Gironès, Josep  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1975)  Compositor

C

B

42

Gravat d'Àger  Sobrenom del militar carlí Joan Castells i Rossell

C

B

43

Graves, Robert Ranke  (Londres, Anglaterra, 1895 - Deià, Mallorca, 1985)  Escriptor

B

B

44

Graves, ses  Sector de tramuntana, al mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

45

Grealó  Despoblat i antic terme del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

46

Grec, Teatre  (Barcelona, 1929)  Espai obert, inspirat en el teatre d'Epidaure, construït per a representacions a l'aire liure. Modernament ha donat nom a un festival anual d'estiu.

C

C

47

Gregal Llibres  (València, 1983 – 1989)  Editorial

V

N

48

Gregori  ( ? , s. XII)  Prelat

C

B

49

Gregori  ( ? , s. XIV)  Il·luminador

C

B

50

Gregori, Gaspar  (País Valencià, s. XVI)  Escultor i arquitecte

V

B

51

Gregòrio, Narcís  (València, s. XVI)  Religiós mercenari

V

B

52

Gregory, Lleó  (Tuïr, Rosselló, 1909 - )  Polític i advocat

N

B

53

Gréixer  Poble del mun. de Guardiola de Berguedà (Berguedà)

C

G

54

Gréixer  Poble del mun. de Ger (Baixa Cerdanya)

C

G

55

Grella, gorja de la  Congost de la parròquia de la Maçana (Andorra), per on la ribera d'Ordino deixa la vall d'Ordino i entra a la plana d'Andorra. Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella.

A

G

56

Gremi de Fabricants de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1559 - )  Entitat

C

C

57

Grenyada, serra  Veure> Sarreganyada (Sant Pere de Torelló, Osona).

C

G

58

Grenzner i Fellner, Eduard  (Barcelona, 1830 – 1908)  Pintor

C

B

59

Gres i Comas, Jaume  (Barcelona, s. XIX – 1885)  Periodista i hebraista

C

B

60

Gresolet  Santuari del mun. de Saldes (Berguedà)

C

G

61

Gressillon, font d'Et  Font del mun. de les Bordes (Vall d'Aran)

C

G

62

greuge  (corona de Catalunya-Aragó)  Nom de la demanda per abusos del rei

P

H

63

Greus, Vicent  (Alginet, Ribera Alta, 1837 – Barcelona, 1907)  Escriptor

V

B

64

Grevalosa  Poble del mun. de Castellfollit del Boix (Bages)

C

G

65

Grevalosa, Francesc de  (Barcelona ?, s. XVII)  Polític

C

B

66

Grià  Veure> Roca de Grià (Vall-llobrega, Baix Empordà)

C

G

67

Grialó  Antic castell i despoblat del mun. de Tudela de Segre (Noguera)

C

G

68

Grier, el  Veïnat del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

C

G

69

Griera i Calderón, Rafael  (Las Palmas de Gran Canaria, 1934 - )  Pintor

E

B

70

Griera i Gaja, Antoni  (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 1887 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1973)  Eclesiàstic i filòleg

C

B

71

Grifé  Masia del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

72

Grifell i Llucià, Antoni  (Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)  Actor, autor i director teatral

C

B

73

Grifó, Mestre del  (València ?, s. XVI)  Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (v 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino. Encara que palesa la influència de Yáñez i Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.

V

B

74

Grífol, Francesc  (País Valencià, s. XVIII – 1766)  Pintor

V

B

75

Grifolla i Giner, Miquel  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVII – 1698)  Gramàtic

V

B

76

Grijalbo i Serres, Joan  (Gandesa, Terra Alta, 3/jul/1911 - Barcelona, 22/nov/2002)  Editor i polític

C

B

77

Grijalbo SA  (Mèxic, 1939 - )  Grup editorial

M

N

78

Grillera, castell de  Antic castell del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

C

G

79

Grimalt, Josep A.  (Illes Balears, ? )  Escriptor

B

B

80

Grimau, Pere  (Perpinyà, s. XIV – s. XV)  Ciutadà

N

B

81

Grimau i de Corbera, Josep de  (Barcelona ?, v 1674 - Catalunya, s. XVIII)  Militar. Fou tinent general de l'exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733). Fou virrei de Sicília (1754).

C

B

82

Grimoald  ( ? , ? )  IV abat perpetu de Poblet

C

B

83

Griñó, baronia de  Títol de Catalunya, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas

C

H

84

Grinyó, Maria  (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XVIII – Tortosa, 1836)  Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci. Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill. Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.

C

B

85

Grions  Poble del mun. de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)

C

G

86

Gris, Juan (Juan José Victoriano González)  (Madrid, 1886 – París, França, 1927)  Pintor

E

B

87

Grisolia i Garcia, Santiago  (València, 1923 - )  Metge

V

B

88

Grist  Poble del mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

89

Gritella, serra de la  Serra (1.089 m alt) de les muntanyes de Prades (Baix Camp), estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l'Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.

C

G

90

Griu, alt del  Cim (2.850 m alt) de la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

91

Grivé i Salom, Josep  (Barcelona, 1907 - )  Compositor de sardanes

C

B

92