|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Càncer,
Jaume (Barbastre, Aragó,
1559 – Barcelona, 1631) Jurista i advocat
|
C
|
B
|
|
2
|
Cancerc,
Galceran de
( ? , s. XIV)
Militar
|
C
|
B
|
|
3
|
Cançó
d'amor i de guerra (Catalunya,
1926) Opereta catalana
|
C
|
L
|
|
4
|
Cançoner
musical de Barcelona (Barcelona,
1530 - ) Col·lecció de
composicions
|
C
|
L
|
|
5
|
Cançoner
popular de Mallorca (Illes
Balears, 1966 - ) Recull de
cançons
|
B
|
L
|
|
6
|
Cançoner
Vega-Aguiló (Catalunya,
1420 – 1430) Recull poètic
|
C
|
L
|
|
7
|
Cançoneret
de Ripoll (Ripoll, s.
XIV) Recull poètic
|
C
|
L
|
|
8
|
Cançoneret
Rovirola (Riudellots,
Gironès, 1507 – 1508) Aplec
de cançons
|
C
|
L
|
|
9
|
Cançons
de rem i de vela (Catalunya, 1921) Recull
|
C
|
L
|
|
10
|
Cançons
i danses (Catalunya, s.
XX) Conjunt de cançons
|
C
|
L
|
|
11
|
Candel
i Tortajada, Francesc (Cases
Altes, Racó, 1925 - Barcelona, 23/nov/2007) Escriptor.
Arribat d'infant a Barcelona, ha tractat el tema i els problemes de la immigració en novel·les
(Donde la ciudad cambia su nombre, 1957), assaigs i reportatges, traduïts la majoria al català per
R. Folch i Camarasa: Els altres catalans (1964),
Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el
senado (1979), Els altres catalans vint anys després (1985),
La nova pobresa (1988), Un ayuntamiento llamado ellos (1994). Fou senador a Madrid per
l'Entesa dels Catalans (1977-79) i regidor de cultura de l'ajuntament de
l'Hospitalet del Llobregat (1979-83).
|
V
|
B
|
|
12
|
Candel
i Vila, Rafael (Pamplona, Navarra, 1903 – Madrid, 1976)
Geoquímic
|
E
|
B
|
|
13
|
Candela,
festes de la (Valls, Alt Camp, 1791 - )
Festes solemnes de caràcter religiós i popular
|
C
|
C
|
|
14
|
Candela
i Pla, Manuel (València, 1847 – 1919)
Ginecòleg
|
V
|
B
|
|
15
|
Candell
Despoblat del mun. de Queixàs (Rosselló)
|
N
|
G
|
|
16
|
Candell,
el Veïnat del mun. de
Rupià (Baix Empordà)
|
C
|
G
|
|
17
|
Candell,
priorat de Antic
priorat del mun. de Vilamulaca (Rosselló)
|
N
|
H
|
|
18
|
Candi
i Casanovas, Càndid (Castelló
d'Empúries, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1911)
Compositor
|
C
|
B
|
|
19
|
Cándido
Pseudònim de l'escriptor Josep Martínez i
Ruiz, abans de fer servir el d'Azorín
|
C
|
B
|
|
20
|
Canedo
Coma del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)
|
C
|
G
|
|
21
|
Canejan
Municipi de la Vall
d'Aran: 906 m alt, 48,31 km2, 103 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
22
|
Canela,
Maria (Barcelona, s. XX
- ) Pianista
|
C
|
B
|
|
23
|
Canela,
Pau (Bràfim, Alt Camp,
s. XVIII - ? , s. XIX) Escriptor
|
C
|
B
|
|
24
|
Canela
i Garayoa, Mercè (Sant Guim de Freixenet, Segarra, 11/jul/1956 - )
Escriptora. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, ha guanyat els premis més importants a
Catalunya en aquest gènere. Entre les seves obres destaquen:
De qui és el bosc? (1976), El planeta dels set sols (1985),
El rastre de les bombolles (1990), S'ha de ser animal (1991),
Quan l'Eloi va ser músic (1993) i Els set enigmes de l'iris (1996).
|
C
|
B
|
|
25
|
Canell,
Jeroni ( ? , s. XV –
s. XVI) Frare hospitaler
|
C
|
B
|
|
26
|
Cañellas
i Balcells, Anton (Barcelona, 1923 - ) Polític
|
C
|
B
|
|
27
|
Cañellas
i Fonts, Gabriel (Palma de Mallorca, 1941 - )
Polític
|
B
|
B
|
|
28
|
Canelles
Poble del mun. de Navata (Alt Empordà)
|
C
|
G
|
|
29
|
Canelles
Caseriu del mun. de Benissa (Marina Baixa)
|
V
|
G
|
|
30
|
Canelles
Antiga quadra del mun. de l'Aranyó (Segarra)
|
C
|
G
|
|
31
|
Canelles
Caseriu del mun. d'Os de Balaguer (Noguera)
|
C
|
G
|
|
32
|
Canelles,
Berenguer de ( ? , s. XIII) Cavaller
|
C
|
B
|
|
33
|
Canelles,
Bertran de ( ? , s.
XIII – s. XIV) Cavaller
|
C
|
B
|
|
34
|
Canelles,
Bertran de ( ? , s.
XIII) Cavaller
|
C
|
B
|
|
35
|
Canelles,
Bertran de (País
Valencià, s. XIV) Cavaller
|
V
|
B
|
|
36
|
Canelles,
Bertran de ( ? , s. XIV
– s. XV) Cavaller
|
C
|
B
|
|
37
|
Canelles
de Segre Poble del mun.
de Fígols d'Organyà (Alt Urgell)
|
C
|
G
|
|
38
|
Canelles
i Carreres, Agustí (Alpens, Osona, 1765 - Alella, Maresme, 1818)
Matemàtic i religiós
|
C
|
B
|
|
39
|
Canelobres,
cova dels Cova natural del mun. de Busot (Alacantí)
|
V
|
G
|
|
40
|
Canes,
coll de Depressió, als
mun. de Ridaura (Garrotxa) i Vallfogona de Ripollès (Ripollès)
|
C
|
G
|
|
41
|
Canes,
el Vilar de Veure>
Vilar
de Canes (Alt
Maestrat)
|
V
|
G
|
|
42
|
Canes,
serra d'en Alineació
muntanyosa de la comarca del Baix Maestrat
|
V
|
G
|
|
43
|
Canessia,
sa Possessió del mun.
d'Alaior (Menorca)
|
B
|
G
|
|
44
|
Canet
Caseriu del mun. del Castell de Guadalest (Marina Baixa)
|
V
|
G
|
|
45
|
Canet
Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)
|
V
|
G
|
|
46
|
Canet,
Antoni ( ? , s. XIV - a
1431) Escultor
|
C
|
B
|
|
47
|
Canet,
Antoni (Catalunya, s.
XV – Illes Balears, s. XV) Escultor
|
C
|
B
|
|
48
|
Canet,
Arnau de (Catalunya, s.
XIV) Noble
|
C
|
B
|
|
49
|
Canet,
Berenguer de (Rosselló,
s. XII) Noble
|
N
|
B
|
|
50
|
Canet,
cova de Jaciment
paleontològic del Pliocè quaternari de l'illa de Mallorca
|
B
|
H
|
|
51
|
Canet,
Esclaramonda de (Catalunya, s. XIV - d 1354)
Dama
|
C
|
B
|
|
52
|
Canet,
Ferrer de (Catalunya,
s. XIV - ? , d 1347) Senyor
|
C
|
B
|
|
53
|
Canet,
Gilabert de (Rosselló,
s. XIV – s. XV) Senyor
|
N
|
B
|
|
54
|
Canet,
Guillem de (Rosselló,
s. XIII) Senyor. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de
Guillem de Castellnou quan aquest n'era absent, per haver acompanyat a París l'infant Pere, el futur
Pere II el Gran. Es trobava assetjant el castell de
Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l'infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l'infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat. Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de
Desclot, narrador de l'esdeveniment. En 1279, com d'altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d'homenatge fet per
Jaume II de Mallorca a Pere
II.
|
N
|
B
|
|
55
|
Canet,
Guillem de (Rosselló,
s. XII) Noble
|
N
|
B
|
|
56
|
Canet,
Guillem de (Rosselló,
s. XIII – s. XIV) Noble
|
N
|
B
|
|
57
|
Canet,
Jaume (Illes
Balears,
s. XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d'ells relatius al dret foral.
|
B
|
B
|
|
58
|
Canet,
Joan Baptista (Lleida,
s. XVII – 1649) Jurista
|
C
|
B
|
|
59
|
Canet,
Josep (Calaf, Anoia, s.
XVIII – s. XIX) Metge i
polític
|
C
|
B
|
|
60
|
Canet, Maria de
(Catalunya, s. XIV) Dama
|
C |
B |
|
61
|
Canet, Martí de
( ? , s. XIII) Cortesà |
C |
B |
|
62
|
Canet, Pere Joan
(Illes Balears, s. XVII) Jurista |
B |
B |
|
63
|
Canet, Ramon de
(Catalunya, s. XIII - ? , s. XIII) Senyor
de Canet |
C |
B |
|
64
|
Canet, Ramon de
( ? , s. XIII – s. XIV) Noble |
C |
B |
|
65
|
Canet, Ramon de
( ? , s. XIV) Noble
|
C |
B |
|
66
|
Canet, vescomtat
de Territori de Catalunya,
creat el 1321 |
C |
H |
|
67
|
Canet d'Adri
Municipi del Gironès: 217 m alt, 45,19 km2, 522 hab (1999) |
C |
M |
|
68
|
Canet de Berenguer
Municipi del Camp de Morvedre: 8 malt, 3,81 km2, 2.216 hab (1999) |
V |
M |
|
69
|
Canet de Mar
Municipi del Maresme: 15 m alt, 6,2 km2, 9.852 hab (1999) |
C |
M |
|
70
|
Canet de Mar, Gabriel de
(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí
|
C |
B |
|
71
|
Canet de Mar, vescomtat de Títol atorgat el 1875 a Josep Baró i
Blanxart |
C |
H |
|
72
|
Canet de Rosselló
Municipi del Rosselló: 10 m alt, 22,39 km2, 10.182 hab (1999) |
N |
M |
|
73
|
Canet de Verges
Poble del mun. de la Tallada d'Empordà (Baix Empordà) |
C |
G |
|
74
|
Canet i Famades, Bonaventura (Sarrià, Barcelona, s. XVII – Barcelona, 1746)
Corredor d'orella |
C |
B |
|
75
|
Canet i Font, Ramon
(Palma de Mallorca, 1950 - ) Pintor
|
B |
B |
|
76
|
Canet lo Roig
Municipi del Baix Maestrat: 329 m alt, 68,7 km2, 914 hab (1999) |
V |
M |
|
77
|
Canet lo Roig, Mestre de
( ? , s. XVI) Pintor |
V |
B |
|
78
|
Canfranc, dieta de
(Canfranc, Aragó, 1154) Assemblea de
bisbes i nobles de Bearn
|
E |
H |
|
79
|
Canfranc, pacte de
(Canfranc, Aragó, 1288) Acord signat per
Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d'Anglaterra i Carles II d'Anjou, per tal d'acabar la lluita per la possessió de
Sicília. Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d'ostatges, dels dos fills del d'Anjou, i del pagament d'una fiança de 27.000 marcs d'argent. L'acord fracassà per l'oposició del papa Nicolau IV. |
E |
H |