A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Mer ]    [ Mercade ]    [ Mercader i C ]    [ Mercader i M ]    [ Merce ]    [ Merl ]

Els polítics valents passaran a la història. Els covards també. (Quim Calvó i Verges)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merades  (Godall, Montsià Masia i antic poble, al sud-oest del nucli.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaMeranges  (Baixa Cerdanya Municipi: 37,4 km2, 1.539 m alt, 85 hab (2004). Situat a l'alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l'eix pirinenc, sota les serres de l'Esquella i de Campquerdós, a l'oest de Puigcerdà i al límit amb l'Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d'excursionisme (refugi dels Engorgs). El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l'explotació forestal. L'agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Al poble destaca l'església parroquial de Sant Sadurní, del s XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l'Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni. Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul. Àrea comercial de Puigcerdà.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Meravella  (Oliola, Noguera)  Poble, 3 km al sud del cap del municipi.

4 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMeravelles, cova de les  (Gandia, Safor)  Cova amb jaciment del paleolític superior

5 CATALUNYA - EMPRESA

Mercabarna  (Mercat Central d'Abasts de Barcelona SA)  (Barcelona, 1967 - )  Empresa

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mercadal, el  (Girona, Gironès)  Antic raval de la ciutat

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercadal, el  (Sant Martí Vell, Gironès Barri, al nord-oest del nucli urbà.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercadal, el  (l'Espunyola, Berguedà)  Masia i església romànica (Santa Margalida del Mercadal), dins la parròquia del Cint, al peu dels cingles de Capolat.

9 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Mercadal, es  (Menorca Municipi: 158,0 km2, 96 m alt, 2.896 hab (1999)

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mercadal, Francesc  (Menorca, s. XVIII)  Escriptor i eclesiàstic

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercadal, monestir del  (Girona, Gironès)  Abadia cistercenca femenina

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMercadal, puig  (Manresa, Bages)  Un dels turons a l'esquerra del Cardener sobre els quals s'assenta la ciutat.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mercadal, roc  (Alta Cerdanya Cim (1.242 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir del Donasà (Llenguadoc), a l'esquerra de l'Aude.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mercadal de Sant Pau, el  (Lleida, Segrià)  Antic raval de la ciutat

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadal i Peyri, Josep  (Barcelona, 1903 - )  Metge dermatòleg

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mercadal i Pons, Antoni  (Maó, Menorca, 1850 – 1873)  Compositor. Malgrat la seva curta vida, tingué una carrera musical ben prometedora. És autor de l'òpera Julieta i Romeo, estrenada el 1871.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé, Lluís  (Barcelona, 1898 – 1959)  Pintor

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé i Fàbrega, Benet  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1821 – Barcelona, 1897)  Pintor

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé i Farrés, Jordi  (Barcelona, 1923 - )  Pintor. Fill de Jaume Mercadé. Inicià la seva activitat influït per l'expressionisme i després pel cubisme. El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d'Octubre, del qual fou fundador. El mateix any anà a París, becat pel govern francès. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme. Signa únicament Jordi.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercadé i Martí, Josep  (Reus, Baix Camp, 1867 – 1902)  Escriptor

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Mercadé i QueraltMercadé i Queralt, Jaume  (Valls, Alt Camp, 1887 – Barcelona, 1967)  Pintor i orfebre. Aprengué l'ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l'Acadèmia Galí. Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes (1916) i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l'Escola d'Arts i Oficis de la Mancomunitat. La seva obra d'orfebre, decisiva per a la renovació d'aquest art, li valgué diploma d'honor i medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs de París (1924), gran premi i medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), medalla d'or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana. La seva pintura el situa, en grau encara major, entre els millors artistes del seu país. Un dels seus quadres més famosos, El Zeppelin, obtingué un important premi al concurs "Barcelona Vista pels seus Artistes". Entre altres distincions obtingué el Gran Premi Juan Gris (1957), medalla de bronze de pintura a la biennal d'Alexandria (1959) i segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes (1960). Format en un inicial fauvisme, rebé després influència noucentista que temperà la sensualitat de la seva paleta. Sabé anar evolucionant fins als seus darrers anys, centrant la seva pintura en el que es pot dir una mesurada modernitat. El seu món propi és el de les aspres terres del Camp de Tarragona, que estructura als seus quadres amb serenitat i equilibri. En 1963 i 1966 féu, respectivament, dues grans exposicions antològiques a Madrid i a l'Hospitalet de Llobregat. Els dos municipis li concediren una medalla pels seus alts mèrits. Un mes abans de la seva mort era homenatjat pel Cercle Artístic de Barcelona. Obres seves figuren al Museu d'Art Modern de Barcelona i al Museu de Valls.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadé i Queralt, Pau  (Valls, Alt Camp, 1892 - ? )  Pintor

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader  (País Valencià, ? - ? )  Llinatge de ciutadans i cavallers

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercader  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Antic sector

25 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader, Caritat (Caritat del Río i Hernández)  (Santiago de Cuba, 1892 - París, França, 1975)  Activista comunista

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader, Cristòfol  (València, s. XVII)  Frare franciscà

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Eduard  ( ? , s. XIX – s. XX)  Compositor de sardanes

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Galceran  (Catalunya, s. XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l'illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercader, grau  (Bigues / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)  Pas dels cingles de Bertí

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader, Guillem  (País Valencià, s. XIII – 1328)  Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fill de Pere Mercader (mort el 1278) i pare de Berenguer Mercader i Carròs.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Guillem  (Catalunya, s. XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Jordi  ( ? , s. XIII – 1278)  Noble

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader, Llorenç  ( ? , s. XIX)  Actor

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Maria  (Barcelona, 1918 - )  Actriu del teatre i del cinema italians

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mercader, marquesat de  (País Valencià)  Títol, atorgat el 1719

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Matias  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Pere  ( ? , s. XIII – 1278)  Comandant de mar

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader, Pere  (l'Escala, Alt Empordà, 1930 - )  Compositor

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs, Baltasar  ( ? , s. XIV)  Cavaller de Sant Jaume

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs, Berenguer  ( ? , s. XIV – 1378)  Jurat de València (1364)

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i Carròs, Gaspar  (València, 1568 – 1631)  Poeta

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Carròs de Vilaragut, Gastó  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Cavaller de Montesa

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Belloch, Enric de  (Mataró, Maresme, 1832 - Barcelona ?, 1903)  Apicultor

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Belloch, Joaquim de  (Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)  Arqueòleg

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Blanes, Baltasar  ( ? , s. XV – 1534)  Tercer baró de Xest

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Blanes, Joan  ( ? , s. XV – 1524)  Baró de Bunyol

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Calataiud, Lluís  ( ? , s. XVII - v 1709)  Marquès de la Vega

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Calataiud, Manuel  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Marquès de la Vega (1707)

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i de Centelles, Laudomi  ( ? , 1592 – 1654)  Segon comte de Bunyol

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Cervelló, Gaspar  (València, 1656 – 1686)  Escriptor i poeta. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials. Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n'han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Cervelló, Miquel  ( ? , s. XV)  Cinquè baró d'Orpesa

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Fenollet, Berenguer  (País Valencià, s. XIV – 1420)  Camarlenc o cambrer major del rei Martí I. Nét de Berenguer Mercader i Carròs. Pare del notari i jurista Joan Mercader i Gomis.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Melo, Anna  (País Valencià, s XVII)  Muller de Felip de Cardona, marquès de Guadalest. Intentà succeir al seu avi, Laudomi Mercader i de Centelles, en el comtat de Bunyol, però li posà plet, i el guanyà, un cosí-germà del dit seu avi, Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Montpalau, Lluís  ( ? , s. XVII - v 1662)  Setè baró de Xest

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i de Palafox, Miquela  ( ? , s. XVII)  Muller d'Eiximèn Milà d'Aragó

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i de Zufía, Arnau de  (Barcelona, 1852 – 1932)  Meteoròleg i museògraf

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Zufía, Francesc Xavier de  (Barcelona, 1861 – 1932)  Vescomte de Bell-lloc

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i de Zufía, Pere de  (Barcelona, 1857 – 1928)  Marí. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i de Paulina Pozzali, i germà d'Arnau i de Francesc Xavier. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i del Rio, Ramon  (Barcelona, 1913 - l'Havana, Cuba, 1978)  Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader. Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics. Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20/ago/1940. Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l'URSS, on fou condecorat amb l'Estrella d'Or, i després anà a Cuba.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Escolano, Lluís  (Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 - Bunyol, Foia de Bunyol, 1516)  Eclesiàstic i conseller reial

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Gomis, Joan  ( ? , s. XIV – 1429)  Notari i jurista

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Mercader, Gaspar  ( ? , s. XVI – València, 1603)  Baró de Bunyol

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i Mercader, Honorat Berenguer  ( ? , s. XV – s. XVI)  Conseller de Joan II

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Mercader, Pere  ( ? , s. XV – 1520)  Coper major de Joan II

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Miret, Jaume  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1914 - )  Dibuixant i orfebre

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Miró, Berenguer  (València, s XV – 1471)  Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d'Alfons el Magnànim, conseller de l'infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia. Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia J. Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Moragues, Magí  (Barcelona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692). Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d'oposar-se al virrei, comte de Corzana, fou inhabilitat pel Consell d'Aragó per ocupar càrrecs públics (1700). Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Onofrio, Josep  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Marquès de la Vega

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercader i Riba, Joan  (Igualada, Anoia, 1917 – 1989)  Historiador. Membre de l'Escola d'Història Moderna del Consell Superior d'Investigacions Científiques, fundà el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i en fou el secretari general, d'ençà del 1947. Especialista en història catalana i hispànica dels s XIX i XX, de la seva obra destaquen La ideologia dels catalans de 1808 (1952), La Ciutat d'Igualada (1953), Els Capitans generals (1957), Felip V i Catalunya (1968), José Bonaparte, rey de España, 1808-1813 (1971), Catalunya i l'Imperi napoleònic (1978), Catalunya napoleònica (1982) i Estructura del estado Español Bonapartista (1984).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Sabata, Elisabet  ( ? , s. XV)  Muller de Berenguer Mercader i Miró

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercader i Sacanella, Eduard  (Catalunya, s XIX - s XX)  Arquitecte. Formà part de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president del 1903 al 1905. Va fer treballs de restauració a les esglésies barcelonines de Sant Francesc i de Sant Pere de les Puelles.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercader i Vidal, Cristòfor  (País Valencià, s XVI – 1612)  Cinquè baró de Xest. Nét de Baltasar Mercader i de Blanes. Es casà amb Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, i foren avis de Lluís de Mercader i de Montpalau.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercadera  ( ? , ? )  Personatge

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mercant i Melis, Jaume  (Capdepera, Mallorca Oriental, 1908 - )  Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal. Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc. Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d'una elaborada realització.

74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaMercantil Valenciano, El  (València, 1/abr/1872 - 28/mar/1939)  Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit democrataprogressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va nèixer com a continuació del "Diario Mercantil de Valencia" i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde. Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada "País Valencià", redactada per Eduard Buïl. En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el nov/1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana. Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s'hi va imprimir "Avance", "Levante" i "Jornada".

75 ILLES BALEARS - EMPRESA

Mercapalma (Mercat Central d'Abasts de Palma SA)  (Palma de Mallorca, 1973 - )  Empresa. Constituïda per a la creació d'un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de ptes amb la participació de l'ajuntament de Palma (51%), de l'empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors. Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l'antic mercat de sa Porta. Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.

76 CATALUNYA - EMPRESA

Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya  (Vilassar de Mar, Maresme, 1925 - )  Llotja

77 CATALUNYA - EMPRESA

Mercat de Futurs Financers de Barcelona (MEFF)  (Barcelona, 1990 - )  Organisme financer

78 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaMercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València  (València, set/1995 - )  Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines. Fou posat en funcionament amb l'objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi.

79 CATALUNYA - CULTURA

Mercat de les Flors  (Barcelona, 1983 - )  Centre d'arts escèniques

80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Mercavalència (Mercat Central d'Abasts de València SA)  (València, 1975 - )  Empresa

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mercè, balneari de la  (Capmany, Alt Empordà)  Hotel i antic balneari

82 CATALUNYA - CULTURA

Mercè, la  (Barcelona, 2/ago/1218)  Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d'una plaga de llagostes. Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d'una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I i manant-los la creació d'una orde per a redimir captius.

83 CATALUNYA - ART

Mercè, la  (Barcelona, 1249)  Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als s XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas. Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula. En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als s XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars. L'altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s'hi venera una bellíssima Verge del s XIV, atribuida a Pere Moragues. A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del s XVII, foren ocupades per la Capitania General i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l'estructura primitiva.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Mercè, orde de la  (Catalunya-Aragó, 1235 - )  Orde religiós

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercè i de Fondevila, Aleix  (Lleida, 1805 – 1871)  Músic. Format a l'escolania de la catedral de Lleida, fou organista de l'església de Sant Joan d'aquesta ciutat. El 1828 anà a Madrid, on fou ordenat sacerdot. Perdé les oposicions a mestre de capella de la Real Capilla de Madrid -que guanyà Francesc Andreví-. Ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Lleida (1832-71), i escriví unes quatre-centes obres religioses, entre les quals destaca un Miserere. Publicà la revista musical "La Lira Sacro Hispana".

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercè i de Fondevila, Antoni  (Lleida, v 1810 - Catalunya, 1876)  Compositor. Germà d'Aleix. Autor d'una Missa per a gran orquestra, d'un Stabat Mater, d'una Salve i d'altres peces religioses d'un estil influït per l'òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la "Biblioteca Musical Religiosa", col·lecció on edità diverses obres seves.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mercè i Santaló, Pere  (Rosselló, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Escriptor

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercè i Sendra, Francesc  (Lleida, 1889 – 1918)  Pintor i dibuixant humorístic

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mercé i Varela, Andreu  (Barcelona, 1918 - )  Periodista i advocat

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mercer, Mateu  (València ?, s XIV – Castella, v 1360)  Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l'armada reial. L'any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d'Algesires (1344). Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca. Anà a l'expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l'almirall Bernat de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l'Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d'Olocau. El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMercoral  (Catalunya ?, s. IX)  Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a840). Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l'arquebisbe Nebridi de Narbona. Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l'arquebisbe Arnust, el rei Carles el Simple annexés Banyoles a Narbona.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merdançol, el  (Berguedà Riu de la comarca, afluent esquerrà del Llobregat

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merdàs, riu  (Ripollès Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser. Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l'àmplia vall de Gombrén; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Llorenç d'Armàncies i conflueix amb el Freser, a Can Noguera, aigua avall de Campdevànol. L'afluent principal és la riera de Garfull.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mereia  (Sant Serni, Pallars Jussà)  Caseria

95 ANDORRA - GEOGRAFIA

Mereig, bordes de  (Canillo, Andorra)  Petit grup de bordes, dins de la parròquia

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Merelo i Sayró, Geroni  (València, 1803 – Madrid, 1850)  Economista i funcionari de duanes

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMerenciano i Puchol, Francesc  (Poble Nou del Mar, València, 1885 - París ?, França, s XX)  Pintor. Fou deixeble de Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s'establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l'Exposició d'Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions. Influït per l'impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l'antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile. També es dedicà amb fruit a l'ensenyament.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mergelina i Selva, Joaquim  (Villena, Alt Vinalopó, 1828 – València, 1902)  Polític. Era marquès de Colomer. Fou alcalde de Villena i diputat a corts pels moderats (1861). La Revolució de 1868 el féu decantar cap al conservadorisme i el carlisme. Fou cap del partit carlí valencià.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Merialles, pla de  (Castell de Vernet, Conflent Pla del massís del Canigó, a la confluència de les valls de Cadí i de la Llipodera. Hi ha el refugi de Merialles, centre d'una important zona forestal.

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Meridià  (Barcelona, 14/gen/1938 - 14/gen/1939)  Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de "Mirador". Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperas, que en els últims números actuà de responsable. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors i caricaturistes catalans d'aleshores. Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merinals, els  (Sabadell, Vallès Occidental Barri residencial obrer, situat a l'oest del centre urbà, prop de can Feu. Sorgí el decenni del 1950 i és format per cases d'un o de dos pisos, sovint d'autoconstrucció, i per blocs d'habitatges. És habitat en bona part per immigrants i l'equipament urbà hi és deficitari.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMerita  (Camarasa, Noguera)  Despoblat

103 ANDORRA - GEOGRAFIA

Meritxell  (Canillo, Andorra)  Poble i santuari marià (1.527 m alt) de la parròquia, Situat a l'esquerra de la Valira d'Encamp. Es venera la marededéu de Meritxell, talla romànica policromada de les més antigues del Pirineu (s. XII), patrona d'Andorra. Desaparegué en l'incendi que la nit del 8 al 9/set/1972 destruí el santuari. El 1976 fou inaugurat un temple nou, segons projecte de R. Bofill.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merlant  (Porqueres, Pla de l'Estany Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a l'esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l'esquerra del Ser. L'església parroquial depenia de la de Porqueres.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merlès  (Santa Maria de Merlès, Berguedà Nom adoptat el 1937 per al municipi.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merlès, castell de  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Antic castell

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merlès, Ramon de  (Catalunya, s. XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Encara el 1469, amb Berenguer de Peguera, feia atacs eficaços contra les forces reialistes des del castell de Montfalcó.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMerlès, riera de  (Ripollès)  Afluent esquerrà del Llobregat, dins de la comarca

109 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merlet  (Palau d'Anglesola, Segrià)  Despoblat, a l'est del poble

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merletti i Quaglia, Alessandro  (Torí, Itàlia, 1860 – Barcelona, 1943)  Fotògraf. Després d'una estada a l'Argentina, s'establí a Barcelona (1889) on restaria per sempre. Exercí de fotògraf professional i s'especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya. Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué al judici de Ferrer i Guàrdia (1909) i que foren publicades en bona part de la premsa internacional. Treballs seus aparegueren a "Blanco y negro", "La Ilustración Artística", "Daily Mirror", etc. Personatge molt característic pel seu polifacetisme, es dedicà també a la invenció i a la tècnica aplicada.

111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Merli  (la Pobla de Roda, Ribagorça Poble (1.250 m alt) i antic municipi, disgregat vers el 1966. Es troba a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal (1.553 m alt), al voltant de l'església parroquial de Sant Antoni.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merlí  (Alguaire, Segrià Santuari (la Mare de Déu de Merlí), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI. La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d'Alguaire.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merlí i Feixes, Ramon  (Cardona, Bages, 1767 – 1838)  Metge

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merli i Pahissa, Joan  (Barcelona, 1901 – 1995)  Marxant i promotor d'art

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMerlo i Piquer, Ismael  (València, 1918 – Madrid, 1984)  Actor

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merola  (Puig-reig, Berguedà)  Poble i parròquia

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merola, Jeroni  (Balaguer, Noguera, s. XVI)  Catedràtic universitari i escriptor

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Merola, Miquel  (Balaguer, Noguera, 1578 - Poblet, Conca de Barberà, 1661)  Abat de Poblet

119 CATALUNYA - HISTÒRIA

Merolla  (Gombrèn, Ripollès Antic terme

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Merolla de Miralles  (Cercs, Berguedà Masia i antic terme, a la dreta del Llobregat, entre la serra de Blancafort i el riu Dometge.

121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Merton, Thomas James  (Prada, Conflent, 1915 – Bangkok, Tailàndia, 1968)  Escriptor trapenc

Anar a:    Mer ]    [ Mercade ]    [ Mercader i C ]    [ Mercader i M ]    [ Merce ]    [ Merl ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans