|
|
|
Anar a: [ Escu ] [ Esg ] [ Esp ] [ Espan ] [ Espar ] [ Espasa i E ] La llengua no pot ser normal si no ho són els individus i si no ho és la comunitat que la parlen. (Joan Solà) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudé i Bartolí, Manuel (Reus, Baix Camp, 1856 – Barcelona, 1930) Estadístic i demògraf 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudé i Bofill, Manuel (Catalunya, s. XIX – Barcelona ?, s. XX) Tècnic d'estadística. Pertanyia al Cos Facultatiu d'Estadística. Era oficial de l'administració de l'Estat espanyol. Posteriorment seria cap dels serveis d'estadística de la Mancomunitat. És autor de treballs tècnics molt notables, com són els titulats Diccionario estadístico español de los resultados generales del censo de la población... 1877 (1880) i La natalidad de Barcelona (1901). En aquest darrer es mostra partidari d'un increment de l'augment vegetatiu. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudé i Gallés, Beth (Barcelona, 1963 - ) Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa. Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l'Estat espanyol i d'Europa. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Jaume (Catalunya, s XVI – s XVII) Bandoler. També fou reclamat com a heretge per la Inquisició. Morí a mans de la justícia. El seu cadàver fou lliurat al Sant Ofici perquè el cremés en efígie. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escuder, Joan (Cocentaina, Comtat, s. XIV - ? , 1435) Ermità 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Josep (Catalunya, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, 1716) Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l'acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals. Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles. A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l'hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L'abat hagué de sobornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia. A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escuder, Josep Maria (País Valencià, s. XIX – s. XX) Metge. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses. Actuà en política dins el partit republicà. És autor d'obres professionals i d'alguns escrits sobre la política del moment. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder, Pere ( ? , s. XV) Militar 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder i Brull, Antoni (Barcelona, 1863 – 1913) Escriptor. Era advocat. Fou tinent d'alcalde de Barcelona en 1896-98. Col·laborà a "La Renaixença", "L'Escut de Catalunya" i la "Revista de Manresa". També estrenà algunes obres de teatre català. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escuder i Castellà, Miquel (Barcelona, 1835 – 1908) Industrial 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escudero Uribe, Vicente (Valladolid, 1892 – Barcelona, 1980) Ballarí 14 CATALUNYA - ART Esculapi d'Empúries Veure> Asclepi d'Empúries. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escumó (Àger, Noguera) Despoblat 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escunyau (Viella, Vall d'Aran) Poble i antic municipi: 20,96 km2, 1.049 m alt, agregat el 1970 a l'actual 17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Escut de Catalunya, L' (Barcelona, 5/abr/1879 – mar/1880) Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40. Es proposava d'enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d'exemplaritat. 18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Esdolomada (la Pobla de Roda, Ribagorça) Poble de l'antic terme de Merli, al vessant oriental de la serra que separa els rius Éssera i Isàvena. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Esdús (Catalunya) Antic lloc del comtat d'Urgell 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
21 EUROPA - BIOGRAFIA Esgleas i Jaume, Germinal (Marroc ?, 1903 - Tolosa, Llenguadoc, 1981) Dirigent anarquista. Afiliat a la CNT des de molt jove, fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya (1923), i cofundador del grup de "La Revista Blanca". Afiliat a la FAI, exercí importants càrrecs en la segona meitat de la guerra civil espanyola i a l'exili, on fou secretari del Moviment Llibertari Espanyol CNT (1945) i de la Comissió Intercontinental (1947). 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Esgleieta, s' (Esporles, Mallorca Occidental) Poble 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esgleiola, l' (l'Espunyola, Berguedà) Llogaret 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Església, vénda de s' (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Església Veia, s' (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Punta (31 m alt) de la costa 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esglésies, les (Navars, Bages) Antic monestir 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esglésies, les (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble 28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
29 EUROPA - HISTÒRIA Esmandia, marquesat d' (Catalunya) Títol concedit per l'emperador Carles VI d'Àustria el 1708 a Miquel Esmandia 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Esmir, comtat d' (Catalunya) Títol, concedit el 1716 a Francesc Esmir i Esmir 31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Esmir, Esteve (Graus, Ribagorça, s. XVI – Osca, 1654) Eclesiàstic 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esna, riu d' (Saldes, Berguedà) Veure> Saldes, riu de 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Eso (Pallars Jussà) Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió. Correspon a Isona. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espà, l' (Saldes, Berguedà) Poble 35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espada, coma l' (Barruera, Alta Ribagorça) Veure> Comalespada, pic d' 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espada, pic de l' (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Cim (2.541 m alt) que domina el poble de Cabdella, a la confluència del Riquerna i el Flamicell. 121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espadà, serra d' (País Valencià) Terminació oriental del Sistema Ibèric 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espada i Pie, Josep Maria (Barcelona, 1930 - ) Pintor 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espadaler i Colomer, Joan Baptista (Sant Quirze de Besora, Osona, 1878 – 1917) Compositor. Deixeble d'Enric Morera. Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l'Orfeó Vigatà. Escriví l'òpera Almodis, el poema simfònic El país del plaer, obres corals i sardanes. Publicà l'assaig La música del meu poble (1912). 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espadamala (Torelló, Osona) Antiga vila rural, actualment masia, situada prop de la riba esquerra del Ter i del terme de Manlleu. És esmentada ja el 906. 41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Espadella (Alt Millars) Municipi: 294 m alt, 12,0 km2, 75 hab (1999) 42 CATALUNYA - HISTÒRIA
43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espades, serra de les (Saünc, Alta Ribagorça) Alineació (3.332 m alt) 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espadilla (Alt Millars) Veure> Espadella. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espaén (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble de l'antic terme de la Guàrdia d'Ares 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espagnac, Charles d' (o d'Espagne) (castell de Ramefort, Foix, Llenguadoc, 1775 - Organyà, Alt Urgell, 1839) Militar 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espagnac, Henri d' (castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 - Palma de Mallorca, 1811) Militar 48 PAÍS VALENCIÀ - ART Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC) (Castelló de la Plana, 1999 - ) Institució 120 CATALUNYA - ART Espai Gaudí (Barcelona, 1/jul/1996 - ) Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí. Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l'edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l'Arquitectura. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espallargues, Pere d' (o Despallargues) (Molins de Rei, Baix Llobregat, a 1490 - Barcelona ?, d 1527) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere Garcia de Benavarri. Hom en coneix l'arcaïtzant retaule d'Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York). 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espalter i Rull, Joaquim (Sitges, Garraf, 1808 – Madrid, 1880) Pintor 52 CATALUNYA - EMPRESA España (Barcelona, 1917 – 1930) Societat fabricant d'automòbils 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA España i de Taverner, Enric d' (Palma de Mallorca, 1801 - ? , s. XIX) Militar 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ España Regional, La (Barcelona, 9/mar/1886 – 1893) Revista mensual en castellà. Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengoles, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Español i Coll, Francesc (Valls, Alt Camp, 1907 – Barcelona, 1999) Entomòleg 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Español i Viñas, Agustí (Barcelona, 1929 - ) Pintor 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanya, Francesc (Barcelona, v. 1780 – 1850) Violer 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanya i Sirat, Josep Maria (Viella, Vall d'Aran, v. 1879 – Bogotà, Colòmbia, 1953) Polític 59 CATALUNYA - EMPRESA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol (Vic, Osona, s. XII - s. XIV) Família burgesa 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espanyol, Benet (Illes Balears, 1482 – 1553) Escriptor dominicà. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l'obra de Francesc Olesa Menyspreu del món (1540). És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Berenguer (Vic, Osona, s. XIII - Catalunya, s. XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Bernat (Vic, Osona, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol. S'encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l'illa, de cara al seu aprofitament immediat. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espanyol, Esperandeu (Illes Balears, s. XV - ? , s. XVI) Doctor en drets i teologia 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Pere (Barcelona, s. XVI) Pedagog 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Ramon (Vic, Osona, s. XVII – s. XVIII) Militar 69 CATALUNYA - ESPORT Espanyol de Barcelona, Reial Club Esportiu (Barcelona, 1900 - ) Entitat esportiva 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Tomàs ( ? , ? ) Fill de 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espanyol, Tomàs ( ? , ? ) Fill de Tomàs 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Espanyols Nom de la branca mallorquina de la família Espanyol, i dels seus partidaris. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espar, Josep (Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884) Eclesiàstic 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espar i Ticó, Josep (Barcelona, 1927 - ) Promotor cultural 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espar i Tressens, Josep (Organyà, Alt Urgell, 1901 - ) Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les mesves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Espardell, s' (Formentera, Eivissa) Illa 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espareguera, serra d' (Culla / la Torre d'En Basora, Alt Maestrat) Alineació muntanyosa (1.082 m alt) (o d'Esparreguera), formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l'oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d'Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord. Separa els dos termes. 79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Esparegueres, ses (Santanyí, Mallorca Oriental) Despoblat, al límit amb el terme de Felanitx. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esparó i Giralt, Valentí (Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 1859) Industrial 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esparra, l' (Riudarenes, Selva) Poble 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esparsa, Silvestre ( ? , s. XVII – València, a 1660) Impressor 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espartar (Xixona, Alacantí) Districte, a l'est del terme. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Espartar, s' (Eivissa, Eivissa) Illa 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Espartera (Onda, Plana Baixa) Despoblat 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Espartosa, l' (Castalla, Alcoià) Caseria, 4 km al sud de la ciutat. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esparza, Lin (València, 1842 – 1889) Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris. 90 CATALUNYA - EMPRESA Espasa, Casa Editorial (Barcelona, 1860 - ) Empresa editora 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espasa, castell d' (Sales de Llierca, Garrotxa) Veure> Sespasa, castell. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Espasa, l' (Capçanes, Priorat) Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l'Espasa. Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasa i Anguera, Pau (la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1835 – Barcelona, 1927) Editor. Col·laborà a les primeres iniciatives del seu germà Josep fins al 1879, any en què es retirà del negoci. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasa i Escayola, Joan (Barcelona, 1875 – 1930) Metge i editor 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasa i Oliver, Ramon (Barcelona, 1940 - ) Metge i polític 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espasa i Signes, Josep (Dénia, Marina Alta, 1914 – 1980) Eclesiàstic 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espasell, Jaume (Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892) Religiós escolapi. Escriví dos llibres d'aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espasens (Fontcoberta, Pla de l'Estany) Poble, al sector occidental del terme. Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l'església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d'Ollers, que pertangué a la mitra de Girona. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Espases, castell de les (Esparreguera, Baix Llobregat) Antic castell (ant: roca de l'Espasa), actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - HISTÒRIA Espaulella (Sant Pere de Torelló, Osona) Antiga masia, a l'antic terme de Curull i la Voia, situada al vessant esquerra de la vall de Salgueda (dita també vall d'Espaulella). Depèn de la parròquia de Vidrà; és esmentada ja el s XII. 103 CATALUNYA - EMPPRESA Espectacles-Audicions Graner (Barcelona, 1905 – 1907) Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona. L'experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d'influència modernista. Hi van col·laborar els músics Morera, Granados, Pedrell i Pahissa i els escriptors Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espejo, Lope de (Oriola, Baix Segura, s XV - Nàpols ?, Itàlia, s XV) Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols. És autor d'una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d'Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espelt, Francesc (Catalunya, s XVII) Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, del 1690 al 1696. Les seves obres conservades són versos per a orgue, un Pange lingua i quatre misses escrites el 1687. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espelt, l' (Òdena, Anoia) Poble, situat al nord-oest de la ciutat d'Igualada. L'església de Santa Magdalena (abans, de Santa Maria) depengué d'Òdena fins al 1868, que fou erigida en parròquia. Tingué un castell que el s XI fou donat a la seu de Vic (formà part de la dotació de l'ardiaca). 122 CATALUNYA - HISTÒRIA Espelt, l' (Òdena, Anoia) Vil·la romana. Fundada probablement al s II aC, perdurà fins al s VI de la nostra era. Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se'n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l'àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d'hipocaust. L'estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d'alçada. Prop del jaciment es conserven les restes d'una petita resclosa d'època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d'aprovisionament d'aigua de la vil·la. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espelta i Graciot, Josep (Barcelona, 1901 - 1973) Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny. És autor d'un gran nombre d'imatges religioses. 108 EUROPA - BIOGRAFIA Espenan, Monsieur ( ? , s. XVII) Militar 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - HISTÒRIA Esperan (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic poble 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esperança, l' (Sogorb, Alt Palància) Santuari 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esperança, l' (Albocàsser, Alt Maestrat) Santuari 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esperança, l' (Cruïlles, Baix Empordà) Santuari 114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esperança, Pere (Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702) Pronosticaire 115 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Espérance, L' (Perpinyà, 1/gen/1881 - 1/des/1884) Diari en francès. Sortí amb el subtítol de "Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales". 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esperit Sant, Josep de l' (Catalunya, s. XVII – 1735) Frare trinitari descalç. Fou lector de teologia a Salamanca. Exercí el càrrec de prior en alguns convents de l'orde, del qual fou provincial i definidor general. Escriví algunes obres filosòfiques i teològiques. 117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Esperó, punta de s' (Maó, Menorca) Cap, que constitueix l'extrem oriental del promontori de la Mola, a l'entrada del port de Maó. Forma un important penya-segat. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espert, Jeroni (Catalunya, s. XVII - ? , 1670) Escriptor cartoixà i prior d'Escaladei 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espert i Romero, Núria (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1935 - ) Actriu
Anar
a: [ Escu ]
[ Esg ] [ Esp ] [
Espan ]
[ Espar ] [ Espasa
i E ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
