|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Canc ] [ Candela ] [ Canell ] [ Canes ] [ Canet, G ] [ Canet d ] Des de Càncer, Jaume fins a Canfranc, pacte de
1 CAT BIO Càncer, Jaume (Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631) Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d'acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors. És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l'estudi del dret català. 2 CAT BIO Cancerc, Galceran de (Catalunya, s. XIV) Militar. Prengué part a l'expedició de l'infant Alfons, fill de Jaume II, per conquerir Sardenya (1323). El 1324, com a capità de l'infant, es féu càrrec del castell de Montagut. 80 CAT CUL Cançó, Nova (Països Catalans) Veure> Nova Cançó.
4 CAT LIT Cançoner musical de Barcelona (Barcelona, 1530) Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454). Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d'autors hispànics i en part obra de neerlandesos. Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria. 5 BAL LIT Cançoner popular de Mallorca (Illes Balears, 1966 - ) Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà. Publicat per l'editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll. Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues. És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món. 6 CAT LIT Cançoner Vega-Aguiló (Catalunya, 1420 – 1430) Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8). Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s'estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del s. XIV i primers anys del regnat d'Alfons el Magnànim. Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Jacme Rovira, Pere Marc, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Jordi de Sant Jordi, Arnau Marc, Francesc de la Via i d'altres. 7 CAT LIT Cançoneret de Ripoll (Ripoll, s. XIV) Recull poètic contingut al manuscrit 129 de Ripoll. Fou copiat en una data posterior al 1346 (any en què s'encunyà el florí aragonès, esmentat en una composició) i conté divuit poesies, la majoria anònimes, precedides d'un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà i un tractat anònim sobre gèneres poètics. Les d'autor conegut corresponen al capellà de Bolquera, Dalmau de Castellnou, Pere Alemany, Hugó Prior i Francesc. El conjunt, on abunden els temes d'església i convent tractats amb la frescor i sovint la picardia de la poesia popular tradicional, se situa a mig camí entre els últims trobadors i els grans poetes catalans dels s. XIV i XV.
9 CAT LIT Cançons de rem i de vela (Catalunya, 1921) Recull de poemes de Josep M. de Sagarra. Publicat el 1923. Està format per vint-i-dues cançons i dues balades i hi descriu, sense mitificacions ni idealismes, el paisatge de la costa empordanesa. Pertany a l'època que la influència maragallana i la del postromanticisme són més evidents en la seva obra. La seva poesia -molt inspirada en les fonts tradicionals- aconseguí un to molt personal, exuberant d'imatges i de sensualitat. 10 CAT LIT Cançons i danses (Catalunya, s. XX) Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques. Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L'element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l'obra.
13 CAT CUL Candela, festes de la (Valls, Alt Camp, 1791 - ) Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat cada deu anys, des del 1791 (que fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d'una pesta), en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911). 14 VAL BIO Candela i Pla, Manuel (València, 1847 – 1919) Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d'obstetricia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902. Va ésser un dels fundadors de "Crónica Médica" (1874-88) i director d'"El Progreso ginecológico y Pediatra" (1885). 15 NOR HIS Candell (Queixàs, Rosselló) Despoblat, situat als Aspres, damunt la riba dreta del Bolès. L'església parroquial de Sant Ponç és romànica. 16 CAT GEO Candell, el (Rupià, Baix Empordà) Veïnat. 17 NOR HIS Candell, priorat de (Vilamulaca, Rosselló) Antic priorat (Sant Miquel de Candell), depenent de l'abadia de Sant Andreu de Sureda. 18 CAT BIO Candi i Casanovas, Càndid (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1911) Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines, va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes. Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de conçons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).
20 CAT GEO Canedo (Lladorre, Pallars Sobirà) Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l'estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente. La cresta de Anedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
22 CAT BIO Canela, Maria (Barcelona, s. XX - ) Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya. Membre de l'Agrupació de Música de Cambra de Barcelona. Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts. 23 CAT BIO Canela, Pau (Bràfim, Alt Camp, s. XVIII - Catalunya, s. XIX) Escriptor. Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l'arbre de la llibertat, atac a la ideologia liberal. 24 CAT BIO Canela i Garayoa, Mercè (Sant Guim de Freixenet, Segarra, 11/jul/1956 - ) Escriptora. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, ha guanyat els premis més importants a Catalunya en aquest gènere. Entre les seves obres destaquen: De qui és el bosc? (1976), El planeta dels set sols (1985), El rastre de les bombolles (1990), S'ha de ser animal (1991), Quan l'Eloi va ser músic (1993) i Els set enigmes de l'iris (1996). 25 CAT BIO Canell, Jeroni ( ? , s. XV – s. XVI) Frare hospitaler
27 BAL BIO Cañellas i Fonts, Gabriel (Palma de Mallorca, 1941 - ) Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s'afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Balears (1980). Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al jul/1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d'irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller. 28 CAT GEO Canelles (Navata, Alt Empordà) Poble, a l'esquerra del Fluvià. L'antiga parròquia de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de la Grassa, depèn de la de Romanyà de Besalú. 29 VAL GEO Canelles (Benissa, Marina Alta) Caseriu, al vessant oriental de la serra de Bèrnia. 30 CAT GEO Canelles (Plans de Sió, Segarra) Antiga quadra de l'antic mun. de l'Aranyó, al sud del terme. 31 CAT GEO Canelles (Os de Balaguer, Noguera) Caseriu i antiga quadra, a l'antic terme de Tragó de Noguera, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles. 32 CAT BIO Canelles, Berenguer de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Amb els més antics dels Bertrans, probablement germà seu, participà a la conquesta de València a les ordres de Jaume I. Aquest li féu algunes donacions als repartiments. 33 CAT BIO Canelles, Bertran de (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Cavaller. Participà en la mort del justícia d'Aragó (1274) i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona, amb el qual intervingué posteriorment en diverses lluites nobiliàries. Retornat a la gràcia reial, participà en l'expedició de Pere II el Gran a Barbària i Sicília (1282) i en la defensa de Catalunya contra la invasió francesa (1285). Serví d'enllaç entre Alfons II el Franc i Jaume I de Sicília (1286-91), i fou conseller d'aquest darrer, tutor dels seus fills, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València (1303-04).
35 VAL BIO Canelles, Bertran de (País Valencià, s. XIV) Cavaller. El 1347 es distingí entre els partidaris de la Unió alçada contra l'autoritat de Pere III. Prengué part als combats per imposar-se als reialistes que dirigia Pere de Xèrica. 36 CAT BIO Canelles, Bertran de ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 81 CAT/FRA GEO Canelles, pantà de (Noguera / Ribagorça) Embassament de la Noguera Ribagorçana, el més gran de la conca del riu (716 milions de m3), les cues del qual, a causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, malgrat les previsions, no arriben, a l'altura de Casserres del Castell, al riu Guart, i del Pont de Montanyana, a la Noguera. La central de Canelles (el salt té 96 m), de l'ENHER, té una potència instal·lada de 150.000 kW i una producció anual mitjana de 110 milions de kWh. 37 CAT GEO Canelles de Segre (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Poble, prop de la confluència del riu de Canelles (que neix als vessants occidentals del coll de Barnús) amb el riu de Perles, afluent del Segre. La seva parròquia ja és esmentada el 830. 38 CAT BIO Canelles i Carreres, Agustí (Alpens, Osona, 1765 - Alella, Maresme, 1818) Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l'orde de trinitaris calçats després d'un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l'Escola de Nàutica de Barcelona. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805). Durant la invasió francesa formà part de l'exèrcit espanyol i s'hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d'aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès. Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814). 39 VAL GEO Canelobres, cova dels (Busot, Alacantí) Cova natural, de grans dimensions i d'origen càrstic. L'entrada s'obre en un coster, després d'una rampa descoberta d'uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó; conté formacions d'estalactites i d'estalagmites, força desenvolupades. Fou explorada durant la primera meitat del s. XIX i oberta al turisme vers el 1963.
41 VAL GEO Canes, el Vilar de (Alt Maestrat) Veure> el Vilar de Canes. 42 VAL GEO Canes, serra d'en (Baix Maestrat) Alineació muntanyosa (715 m alt), que forma part de les Talaies d'Alcalà, termenal dels municipis de Alcalà de Xivert, la Salzedella i Santa Magdalena de Polpís. 43 BAL GEO Canessia, sa (Alaior, Menorca) Possessió (o ses Canessies), al sector de Migjorn, en una plana prop de la costa; la platja de sa Canessia és prolongació de la de son Bou. 44 VAL GEO Canet (Guadalest, Marina Baixa) Caseriu, al sud de la vila. 45 VAL GEO Canet (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, al sector septentrional de la plana regada. 46 CAT BIO Canet, Antoni (Catalunya, s. XIV - a 1431) Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona, on tallà el sepulcre del bisbe Ramon d'Escales (1411), amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d'alabastre íntegrament conservada que acredita l'autor com una dels millors escultors catalans de l'època. També és obra seva el portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca (1397). Essent mestre de la catedral d'Urgell, el 1417 aconsellà la nau única en la reunió que decidí la continuació de la catedral de Girona. El 1406 havia acceptat l'encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l'església de Santa Maria de Tamarit de Llitera. 47 CAT BIO Canet, Antoni (Catalunya, s. XV – Illes Balears, s. XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s'establí a Mallorca. 48 CAT BIO Canet, Arnau de (Catalunya, s. XIV) Noble 49 NOR BIO Canet, Berenguer de (Rosselló, s. XII) Noble. Primer membre d'aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d'un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV. 50 BAL HIS Canet, cova de (Mallorca) Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari 51 CAT BIO Canet, Esclaramonda de (Catalunya, s. XIV - d 1354) Dama
53 NOR BIO Canet, Gilabert de (Rosselló, s. XIV – s. XV) Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet. Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d'Armanyac (1389-90). Durant l'interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d'obtenir la successió de Joan I per la força. Participà en l'aixecament de Jaume d'Urgell contra Ferran d'Antequera (1413). 54 NOR BIO Canet, Guillem de (Rosselló, s. XIII) Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (II) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n'era absent, per haver acompanyat a París l'infant Pere, el futur Pere II el Gran. Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l'infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l'infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat. Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l'esdeveniment. En 1279, com d'altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d'homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II. 55 NOR BIO Canet, Guillem de (Rosselló, s. XII) Noble 56 NOR BIO Canet, Guillem de (Rosselló, s. XIII – s. XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic. 57 BAL BIO Canet, Jaume (Illes Balears, s. XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d'ells relatius al dret foral. 58 CAT BIO Canet, Joan Baptista (Lleida, s. XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
60 CAT BIO Canet, Maria de (Catalunya, s. XIV) Dama. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug Folc I. 61 CAT BIO Canet, Martí de (Catalunya, s. XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d'aquest. 62 BAL BIO Canet, Pere Joan (Illes Balears, s. XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l'antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662. 63 NOR BIO Canet, Ramon de (Rosselló, s. XIII) Senyor de Canet. Fill de Guillem (I) i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda. Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç, comte del Rosselló, el 1229. L'any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I al primer viatge de tornada des de l'illa. El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa. El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (II) de Canet i Pere de Domanova. 64 CAT BIO Canet, Ramon de ( ? , s. XIII – s. XIV) Noble 65
CAT BIO Canet, Ramon de
( ? , s. XIV) Noble
71 CAT HIS Canet de Mar, vescomtat de (Catalunya) Títol atorgat el 1875 a Josep Baró i Blanxart.
73 CAT GEO Canet de Verges (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà) Poble, al sud-est del cap del municipi, a la plana al·luvial de l'esquerra del Ter, entre Verges i Ullà. L'església parroquial és dedicada a sant Mateu. Formà part del comtat d'Empúries dins la batllia de Verges. 74 CAT BIO Canet i Famades, Bonaventura (Sarrià, Barcelona, s. XVII – Barcelona, 1746) Corredor d'orella i fabricant d'indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s'associà vers el 1739- de la primera fàbrica d'indianes, la més important de l'època, creada a Barcelona el 1738. Féu progressar la fabricació d'indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743. En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l'empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s'establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola.
77 VAL BIO Canet lo Roig, Mestre de (País Valencià, s. XVI) Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, v1530), Onda i Cortes d'Arenós. 78 COR HIS Canfranc, dieta de (Canfranc, Aragó, 1154) Assemblea de bisbes i nobles de Biarn, els quals designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V. 79 COR HIS Canfranc, pacte de (Canfranc, Aragó, 28/oct/1288) Acord signat per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d'Anglaterra i Carles II d'Anjou, per tal d'acabar la lluita per la possessió de Sicília. Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d'ostatges, dels dos fills del d'Anjou, i del pagament d'una fiança de 27.000 marcs d'argent. L'acord fracassà per l'oposició del papa Nicolau IV.
Des de Càncer, Jaume fins a Canfranc, pacte de l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Canc ] [ Candela ] [ Canell ] [ Canes ] [ Canet, G ] [ Canet d ]
|
|
|
