A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:   Bellf ]     [ Bell-lloc, J ]     [ Bellmunt d ]     [ Bellpuig, G ]     [ Bellv ]     [ Bellver d ]

Cal ser valents i pensar les coses amb la cara ben alta. (Jaume Perich i Escala)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellfort  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Llogaret, situat a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre per la dreta. Al s XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de la Baronia de Montmagastre, però dependent del partit judicial de Tremp; fins al primer terç d'aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris. L'església parroquial de Sant Sadurní és romànica.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellfort  (Arbeca, Garrigues / Miralcamp, Pla d'Urgell)  Despoblat i antic terme, situat entre els dos municipis, al pla d'Urgell.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bellida, la  (Andilla, Serrans / Sacanyet, Alt Palància)  Cim (1.510 m alt) de la serra d'Andilla, situat entre els dos municipis.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBellido i Campos, Francesc  (València, 1832 - s XIX)  Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc. Obtingué l'èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jesús Maria Bellido i GolferichsBellido i Golferichs, Jesús Maria  (Barcelona, 1880 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1952)  Metge, veterinari i polític.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellidor i Forest, Bernat  (Rosselló ?, 1698 – França, 1761)  Enginyer. Serví als exercits francès i alemany. Escriví en francès obres tècniques notables. Fou inspector de l'arsenal de París i nomenat auxiliar de l'equip que havia d'amidar el meridià.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellisens  (Reus, Baix Camp)  Partida. Situada al sud-est de la ciutat. Hi ha una bona part de les masies més importants del terme.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBellit, Martí  (Barcelona ?, s XV)  Cirurgià d'ofici. Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença (1457), que havia d'atorgar el Consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè. El guanyà Antoni de Vallmanya.

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Bell-lloc  (Dorres, Alta Cerdanya)  Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc (ort ant: Belloc), situada a 1.688 m alt, en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit. De construcció romànica, és esmentada ja el s XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l'església de Dorres. El 1579 s'hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d'abandonar-lo aviat per manca de recursos; entre la fi del s XVII i la Revolució Francesa (1793) hi hagué un convent de servites. El convent i una gran part de l'església són destruïts.

10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bell-lloc  (Conat / Vilafranca de Conflent, Conflent)  Despoblat (900 m alt), situat en un serrat entre la riera de Noedes i la Tet, al límit dels dos municipis. Actualment hi ha una casa forestal.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bell-lloc  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell)  Casa i santuari de la Mare de Déu de la Salut, que forma un enclavament entre el d'Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l'esquerra del Segre. Fins al s XVIII era residència d'estiu dels jesuïtes de la Seu d'Urgell.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bell-lloc  (Cantallops, Alt Empordà)  Monestir de canongesses augustinianes (Sant Bartomeu de Bell-lloc), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall del terme, conegut des del 1207. El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l'altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBell-lloc  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Antic terme i castell, esmentat ja el 1073, la torre de l'homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau. El 1099 existia ja l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp, el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania; el castell fou destruït el 1808, durant la guerra del Francès. Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere (comtat de Bell-lloc).

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bell-lloc  (Palamós, Baix Empordà)  Santuari (la Mare de Déu de Bell-lloc), situat a la parròquia de Sant Joan de Palamós, sota el castell de Vila-romà (dit també castell de Bell-lloc). Esmentat ja al s XIII, fou reedificat el 1758; l'antiga imatge fou destruïda el 1936. El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat (1675).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Col·laborador de Ramon Berenguer III de Barcelona, fou un dels principals consellers i diplomàtics de Ramon Berenguer IV (1131-62), i també del seu fill Alfons I el Cast (als primers temps del seu mandat), i per aixó fou un dels signants de les cartes de població de Tortosa (1149), Lleida (1150) i Cambrils.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València (1238). Hi rebé cases per donació reial.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Bertran de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBell-lloc, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1707 per l'arxiduc Carles d'Àustria, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc que li havia concedit el 1705, al sergent major d'infanteria i tresorer de l'exèrcit de l'Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc (Vallès Oriental). El títol ha passat als Mercader.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Prengué part a les campanyes valencianes de Jaume I. Rebé cases, un hort i 5 jovades de conreu prop de València. Més tard, el 1249, el rei atorgà, a ell i a Simó de Bell-lloc, terres a Alboraia i a Algemesí. Aquest personatge podria ser l'homònim que, essent en tot cas de pocs anys, figura al testament d'Ermengol VIII d'Urgell com a beneficiari d'una deixa de 1.000 morabetins i en qualitat de nebot del comte. Aquest parentiu, especificat al document, fa pensar que podria ser fill de Miracle, una germana del comte urgellenc de la qual no hi ha gaires notícies.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Josep Marià  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar. Destacà a la guerra contra la invasió napoleònica. Per mèrits adquirits fou nomenat capità a l'atac contra Puigcerdà. A la fi de la guerra era tinent coronel. Guanyà diverses condecoracions.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Maria de  Pseudònim de l'escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bell-lloc, monestir de  (Tarragona, Tarragonès)  Veure> Santa Magdalena de Bell-lloc.

23 CATALUNYA - ART

Inici páginaBell-lloc, mosaic de  (Girona, GironèsGran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l'any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 m per 3,40 m i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma). De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes. És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del s III dC o ja dins el s IV. Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Com altres de la seva família serví Jaume I a les campanyes valencianes. En recompensa als seus esforços li fou concedida la propietat d'un forn a la ciutat de Xàtiva (1249).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Pere de  (Catalunya, v 1415 - v 1483)  Militar i senyor de Bell-lloc. Fill de Bernat, senyor del castell de Bell-lloc (Vallès Oriental). Succeí el seu pare el 1442. Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca (1450). Fou un dels membres elegits pel Consell del Principat per resoldre les disputes entre Carles de Viana i Joan II (1461). Durant la guerra civil catalana lluità contra Joan II com a lloctinent de l'avantguarda catalana (1462), en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d'Hostalric, i participà en el setge de Girona, on fou fet presoner (1462). Alliberat ben aviat, fou elegit diputat militar (1463) i enviat a l'Empordà (1464) amb plens poders per a endegar la guerra. D'ací passà a dirigir la defensa de Tortosa (1464-65). Serví posteriorment Pere de Portugal com a conseller reial, i també serví Renat d'Anjou. Acabada la guerra, intervingué a les Corts de Barcelona en 1477-78.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Pere Bertran de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Probablement germà de Bernat. Fou un dels consellers de més relleu del comte Ramon Berenguer IV. Del 1133 al 1157 apareix en una quinzena de documents de govern importants. El 1134 era un dels nobles que prometia ingressar per un any a l'orde delInici página Temple, i fou un dels que signaren el privilegi de dotació inicial dels templers el 1143. El 1149 figurava entre els testimonis de la carta de població de Tortosa. Actuà com a tractador (1153) de la compra del terç genovès sobre aquella ciutat, i fou ofert a Genova entre els ostatges per garantir la compra.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Montcada durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui s'avingueren a la concòrdia signada per la seva facció i la dels Cardona (1226). El 1229 participava a l'expedició per conquerir Mallorca. Hi anà amb les forces portades pels Montcada. Lluità a l'avantguarda a la batalla de la serra de Portopí (12/set). Anys després, el 1238, participà a la conquesta de València. També contribuí a d'altres campanyes valencianes de Jaume I. Aquest recompensà els seus serveis amb cases a la capital i, posteriorment, amb set jovades de terra de conreu.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bell-lloc, Santa Maria de  (Santa Coloma de Queralt, Conca de BarberàVeure> Santa Maria de Bell-lloc.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bell-lloc, Santa Maria de  (Besalú, GarrotxaVeure> Santa Maria de Bell-lloc.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Simó de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Participà a les campanyes contra els sarraïns valencians. El 1249, amb Guillem de Bell-lloc, rebé en donació reial terres a Alboraia i a Algemesí.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell-lloc, Simó de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. El 1299 fou un dels capitans més destacats de Jaume II a la batalla del cap Orlando. Anys després figurà entre els consellers del monarca. Aquest li atorgà (1322) el privilegi de promoure un mercat setmanal a la vila de Reus. El mateix any anà d'ambaixador a Avinyó, per tractar davant el papa i el rei Robert de Nàpols, llavors a la cort papal, la possibilitat d'establir una pau entre els angevins i el regne de Sicília. Participà a la conquesta de Sardenya (1323-24). Hi acudí amb deu cavallers propis i els peons corresponents.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBell-lloc, son  (Ferreries, Menorca)  Possessió, a l'oest de la vila, al centre dels plans de son Bell-lloc.

33 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Bell-lloc, torre de  (Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló)  Antiga torre de defensa de la costa, situada a l'esquerra i prop de la desembocadura de l'Aglí, al límit amb el terme del Barcarès; actualment és un mas anomenat la Torre.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bell-lloc d'Aro  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Poble (120 m alt), situat a l'extrem nord-oest de la vall d'Aro, sota Romanyà de la Selva. L'església parroquial, del s IX, és dedicada a santa Maria. Es troba al mateix indret d'un poblat d'època romana.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaBell-lloc del Pla  (Plana AltaMunicipi: 43,52 km2, 315 m alt, 1.153 hab (2014), (o de Benifaixons, cast: Benlloch). Situat a la part central del pla de l'Arc, al nord de Castelló de la Plana. El terme és en gran part sobre un territori difícil de conrear per la manca d'aigua i l'excés de pedra a la superfície, l'agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers -en expansió constant-) és, amb la ramaderia (que s'ha expandit amb noves granges de bestiar oví), la base de l'activitat econòmica del municipi. També hi ha alguns conreus de regadiu per mitjà de pous artesians que fan possible els productes d'horta per a consum local. La vila, situada sobre un pujolet, s'originà després de la conquesta cristiana per l'agrupació dels habitants de les alqueries de Benifaixó, actualment un despoblat. Dins el terme es troben el també despoblat de Benasqués, el santuari de l'Adjutori i el caseriu del Quartico. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Club de Futbol

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellBell-lloc d'Urgell  (Pla d'UrgellMunicipi: 35,12 km2, 196 m alt, 2.351 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, a la vall del Segre, al límit amb el Segrià, a l'est de Lleida. L'agricultura de regadiu (blat, blat de moro, alfals, remolatxa i arbres fruiters), alimentada pel canal auxiliar d'Urgell, ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme. Els conreus de secà, de poca importància, són ametllers, oliveres i cereals. La ramaderia també és important: predomina el bestiar porcí, oví i especialment el boví per a la producció de llet; hi ha també avicultura. La indústria esInici página limita a la derivada de l'agricultura (farineres) i a algunes teuleries. La població ha experimentat una important crescuda de base immigratòria durant els dos primers terços del s. XX, a causa sobretot de l'extensió del regadiu; darrerament s'ha estabilitzat. El poble, allargat seguint l'eix de la carretera de Barcelona a Lleida, s'ha estès vers l'estació del ferrocarril; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Patí Bell-lloc

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bellmaig, turó de  (Arles / els Banys d'Arles, Vallespir)  Cim de la serra de Montner (1.279 m alt), entre els dos municipis, a l'oest de Montalbà de l'Església.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellmont, Vicent  (València, s XVII – 1721)  Predicador. Trinitari calçat (1666), exercí diversos càrrecs directius de l'orde. Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l'obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalem, representada a València el 1695.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bellmunt  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Bellmunt  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça)  Despoblat, de l'antic terme municipal de Fet, situat a la serra de Savinón. La seva església (Sant Bartomeu de Bellmunt) formava part, el 1784, de l'arxiprestat d'Àger.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Domènec de Bellmunt (Domènec Pallerola i Munné)Bellmunt, Domènec de (Domènec Pallerola i Munné)  (Bellmunt d'Urgell, Noguera, 28/gen/1903 - Tolosa de Llenguadoc, França, 14/mai/1993)  Assagista i narrador. Estudià dret i s'exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera. Publicà a París la revista de combat "El Fuet". Retornà poc abans de la República i col·laborà assíduament a "La Publicitat", "L'Opinió" i "La Nau". Fou secretariInici página de Lluís Nicolau d'Olwer. Va publicar unes quantes novel·les, com Les banyes del Tibidabo, o Homes de la terra (1935), entrevistes i retrats literaris, una biografia de Lluís Companys (1945) i els assaigs L'organització internacional del treball (1930), Causes de l'anticlaricalisme espanyol (1967). Exiliat el 1939, s'establí a Tolosa i dirigí la publicació "Foc Nou". Després va publicar Cinquanta anys de periodisme català (1975) i Anecdotari de 50 anys de periodisme (1978). Col·laborà en diverses publicacions, sobretot al diari "Avui". El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de Bellmunt (Osona)Bellmunt, santuari de  (Sant Pere de Torelló, Osona)  (o de les Alades) Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat al cim de la serra de Bellmunt (1.246 m alt). L'església, d'origen romànic, i l'hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d'aspecte de fortalesa. El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L'ermita de Bellmunt és documentada des del s XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d'un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936. Al cim veí de serra Grenyada s'aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d'alabastre, del començament del s XIV.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellmunt, serra de  (Osona / RipollèsSerra entre les dues comarques, al nord de la plana de Vic, que forma part de les alineacions muntanyoses d'estructura juràssica del Subpirineu. Constitueix la partió d'aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent. Les precipitacions són abundants i de règim regular. Els alzinars i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides i les fagedes, les obagues. L'explotació forestal, important en altres èpoques, es redueix actualment al boix per a la indústria de torneria de Sant Pere de Torelló. Té 1.246 el seu cim, on hi ha elInici página santuari de Bellmunt.

46 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaBellmunt de Mesquí  (MatarranyaMunicipi: 33,96 km2, 661 m alt, 120 hab (2014), (o Bellmunt de Sant Josep, cast: Belmonte de San José). Situat al límit lingüístic amb el castellà, a l'esquerra del Mesquí, subafluent de l'Ebre, al sud-est d'Alcanyís. El terreny és molt muntanyós, accidentat per les serres de la Ginebrosa i la de Fórnols; hi abunden pinedes, alzinars i pasturatges, en règim d'explotació. Gràcies als regatges derivats del Mesquí, hi ha una part de cultius d'horta, si bé hi preponderà l'agricultura de secà (olivera i vinya), la qual és gairebé l'única font de riquesa del municipi, molt afectat per l'emigració. També hi ha jaciments d'argila refractària. A la vila, situada en un turó, destaca l'església parroquial de Sant Salvador, del s XVIII. Dins el terme es troba el despoblat de Mesquí. Àrea comercial d'Alcanyís. Situat al límit lingüístic amb el castellà, el parlar de Bellmunt té algunes característiques de transició. Ajuntament (en castellà)

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellmunt de Segarra  (Talavera, Segarra)  Poble (794 m alt), aturonat a la partió d'aigües del riu d'Ondara i de l'Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred. Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat. L'església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratBellmunt del Priorat  (PrioratMunicipi: 8,92 km2, 261 m alt, 307 hab (2014). Situat al centre de la comarca, a la banda esquerra del riu Siurana, a la seva confluència amb el riu de Montsant, a l'oest de Falset. Les mines de plom (mines de Bellmunt), situades entre el poble i el riu de Siurana, explotades des de l'antiguitat, es tancaren el 1975, fet que ha provocat una notable devallada de la població; la principal font de riquesa del municipi és l'agricultura de secà, que amb tot només ocupa la meitat de la superfície del terme i és dedicada preferentment a la vinya, que té el caràcter gairebé de monocultura; els conreus d'oliveres, arbres fruiters, cereals i avellaners són complementaris. La propietat de la terra és molt repartida i tres quartes parts de les explotacions són conreades pels propietaris. El poble es troba situat al mig d'una plana, a uns 2 km del riu Siurana; hi destaca l'església parroquial de Santa Llúcia, del s XVIII. Entre el poble i el riu hi ha l'antiga colònia minera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu de les Mines - Associació de Joves

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraBellmunt d'Urgell  (NogueraMunicipi: 5,1 km2, 379 m alt, 192 hab (2014). Situat en una plana, a l'est de la ciutat de Balaguer, accidentada només per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt (379 m), límit meridional de la serra del Sió. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del regadiu (blat, ordi i alfals), que aprofita l'aigua del canal d'Urgell. Tant els conreus de secà (que produeixen olives i blat), com la ramaderia (bestiar porcí i boví), fan de complement. També hi ha granges de conills. Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris. La població, tanmateix, ha disminuït progressivament durant tot el s XX. El poble es troba al cim de la serra de Bellmunt; hi destaca l'església parroquial de Sant Josep, del s XVI. Pertangué al monestir de Poblet. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellmunt i Moreno, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1/feb/1947 - )  Realitzador cinematogràfic. Després de realitzar alguns curtmetratges, dos documentals sociomusicals (La Nova Cançó i Canet Rock, ambdós el 1975) i el film Robin Hood nunca muere (1974), es decidí per la sàtira (L'orgia, 1978; Salut i força al canut, 1979), la comèdia popular (La quinta del porro, 1980; Pa d'àngel, 1984; Un parell d'ous, 1985; Rateta, rateta, 1991, etc) o la biografia (Monturiol, el senyor del mar, 1993). Ha estat president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bello, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – 1901)  Eclesiàstic i teòleg. Fou rector del seminari de Tortosa. Escriví algunes obres pietoses.

50 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaBel·ló I de Carcassona  (França, s IX)  Comte de Carcassona. Considerat com l'avantpassat més antic i conegut del Casal de Barcelona. Tenia propietats al Conflent i fou pare dels comtes Guisclared de Carcassona, Sunifred d'Urgell-Cerdanya i potser d'Oliba I de Carcassona i, amb menys seguretat, de Sunyer I d'Empúries-Rosselló.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belloc, Pere de  Veure> Bell-lloc, Pere de.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belloch, Amador  (Barcelona, s XV)  Argenter. Al Llibre de Passanties del seu gremi hom pot veure el projecte d'una de les seves joies.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belloch, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Metge. Presentà a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona remarcables memòries de caràcter professional.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belloch i Montesinos, Vicent  (València, 1896 – 1971)  Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi. Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector. És autor d'un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellot, Pere  (Oriola, Baix Segura, s XVI – Catral, Baix Segura, s XVII)  Historiador. Beneficiat de la seu d'Oriola i rector de Catral. És autor d'un mapa d'Oriola i els seus voltants, d'uns Anales de Orihuela (1241-1523), escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d'un tractat sobre les Germanies i d'un altreInici página sobre bandositats i desafiaments.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaBellprat  (AnoiaMunicipi: 31 km2, 653 m alt, 78 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, a l'altiplà de Santa Coloma de Queralt, en un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres del Tallat i de Forès (serra de Bellprat), a l'esquerra de la capçalera del riu Gaià. A la part més accidentada del territori hi ha pinedes i rouredes, explotades econòmicament. La vida econòmica del municipi és totalment agrària, amb predomini de l'agricultura de secà (blat i ordi), complementada per l'avicultura. La població ha minvat progressivament a partir del 1920. El poble és troba en una vall, presidit per les restes de l'antic castell de Queralt, dalt d'un turó de la serra de Queralt; fins el 1536 no n'és testimoniada la parròquia (Sant Salvador); abans depenia de la de Sant Cristòfor de Queralt. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Amics de Bellprat

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellpui  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Llogaret (800 m alt), situat a l'esquerra del riu de la Guàrdia, a l'antiga vall d'Aguilar. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, on formava part del quarter de Castellbó. Conserva part de l'església romànica de Santa Llogaia de Bellpui.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Bellpuig  (Artà, Mallorca Oriental)  Priorat premostratenc (Santa Maria de Bellpuig o Santa Maria d'Artà), prop de la vila. Filial de Bellpuig de les Avellanes. El s XIII i el començament del XIV conegué una gran esplendor. El 1424, l'abat de Bellpuig l'extingí i féu retornar els canonges a l'abadia-mare. El priorat fou permutat per la vila d'Os de Balaguer. L'església, del s XIII, es conserva convertida en casa de camp.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellpuig  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Antic casal fortificat (domus) (o Castell dels Moros), construït als s XII o XIII i subsistent fins al XV. Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del s XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBellpuig  (Prunet i Bellpuig, Rosselló)  Poble, situat a la carena que separa les valls dels rius Ample i de les Bules, al voltant de l'antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m alt, i arruïnat). Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d'Arles hi ha l'església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra, i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellpuig, baronia de  (Bellpuig d'Urgell, Urgell)  Jurisdicció feudal creada el 1139 i centrada a la vila. Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú. El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona. El 1400, Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia. El seu nét, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola. El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellpuig, Bertran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1281 acompanyà Pere II a les vistes de Campillo. L'any següent seguí el monarca a Barbària i a Sicília. Trobant-se l'exèrcit a Alcoll (Tunis), fou designat pel rei, amb l'aragonès Sanç d'Antillon, com a cap d'un dels sis torns d'atac que, en dies consecutius, havien d'hostilitzar els sarraïns al front de 200 cavallers i 3.000 peons. Fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos de Pere II pel que fa al seu desafiament a Bordeus amb Carles d'Anjou. El 1286, ja a Catalunya, anà a rebre a Alacant el nou rei Alfons II el Franc, que tornava de reincorporar Mallorca a la corona catalano-aragonesa.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBellpuig, força de  (Tortellà, Garrotxa)  Antic castell, derruït durant els terratrèmols del 1428. Els seus senyors entraren en possessió, a la fi del s XVI, de la baronia de Sales.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellpuig, Galceran de  (Catalunya, s XIV – Saragossa, Aragó, 1352)  Cavaller. Era comanador de Montalbà i senyor de Torres Torres. Formà part de les forces de Pere III enviades el 1343 al Rosselló a lluitar contra Jaume III de Mallorca. Nomenat majordom reial, fou expulsat del càrrec el 1347, durant les corts de Saragossa, per exigència de la Unió aragonesa. Més tard, vençuda la Unió, reingressà a la cort amb el càrrec de cambrer major de Pere III. Aquest l'envià a Sicília (1349) per proposar el matrimoni del monarca amb la infanta Eleonor, filla del difunt Frederic II de Sicília. El 1351 formà part del consell especial convocat pel rei per la tensió amb Gènova, que resoldria la declaració de guerra del 3/ago/1351. Era casat amb Ramona de Riusec. Del matrimoni nasqué la seva pubilla Timbor.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellpuig, Jaume Alemany de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1413, durant la rebel·lió del comte Jaume d'Urgell, serví Ferran I. Fou un dels qui anaren a protegir l'emissari que féu la crida exigint la submissió al peu dels murs de Balaguer. Havent fet la guarnició una sortida, fou ferit a la cama per un passador de ballesta. Els seus companys pogueren retirar-se amb ell. Testificà sobre aquests fets al procés contra Jaume d'Urgell.

66 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Bellpuig, marquesat de  (Illes Balears Títol, atorgat el 1637 a Albert Dameto i Quint. Adoptat en lloc del de marquesat de Tornigo, en succeir al seu pare, propietari de l'antic monestir de Bellpuig, a Artà (Mallorca). El títol passà als Satorres i als Alforno.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellpuig, Timbor de  (País Valencià, s XIV)  Dama. Pubilla de Galceran. Es casà amb Gonçalvo Eiximenis d'Arenós. En restà vídua el 1357.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBellpuig, Tomàs  (Barcelona, 1879 - 1936 ?)  Escriptor. Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l'Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l'assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

abadia de Bellpuig de les AvellanesBellpuig de les Avellanes  (Os de Balaguer, Noguera)  Antiga abadia de canonges premostratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya. Fou fundat pel comte Ermengol VII d'Urgell, l'any 1166 i esplèndidament dotat pels seus successors, que s'hi feren enterrar. En la segona meitat del s XVIII hi va florir una important escola d'erudició i investigació històrica. Hi destacaren l'abat Daniel Finestres, germà petit de J. Finestres, i els abats Caresmar, Pasqual i Martí. L'aplec de documents sobre esglésies i monestirs catalans, conservat gairebé sencer en còpies manuscrites, forma una sèrie impressionant de volums. Arran de la desamortització passà a mans privades, i foren venuts (1894) els sepulcres dels comtes d'Urgell al museu The Cloisters, de Nova York. Des del 1910 és seminari i noviciat dels germans maristes. S'hi conserven el claustre romànic i part dels edificis gòtics, dels s XV i XVI. L'església, iniciada al començament del s XIV i deixada incompleta, ha estat recentment restaurada.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellpuig de Noves  (Noves de Segre, Alt UrgellAntic nom de Bellpui.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellBellpuig d'Urgell  (UrgellMunicipi: 35,04 km2, 308 m alt, 4.956 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb la del Pla d'Urgell. Els principals recursos econòmics del municipi són l'agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l'avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l'emigració a Barcelona i la immigració del sud de laInici página Península. La vila conserva restes de l'antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d'estil gòtic tardà, fundat per Ramon Folc de Cardona, virrei de Nàpols. El sepulcre d'aquest, una de les millors mostres escultòriques municipi comprèn també l'antic terme de Seana. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforBellreguard  (SaforMunicipi: 2,91 km2, 15 m alt, 4.712 hab (2014). Situat a la plana al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d'Alcoi, al sud-est de Gandia i prop de la costa. El terme comprèn dos nuclis separats, el nucli urbà primitiu, a l'interior, i l'anomenat Corral d'Hinet, obert a la mar a través de la platja de Bellreguard. Les bases de l'economia local són l'agricultura, totalment de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia, derivada del riu d'Alcoi que regen el terme. Les terres de regadiu són molt repartides i explotades quasi totalment per llurs propietaris. Al s XVII fou un important centre sucrer, amb plantacions de canyamel. També hi ha ramaderia estabulada (bovina, ovina i porcina) i avicultura. Compta amb una petita flota pesquera. El poble, d'origen islàmic, és situat vora la carretera de València a Alacant. A la zona marítima hi ha el barri d'estiueig de la Paloma. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bells, Pau  (Barcelona, s XVI)  Framenor. Autor d'uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellserrat  (Sant Pere de TorellóOsona)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellsolà  (Puigcerdà, Baixa CerdanyaAntic nom del raval de la Baronia.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBelltall  (Passanant, Conca de Barberà)  Poble (772 m alt), situat a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l'Urgell. El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del s XIII (1278-97). L'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Belluga, la  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Masia, situada a la dreta i prop del naixement de la rambla de la Belluga, de curs intermitent, tributària, per l'esquerra, de la rambla Carbonera, i límit amb els municipis de Morella i de Catí.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belluga, Pere  (País Valencià, s XIV – s XV)  Escriptor. No s'ha conservat cap de les seves obres. Era l'autor d'un dels entremesos escènics representats a València en ocasió de la visita a la ciutat del rei Martí l'Humà, el 1402.

79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Belluga i de Montcada, Lluís  (Motril ?, Andalusia, 1662 – Roma, Itàlia, 1743)  Cardenal. Filipista, es presentà personalment al camp de batlla d'Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà. El 1724 renuncià al bisbat de Cartagena i es retirà a Roma, des d'on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacìfic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte, fins i tot, amb el gran regalista Gregori Maians. Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d'ésser destinats a les Pies Fundacions.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belluga i Tous, Pere  (València, s XV – 1468)  Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d'un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (elInici página futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461). Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els s XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l'exili decretat per l'aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l'organització política valenciana i la propugnació d'una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s'hi troben una sèrie d'idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l'origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellulla  (Canovelles, Vallès Oriental)  Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, situat damunt la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes. Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835. La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l'incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i col·locada a la parròquia de Canovelles, d'on desaparegué el 1936.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellús  (Avià, Berguedà)  Caseriu, entre el Llobregat i la riera de Bellús (que neix sota els cingles de Coforb i desemboca al Llobregat per la dreta, prop de l'Ametlla de Casserres).

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaBellús  (Vall d'AlbaidaMunicipi: 9,5 km2, 180 m alt, 325 hab (2014). Situat a la mateixa vall del riu d'Albaida, afluent del Xúquer, al sud de Xàtiva, a la zona muntanyosa del terme, corresponent a la serra Grossa, on el riu forma l'estret de les Aigües de Bellús. Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha boscos de pins i matollar. Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l'agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (oliveres, vinyes, cereals i melons), i de dues petites indústries, una tèxtil i l'altra alimentària. També hi haInici página una font d'aigües medicinals, que són comercialitzades i que han donat lloc al balneari de Bellús. El poble és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca l'església parroquial de Santa Anna. L'1/set/1522 hi tingué lloc la batalla de Bellús, on els agermanats foren derrotats per les tropes reials. Dins el terme hi ha el jaciment de la cova Negra, un dels més importants del paleolític mitjà als Països Catalans, i els poblats de Tossal Redó i del Tossal del Caldero, del bronze valencià. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà) - CRA Riu d'Albaida

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bellús, balneari de  (Bellús, Vall d'Albaida)  Balneari, a l'est de la serra Grossa, al costat de la font d'Alfama, d'aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC. Fou construït a la fi del s XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment. La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l'aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del s XV.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellveí  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Poble (486 m alt) (ant: Bellveí de Mejà), situat en una plana a la dreta del Sió, entre Guissona i el Castellmeià.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellveí  (Calders, Bagés)  Colònia industrial (o la Fàbrica de Bellveí), a la dreta de la riera de Calders.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellveí  (la Torre de Cabdella, Pallars JussàAntic lloc, a la vall Fosca. Fou substituït abans del s XIV per l'actual poble de la Pobleta de Bellveí.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellveí, Eimeric de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Vicealmirall. Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó, al capdavant de les naus catalanes lluità en la conquesta de Ceuta (1309) en auxili dels benimerins, aliats dels catalans, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada. Un cop presa, però, els benimerins decidiren d'auxiliar Granada, i Eimeric hagué d'impedir el pas d'aquests, ara enemics, a la Península. Pel seuInici página valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Llúria.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsBellvei del Penedès  (Baix PenedèsMunicipi: 8,5 km2, 108 m alt, 2.174 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Garraf, a la depressió Pre-litoral, al nord-est del Vendrell. Part del relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, on hi ha unes 100 hectàrees de pinedes. La principal font de riquesa del municipi és l'agricultura, bàsicament de secà i dedicada principalment a la vinya, seguit pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els arbres fruiters. Hi ha una cooperativa agrícola, un celler cooperatiu i també algunes indústries que complementen l'activitat econòmica. La pèrdua demogràfica iniciada el 1877 ha estat frenada des del 1960. El poble, que agrupa gairebé la totalitat de la població del municipi, està situat a l'extrem oriental del terme, a la carretera de Barcelona a València. Pertengué, en les primeres èpoques de la repoblació, al monestir de Sant Cugat del Vallès. La torre de Bellvei fou una fortalesa menor del terme de Castellet. Àrea comercial del Vendrell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Celler Agrícola

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellver  (Orís, Osona)  Antiga canonja augustiniana (Sant Salvador de Bellver), més coneguda amb el nom de Sant Salvador d'Orís.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellver  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Antiga capella, construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l'església parroquial. Del 1691 al 1835 esdevingué convent (Santa Maria de Bellver, dit hospici de Bellver) pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells.

92 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Bellver  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental)  Antic nom de la població.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellver  (País Valencià, s XVIII - s XX)  Família d'escultors, iniciada per Francesc Bellver i Llop.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBellver, Àngel  (Barcelona, s XVII – 1698)  Teòleg i frare caputxí. És autor d'un Arte de buen vivir, publicat en 1683.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bellver, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVI – 1585)  Lul·lista. Canonge penitencier de la seu i professor de teologia lul·liana a l'estudi general de Palma de Mallorca. Confeccionà per ordre de Felip II un catàleg de totes les obres de Ramon Llull. Escriví diverses obres en defensa de la doctrina lul·lista, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals (1584). L'obra més important de Bellver és l'Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias, prehibida per la Inquisició (1611) i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.

96 ILLES BALEARS - ART

castell de Bellver (Palma de Mallorca)Bellver, castell de  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental, 1300-14 - )  Castell d'estil gòtic, situat al cim d'un turó que domina la badia de Palma. Començat vers el 1300 per encàrrec de Jaume II de Mallorca, sota la direcció de l'arquitecte Pere Salvà, fou pràcticament acabat el 1311, amb gran unitat d'estil. Residència d'estiu dels reis de Mallorca, fou pres per Pere el Cerimoniós el 1343, i el 1349 serví de presó als resistents mallorquins. Joan I hi residí alguns mesos, el 1395, fugint de la pesta de Barcelona. Martí I concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa el 1408. Pel jul/1521, durant les Germanies, s'hi refugiaren alguns aristòcrates i altres persones contràries al moviment; la multitud, dirigida per Pasqual Rosselló, s'apoderà de la fortalesa i donà mort als defensors, entre ells l'alcaid Pere de Pacs. Lleugerament modificat al s XVI. Des del 1717 tingué guarnició militar i esdevingué presó política i militar (Jovellanos hi estigué pres del 1802 al...  Segueix... 

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellver, el Puig de  (Sant Celoni, Vallès OrientalVeure> Puig de Bellver, el.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellver, Feliu  (Catalunya, s XVII - Gènova ?, Itàlia, s XVIII)  Militar. Fill de Josep Bellver i Balaguer. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 entrà de capità al regiment del Roser, que manava elInici página seu pare, i participà a la defensa de Barcelona. El 14/ago/1714 tirà el coet de senyal per iniciar el contraatac que desidiria favorablement la gran batalla del baluard de Santa Clara. L'11/set, en començar la batalla final, es trobava amb el seu pare al sector del convent de Sant Agustí. El general Bellver l'envià, amb el sergent major Soro, al front d'una columna de socors cap a l'esquerra, per deturar el gran avanç enemic per l'interior de la línia de muralla. A la cortina de Jonqueres aconseguí de plantar cara als filipistes. Ell i Soro dispararen personalment dos canons carregats de metralla contra els borbònics, després...  Segueix... 

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellver, Francesc  (Reus, Baix Camp, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Escultor. Amb Lluís Bonifàs, esculpí les cadires del cor de la catedral nova de Lleida.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellver, Francesc  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Fill de Francesc Bellver i Llop. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l'escultura monumental, junt amb els seus germans Marià i Josep. Pare de Ricard Bellver i Ramon.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellver, Guillem de  (Catalunya, s XIII – Bulgària, jun/1306)  Almogàver. Serví a la Companyia catalana a Orient. Morí en la gran batalla contra els alans. Un dels millors cavallers d'aquests li tallà d'un cop d'espasa el braç esquerra. Dos dels seus companys, l'adalid Arnau Miró i el mariner Bernat de Ventallola, el venjaren.

102 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Bellver, Josep  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Fill de Francesc Bellver i Llop. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l'escultura monumental, junt amb els seus germans Francesc i Marià. És l'autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

103 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaBellver, Marià  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Fill de Francesc Bellver i Llop. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l'escultura monumental, junt amb els seus germans Francesc i Josep.

105 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bellver, torre de  (Orpesa, Plana Alta)  Antiga torre de defensa, situada a la costa, damunt un dels contraforts de la serra d'Orpesa, prop del límit amb el terme de Benicàssim. Prop de la torre i dins aquest darrer terme hi ha les platgetes de Bellver; en aquest indret ha estat creada la important urbanització de les Platgetes.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellver, vescomtat de  (Catalunya Títol senyorial atorgat el 1746 a Josep Francesc d'Alós i de Rius.

107 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaBellver de Cerdanya  (Baixa CerdanyaMunicipi: 98,2 km2, 1.061 m alt, 2.075 hab (2014). Estès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets. Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, i l'agricultura de regadiu, amb regatges procedents del Segre, que possiblita els cultius de llegums, cereals, hortalisses, alfals i, sobretot, els prats artificials, que són aprofitats per al bestiar, complementades per l'explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. El municipi és també un centre d'estiueig i d'excursions. S'hi celebren dues fires. La vila, edificada en un turó, a l'esquerra del Segre i dominant el camí natural; l'església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l'antic emmurallament...  Segueix... 

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBellver del Penedès  (Vilobí del Penedès, Alt Penedès)  Poble, és el nucli més poblat del terme, situat a menys d'un quilòmetre del poble de Vilobí, al nord, de la parròquia del qual depèn l'església. La parròquia del veí poble de Guardiola de Font-rubí, del mun. de Font-rubí, duu el nom de Santa Maria de Bellver.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellver d'Ossó  (Ossó de Sió, Urgell)  Poble (o Bellver de Sió), situat a uns cinc-cents metres del Sió, a l'esquerra, entre Mont-roig de Segarra i Ossó de Sió. La parròquia de Bellver, de la qual depèn l'església d'Ossó, és esmentada ja el 1099, en l'acta de consagració de l'església de Guissona. Es conserva una creu de terme gòtica datada del 1517.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellver i Balaguer, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697). Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent de Villaroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14). Ocupada la ciutat (11/set/1714), fou detingut i traslladat al castell d'Ondarrabia (Fuenterrabia), d'on fou alliberat l'any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova. Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellver i Llop, Francesc  (València, s XVIII - Madrid ?, s XVIII)  Obscur imatginaire. Iniciador de la família d'escultors, germa de Pere. Pare de Francesc, Marià i Josep Bellver, amb els quals treballà preferentment a Madrid.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellver i Llop, Pere  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l'art. Germà de Francesc.

113 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaBellver i Ramon, Ricard  (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fill de Francesc Bellver. Fou l'artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l'expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellver i Sanz, Lluís  (Castelló de la Plana, 1825 – s XIX)  Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat. Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellver i Tomàs, Blai  (Xàtiva, Costera, 1818 - País Valencià, s XIX)  Tipògraf i escriptor satíric. De filiació política liberal, col·laborà en diversos periòdics d'aquest caràcter, especialment a "La Federación" (1870), on signava amb el pseudònim d'El Músic Major. Publicà opuscles de poemes humorístics (Poba Eixàtiva!, La peixca de l'aladroc, etc), sovint destinats a ésser difosos en festes populars. La seva obra més important és La creu del matrimoni (1886), narració fantàstica, en prosa i en vers, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l'arquebisbe de València. Escriví també en castellà (El vendedor de estudiantes, Mis pensamientos sobre los retratos).

116 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellBellvís  (Pla d'UrgellMunicipi: 46,7 km2, 207 m alt, 2.342 hab (2014). Situat al baix Corb, afluent del Segre, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera i el Segrià, al nord-est de Lleida. L'economia del municipi es l'agricultura, dominada pel regadiu (cereals, farratges i fruiters), gràcies a les sèquies que provenen del Segre, i la ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet, i porcí). Hi ha dues cooperatives, l'una de lletera i l'altra agrícola, i algunes granges avícoles i de conills. La indústria es limita a la derivada dels productes del camp. La vila pertangué des de la Reconquesta al comtat d'Urgell. Als afores de la vila destaca el santuari i antic convent de les Sogues; més alInici página nord es troba el poble dels Arcs, on hi ha l'església de Sant Antoni. El terme municipal comprèn també la caseria de les Tarroges, els antics termes rurals de Safareig i Gatén, el despoblat de Remolins i l'antiga quadra d'Arrufat, ambdós separats del terme. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla de Geganters i Grallers - Club de Futbol - Els Firals

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvís, Arnau  (Catalunya, s XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvís, Bartomeu de  (Catalunya, s XIII – Aragó ?, s XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia asignada.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvís, Berenguer de  (Catalunya, s XIII – Vic, Osona, 1301)  Bisbe de Vic (1298-1301). Essent sagristà capitular de Vic fou tramès (1291) a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d'Eduard I d'Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II. Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals. Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvís, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Seguidor de Pere II el Gran. L'1/jun/1283, quan el rei, després d'anar a Bordeus per comprovar la traició de Carles d'Anjou, escriví als seus cavallers que no acudissin a aquella ciutat, utilitzà el segell de Bernat de Bellvís per signar la lletra, ja que no tenia a mà el segell reial.

121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBellvís, Francesc de  (València, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim com a falconer major. L'acompanyà a diversos fets d'armes d'Itàlia, des de l'expedició que sortí el 1420 cap a Sardenya i Còrsega. El 1432 fou un dels comandants de l'atac a l'illa de Gerba que dirigí Ramon de Perellós. L'any següent fou promogut a lloctinent del virrei de Nàpols, quan fou investit d'aquest càrrec Ramon de Boïl. El 1435, amb el rei, caigué presoner a la batalla naval de Ponça.

122 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellvís, Guillem  (València, 1571 - País Valencià, s XVII)  Poeta i cavaller. El 1593 ingressà a l'Acadèmia dels Nocturns, de València, on adoptà el nom de Lluvia; hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà.

123 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bellvís, Guillem de  (País Valencià, s XIV – Xàtiva, Costera, 1347)  Cavaller. Participà a la conquesta de Sardenya (1323-24). Hi acudí amb catorze genets propis i els peons corresponents. La seva aportació personal fou la tercera en importància entre les subministrades per la noblesa valenciana. Destacà també durant el regnat de Pere III. Molt fidel al monarca, tractà per tots els mitjans d'impedir la constitució, al regne de València, d'una Unió nobiliària semblant a la formada a Aragó. Agrupats tanmateix en gran nombre els unionistes valencians, s'hi oposà amb resolució. Morí lluitant contra ells als combats de Xàtiva.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvís, Jaume de  (Catalunya, s XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvís, Pere de  (Urgell, s XII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII a Lleó, i lluità al costat d'ell a la conquesta d'Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBellvís de Montcada i Escrivà de Romaní, Jeroni  (Bèlgida, Vall d'Albaida, s XVII – València, 1735)  Predicador. Germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida. De l'orde de sant Jeroni (1685), fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalano-aragonesa. Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II (1701) i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V (1714).

127 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellvitge  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri i antic santuari (la Mare de Déu de Bellvitge), existent ja el 1407 i refet el 1493, situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, separat de la Zona Franca de Barcelona per l'autovia de Barcelona a Castelldefels. Sorgit a l'entorn de l'ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. El 1968 el santuari esdevingué parròquia. Hi ha la moderna residència sanitària de la Seguretat Social. Estacions de ferrocarril i de metro.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellvitges, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Gramàtic i eclesiàstic. Fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, on l'any 1800 llegí la memòria Sobre por qué métodos de ortografía o por cuales medios se arregló en lo antiguo el método de escribir en catalán. Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar, Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05).

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellviure, Pau de  (Catalunya ?, s XIV – s XV)  Poeta. Gaudí de bon prestigi, com ho demostren els esments elogiosos que en fan el marquès de Santillana i Ausiàs Marc. El darrer diu que Bellviure enfollí i morí d'amor. Se'n conserva només una poesia amorosa sencera, que és un maldir inclós al Cançoner de París i al número 10 de la Biblioteca de Catalunya. També n'ha restat una estrofa solta, pertanyent a una altra composició, reproduïda per Francesc Ferrer al seu Conhort.

Anar a:   Bellf ]     [ Bell-lloc, J ]     [ Bellmunt d ]     [ Bellpuig, G ]     [ Bellv ]     [ Bellver d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons