[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Ton ]    [ Torai ]    [ Tord ]    [ Toren ]    [ Tormo, s ]    [ Tornam ]

Que la moderació sempre sobrevisqui al fanatisme, per molt ancorat que estigui. (Stefan Zweig)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Tona  (Osona)  Municipi: 16,47 km², 595 m alt, 6.725 hab (2004). Situat a l'extrem sud de la plana de Vic. L'agricultura és totalment de secà i es basa en el conreu de cereals (blat, principalment), patates i farratges; hi predomina la petita explotació agrària. Ramaderia. Important activitat industrial basada en la indústria siderometal·lúrgica, la fabricació de mobles, la producció de materials per a la construcció (bòbiles), la tèxtil i l'alimentària (embotits). Centre balneari (aigües minerals clorurades sòdiques, sulfuroses i bromoiodurades lítiques) i d'estiueig. Població en ascens. El poble es troba a la dreta de la riera de Tona, sota el puig del Castell (691 m alt), on s'aixequen les restes del castell de Tona i l'antiga església parroquial de Sant Andreu, romànica; l'actual és l'església de Santa Maria del Barri, del s XIX (antic santuari de Lurda). El municipi comprèn, a més, l'enclavament de Mont-rodon, així com diverses masies i torres d'interès. Àrea comercial de Vic.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tona i Nadalmai, Abelard  (Barcelona, 1901 – Mèxic, 1981 ?)  Polític i escriptor

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tona i Xiberta, Baldomer  (Barcelona, 1864 – 1937)  Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a "El Poble Català", i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907). Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s'integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toni, mas de  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Masia de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tonyà  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble

6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tor  (Llesp, Alta Ribagorça)  Veure> Castelló de Tor.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Poble

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor  (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, situat a llevant del poble de Maranyà, de la parròquia del qual depèn.

9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tor, flum de  (Alta Ribagorça)  Veure> Noguera de Tor, la.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor, pla de  (Salardú / Viella, Vall d'Aran)  Pla de la vall de l'Unyola, a la capçalera, aigua avall de l'estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l'indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.

97 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Tor de França, la  (Fenolleda)  Municipi: 13.94 km², 120 m alt, 1.047 h (1968) (o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac). Situat a la vall de l'Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló. Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l'Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper. La vila és construïda en amfiteatre als costers d'un turó que domina el curs de l'Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d'ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020. El parlar de la vila és una transició del català a l'occità.

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Tor de Querol, la  (Alta Cerdanya)  Municipi: 12,63 km², 1.248 m alt, 367 hab (1999). Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d'Aravó. Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l'agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Al límit amb el municipi d'Enveig, hi ha l'estació de Tor de Querol, internacional. El poble s'assenta a l'esquerra del riu d'Aravó, al voltant de l'església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l'antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d'un retaule pintat el s XVI per Antoni Peitaví i un altre d'esculpit el s XVIII. El municipi comprèn, també, els pobles d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret. Àrea comercial de Perpinyà.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor d'Olvan, la  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Església romànica i antic lloc

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tor i Desheures, Ramon  (Barcelona, 1880 – 1951)  Actor i escriptor

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Torà de Riubregòs  (Segarra)  Municipi: 92,0 km², 448 m alt, 1.168 hab (1999)

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torà de Tost  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)  Poble (1.014 m alt)

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torà i Marcé, Domènec  (Olot, Garrotxa, 1797 – 1857)  Metge

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Toraixa  (es Castell, Menorca)  Caseria, al sud de la vila, a l'oest de la cala de Sant Esteve.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toralla  (Conca de Dalt, Pallars Jussà)  Poble (924 m alt)

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toralla, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1708 a Alexandre de Palau i d'Aguilar

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toralla, varvassoria de  (Catalunya, s. XVI)  Nom donat a la senyoria de Toralla

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toralla i Serradell  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà)  Antic municipi, agregat el 1969 a l'actual

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toralles  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Masia i veïnat

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toralles  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Poble

24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Toralles, cap de les  (Alta Ribagorça / Ribagorça)  Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, entre les dues comarques

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toralles, Joan  (Vic, Osona, s. XIV – s. XV)  Cronista

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torallola  (Conca de Dalt, Pallars Jussà)  Poble (762 m alt)

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toran, vall de  (Canejan, Vall d'Aran)  Vall

28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Toràs  (Alt Palància)  Municipi: 16,55 km2, 254 hab (1999) (cast: Torás). Situat a l'esquerra i a la vall alta del Palància (sense arribar a tocar-lo), estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca; a l'àrea de parla castellana del País Valencià. Les tres quartes parts del terme no és conreat, i sense bosc productiu. L'agricultura n'és la principal riquesa, amb conreus de secà (cereals, ametlles, oliveres i vinya) i una petita part dedicat al regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Hi són importants les fonts d'aigües medicinals. Població en descens. El poble està format pels dos barris de Toràs Alta i Toràs Baixa. L'església parroquial de Santa Cecília és sufragània de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats. Subàrea comercial de Sogorb.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torcafelló  (Maçanet de la Selva, Selva)  Antic castell

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torcas  (Sogorb, Alt Palància)  Veure> Torques.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torcó, el  (Avinyó, Bages)  Caseria (o el Carrer de Torcó), uns 7 km al sud del poble, tocant al d'Artés. Té l'origen en una vil·la, de probable ascendència romana, esmentada el 889.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tordell, riera de  (Bages)  Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Cardener, que neix a la serra de Castelladral i s'uneix al seu col·lector aigua avall de Súria.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Tordera  (Maresme)  Municipi: 82,92 km², 34 m alt, 9.506 hab (1999)

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tordera  (Granyanella, Segarra)  Poble

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tordera, Francesc  (País Valencià, ? - ? )  Cap agermanat

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tordera, la  (Catalunya)  Riu del vessant mediterrani

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tordera, Vicent  (València, 1620 – s. XVII)  Metge

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tordera i Lledó, Francesc  (Alacant, 1826 – 1889)  Escriptor

39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Torderes  (Rosselló)  Municipi: 9,91 km², 233 m alt, 145 hab (1999)

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torell, el  (Tarragona, Tarragonès)  Antiga quadra, esmentada encara el s XVIII.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Torella, Joan  (Rosselló, s. XVII – s. XVIII)  Religiós jesuïta i gramàtic

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Torelló  (Osona)  Municipi: 13,51 km², 508 m alt, 12.768 hab (2004). Situat a la plana de Vic, al peu de la serra de Bellmunt, a la confluència del Ter amb el seu afluent esquerre el Ges, al nord de Vic. L'agricultura és quasi totalment de secà, i es reguen únicament horts familiars que produeixen hortalisses. Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), patates i farratges. Ramaderia bovina i sobretot porcina. Avicultura. És un centre industrial tradicional; al final del s. XVIII (1787) hi havia establiments dedicats a la fabricació de baietes, pintes (9 establiments) i objectes de torneria de banya i fusta (40 establiments), i durant el s. XIX es desenvolupà la indústria tèxtil, aprofitant la força hidràulica del Ter. En l'actualitat hi sobresurten la indústria de filats i teixits de cotó, la indústria siderometal·lúrgica i de torneria de la fusta. Àrea comercial de Vic.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torelló  (Maó, Menorca)  Caseria

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torelló, Antoni  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1886 - ? )  Músic

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torelló, castell de  (Sant Vicenç de Torelló, Osona)  Castell

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torelló, Mateu  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1873)  Industrial. Es destacà introduint diverses millores tècniques a la fabricació d'estampats. Cooperà a diverses exposicions destinades a fer conèixer els teixits catalans.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torelló i Borràs, Ramon  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1844 – 1897)  Pedagog i economista

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torèn  (Saorra, Conflent)  Poble

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torena  (Llessui, Pallars Sobirà)  Despoblat

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torent i Buxó, Santiago  (Barcelona, 1897 – 1975)  Polític i advocat

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torent i Marsans, Evelí  (Badalona, Barcelonès, 1876 – Barcelona, 1940)  Pintor

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torent i Torrabadella, Ramon  (Granollers, Vallès Oriental, 1826 - Barcelona ?, 1882)  Metge

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toreski  Pseudònim de l'actor Josep Torres i Vilata

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Torís  (Ribera Alta)  Municipi: 80,11 km², 273 m alt, 4.655 hab (1999)

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torlanda  (Conesa, Conca de Barberà)  Antic lloc i castell, al sector meridional del terme

56 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Tor-la-ribera  (Ribagorça)  Municipi: 31,89 km², 1.085 m alt, 116 hab (1999), (o Torlarribera, o Torre la Ribera, o de la Ribera). Situat al límit amb l'Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l'Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Una quarta part del terme és bosc, però predomina el matollar. S'hi conreen cereals de secà. Ramaderia de bestiar oví i boví. El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, al voltant de l'església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén. El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l'important balneari d'aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí. Àrea comercial de Graus. El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l'aragonès.

57 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torm  (Sant Orenç, Alta Ribagorça)  Despoblat

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tormé i Llori, Albert de  ( ? , s. XVII)  Cronista

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Bartomeu  (Albaida, Vall d'Albaida, 1718 - Caudete de las Fuentes, Plana d'Utiel, 1773)  Escriptor. Germà del bisbe d'Oriola Josep Tormo. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València. Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d'Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d'incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la "Biblioteca Llemosina" el 1880.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Pintor

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Joan de  (Albaida, Vall d'Albaida, v 1490 – Barcelona, 1553)  Eclesiàstic i jurista

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, 1710 - Oriola, Baix Segura, 1796)  Bisbe d'Oriola

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Ricard  (Aiacor, Canals, Costera, 1952 – València, 1998)  Motociclista

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tormo, serra del  (Ribera d'Ebre)  Sector de l'esquerra de l'Ebre, dins de la comarca

65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tormo, vall del  (Matarranya)  Veure> Vall del Tormo, la.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Vicenta  (València, ? - )  Arpista

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tormo de Cirat, el  (Cirat, Alt Millars)  Poble (418 m alt)

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tormo i Freixas, Enric  (Barcelona, 1919 - )  Impressor

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo i Monzó, Elies  (Albaida, Vall d'Albaida, 1869 – Madrid, 1957)  Historiador de l’art, advocat i polític

70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Tormos  (Marina Alta)  Municipi: 5,44 km², 127 m alt, 292 hab (1999). Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol). Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d'oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s'ha estabilitzat. El poble, d'origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l'església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d'Almúnia. Pertany a l'àrea comercial de Gandia. Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria. Ajuntament de Tormos

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tormos, sèquia de  (València, Horta)  Sèquia que pren l'aigua del Túria

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Torms, els  (Garrigues)  Municipi: 13,38 km², 476 m alt, 196 hab (1999)

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torn, coll de  (Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir)  Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l'antic camí de Formiguera a Prada.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torn, el  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Poble

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torn, torre del  (Vandellòs, Baix Camp)  Antiga torre de defensa

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Tornabous  (Urgell)  Municipi: 20,30 km², 289 m alt, 829 hab (1999)

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tornadissa  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Veure> Sant Martí del Clot.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tornafort  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Poble (1.309 m alt)

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tornamira, castell de  (Oristà, Osona)  Antic castell

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tornamira, Joan  ( ? , s. XVI)  Metge

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tornamira, Martí  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Monjo cistercenc

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tornamira de Soto, Joan  (País Valencià, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor. És autor d'un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torné, Albert  ( ? , s. XVII)  Escriptor

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torné i Esquius, Pere  (Barcelona, 1879 - Flavancourt, Illa de França, 1936)  Dibuixant i pintor

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tornell, Folc de  (Catalunya, s. XIII)  Mestre de l'Hospital. El 6/feb/1221, a Àgreda (Castella), assistí a la boda entre Jaume I el Conqueridor i Elionor, filla d'Alfons VIII. Hi signà com a testimoni.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner  (Catalunya, ? - ? )  Família de gravadors, llibreters i impressors

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Joan  (Barcelona, s. XVIII)  Llibreter

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVII)  Historiador

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep  (Catalunya, s. XVII)  Historiador. Era advocat. És autor de l'estudi Compendio de las grandezas y prerrogativas soberanas de la antigua casa de los vizcondes de Rocabertí (1641).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep (I)  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Llibreter. Primer membre d'aquesta família. Ingressà al gremi d'impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de Joan i de Josep Torner (II).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep (II)  (Barcelona, s. XIX - a 1857)  Impressor

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torner, Martí  (Illes Balears, s. XV)  Pintor. El 1480 i el 1497 treballava a València. Deixà obres estimables a l'Hospital, així com a l'església de Morella. També és notable la seva taula de la Sagrada Família, a la col·lecció Vilallonga, de Palma.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Miquel  (Barcelona, 1813 – 1863)  Il·lustrador. Fill i nét d'impressors-gravadors. Estudià dibuix a l'Escola de Llotja. Féu bons treballs de xilografia.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner i Fornés, Josep  (Barcelona, 1867 – 1938)  Gravador

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner i Pifarré, Carles  (Barcelona, 27/mar/1963 - )  Poeta. Ha fet estudis de medicina i, el 1984, amb el recull A la ciutat blanca, guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. El mateix any, amb Els límits de la sal, guanyà el premi Carles Riba, després publicà altres llibres de poesia, la qual és caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada consciència del llenguatge i el conreu majoritari del sonet. Temàticament, és una poesia que recull aspectes religiosos i temes vinculats amb el món urbà, el rock, l'amistat, etc. També ha tingut cura de l'edició catalana de La victòria pòstuma de Hitler (1995), recull de texts de diversos autors sobre la guerra de Bòsnia. També ha escrit novel·la i literatura infantil. President el Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tornigo, marquesat de  (Milà, Itàlia, 1625 – 1637)  Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner

Anar a:    [ Ton ]    [ Torai ]    [ Tord ]    [ Toren ]    [ Tormo, s ]    [ Tornam ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans