|
|
|
Anar a: [ Grau d'A ] [ Grau i M ] [ Grav ] [ Gres ] [ Gril ] [ Gros ] La violència és el darrer recurs de l'incompetent. (Isaac Asimov) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau d'Amposta, el (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Benicarló, el (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Borriana, el (Borriana, Plana Baixa) Barri marítim de la ciutat. Té origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el seu desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del Port de Borriana. El treball als magatzems de taronja i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d'introducció recent i desenvolupament més aviat local. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Castelló, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Barri marítim i partida 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Moncofa, el (Moncofa, Plana Baixa) Poble 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Grau de Morvedre, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Antic barri marítim (o el Grau Vell), entre la gola de Colomer i la de Bernat, dos quilòmetres al sud de l'actual Port de Sagunt, construït al començament del s. XX, el qual desplaçà l'antic grau. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Nules, el (Nules, Plana Baixa) Raval marítim. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de València, el (València, Horta) Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria. Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el s. XX ha sofert una gran transformació, tant en l'aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries. De lloc d'estiueig de la petita burgesia des del final del s. XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d'ubicació d'importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas). El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grau i Andreu, Francesc (Torrent de l'Horta, Horta, 1772 – València, 1834) Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general. Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L'expulsió d'Agar (Academia de San Fernando de Madrid). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Bassas, Joan (Barcelona, 1819 – s. XIX) Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d'ensenyament. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Casas, Jaume (Barcelona, 1896 – València, 1950) Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista "Kataluna Esperantisto", i compilà la Kataluna Antologio. És autor d'obres didàctiques d'aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ('Poemes d'amor', 1924), Novaj amaj poemaj ('Nous poemes d'amor', 1927) i La lasta poemo ('El darrer poema', 1936). Traduí a l'esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig. Deixà també poemes en català. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Codina, Josep Maria (Barcelona, s. XIX) Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona. El 1840 féu un compendi de la Crònica de Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la "Col·lecció d'obres antigues catalanes". 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Collell, Josep (Fígols d'Organyà, Alt Urgell, 5/gen/1937 - ) Poeta. Estudià teologia, psicologia analítica i ciència de la literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d'emigrants. Ha publicat Joc d'arrels i d'estels (1965) i Antologia de sacerdots poetes (1975). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Fernández, Ramon (Barcelona, 1947 - ) Historiador i historiògraf 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Figueras, Alexandre de (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1834 – Barcelona, 1896) Pintor. Deixeble de Pau Milà a Llotja, del qual seguí la seva línia purista. Estudià després a Madrid. Fou un típic pintor d'història (Translació de Jaume el Conqueridor a Poblet) i, a l'adveniment d'Amadeu de Savoia, esdevingué retratista seu. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Garriga, Josep (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1929 - ) Pintor i tapisser 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Huguet, Agustí (Alforja, Baix Camp, 1893 - ? , 1964) Compositor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Mas, Manuel (Barcelona, 1890 - ) Pintor 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Masip, Xavier (Barcelona, 1951 - ) Pintor 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grau i Mollà, Joan (Alcoi, Alcoià, s XVII - Salses, Rosselló, s XVII) Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640. Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses. Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Sala, Emili (Barcelona, 1911 – Sitges, Garraf, 1975) Pintor. De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l'Escola de París. Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells. 26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Grau i Santos, Julià (Canfranc, Aragó, 1937 - ) Pintor 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Solà, Jordi (Barcelona, 27/oct/1930 - ) Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma. Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s'acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic. Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l'obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Villespinós, Joan Baptista (Reus, Baix Camp, 1832 - Tábara, Lleó, Castella, 1893) Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l'arxidiòcesi. Promogut bisbe d'Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal. Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista "El Criterio Tridentino". 30 ANDORRA - GEOGRAFIA Grau Roig, el (Canillo / Encamp, Andorra) Centre d'esquí entre les dues parròquies 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau Vell, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Veure> Grau de Morvedre, el 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Graudescales, monestir de (Montmajor, Berguedà) Petit monestir 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Graugés (Avià, Berguedà) Llogaret 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graugés i Camprodon, Felip (l'Estany, Bages, 1889 – Barcelona, 1973) Poeta i periodista. Fou redactor de "La Publicitat" i d'"El Matí" i administrador de "La Nau". Mestre en Gai Saber el 1936. Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973). 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Graulera (Illa, Rosselló) Veure> Sant Maurici de Graulera 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Graus (Lladorre, Pallars Sobirà) Caseria 38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Graus (Aragó) Municipi de l'antic comtat de Ribagorça. Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l'aragonès. 39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Graus de Canavelles, els (Canavelles, Conflent) Balneari 40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Grava, pic de la (Alta Cerdanya) Cim (2.397) del massís del Carlit, dins de la comarca 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gravalosa i Gironès, Josep (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1975) Compositor 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gravat d'Àger Sobrenom del militar carlí Joan Castells i Rossell. 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Graves, Robert Ranke (Londres, Anglaterra, 1895 - Deià, Mallorca, 1985) Escriptor 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - HISTÒRIA Grealó (Lleida, Segrià) Despoblat i antic terme 112 CATALUNYA NORD - CULTURA GREC (Rosselló) Sigles del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. 46 CATALUNYA - CULTURA Grec, Teatre (Barcelona, 1929) Espai obert, inspirat en el teatre d'Epidaure, construït per a representacions a l'aire liure. Modernament ha donat nom a un festival anual d'estiu. 111 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Grècia, influència catalana a (Grècia, s. XIII - s. XV) Període en que el país estigue sota el domini de la corona catalano-aragonesa 47 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Gregal Llibres (València, 1983 – 1989) Editorial 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gregori ( ? , s. XII) Prelat 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gregori ( ? , s. XIV) Il·luminador 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gregòrio, Narcís (València, s. XVI) Religiós mercenari 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gregory, Lleó (Tuïr, Rosselló, 1909 - ) Polític i advocat 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gréixer (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Poble (1.100 m alt), forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l'esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tossa d'Alp. El poble, centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu. Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gréixer (Ger, Baixa Cerdanya) Poble 55 ANDORRA - GEOGRAFIA Grella, gorja de la (la Maçana, Andorra) Congost de la parròquia, per on la ribera d'Ordino deixa la vall d'Ordino i entra a la plana d'Andorra. Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella. 56 CATALUNYA - EMPRESA Gremi de Fabricants de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1559 - ) Entitat 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grenzner i Fellner, Eduard (Barcelona, 1830 – 1908) Pintor 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gres i Comas, Jaume (Barcelona, s. XIX – 1885) Periodista i hebraista 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gresolet (Saldes, Berguedà) Santuari 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gressillon, font d'Et (les Bordes, Vall d'Aran) Font 62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA greuge (corona de Catalunya-Aragó) Nom que rebia la demanda per abusos del rei 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Greus, Vicent (Alginet, Ribera Alta, 1837 – Barcelona, 1907) Escriptor 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grevalosa (Castellfollit del Boix, Bages) Poble 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grià (Vall-llobrega, Baix Empordà) Veure> Roca de Grià 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grialó (Artesa de Segre, Noguera) Antic castell i despoblat de l'antic terme de Tudela de Segre 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grier, el (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Veïnat. 69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Griera i Calderón, Rafael (Las Palmas de Gran Canaria, 1934 - ) Pintor 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Griera i Gaja, Antoni (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 1887 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1973) Eclesiàstic i filòleg 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grifé (Navès, Solsonès) Masia 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grifell i Llucià, Antoni (Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905) Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler "Pitarra", amb la companyia La Gata. Treballà també per a les formacions teatrals de Colomer i de Mateu. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grífol, Francesc (País Valencià, s. XVIII – 1766) Pintor. Fou una curiosa figura de formació autodidacta, que començà a adquirir fama venent pels pobles les seves pròpies obres. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grifolla i Giner, Miquel (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVII – 1698) Gramàtic 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grijalbo i Serres, Joan (Gandesa, Terra Alta, 3/jul/1911 - Barcelona, 22/nov/2002) Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39). Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a "Treball" i al "Butlletí de la Conselleria d'Economia". S'exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l'editorial Grijalbo. 77 MÓN - EMPRESA Grijalbo SA (Mèxic, 1939 - ) Grup editorial 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grillera, castell de (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Antic castell 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grimau, Pere (Perpinyà, s. XIV – s. XV) Ciutadà 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grimau i de Corbera, Josep de (Barcelona ?, v 1674 - Catalunya, s. XVIII) Militar. Fou tinent general de l'exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733). Fou virrei de Sicília (1754). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grimoald ( ? , ? ) IV abat perpetu de Poblet 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Griñó, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grinyó, Maria (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XVIII – Tortosa, 1836) Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci. Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill. Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grions (Sant Feliu de Buixalleu, Selva) Poble 86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gris, Juan (Juan José Victoriano González) (Madrid, 1886 – París, França, 1927) Pintor 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Grist (Saünc, Alta Ribagorça) Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l'Éssera, a la confluència amb l'aigüeta de Grist. Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l'aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist). L'església parroquial és dedicada a sant Feliu. Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l'Éssera. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gritella, serra de la (Baix Camp) Serra (1.089 m alt) de les muntanyes de Prades, estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l'Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana. 90 ANDORRA - GEOGRAFIA Griu, alt del (Encamp, Andorra) Cim (2.850 m alt) de la parròquia 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grivé i Salom, Josep (Barcelona, 1907 - ) Compositor de sardanes 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grony, el (Bellprat, Anoia / Pontils, Conca de Barberà) Cim (880 m alt) de la serra de Brufaganya, al límit dels dos municipis. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grony, Francesc (Barcelona, s. XIV) Ciutadà. El 1343 fou un dels prohoms que reberen Pere III en tornar aquest de Mallorca. L'any següent era un dels delegats de Barcelona a l'assemblea parlamentària celebrada a la ciutat, per decidir la sort de Jaume III de Mallorca. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grony, Pere (Barcelona, s. XIII) Ciutadà. A l'assemblea de braços de des/1228 fou un dels qui parlaren en nom de l'estament popular. Oferí tot l'ajut de Barcelona al rei Jaume I, de cara a emprendre la projectada expedició de conquesta de Mallorca. 95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gros, cap (Palamòs, Baix Empordà) Cap de la costa 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros, Salvador (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, s. XVII) Escultor 98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gros, tossal (Marina Alta / Marina Baixa) Massís muntanyós (332 m alt) 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gros de Muleta, cap (Sóller, Mallorca Occidental) Cap de la costa de Tramuntana, a ponent del port. 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gros de Ternelles, puig (Pollença, Mallorca Septentrional) Cim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d'Ariant i de Ternelles. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Bancells, Josep ( ? , ? ) Escultor 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Oliveres, Josep (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 - ? , 1857) Escultor 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Real, Josep (Vic, Osona, 1798 - 1867) Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus. 105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Grossa, illa (Eivissa, Eivissa) Illot (43 m alt) de la costa meridional, que tanca per llevant el port d'Eivissa, unida a través d'uns dics amb es Botafoc i amb l'illa Plana. 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grossa, illa (Castelló de la Plana, Plana Alta) Veure> Columbret Gran. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grossa, la (Calders, Bages) Masia i església 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grossa, serra (Costera / Vall d'Albaida) Alineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, separa les dues comarques. Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest - nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d'Albaida n'aprofita una d'aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús). S'estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles). 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grua, la (Montmeló, Vallès Oriental) Veure> Sant Crist de la Grua, el. 110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grumet de Montpié, Joan Maria (Rosselló ? , s. XVIII – Lió, França, 1793) Eclesiàstic
Anar
a: [ Grau
d'A ]
[ Grau i M ] [ Grav ]
[ Gres ] [ Gril ]
[ Gros ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
