A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pratd ]    [ Prats, G ]    [ Prats i ]    [ Prei ]    [ Prep ]    [ Pri ]

Aquí matem tot el que és espontani per por d'agafar massa gust a la llibertat. (Enric Vila)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratdesaba, Manuel  ( ? , s. XVIII)  Argenter

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratdesaba, Onofre  (Vic, Osona, 1733 - Roma, Itàlia, 1810)  Neohumanista jesuïta. És autor de diverses obres en llatí, com una biografia del bisbe Marimon (1785), així com una sèrie de biografies de figures provincials de la Companyia de Jesús (1787).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratdesaba i Portabella, Josep  (Vic, Osona, 1870 – 1967)  Astrònom

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Pratdip  (Baix Camp Municipi: 36,05 km2, 245 m alt, 515 hab (1999)

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPratformiu  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Caseria

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratmans i Llambés, Miquel Josep  ( ? , s. XIX)  Prelat

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratmarsó i Parera, Josep  (Barcelona, 1913 – 1985)  Arquitecte (1941). Fou nomenat arquitecte municipal de Terrassa. Pertanyia al Grup R.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pratpinter  (Ogassa, Ripollès)  Veïnat

9 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pratprimer, comella de  (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)  Petita vall, entre les dues parròquies

10 ANDORRA - GEOGRAFIA

Prats  (Canillo, Andorra)  Llogaret (1.326 m alt), situat a la dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d'Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo, centrat per l'església.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prats, Antoni  (València, s. XVII - Albaida, Vall d'Albaida, 1706)  Eclesiàstic

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrats, Berenguer de  ( ? , s. XIII – Tortosa, Baix Ebre, 1340)  Bisbe de Tortosa (1316-40)

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats, els  (Coll de Nargó, Alt Urgell)  Caseria (1.490 m alt) de l'antic mun. de Montanissell

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats, els  (Montblanc, Conca de Barberà)  Santuari (la Mare de Déu dels Prats, o Santa Maria dels Prats), al nord de la vila, a la dreta del riu d'Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats. El 1240 hi fou fundada una casa mercenària, origen del convent del Miracle de Montblanc. El 1304 hi morí Pere Ermengol, que s'ha havia retirat com a eremita.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prats, Felicià  (València, s. XVI – s. XVII)  Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats, Francesc  (Illes Balears, s. XV)  Poeta i eclesiàstic

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats, Francesc  (Illes Balears, s. XVI – 1614)  Escriptor i menoret

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrats, Guillem de  ( ? , s. XIV)  Prelat i framenor

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats, Joan  (Marratxí, Mallorca, s. XVIII)  Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Joan  (Barcelona, s. XIX – 1893)  Cantant

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Josep  (Barcelona ?, s. XVII)  Industrial. S'inicià en el camp del comerç i de la indústria a la Plana de Vic distribuint mercaderies als traginers que comerciaven amb Barcelona. Posteriorment, creà una fàbrica per a la producció de teixits fets d'estamenya i cànem. Tot i que la confraria de Velers s'hi oposà, acabà imposant la seva producció en demostrar-se'n la utilitat.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Cirurgià

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Prats, Louis  (Foix, Occitània, França, 1861 - Prada, Conflent, 1942)  Filòsof

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prats, Samuel  (Benicolet, Vall d'Albaida, 1883 - País Valencià, s. XX)  Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d'un tractat de cant gregorià molt editat.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPrats, Sant Salvador dels 

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prats d'Anoia, els  (els Prats de Rei, Anoia)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Prats de Balaguer  (Fontpedrosa, Conflent)  Poble (1.309 m alt)

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats de Cerdanya  (Prats i Sampsor, Baixa Cerdanya)  Poble i cap del municipi

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Prats de Lluçanès  (Osona Municipi: 13,29 km2, 707 m alt, 2.737 hab (1999)

30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Prats de Molló  (Vallespir Municipi: 119,91 km2, 735 m alt, 1.080 hab (1999)

31 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Inici páginaPrats de Molló, fets de  (Prats de Molló, Vallespir, 4/nov/1926)  Invasió frustrada de Catalunya i intent d'un cop de força a la frontera, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per un grup de catalans i alguns italians dirigits per Francesc Macià. Amb la intenció d'arribar fins a Olot i de proclamar la República Catalana, Macià reuní uns 400 homes, que havien d'entrar en territori espanyol en dues columnes, una per Sant Llorenç de Cerdans i l'altra pel coll d'Ares, fins a reunir-se a la capital de la Garrotxa. Entre els voluntaris, a més de catalans, hi havia un bon nombre d'italians antifeixistes exiliats, un dels quals, Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini, denuncià la conspiració a la policia francesa. Macià i els altres setze dirigents del cop, detinguts a Prats de Molló, foren traslladats i jutjats a París. Si bé les penes imposades foren poc importants, el ressó fou molt important i va iniciar a Catalunya el mite de l'"Avi Macià".

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Prats de Rei, els  (Anoia Municipi: 32,76 km2, 607 m alt, 551 hab (1999)

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats de Rei, monestir dels  (els Prats de Rei, Anoia)  Petit monestir

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prats de Rei, sots-vegueria dels  (Catalunya, s XIII - 1716)  Antiga demarcació administrativa

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPrats de Segarra, els 

36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaPrats de Sornià  (Fenolleda Municipi: 8,32 km2, 627 m alt, 58 hab (1999). De llengua occitana. Situat des del vessant oriental del coll de Ventafarina, fins a la conca de l'Adasig, al sud-est, i la vall de la Matassa, al nord-est. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines. Agricultura amb conreus de secà (vinya, una part de les qual produeixen vi amb denominació d'origen controlat) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters, cereals i farratge). Els prats donen per a una certa activitat ramadera (bestiar boví i cabrum). Darrerament han augmentat considerablement les segones residències. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat vora el córrec de la Solana, al costat d'una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una gran torre quadrangular. Al sud, vora l'Adasig, es troba el castell i església de Las Albas.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Aymerich, Josep  (Barcelona, 1873 - )  Químic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Baqué, Antoni  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1907 - )  Pintor

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Bosch, Antoni  (Girona, 1834 – 1862)  Metge

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats i Creus, Nicolau Josep  (Palma de Mallorca, 1750 – 1823)  Eclesiàstic

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrats i Domingo, Modest  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 5/set/1936 - )  Lingüista i teòleg. Ordenat sacerdot el 1959, fou professor a diversos centres eclesiàstics, i impartí classes de filologia catalana a la Universitat de Girona. És autor de treballs sobre història de la llengua catalana, entre els quals destaquen: Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974), Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996, amb J.M. Nadal), el polèmic llibre El futur de la llengua catalana (1990, amb A. Rossich i A. Rafanell), etc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Grau, Frederic  (Catalunya, s. XIX – 1881)  Farmacèutic. És autor de notables escrits de caràcter professional.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Martí, Bonaventura  (Tarragona, 1749 - Manresa, Bages, 1825)  Eclesiàstic

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Mates, Salvador de  (Figueres, Alt Empordà, 1673 - Barcelona ?, a 1747)  Polític i militar

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Pastor, Guillem  (Barcelona, 1942 - )  Metge

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Sala, Pere  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. És autor de diverses obres teatrals catalanes, com la titulada La teia del gordo (1864).

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Prats i Sansor  Municipi de la Baixa Cerdanya: 9,64 km2, 195 hab (1999), capital: Prats de Cerdanya

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrats i Vallès, Joan  (Barcelona, 1891 – 1970)  Promotor d'activitats artístiques. De jove va començar a pintar, activitat que abandonà per dedicar-se al negoci familiar de capells. El 1932 fou l'impulsor de l'ADLAN (Amics de l'Art Nou). Acabada la guerra civil, fundà el Club 49, on es feren conèixer molts artistes de la nova avantguarda. Juntament amb Joaquim Gomis, creà un muntatge especial de fotografies dit fotoscop, aplicat especialment a aspectes de l'arquitectura. Amic personal de Joan Miró, tingué un paper decisiu en la creació de la Fundació Miró (1975).

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pre-bètic, Sistema  (País Valencià)  Part de les serralades Bètiques

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Predanies (Prats i Sampsor, Baixa Cerdanya)  Veure> Sant Salvador de Predanies

111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Predel·les, mestre de les  (Illes Balears, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Autor d'una sèrie d'obres conservades incompletes a Mallorca. El seu art està relacionat amb Pere Nisard i Jaume Huguet, d'una banda, i amb l'italià Mantegna de l'altra. Entre les obres més interessants que li han estat atribuïdes cal remarcar una predel·la dedicada a una santa màrtir no identificada i una altra amb escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.

51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pregó, el  (Barcelona, 1994 - )  Revista bimensual

52 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pregon, coll  (Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre els puigs de l'Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.652 m), a la línia de crestes que separa les dues comarques, per on passa el camí d'Espinavell a la Presta.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPregon, coll  (Vallès Oriental / Osona)  Depressió del massís del Montseny, entre les dues comarques

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pregonda, cala  (es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa de Tramuntana

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Preixana  (Navès, Solsonès)  Antiga parròquia (Santa Maria), filial de Sant Feliu de Lluelles, a l'interfluvi de la riera Tentellatge i de l'aigua d'Ora, a l'oest de Sant Feliu.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Preixana  (Urgell Municipi: 21,14 km2, 309 m alt, 430 hab (1999)

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Preixens  (Castelldans, Garrigues)  Despoblat, a la vall del riu Set

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraPreixens  (Noguera Municipi: 29,90 km2, 315 m alt, 509 hab (2004). Situat a la baixa Noguera, al límit amb l'Urgell, a la ribera del Sió -que el travessa d'est a oest-, als estreps septentrionals de la serra d'Almenara. A l'agricultura preponderen els conreus de secà, i produeix principalment cereals; al regadiu hi ha fruiters i blat de moro. Complementa l'economia local la ramaderia de bestiar boví, oví, porcí i les granges avícoles i de conills; indústries derivades. Població en descens. El poble és a la dreta del Sió; l'església parroquial és dedicada a sant Pere i destaca el castell de Preixens, tots dos d'origen romànic. El municipi comprèn els pobles de Pradell de Sió i les Ventoses, el castell de Pradell, la quadra i santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell. Àrea comercial de Tàrrega.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPreixens, Arnau de  ( ? , s. XII - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, d 1195)  Bisbe d'Urgell

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Arnau de  (Preixens, Noguera, s. XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1268)  Abat de Poblet

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Arnau de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Sembla haver estat un dels qui es mantingueren relativament neutrals a les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Als acords de concòrdia de 1223 fou designat per a tenir la fortalesa de Castellseràs, que els Montcada cedien com a garantia de pau.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Noble

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Guillem de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

64 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaPremi d'Honor de les Lletres Catalanes  (Catalunya, 1969 - )  Guardó d'Òmnium Cultural

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmePremià de Dalt  (Maresme)  Municipi: 6,50 km2, 142 m alt, 9.703 hab (2004), (o Sant Pere de Premià). Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià. El sector agrícola s'ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l'estiueig i darrerament s'han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del s X. Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà. El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna de Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s'independitzà municipalment l'any 1836. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament de Premià de Dalt

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmePremià de Mar  (Maresme Municipi: 1,92 km2, 8 m alt, 27.464 hab (2004), (o Premià de Baix). Situat a la costa, el petit terme municipal s'estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar. Els conreus tradicionals d'hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950. A la vila s'han trobat importants restes d'una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol (s. XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l'estampació tèxtil) i Can Batlle. Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament de Premià de Mar

67 CATALUNYA - CULTURA

Premis de l'Institut d'Estudis Catalans  (Catalunya, 1916 - )  Conjunt de premis. Atorgats per l'IEC i per les seves filials, per tal d'estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d'actuació. Són convocats per mitjà d'un Cartell de premis, que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions. Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos; les obres que hi aspiren han d'ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades o escrites en altres llengües. El nom que duen respon al desig d'homenatjar alguna personalitat del camp humanístic (Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Puig i Cadafalch, Fabra, etc) o científic (Martí d'Ardenya, Joaquim i Antoni Trias i Pujol, A. Pi i Sunyer, etc), o bé és el de la persona o la fundació que l'ha instituït (Massot i Planes, Bonay i Carbó, Blasi i Vallespinosa, Sarri, etc). Alguns premis commemoratius, adjudicats esporàdicament, han estat establerts en ocasió de centenaris, cinquantenaris i vint-i-cinquenaris. Els premis són adjudicats per l'Institut, a proposta d'una ponència integrada principalment per membres seus, però també sovint per professors universitaris, per membres d'altres acadèmies o organismes científics i per representants de les fundacions cooperadores; els premis de les filials són adjudicats directament per aquestes. Darrerament hom anuncia, al costat dels premis, la concessió d'algunes borses d'estudi i sovint converteix en borsa d'estudi l'import dels premis no adjudicats.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prenafeta  (Montblanc, Conca de Barberà Poble (469 m alt), a l'est de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d'en Jordà de Prenafeta, 864 m alt), límit amb l'Alt Camp. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro. Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell, de fet, reprès pels musulmans al començament del s XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de l'Amill, Puigdespí i Montornès. Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet. A la fi del s XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador. Al s XIX fou agregat al municipi de Lilla.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prenafeta, Joan  (el Vilosell, Garrigues, 1752 – Lleida, 1833)  Músic. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys. Només se n'han conservat una Missa a quatre veus, amb violí, oboès i baixos, un Magnificat, a sis veus, i una Missa, a vuit veus (1781).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrenafeta, Pere de  (Montblanc ?, Conca de Barberà, s. XIII – Lleida, 1285)  Mestre de l'obra de la seu de Lleida. Succeí a Berenguer de Coma en la construcció del gran cimbori que corona el monument (acabat el 1278), la qual culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida. El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda. Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida (1285) en la qual consta com a fundador d'una capellania.

71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Prensa, La  (Barcelona, 28/mai/1941 - 1977)  Diari de la tarda. Editat per la Prensa del Movimiento. Fundat per Manuel Sánchez Gómez, que en fou el primer director, aconseguí certa audiència els primers anys a causa de l'interès que hi havia per les notícies de la guerra. Tot seguit inicià la devallada, fins que deixà d'aparèixer, tal com va succeir als restants diaris del Movimiento.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prenyanosa, la  (Cervera, Segarra)  Poble (499 m alt), situat en un coster a l'esquerra del Sió. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d'esdevenir carrer de Cervera. Formà municipi independent fins l'any 1972. L'antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa (en un enclavament), i les caseries de Tudela i Queràs.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pre-pirineus  (Catalunya)  Nom de les serralades adossades al Pirineu axial

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prepòsit, Guillem  Veure> Pabord, Guillem.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Presa, la  (Manises, Horta Caseria, vora la presa del Túria que subministra aigua a la ciutat de València, a la dreta del riu.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Presas i Puig, Llorenç  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1811 – Barcelona, 1875)  Matemàtic i astrònom. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1847) i a l'Escola Industrial (1855), i d'Astronomia i Meteorologia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1849). És autor de nombrosos treballs científics i obres didàctiques.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaPresència  (Girona, 10/abr/1965 - )  Setmanari fundat per Manuel Bonmatí, que en fou l'editor i el primer director. Redactat gairebé íntegrament en castellà, sumà sancions i expedients pel seu contingut crític. Un grup gironí, dirigit per Narcís Jordi Aragó, se'n féu càrrec el 1968 i el catalanitzà. Patí nous expedients i el 1971 fou suspès durant dos anys i mig. Tornà a publicar-se com a setmanari català fet a Girona, amb un tiratge de 7.000 exemplars. Revista cultural i política d'informació general, dedicà inicialment una atenció preferent als temes locals, en especial els relatius a les comarques gironines. Actualment surt com a suplement dominical del diari "El Punt" i per aixó ha canviat la seva temàtica per a convertir-se en una revista d'abast català.

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Presència Evangèlica  (Barcelona, 1968 - )  Publicació periòdica protestant, en català

79 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Presentació, Col·legi de la  (València, 1550 - )  Institució fundada per Tomàs de Villanueva

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preses, Josep de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 1780 – Madrid, 1842)  Polític i escriptor. Després de viure a l'Argentina, Brasil i Mèxic, tornà a Espanya, on fou perseguit per les seves idees liberals i obligat a exiliar-se a França. A més de diversos opuscles, publicà obres sobre temes econòmics: Memoria sobre el estado y situación política en que se hallaba el reino de Nueva España en agosto de 1823 (1824) i Pintura de los males que ha causado a España el gobierno absoluto de las antiguas Cortes, o de una carta constitucional dada por el rey Fernando (Bordeus, 1827).

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaPreses, les  (Garrotxa Municipi: 9,53 km2, 474 m alt, 1.644 hab (2004). Situat al sud d'Olot, a la plana d'en Bas, entre la capçalera del riu Fluvià i les serres del Corb i de Marbolenya. L'alta humitat climàtica permet els conreus del blat de moro i alfals sense regar, també produeix blat, fajol i fesols. Ramaderia: bestiar boví i porcí. Indústria alimentària, amb predomini de la producció d'embotits, i de materials per a la construcció i de plàstics. És centre de segona residència i d'estiueig. Al poble hi ha l'església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Boscdetosca, Pocafarina, la Boadella, l'església i veïnat de Sant Miquel del Corb i l'ermita de Sant Martí del Corb. Àrea comercial d'Olot.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPreses, les  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Santuari (la Mare de Déu de les Preses), a l'est del poble, dominant la ruta esquerra del Segre.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Presiac, Vicent  (Morella, Ports, 1673 - Montserrat, Bages, 1726)  Músic

84 CATALUNYA - POLÍTICA

Presidència de la Generalitat  (Catalunya, s. XX)  Encarregat del poder executiu

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Presili, cala  (Maó, Menorca)  Cala de la costa oriental de l'illa

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Presno i Garriga, Josep  (Barcelona, 1855 – 1899)  Orfebre i pintor

87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Presta, la  (Prats de Molló, Vallespir)  Poble (o les Aiades), a la capçalera del Tec, aigua avall de la Farga, més amunt de la qual i a l'esquerra del riu, a 1.130 m alt, hi ha l'establiment termal dels banys de la Presta, existent ja en època romana. Actius durant l'edat mitjana, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló fins al 1813 en que els comprà un particular i foren ampliats durant el s. XIX. La capella de Sant Isidor és del 1701. La carretera fou feta fer per Napoleó III. Hi ha diverses fonts d'aigües sulfuroses i radioactives, que brollen de 33 a 44ºC i són utilitzades per al tractament de diverses malalties. Era un lloc habitual per al repòs dels funcionaris de les colònies franceses.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPresta i Corbera, Josep  (Catalunya, s. XIX – 1888)  Tècnic agrònom. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques sobre temes agrícoles. A la seva mort era director de la Granja Experimental de Barcelona.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pretel, Matilde  (València, 1864 – Madrid, 1965)  Cantatriu. Fou una figura molt remarcable en el camp de la sarsuela, en el qual aconseguí una gran popularitat.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pretextat  (Catalunya, s. IV)  Bisbe de Barcelona. El 342 assistí al concili de Sàrdica.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prevosti i Pelegrín, Antoni  (Barcelona, 1919 - )  Genetista. Es llicencià (1942) i es doctorà (1948) en ciències naturals a la Universitat de Barcelona, i s'especialitzà en genètica evolutiva i de poblacions. Se centrà principalment en l'estudi genètic de la mosca Drosophila melanogaster, aprengué les tècniques genètiques fonamentals a l'Institut italià d'Hidrobiologia i s'inicià en l'estudi dels caràcters quantitatius d'aquestes mosques a l'Institut de Genètica Aplicada de la Universitat d'Edimburg. Fou professor de biologia general i antropologia, i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona, on s'especialitzà en el polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura i en l'estudi de la colonització d'aquesta espècie al continent americà. Ha publicat nombrosos treballs de la seva especialitat.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Prieto, Gaspar  (Burgos, Castella, 1578 – Perpinyà, 1637)  Eclesiàstic. Mercedari (1594). Fou elegit mestre general de l'orde (1622-26). Assistí a les corts de Montsó (1626) i fou elegit bisbe de Solsona  el 1630 però no arribà a prendre possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l'Alguer (Sardenya), d'on fou lloctinent general (1631-32). Traslladat a la diòcesi d'Elna (1636), donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat. És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalano-aragonesa.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prieto i Caules, Rafael  (Maó, Menorca, 1834 – Madrid, 1913)  Advocat i polític

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrieto y Valdés, Casimir  (Reus, Baix Camp, v 1847 - Buenos Aires, Argentina, 1906)  Escriptor i periodista

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prim, ducat de  (Catalunya Títol, concedit el 1870 pel govern de la Regència a Francisca Agüero y González, vídua del general Joan Prim i Prats, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d'aquesta. Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prim, Joan  ( ? , s. XVII)  Organista i compositor

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prim i Gassol, Joan  (Verdú, Urgell, s. XVIII – s. XIX)  Eclesiàstic

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prim i Guytó, Josep Maria  (Barcelona, 1907 – 1973)  Pintor

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prim i Prats, Joan  (Reus, Baix Camp, 6/des/1814 – Madrid, 30/des/1870)  Militar i polític

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrim i Tarragó, Agustí  (Lleida, 1839 – 1904)  Escriptor. Es dedicà sobretot a l'estudi de temes locals i comarcals de Lleida: Noticias sobre la beneficencia pública en Lérida (1901), Datos hidrográficos de la provincia de Lérida (1903), Pía Almoina de Lérida (1908), etc. En català publicà poemes humorístics i de caire històric.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Prima, punta  (Formentera, Eivissa)  Punta allargada de la costa septentrional de l'illa

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Prima, punta  (Oriola / Torrevella, Baix Segura Cap de la costa, actual límit entre els dos termes municipals.

103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Prima, punta  (Sant Lluís, Menorca Cap de la costa meridional de l'illa, que tanca per ponent la platja de punta Prima, enfront de l'illa de l'Aire.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Primer, riu  (Osona Nom antic del riu Mèder.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Primera, rambla  (Alt Palància / Camp de Túria Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques. Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d'Altura, i s'uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d'aquest amb la rambla Castellarda.

106 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaPrimera Història d'Esther  (Catalunya, 1947-48)  Obra teatral de Salvador Espriu

107 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Primera Página  (Alacant, 23/mar/1968 - 25/jul/1972)  Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines. El 1971 l'empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d'Informació i Turisme.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, José Antonio  (Madrid, 1903 – Alacant, 1936)  Polític

109 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Primo de Rivera, Miguel  (Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 1870 - París, França, 1930)  Militar i polític

110 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Primo i Yufera, Eduard  (Puerto de Mazarrón, Múrcia, 1918 - )  Científic

Anar a:    Pratd ]    [ Prats, G ]    [ Prats i ]    [ Prei ]    [ Prep ]    [ Pri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans