|
|
|
Anar a: [ Benio ] [ Benissa ] [ Benit ] [ Benn ] [ Bep ] [ Berardo ] N'hi ha que diuen que el millor és oblidar... però si s'obliden les coses, no dubteu que es poden tornar a repetir. (Pepe Rubianes) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beniomer (Llaurí, Ribera Baixa) Despoblat. Al peu de la serra de Corbera. Antic lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602. 2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beniomer (Beniarbeig, Marina Alta) Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 32 focs el 1609. Fou separat de Dénia i erigit el 1535 en parròquia independent. El 1643 encara era poblat. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beniomer, baronia de (Llaurí, Ribera Baixa) Jurisdicció senyorial que comprenia l'antic lloc de Beniomer, annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni Vic, ambaixador de Ferran II, i convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Beniopa (Gandia, Safor) Barri i antic municipi: 1,24 km2, 19 m alt. Incorporat a l'actual el 1965. Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del s. XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l'annex d'Alcodar. L'església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837. 5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
6 PAÍS VALENCIÀ -MUNICIPI
7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beniparrell, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà. 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beniparri (Pego, Marina Alta) Despoblat. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benipeixcar (Gandia, Safor) Poble i antic municipi: 0,48 km2, 25 m alt. Incorporat a l'actual el 1962, del qual és un suburbi. Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies. L'església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà. 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beniprim (Bèlgida, Vall d'Albaida) Despoblat (o Beniprí), a l'est de la vila, vora el barranc de la Mata. El seu nom és el d'una partida del terme. 11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benirrama (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 13 focs), fou repoblat després de l'expulsió. L'església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l'Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790. 13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Benirràs (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda (o Binarràs), a la parròquia de Sant Miquel de Balanzat. A la zona costanera, a l'est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs. 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benissabat (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 118 famílies. 17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benissadevi (Dènia, Marina Alta) Antic nom del llogaret de Jesús Pobre. 18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Benissaida (Maó, Menorca) Un dels quatre districtes en que era dividida l'illa en època islàmica. Correspon, aproximadament, a l'actual terme de Maó. 19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benissalim (Tàrbena, Marina Baixa) Antic nom de Rafalet de Benissalim. 20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Benissàmit (Sant Antoni de Portmany / Sant Joan de Labritja, Eivissa) Un dels districtes en que era dividida l'illa en època islàmica, corresponent al posterior quartó de Balansat. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benisseclí (Guadalest, Marina Baixa) (o Benissiclí) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 44 focs, el 1534 fou erigit en parròquia independent, separat de Guadalest, juntament amb els llocs d'Ondara, d'Ondarella i de Moixerques. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benissili (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d'Alpatró. Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l'antic castell de Benissili. 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benissit (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Despoblat de l'antic mun. d'Ebo, restà deshabitat amb l'expulsió dels moriscs (1609). 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benissivà
(la Vall de Gallinera,
Marina Alta)
Poble, prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de
Gallinera, més amunt de Benialí. Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia
d'Alpatró; al mateix s. XVI fou erigit en parròquia independent amb
Benialí, el Rafalet, Benitaia, 27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benissuai (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Altre nom del barri de Benixuaip. 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benissulemà (Pego, Marina Alta) Despoblat. 31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benitàer (Cocentaina, Comtat) Despoblat (ant: l'Alqueria de Piamont). Lloc de moriscs, el 1609 tenia 12 focs, el s. XVI fou agregat a l'Alcúdia del Comtat. El s. XVIII pertanyia als Beaumont. 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benitafal (Tàrbena, Marina Baixa) Antic nom d'un dels dos nuclis que constituïen la vila, l'anomenat el Poble de Baix. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benitaia (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 12 focs), el 1535 fou agregat a la nova parròquia d'Alpatró i, més tard, a la de Benissivà. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benitandús (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa) Antic poble, situat a la dreta del riu de Veo, al peu dels contraforts de la serra d'Espadà. Formà part de la baronia de Cirat. El 1900 encara era habitat per 83 persones. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benitatxell (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa) Partida. Amb aquest nom és designat també el poble i el municipi. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benito i Tabernero, Manuel (Guadalajara, Castella, v.1750 – Solsona, Solsonès, 1830) Bisbe de Solsona (1814-30). Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per absolutista, i fugí a França, on signà l'Exposición dirigida a Su Santidad (1823), dels bisbes de les diòcesis d'Espanya residents a França. També envià als seus diocesans una pastoral (1823) contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benito i Verdaguer, Jordi (Granollers, Vallès Oriental, 1951 - ) Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l'estil convencional. A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l'espectacle teatral. Més tard s'ha dedicat sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benixabdó (Fondeguilla, Plana Baixa) Despoblat (o Benissabdó). Lloc de moriscs, el 1563 tenia 14 famílies. 41 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benixat (Pego, Marina Alta) Despoblat. 42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benixervi (Salem, Vall d'Albaida) Despoblat. Depengué de la parròquia de Salem des del 1535. Lloc de moriscs, tenia 22 famílies el 1609, any de llur expulsió. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Benixuaip (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Un dels dos llocs o barris que formen el poble (o Benissuai). 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benlliure i Gil, Joan-Antoni (València, 1859 – Madrid, 1930) Pintor. Germà de Marià i de Josep, i deixeble d'aquest darrer. D'una tècnica precisa, s'especialitzà en temes històrics (Mort d'Alfons XII, 1887, Museu d'Art Modern de Barcelona; Sense absolució, 1893). Com a retratista gaudí d'un gran prestigi a Madrid (Autoretrat, Museu de Belles Arts de València), on reeixiren els seus elegants retrats femenins. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benlliure i Gil, Josep (Canyamelar, València, 1855 – València, 1937) Pintor. Germà de Joan-Antoni i Marià i deixeble de Francesc Domingo. Format a Madrid (1869), viatjà a Roma el 1879 on rebé la influència del pintor Morelli (Sant Francesc, Santa Clara). El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d'influx de M. Fortuny. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars. La part més important de la seva producció és conservada a València. Fou un pintor honest i sensible. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benlliure i Ortiz, Josep (Roma, Itàlia, 1884 – València, 1916) Pintor. Anomenat Peppino. Fill de Marià Benlliure i Gil. Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels seus apunts a l'oli i els paisatges i escenes d'Assís: Via del cardenal Merrydel Val (Museu de Belles Arts de València). Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista: Carme, la Clavariesa (Museu de Belles Arts de València), Sortida de missa (1915). 49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benlloc (Bell-lloc del Pla, Plana Alta) Forma antiga del nom del poble. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benlloc, Amador (Barcelona, s. XV – s. XVI) Orfebre. 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benlloch (Bell-lloc del Pla, Plana Alta) Nom antic del municipi. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Benlloch, Juli (Meliana, Horta, 1893 – 1919) Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables. Té dedicat un monument a Meliana. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bennàger, sèquia
de (Horta)
Altre forma del nom de la sèquia
de Benàger. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bennàssar i Vives, Joan (Pollença, Mallorca Septentrional, 1950 - ) Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d'aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d'Europa i dels Estats Units. Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons. Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l'expressionisme. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bennasser, Miquel (Illes Balears, s. XII) Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor. Prengué l'hàbit dominicà i es distingí en l'evangelització dels sarraïns de Mallorca. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bennàsser, Pere (Mallorca, s. XVII - Palma de Mallorca, 1693) Lul·lista. Fou canonge de la seu de Mallorca. El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens, dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l'ortodoxia lul·liana; condemnada pel Sant Ofici de Roma (1690) i posada a l'Índex de llibres prohibits, l'obra continuà, tanmateix, circulant. El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l'obra condemnada. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bennat (el Tec, Vallespir) Llogaret, a la Comalada, al camí a Sant Guillem de Combret. És documentat ja el 881. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Benòs (les Bordes, Vall d'Aran) Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L'església parroquial de Sant Martí és romànica. Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l'any 1952, que rep l'aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d'Et Joeu i del riu de Varradòs. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benpar, Carles (Carles Benito i Para) (Barcelona, 1948 - ) Realitzador cinematogràfic. La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llarg-metratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes (1973), durant un període de cinc anys. Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s'omple la pica (1982), Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) -segons relats de Pere Calders- i el film d'aventures Capità Escalaborns (1989). Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991). 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bensa (la Sentiu de Sió, Noguera) Caseriu i antic terme, entre el Sió i el terme de Camarasa. 63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Benumea (Pego, Marina Alta) Despoblat, al sud-est de la vila. Antic lloc de moriscs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego. El 1611, després de l'expulsió dels moriscs, fou repoblada, però es despoblà a mitjan s. XIX. Només en resta l'església (Sant Sebastià). 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - HISTÒRIA Benviure (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Antiga quadra, formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra. Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori. Actualment el lloc es repobla de petites cases. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Benviure, Pere de
(Catalunya, s. XIV – 1417) Secretari
reial 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Benzú, marquesat
de (Catalunya)
Títol concedit el 1875 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bep de l'Oli Sobrenom del guerriller carlí Josep Pons. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Berà (Roda de Berà, Tarragonès) Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials. El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (s. IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d'aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte. Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l'arc de Berà. 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - ART Berà, arc de (Roda de Berà, Tarragonès) Arc de triomf romà. Construït sobre el promontori de Bera, a la Via Augusta. És d'un sol arc, harmònicament proporcionat, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l'entaulament. El total del monument fa 12,28 m d'alçària per 12 m d'amplada. Erigit en època d'August (darreria del segle I aC), fou restaurat o reformat al s. II per L. Licini Sura. Restaurat diverses vegades des del s. XVIII, li manca l'àtic o coronament originari, l'enteulament és modern i només quatre dels vuit capitells són romans (s. I aC). Es troba a uns 20 km. de Tarragona. El voreja la carretera que uneix aquesta ciutat amb Barcelona (N-340). 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Berandia (Alpont, Serrans) Llogaret, al nord de la vila, a la dreta de la rambla d'Arquela. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beraní (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Poble (1.083 m alt) (o Braní), damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. La seva 74 FRANJA PONENT - MUNICIPI
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Beranui, Guillem de (Ribagorça, s. XII) Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV i Alfons I el Cast. Fou bon home d'armes. Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d'auxili a Castella. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Berard, Francesc (Palma de Mallorca, 1575 – 1624) Frare dominicà. Fundà el convent d'Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l'orde i també com a predicador i historiador. És autor d'alguns escrits. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berard, Quirze (Catalunya, s. XVII – Besalú ?, Garrotxa, s. XVII) Monjo benedictí. Publicà el 1682 una obra relativa al sagrament de la confessió. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berard, Ramon (Figueres, Alt Empordà 1647 – Madrid, 1713) Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona. El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l'arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid. Va escriure memorials i apologies. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berard, Serapi (Catalunya, s. XVII) Cronista i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Girona. En 1677 escriví una relació de les festes celebrades a Barcelona amb motiu del nomenament de Joan d'Àustria com a primer ministre del rei Carles II, i més tard una altra dels serveis de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1697. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berard i de Cortiada, Gaspar de (Catalunya, s. XVII – Viena ?, Àustria, s. XVIII) Militar. Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706. En l'assemblea de braços de Barcelona (1713) es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d'Àustria. Durant el setge de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità de la Coronela, la companyia d'argenters. Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L'emperador Carlos VI d'Àustria creà per a ell el títol de baró d'Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V l'any 1726. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Berard i de Torrella, Joan (Illes Balears, s. XV – 1459) Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II de Navarra, el nomenà vice-canceller d'aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia. Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berard i Gassol, Gabriel (Barcelona, s. XVII – 1640) Jurista. Fou assessor de les galeres de Catalunya i relator del Consell Suprem d'Aragó. Favorable a la política de duresa del virrei, fou mort durant el Corpus de Sang i la seva casa fou saquejada i incendiada. És autor de Discurso breve sobre la celebración de Cortes de los fidelísimos reinos de la Corona de Aragón (1626), que dedicà al comte d'Olivares. 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Berard i Geronès, Joan (Illes Balears, s. XIV – 1421) Jurista. Ocupà destacats càrrecs a Mallorca. És autor de les Ordinacions del regne de Mallorca, que començaren a regir el 1405. Tres anys més tard projectà les fortificacions del port d'Andratx per prevenir les incursions dels pirates sarraïns. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Berard i Solà, Jeroni (Palma de Mallorca, 1742 – 1795) Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d'Amics del Païs de Mallorca, la qual li confià la direcció de l'escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794). És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d'interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Muntaner. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Berardo (Sabadell, Vallès Occidental) Caseriu, dins l'antic terme de Sant Julià d'Altura, al voltant de l'antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels s, XIII i XIV, amb una torre de defensa (s. XVI) i una capella (1624). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berardo, Francesc (Itàlia, s XVII - Barcelona, s XVII) Mercader. El 1622, després de molts anys de residència a Barcelona, i trobant-se del tot incorporat a la vida catalana, obtingué el privilegi de cavaller, tot i que el rei Felip IV s'hi havia oposat, en principi, per no concórrer en ell cap mèrit per serveis a la corona, sinó únicament una remarcable activitat comercial i ciutadana. Els seus descendents pròxims tindrien figures remarcables a la història dels país, com Berardo i d'Espuny i els seus fills. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berardo i
d'Espuny, Francesc de
(Catalunya, s.
XVII – Viena, Àustria, 13/des/1714) Militar,
polític i diplomàtic. Marquès de Montnegre.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697. Austriacista, col·laborà amb el
grup de Vic (1704), participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de
Barcelona del 1706, així com en l'ofensiva de
Carles VI d'Àustria en terres castellanes (1710). Com a regent per
Catalunya al consell d'Aragó proposà, sense èxit, la creació d'un exèrcit regular format per catalans del
Principat i del Païs Valencià i per aragonesos. Nomenat
Carles emperador (1711), Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena (1712), però no aconseguí d'ésser-hi rebut, ni tampoc a Utrecht, a la Haia ni a
Londres. Fou pare d'Antoni, Maria, Ramon
i Serafina de Berardo i de Morera. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berardo i de Morera, Maria de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Dama. Germana d'Antoni, Serafina i Ramon i filla de Francesc de Berardo. Era casada amb Josep de Peguera i d'Aimeric, jove noble que es destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14. Era cunyada, doncs, del més famós Antoni de Peguera. Els seus béns foren confiscats per Felip V. Després d'haver desplegat moltes influències, aconseguí que l'ambaixador imperial a Madrid rebés tèbies instruccions d'interessar-se pel seu cas. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berardo i de Morera, Ramon de (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714) Eclesiàstic. Fill de Francesc de Berardo i d'Espuny. El 1714 era ardiaca de Vic, per bé que encara no tenia ordres sagrades. Restà a Barcelona durant la dura defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V. Durant la batalla final, es barreja a les tropes que resistien heroicament al barri de la Ribera i trobà la mort en aquella lluita. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berardo i de Morera, Serafina de (Catalunya, s XVII – Viena, Àustria, s XVIII) Dama. Germana d'Antoni, Maria i Ramon i filla segona de Francesc de Berardo. Es casà amb el noble granadí, austròfil, Francisco de Ribera, comte de Villanueva de las Torres. Fou dama d'honor de l'emperadriu Elisabet de Brunswick. Quan aquesta se n'anà de Barcelona, el 19/jul/1713, figurà al seguici que l'acompanyà a Viena, ciutat on es reuní amb el seu pare. Mort aquest, li foren traspassats els privilegis nobiliaris del difunt, per un decret imperial del 12/feb/1715. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Berart, Jeroni Boix de (Illes Balears, 1679 – s. XVIII) Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes. El 1732 s'ordenà sacerdot, després d'haver restat vidu. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berart i de Cortiada, Gaspar de Veure> Berard i de Cortiada, Gaspar de. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Berasti, riu de (Pallars Sobirà) Curs d'aigua permanent de la vall d'Àssua, que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort. A la capçalera hi ha un petit lacustre (estanys de Mainera); entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio i del Montsent, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. És nomenat també el Rialbo, el riu de Soll o el barranc d'Enrialbo. 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Berberí, punta des (es Castell, Menorca) (o de Felipet) Cap de la costa oriental, damunt del poble hi ha el castell de Sant Felip. 100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bèrcol, bosc del (Rosselló) Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre), que s'estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol, d'Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844. Al s. XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l'antiga superfície forestal fou coberta de vinya. 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bercuta (Xelva, Serrans) Caseriu, situat a l'esquerra i sobre el congost del Túria, a 8 km al sud de la vila. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Berdica (Benissa, Marina Alta) Caseriu, a 2 km al nord-est de la vila. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Berdós i Blanco, Magí (Barcelona, 1792 - Catalunya, s. XIX) Cirurgià. Fou agregat a l'exèrcit durant els darrers temps de la guerra contra Napoleó, així com a la campanya del Perú. De tornada d'Amèrica publicà alguns treballs professionals.
Anar
a:
[ Benio ] [ Benissa ] [
Benit ]
[ Benn ] [ Bep ]
[ Berardo ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Beranui