A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Soler i R ]    [ Soler i T ]    [ Soli ]    [ Soliv ]    [ Solle ]    [ Solsona, c ]

No es recorda de les coses dolces, qui no ha provat les amargues. (Dita medieval)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Rabasó, Bartomeu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 - Palau-solità, Vallès Occidental, 1975)  Escriptor en castellà

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler i Rabassa, Miquel Gaietà  (Palma de Mallorca, 1746 - Malagón, Castella, 1809)  Polític

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Ramon, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1729 - El Escorial, Madrid, 1783) Compositor i organista

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Renales, Àngel  (Barcelona, 1940 - )  Pianista

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Roig, Joan  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Metge. Era col·laborador de les revistes "La Dosimetría" i "Revista Enciclopédica". Publicà alguns treballs professionals remarcables, així com el llibre Memorias de un preso.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Roquer, Jaume Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1799 - Xèrica, Alt Palància, 1851)  Eclesiàstic

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Rovirosa, Francesc  (Barcelona, 1836 – 1900)  Escenògraf i pintor. Inicià la formació artística a Barcelona i va completar-la a París. Tornà a Barcelona l'any 1865 i, associat amb Francesc Pla, treballà per als més importants teatres de Catalunya, inclòs el Liceu. D'ençà del 1873 treballà tot sol i assolí una qualitat remarcable. Les seves decoracions es caracteritzaven pel naturalisme, d'influència francesa, per un pregon estudi de la perspectiva i de la llum i el color. Fruit d'un viatge a Bayreuth fou l'obra crítica Artes escenográficas. Foren remarcables els decorats per a les òperes Romeu i Julieta, La Traviata, Don Giovanni, Tristany i Isolda, Falstaff, etc.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Royo, Vicent  (Manises, Horta, 1867 - ? , s. XX)  Prelat

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Samsot, Iscle  (Barcelona, 1843 - Terrassa, Vallès Occidental, 1914)  Actor. Després de treballar molt temps com a aficionat, estudià uns cursos de declamació al conservatori i debutà com a professional amb la companyia de Cazurro. Entre les obres que interpretà destaquen L'Esquella de la Torratxa i La dida, de Pitarra. Malalt i amb grans dificultats a la vista, es retirà el 1908. El 1918 se li dedicà un monument a la plaça de Sant Agustí Vell.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler i Sans, Joan  (Maó, Menorca, 1754 – Madrid, 1809)  Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l'imperi otomà. Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d'una narració de Richard Steele. Fou publicat a la "Revista de Menorca" (1931).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Santaló, Juli  (Barcelona, 1865 – 1914)  Excursionista

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Sardà, Josep  (Barcelona, 1935 - )  Compositor

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler i Siquier, Juli  (Maó, Menorca, 1812 - d 1879)  Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston. Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d'entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris. Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l'interessant treball Exposició de lo estat actual de l'agricultura en la isla de Menorca (1857).

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Terol, Lluís  (València, 1888 - Manresa, Bages, 1958)  Doctor en medicina i en dret

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Ventura, Josep  (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1946)  Violoncel·lista. Estudià a l'escolania de la Mercè de Barcelona. Fou primer violoncel a l'orquestra del Teatre del Liceu. A partir del 1897 fou professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, durant gairebé quatre dècades.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Vidal, Josep  (Barcelona, 1908 – Gavà, Baix Llobregat, 1999)  Polític i historiador

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler de Morell i Ysamat, Josep  (Barcelona, 1880 - )  Eclesiàstic, pintor i escriptor

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Solera, Esteve  (Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 - París, França, 1817)  Clarinetista i compositor

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Soleràs, el  (Garrigues)  Municipi: 12,62 km2, 381 m alt, 424 hab (1999)

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soleriestruch, Eduard  Veure> Soler i Estruch, Eduard.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solerols  (Osor, Selva)  Antiga església

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers  (Tiurana, Noguera)  Santuari

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers, els  (Odén, Solsonès)  Caseria i església, a l'est del poble.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSolers, els  (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà Masia, prop de l'església de Santa Fe dels Solers.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers, Sant Jaume dels  (Vilanant, Alt Empordà)  Veure> Sant Jaume dels Solers

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solervicens i Pollina, Joan Baptista  (Barcelona, 1904 – 1961)  Escriptor

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solicrú  (Tortosa, Baix Ebre)  Antic santuari

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solicrup  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Masia i antiga quadra

29 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaria, La  (Barcelona, 1882 – s. XX)  Societat obrera de tipògrafs

30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Solidaridad Nacional  (Barcelona, 14/feb/1939 – s. XX)  Diari del matí. Fundat com a ògan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT "Solidaridad Obrera". Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d'interès, com la literària, la d'art (a cura de Rafael Manzano) i la de música, de Ramon Pujol.

31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaSolidaridad Obrera  (Barcelona, 19/oct/1907 – )  Periòdic anarquista, portaveu de la CNT. El seu nom provenia de la Solidaritat Obrera (organisme que aplegava les societats obreres de Barcelona). Fou suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera. L'any 1930, quan Berenguer ocupava el poder, fou represa la publicació, dirigida per Joan Peiró. Diari de difusió a tot l'estat espanyol, va publicar-se fins al 1939, Represa la publicació a l'exili (1944), aparegué de nou a Barcelona, primer clandestinament (1976) i amb periodicitat quinzenal, i després (1981) en dues versions: a Barcelona la del sector històric i a València la dels renovadors.

32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Solidaridad Obrera  (València, mar/1919 – Alcoi, Alcoià, 1935)  Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l'assassinat del comte de Salvatierra. Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (mai/1922 - 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director. Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931 , 1933 i 1935).

33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Solidaridad Proletaria  (Barcelona, 18/oct/1924 - 9/mai/1925)  Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d'ésser la continuació de "Solidaridad Obrera". El director fou Joan Àngel Abella. De fet es convertí en l'òrgan d'expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat.

34 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidarios, Los  (Barcelona, oct/1923 - XX)  Grup anarquista d'acció. En formaren part en total prop d'una vintena d'obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment a través de "Crisol" (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abr/1923), l'atemptat frustat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (mai/1923), la mort de l'ex-governador civil José Regueral a Lleó (17/mai/1923) i de l'arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4/jun/1923), aixi com l'assalt al Banco de España a Gijón (1/set/1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l'exili. Posteriorment, proclamada la Segon República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.

35 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaSolidaritat Catalana  (Catalunya, 1906 – 1909)  Primer moviment unitari català

36 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC)  (Catalunya, 1958 – 1980)  Central sindical. Fundada en la clandestinitat, com a confederació de sindicats d'activitats (arts gràfiques, tèxtil, metall, etc), amb estructuració territorial, a partir de plataformes obreres cristianes. El seu camp d'acció fou el Principat de Catalunya, si bé cercà la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans. Present a l'Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l'Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans. Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una implantació considerable en el sector de serveis (sanitat, banca, ensenyament, comerç, hoteleria). Sense perdre la seva identitat, el 1980 s'integrà en la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya.

37 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaritat Obrera  (Barcelona, 3/ago/1907 – 1911)  Unió de societats obreres

38 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Solidarité Révolutionnaire, La  (Barcelona, 10/jun/1873 - 1/set/1873)  Periòdic. Era publicat per un grup d'exiliats francesos que s'autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional. Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solineu  (Noves de Segre, Alt Urgell Nom oficial (1969) del municipi, després de l'agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs.

40 CATALUNYA - LITERATURA

Solitud  (Catalunya, 19/mai/1904 - 20/abr/1905)  Novel·la de Víctor Català

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solius  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Poble

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSolius, monestir de  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Priorat cistercenc

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soliva  (Areny de Noguera, Ribagorça Poble, al sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent de Tresserra. La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig km al nord i més amunt del nucli.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soliva, Miquel  (País Valencià, s. XVIII)  Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l'Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soliva, Salvador  (Catalunya ?, s. XVIII - Madrid ?, s. XIX)  Metge i botànic. Publica a Madrid, en tres volums, un tractat titulat De las virtudes de las plantas.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSolivella  (Conca de Barberà Municipi: 21,03 km2, 488 m alt, 588 hab (2004). Situat al límit amb l'Urgell, accidentat per la serra del Tallat, al peu del coll de Belltall, al nord de Tarragona. És drenat per diversos barrancs, que desguassen al riu d'Anguera. A la superfície inculta hi ha bosc, garrigar i pasturatge. Agricultura de secà, amb conreus de vinya, que ocupa aproximadament un terç dels conreus, seguida dels cereals, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Ramaderia de bestiar oví, porcí, boví i avicultura. Petita indústria de la construcció i de l'alabastre. Població en descens. El poble és troba a la plana, al costat de les ruïnes de l'antic castell de Solivella (o castell de Llorac), bastit entre els s XV i XVI, al puig de Solivella, centre de la baronia de Solivella. Església parroquial de l'Assumpció (1769); també destaca el molí del Senyor (o molí del Caixes), del s XIII. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament de Solivella - Centre d'Estudis Solivellencs

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solivella, baronia de  (Solivella, Conca de Barberà Jurisdicció senyorial, concedida el 1599 en caràcter ple (civil i criminal) al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló. Passà als Vilalba, olim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolivella, Guillem  (Lleida ?, s. XIV)  Arquitecte i escultor

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Solivellas, Antoni  (Illes Balears, s. XVII)  Metge

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soliveret, Jaume  (Alcúdia, Mallorca, 1687 - Palma de Mallorca, 1757)  Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solives, Francesc  (Banyoles, Pla de l'Estany, s. XV)  Pintor gòtic (o Sesolives). Autor del Retaule de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys. El seu estil palesa la influència de J. Huguet.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solives, Francesc  Veure> Olives, Francesc.

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSoliveta  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Llogaret (739 m alt), a l'est del terme, a l'esquerra del torrent de Sant Joan. L'església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Monesma.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaSollana  (Ribera Baixa Municipi: 39,2 km2, 5 m alt, 4.469 hab (1999). Situat al límit amb l'Horta, en un terreny pla, al sud de l'Albufera. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües derivades del riu Xúquer, per mitjà de la sèquia reial d'aquest riu. Els conreus més estesos són els d'arròs, cítrics, fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. La proximitat de la ciutat de València i d'altres nuclis industrials ha fet que el sector secundari s'hagi incrementat i diversificat: indústria conservera, dels mobles, química, etc. La vila és d'origen islàmic; església parroquial de Santa Maria Magdalena, reformada modernament. El municipi comprèn el poble de Romaní, la caseria i partida de l'Ale, l'antiga alqueria de l'Alcaissia i els despoblat dels Trullars. Àrea comercial de València.

55 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSóller  (Mallorca Occidental Municipi: 42,56 km2, 54 m alt, 11.464 hab (1999). Situat al sector nord-oest de l'illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d'Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta). Hi predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d'oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L'activitat industrial havia estat d'una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l'actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis. La ciutat es troba a l'inici de l'horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels s XVI-XVIII; convent franciscà (1458). El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l'Horta de Sóller, el raval de s'Alqueria des Comte, els veïnats d'Alconàsser i des Camps de sa Mar, el despoblat de Castelló i el santuari de Santa Catalina des Port. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Al s XVI sofrí diversos atacs dels pirates (des del 1651 s'hi celebra la festa de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions que no foren acabades.

56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaSóller  (Sóller, Mallorca Occidental, 1885 - )  Setmanari

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sóller, coll de  (Bunyola, Mallorca Occidental)  Depressió de la serra d'Alfàbia

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sóller, l'Horta de  (Sóller, Mallorca Occidental)  Poble

59 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sóller, marquesat de  (Illes Balears)  Títol concedit a Modesta Menéndez y Goicuria

60 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sòller i d'Alcúdia, vescomtat de  (Illes Balears, 1349)  Jurisdicció senyorial

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Solleric  (Alaró, Mallorca Septentrional Possessió, just al límit amb el de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig d'Ofre, 1.191 m alt), a la capçalera del torrent de Solleric, curs d'aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d'Alaró, Consell, Biniali (per aixó és nomenat també torrent de Biniali), Sencelles i Costitx, s'uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d'Inca. La casa en època musulmana era anomenada Xular. Fou el centre del marquesat de Solleric.

62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaSolleric, marquesat de  (Illes Balears)  Títol, concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solozàbal i Igartua, Ignasi  (Barcelona, 1958 - )  Jugador de basquetbol

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sols, Albert  (Saix, Alt Vinalopó, v 1920 - )  Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d'investigador. Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid.

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Solsa, la  (Rosselló)  Veure> Sant Nazari

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsó  (Masdenverge, Montsià)  Antic lloc, esmentat el segle XIV

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Solsona  (Solsonès Municipi i capital: 18,14 km2, 664 m alt, 7.211 hab (1999)

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolsona, Arnau de  (Lleida, s. XIII)  Mercader i ciutadà

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, bisbat de  (Catalunya)  Demarcació de l'església catòlica

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, catedral de  (Solsona, Solsonès)  Antiga església de la ciutat

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit a Blai Maria Royo i de Leon

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, confederació de  (Solsona, Solsonès, 1274)  Pacte signat entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li. Després d'algunes negociacions els nobles es rebel·laren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l'aliança del comte Hug V d'Empúries. La mort del primer i la rendició d'aquest obligà els Cardona a capitular (1275).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Daniel  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1952 - )  Futbolista

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Francesc  (Anglesola, Urgell, s. XVI)  Jurisconsult

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolsona, Miquel  (Barcelona, s. XVI – Montserrat, Bages, 1618)  Erudit

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solsona, monestir de  (Solsona, Solsonès)  Important monestir canonical

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solsona, torre de  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell Fortificació (o la Torreta) de l'antic mun. de Castellciutat, que constitueix l'avançada del castell, al nord de la vila de Castellciutat.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona i Duran, Josep  (Cervera, Segarra, 1932 – 1975)  Poeta

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Solsona i Martínez, Francesc Pasqual  (València, 1693 – 1763)  Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l'estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d'altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia. És autor de diversos escrits, alguns d'ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Solsona i Ronda, Brauli  (València, 1895 - Kremlin-Bicêtre, Illa de França, 1981)  Periodista

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolsona i Sancho, Ramon  (Barcelona, 7/feb/1950 - )  Escriptor, professor, narrador i guionista. La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, d'estructura complexa i llengua viva. Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1994, premis Crítica Serra d'Or, Lletra d'Or i Prudenci Bertrana), etc. També ha escrit carrativa breu i prosa de no-ficció. És coautor dels guions televisius "Agència de viatges" (1991-92) i "Estació d'enllaç" (1996-98). També ha publicat poesia satírica, amb el pseudònim de Lo Gaiter del Besòs.

83 CATALUNYA - COMARCA

Solsonès, el  (Catalunya)  Comarca: 999,2 km2, 11.292 hab (1999), capital: Solsona

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solterra  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Antic castell

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solterra, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1671 a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra. Passà als Samà.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Solució Sud, la  (València, 1890)  Transformacions del riu Túria

Anar a:    Soler i R ]    [ Soler i T ]    [ Soli ]    [ Soliv ]    [ Solle ]    [ Solsona, c ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans