|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Bellfort
Llogaret del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)
|
C
|
G
|
|
2
|
Bellfort
Despoblat i antic terme, situat entre els municipis d'Arbeca (Garrigues) i
Miralcamp (Segrià), al pla d'Urgell.
|
C
|
G
|
|
3
|
Bellida,
la Cim (1.510 m alt)
entre els mun. d'Andilla (Serrans) i Sacanyet (Alt Palància)
|
V
|
G
|
|
4
|
Bellido
i Campos, Francesc (València, 1832 - ? , s. XIX)
Sainetista
|
V
|
B
|
|
5
|
Bellido
i Golferichs, Jesús Maria (Barcelona,
1880 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1952)
Metge. Catedràtic a Saragossa, Granada i Barcelona, fundà, juntament amb
August Pi i Sunyer, l'Institut de Fisiologia i presidí (1919-20) la
Societat de Biologia de Barcelona. L'any 1939 s'exilià a
Tolosa de Llenguadoc, on continuà les tasques investigadora i docent. Es dedicà a l'estudi de la fisiologia renal i
respiratòria, l'electrocardiografia, etc., i publicà nombrosos treballs sobre aquests temes.
(EUC)
|
C
|
B
|
|
6
|
Bellidor
i Forest, Bernat ( ? , 1698 – 1761) Enginyer
|
C
|
B
|
|
7
|
Bellisens
Partida del mun. de Reus (Baix Camp)
|
C
|
G
|
|
8
|
Bellit,
Martí (Barcelona ?, s.
XV) Cirurgià
|
C
|
B
|
|
9
|
Bell-lloc
Antiga església del mun. de Dorres (Alta Cerdanya)
|
N
|
H
|
|
10
|
Bell-lloc
Despoblat dels mun. de Conat i Vilafranca de Conflent (Conflent)
|
N
|
G
|
|
11
|
Bell-lloc
Casa i santuari de la Mare de Déu de la Salut, al mun. de
la Seu d'Urgell (Alt
Urgell), que forma un enclavament entre el d'Alàs
i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del
Cadí, a l'esquerra del Segre. Fins al s. XVIII era residència d'estiu dels jesuïtes de
la Seu d'Urgell.
(GEC)
|
C
|
G
|
|
12
|
Bell-lloc
Priorat de monges benedictines del mun. de Tarragona (Tarragonès)
|
C
|
G
|
|
13
|
Bell-lloc
Monestir de canongesses augustinianes del mun. de Cantallops (Alt
Empordà)
|
C
|
G
|
|
14
|
Bell-lloc
Antic terme i castell del mun. de la Roca del Vallès (Vallès
Oriental)
|
C
|
G
|
|
15
|
Bell-lloc
Santuari del mun. de Palamós (Baix Empordà)
|
C
|
G
|
|
16
|
Bell-lloc,
Bernat de (Catalunya, s. XII)
Magnat. Col·laborador de Ramon Berenguer III de
Barcelona, fou un dels principals consellers i diplomàtics de Ramon Berenguer IV (1131-62), i també del seu fill
Alfons I el Cast (als primers temps del seu mandat), i per aixó fou un dels signants de les cartes de població de
Tortosa (1149), Lleida (1150) i
Cambrils. (SC)
|
C
|
B
|
|
17
|
Bell-lloc,
Bernat de ( ? , s.
XIII) Noble
|
C
|
B
|
|
18
|
Bell-lloc,
Bertran de ( ? , s. XII
– s. XIII) Noble
|
C
|
B
|
|
19
|
Bell-lloc,
comtat de Títol català, concedit el 1707
a Ramon de Bell-lloc i de Macip
|
C
|
H
|
|
20
|
Bell-lloc,
Guillem de ( ? , s.
XIII) Noble
|
C
|
B
|
|
21
|
Bell-lloc,
Josep Marià ( ? , s.
XVIII – s. XIX) Militar
|
C
|
B
|
|
22
|
Bell-lloc,
Maria de Pseudònim de
l'escriptora Maria del Pilar Maspons
i Labrós
|
C |
B |
|
23
|
Bell-lloc, mosaic de
Gran mosaic del mun. de Girona (Gironès)
|
C |
A |
|
24
|
Bell-lloc, Pere de
( ? , s. XIII) Noble
|
C |
B |
|
25
|
Bell-lloc, Pere de
(Catalunya, v. 1415 - ? , v. 1483) Militar
i senyor de Bell-lloc. Governador de Menorca
(1450) Fou un dels membres elegits pel Consell del Principat per resoldre les disputes entre
Carles de Viana i Joan II
(1461). Durant la guerra civil catalana lluità contra
Joan II com a lloctinent de l'avantguarda catalana (1462) i participà en el
setge de Girona, on fou fet presoner (1462). Alliberat, fou diputat militar (1463) i comandant suprem de
l'Empordà (1464) i de Tortosa (1464-65). (SC) (EUC) |
C |
B |
|
26
|
Bell-lloc, Pere Bertran de ( ? , s. XII) Magnat |
C |
B |
|
27
|
Bell-lloc, Ramon de
( ? , s. XIII) Noble |
C |
B |
|
28
|
Bell-lloc, Santa Maria de
Veure> Santa Maria de Bell-lloc
(Santa Coloma
de Queralt, Conca de Barberà) |
C |
G |
|
29
|
Bell-lloc, Santa Maria de
Veure> Santa Maria de Bell-lloc
(Besalú,
Garrotxa)
|
C |
G |
|
30
|
Bell-lloc, Simó de
( ? , s. XIII) Noble
|
C |
B |
|
31
|
Bell-lloc, Simó de
( ? , s. XIII – s. XIV) Noble |
C |
B |
|
32
|
Bell-lloc, son
Possessió del mun. de Ferreries (Menorca) |
B |
G |
|
33
|
Bell-lloc, torre de
Antiga torre de defensa, al mun. de Sant Llorenç de la
Salanca (Rosselló) |
N |
G |
|
34
|
Bell-lloc d'Aro
Poble del mun. de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)
|
C |
G |
|
35
|
Bell-lloc del Pla
Municipi de la Plana Alta: 325 m alt, 43,60 km2, 833 hab (1999)
|
V |
M |
|
36
|
Bell-lloc d'Urgell
Municipi del Pla d'Urgell: 196 m alt, 35,12 km2, 2.113 hab (1999)
|
C |
M |
|
37
|
Bellmaig, turó de
Cim de la serra de Montner (1.279 m alt),
entre els mun. d'Arles i els Banys
d'Arles (Vallespir), a l'oest de Montalbà de l'Església. |
N |
G |
|
38
|
Bellmont, Vicent
(València, s. XVII – 1721) Predicador |
V |
B |
|
39
|
Bellmunt
Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)
|
B |
G |
|
40
|
Bellmunt
Despoblat del mun. de Viacamp (Baixa Ribagorça) |
F |
G |
|
41
|
Bellmunt, Domènec
de (Domènec Pallerola i Munné)
(Bellmunt d'Urgell, Noguera, 1903 - 1993) Assagista i
narrador
|
C |
B |
|
42
|
Bellmunt, Francesc
(Sabadell, Vallès Occidental, 1947 - )
Realitzador cinematogràfic
|
C |
B |
|
43
|
Bellmunt, santuari
de (o de les Alades) Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, al mun. de Sant Pere de Torelló
(Osona), situat al cim de la serra del mateix nom (1.246 m alt). L'església, d'origen romànic, i l'hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d'aspecte de fortalesa. El santuari té el seu origen en el
castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L'ermita de Bellmunt és documentada des del s. XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d'un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936. Al cim veí de
serra Grenyada s'aixeca el pedró de la Mare de Déu de les
Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d'alabastre, del començament del s. XIV.
(GEC) |
C |
G |
|
44
|
Bellmunt, serra de
Serra de les comarques d'Osona i del Ripollès
|
C |
G |
|
45
|
Bellmunt del
Priorat Municipi del Priorat:
261 m alt, 8,92 km2, 314 hab (1999)
|
C |
M |
|
46
|
Bellmunt de Mesquí
Municipi de la Matarranya: 661 m alt, 34 km2, 149 hab (1999)
|
F |
M |
|
47
|
Bellmunt de
Segarra Poble del mun. de
Talavera (Segarra) |
C |
G |
|
48
|
Bellmunt d'Urgell
Municipi de la Noguera: 379 m alt, 5 km2, 230 hab (1999)
|
C |
M |
|
49
|
Bello, Francesc
(Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – 1901)
Eclesiàstic i teòleg |
C |
B |
|
50
|
Bel·ló I de Carcassona
( ? , s. IX) Comte de
Carcassona
|
C |
B |
|
51
|
Belloc, Pere de
( ? , s. XV) Cavaller i
militar |
C |
B |
|
52
|
Belloch, Amador
(Barcelona, s. XV) Argenter |
C |
B |
|
53
|
Belloch, Antoni
(Catalunya, s. XIX) Metge |
C |
B |
|
54
|
Belloch i
Montesinos, Vicent (València,
1896 – 1971) Metge i químic |
V |
B |
|
55
|
Bellot, Pere
(Oriola, Baix Segura, s. XVI – Catral, Baix Segura, s. XVII)
Historiador
|
V |
B |
|
56
|
Bellprat
Municipi de l'Anoia: 653 m alt, 31 km2, 87 hab
(1999)
|
C |
M |
|
57
|
Bellpui
Llogaret del mun. de Noves de Segre (Alt Urgell) |
C |
G |
|
58
|
Bellpuig
Priorat premostratenc (Santa Maria de Bellpuig o Santa Maria d'Artà)
del mun. d'Artà (Mallorca
Oriental), prop de la vila. Filial de Bellpuig de les
Avellanes. El s. XIII i el començament del XIV conegué una gran esplendor. El 1424, l'abat de
Bellpuig l'extingí i féu retornar els canonges a l'abadia-mare. El priorat fou permutat per la vila
d'Os de Balaguer. L'església, del s. XIII, es conserva convertida en casa de camp.
(GEC) |
B |
H |
|
59
|
Bellpuig
Antic casal fortificat del mun. de Sant Julià de Vilatorta (Osona) |
C |
H |
|
60
|
Bellpuig
Poble del mun. de Prunet i Bellpuig (Rosselló) |
N |
G |
|
61
|
Bellpuig, baronia
de Jurisdicció feudal creada
el 1139 i centrada a Bellpuig d'Urgell (Urgell).
Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a
Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú. El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família
Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte
Hug Folc de Cardona. El 1400, Hug de Cardona
Anglesola, segon fill del primer comte de
Cardona, heretà la baronia. El seu nét, Ramon de Cardona i de
Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial,
comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola. El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos.
(GEC) |
C |
H |
|
62
|
Bellpuig, Bertran
de ( ? , s. XIII)
Cavaller
|
C |
B |
|
63
|
Bellpuig, força
de Antic castell del mun. de
Tortellà (Garrotxa) |
C |
H |
|
64
|
Bellpuig, Galceran
de ( ? , s. XIV – Saragossa, Aragó, 1352) Cavaller |
C |
B |
|
65
|
Bellpuig, Jaume
Alemany de ( ? , s. XIV – s. XV)
Cavaller |
C |
B |
|
66
|
Bellpuig,
marquesat de Títol català, atorgat el 1637 a Albert Dameto i Quint |
C |
H |
|
67
|
Bellpuig, Timbor
de (País Valencià, s. XIV)
Dama |
V |
B |
|
68
|
Bellpuig, Tomàs
(Barcelona, 1879 - 1936 ?) Escriptor |
C |
B |
|
69
|
Bellpuig de les
Avellanes Antiga abadia premostratenca, a Os de Balaguer (Noguera)
|
C |
H |
|
70
|
Bellpuig de Noves
Antic nom de Bellpui
(Noves de Segre, Alt Urgell) |
C |
H |
|
71
|
Bellpuig d'Urgell
Municipi de l’Urgell: 308 m alt, 35,04 km2,
4.243 hab (2004). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb la del Pla
d'Urgell. Els principals recursos econòmics del municipi són l'agricultura, l'avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l'emigració a
Barcelona i la immigració del sud de la Península. La vila conserva restes de l'antic
castell i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de
Sant Bartomeu, d'estil gòtic tardà, fundat per
Ramon Folc de Cardona, virrei de Nàpols. El sepulcre d'aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels
Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l'església parroquial de Sant Nicolau, del s. XVI. El municipi comprèn també l'antic terme de
Seana. (EUC)
|
C |
M |
|
72
|
Bellreguard
Municipi de la Safor: 15 m alt, 2,91 km2, 3.754 hab (1999)
|
V |
M |
|
73
|
Bells, Pau
(Barcelona, s. XVI - ? , s. XVI) Framenor |
C |
B |
|
74
|
Bellserrat Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Torelló
(Osona) |
C |
G |
|
75
|
Bellsolà
Antic nom del raval de la Baronia
(Puigcerdà,
Baixa Cerdanya) |
C |
H |
|
76
|
Belltall
Poble del mun. de Passanant (Conca de
Barberà), a 772 m alt
|
C |
G |
|
77
|
Belluga, la
Masia del mun. d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat)
|
V |
G |
|
78
|
Belluga, Pere
(País Valencià, s. XIV – s. XV)
Escriptor |
V |
B |
|
79
|
Belluga i de
Montcada, Lluís (Motril ?,
Andalusia, 1662 – Roma, Itàlia, 1743) Cardenal |
E |
B |
|
80
|
Belluga i Tous,
Pere (València, s. XV –
1468) Jurista
|
V |
B |
|
81
|
Bellulla
Veïnat i santuari del mun. de Canovelles (Vallès Oriental) |
C |
G |
|
82
|
Bellús
Caseriu del mun. d'Avià (Berguedà) |
C |
G |
|
83
|
Bellús Municipi
de la Vall d'Albaida: 180 m alt, 9,5 km2, 395 hab (1999)
|
V |
M |
|
84
|
Bellús, balneari de
Balneari del mun. de Bellús (Vall d'Albaida) |
V |
G |
|
85
|
Bellveí
Poble del mun. de Torrefeta (Segarra) |
C |
G |
|
86
|
Bellveí
Colònia industrial del mun. de Calders (Bagés) |
C |
G |
|
87
|
Bellveí
Antic lloc de l'antic mun. de la Pobleta de Bellveí
(Pallars Jussà), a la vall
Fosca. Fou substituït abans del s. XIV per l'actual poble de la
Pobleta de Bellveí. |
C |
H |
|
88
|
Bellveí, Eimeric
de ( ? , s. XIII – s. XIV)
Vicealmirall
|
C |
B |
|
89
|
Bellvei del Penedès
Municipi del Baix Penedès: 108 m alt, 8,5 km2, 1.293 hab (1999)
|
C |
M |
|
90
|
Bellver
Antiga canonja augustiniana (Sant Salvador de Bellver) del mun.
d'Orís (Osona), més coneguda amb el nom de
Sant Salvador d'Orís. |
C |
G |
|
91
|
Bellver
Antiga capella del mun. de Santa Coloma de Farners (Selva) |
C |
H |
|
92
|
Bellver
Antic nom de Sant Llorenç des Cardassar
(Mallorca Oriental) |
B |
H |
|
93
|
Bellver
Família d'escultors valencians |
V |
B |
|
94
|
Bellver, Àngel
(Barcelona, s. XVII – 1698) Teòleg
i frare caputxí |
C |
B |
|
95
|
Bellver, Antoni
(Palma de Mallorca, s. XVI – 1585)
Lul·lista |
B |
B |
|
96
|
Bellver, castell
de Castell de Palma de
Mallorca (Mallorca Occidental)
|
B |
G |
|
97
|
|