|
|
|
Anar a: [ Soler i R ] [ Soler i T ] [ Soli ] [ Soliv ] [ Solle ] [ Solsona, c ] No es recorda de les coses dolces, qui no ha provat les amargues. (Dita medieval) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Rabasó, Bartomeu (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 - Palau-solità, Vallès Occidental, 1975) Escriptor en castellà 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soler i Rabassa, Miquel Gaietà (Palma de Mallorca, 1746 - Malagón, Castella, 1809) Polític 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Ramon, Antoni (Olot, Garrotxa, 1729 - El Escorial, Madrid, 1783) Compositor i organista 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Renales, Àngel (Barcelona, 1940 - ) Pianista 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Roquer, Jaume Josep (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1799 - Xèrica, Alt Palància, 1851) Eclesiàstic 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Rovirosa, Francesc (Barcelona, 1836 – 1900) Escenògraf i pintor. Inicià la formació artística a Barcelona i va completar-la a París. Tornà a Barcelona l'any 1865 i, associat amb Francesc Pla, treballà per als més importants teatres de Catalunya, inclòs el Liceu. D'ençà del 1873 treballà tot sol i assolí una qualitat remarcable. Les seves decoracions es caracteritzaven pel naturalisme, d'influència francesa, per un pregon estudi de la perspectiva i de la llum i el color. Fruit d'un viatge a Bayreuth fou l'obra crítica Artes escenográficas. Foren remarcables els decorats per a les òperes Romeu i Julieta, La Traviata, Don Giovanni, Tristany i Isolda, Falstaff, etc. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Royo, Vicent (Manises, Horta, 1867 - ? , s. XX) Prelat 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Samsot, Iscle (Barcelona, 1843 - Terrassa, Vallès Occidental, 1914) Actor. Després de treballar molt temps com a aficionat, estudià uns cursos de declamació al conservatori i debutà com a professional amb la companyia de Cazurro. Entre les obres que interpretà destaquen L'Esquella de la Torratxa i La dida, de Pitarra. Malalt i amb grans dificultats a la vista, es retirà el 1908. El 1918 se li dedicà un monument a la plaça de Sant Agustí Vell. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soler i Sans, Joan (Maó, Menorca, 1754 – Madrid, 1809) Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l'imperi otomà. Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d'una narració de Richard Steele. Fou publicat a la "Revista de Menorca" (1931). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Sardà, Josep (Barcelona, 1935 - ) Compositor 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soler i Siquier, Juli (Maó, Menorca, 1812 - d 1879) Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston. Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d'entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris. Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l'interessant treball Exposició de lo estat actual de l'agricultura en la isla de Menorca (1857). 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Terol, Lluís (València, 1888 - Manresa, Bages, 1958) Doctor en medicina i en dret 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Ventura, Josep (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1946) Violoncel·lista. Estudià a l'escolania de la Mercè de Barcelona. Fou primer violoncel a l'orquestra del Teatre del Liceu. A partir del 1897 fou professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, durant gairebé quatre dècades. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Vidal, Josep (Barcelona, 1908 – Gavà, Baix Llobregat, 1999) Polític i historiador 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Solera, Esteve (Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 - París, França, 1817) Clarinetista i compositor 19 CATALUNYA - MUNICIPI Soleràs, el (Garrigues) Municipi: 12,62 km2, 381 m alt, 424 hab (1999) 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soleriestruch, Eduard Veure> Soler i Estruch, Eduard. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Solerols (Osor, Selva) Antiga església 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers (Tiurana, Noguera) Santuari 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers, els (Odén, Solsonès) Caseria i església, a l'est del poble. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers, Sant Jaume dels (Vilanant, Alt Empordà) Veure> Sant Jaume dels Solers 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solervicens i Pollina, Joan Baptista (Barcelona, 1904 – 1961) Escriptor 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Solicrú (Tortosa, Baix Ebre) Antic santuari 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solicrup (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Masia i antiga quadra 29 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaria, La (Barcelona, 1882 – s. XX) Societat obrera de tipògrafs 30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Solidaridad Nacional (Barcelona, 14/feb/1939 – s. XX) Diari del matí. Fundat com a ògan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT "Solidaridad Obrera". Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d'interès, com la literària, la d'art (a cura de Rafael Manzano) i la de música, de Ramon Pujol. 31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Solidaridad Obrera (València, mar/1919 – Alcoi, Alcoià, 1935) Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l'assassinat del comte de Salvatierra. Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (mai/1922 - 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director. Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931 , 1933 i 1935). 33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Solidaridad Proletaria (Barcelona, 18/oct/1924 - 9/mai/1925) Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d'ésser la continuació de "Solidaridad Obrera". El director fou Joan Àngel Abella. De fet es convertí en l'òrgan d'expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat. 34 CATALUNYA - POLÍTICA Solidarios, Los (Barcelona, oct/1923 - XX) Grup anarquista d'acció. En formaren part en total prop d'una vintena d'obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment a través de "Crisol" (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abr/1923), l'atemptat frustat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (mai/1923), la mort de l'ex-governador civil José Regueral a Lleó (17/mai/1923) i de l'arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4/jun/1923), aixi com l'assalt al Banco de España a Gijón (1/set/1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l'exili. Posteriorment, proclamada la Segon República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros. 35 CATALUNYA - POLÍTICA
36 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) (Catalunya, 1958 – 1980) Central sindical. Fundada en la clandestinitat, com a confederació de sindicats d'activitats (arts gràfiques, tèxtil, metall, etc), amb estructuració territorial, a partir de plataformes obreres cristianes. El seu camp d'acció fou el Principat de Catalunya, si bé cercà la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans. Present a l'Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l'Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans. Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una implantació considerable en el sector de serveis (sanitat, banca, ensenyament, comerç, hoteleria). Sense perdre la seva identitat, el 1980 s'integrà en la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaritat Obrera (Barcelona, 3/ago/1907 – 1911) Unió de societats obreres 38 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Solidarité Révolutionnaire, La (Barcelona, 10/jun/1873 - 1/set/1873) Periòdic. Era publicat per un grup d'exiliats francesos que s'autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional. Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solineu (Noves de Segre, Alt Urgell) Nom oficial (1969) del municipi, després de l'agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs. 40 CATALUNYA - LITERATURA Solitud (Catalunya, 19/mai/1904 - 20/abr/1905) Novel·la de Víctor Català 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Poble 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA
43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Soliva (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble, al sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent de Tresserra. La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig km al nord i més amunt del nucli. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soliva, Miquel (País Valencià, s. XVIII) Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l'Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soliva, Salvador (Catalunya ?, s. XVIII - Madrid ?, s. XIX) Metge i botànic. Publica a Madrid, en tres volums, un tractat titulat De las virtudes de las plantas. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - HISTÒRIA Solivella, baronia de (Solivella, Conca de Barberà) Jurisdicció senyorial, concedida el 1599 en caràcter ple (civil i criminal) al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló. Passà als Vilalba, olim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Solivellas, Antoni (Illes Balears, s. XVII) Metge 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soliveret, Jaume (Alcúdia, Mallorca, 1687 - Palma de Mallorca, 1757) Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solives, Francesc (Banyoles, Pla de l'Estany, s. XV) Pintor gòtic (o Sesolives). Autor del Retaule de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys. El seu estil palesa la influència de J. Huguet. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solives, Francesc Veure> Olives, Francesc. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
55 ILLES BALEARS - MUNICIPI
56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sóller, coll de (Bunyola, Mallorca Occidental) Depressió de la serra d'Alfàbia 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sóller, l'Horta de (Sóller, Mallorca Occidental) Poble 59 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sóller, marquesat de (Illes Balears) Títol concedit a Modesta Menéndez y Goicuria 60 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sòller i d'Alcúdia, vescomtat de (Illes Balears, 1349) Jurisdicció senyorial 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Solleric (Alaró, Mallorca Septentrional) Possessió, just al límit amb el de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig d'Ofre, 1.191 m alt), a la capçalera del torrent de Solleric, curs d'aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d'Alaró, Consell, Biniali (per aixó és nomenat també torrent de Biniali), Sencelles i Costitx, s'uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d'Inca. La casa en època musulmana era anomenada Xular. Fou el centre del marquesat de Solleric. 62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solozàbal i Igartua, Ignasi (Barcelona, 1958 - ) Jugador de basquetbol 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sols, Albert (Saix, Alt Vinalopó, v 1920 - ) Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d'investigador. Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid. 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Solsa, la (Rosselló) Veure> Sant Nazari 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsó (Masdenverge, Montsià) Antic lloc, esmentat el segle XIV 67 CATALUNYA - MUNICIPI Solsona (Solsonès) Municipi i capital: 18,14 km2, 664 m alt, 7.211 hab (1999) 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, bisbat de (Catalunya) Demarcació de l'església catòlica 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, catedral de (Solsona, Solsonès) Antiga església de la ciutat 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, comtat de (Catalunya) Títol, concedit a Blai Maria Royo i de Leon 72 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, confederació de (Solsona, Solsonès, 1274) Pacte signat entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li. Després d'algunes negociacions els nobles es rebel·laren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l'aliança del comte Hug V d'Empúries. La mort del primer i la rendició d'aquest obligà els Cardona a capitular (1275). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Daniel (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1952 - ) Futbolista 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Francesc (Anglesola, Urgell, s. XVI) Jurisconsult 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solsona, monestir de (Solsona, Solsonès) Important monestir canonical 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Ramon de ( ? , s. XIII) Cavaller 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solsona, torre de (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Fortificació (o la Torreta) de l'antic mun. de Castellciutat, que constitueix l'avançada del castell, al nord de la vila de Castellciutat. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona i Duran, Josep (Cervera, Segarra, 1932 – 1975) Poeta 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Solsona i Martínez, Francesc Pasqual (València, 1693 – 1763) Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l'estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d'altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia. És autor de diversos escrits, alguns d'ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Solsona i Ronda, Brauli (València, 1895 - Kremlin-Bicêtre, Illa de França, 1981) Periodista 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - COMARCA Solsonès, el (Catalunya) Comarca: 999,2 km2, 11.292 hab (1999), capital: Solsona 84 CATALUNYA - HISTÒRIA Solterra (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antic castell 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Solterra, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1671 a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra. Passà als Samà. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Solució Sud, la (València, 1890) Transformacions del riu Túria
Anar
a: [ Soler
i R ]
[ Soler i T ] [ Soli ]
[ Soliv ] [ Solle ]
[ Solsona, c ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
