1

2

1

Pratdesaba, Manuel  ( ? , s. XVIII)  Argenter

C

B

2

Pratdesaba, Onofre  (Vic, Osona, 1733 - Roma, Itàlia, 1810)  Neohumanista jesuïta. És autor de diverses obres en llatí, com una biografia del bisbe Marimon (1785), així com una sèrie de biografies de figures provincials de la Companyia de Jesús (1787).

C

B

3

Pratdesaba i Portabella, Josep  (Vic, Osona, 1870 – 1967)  Astrònom

C

B

4

Pratdip  Municipi del Baix Camp: 36,05 km2, 245 m alt, 515 hab (1999)

C

M

5

Pratformiu  Caseria del mun. de la Coma i la Pedra (Solsonès)

C

G

6

Pratmans i Llambés, Miquel Josep  ( ? , s. XIX)  Prelat

C

B

7

Pratmarsó i Parera, Josep  (Barcelona, 1913 – 1985)  Arquitecte

C

B

8

Pratpinter  Veïnat del mun. d'Ogassa (Ripollès)

C

G

9

Pratprimer, comella de  Petita vall, entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

10

Prats  Llogaret (1.326 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

11

Prats, Antoni  (València, s. XVII - Albaida, Vall d'Albaida, 1706)  Eclesiàstic

V

B

12

Prats, Berenguer de  ( ? , s. XIII – Tortosa, Baix Ebre, 1340)  Bisbe de Tortosa (1316-40)

C

B

13

Prats, els  Caseria (1.490 m alt) de l'antic mun. de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell)

C

G

14

Prats, els  Santuari, al nord de la vila de Montblanc (Conca de Barberà)

C

G

15

Prats, Felicià  (València, s. XVI – s. XVII)  Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).

V

B

16

Prats, Francesc  (Illes Balears, s. XV)  Poeta i eclesiàstic

B

B

17

Prats, Francesc  (Illes Balears, s. XVI – 1614)  Escriptor i menoret

B

B

18

Prats, Guillem de  ( ? , s. XIV)  Prelat i framenor

C

B

19

Prats, Joan  (Marratxí, Mallorca, s. XVIII)  Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.

B

B

20

Prats, Joan  (Barcelona, s. XIX – 1893)  Cantant

C

B

21

Prats, Josep  (Barcelona ?, s. XVII)  Industrial

C

B

22

Prats, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Cirurgià

C

B

23

Prats, Louis  (Foix, Occitània, França, 1861 - Prada, Conflent, 1942)  Filòsof

N

B

24

Prats, Samuel  (Benicolet, Vall d'Albaida, 1883 - ? , s. XX)  Musicòleg

V

B

25

Prats, Sant Salvador dels  Veure< Sant Salvador dels Prats (Cardedeu, Vallès Oriental)

C

G

26

Prats d'Anoia, els  Nom adoptat el 1937 per al municipi dels Prats de Rei (Anoia)

C

G

27

Prats de Balaguer  Poble (1.309 m alt) del mun. de Fontpedrosa (Conflent)

N

G

28

Prats de Cerdanya  Poble i cap del municipi de Prats i Sampsor (Baixa Cerdanya)

C

G

29

Prats de Lluçanès  Municipi de l'Osona: 13,29 km2, 707 m alt, 2.737 hab (1999)

C

M

30

Prats de Molló  Municipi del Vallespir: 119,91 km2, 735 m alt, 1.080 hab (1999)

N

M

31

Prats de Molló, fets de  (Prats de Molló, Vallespir, 4/nov/1926)  Invasió frustrada de la Garrotxa

N

H

32

Prats de Rei, els  Municipi de l'Anoia: 32,76 km2, 607 m alt, 551 hab (1999)

C

M

33

Prats de Rei, monestir dels  Petit monestir del mun. dels Prats de Rei (Anoia)

C

G

34

Prats de Rei, sots-vegueria dels  Antiga demarcació administrativa de Catalunya, del s. XIII

C

H

35

Prats de Segarra, els  Veure< Prats de Rei, els (Anoia)

C

G

36

Prats de Sornià  Municipi de la Fenolleda: 8,32 km2, 627 m alt, 58 hab (1999)

N

M

37

Prats i Aymerich, Josep  (Barcelona, 1873 - )  Químic

C

B

38

Prats i Baqué, Antoni  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1907 - )  Pintor

C

B

39

Prats i Bosch, Antoni  (Girona, 1834 – 1862)  Metge

C

B

40

Prats i Creus, Nicolau Josep  (Palma de Mallorca, 1750 – 1823)  Eclesiàstic

B

B

41

Prats i Domingo, Modest  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 5/set/1936 - )  Lingüista i teòleg

C

B

42

Prats i Grau, Frederic  ( ? , s. XIX – 1881)  Farmacèutic

C

B

43

Prats i Martí, Bonaventura  (Tarragona, 1749 - Manresa, Bages, 1825)  Eclesiàstic

C

B

44

Prats i Mates, Salvador de  (Figueres, Alt Empordà, 1673 - Barcelona ?, a 1747)  Polític i militar

C

B

45

Prats i Pastor, Guillem  (Barcelona, 1942 - )  Metge

C

B

46

Prats i Sala, Pere  ( ? , s. XIX)  Escriptor

C

B

47

Prats i Sampsor  Municipi de la Baixa Cerdanya: 9,64 km2, 195 hab (1999), capital: Prats de Cerdanya

C

M

48

Prats i Vallès, Joan  (Barcelona, 1891 – 1970)  Promotor d'activitats artístiques. De jove va començar a pintar, activitat que abandonà per dedicar-se al negoci familiar de capells. El 1932 fou l'impulsor de l'ADLAN (Amics de l'Art Nou). Acabada la guerra civil, fundà el Club 49, on es feren conèixer molts artistes de la nova avantguarda. Juntament amb Joaquim Gomis, creà un muntatge especial de fotografies dit fotoscop, aplicat especialment a aspectes de l'arquitectura. Amic personal de Joan Miró, tingué un paper decisiu en la creació de la Fundació Miró (1975).

C

B

49

Pre-bètic, Sistema  Part de les serralades Bètiques, al País Valencià

V

G

50

Predanies  Veure< Sant Salvador de Predanies (Prats i Sampsor, Baixa Cerdanya)

C

G

51

Pregó, el  (Barcelona, 1994 - )  Revista bimensual

C

R

52

Pregon, coll  Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre el Ripollès i el Vallespir

C

G

53

Pregon, coll  Depressió del massís del Montseny, entre el Vallès Oriental i Osona

C

G

54

Pregonda, cala  Cala de la costa de Tramuntana, al mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

55

Preixana  Antiga parròquia del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

56

Preixana  Municipi de l'Urgell: 21,14 km2, 309 m alt, 430 hab (1999)

C

M

57

Preixens  Despoblat del mun. de Castelldans (Garrigues), a la vall del riu Set

C

G

58

Preixens  Municipi de la Noguera: 29,90 km2, 315 m alt, 520 hab (1999)

C

M

59

Preixens, Arnau de  ( ? , s. XII - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, d 1195)  Bisbe d'Urgell

C

B

60

Preixens, Arnau de  (Preixens, Noguera, s. XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1268)  Abat de Poblet

C

B

61

Preixens, Arnau de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Sembla haver estat un dels qui es mantingueren relativament neutrals a les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Als acords de concòrdia de 1223 fou designat per a tenir la fortalesa de Castellseràs, que els Montcada cedien com a garantia de pau.

C

B

62

Preixens, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

63

Preixens, Guillem de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

C

B

64

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes  (Catalunya, 1969 - )  Guardó d'Òmnium Cultural

C

C

65

Premià de Dalt  Municipi del Maresme: 6,50 km2, 142 m alt, 8.454 hab (1999)

C

M

66

Premià de Mar  Municipi del Maresme: 1,92 km2, 8 m alt, 25.882 hab (1999)

C

M

67

Premis de l'Institut d'Estudis Catalans  (Catalunya, 1916 - )  Conjunt de premis

C

C

68

Prenafeta  Poble (469 m alt), a l'est de la vila de Montblanc (Conca de Barberà)

C

G

69

Prenafeta, Joan  (el Vilosell, Garrigues, 1752 – Lleida, 1833)  Músic

C

B

70

Prenafeta, Pere de  ( ? , s. XIII – Lleida, 1286)  Arquitecte

C

B

71

Prensa, La  (Barcelona, 28/mai/1941 - 1977)  Diari de la tarda

C

R

72

Prenyanosa, la  Antic municipi de la Segarra: 17,15 km2, 499 m alt, incorporat (1972) al de Cervera. Situat en un coster a l'esquerra del Sió. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al s. XIV intentà, també amb Malgrat, d'esdevenir carrer de Cervera. L'antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa (en un enclavament), les caseries de Tudela i Queràs.

C

G

73

Prepirineus  Nom de les serralades adossades al Pirineu axial, a Catalunya

C

G

74

Prepòsit, Guillem  Veure< Pabord, Guillem

C

B

75

Presa, la  Caseria del mun. de Manises (Horta), vora la presa del Túria que subministra aigua a la ciutat de València, a la dreta del riu.

V

G

76

Presas i Puig, Llorenç  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1811 – Barcelona, 1875)  Matemàtic i astrònom

C

B

77

Presència  (Girona, 10/abr/1965 - )  Setmanari fundat per Manuel Bonmatí, que en fou l'editor i el primer director. Redactat gairebé íntegrament en castellà, sumà sancions i expedients pel seu contingut crític. Un grup gironí, dirigit per Narcís Jordi Aragó, se'n féu càrrec el 1968 i el catalanitzà. Patí nous expedients i el 1971 fou suspès durant dos anys i mig. Tornà a publicar-se com a setmanari català fet a Girona, amb un tiratge de 7.000 exemplars. Revista cultural i política d'informació general, dedicà inicialment una atenció preferent als temes locals, en especial els relatius a les comarques gironines. Actualment surt com a suplement dominical del diari "El Punt" i per aixó ha canviat la seva temàtica per a convertir-se en una revista d'abast català. (SC)

C

R

78

Presència Evangèlica  (Barcelona, 1968 - )  Publicació periòdica protestant, en català

C

R

79

Presentació, Col·legi de la  (València, 1550 - )  Institució fundada per Tomàs de Villanueva

V

V

80

Preses, Josep de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 1780 – Madrid, 1842)  Polític i escriptor

C

B

81

Preses, les  Municipi de la Garrotxa: 9,53 km2, 474 m alt, 1.644 hab (2004). Situat al sud d'Olot, entre el riu Fluvià i la serra del Corb. L'alta humitat climàtica permet els conreus del blat de moro i alfals sense regar, també produeix blat, fajol i fesols. Ramaderia: bestiar boví i porcí. Indústria alimentària, amb predomini de la producció d'embotits, i de materials per a la construcció i de plàstics. Àrea comercial d'Olot.

C

M

82

Preses, les  Santuari del mun. d'Alàs i Cerc (Alt Urgell)

C

G

83

Presiac, Vicent  (Morella, Ports, 1673 - Montserrat, Bages, 1726)  Músic

V

B

84

Presidència de la Generalitat  (Catalunya, s. XX)  Encarregat del poder executiu

C

P

85

Presili, cala  Cala de la costa oriental de Menorca, dins el mun. de Maó

B

G

86

Presno i Garriga, Josep  (Barcelona, 1855 – 1899)  Orfebre i pintor

C

B

87

Presta, la  (o les Aiades) Poble del mun. de Prats de Molló (Vallespir), a la capçalera del Tec, aigua avall de la Farga, més amunt de la qual i a l'esquerra del riu, a 1.130 m alt, hi ha l'establiment termal dels banys de la Presta, existent ja en època romana. Actius durant l'edat mitjana, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló fins al 1813 en que els comprà un particular i foren ampliats durant el s. XIX. La capella de Sant Isidor és del 1701. La carretera fou feta fer per Napoleó III. Hi ha diverses fonts d'aigües sulfuroses i radioactives, que brollen de 33 a 44ºC i són utilitzades per al tractament de diverses malalties. Era un lloc habitual per al repòs dels funcionaris de les colònies franceses.

N

G

88

Presta i Corbera, Josep  ( ? , s. XIX – 1888)  Tècnic agrònom

C

B

89

Pretel, Matilde  (València, 1864 – Madrid, 1965)  Cantatriu

V

B

90

Pretextat  ( ? , s. IV)  Bisbe de Barcelona

C

B

91

Prevosti i Pelegrín, Antoni  (Barcelona, 1919 - )  Genetista

C

B

92

Prieto, Gaspar  (Burgos, Castella, 1578 – Perpinyà, 1637)  Eclesiàstic

N