A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Palme ]    [ Palmes ]    [ Palol i ]    [ Palomas ]    [ Palou ]    [ Palou, S ]

Tenim davant dels ulls els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena. (Sèneca)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Palmer, es  (Campos, Mallorca Oriental Possessió i caseria, al sud de la vila, prop del balneari des Banys de Sant Joan. Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí. La possessió fou el centre del marquesat des Palmer.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palmer, Gaspar  (Illes Balears, s. XVIII)  Arquitecte

3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Palmer, marquesat des  (Illes Balears)  Títol, creada el 1707

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalmer i Colomar, Sebastià  (Andratx, Mallorca, ? - )  Dibuixant i pintor

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforPalmera  (Safor Municipi: 0,94 km2, 23 m alt, 524 hab (1999). Situat en un terreny pla, a l'horta de Gandia, vora la costa. L'economia es basa en l'agricultura, íntegrament de regadiu, que utilitza les aigües de la sèquia de Palmera, derivada del riu d'Alcoi; els tarongers es conreen en règim de monocultiu. Predomina la petita explotació agrària. El sector terciari està representat per un puixant turisme a la costa. El poble és d'origen islàmic (fou lloc de moriscs de la fillola de Gandia) i està situat prop de la carretera de València a Alacant. Destaca l'església parroquial de la Concepció. Dins el terme hi ha el despoblat de Rafalsineu. Àrea comercial de Gandia.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmera, sèquia de la  (Baix Segura)  Canal de regadiu de la comarca

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmerar, el  (Alacant, Alacantí Estació de ferrocarril de Dénia a Alacant, al límit amb el terme del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palmerar, el  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Antiga quadra

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmeres, les  (Sueca, Ribera Baixa)  Caseria

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palmerola  (les Llosses, Ripollès Antic municipi: 20,64 km2, 1.095 m alt, agregat el 1991 a l'actual

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalmerola, Ignasi  (Barcelona, s. XIX - Roma, Itàlia, 1865)  Escultor

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palmerola, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1767

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmes, desert de les  (Benicàssim, Plana Alta)  Convent (1697)

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmes, les (Castelló de la Plana, Plana Alta Baixador del ferrocarril de València a Barcelona, prop del límit amb el terme de Benicàssim.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Palmes, marquesat de les  (Sardenya, Itàlia, 1627)  Títol, concedit a Lluís d'Aragall

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmes, serralada del desert de les  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Serralada

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palmés i Vilella, Ferran Maria  (Lleida, 1879 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1963)  Jesuïta

18 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Palmesano, El  (Palma de Mallorca, 3/oct/1855 - 9/mai/1857)  Periòdic polític i literari. Òrgan del Partit Constitucional Balear. Aparegut amb una periodicitat trisetmanal. Am el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari. El mar/1891 es fusionà amb "La Lealtad" -òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d'Antoni Maura a Mallorca- i formà "El Liberal Palmesano", portaveu del partit liberal fins al jul/1898.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPalmira, platja de  (Calvià, Mallorca Occidental)  Platges del nucli de Peguera

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palmireno, Llorenç  (Alcanyís, Aragó, 1514 – València, v 1580)  Humanista

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palmosa  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palol  (Elna, Rosselló)  Despoblat

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol, Berenguer de  Veure> Palou, Berenguer de.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol, Gausbert de  (Catalunya, s. XIII)  Noble. El 1220 es rebel·là contra el seu senyor, el comte d'Empúries. Aquest, Hug IV, el sotmeté, amb alguna col·laboració per part de Nunyo Sanç del Rosselló, amic i aliat del comte.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol de Farga  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Caseria, al nord del terme, a l'esquerra de la riera de la Farga.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalol de Fluvià  (Ventalló, Alt Empordà Antiga parròquia (Sant Genís de Palol) i actual masia, prop de Vila-robau (o Palol de Vila-robau).

27 CATALUNYA - MUNICIPI

Palol de Revardit  (Pla de l'Estany Municipi: 18,28 km2, 152 m alt, 370 hab (1999)

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol de Vila-sacra  (Vilatenim, Alt Empordà)  Poble, a la riba esquerra del Manol, aigua avall de Vilatenim. Eclesiàsticament depèn de Vila-sacra.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palol d'Onyar  (Quart d'Onyar, Gironès Poble

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Felip, Miquel de  (Girona, 1885 – 1965)  Escriptor

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Muntanyola, Miquel de  (Barcelona, 1953 - )  Poeta i narrador

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Poch, Pere de  (Girona, 1860 – 1935)  Poeta

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palol i Salellas, Pere de  (Girona, 1922 - nov/2005)  Arqueòleg. Fill de Miquel de Palol i Felip. Format a l'escola de la Universitat de Barcelona, fou nomenat catedràtic d'arqueologia de la Universitat de Valladolid (1956), d'on passà el 1970 a la de Barcelona com a catedràtic d'arqueologia paleocristiana, especialitat en la qual esdevingué la primera figura internacional. Realitzà nombroses excavacions, entre les quals cal destacar la necròpolis d'Agullana, el castrum visigòtic del puig Rom a Roses i, fora dels Països Catalans, la ciutat romana de Clunia, a Burgos. Entre moltes publicacions destaquen: La necrópolis de Agullana, Tarraco hispano-visigoda (1953), Spanienjunst der frühen Mittealters (1965), Arte hispánico de la época visigoda (1967), Arte paleocristiano (1969), etc.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalol Sabaldòria  (Vilafant, Alt Empordà)  Poble

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Paloma, la  (Bellreguard, Safor)  Barri marítim de la platja

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomar, Arnau de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Es destacà en la repoblació del Camp de Tarragona. En 1180 li fou cedida la vila de Riudoms perquè la poblés i hi bastís un castell.

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Palomar, el  (Vall d'Albaida Municipi: 8,10 km2, 313 m alt, 499 hab (1999)

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomar, Joan de  (Barcelona, s. XV)  Eclesiàstic i canonista. Fou ardiaca i vicari general del capítol de la catedral barcelonina. Amb Joan de Ragusa inaugurà el concili de Basilea (1431) i hi assistí el 1437 com a ambaixador d'Alfons el Magnànim. Teòleg competent, exercí missions pontifícies a Praga i Viena, i fou professor de la universitat d'aquesta última ciutat.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomar, Sant Andreu de  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Sant Andreu de Palomar

40 PAÍS VALENCIÀ - ART

Palomar, torre del  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)  Gran casa senyorial

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPalomares, Pere  (Oriola, Baix Segura, s. XV – 1521)  Dirigent agermanat. Escrivà d'ofici. El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l'armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola. Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva. Aconseguí amb armes la rendició d'Elx i el seu agermanament. Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d'Oriola. El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l'exèrcit reialista (batalla d'Oriola). Caigut presoner, fou esquarterat l'endemà de la rendició de la ciutat.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomaret  (Petrer, Valls del Vinalopó)  Partida i caseria, al sud-est del terme

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomars  (Agullent, Vall d'Albaida)  Veure> Alcullola de Palomars, l'

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomas, cova de Las  (Millars, Canal de Navarrès)  Cova natural

45 ALGUER - BIOGRAFIA

Palomba, Joan  (l'Alguer, 1876 – 1953)  Lingüista i mestre d'escola

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomer i Alsina, Josep  (Arenys de Mar, Maresme, 1885 – 1961)  Escriptor i eclesiàstic. Fou un dels impulsors de la restauració del monestir de Poblet. Alternà la història local amb narracions costumistes o llibres anecdòtics, alguns dels quals han estat molt controvertits. Entre d'altres, publicà: La tísica (1913), Fantasies (1914), Somniant (1914), Perfums d'Oda (1914), Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L'aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Un patge de Maria Antonieta (1917), Chopín a Arenys de Mar (1921), Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927), La decadència de Poblet (1929), etc. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", a "El Correo Catalán", a "La Hormiga de Oro" i a moltes altres publicacions.

47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaPalomera, la  (Andratx, Mallorca Occidental)  Antic lloc

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomera, pica  (Vall d'Aran)  Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera

49 CATALUNYA NORD/ANDORRA - GEOGRAFIA

Palomera, riu de la  (Alta Cerdanya / Andorra Nom de l'Arieja a la capçalera, on separa els dos territoris.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomera, sa  (Blanes, Selva)  Petit tombolo de la costa

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palomera, Sant Julià de  (les Llosses, Ripollès Veure> Sant Julià de Palomera

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palomera, serra  (Aiora, Vall de Cofrents Massís muntanyós (1.258 m alt), al sector occidental del terme, al límit amb Albacete (Castella).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palomo i Juez, Víctor  (Barcelona, 1948 – Girona, 1985)  Esportista

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palos  (Morella, Ports)  Masia, uns 6 km a l'est de la ciutat, prop seu hi ha l'església del Roser.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palos i Navarro, Enric  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1749 – València, 1814)  Erudit

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalou  (Granollers, Vallès Oriental)  Antic poble i actual barri (116 m alt)

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Vidrà, Ripollès)  Veïnat i antic terme

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Amer, Selva Veïnat, al sud de la vila, a la dreta de la riera d'Amer.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages Veure> Sant Daniel de Palou.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Mura, Bages Veure> Santa Creu de Palou.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palou  (Borriana, Plana Baixa Despoblat i partida, al nord-oest del terme.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou  (Llobera, Solsonès Casa i església (Santa Magdalena), al sector oriental del terme; l'església depèn de la parròquia de Sant Pere de Llobera.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVII)  Jurista. És autor d'al·legacions jurídiques remarcables.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalou, Berenguer de  (Catalunya, s. XII – Barcelona, 1241)  Bisbe de Barcelona (1212-41). Exercí càrrecs diplomàtics molt importants. Presidí una ambaixada que negociava a la cort de França el matrimoni (no realitzat) de Pere I el Catòlic amb la filla del rei francès Felip August, en un intent del monarca català de guanyar-se'l. Fou canceller de la Cúria catalanoaragonesa en el primer període del regnat de Jaume I.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Berenguer de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Prelat

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Palou, Berenguer de (o de Palol)  (Palou, Elna, Rosselló, s. XII)  Trobador

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Jurista

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Dalmau de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller i senyor del castell de Milany

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Guerau de  (Barcelona, s XIV - a 1387)  Llicenciat en lleis. Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya-Aragó deixà a Barcelona perquè s'ocupés dels afers de la guerra quan s'embarcà cap a Sardenya el 1354. Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d'obtenir la suspensió de les hostilitats. El 1370 el rei l'envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller. Posseïa la quadra de Vilanova.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Guerau de  (Barcelona, s. XIV - d 1415)  Ciutadà i cavaller

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalou, Guillem Arnau de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Jerònima  (Barcelona ?, s. XVI)  Dama culta

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou, Sant Jaume de  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Veure> Sant Jaume de Palou.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palou, Sibil·la de  ( ? , d 1231 - d 1280)  Vescomtessa de Bas (1247-80)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou de Sanaüja  (Florejacs, Segarra)  Poble (517 m alt)

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palou de Torà  (Massoteres, Segarra)  Poble

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou i Amengual, Francesc  (Palma de Mallorca, 1723 - Querétano, Mèxic, 1789)  Escriptor

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palou i Coll, Joan  (Palma de Mallorca, 1828 – 1906)  Advocat, polític i autor dramàtic

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalou i Rumí, Rosa  (Campanet, Mallorca, 1925 - )  Pintora. Ha fet gran nombre d'exposicions a Palma de Mallorca. També ha exposat a Barcelona i a diverses capitals espanyoles. Ha col·laborat a diverses exhibicions col·lectives.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palouet  (Massoteres, Segarra Veure> Palou de Torà.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palous  (Camarasa, Noguera)  Masia i antic terme, al sud del municipi, damunt un tossal, a l'esquerra del barranc de la Vall.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPals  (Baix Empordà Municipi: 25,75 km2, 55 m alt, 2.261 hab (2004). Situat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l'extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d'Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament. El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l'arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l'economia i ha beneficiat a d'altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d'ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l'antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l'homenatge, dita Torre de les Hores. Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pals, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Secundà l'infant Pere, el futur Pere el Gran, en les hostilitats sostingudes amb el comte Hug V d'Empúries, el 1276.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPalustre, Bernard  (Fontevrault-L'Abbaye, Anjou, França, 1870 – Perpinyà, 1907)  Arxiver

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paluzie i Borrell, Antoni  (Barcelona, 1899 – 1984)  Astrònom

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paluzie i Cantalozella, Esteve  (Olot, Garrotxa, 1806 – Barcelona, 1873)  Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals. El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà "El Instructor de la Juventud". Deixà, més endavant, l'escola per dedicar-se a l'edició de llibres de primer ensenyament. Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l'estat espanyol.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Paluziè i Tablé, Faustí  (València, 1833 – 1901)  Editor

Anar a:    Palme ]    [ Palmes ]    [ Palol i ]    [ Palomas ]    [ Palou ]    [ Palou, S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans