|
|
|
Anar a: [ Canc ] [ Candela ] [ Canell ] [ Canes ] [ Canet, G ] [ Canet d ] Ningú no pot sospitar quantes idioteses polítiques s'han evitat gràcies a la falta de diners. (Charles M. de Talleyrand) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Càncer, Jaume (Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631) Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d'acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors. És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l'estudi del dret català. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cancerc, Galceran de (Catalunya, s. XIV) Militar. Prengué part a l'expedició de l'infant Alfons, fill de Jaume II, per conquerir Sardenya (1323). El 1324, com a capità de l'infant, es féu càrrec del castell de Montagut. 80 CATALUNYA - CULTURA Cançó, Nova (Països Catalans) Veure> Nova Cançó. 3 CATALUNYA - LITERATURA Cançó d'amor i de guerra (Catalunya, 1926) Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16/abr/1926. L'acció se situa al Vallespir, a la fi del s. XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l'Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors. Ha estat l'obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961 4 CATALUNYA - LITERATURA
5 ILLES BALEARS - LITERATURA Cançoner popular de Mallorca (Illes Balears, 1966 - ) Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà. Publicat per l'editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll. Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues. És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món. 6 CATALUNYA - LITERATURA Cançoner Vega-Aguiló (Catalunya, 1420 – 1430) Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8). Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s'estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del s. XIV i primers anys del regnat d'Alfons el Magnànim. Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Jacme Rovira, Pere Marc, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Jordi de Sant Jordi, Arnau Marc, Francesc de la Via i d'altres. 7 CATALUNYA - LITERATURA Cançoneret de Ripoll (Ripoll, s. XIV) Recull poètic contingut al manuscrit 129 de Ripoll. Fou copiat en una data posterior al 1346 (any en què s'encunyà el florí aragonès, esmentat en una composició) i conté divuit poesies, la majoria anònimes, precedides d'un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà i un tractat anònim sobre gèneres poètics. Les d'autor conegut corresponen al capellà de Bolquera, Dalmau de Castellnou, Pere Alemany, Hugó Prior i Francesc. El conjunt, on abunden els temes d'església i convent tractats amb la frescor i sovint la picardia de la poesia popular tradicional, se situa a mig camí entre els últims trobadors i els grans poetes catalans dels s. XIV i XV. 8 CATALUNYA - LITERATURA Cançoneret Rovirola (Riudellots, Pla de l'Estany, 1507 – 1508) Aplec de cançons nadalenques conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 111). Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola. Ultra les peces de tema nadalenc, hi abunden les llaors i les invocacions a la Mare de Déu. Dues d'elles desenrotllen temes de la Passió. Quatre, almenys, es relacionen amb el teatre nadalenc. Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca. Una de les poesies sembla d'origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farçida (escrita en llatí i amb comentaris en català); la resta és en català. Ha estat editat per E.C. Girbal (1889-92), per Ernest Moliné i Brasés (segurament el 1906) i per Josep Romeu (1949). 9 CATALUNYA - LITERATURA
10 CATALUNYA - LITERATURA Cançons i danses (Catalunya, s. XX) Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques. Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L'element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l'obra. 11 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Candel i Vila, Rafael (Pamplona, Navarra, 1903 – Madrid, 1976) Geoquímic. Fou un dels fundadors de l'Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l'Institut Ausias March (1933-39). Exiliat a França, li fou concedit el títol d'enginyer geòleg de l'Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d'Estrasburg. De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950). Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona. És autor de nombrosos treballs d'investigació i de traduccions. 13 CATALUNYA - CULTURA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Candela i Pla, Manuel (València, 1847 – 1919) Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d'obstetricia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902. Va ésser un dels fundadors de "Crónica Médica" (1874-88) i director d'"El Progreso ginecológico y Pediatra" (1885). 15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Candell (Queixàs, Rosselló) Despoblat, situat als Aspres, damunt la riba dreta del Bolès. L'església parroquial de Sant Ponç és romànica. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Candell, el (Rupià, Baix Empordà) Veïnat. 17 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Candell, priorat de (Vilamulaca, Rosselló) Antic priorat (Sant Miquel de Candell), depenent de l'abadia de Sant Andreu de Sureda. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Candi i Casanovas, Càndid (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1911) Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines, va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes. Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de conçons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cándido Pseudònim de l'escriptor Josep Martínez i Ruiz, que utilitzà (1894-95) abans de fer servir el d'Azorín. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canela, Maria (Barcelona, s. XX - ) Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya. Membre de l'Agrupació de Música de Cambra de Barcelona. Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canela, Pau (Bràfim, Alt Camp, s. XVIII - Catalunya, s. XIX) Escriptor. Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l'arbre de la llibertat, atac a la ideologia liberal. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canela i Garayoa, Mercè (Sant Guim de Freixenet, Segarra, 11/jul/1956 - ) Escriptora. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, ha guanyat els premis més importants a Catalunya en aquest gènere. Entre les seves obres destaquen: De qui és el bosc? (1976), El planeta dels set sols (1985), El rastre de les bombolles (1990), S'ha de ser animal (1991), Quan l'Eloi va ser músic (1993) i Els set enigmes de l'iris (1996). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canell, Jeroni (Catalunya, s XV – s XVI) Frare hospitaler. Fou castellà d'Amposta, fortalesa pertanyent a l'orde, en 1522-24. Residí alguns temps a Rodes, gran reducte dels santjoanistes. A la seva casa en aquella illa posà la divisa Tot per lo millor, que s'ha conservat. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cañellas i Fonts, Gabriel (Palma de Mallorca, 1941 - ) Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s'afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Balears (1980). Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al jul/1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d'irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canelles (Navata, Alt Empordà) Poble, a l'esquerra del Fluvià. L'antiga parròquia de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de la Grassa, depèn de la de Romanyà de Besalú. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canelles (Benissa, Marina Alta) Caseriu, al vessant oriental de la serra de Bèrnia. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canelles (Plans de Sió, Segarra) Antiga quadra de l'antic mun. de l'Aranyó, al sud del terme. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canelles (Os de Balaguer, Noguera) Caseriu i antiga quadra, a l'antic terme de Tragó de Noguera, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canelles, Bertran de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Potser germà de Berenguer de Canelles. Col·laborà amb eficàcia a la presa de València (1238). Jaume I el Conqueridor el recompensà amb una donació de deu jovades de conreu, i algunes cases i uns horts a la ciutat. El seu llinatge havia de tenir diversos membres de fama. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canelles, Bertran de (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Cavaller. Participà en la mort del justícia d'Aragó (1274) i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona, amb el qual intervingué posteriorment en diverses lluites nobiliàries. Retornat a la gràcia reial, participà en l'expedició de Pere II el Gran a Barbària i Sicília (1282) i en la defensa de Catalunya contra la invasió francesa (1285). Serví d'enllaç entre Alfons II el Franc i Jaume I de Sicília (1286-91), i fou conseller d'aquest darrer, tutor dels seus fills, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València (1303-04). 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Canelles, Bertran de (País Valencià, s. XIV) Cavaller. El 1347 es distingí entre els partidaris de la Unió alçada contra l'autoritat de Pere III. Prengué part als combats per imposar-se als reialistes que dirigia Pere de Xèrica. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canelles, Bertran de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1397, quan el rei Martí l'Humà, tornat de Sicília per cenyir la corona deixada per Joan I, es trobava sojornant a Avinyó prop del papa Benet XIII, Canelles anà a visitar el monarca per fer-li una primera relació de la situació als seus estats. 81 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Canelles, pantà de (Noguera / Ribagorça) Embassament de la Noguera Ribagorçana, el més gran de la conca del riu (716 milions de m3), les cues del qual, a causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, malgrat les previsions, no arriben, a l'altura de Casserres del Castell, al riu Guart, i del Pont de Montanyana, a la Noguera. La central de Canelles (el salt té 96 m), de l'ENHER, té una potència instal·lada de 150.000 kW i una producció anual mitjana de 110 milions de kWh. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canelles i Carreres, Agustí (Alpens, Osona, 1765 - Alella, Maresme, 1818) Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l'orde de trinitaris calçats després d'un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l'Escola de Nàutica de Barcelona. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805). Durant la invasió francesa formà part de l'exèrcit espanyol i s'hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d'aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès. Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814). 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canelobres, cova dels (Busot, Alacantí) Cova natural, de grans dimensions i d'origen càrstic. L'entrada s'obre en un coster, després d'una rampa descoberta d'uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó; conté formacions d'estalactites i d'estalagmites, força desenvolupades. Fou explorada durant la primera meitat del s. XIX i oberta al turisme vers el 1963. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canes, coll de (Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona (Ripollès) i de Ridaura (Garrotxa), entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d'Olot a Ripoll. Una llegenda originada al s XIII afirma l'existència d'un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l'ajuda d'un mirall (la fera hauria mort d'espant en veure-s'hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l'ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canes, el Vilar de (Alt Maestrat) Veure> el Vilar de Canes. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Canessia, sa (Alaior, Menorca) Possessió (o ses Canessies), al sector de Migjorn, en una plana prop de la costa; la platja de sa Canessia és prolongació de la de son Bou. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canet (Guadalest, Marina Baixa) Caseriu, al sud de la vila. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Canet (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, al sector septentrional de la plana regada. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Antoni (Catalunya, s. XIV - a 1431) Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona, on tallà el sepulcre del bisbe Ramon d'Escales (1411), amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d'alabastre íntegrament conservada que acredita l'autor com una dels millors escultors catalans de l'època. També és obra seva el portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca (1397). Essent mestre de la catedral d'Urgell, el 1417 aconsellà la nau única en la reunió que decidí la continuació de la catedral de Girona. El 1406 havia acceptat l'encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l'església de Santa Maria de Tamarit de Llitera. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Antoni (Catalunya, s. XV – Illes Balears, s. XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s'establí a Mallorca. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Arnau de (Catalunya, s XIV) Noble. Servidor de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya per reincorporar el Rosselló i desposseir Jaume III de Mallorca (1344). Avançà amb Gilabert de Centelles fins a prop de Perpinyà, on restà guarnint una casa fortificada que serví de posició avançada. Hi lliurà accions favorables fins a l'arribada del gros de l'exèrcit reial. 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Berenguer de (Rosselló, s. XII) Noble. Primer membre d'aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d'un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV. 50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Esclaramonda de (Catalunya, s XIV - d 1354) Dama. Era pubilla del vescomte de Canet. Es casà amb Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa. El vescomtat de Canet passà així als Fenollet. Fills seus foren Pere, vescomte, Hug, bisbe de Vic i de València, Bertran, regent de la governació de Mallorca, Constança, casada amb Pere Galceran de Pinòs, i Timbor, que es maridà amb Bernat de Cabrera. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Ferrer de (Catalunya, s. XIV - d 1347) Noble i diplomàtic. Senyor de la casa de Canet (Maresme). Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera. Fou conseller dels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, els quals representà en diverses ocasions com a ambaixador. Col·laborà en la preparació diplomàtica de l'annexió del regne de Mallorca (1341) i en les campanyes de conquesta (1343-45). Fou apartat dels seus càrrecs per les pressions dels unionistes aragonesos (1347). 53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Gilabert de (Rosselló, s. XIV – s. XV) Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet. Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d'Armanyac (1389-90). Durant l'interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d'obtenir la successió de Joan I per la força. Participà en l'aixecament de Jaume d'Urgell contra Ferran d'Antequera (1413). 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet,
Guillem de
(Rosselló,
s. XIII) Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (II) de Canet.
En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de
Guillem de Castellnou quan aquest n'era absent, per haver acompanyat a París l'infant Pere, el futur
Pere II el Gran. Es trobava assetjant el castell de
Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l'infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l'infant, Guillem de Canet 55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Guillem de (Rosselló, s XIII -s XIV) Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l'homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II. Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l'infant Alfons en 1323-24. Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Guillem de (Rosselló, s. XIII – s. XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Canet, Jaume (Illes Balears, s. XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d'ells relatius al dret foral. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Joan Baptista (Lleida, s. XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Josep (Calaf, Anoia, s. XVIII – s. XIX) Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals. En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats. El 1813 inicià la publicació d'un periòdic antiliberal "Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón" en oposició a "La Aurora Patriótica Mallorquina". 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet, Maria de (Catalunya, s. XIV) Dama. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug Folc I. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Canet, Pere Joan (Illes Balears, s. XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l'antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662. 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Ramon de (Rosselló, s. XIII) Senyor de Canet. Fill de Guillem (I) i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda. Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç, comte del Rosselló, el 1229. L'any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I al primer viatge de tornada des de l'illa. El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa. El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (II) de Canet i Pere de Domanova. 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Ramon de (Rosselló, s XIII – s XIV) Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d'Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca. El 1302 era un dels signants de l'acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya-Aragó. Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Canet, Ramon de (Rosselló, s XIV) Noble. Fill de Ramon de Canet. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l'illa fou envaïda per Pere III. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d'allí, a les seves terres rosselloneses. Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip de Castro, s'avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III. De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l'armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d'hostilitats. Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l'incorporà a l'exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d'anexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori. A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d'Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA
67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet de Mar, Gabriel de (Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680) Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial. Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Canet de Mar, vescomtat de (Catalunya) Títol atorgat el 1875 a Josep Baró i Blanxart. 72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Canet de Verges (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà) Poble, al sud-est del cap del municipi, a la plana al·luvial de l'esquerra del Ter, entre Verges i Ullà. L'església parroquial és dedicada a sant Mateu. Formà part del comtat d'Empúries dins la batllia de Verges. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Canet i Famades, Bonaventura (Sarrià, Barcelona, s. XVII – Barcelona, 1746) Corredor d'orella i fabricant d'indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s'associà vers el 1739- de la primera fàbrica d'indianes, la més important de l'època, creada a Barcelona el 1738. Féu progressar la fabricació d'indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743. En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l'empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s'establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
76 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Canet lo Roig, Mestre de (País Valencià, s. XVI) Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, v1530), Onda i Cortes d'Arenós. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Canfranc, dieta de (Canfranc, Aragó, 1154) Assemblea de bisbes i nobles de Biarn, els quals designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V. 79 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Canfranc, pacte de (Canfranc, Aragó, 28/oct/1288) Acord signat per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d'Anglaterra i Carles II d'Anjou, per tal d'acabar la lluita per la possessió de Sicília. Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d'ostatges, dels dos fills del d'Anjou, i del pagament d'una fiança de 27.000 marcs d'argent. L'acord fracassà per l'oposició del papa Nicolau IV.
Anar
a: [ Canc ]
[ Candela ] [ Canell ]
[ Canes ] [ Canet,
G ]
[ Canet d ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Candel
i Tortajada, Francesc
