|
|
|
Anar a: [ Pins ] [ Pinye ] [ Piquer i D ] [ Pit ] [ Pla ] [ Pla C ] Qui ignora la seva ignorància viu en la més profunda il·lusió. (Lao-Tsé) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pins (Vilopriu, Baix Empordà) Poble, a llevant del cap del municipi. La seva església de Sant Bartomeu depèn de la parròquia de Gaüses. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pins (Argentona, Maresme) Veïnat 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pins, Ot (Catalunya, s XIII- Barletta, Itàlia, 1300) Frare de l'Hospital. El 1297 fou elegit gran mestre de l'orde. En negligí l'administració a causa del seu lliurament absolut a la pregària, que li absorbia quasi totes les hores d'activitat. El papa Bonifaci VIII l'amonestà per aquella exageració, encara que sense resultat. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA Pins del Vallès (Sant Cugat del Vallès, Vallès Oriental) Nom adoptat el 1937 per al municipi 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinsent, monestir de 6 CATALUNYA - EMPRESA
7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pintarrafes (Carlet, Ribera Alta) Caseria 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pintó i Lliràs, Ramon (Barcelona, 1805 - l'Havana, Cuba, 1855) Polític i periodista. Lluità al bàndol constitucionalista a la batalla del Trocadero (1823), i per fugir de la reacció absolutista l'any 1824 emigrà a Cuba. Fou redactor del "Diario de la Marina" i fundador del Liceo de La Habana, que dirigí. Identificat amb el moviment independentista cubà, tingué contactes amb el govern dels EUA i presidí una junta que proclamà l'abolició de l'esclavitut a Cuba i preparava una revolta contra el govern de Madrid. Descobert, fou afusellat. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pintor, Pere (València, v 1423 - Roma, Itàlia, 1503) Mestre en arts i en medicina 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pintot, illa d'en (Maó, Menorca) Veure> Arsenal, l'. 11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pintrat, mall (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (2.842 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall gascona de Lis, entre el port Vielh i el coll Pintrat, que domina l'hospital de Benasc, a l'alta vall de l'Éssera. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA NORD - CULTURA Pinya, Pere (Perpinyà, s. XVI - ) Personatge llegendari 14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pinyana (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d'un petit turó. De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pinyana (Castellonroi, Llitera) Despoblat 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinyana (Amer, Selva) Veïnat 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinyana (Querol, Alt Camp) Antic castell, al sector meridional del terme 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinyana, canal de (Noguera / Segrià) Canal de la Noguera Ribagorçana, entre les dues comarques 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinyeres, les (el Masroig, Priorat) Despoblat (187 m alt), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Siurana. El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell, que atorgà la carta de població. Fou totalment destruït durant la Guerra dels Segadors (mitjan segle XVII) i restà abandonat durant anys (hom ha trobat unes interessants sitges soterrades). Resta en peu la façana i quatre parets de l'església, romànica, que el segle XVIII fou reconstruïda com a santuari i dedicada a la Mare de Déu de les Pinyeres, patrona del desaparegut poble i actualment del Masroig. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinyes, Baltasar (Sanaüja, Segarra, 1527 - Lima, Perú, 1611) Mestre en arts 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinyes, Francesc (Catalunya, s. XV - s. XVI) Argenter. Tenia l'obrador obert a Cervera. Vers el 1505, juntament amb Gabriel Bonet, construí la creu processional dels paraires i teixidors de Santa Coloma de Queralt. Restaurà el reliquiari major de Santa Maria de Cervera (1528) i obrà el de la Veracreu del Tarròs. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinyol i Balasch, Ramon (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1950 - ) Poeta i editor 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pipià, Agustí (Palma de Mallorca, s XVII - Roma, Itàlia, 1730) Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a l'Estudi General de Mallorca. El 1694 s'establí a Roma, on fou secretari de la congregació de l'Índex de llibres prohibits. Ostentà el càrrec de general de l'orde. Més tard fou bisbe i cardenal. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piqué i Camps, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 - ) Polític, economista i empresari 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piqué i Carbó, Joan (Barcelona, 1880 - Santa Coloma de Farners, Selva, 1929) Escultor 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer, Concepció (Conchita Piquer) (València, 1907 – Madrid, 1990) Cantant i actriu. Debutà a València en 1922. Després d'actuar als EUA, anà a diversos països d'Amèrica del Sud. El 1927 tornà a Espanya. Entre les pel·lícules que interpretà cal destacar El negro que tenia el alma blanca (1927), de B. Perojo, La Dolores (1939), de F. Rey, i Filigrana (1949), de L. Marquina. Es retirà el 1957, després d'haver popularitzat cançons com Tatuaje, Ojos verdes i Lola Puñales. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer, Josep (València, 1757 – Madrid, 1794) Escultor 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer, Josep Antoni (València, 1775 – 1847) Metge i escriptor 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer, Valerí ( ? , s. XVII) Religiós jesuïta 31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Piquer i Arrufat, Andreu (Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1711 – Madrid, 1772) Metge, erudit i filòsof 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer i Bofill, Josep (Barcelona, s. XVIII) Frare de l'Oratori de Sant Felip Neri. Destacà pels seus coneixements filosòfics, que divulgà en unió del futur bisbe Armanyà, gran amic seu. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer i Cerveró, Josep (Tudela, Navarra, s XIX – Barcelona, 1900) Músic. Fou membre de la banda militar d'un regiment. Instrumentà cançons populars catalanes que donà a conèixer en els primers Jocs Florals (1859), activitat en la qual pot considerar-se pioner. Deixà també música religiosa. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer i Duart, Josep (València, 1806 – Madrid, 1871) Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, viatjà a Mèxic i a París. Escultor de cambra d'Isabel II, féu bustos d'altes personalitats de la Cort. De les seves obres cal destacar una estàtua de Ferran III, a l'Armería de Madrid. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer i Jover, Josep-Joan (Barcelona, 1911 - Vallbona de les Monges, Urgell, 1985) Pedagog 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer i Noguera, Joan Crisòstom (València ?, s. XVIII - ? , s. XVIII) Sacerdot 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer y Gil, Salvador (Sogorb, Alt Palància, 1803 – 1833) Músic 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piqueras, Joan (Requena, Plana d'Utiel, 1904 - Venta de Baños, Castella, 1936) Crític cinematogràfic. Creador dels cine-clubs a l'estat espanyol, del 1934 al 1935 en fundà diversos a diferents punts del país, així com la més important revista crítica del seu temps "Nuestro Cinema" (1932-35), de la qual fou director. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piqueras i Cavanilles, Josep (Gandia, Safor, 1819 – València, 1870) Músic 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquet i Catulí, Josep ( ? , s. XIX – s. XX) Escultor 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquet i Piera, Jaume (les Corts de Sarrià, Barcelona, 1839 – Barcelona, 1896) Autor teatral 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pira, Janet de Sobrenom del guerriller Joan Amorós. 44 CATALUNYA - ESPORT Pirena (Pirineus, 1990 - ) Travessia pirinenca 45 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pirineus, els (Catalunya / Andorra / Catalunya Nord) Sistema orogràfic, entre els tres territoris 46 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Pirineus, tractat dels (illa de Faisans, País Basc, 7/nov/1659) Acord de pau entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. Pel qual fou acordat el final de la guerra que tots dos països sostenien des del 1635. el tractat consagrà la superioritat militar francesa i la decadència espanyola en assegurar a França les seves conquestes (comtat de Rosselló, part del de Cerdanya, Artois i diverses places de Flandes, Hainaut i Luxemburg), i estipulà el matrimoni de Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV. Catalunya no acceptà mai aquest tractat que amputà del seu territori els esmentats comtats. França aviat incomplí les garanties estipulades i ja el 1660 començà a abolir les institucions de la Catalunya Nord, mentre desencadenava una política assimilista seguida d'una ocupació militar que es perllongà durant mig segle. 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pirineus Orientals (Catalunya Nord) Departament de l'estat francès de la regió Llenguadoc-Rosselló (Pyrénées Orientales). Comprèn la Catalunya Nord: 4.116 km2, capital: Perpinyà. Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa. Es dividit en tres districtes (Perpinyà, Ceret i Prada), en 29 cantons i en 234 municipis (1982). Duu el número 66. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pirozzini i Martí, Felip (Barcelona, 1843 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1876) Escriptor 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch (País Valencià, ? - ? ) Família de músics 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch, Lluïsa ( ? , s. XIX - Sicília, Itàlia, s. XIX) Cantant d'òpera 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Almela, Vicent (Vila-real, Plana Baixa, 1942 - ) Lingüista 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Segura, Ismael Elies (Morella, Ports, 1948 - ) Jurista 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Simó, Mateu (Sant Mateu, Baix Maestrat, v 1825 - ? , s. XIX) Músic 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Simó, Vicent (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1823 - País Valencià, 1910) Músic. Germà d'Antoni i de Mateu. Estudià a París i fou organista de l'església dels Sants Joans de València a partir del 1850. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pitarra, Serafí Pseudònim de l'escriptor Frederic Soler i Hubert. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Piteu, coll de (Biosca, Segarra) Coll 59 ILLES BLAEARS - GEOGRAFIA Pitiüses, les (Eivissa) Nom donat al grup d'illes de la zona 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pitxells, serra dels (Peníscola, Baix Maestrat) Contrafort (253 m alt) oriental de la serra d'Irta, prop de la costa (PUNTA DELS PITXELLS), al sud de la ciutat. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piulachs i Oliva, Pere (Barcelona, 1909 – 1976) Metge cirurgià 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Piular (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Antiga quadra i masia 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pizà, Bartomeu (Illes Balears, s. XVI – 1626) Frare dominicà 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pizà i Ensenyat, Cristòfor (Sóller, Mallorca, 1850 – 1936) Pintor 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pizcueta i Alfonso, Adolf (València, 1901 - ) Polític i promotor cultural 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pizcueta i Donday, Josep (València, 1792 – 1867) Metge i botànic. Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), fou catedràtic, des del 1829, de Matèria Mèdica. Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el reféu de les destrosses produïdes per la Guerra del Francès, i començà a publicar el catàleg de llavors, 'Enumeratio plantorum horti botanici valentini' (1856). Fou rector de la universitat (1859-67) i president de l'Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67). Escriví 'Elogio histórico de Antonio José Cavanilles' (1830). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla, arc del (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Veure> Cabanes, arc de. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla, convent del (Sanaüja, Segarra) Antic convent augustinià 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (Torrent d'Empordà, Baix Empordà) Caseria, al nord-est del poble. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (Biosca, Segarra) Santuari 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (Artesa de Segre, Noguera) Santuari (la Mare de Déu del Pla), al sud de la ciutat, vora la carretera de Tàrrega. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) Santuari 75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pla, el (Benavarri, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu del Pla) de l'antic mun. de Purroi. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Francesc (Mataró, Maresme, 1734 - ? , s. XVIII) Religiós jesuïta 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Joan (Catalunya, s XVIII) Músic. Germà de Manuel. Com aquest, destacà com a solista d'oboè i obtingué successos importants en diverses corts d'Europa. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Joaquim (Aldover, Baix Ebre, 1745 - Roma, Itàlia, 1817) Filòleg i jesuïta. Després de l'expulsió del seu orde, s'instal·là a Itàlia. Fou bibliotecari a Ferrara, professor de llengua caldea a Bolonya i, més tard, director de la Biblioteca Barberini, de Roma. És autor de les obres Interpretaciones de la lengua etrusca, Idiollion arabicum, canticum hebraicum et epigramma graecum i Vocabulario de las voces más difíciles de la antigua lengua provenzal, traducidas al idioma español, italiano y latino. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Josep (Catalunya, s. XIX – 1899) Eclesiàstic. Era rector de Vilamur (Maresme). Tingué fama com a orador sagrat. És autor d'un tractat de retòrica i poètica i d'altres escrits. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Manuel (Catalunya, s. XVIII - Mannheim ?, Alemanya, d 1789) Músic i compositor 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla, Sant Vicent del (Torrent de l'Horta, Horta) Veure> Sant Vicent del Pla 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, Santa Maria del (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Santa Maria del Pla 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, Santa Maria del (Àger, Noguera) Veure> Santa Maria del Pla 86 CATALUNYA - POLÍTICA Pla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona (Barcelona, 1953) Pla urbanístic 102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pla de Bages, El (Manresa, Bages, 1904 - jul/1937) Diari català. El més important dels publicats a Manresa. Defensà la política de la Lliga i presenta una acurada col·laboració literària. Propietat, de primer, de Leonci soler i March, des del 1920 passà a mans de Josep Coll i Roca, alcalde de la ciutat. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Besòs, el (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Cadí, el (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pla de Corona, es (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona. 91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pla de Corroncui, el (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseria, de l'antic terme de la Viu de Llevata 92 CATALUNYA - POLÍTICA Pla de Desenvolupament Rural (Catalunya, 2000 - ) Programa de suport a l'agricultura 93 CATALUNYA - POLÍTICA Pla de Distribució de Zones del Territori Català (Catalunya, 1932 – 1939) Pla territorial 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Girona, el (Girona, Gironès) Antic terme 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Gironella, el (Girona, Gironès) Antic terme, esmentat el s XIV. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de la Bleda, el (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veïnat 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de la Font, el (els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià) Llogaret 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de l'Estació, el (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Barri 100 CATALUNYA - COMARCA Pla de l'Estany, el (Catalunya) Comarca: 262,8 km2, 24.839 hab (1999), capital: Banyoles 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla de l'Olivera, el (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Caseria, al nord de la vila 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Lliçà, el (Lliçà de Vall, Vallès Oriental) Veïnat, al voltant de l'església de Santa Maria, a la plana al·luvial de la riera de Tenes.
Anar
a: [ Pins ]
[ Pinye ] [ Piquer
i D ]
[ Pit ] [ Pla ]
[ Pla C ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
