1

2

1

Cirac  Poble del mun. de Rià (Conflent)

N

G

2

Cirat  Municipi de l'Alt Millars: 399 m alt, 41,1 km2, 272 hab (1999)

V

M

3

Cirat, comtat de  Títol del País Valencià, concedit el 1628 a Bernat de Vilarig

V

H

4

Circuit de Catalunya  (Montmeló, Vallès Oriental, 1991 - )  Circuit permanent de velocitat per a curses d'automobilisme i motociclisme. L'any 1984 fou construït el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya, l'Ajuntament de Montmeló i el Consejo Superior de Deportes. Acull una gran quantitat de curses diferents l'any, entre les quals destaquen el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 i el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, puntuables pel campionat del món. Les tradicionals 24 Hores de Montjuïc també es disputen al circuit des del 1995.

C

E

5

Circuit de la Comunitat Valenciana - Ricard Tormo  (Xest, Foia de Bunyol, 1998 - )  Circuit

V

E

6

Circulo Cultural Aparici y Guijarro  (València, 1959 - )  Societat

V

C

7

Circumstàncies, Les  (Reus, Baix Camp, mar/1930 – des/1936)  Diari. Portaveu d'Acció Catalana. Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de "Las Circunstancias", fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d'Emilio Castelar, evolucionà fins a esdevenir plenament catalanista.

C

R

8

Circuns, Jaume  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Funcionari i religiós

C

B

9

Cirer, barranc del  Afluent esquerrà del barranc de Carraixet, a la comarca del Camp de Túria

V

G

10

Cirer i Carbonell, Francina Aina  (Sencelles, Mallorca, 1781 – 1885)  Monja fundadora

B

B

11

Cirera  Veïnat del mun. de Sant Privat d'En Bas (Garrotxa)

C

G

12

Cirera  Barri del mun. de Mataró (Maresme)

C

G

13

Cirera, coll de la  Coll (1.713 m alt) de la serra del Roc Negre, a la comarca del Conflent, al massís del Canigó, a la partió d'aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir).

N

G

14

Cirera, Jaume  (Catalunya ?, s. XV)  Pintor

C

B

15

Cirera, la  Poble (750 m alt) del mun. de Llorac (Conca de Barberà)

C

G

16

Cirera, la  Veïnat del mun. de Lladurs (Solsonès)

C

G

17

Cirera, la  Antiga quadra del mun. de Rajadell (Bages)

C

G

18

Cirera, la  Masia del mun. de Cabanelles (Alt Empordà)

C

G

19

Cirera, la  Casa forta del mun. de Sant Feliu Sasserra (Bages)

C

G

20

Cirera, roca  Cim (1.757 m alt) de la serra del Cis, al mun. de Cornudella de Valira (Alta Ribagorça)

F

G

21

Cirera, Tomàs  (Catalunya, s. XVII)  Compositor

C

B

22

Cirera i Salse, Lluís  (Os de Balaguer, Noguera, 1859 – Barcelona, 1936)  Metge. Ingressà al cos mèdic de l'armada i serví a l'hospital militar de Cartagena, i posteriorment a les Filipines. El 1892 passà a la comandància de marina de Barcelona, on el 1895 fundà un gabinet d'electroteràpia i radiologia. Dirigí la revista "El Criterio Católico en las Ciencias Médicas"; fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de l'Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià.

C

B

23

Cirera i Salse, Ricard  (Os de Balaguer, Noguera, 1864 – Barcelona, 1932)  Astrònom

C

B

24

Cirera i Voltà, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)  Polític i advocat

C

B

25

Cirerals, serra de  Serra (925 m alt) de la comarca del Matarranya

F

G

26

Cirerencs  Antiga quadra del mun. de Castellgalí (Bages)

C

G

27

Cirerer del Llobregat, el  Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

28

Cirers, Joan Baptista  (Ripoll ? , s. XVIII - Barcelona ? , s. XIX)  Fabricant d'indianes

C

B

29

Cirialots, els  (València, 1551 - )  Comparsa de la processó del Corpus

V

C

30

Cirici i Alomar, Cristian  (Barcelona, 1941 - )  Arquitecte

C

B

31

Cirici i Pellicer, Alexandre  (Barcelona, 1914 – 1982)  Tractadista i crític d'art i escriptor. Professor (1970) i catedràtic a la Universitat de Barcelona (1981), organitzà el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (1960) i es destacà com a crític d'art, amb nombroses publicacions sobre l'art i els artistes dels Països Catalans (El arte modernista catalán, 1951; L'arquitectura catalana, 1955; L'escultura catalana, 1957; La pintura catalana, 1955). La seva autoritat, en gran part exercida des de la crítica en publicacions periòdiques, tingué un gran pes en l'evolució dels corrents artístics a Catalunya. També deixà obra literària publicada. Fou presentat pel PSC i elegit senador per Barcelona (1977, 1979, 1982) i diputat al Parlament Europeu. (EUC)

C

B

32

Cirici i Pellicer, Maria  (Barcelona, 1911 - )  Pintora

C

B

33

Cirici i Ventalló, Domènec  (Terrassa, 1870 – Madrid, 1918)  Escriptor i periodista carlí

C

B

34

CIRIT  Sigla de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica

C

C

35

Cirlot i Laporta, Joan Eduard  (Barcelona, 1916 – 1973)  Poeta

C

B

36

Cirujeda i Cirujeda, Francesc  (Moixent, Costera, 1850 ? – Madrid, 1920)  Militar

V

B

37

Cirujeda i Ros, Emili  (Xàtiva, Costera, s. XIX – València, 1890)  Advocat i periodista

V

B

38

Cis, serra del  Serra (1.793 m alt) de la Franja de Ponent

F

G

39

Cisa, la  Santuari del mun. de Premià de Dalt (Maresme)

C

G

40

Ciscar  (Tortosa, s. XIV - ? , s. XV)  Marí

C

B

41

Ciscar, Francesc  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

42

Ciscar, Francesc  (Catalunya, s. XVII)  Eclesiàstic

C

B

43

Ciscar, Pere de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

44

Ciscar, Ramon de  (Catalunya, s. XIII – 1245)  Prelat

C

B

45

Ciscar i Ciscar, Francesc  (Oliva, s. XVIII – Madrid, 1833)  Marí i matemàtic

V

B

46

Ciscar i Ciscar, Gabriel  Veure> Siscar i Siscar, Gabriel

C

B

47

Cisne, El  (València, 17/feb/1840 - 15/oct/1840)  Setmanari de literatura. Publicat per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix. En sortiren 37 números. Fou la primera publicació valenciana il·lustrada amb litografies. Adscrita al romanticisme. Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d'"El Mole", inicià una nova etapa el 5/mar/1854, amb la col·laboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari; tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat.

V

R

48

Cisneros, Garcia Jiménez de  (Cisneros, 1455/56 – Montserrat, Bages, 1510)  Reformador

C

B

49

Cissa  Ciutat pre-romana del litoral de Catalunya, de situació incerta

C

H

50

Cistella  Municipi de l'Alt Empordà: 130 m alt, 25,6 km2, 223 hab (1999)

C

M

51

Cisteller, Dídac  (Lleida, 1600 - ? , s. XVII)  Jurista i escriptor

C

B

53

Cisteller, Moreu  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, s. XVI – Barcelona, 18/jul/1543)  Bandoler. La seva activitat, ensems amb la de la partida d'Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del s XVI. Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès (abril de 1543), juntament amb el seu segon, lo Biscaio, i setze dels seus, tots ells foren executats.

C

B

54

Cisternes, Vicent  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Jurista

V

B

55

Citjar, Pere  ( ? , s. XV - Itàlia ? , s. XV)  Frare mercenari

C

B

56

Citó, senyoria de  Feu medieval català a Grècia, centrat sobre l'actual Làmia (Zituni)

U

H

57

Cittadini i Podestà, Tito  (Buenos Aires, Argentina, 1886 – Palma de Mallorca, 1960)  Pintor

B

B

58

Citut  Nom tradicional de la coma de Setut (Lles, Baixa Cerdanya).

C

G

59

CiU  Sigla de la coalició política Convergència i Unió

C

P

60

Ciuffo, Antoni  (Sàsser, Sardenya, 1879 – Barcelona, 1911 ?)  Escriptor

C

B

61

Ciurana, Jaume  Veure> Siurana, Jaume

C

B

62

Ciurana de Prades  Veure> Siurana de Prades (Cornudella de Montsant, Priorat).

C

G

63

Ciurana d'Empordà  Veure> Siurana d'Empordà (Alt Empordà).

C

G

64

Ciurana i Galceran, Jaume  (Barcelona, 1935 – 1986)  Enòleg i polític

C

B

65

Ciuró  Antiga quadra (Castellciuró) del mun. de Molins de Rei (Baix Llobregat).

C

G

66

Ciuró, Honorat  (Cameles, Rosselló, 1612 – 1674)  Escriptor

N

B

67

Ciuró, puig  Cim (930 m alt) de la serra de Tramuntana, al mun. d’Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

68

Ciutadans pel Canvi  (Catalunya, 1998 - )  Moviment polític

C

P

69

Ciutadella  Municipi de Menorca: 42 m alt, 186,3 km2, 22.341 hab (1999)

B

M

70

Ciutadella, catedral de  Temple (1278) de la ciutat de Ciutadella (Menorca)

B

G

71

Ciutadella, parc de la  Jardins públics de Barcelona, creats el s. XIX

C

G

72

Ciutadella, saqueig de  Incursió de corsaris turcs (140 veles) a Ciutadella (Menorca) del 1 al 9/jul/1558. Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d'ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit. La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l'assalt, saquejaren la vila i n'incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2.500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble. El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l'anomenada Acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius. L'any de l'esdeveniment és conegut popularment com l'any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.

B

H

73

Ciutadella de Barcelona, la  (Barcelona, 1716-19 - 15/des/1869)  Fortalesa

C

H

74

Ciutadella de València, la  (València, 1708 – 1901)  Fortalesa

V

H

75

Ciutadilla  Municipi de l'Urgell: 519 m alt, 16,7 km2, 217 hab (1999)

C

M

76

Ciutadilla, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà

C

H

77

Ciutat  Nom antic i popular de Castellciutat (la Seu d'Urgell, Alt Urgell)

C

G

78

Ciutat  (Manresa, Bages, 1926 – 1928)  Revista

C

R

79

Ciutat, La  (Barcelona, gen/1931 – jul/1931)  Diari, després setmanari, de coalició d'esquerres.

C

R

80

Ciutat, La  (Sabadell, Vallès Occidental, mar/1932 – gen/1934)  Diari catòlic i catalanista conservador. Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de la Lliga Catalana. Desaparegué per fusió amb "Diari de Sabadell".

C

R

81

Ciutat, La  (Barcelona, 1934)  Títol emprat per "La Humanitat" durant la seva suspensió.

C

R

82

Ciutat Badia, la  Polígon entre els mun. de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès (Vallès Occ.)

C

G

83

Ciutat Blanca  Urbanització turística del mun. de l'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional), a l'extrem septentrional de la badia d'Alcúdia.

B

G

84

Ciutat Comtal, la  Nom donat a Barcelona (Barcelonès)

C

G

85

Ciutat Cooperativa, la  Barri de la ciutat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

86

Ciutat Cremada, La  (Catalunya, 1976)  Film dirigit per Antoni Ribas

C

C

87

Ciutat de Barcelona, premis  (Barcelona, 1949 - )  Premis literaris

C

C

88

Ciutat de les Arts i de les Ciències  (València, 1998 - )  Complex urbanístic

V

G

89

Ciutat de Mallorca, la  Altre nom de la ciutat de Palma de Mallorca.

B

G

90

Ciutat de Palma, premis  (Palma de Mallorca, 1955 - )  Certamen anual. Instituït per l'ajuntament per a obres en català i en castellà. Els principals premis, proclamats el dia de Sant Sebastià (20/gen), patró de la ciutat, són de novel·la, de poesia, de teatre i de periodisme, i, amb menys regularitat, d'història, ciències, folklore, pintura, fotografia, música, etc. (GEC)

B

C

91

Ciutat de Repòs i de Vacances, la  (Baix Llobregat, 1931 – 1934)  Projecte

C

V

92

Ciutat del Teatre  (Barcelona, 1997 - )  Equipament cultural

C

C

93

Ciutat Diagonal, la  Barri de la ciutat d'Esplugues de Llobregat (Barcelonès)

C

G

94

Ciutat i la Casa, La  (Barcelona, 1925 – 1928)  Revista. Dirigida per Rafael Benet. Representava una línia noucentista, paral·lela a la de "Les Arts i els Artistes", amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada. El 1928 es fusionà amb "La Gaseta de les Arts". (GEC)

C

R

95

Ciutat Jardí, la  Barri de la ciutat d'Alacant (Alacantí), 3 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera a Sant Vicent del Raspeig.

V

G

96

Ciutat Jardí, la  Barri de la ciutat de Mataró (Maresme)

C

G

97

Ciutat Jardí, la  Barri de la ciutat de Paterna (Horta)

V

G

98