A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Grau d'A ]    [ Grau i M ]    [ Grav ]    [ Gres ]    [ Gril ]    [ Gros ]

La violència és el darrer recurs de l'incompetent. (Isaac Asimov)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau d'Amposta, el  (Amposta, Montsià)  Raval de la ciutat

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Benicarló, el  (Benicarló, Baix Maestrat)  Antic nucli marítim

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Borriana, el  (Borriana, Plana Baixa Barri marítim de la ciutat. Té origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el seu desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del Port de Borriana. El treball als magatzems de taronja i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d'introducció recent i desenvolupament més aviat local.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Castelló, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Barri marítim i partida

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGrau de Gandia, el  (Gandia, Safor Barri marítim, situat vora la desembocadura del riu d'Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca. El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Moncofa, el  (Moncofa, Plana Baixa)  Poble

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Grau de Morvedre, el  (Sagunt, Camp de Morvedre Antic barri marítim (o el Grau Vell), entre la gola de Colomer i la de Bernat, dos quilòmetres al sud de l'actual Port de Sagunt, construït al començament del s. XX, el qual desplaçà l'antic grau.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Nules, el  (Nules, Plana Baixa Raval marítim.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de València, el  (València, Horta Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria. Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el s. XX ha sofert una gran transformació, tant en l'aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries. De lloc d'estiueig de la petita burgesia des del final del s. XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d'ubicació d'importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas). El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grau i Andreu, Francesc  (Torrent de l'Horta, Horta, 1772 – València, 1834)  Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general. Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L'expulsió d'Agar (Academia de San Fernando de Madrid).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Antolí, Isidre  (Sabadell, Vallès Occidental, 7/set/1945 - )  Novel·lista. Entre la seva producció cal fer esment de les novel·les Fugida en gris (premi Ciutat d'Olot 1979), Sol sense sol, Vent de memòria (premi Ciutat de Palma 1983), Elia (1985), Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985), La nit vermella i En última instància (1993). També ha publicat els reculls de narració curta Del temps del joc al joc del temps (1984) i Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Bassas, Joan  (Barcelona, 1819 – s. XIX)  Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d'ensenyament.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Casas, Jaume  (Barcelona, 1896 – València, 1950)  Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista "Kataluna Esperantisto", i compilà la Kataluna Antologio. És autor d'obres didàctiques d'aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ('Poemes d'amor', 1924), Novaj amaj poemaj ('Nous poemes d'amor', 1927) i La lasta poemo ('El darrer poema', 1936). Traduí a l'esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig. Deixà també poemes en català.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Codina, Josep Maria  (Barcelona, s. XIX)  Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona. El 1840 féu un compendi de la Crònica de Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la "Col·lecció d'obres antigues catalanes".

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Collell, Josep  (Fígols d'Organyà, Alt Urgell, 5/gen/1937 - )  Poeta. Estudià teologia, psicologia analítica i ciència de la literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d'emigrants. Ha publicat Joc d'arrels i d'estels (1965) i Antologia de sacerdots poetes (1975).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Delgado, Jacint  (Barcelona, 1877 - Buenos Aires, Argentina, 1958)  Dramaturg

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Fernández, Ramon  (Barcelona, 1947 - )  Historiador i historiògraf

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Figueras, Alexandre de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1834 – Barcelona, 1896)  Pintor. Deixeble de Pau Milà a Llotja, del qual seguí la seva línia purista. Estudià després a Madrid. Fou un típic pintor d'història (Translació de Jaume el Conqueridor a Poblet) i, a l'adveniment d'Amadeu de Savoia, esdevingué retratista seu.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Garriga, Josep  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1929 - )  Pintor i tapisser

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Huguet, Agustí  (Alforja, Baix Camp, 1893 - ? , 1964)  Compositor

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Mas, Manuel  (Barcelona, 1890 - )  Pintor

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Masip, Xavier  (Barcelona, 1951 - )  Pintor

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Miró, Joan  (Girona, 1883 – Barcelona, 1918)  Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com "En Patufet", moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima. Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona. Fill seu fou Emili Grau i Sala.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grau i Mollà, Joan  (Alcoi, Alcoià, s XVII - Salses, Rosselló, s XVII)  Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640. Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses. Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Sala, Emili  (Barcelona, 1911 – Sitges, Garraf, 1975)  Pintor. De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l'Escola de París. Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells.

26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Grau i Santos, Julià  (Canfranc, Aragó, 1937 - )  Pintor

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Solà, Jordi  (Barcelona, 27/oct/1930 - )  Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma. Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s'acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic. Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l'obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Torras, Francesc  (Barcelona, s. XIX – 1864)  Filàntrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d'una pensió vitalícia, la donació d'alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Villespinós, Joan Baptista  (Reus, Baix Camp, 1832 - Tábara, Lleó, Castella, 1893)  Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l'arxidiòcesi. Promogut bisbe d'Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal. Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista "El Criterio Tridentino".

30 ANDORRA - GEOGRAFIA

Grau Roig, el  (Canillo / Encamp, Andorra)  Centre d'esquí entre les dues parròquies

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau Vell, el  (Sagunt, Camp de Morvedre Veure> Grau de Morvedre, el

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Graudescales, monestir de  (Montmajor, Berguedà)  Petit monestir

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Graugés  (Avià, Berguedà)  Llogaret

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graugés i Camprodon, Felip  (l'Estany, Bages, 1889 – Barcelona, 1973)  Poeta i periodista. Fou redactor de "La Publicitat" i d'"El Matí" i administrador de "La Nau". Mestre en Gai Saber el 1936. Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973).

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Graulera  (Illa, Rosselló)  Veure> Sant Maurici de Graulera

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGraupera i Lleonart, Fèlix  (Barcelona, 1873 - Arenys de Mar, Maresme, 1936)  Industrial

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Graus  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Caseria

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Graus  (Aragó)  Municipi de l'antic comtat de Ribagorça. Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l'aragonès.

39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Graus de Canavelles, els  (Canavelles, Conflent)  Balneari

40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Grava, pic de la  (Alta Cerdanya)  Cim (2.397) del massís del Carlit, dins de la comarca

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gravalosa i Gironès, Josep  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1975)  Compositor

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gravat d'Àger  Sobrenom del militar carlí Joan Castells i Rossell.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Graves, Robert Ranke  (Londres, Anglaterra, 1895 - Deià, Mallorca, 1985)  Escriptor

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGraves, ses  (Alaior, Menorca Sector de tramuntana del terme.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Grealó  (Lleida, Segrià)  Despoblat i antic terme

112 CATALUNYA NORD - CULTURA

GREC  (Rosselló)  Sigles del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans.

46 CATALUNYA - CULTURA

Grec, Teatre  (Barcelona, 1929)  Espai obert, inspirat en el teatre d'Epidaure, construït per a representacions a l'aire liure. Modernament ha donat nom a un festival anual d'estiu.

111 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Grècia, influència catalana a  (Grècia, s. XIII - s. XV)  Període en que el país estigue sota el domini de la corona catalano-aragonesa

47 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Gregal Llibres  (València, 1983 – 1989)  Editorial

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gregori  ( ? , s. XII)  Prelat

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gregori  ( ? , s. XIV)  Il·luminador

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGregori, Gaspar  (País Valencià, s. XVI)  Escultor i arquitecte

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gregòrio, Narcís  (València, s. XVI)  Religiós mercenari

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gregory, Lleó  (Tuïr, Rosselló, 1909 - )  Polític i advocat

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gréixer  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Poble (1.100 m alt), forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l'esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tossa d'Alp. El poble, centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu. Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gréixer  (Ger, Baixa Cerdanya)  Poble

55 ANDORRA - GEOGRAFIA

Grella, gorja de la  (la Maçana, Andorra Congost de la parròquia, per on la ribera d'Ordino deixa la vall d'Ordino i entra a la plana d'Andorra. Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella.

56 CATALUNYA - EMPRESA

Gremi de Fabricants de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1559 - )  Entitat

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGrenyada, serra  (Sant Pere de Torelló, Osona Veure> Sarreganyada.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grenzner i Fellner, Eduard  (Barcelona, 1830 – 1908)  Pintor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gres i Comas, Jaume  (Barcelona, s. XIX – 1885)  Periodista i hebraista

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gresolet  (Saldes, Berguedà)  Santuari

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gressillon, font d'Et  (les Bordes, Vall d'Aran)  Font

62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

greuge  (corona de Catalunya-Aragó)  Nom que rebia la demanda per abusos del rei

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Greus, Vicent  (Alginet, Ribera Alta, 1837 – Barcelona, 1907)  Escriptor

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grevalosa  (Castellfollit del Boix, Bages)  Poble

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrevalosa, Francesc de  (Barcelona ?, s. XVII)  Polític

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grià  (Vall-llobrega, Baix Empordà)  Veure> Roca de Grià

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grialó  (Artesa de Segre, Noguera)  Antic castell i despoblat de l'antic terme de Tudela de Segre

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grier, el  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Veïnat.

69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Griera i Calderón, Rafael  (Las Palmas de Gran Canaria, 1934 - )  Pintor

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Griera i Gaja, Antoni  (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 1887 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1973)  Eclesiàstic i filòleg

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grifé  (Navès, Solsonès)  Masia

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grifell i Llucià, Antoni  (Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)  Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler "Pitarra", amb la companyia La Gata. Treballà també per a les formacions teatrals de Colomer i de Mateu.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGrifó, Mestre del  (València ?, s. XVI)  Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (v 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino. Encara que palesa la influència de Yáñez i Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grífol, Francesc  (País Valencià, s. XVIII – 1766)  Pintor. Fou una curiosa figura de formació autodidacta, que començà a adquirir fama venent pels pobles les seves pròpies obres.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grifolla i Giner, Miquel  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVII – 1698)  Gramàtic

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grijalbo i Serres, Joan  (Gandesa, Terra Alta, 3/jul/1911 - Barcelona, 22/nov/2002)  Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39). Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a "Treball" i al "Butlletí de la Conselleria d'Economia". S'exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l'editorial Grijalbo.

77 MÓN - EMPRESA

Grijalbo SA  (Mèxic, 1939 - )  Grup editorial

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grillera, castell de  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Antic castell

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGrimalt, Josep A.  (Illes Balears, s XIX - s XX)  Escriptor. És autor de la novel·la d'humor Història d'una dama i un lloro.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grimau, Pere  (Perpinyà, s. XIV – s. XV)  Ciutadà

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grimau i de Corbera, Josep de  (Barcelona ?, v 1674 - Catalunya, s. XVIII)  Militar. Fou tinent general de l'exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733). Fou virrei de Sicília (1754).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grimoald  ( ? , ? )  IV abat perpetu de Poblet

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Griñó, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grinyó, Maria  (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XVIII – Tortosa, 1836)  Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci. Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill. Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grions  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva)  Poble

86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gris, Juan (Juan José Victoriano González)  (Madrid, 1886 – París, França, 1927)  Pintor

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGrisolia i Garcia, Santiago  (València, 1923 - )  Metge

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Grist  (Saünc, Alta Ribagorça Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l'Éssera, a la confluència amb l'aigüeta de Grist. Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l'aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist). L'església parroquial és dedicada a sant Feliu. Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l'Éssera.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gritella, serra de la  (Baix Camp Serra (1.089 m alt) de les muntanyes de Prades, estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l'Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.

90 ANDORRA - GEOGRAFIA

Griu, alt del  (Encamp, Andorra)  Cim (2.850 m alt) de la parròquia

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grivé i Salom, Josep  (Barcelona, 1907 - )  Compositor de sardanes

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grony, el  (Bellprat, Anoia / Pontils, Conca de Barberà Cim (880 m alt) de la serra de Brufaganya, al límit dels dos municipis.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grony, Francesc  (Barcelona, s. XIV)  Ciutadà. El 1343 fou un dels prohoms que reberen Pere III en tornar aquest de Mallorca. L'any següent era un dels delegats de Barcelona a l'assemblea parlamentària celebrada a la ciutat, per decidir la sort de Jaume III de Mallorca.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grony, Pere  (Barcelona, s. XIII)  Ciutadà. A l'assemblea de braços de des/1228 fou un dels qui parlaren en nom de l'estament popular. Oferí tot l'ajut de Barcelona al rei Jaume I, de cara a emprendre la projectada expedició de conquesta de Mallorca.

95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGros, cap  (Ciutadella, Menorca)  Cap i promontori (107 m alt)

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gros, cap  (Palamòs, Baix Empordà)  Cap de la costa

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros, Salvador  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, s. XVII)  Escultor

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gros, tossal  (Marina Alta / Marina Baixa)  Massís muntanyós (332 m alt)

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gros de Muleta, cap  (Sóller, Mallorca Occidental Cap de la costa de Tramuntana, a ponent del port.

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gros de Ternelles, puig  (Pollença, Mallorca Septentrional Cim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d'Ariant i de Ternelles.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Bancells, Josep  ( ? , ? )  Escultor

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Oliveres, Josep  (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 - ? , 1857)  Escultor

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGros i Pujol, Miquel dels Sants  (Vic, Osona, 1933 - )  Liturgista i historiador

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Real, Josep  (Vic, Osona, 1798 - 1867)  Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus.

105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Grossa, illa  (Eivissa, Eivissa)  Illot (43 m alt) de la costa meridional, que tanca per llevant el port d'Eivissa, unida a través d'uns dics amb es Botafoc i amb l'illa Plana.

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grossa, illa  (Castelló de la Plana, Plana Alta Veure> Columbret Gran.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grossa, la  (Calders, Bages)  Masia i església

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grossa, serra  (Costera / Vall d'Albaida)  Alineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, separa les dues comarques. Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest - nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d'Albaida n'aprofita una d'aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús). S'estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles).

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grua, la  (Montmeló, Vallès Oriental Veure> Sant Crist de la Grua, el.

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grumet de Montpié, Joan Maria  (Rosselló ? , s. XVIII – Lió, França, 1793)  Eclesiàstic

Anar a:    Grau d'A ]    [ Grau i M ]    [ Grav ]    [ Gres ]    [ Gril ]    [ Gros ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans