1

2

1

Beredera, coma  Coma de la vall de Toran (Canejan, Vall d'Aran)

C

G

2

Beremund  (Catalunya, s. X – s. XI)  Vescomte d'Osona i de Cardona

C

B

3

Beremund  Altre nom amb què és conegut Bermon, vescomte d'Osona

C

B

4

Berén  Poble del mun. de Noves de Segre (Alt Urgell)

C

G

5

Berenguer  (Catalunya, s. X - Albesa, Noguera, 1003)  Bisbe d'Elna (993-1003). Fill d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, i de la comtessa Ermengarda. Documentat el 993 en la consagració de Riuferrer, al Vallespir, i el 1003 en la de Sant Pere de Besalú. Morí a Albesa, en la lluita contra una ràtzia d'Abd al-Malik al-Muzaffa.

C

B

6

Berenguer  ( ? , s. X - d 1027)  Bisbe d'Elna (v.1019-v.1031)

C

B

7

Berenguer  ( ? , s. X – 1053)  Bisbe d'Elna (1031-53)

C

B

8

Berenguer  (Catalunya, s. XI - a 1050)  Noble

C

B

9

Berenguer  (Catalunya, s. XI - Barcelona ?, 1069)  Prelat

C

B

10

Berenguer  ( ? , s. XI – v. 1098)  Senyor de Peralada

C

B

11

Berenguer  ( ? , s. XII – s. XIII)  Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona

C

B

12

Berenguer  (Catalunya, s. XI)  Fill d'Ermengol III d'Urgell

C

B

13

Berenguer, Joan  (València, s. XV)  Orfebre

V

B

14

Berenguer, Joan de Ribera  (València, s. XX - )  Pintor

V

B

15

Berenguer, Manuel  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Polític

C

B

16

Berenguer, Ramon  (Lleida, s. XVII - Escaladei, Priorat ?, 1675)  Pintor i cartoixà. Fortament influït per l'obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d'Escaladei, del qual fou també prior.

C

B

17

Berenguer Bernat  ( ? , s. XI - Barcelona ?, 1107)  Prelat

C

B

18

Berenguer Dalmau  ( ? , s. XI - Girona ?, 1140)  Bisbe de Girona (1114-40)

C

B

19

Berenguer d'Anoia  Veure> Anoia, Berenguer d'  (trobador)

C

B

20

Berenguer de Narbona  ( ? , s. X – 1067)  Vescomte de Narbona

C

B

21

Berenguer de Palol  (Palol, Elna, Rosselló, s. XII - Rosselló ? , s. XII)  El primer trobador català de qui es coneix el nom. Se'n conserven nou cançons amoroses, escrites en occità i dedicades a Ermessenda d'Avinyó.

N

B

22

Berenguer de Tolosa  ( ? , s. VIII – 835)  Comte de Pallars, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona

C

B

23

Berenguer Guifré  (Cerdanya, s. XI - Girona ?, 1093)  Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifre de Cerdanya. Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I el Vell i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

C

B

24

Berenguer i Amenós, Jaume  (Belltall, Conca de Barberà, 1916 – Barcelona, 1974)  Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge. És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942). Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d'obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d'Heròdot al castellà.

C

B

25

Berenguer i de Marquina, Fèlix  (Alacant, 1736 – 1826)  Militar i polític

V

B

26

Berenguer i de Novell, Antoni Francesc de  (Barcelona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Oïdor militar

C

B

27

Berenguer i Gabriel, Antoni de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller  

C

B

28

Berenguer i Mestres, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1866 – Barcelona, 1914)  Arquitecte

C

B

29

Berenguer i Sabater, Ramon  (Callosa de Segura, Baix Segura, 1768 - Múrcia ?, 1812)  Arquitecte. Deixà obres notables a la ciutat de Múrcia.

V

B

30

Berenguer Ramon I de Barcelona "el Corbat"  (Catalunya, v.1006 – Barcelona, 31/mar/1035)  Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-35). Fill i successor de Ramon Borrell. D'acord amb el testament d'aquest, els primers anys governà conjuntament amb la seva mare Ermessenda. Es casà amb Sança (1021), filla de Sanç Garcia de Casella, i l'associà al govern, fet que provocà una situació conflictiva amb Ermessenda, resolta gràcies a la intervenció del bisbe Pere de Girona (compromís del 1023). Després de la mort de Sança es casà amb Guisla. Durant el seu govern es dugué a terme una considerable tasca de pacificació i repoblació del territori comtal. A més concedí privilegis i franquícies als habitants d'Olèrdola i Barcelona (1025). En el seu testament deixà al fill primogènit, Ramon Berenguer I, el comtat de Girona i el de Barcelona, fins al Llobregat; a Sanç, la resta d'aquest comtat, i a Guillem, el comtat d'Osona. Ramon Berenguer I, però, aconseguí de refer el patrimoni quan els seus germans renunciaren a llurs parts (1049-54).

C

B

31

Berenguer Ramon II de Barcelona "el Fratricida"  ( ? , 1053 - 1097 ?)  Comte de Barcelona

C

B

32

Berenguer Ramon I de Provença  ( ? , v.1115 - Melguèlh, Llenguadoc, França, 1144)  Comte de Provença

C

B

33

Berenguer Renard  (Catalunya, v. 1113 – 1131)  Vescomte de Peralada (1128-31). Rebé l'ajut de Ramon Berenguer III de Barcelona, quan el 1128 Ponç II d'Empúries intentà de desposseir-lo. Berenguer Renard deixà, en morir, el vescomtat al comte de Barcelona.

C

B

34

Berenguer Reverter  (Marroc, s. XII - ? , 1158)  Vescomte de Barcelona (1142-58)

C

B

35

Berenguer Sunifred  (Lluçà, Osona, s. XI - ? , 1099)  Prelat

C

B

36

Berenguera Alfonso  ( ? , s. XIII – Narbona, França, 1272)  Amistançada de Jaume I

C

B

37

Berenguera de Barcelona  (Barcelona, 1108 – Palència, Castella, 1149)  Reina de Castella i de Lleó (1128-49)

C

B

38

Beret, pla de  Gran pla (1.860 m alt) del mun. del Cap d'Aran (Vall d'Aran)

C

G

39

Berfull  Llogaret del mun. de Rafelguaraf (Ribera Alta)

V

G

40

Berga  Municipi i capital del Berguedà: 704 m alt, 22,5 km2, 14.173 hab (1999)

C

M

41

Berga, Bernat de  ( ? , s. XII - Barcelona ?, 1188)  Prelat

C

B

42

Berga, canal industrial de  Canal derivat del Llobregat, a la comarca del Berguedà

C

G

43

Berga, comanda de  Antiga comanda de l'Hospital, creada a Catalunya el 1374

C

H

44

Berga, comtat de  Territori de la comarca del Berguedà  

C

H

45

Berga, Guillem de  Veure> Guillem de Berguedà

C

B

46

Berga, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

47

Berga, Guillem Ramon de  ( ? , s. XII)  Magnat

C

B

48

Berga, Joaquim  ( ? , s. XVIII)  Frare caputxí  

C

B

49

Berga, Josep  (Camprodon, Ripollès, s. XIX - ? , s. XIX)  Pintor

C

B

50

Berga, marca de  Sector de la comarca de la Segarra

C

H

51

Berga, Nicolau de  ( ? ,s. XII)  Cal·lígraf i il·luminador

C

B

52

Berga, Pau  (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1864 – 1947)  Poeta i gramàtic

N

B

53

Berga, Pere de  ( ? , s. XII)  Magnat

C

B

54

Berga, Pere de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

55

Berga, Pere de  ( ? , s. XIII – 1275)  Noble

C

B

56

Berga, Pere de  (Perpinyà, s. XIV – Barcelona, 1408)  Jurista

N

B

57

Berga, son  Gran casa de la ciutat de Palma de Mallorca

B

G

58

Berga, sots-vegueria de  antiga demarcació administrativa, centrada al Berguedà

C

H

59

Berga, Teresa  ( ? , 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça

C

B

60

Berga, vescomtat de  vescomtat de l'antic comtat de Cerdanya, creat el s. X  

C

H

61

Berga del Castell  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona)

C

G

62

Berga i Boada, Josep  (Olot, Garrotxa, 1872 - Sant Feliu de Guíxols, Alt Empordà, 1924)  Escriptor  

C

B

63

Berga i Boix, Josep  (la Pinya, Garrotxa, 1837 – Olot, Garrotxa, 1914)  Pintor i escriptor. Com a pintor figura, amb Vayreda i d'altres, entre els creadors de l'anomenada "escola d'Olot", caracteritzada pel paisatgisme. La seva activitat literària començà després d'haver conegut Bosch de la Trinxeria, L'estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l'estètica de l'Escola d'Olot, i l'Escola de Belles Arts, des d'on exercí un notable mestratge artístic.

C

B

64

Berga i Santacília, Gabriel de  (Illes Balears, 1662 – 1706)  Militar

B

B

65

Bergadà, Pasqual  (València, 1702 – 1779)  Poeta en castellà  

V

B

66

Bergadà i Girona, Lleó  (Barcelona, 1902 – 1971)  Doctor enginyer

C

B

67

Bergadà i Pi, Tomàs  (Reus, Baix Ebre, 1862 – 1937)  Pintor  

C

B

68

Bergantes  Riu de la xarxa hidrogràfica de l'Ebre, l'únic del País Valencià (61 km). Neix a la serra de la Figuera (Ports), i pren la direcció de SE a NO, després gira cap al N, a Forcall, corre entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella, penetra a la comarca del Matarranya i desguassa al Guadalop, vora Aiguaviva de Bergantes. El règim és irregular, de tipus mediterrani. Les seves aigües s'aprofiten per als regadius locals. També és conegut amb el nom de riu de Morella.

V

G

69

Berganui  Poble del mun. d'Areny de Noguera (Alta Ribagorça)

F

G

70

Berge, Francesc  (Cotlliure, Vallespir, 1779 - ? , 1832)  Militar  

N

B

71

Berges, Joan  ( ? , s. XVIII)  Metge

C

B

72

Bergés, Josep  (Barcelona, s. XIX – 1928)  Actor

C

B

73

Bergistans o Bargusis  Poble ibèric situat al Berguedà

C

H

74

Bergnes de les Cases, Antoni  (Barcelona, 1801 – 1879)  Hel·lenista i editor

C

B

75

Bergnes de les Cases, Joana  (Barcelona ?, s. XIX – 1877)  Escriptora

C

B

76

Bergnes i Soler, Guillem  (Barcelona, 1888 - )  Pintor

C

B

77

Bergós i Dejuan, Joan  (Lleida, 1859 – 1930)  Economista i polític

C

B

78

Bergós i Massó, Antoni  (Lleida, 1899 - ? )  Enginyer agrícola i advocat

C

B

79

Bergós i Massó, Joan  (Lleida, 1894 – Barcelona, 1974)  Arquitecte

C

B

80

Bergosa i Jordan, Antoni  ( ? , s. XIX - )  Prelat

C

B

81

Berguedà  Antic pagus de la comarca del Berguedà

C

H

82

Berguedà, el  Comarca de Catalunya: 1.182,5 km2, 38.109 hab (1999), cap: Berga

C

O

83

Berguedà, Guillem de  Veure> Guillem de Berguedà

C

B

84

Berguedà, Nicolau de  Veure> Berga, Nicolau de

C

B

85

Berguedà i Osona, Maria de les Plagues  (Vic, Osona, s. XVI – 1650)  Religiosa

C

B

86

Berguedana  Màquina de filar, creada a Berga a la fi del s. XVIII

C

N

87

Bergús  Poble (635 m alt) del mun. de Cardona (Bages), situat al pla de Bergús, prop de la carretera de Cardona al Miracle, al límit amb el Solsonès. L'església parroquial de Sant Joan, d'origen romànic, sembla que existia com a cel·la ja el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses. Al peu de la carretera hi ha l'antic hostal de Fontelles.

C

G

88

Bergús, pic de  Cim (2.813 m alt), als mun. d'Espot (Pallars Sobirà) i Trédos (Vall d'Aran)

C

G

89

Beringola, Miquel  (Reus, Baix Camp, s. XVIII – s. XIX)  Pintor i escultor

C

B

90

Berita  Despoblat del mun. d'Onda (Plana Baixa)

V

G

91

Berlanga, Lluís Garcia i  (València, 1921 - )  Realitzador i guionista cinematogràfic

V

B

92

Bermejo, Bartolomé  (Andalusia, 2a. meitat s. XV – Itàlia ? , v. 1498)  Pintor. Treballà a València, Aragó (des del 1474), Catalunya (des del 1486), i també a Itàlia. El seu estil, influït pels flamencs, revela un profund coneixement de la tècnica d'emprar transparències i contrastos cromàtics. Entre els seus quadres sobresurt la Pietat, encarregada per l'ardiaca Lluís Desplà (catedral de Barcelona).

93

Bermon  ( ? , s. X – 1029)  Vescomte d'Osona

C

B

94

Bermúdez, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1926 - )  Pintor

C

B