|
|
|
Anar a: [ Mirad ] [ Miralles, A ] [ Miralles d ] [ Miralp ] [ Mirambell i ] [ Mirav ] És prou legítim que un poble prengui mesures per protegir la seva cultura i fer-la conèixer. (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA - LITERATURA Mirada, La (Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936) Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols. Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d'obres d'alguns dels seus fundadors i d'altres escriptors. El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l'editorial Aymà. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mirada, vénda de sa (Formentera, Eivissa) Vénda de l'illa 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mirador (Barcelona, 13/gen/1929 – 1938) Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado. De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, C.A. Jordana, J. Teixidor, R. Tasis, M. de Riquer i Sebastià Gasch. A l'inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l'òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver. 4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mirador (Cotlliure, Rosselló) Fort, utilitzat com a caserna, que domina la vila pel nord. Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l'antiga torre de Santa Teresa, per una explosió el 1818. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miralbó (Llocnou d'En Fenollet, Costera) Despoblat i enclavament (0,029 km2), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d'Albaida, a l'oest de la muntanya del Puig. Era lloc de moriscs (8 focs el 1609) i depenia de la Torre d'en Lloris. 7 CATALUNYA - MUNICIPI Miralcamp (Pla d'Urgell) Municipi: 14,62 km2, 287 m alt, 1.251 hab (1999) 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miralcamp (Onda, Plana Baixa) Partida de regadiu i caseria, a l'esquerra del riu de Sonella, al sector sud-oriental del terme, prop de l'antic baixador del ferrocarril de via estreta d'Onda al Grau de Castelló. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralda i Bou, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1942 - ) Artista. S'ha presentat nombroses vegades a exposicions, tant nacionals com estrangeres, i sempre amb gran èxit, servint-se de tècniques artístiques conceptuals, objectes, manipulacions, fotografies, happenings, accions, etc. El 1967 presentà el que ha estat un dels seus temes preferits, els Soldats soldats: soldats de plàstic, com els de joguina, situats sobre un tauler com si es tractés d'un joc d'escacs. Més tard s'interessà pels fets socials, i pel seu caràcter cerimonial i festiu; el 1981 realitzà l'acció desfilada Wheat Steak. El 1986, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, ideà el projecte Honeymoon, consistent en una insòlita boda entre la estàtua de la Llibertat de Nova York i la de Colom, de Barcelona. 10 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Mirall, El (Palma de Mallorca, gen/1987 - ) Revista en català publicada per l'Obra Cultural Balear. Manté un contingut similar a la revista "Lluc", de la qual és continuació i superació. 11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Miralles (Prats de Molló, Vallespir) Antic poble, l'església del qual és l'actual santuari del Coral. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles (Tremp, Pallars Jussà) Església i antic poble 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles (Cercs, Berguedà) Masia i antiga església (Sant Genís), a l'esquerra del riu Demetge (Merolla de Miralles). 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles, agulla grossa de (Santa Maria de Miralles, Anoia) Alt turó (870 m alt) 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Alberto (Elx, Baix Vinalopó, 1940 - ) Escriptor i director escènic 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles, castell de (Vilajuïga, Alt Empordà) Antic castell, del qual resten les ruïnes a la roca Pujolar. Fou donat el 974 pel comte Gausfred d'Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles, castell de (Santa Maria de Miralles, Anoia) Antic castell (662 m alt) 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miralles, Joan (Muro, Mallorca, 1912 - ) Pintor. Ha conreat el paisatge -especialment de Deià, on ha residit molt temps-, la natura morta, la composició i el retrat. Ha decorat diverses capelles i esglésies. Fa un figurativisme d'acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Joan de (Catalunya, s. XVI) Eclesiàstic. Canonge sagristà d'Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d'Espès. El 1527 donava ordes a Barcelona, seu vacant. Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530. El 1536 posà la primera pedra de l'estudi general de Barcelona. Tingué en comanda l'abadia de Sant Cugat del Vallès. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Joan Gil (Reus, Baix Camp, 1823 – 1896) Pianista i compositor 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Josep (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1792 - Benassal, Alt Maestrat, 1840) Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d'El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici. El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de caballeria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d'haver rebutjar un indult del capità general de València, féu, un cop refeta la seva partida, incursions a la Plana. Amb l'afusellament de Ramon Carnicer, Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià (1835) i l'ascendí a coronel (1836) i, després, a brigadier. Salvà el general Cabrera de l'emboscada del Rincón de Soto. Morí en campanya. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles, Melcior (València ?, a 1419 – 1502) Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d'Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralles, monestir de (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat) Antic convent augustinià 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Pau (Cervera, Segarra, s. XVIII - ? , 1823) Guerriller 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles, puig de (la Vall d'En Bas, Garrotxa / Vidrà, Ripollès) Cim (1.432 m alt) de la serra que uneix el Puigsacalm amb el puig de Cubell, termenal dels dos municipis. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles, Rafael ( ? , s. XVII) Eclesiàstic 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles, riera de (Catalunya) Afluent dretà de l'Anoia, que neix a l'Alt Camp fins a Anoia 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Miralles, vall de (Alzira, Ribera Alta) Antic nom de la vall de la Murta. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralles de Copons (Veciana, Anoia) Poble 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles i Anglès, Ermenegild (Barcelona, s. XIX – s. XX) Enquadernador i litògraf 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Arnau, Francesc (València, 1871 – París, França, 1922) Ballarí. Parella de Carolina Otero al Paris-Concert, de París, ciutat on instal·là una acadèmia de dansa. Obtingué nombrosos èxits al teatre Imperial de Sant Petersburg, on actuà a la dècada del 1907 al 1917. Dirigí la coreografia de l'Òpera de París a partir del 1917. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles i Bofarull, Francesc (Tarragona, 1940 - ) Historiador de l'art 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i d'Imperial, Adolf (Elx, Baix Vinalopó, 1845 – Alacant, 1870) Escriptor 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Galaup, Francesc (València, 1848 – Barcelona, 1901) Pintor 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Gumiel, Josep (País Valencià, s. XVIII) Agrònom. Era marquès de la Torre de Carròs. El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la hierta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L'obra fou editada per la Societat Econòmica d'Amics del País. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles i Moya, Enric (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 2000) Arquitecte 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miralles i Rubio, Andreu (València, 1856 – 1902) Periodista i polític 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miralles i Shert, Josep (Palma de Mallorca, 14/set/1860 – 22/des/1947) Eclesiàstic i historiador. Doctorat en teologia (València) quan ja era llicenciat en lletres, residí a Palma de Mallorca com a fiscal eclesiàstic, professor del seminari i canonge arxiver. El 1914 fou consagrat bisbe de Lleida i el 1925 passà d'auxiliar a Barcelona, on un any després succeí al titular. El 1930 anà a Mallorca amb títol d'arquebisbe. De la seva obra escrita destaquen La filosofía cristiana y su restauración (1886), Sto. Tomás de Aquino y el moderno régimen constitucional (1890), La secta rosminiana (1891), La existencia de Dios y la crítica kantiana (1892) i Apuntes sobre la acción antimasónica en España (1927). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralles i Solà, Carles (Barcelona, 25/mai/1944 - ) Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d'Efes i d'altres. Ha publicat estudis sobre l'origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc. Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra. El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra. Fundador i primer president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics, filial de l'IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista "Ítaca". 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miralpeix (Manresa, Bages) Veïnat 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - HISTÒRIA Miralpeix (Sitges, Garraf) 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miralpeix i Illa, Eudald (Ripoll, Ripollès, s. XIX – 1858) Escriptor. Era notari de la seva vila natal. Fou un dels qui tractaren de preservar de destruccions el monestir ripollès. Deixà manuscrita una Crònica de la villa y monasterio de Ripoll, on ressenyava fets esdevinguts entre els anys 1808 i 1840. 48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Miralsot (Fraga, Baix Cinca) 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Miramar (Safor) Municipi: 2,59 km2, 10 m alt, 1.179 hab (1999) 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miramar (Figuerola del Camp, Alt Camp) Llogaret (660 m alt) 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Miramar (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Despoblat 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Miramar (Valldemossa, Mallorca Occidental) Possessió 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miramar, serra de (Sant Climent de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat) Elevació muntanyosa (234 m alt), a l'extrem oriental del massís de Garraf, entre els dos termes. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miramar, turó de (Capellades / Vallbona d'Anoia, Anoia) Cim (593 m alt) entre els dos municipis 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mirambell (Bonrepòs i Mirambell, Horta) Antic poble 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirambell (Calonge de Segarra, Anoia) Poble, al sud del terme, prop de la vila de Calaf. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirambell (Bassella, Alt Urgell) Llogaret 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell, Baptista (Catalunya, s. XVII) Poeta 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell i Bertran, Joan (el Masnou, Maresme, 1796 – 1863) Marí 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell i Ferran, Joan (Barcelona, 1895 - ) Dissenyador de jardins i dibuixant 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirambell i Giol, Francesc (Santa Coloma Sasserra, Vallès Oriental, 1761 - Prats de Lluçanès, Osona, 1823) Erudit i eclesiàstic. Cursà estudis a Vic i a Cervera. De la seva obra escrita, sobre història local, epigrafia, agronomia i filologia, destaca l'Alfabeto reformado universal (1813), reeditat en nova versió: Alfabeto griego-latino-catalán (1817) i Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano (1817). 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Miramberc (Malla, Osona) Antiga quadra 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miranda (l'Olleria, Vall d'Albaida) Despoblat i partida, al nord de la vila. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miranda, la (Esplugues de Llobregat, Barcelonès) Barri de la ciutat 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Miranda, vescomtat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1857 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - HISTÒRIA Mirandol (Noguera) Antic nom d'Anya. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirapol (Gósol, Berguedà) Veure> Moripol. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mirapols (la Jonquera, Alt Empordà) Masia i antic castell 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mira-rosa (els Poblets, Marina Alta) Poble 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mira-sol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Barri de la ciutat 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Mira-sol, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València. Per mort (1833) de la seva rebesnéta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirats i Monsonís, Antoni (Montgai, Noguera, 1848 - Sarrià, Barcelona, 1928) Escolapi 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravall (Juneda, Garrigues) Llogaret, situat al sud de la vila, prop del límit amb Castelldans i les Borges Blanques, vora el canal d'Urgell. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravall i Dolç, Ramon (Roquetes, Baix Ebre, 1940 - ) Historiador. Autor d'un recull de notes sobre la història de Roquetes i la de Tortosa, entre els quals destaquen Tortosa i l'orde de l'Aixa (1968), Atacs franco-catalans contra Tortosa (1969), Immigració britànica a Tortosa (segle XII) (1980), Entorn a Tortosa napoleónica (1985), Mites i cultes a Dertosa (1991) i Corpus epigràfic dertosense (1995). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravall i Forcadell, Vicent (Tortosa, Baix Ebre, s. XVII) Eclesiàstic 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Miravalls (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Antiga quadra 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravalls i Bové, Armand (Barcelona, 1916 – 1978) Pintor 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravé (Pinell de Solsonès, Solsonès) Poble 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravelles (Olius, Solsonès) Enclavament 83 CATALUNYA - MUNICIPI Miravet (Ribera d'Ebre) Municipi: 32,22 km2, 42 m alt, 795 hab (1999) 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
85 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Miravet (Camporrells, Llitera) Despoblat, al nord-est del poble. La seva església era dedicada a sant Jaume. 86 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Miravet (Bonansa, Alta Ribagorça) Despoblat i partida 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miravet (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Masia (973 m alt) i caseria de l'antic mun. de Mur, a l'oest del castell de Mur. Té una església dedicada a sant Jaume. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Miravet (Senterada, Pallars Jussà) Antiga quadra 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Miravet, comanda de (Miravet, Ribera d'Ebre) Preceptoria i comanda dels templers. Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l'Ebre, dominant el pas de Barrufemes. Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers. Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravitlles i Navarra, Jaume (Figueres, Alt Empordà, 1906 – Barcelona, 1988) Polític 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miravitlles i Torras, Lluís (Barcelona, 1930 – 1995) Científic
Anar
a: [ Mirad ]
[ Miralles, A ] [ Miralles
d ]
[ Miralp ] [ Mirambell
i ]
[ Mirav ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
