A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pu ]    [ Pucho ]    [ Pueblo ]    [ Puget ]    [ Puig ]    [ Puig, F ]

Sempre he fet el que he pogut, que ho facin millor els que puguin. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pubill i Calaf, Pere  Guitarrista i cantant de rumba, més conegut per Peret.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pubilla Cases, la  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri de la ciutat

3 CATALUNYA - LITERATURA

Publicacions de la Revista  (Barcelona, 1916 – s. XX)  Col·lecció fundada per J.M. López-Picó

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Publicidad, La  (Barcelona, 25/feb/1878 - 1/oct/1922)  Diari en castellà

5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Publicitat, La  (Barcelona, 1/oct/1922 - 23/gen/1939)  Diari en català

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPúbol  (la Pera, Baix Empordà)  Poble

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Púbol, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial que des del s. XV pertangué als Corbera

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puça  (Petrer, Vinalopó Mitjà Caseria i partida, al sector oriental del terme, al vessant meridional del Maigmó.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puchades i Benito, Josep Maria  (Granollers, Vallès Oriental, 1913 – Barcelona, 1982)  Enginyer industrial

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puchal i Mas, Francesc  (Barcelona, 1933 - )  Veterinari

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puche de Mandlewicz, Sofia  (Barcelona, ? - )  Pianista

12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Puche i Álvarez, Josep  (Lorca, Múrcia, 1896 – Mèxic, 1979)  Metge

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puchol, Josep  (València, 1774 – s XIX)  Escultor. Fill i deixeble de Josep Puchol i Rubió, amb el qual col·laborà repetidament.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPuchol, Nicanor  ( ? , s. XIX)  Actor

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puchol i Butier, Lluïsa  (País Valencià, 1897 - v 1964)  Actriu liricodramàtica. Debutà a Madrid el 1910. El 1912 anà a l'Argentina, on actuà diverses temporades. En tornar a la Península estrenà El corregidor y la molinera de Manuel de Falla i El sapo enamorado de Pablo Luna. El 1918 anà als EUA i al Canadà. El 1921 formà amb el seu marit companyia pròpia. Féu diverses pel·lícules dirigides pel seu fill Mariano Ozores: Las dos y media y veneno, Salto mortal, Alegre juventud, etc.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puchol i Rubió, Josep  (País Valencià, 1743 - 1797)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València fins que es traslladà a Madrid, on fou deixeble de Juan Pascual de Mena. De retorn a València, fou nomenat acadèmic de Sant Carles (1769) i director general de l'Acadèmia (1791). És autor de diferents obres de temàtica religiosa (Sant Camil, església dels Agonitzants, València; figures i relleus de l'altar de Sant Vicent Ferrer, Sant Domènec, València; estàtues de la façana del convent de Porta Coeli) i d'un medalló amb el retrat de Carles III.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pucilowski i Alòs, Witold  (Onda, Plana Baixa, 1940 - )  Pintor i ceramista

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaPuçol  (Horta Municipi: 18,11 km2, 8 m alt, 14.211 h (1999). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals. La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l'agricultura de regadiu, que es destina als conreus d'horta i als tarongers, a l'interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l'alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). La població s'ha triplicat amb escreix des del 1900. Vila d'origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol. El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l'Estany. Àrea comercial de València. Ajuntament de Puçol

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPuçol  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al sud-oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Puçol, batalla de  (Puçol, Horta, 25/oct/1811)  Fet d'armes de la guerra del Francès que tingué lloc vora aquesta població valenciana. Les tropes espanyoles comandades pel general Blake, sumaven 25.000 homes, mentre que les franceses, dirigides pel general Suchet, comptaven amb uns 22.000 homes. Malgrat la diferència numèrica, els francesos, que disposaven d'abundant artilleria, guanyaren la batalla i prengueren posteriorment la ciutat de València. Hi moriren 4.681 espanyols i uns 1.000 francesos.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puculull, Franci Joan  (Catalunya, s. XV)  Poeta. Autor de la convocatòria en vers d'un certamen poètic per a promoure un croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició. El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, d'un interès molt relatiu.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puculull, Joan  ( ? , s. XIII)  Diplomàtic

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puda de Montserrat, la  (Esparreguera, Baix Llobregat)  Balneari

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pudent, estany  (Formentera, Eivissa)  Albufera, al nord i la més extensa de l'illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puebla de Arenoso, La  (la Pobla d'Arenós, Alt Millars Nom castellà.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPuebla de Rocamora, La  (Daia Nova, Baix Segura Nom castellà de la Pobla de Rocamora.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puebla de San Miguel, La  (la Pobla de Sant Miquel, RacóNom castellà.

27 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pueblo, El  (València, 12/nov/1894 - 29/mar/1939)  Diari matutí en castellà. Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes. Es distingí sobretot per les seves campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Guerra Gran, etc) i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical ("El Mercantil Valenciano") o dissident. La fugida de Sigfrid Blasco i l'eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil féu que el diari fos òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des de jul/1937, del partit Sindicalista, època en que el dirigí Mari Civera. En la seva primera època publicà en fulletó les narracions primeres de Blasco. També publicà abundants col·laboracions d'importants republicans castellans. Sofrí distintes interrupcions per denúncies gobernatives.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pueio, el  (Graus, Osca, Aragó)  Caseria, de l'antic municipi de Güel (Ribagorça), a la dreta de l'Isàvena.

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pueio, el  (la Vall de Lierp, Baixa Ribagorça)  Caseria i santuari

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puelles  (Donzell d'Urgell, Urgell)  Poble

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puerto Nuevo, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1746

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPueyo, Albert  (Palma de Mallorca, 1671 – Madrid, 1726)  Religiós jesuïta. És autor de diversos escrits religiosos.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pueyo, Josep de  (Illes Balears, s. XVII)  Jurista

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pueyo, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1739 – 1804)  Militar. Sobresortí a la guerra de Portugal i a l'expedició a Alger. És autor de diversos escrits com els titulats Derroter de les costes de Mallorca i Diari historical del comboi eixit de Barcelona per a l'expedició d'Algèria de l'any 1775.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pueyo i Pons, Salvador  (Barcelona, 1935 - )  Compositor. Deixeble d'Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois, estudià també a París amb Pierre Schaeffer. La seva producció comprèn obra simfonico-coral, com ara Abstraccions (1964), guardonada amb el premi Ciudad de Barcelona, i Antítesi (1965-67, premi extraordinari del Conservatori de Barcelona), l'òpera Kohelet (1967-69), l'obra d'encàrrec per a l'abadia de Montserrat Vespres de Sant Pere (1968), una de les seves composicions més significatives, una Simfonia Barroca (1977), el ballet Yerma (1992) i nombrosa obra instrumental i coral com el cicle de cançons Cap al meu silenci, que Montserrat Caballé estrenà al Carnegie Hall. Ha publicat també l'estudi Els segadors, himne nacional de Catalunya (1983), en col·laboració amb J. Massot i O. Martorell. El 1997 l'Orquestra Simfònica del Liceu li estrenà Marta, un moviment simfònic extret de la seva òpera Terra Baixa. Director del Centre de Documentació Musical de Catalunya (des del 1994).

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pueyo i Pueyo, Josep  (Palma de Mallorca, 1733 – 1785)  Escriptor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPugès i Guitart, Josep  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1955)  Editor i tècnic econòmic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pugès i Guitart, Manuel  (Manresa, Bages, 1877 – Barcelona, 1935)  Escriptor. Havia estat redactor de "La Cataluña", "La Veu de Catalunya" i "El Matí". Exercí el càrrec de secretari del Foment del Treball Nacional. Publicà Como triunfó el proteccionismo en España (1931) i L'atur forçós.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puget  (Castellnou de Bages, Bages)  Caseria, a l'oest del terme, on es reuneix l'ajuntament.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puget, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri i turó (135 m alt) de la ciutat

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puget i Riquer, Narcís  (Eivissa, 1916 – Barcelona, 1983)  Aquarel·lista

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puget i Viñas, Narcís  (Eivissa, 1874 - Santa Eulària del Riu, Eivissa, 1960)  Pintor

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pugis  (Cubells, Noguera)  Despoblat

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pui  (Andorra la Vella, Andorra)  Antiga masia i actual barri de la parròquia.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPui  (Baén, Pallars Sobirà)  Masia i església

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pui, el  (Castilló de Sos, Alta Ribagorça Santuari de la Mare de Déu del Pui, a la vall de Benasc, dins el terme de Lliri.

47 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pui, el  (la Maçana, Andorra)  Llogaret de la parròquia, a l'esquerra de la riera d'Erts.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pui de l'Anell, el  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Veure> Puig de l'Anell, el.

49 ANDORRA - GEOGRAFIA

Puial  (Andorra la Vella, Andorra Antiga casa i actual barri de la ciutat.

50 ANDORRA - GEOGRAFIA

Puials, riu de  (Andorra Veure> Rialb, el.

51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puifell  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Llogaret

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puiforniu  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Llogaret (1.113 m alt)

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puig, Albert  (Palma de Mallorca, 1585 – Valldemossa, Mallorca, 1644)  Historiador

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Andreu  (Vic, Osona, s. XVII - Barcelona, s. XVII)  Matemàtic. S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques. El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra, que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Bernat  (Barcelona, s XV – 1451)  Pintor. Mestre pintor de retaules, documentat des del 1396. Entre el 1425 i el 1450 treballà associat amb Jaume Cirera, amb qui contractà el 1425 la pintura de Sant Martí de Solsona. Es creu fruit d'aquesta col·laboració el retaule Cornet i el de Santa Anna, atribuït durant molt de temps a Bernat de Montflorit.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Bernat  ( ? , s. XIV)  Marí

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Bernat Calvó  (Vic, Osona, 1819 – Barcelona, 1880)  Compositor

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puig, cartoixa del  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Veure> Aracristi, cartoixa d'

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig, colònia  (Marganell, Bages Colònia d'estiueig, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Puig, el  (Alcoi, Alcoià Poblat ibèric, excavat parcialment per V. Pascual i M. Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d'Alcoi). Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els s. V-IV aC. Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig, el  (Sant Mori, Alt Empordà)  Barri del municipi, situat a la part nord del nucli del Castell; començà a poblar-se al s XVIII. Donà nom al municipi l'any 1937.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuig, el  (Gelida, Alt Penedès)  Llogaret

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puig, el  (Xàtiva, Costera)  Santuari

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig, el  (Sant Martí Vell, Gironès)  Caseria, a llevant del poble

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1577 - v 1642)  Eclesiàstic i canonge

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Cervera, Segarra, s XVII)  Arquitecte i escultor. Documentat a Cervera des del 1639 al 1688. Acabà el retaule de Sant Isidre de l'església parroquial de Cervera i, des del 1679, dirigí la construcció de la Paeria de la mateixa ciutat; esculpí l'escut que presideix el portal d'aquest edifici. També obrà el retaule major de Sant Martí de Maldà.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XIX)  Cirurgià

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Cervera, Segarra, s XVII)  Escultor i arquitecte

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Arquitecte. En 1655 li foren encomanats els plànols de la Casa de Convalescència de la capital. En 1680 féu un projecte per a la nova façana de la seu de Girona, projecte que ell mateix reformaria més tard i que fou bastant aprofitat per al projecte posterior i definitiu de Pere Costa, que fou el realitzat i el que hom pot veure actualment, llevat de les parts inacabades.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Francesc  (Barcelona, 1842 – 1912)  Actor. Féu molt de teatre català a l'Odeon i al Romea. Més tard és dedicà a la sarsuela, quasi sempre també en català. Es retirà de l'escena devers el 1900.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Jaume  (Cervera, Segarra, 1581 – 1646)  Jesuïta (1600)

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Joan des  (Catalunya, s XV)  Mestre forjador. El 1429 acabà un reixat per a l'altar major de la seu de Vic. El 1430 contractà la reixa que tanca la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, amb la confraria dels sabaters, i el 1447 la de la capella de la Transfiguració de la mateixa seu per 450 florins d'or.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. El 1705 l'arxiduc Carles d'Àustria el nomenà magistrat de l'Audiència. El 1706 anà a Girona perquè part de la guarnició es traslladés a Barcelona, que era amenaçada per les tropes de Felip V. El 1707 fou nomenat capità de fusellers i lluità al front de l'Ebre. El 1709 ajudà a organitzar la defensa de Vic. Membre del Suprem Consell de Catalunya, el 1713 restà a Barcelona durant el setge borbònic. Amb la capitulació (1714), li foren confiscats tots els béns.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Josep  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Argenter

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Josep  (Castellar d'En Hug, Berguedà, s XIX - Catalunya, s XIX)  Guerriller. El 1822 participà a l'alçament absolutista sota la direcció del baró d'Eroles. Anys després havia de sobresortir a la Primera Guerra Carlina.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Josep Maria  (Santa Coloma de Farners, Selva, s. XIX - ? , s. XX)  Compositor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Leopold Jeroni  (Barcelona ?, v 1700 – Madrid, 1763)  Eclesiàstic i literat

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Miquel  Forma amb què és conegut el bisbe Miquel Despuig

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puig, monestir del  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Monestir mercedari

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Narcís  (Girona, 1792 – Barcelona, 1865)  Dominicà. Fou professor de filosofia al convent de Tortosa (1931) i de teologia al de Barcelona. El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera. Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l'orde. A Barcelona fundà el col·legi de Sant Tomàs d'Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Pau  (Catalunya, s. XVIII)  Eclesiàstic

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Pere  (Berga, Berguedà, 1750 - ? , s. XVIII)  Comerciant, arquitecte i pintor

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Pere des  (Barcelona, s XIV - s XV)  Mestre fuster tallista. Realitzà la part de fusta de molts retaules pintants per famosos artistes, com Lluís Borrassà, Pere Serra i Jaume Cirera. El 1393, juntament amb altres artesans, féu el tabernacle o sagrari de l'altar major de Santa Maria d'Alba de Manresa.

Anar a:    Pu ]    [ Pucho ]    [ Pueblo ]    [ Puget ]    [ Puig ]    [ Puig, F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans