|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Albe ] [ Alberi ] [ Albert, P ] [ Albes ] [ Albio ] [ Albot ] Des de Albelda fins a Alburgir, l'
2
CAT BIO Albéniz,
Isaac (Camprodon, Ripollès, 1860 - Cambo, Lapurdi, Euskadi, 1909)
Músic. Des que era jove fou, a París, deixeble de Marmontel i efectuà llargues sortides per Europa i Amèrica. Després proseguí els seus estudis a Leipzig i Brussel·les i rebé els consells de Liszt. Durant aquesta època escriví un nombre considerable de petites obres de caire romàntic. Després tornà a París, on continuà perfeccionant-se de mica en mica. A aquest període pertany la seva celebrada
Rapsòdia espanyola. L'any 1896, a Barcelona, compongué l'òpera còmica
Pepita Jiménez. El 1899 estrenà a París el poema simfònic per a orquestra
Catalònia. Seguiren diverses peces per a piano: Serenata
espanyola, Granada i Sevilla, entre d'altres. La seva última producció fou
Ibèria, que conté 12 peces, entre les quals destaquen: Corpus a
Sevilla, Triana i Màlaga. La música d'Albéniz
s'inclou dins l'escola espanyola, equiparable a d'altres moviments semblants en diversos països europeus.
S'hi troben elements post-romàntics (Liszt) i impressionistes. 3 CAT BIO Albéniz, Laura (Barcelona, 1890 – 1944) Dibuixant i pintora. Filla d'Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb M. Andreu, Nèstor i I. Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona. Dins el modernisme reflecteix les orientacions de X. Gosé. 4 VAL BIO Albentosa i Sánchez, Lluís Miquel (Elx, Baix Vinalopó, 1942 – Tarragona, 1988) Geògraf. Llicenciat en història a la universitat de Múrcia (1965) i doctorat a la Universitat de Barcelona el 1973 d'on fou professor (des del 1968) i de la de Tarragona (des del 1972), s'especialitzà en geografia física i les seves relacions amb els grups socials. Publicà nombroses obres centrades en la climatologia: Climatología dinámica, sinóptica o sintética (1976) i Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones urbanas industriales (1980). Treballs dedicats a Catalunya: La aplicación del método estadístico en climatología: 105 años de lluvia en Barcelona (1976); Los recursos hidráulicos y la demanda de agua en el Camp de Tarragona (1982). 5 BAL GEO Albenya (Algaida, Mallorca Oriental) Possessió, vora l'antic poble de Castellitx. 6 BAL BIO Alber, Jordi Miquel (Illes Balears, s. XV – s. XVI) Notari. En 1502 concursà al certamen poètic celebrat a Palma en honor de Ramon Llull. 7 NOR HIS Albera, castell d' (Montesquiu d'Albera, Rosselló) Antic castell, conegut actualment amb el nom de castell de Sant Cristau.
9 CAT/NOR GEO Albera, serra de l' (Alt Empordà / Vallespir) Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera francoespanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials. El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L'altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. Actua com a centre de condensació de pluja (700 mm). La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats. Des del 1986 és Paratge Natural d'Interès Nacional. 10
VAL GEO Alberca,
barranc de l' (Marina
Alta) Curs d'aigua intermitent que neix a Benidoleig i rega als
termes d'Alcanalí i Pedreguer, al nord de la
serra del Castellet d'Aixa. Després de passar per
Ondara, desguassa directament a la Mediterrània dins el terme de
Dénia, a uns 2 km a l'est del riu
Girona. 11 CAT BIO Alberch i Fugueras, Ramon (Girona, 1951 - ) Historiador i arxiver. Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha orientat la seva formació i dedicació professional al patrimoni cultural de caràcter històric. Director de l'Arxiu Municipal de Girona (1978-89), arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona a partir del 1989 i director de l'Institut Municipal de Història de Barcelona des del 1992; els anys 1987-88 fou director executiu del "Projecte d'Ordenació d'Arxius de la Ciutat de Barcelona", estudi que ha permès dur a terme l'organització de l'actual sistema municipal d'arxius. Impulsor i cofundador de l'Associació d'Arxivers de Catalunya -de la qual fou president en 1983-93-, i membre del Comité Director d'Arxius Municipals del Consell Internacional d'Arxius. És autor i coautor de nombrosos treballs històrics sobre la ciutat de Girona i també sobre arxivística. 12 CAT BIO Alberch i Vila, Lluís (Catalunya, s. XVI) Compositor i organista. Nebot de Pere. Escriví obres per a orgue. Li són atribuïdes algunes de les incloses al Libro de cifra nueva (1557) per a tecla, arpa i viola, de Luis Venegas. 13 CAT BIO Alberch i Vila, Pere (Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 1582) Organista i eclesiàstic. Fou canonge i mestre de capella de la seu de Barcelona. Hi afinà l'orgue, que aleshores fou tingut en excepcional. Fou un instrumentista extraordinari, que gaudí de gran fama. Es distingí també pel seu fervor pedagògic, ja que ensenyava sense voler percebre honoraris dels seus deixebles. Fou composicions de mèrit. És autor d'una col·lecció de Tientos, avui perduda. Només dos d'ells han arribat fins a nosaltres. 14 BAL GEO Albercutx (Pollença, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a menys d'un km de la platja d'Albercutx i de la urbanització de Can Singala, al nord-est del Port de Pollença. La punta d'Albercutx (o de l'Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d'Albercutx. Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del s. XVI, en la construcció de la fortalesa d'Albercutx damunt la punta d'Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del s. XVII. En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d'hidroavions de l'exèrcit de l'aire. Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d'altitud es troba l'antiga talaia d'Albercutx, que encara estava en servei al final del s. XVII. 15 CAT BIO Alberdi, Antoni (Barcelona, 1894 - ) Compositor. Fill de Lope Alberdi. Deixeble a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. És autor de Ballets catalans, Cançons de nois, Recitados de piano, etc. 16
CAT BIO Alberdi,
Lope (Guernica, Biscaia, Euskadi, 1870 – Barcelona, 1948)
Orguener. Introduí a la península l'orgue pneumàtic i, alhora, mecànic. Fou operari i director de la casa Amezua, a
Barcelona, i, finalment, n'arribà a ésser propietari (1896). La casa Alberdi construí l'orgue de
la Seu d'Urgell, entre d'altres importants. 17 CAT GEO Albereda (Navès, Solsonès) Antiga quadra, situada a l'oest dels plans de Navès. És drenada pel torrent d'Albereda, que neix prop de l'església de Besora i desguassa al Cardener, per l'esquerra, en ple pantà de Sant Ponç. Havia estat un castell que, al s. XVII, pertanyia a la universitat literària de Solsona. A l'alta edat mitjana, la seva església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d'Olius; al s. XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès. 18 CAT GEO Albereda (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Veïnat i antiga quadra, al vessant meridional de la serra de Font-rubí. Des del s. XIII fins al 1625 pertanyé al monestir de Santes Creus. 19 CAT GEO Albereda (Querol, Alt Camp) Veïnat (700 m alt), situat al capdamunt d'una vall, a l'esquerra del torrent d'Esblada, sota el puig de Formigosa. 20 CAT GEO Albereda, l' (Sant Martí de Tous, Anoia) Veïnat, al voltant de la torre i de la masia del mateix nom. El torrent de l'Albereda neix vora el castell de la Roqueta i desguassa a la riera de Tous, davant el poble de Tous. 21 CAT GEO Albereda, l' (la Secuita, Tarragonès) Masia, era una antiga possessió del monestir de Santes Creus. 22 CAT GEO Albereda de Montserrat (els Prats de Rei, Anoia) Antiga quadra i granja del monestir de Montserrat. 23 VAL GEO Alberedes de Portell, les (Portell de Morella, Ports) Llogaret, a la dreta del riu de Sant Joan, límit entre el País Valencià i Aragó. 24 CAT/NOR GEO Alberes, les (Catalunya / Catalunya Nord) Ramal orogràfic pirenenc. Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l'Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.
26 VAL HIS Alberic, baronia d' (Ribera Alta) Demarcació senyorial. Comprenia la vila d'Alberic i els pobles d'Alàsquer, d'Alcosser i de Gavarda; era anomenada, comunament, les Baronies. La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s. XVII, per la casa ducal castellana d'El Infantado; com a conseqüència d'un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837. 27 CAT BIO Alberic i Casas, Josep (Reus, Baix Camp, 1824 – 1878) Escriptor i científic. Fundador del “Diari de Reus”, fou un dels directors de “La Abeja Médica Española”. Escriví Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático (1854) i El Instituto Agrícola catalán y la subdelegación de Reus (1858). Molt interessat en la física i la química, traduí un tractat de galvanoplàstia. Va ser diputat a Corts per Reus. 28 CAT BIO Alberich i Escardívol, Montserrat (Barcelona, 1912 – 1973) Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d'escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors. 29 CAT BIO Alberni i Teixidor, Pere (Tortosa, Baix Ebre, 1747 – Monterrey, Mèxic, 1802) Militar. Fill de família benestant, partí cap a Mèxic (1767) per participar en la submissió de les tribus indígenes. Destinat a Nootka (1790), Canada, per fundar un establiment espanyol, afavorí les relacions amb els natius, col·laborà en la confecció d'un vocabulari indígena, creà un hort experimental i construí un fortí. La ciutat de Port Alberni, a l'illa de Vancouver, li ret homenatge. 30 VAL BIO Albero, Vicent (València, 1944 - ) Economista i polític. Fou nomenat ministre d'agricultura per Felipe González en la seva legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig fins al 10 de juny de 1994, data en que presentà la dimissió. Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSPV-PSOE. 31 CAT GEO Alberola (Os de Balaguer, Noguera) Poble (663 m alt), situat en un coll, a la partió d'aigües del Farfanya i de la Noguera Ribagorçana. És un antic municipi agregat, al s. XIX, al de Tragó de Noguera, dissolt el 1964. 32 CAT GEO Alberola (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Caseriu de l'antic mun. de Mur, dins el terme de Meüll. 33
VAL BIO Alberola, Carles
(Alzira,
Ribera
Alta, 1964 - )
Autor, actor i director teatral.
Titulat per l'Escola Superior d'Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres. D'entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca
Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó,
Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran
Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la
Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de
Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998;
Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l'AELC; Joan el Cendrós (1998),
Besos (1999) i L'any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com
Càsting i Happy House. 34 VAL BIO Alberola, Estanislau (Quatretonda, Vall d'Albaida, s. XIX – s. XX) Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers. Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català. 35 VAL BIO Alberola, Francesc (València, s. XVIII – 1822) Escultor. Membre de l'Acadèmia de Sant Carles. La seva obra es d'escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l'Academia de San Fernando, Madrid). 36 VAL BIO Alberola i Berenguer, Rafael (Novelda, Vinalopó Mitjà, s. XIX) Pintor. Estudià a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Com a aquarel·lista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881. A l'Exposició d'Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges. 37 VAL BIO Alberola i Botella, Genís (Asp, Vinalopó Mitjà, 1855 – Alacant, 1935) Escriptor. La seva producció es compon d'obres narratives, de viatges i de crítica. També publicà biografies i les comèdies Cançonera valenciana (1926) i L'amo i senyor o refranera valenciana (1927). 38 VAL GEO Alberri (Cocentaina, Comtat) Un dels contraforts sud-orientals de la serra de Mariola. 39 VAL BIO Albert, Bartomeu (Albaida, Vall d'Albaida, s. XVII – s. XVIII) Pintor. Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola. Pintà les voltes i les llunetes de l'església i una vintena de quadres, entre d'altres, les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació; sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major. Decorà també els sostres d'algunes sales del palau senyorial d'Albaida. 40 NOR BIO Albert, Bernat (Rosselló, s. XV – 1453) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà governador del Rosselló i de la Cerdanya. Ocupava aquest càrrec a la seva mort. El succeí Bernat de Vilamarí, el famós almirall. 41 CAT BIO Albert, Caterina (Catalunya, s. XV) Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona. Casada amb el comte Hug Roger III de Pallars. Presentà durant tres anys al castell de València d'Àneu la darrera resistència a les forces d'ocupació del comtat de Pallars; forçada a rendir-se (1491), passà a França, on s'havia refugiat el seu marit. Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial. 42
NOR BIO Albert,
Felip (Rosselló, s. XV) Militar.
Senyor de Ponts i d'Agramunt; serví
Joan II de Catalunya-Aragó durant la revolta catalana. Proposat com a governador de
Catalunya el desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de
Barcelona. En esclatar la revolta era capità del
castell de la Força-ral, un dels castells-clau dels comtats de
Rosselló i de Cerdanya; contribuí al retorn de
Perpinyà a l'obediència de Joan
II. El rei l'envià el 1463 al duc de Borgonya, Felip el Bo; també el 1459 l'havia nomenat ambaixador davant el sobirà francès Carles VII. Anys després fou empresonat a França; el 1494,
Ferran II de Catalunya-Aragó s'interessà a favor d'ell prop de Carles VIII, sobre el plet pendent amb
Guillem de Caramany, vescomte de Lautrec, antic lloctinent del governador francès als
comtats de Rosselló i de Cerdanya. 43 CAT BIO Albert, Galceran (Catalunya, s. XIV - Elna, Rosselló, 1453) Bisbe d'Elna. Fou monjo a Ripoll, d'on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià. L'any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca; aquest nomenament fou anul·lat pel papa l'any següent per tal de conferir-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII, amb el qual havia succeït a Benet XIII (Pere de Luna); Galceran es negà a acceptar l'anul·lació pontifícia i únicament els bons oficis del rei, que obtingué per a ell la seu d'Elna el 1431, aconseguiren de fer-lo sortir de Mallorca. Resta una carta de Galceran al rei demanant-li que s'abstingués de conferir honors i privilegis als monjos. 44 NOR BIO Albert, Guillem (o Guillem Adalbert) (Perpinyà, s. XIV) Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d'incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest. Ocupada l'illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l'any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere. Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d'aquesta vila, un cop conquerida. 45 NOR BIO Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d' (Illa, Rosselló, 1721 – 1790) Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d'estat davant el ministre Turgot. Publicà Lettres d'un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s'han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d'Europa. 46 CAT BIO Albert, Pere (Catalunya, s. XIII - v. 1261) Jurista i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona (1233-61). Escriví, originalment en llatí, dos opuscles que, aplegats, formen un tractat de dret feudal amb el títol de Consuetudines o Conventiones Cataloniae inter dominos et vassallos que rebé el títol de Commemoracions i aviat (en el mateix s. XIII) fou traduït al català amb el títol de Costumes de Catalunya entre Senyors i Vassalls. Les Commemoracions reberen força de llei en les Corts de Montsó del 1470 i avui són una font bàsica per al coneixement del règim feudal català. 47 CAT BIO Albert, Pere (Lleida, s. XVII - ? s. XVII) LXXII Abat de Poblet, el XVIII dels quadriennals. Fou elegit en 1692, succeint Pere Virgili. L'arquebisbe de Tarragona, Josep Llinars, consagrà l'església major durant el seu abadiat, el 13 de novembre de 1693. Albert cessà l'any següent. Fou elegit successor seu Josep Rosers. 48 CAT BIO Albert, Ramon (Barcelona, s. XIII – València, 1330) Mercenari. Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló. Fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercenaris, quan aquest orde religiós deixà d'ésser prevalentment laic (1317). Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius. Reformà els llibres litúrgics de l'orde, que dotà de noves constitucions. Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó. Joan XXII el féu cardenal. 49
CAT BIO Albert,
Ramon (Catalunya, s. XIV) Arquitecte. Treballà a la
catedral de Tarragona en 1345. 50 VAL BIO Albert i Berenguer, Isidre (el Pinós, Novelda, Vinalopó Mitjà, 1896 - País Valencià, s. XX) Escriptor. És autor de diversos treballs sobre les arts del llibre i bibliografies. 51 CAT BIO Albert i Corp, Esteve (Dosrius, Maresme, 1914 - Andorra la Vella, 1995) Poeta i autor teatral. Tenia estudis eclesiàstics inacabats. Durant la guerra civil, fundà el Comitè de la Salut Pública, i després, participà activament en la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d'exiliar-se a Andorra el 1956. Promotor d'espectacles. Poeta en Única amor (1945) i Petita vall (1946); va publicar breus monografies històriques sobre temes andorrans La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959) i del Maresme. Muntà el Pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de Sant Ermengol i el Misteri de Sant Pere Urseal, en què van participar sovint actors improvisats, autènticament populars. Altres obres: L'obra social i política de l'abat Oliba (1966), La Seu d'Urgell, portaveu, reducte i bressol d'una Gòtia frustrada (1967) i L'Empordà al temps visigòtic i l'Alta Edat Mitjana (1970). També publicà la monografia històrica Procés i projecció de l'obra de Josep-Sebastià Pons (1983; premi Vila de Perpinyà). 52 CAT BIO Albert i Montaner, Lluís (Barcelona, 1930 - ) Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més facunds i coneguts. També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L'arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957. 53 CAT BIO Albert i Olivella, Carles (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1929 - ) Pintor. Resideix a Suïssa.
55
CAT BIO Albert
i Pey, Salvador (Palamós, Baix
Empordà, 1868 - Cerdanyola del Vallès,
Vallès Occidental, 1944) Escriptor i polític.
De jove milità en la republicanisme possibilista. Els anys 1910 i 1914 fou elegit diputat. En les Corts formà part de la conjunció republicanosocialista. Proclamada la República, fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-34). 56 CAT BIO Albert i Ribas, Lluís (Barcelona, 1923 - ) Musicòleg i compositor. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical. També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc. Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l'obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970). Col·laborà a les revistes "Destino" de Barcelona i "Canigó" de Figueres. 57 CAT BIO Albert i Torrellas, Albert (Catalunya, s. XIX – s. XX) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com les revistes "Fulles d'Art" (1905) i "Estil" (1906). És autor de diversos llibres, molts d'ells publicats amb pseudònim. Els més difosos han estat possiblement els seus Diccionari Castellà-Català i Diccionari Català-Castellà. 58 BAL BIO Albertí, Arnau (Muro, Mallorca, 1480 - Patti, Sicília, Itàlia, s. XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d'on era canonge, i després de València (1527), interessat per l'obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia. 59 NOR BIO Albertí, Guillem (Rosselló, s. XIV - ? , s. XIV) Cavaller. Es destacà a l'oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d'aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s'empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució. 60 BAL BIO Albertí, Jaume (Balears, s. XIV – Palma de Mallorca ?, s. XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d'aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l'elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren. 61 CAT BIO Albertí, Jaume (Girona, s. XIX - Girona ? , s. XIX) Mestre, gramàtic i poeta. A començaments del s. XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat. 62 BAL BIO Albertí, Pere Joan (Illes Balears, s. XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l'època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca. 63
BAL BIO Albertí,
Rafael (Inca, Mallorca, 1550 -
Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma
de Mallorca. Ajudà especialment a l'establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa
d'Inca com a centre missional. El bisbe reformador
Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la
diòcesi de Mallorca (1601). 64 CAT BIO Albertí i Corominas, Josep (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1913 - 1993) Pintor. Ha exposat diverses vegades a Barcelona des del 1956. També ho ha fet a la seva vila natal, a Tossa i a Düsseldorf (Alemanya). Li han estat atorgats diversos premis. 65 CAT BIO Albertí i Gallart, Xavier (Lloret de Mar, Selva, 1962 - ) Director d'escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l'Institut del Teatre. De la seva activitat creativa cal destacar l'estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l'espectacle sobre textos de J.M. de Segarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d'Or 1994. Del 1996 al 1999, fou director del Festival d'Estiu Grec de Barcelona. 66 CAT BIO Albertí i Gubern, Santiago (Barcelona, 1930 - 1997) Escriptor, editor i distribuidor de llibres. Fundador d'Albertí, Editor. Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s'hagué d'interrompre al fascicle 4. És autor de l'estudi de divulgació històrica L'Onze de Setembre (1966) i l'assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat. És un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980). A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d'Elisenda Albertí. 67 BAL BIO Albertí i Morey, Josep (Capdepera, Mallorca, 6/ago/1950 - ) Poeta i editor. Capdavanter de l'avantguarda poètica de les Illes. Després d'obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d'aire condicionat (1979) i Cutis (1980). Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del "Taller llunàtic". Fundador de les publicacions "Neon de suro" i "El correu de Son Coc" ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a "El Viejo Topo". 68
BAL BIO Albertí
i Picornell, Jeroni (Banyalbufar,
Mallorca, 1927 - ) Empresari i
polític. Professor mercantil, treballà a Veneçuela (1954-63). Director general del Grup d'Hotels del Mediterrani i, des del 1970, president de la patronal mallorquina ASIMA.
En crear-se la UCD es convertí en el seu dirigent a les Balears i, així, fou elegit senador per
Mallorca (1977 i 1979). President des del 1978, del preautonòmic Consell General Interinsular i, des del 1979, del Consell de Mallorca. El setembre de 1982 abandonà la UCD –i també els càrrecs públics-, per fundar la
Unió Mallorquina, partit centrista i autonomista. El 1983 assolí de nou la presidència del Consell Insular de Mallorca gràcies a un pacte amb AP. Fou més tard President del
Parlament Balear (1987-91), fins que es retirà de la política activa. 69 BAL BIO Albertí i Vidal, Vicenç (Maó, Menorca, 1786 – 1859) Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites. L'any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l'Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario... de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del qual fou publicat l'any 1826 i els altres nou resten manuscrits a l'Acadèmia de la Història. Fou un exponent del moviment cultural menorquí a l'època d'ocupació anglesa.
71 VAL BIO Albesa (Alacant, s. XIII - ? , s. XIII) Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l'Ardit. El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l'enfonsament d'altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems. 72 CAT BIO Albesa, Joan d' (Catalunya, s. XII) Magnat. En 1166 fou un dels signats de l'acta de fundació del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig o de les Avellanes, promogut pel comte Ermengol VII d'Urgell. 73 CAT GEO Albet (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Llogaret (1.178 m alt), en un serrat que separa el torrent de Castellbó del torrent d'Albet, afluent, per l'esquerra, del primer. L'origen d'aquest llogaret és l'antic monestir d'Albet (Sant Martí d'Albet), benedictí, actualment desaparegut. D'origen desconegut, l'any 914 fou unit amb quatre d'altres a Sant Serni de Tavèrnoles pel fet que no tenia abat ni monjos per l'estat ruïnós de l'edifici. 74
CAT BIO Albet
i Vila, Montserrat (Barcelona, 1927 - ) Musicòloga. Inicià els seus estudis musicals amb
Blanca Selva (piano) i Joan Massià (música de cambra) i rebé orientació musicològica
d'Higini Anglés, Josep M. Llorens i Bernard Röwenstrunck.
És autora de La música contemporània (1974) i de Bibliografia de la “festa” o “Misteri
d’Elig” (1975), aquesta amb la col·laboració de Roger
Alier. Cofundadora de la Societat Catalana de
Musicologia, fou directora de Documentació Musical de la Generalitat de
Catalunya. Ha dut a terme una tasca important de divulgació i assessorament musical. Ha publicat nombrosos articles a les principals revistes del país. 75 CAT HIS Albi, baronia de l' (l'Albi, Garrigues) Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan s. XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur. El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant és casà amb Ponç de Perellós, i l'hereva d'aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig. Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l'Albi fou mantinguda pels descendents d'Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu. La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755. 76 VAL BIO Albí, Josep (València, 1922 - ) Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Ha viscut a Bilbao i a Alacant. És autor d'un Antología del surrealismo en España (1952) i de llibres poètics estimables com els titulats Orillas del Júcar (1942), Vida de un hombre, premi València de poesia 1957, etc., així com de la novel·la El silencio de Dios, distingida amb el premi Gabriel Miró de l'ajuntament d'Alacant.
78
CAT BIO Albi, Pere
(Catalunya, XVI - Barcelona ? , s. XVI) Forjador. Autor d'una reixa de la Cambra Daurada (1542) del
palau de la Generalitat de Barcelona i
d'una altra a la capella de Sant Agustí. 79
CAT GEO Albi, portilló
d' (Canejan,
Vall d'Aran) Coll (2.457 m alt), a la serra que separa la Vall
d'Aran del territori occità de Conserans, damunt els rasos de
Liat: termenal dels municipis de Canejan i
Cap d'Aran. 80 VAL GEO Albicà (Tàrbena, Marina Baixa) Caseriu. Era un dels llogarets on s'agrupà antigament la població de la vall de Tàrbena. 81
VAL BIO Albiñana i
Olmos, Josep Lluís (València, 1943 - ) Polític i
advocat. Estudià dret a la Universitat de
València. Compaginà el seu treball com a advocat amb els diversos càrrecs polítics que ostentà en el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), després d'haver militar un temps a la UGT. Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per
València. El 1978 fou elegit President del Consell del País
Valencià, càrrec que exercí fins la retirada del PSOE del govern
valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití del seu càrrec. Poc temps després abandonà el PSOE. 82 VAL BIO Albiñana i Sanz, José Maria (Énguera, Canal de Navarrès, 1883 – Madrid, 1936) Metge i polític. En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els Legionarios de Albiñana, que subsistí fins a la Guerra Civil. Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d'extrema dreta. Participà a la revolta de Sanjurjo, la qual cosa li costà l'empresonament i l'exili a Las Hurdes fins al 1933. Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra Civil. És autor de diversos llibres.
84
CAT BIO Albinyana i
de Borràs, Joan Francesc
(Tarragona, 1802 – 1868) Arqueòleg i
historiador. Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona (1843). En col·laboració amb
Andreu de Bofarull i de Brocà escriví
Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y
monumentos (1849), el primer treball modern sobre el tema. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Publicà algunes memòries sobre arqueologia, història i numismàtica. Reuní una bona col·lecció de monedes. 85
VAL GEO Albinyent
(Benissa,
Marina Alta) Altre nom del caseriu i antiga alqueria de Binyent. 86
CAT GEO Albió
(Llorac, Conca de
Barberà) Poble (712 m alt), emplaçat damunt un tossal, a la dreta del riu
Corb, a poca distància del balneari de Vallfogona de
Riucorb. 87 CAT BIO Albió, Joan (Catalunya, s. XV - ? , 1497) Ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a França. Per tal de negociar la recuperació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1491-92). L'èxit de la seva gestió li valgué el nomenament de castellà del castell de Perpinyà (1493), càrrec que heretà, a la seva mort, el seu fill Joan. El 1496 fou també ambaixador reial prop del rei de Romans.
89
VAL BIO Albiol i López,
Josep (València, s. XIX) Pintor.
Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Participà, com a paisatgista, en exposicions (1896-98). Pintà, també, alguns retrats. 90 CAT BIO Albiol Navarro, Francesc (Barcelona, 1957 - ) Actor. Debutà professionalment el 1977, i des d'aleshores a participar en nombrosos muntatges com ara Dakota de J. Galceran (1997), El florido pensil (1997) d'A. Sopena, Els gegants de la muntanya (1999) de L. Pirandello, La comèdia dels errors de W. Shakespeare i Vides privades de N. Coward (2000). Rebé el premi d'interpretació de la Crítica de Barcelona el 1996, per La TRIAde presentada a Sitges el 1997, que incloïa Em bec el vec, El microfonista i Ja ve, de les quals és coautor amb Joan Castells. Ha treballat també en televisió i cinema, en pel·licules com ara Gràcies per la propina (1997) de F. Bellmunt, i Morir (o no) (1999) de Ventura Pons. 91
CAT HIS Albiols
(Avià,
Berguedà) Forma obsoleta del nom d'Obiols. 92 CAT BIO Albiols, Joan (Catalunya, s. XVI – Tarragona, s. XVI) Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives. El darrer, que fou sens dubte la figura principal d'aquell obrador, era gendre d'Albiols. 93 VAL GEO Albir, l' (l'Alfàs, Marina Baixa) Caseriu, situat prop del mar, al límit amb el terme d'Altea. La cala o racó de l'Albir forma el sector meridional de l'olla d'Altea, l'extrem de la qual és la punta de l'Albir (o de la Bombarda), on es troba el far d'Altea. 94 CAT BIO Albó i Calvaria, Ramon (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1906) Jurista. Era membre de l'Acadèmia de Legislació i Jurisprudència. Escriví una Memoria sobre la influencia que tuvo el descubrimiento del Nuevo Continente de América en la prosperidad política y mercantil de España y en su decadencia económica. 95
CAT BIO Albó i
Corrons, Núria (la Garriga, Vallès
Oriental, 2/jul/1930 - ) Escriptora. Ha publicat els reculls de poesies La mà pel
front (1962), Díptic (1972), en col·laboració amb Maria Àngels
Anglada, i
L'encenedor verd (1979); les narracions juvenils: El fantasma
Santiago (1979), Grills (1983) i Tanit (1984); i les novel·les
Fes-te replicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís
(1980) i Tranquil Jordi, tranquil (1984). Del 1979 al 1987 va ser alcaldessa de
la Garriga. Col·laborà a la revista "Inquietud" de
Vic. 96
CAT BIO Albó i
Corrons, Xavier (la Garriga, Vallès
Oriental, 1934 - )
Antropòleg. Jesuïta, de molt jove es traslladà a Bolívia i Equador, i hi aprengué el quètxua i l'aymarà. Format als EUA, on presentà la tesi
Los mil rostros del quechua. sociolingüística de Cochabamba (1974), s'ha dedicat a l'estudi de la població india boliviana. Entre altres obres, ha publicat
El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Idiomas, escuelas y ràdios en
Bolivia (1975), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979),
¿Bodas de plata o Réquiem por una Reforma Agraria? (1979). 97
CAT BIO Albó i Martí,
Francesc (Barcelona, 1874 – Puigcerdà,
Baixa Cerdanya, 1918) Polític i
advocat. Procedent del carlisme, fou regidor de Barcelona (1901).
Membre de la Lliga Catalana, fou diputat (1903 i 1905) i dirigent de
Solidaritat Catalana. Autor d'obres històriques i jurídiques. 98
CAT BIO Albó i Martí,
Ramon (Barcelona, 1872 – 1955) Sociòleg i advocat. Germà de
Francesc. Fou diputat (1908), president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de presons.
S'especialitzà en temes penitenciaris i la rehabilitació dels infants delinqüents. Dirigí la revista "Aurora Social" (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire catòlic. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès sobre les qüestions esmentades. 99 BAL GEO Albocàsser (Manacor, Mallorca Oriental) Antiga possessió, intensament parcel·lada i colonitzada per gent originària, en gran part, de Felanitx. La petita església ha esdevingut vicaria in capite el 1938, la qual comprèn, a més, territoris dels termes de Felanitx i de Vilafranca de Bonany.
101 VAL GEO Alboi (el Genovés, Costera) (ant: el Boí) Poble, situat a la dreta del riu d'Albaida (a l'indret on hi ha l'assut de la sèquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d'Albaida. Era un municipi agregat al Genovés el 1845. Fins a l'expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la col·legiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574.
103
CAT GEO Alboquer,
congost d' (Ulldemolins, Priorat)
Altre nom del congost
de Fraguerau 104
CAT BIO Alboquers,
Jaume d' (Catalunya, s. XVII) Famós bandoler
que pertanyia als seguidors del conegut Perot
Rocaguinarda. El seu ascendent fou tan gran que arribà a exigir dues mil lliures als consellers de la ciutat de
Manresa. 105 VAL GEO Alborache (Alboraig, Foia de Bunyol) Nom castellà del municipi.
107
VAL MUN Alboraig
(Foia de Bunyol) Municipi 108 VAL BIO Alborch, Carme (València, 1947 - ) Política. Després d'una carrera en dret mercantil, va ser directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) des del 1987 fins al 1993, any que va fer-se càrrec del Ministeri de Cultura. El 1996 va cessar del seu càrrec. 109
VAL GEO Alborgi,
coves d' (Paterna, Horta)
Veure> Coves d'Alborgi, les. 110 CAT GEO Albornar, l' (Santa Oliva, Baix Penedès) Territori (2,23 km2), separat del nucli d'aquest pels municipis d'Albinyana i de Banyeres del Penedès. Era un antic terme propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. 111
VAL BIO Albornós i Tàpies,
Pere (València, s. XVIII – Oriola,
Baix Segura, 1767) Bisbe d'Oriola
(1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons. Retornat a
València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a
bisbe d'Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals. 112 VAL BIO Albors i Gisbert, Vicent (Alcoi, 1719 – 1785) Industrial. S'ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d'Alcoi, comptava amb 24 piles. El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d'un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l'oficina de l'estat. El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava montant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes. Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers. 113 VAL GEO Alborx (Sueca, Ribera Baixa) Despoblat, actualment és una partida situada al nord de la ciutat, entre les carreteres del Perelló i de Sollana. 114 VAL GEO Albotaina (Algemesí, Ribera Alta) Partida, antic lloc o alqueria del terme d'Alzira, al nord-est de la ciutat. 115 BAL GEO Albranca (es Mercadal, Menorca) Possessió. El 1789 fou concedit el marquesat d'Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila. 116 CAT BIO Albranca, Francesc d' Pseudònim del metge i erudit Francesc Camps i Mercadal. 117 CAT BIO Albrion, Domènec (Catalunya, s. XVI) Escultor. És l'autor de les estàtues d'Aaron i de Melquisedec per a la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, en col·laboració amb Nicolau Larraut. 118 VAL HIS Albufera, ducat d' (País Valencià) Títol atorgat per Napoleó l'any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d'haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819. Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l'Albufera. El títol es conservat pels seus descendents. Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813). Essent la fotja l'ocell més apreciat de l'Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.
119
VAL GEO Albufera, l'
(València, 120 VAL GEO Albufera, parc natural de l' (Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa) Zona que circumda l'Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic. La declaració de parc natural l'any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d'un ecosistema litoral que antigament era molt més extens. El principal interès natural de l'Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s'hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües. 121 BAL GEO Albufera, s' (Maó, Menorca) Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l'illa. Es comunica amb el mar obert a través d'un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d'es Grau. 122 BAL GEO Albufera, s' (es Mercadal, Menorca) Possessió, prop del port de Fornells. 123 BAL GEO Albufera d'Alcúdia, s' (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Veure> Alcúdia, albufera d'. 124 BAL GEO Albufera de Mallorca, parc natural de s' (Mallorca) Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l'any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l'illa. Es troba situada a l'extrem nord-occidental de la badia d'Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s'Albufera d'Alcúdia. L'espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d'herbossars de les zones inundades. La fauna de s'Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres. Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d'importància internacional emparades pel conveni Ramsar. 125 VAL GEO Albufereta, l' (Alacant, Alacantí) Caseriu, format al llarg de la platja de l'Albufereta, a l'extrem septentrional de la badia d'Alacant, vora l'antiga Albufereta d'Alacant. Durant els anys seixantes ha crescut molt ràpidament com a conseqüència del turisme.
126
BAL HIS Albufereta,
s' (Alcúdia de Mallorca,
Mallorca Septentrional) Antic estany, situat a l'oest de la ciutat, vora la
badia de Pollença. 127 VAL GEO Albufereta d'Alacant, l' (Alacant, Alacantí) Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic. A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l'Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial).
129 VAL GEO Albureca, mas de l' (Beniarrés, Comtat) Masia, situat a l'aiguavés septentrional de la serra de l'Albureca, a la dreta del barranc de l'Encantada, afluent, per la dreta, del riu d'Alcoi. El cim de la serra de l'Albureca (772 m) es troba dins el terme de Planes de la Baronia. 130 VAL GEO Alburgir, l' (Carcaixent, Ribera Alta) Despoblat. Al s. XIII pertanyia al terme d'Alzira. Actualment és una partida de regadiu, a la dreta del Xúquer, en part envoltada per un meandre del riu (racó d'Alburgir).
Des de Albelda fins a Alburgir, l' l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Albe ] [ Alberi ] [ Albert, P ] [ Albes ] [ Albio ] [ Albot ]
|
|
|
